Pla lector 1r ESO

Text narratiu

Ulisses al país dels gegants

Contents d'haver defugit la mort malgrat que havíem perdut companys
molt estimats, vam navegar endavant i vam arribar al país dels ciclops,
una gent superba i sense lleis que, refiant-se dels déus immortals, no
llauren la terra ni planten res, i esperen que la pluja de Zeus faci créixer
el blat, l'ordi i les vinyes. No formen pobles ni tenen àgores per discutir
i aprovar les lleis, sinó que viuen sols en coves, sense preocupar-se els
uns dels altres.

Quan hi vam ser a prop, vam veure una cova sota l'ombra d'uns llorers,
on passaven la nit grans ramats d'ovelles i cabres. Al voltant hi havia un
mur fet de pedres clavades a terra, troncs de pi molt gruixuts i branques
d'alzina enormes.

Llavors vaig triar els dotze homes més valents de la tripulació i vam
desembarcar. Ens vam emportar un gran bot de vi negre, dolç, que
m'havia donat Maró, el sacerdot d'Apol·lo. Era un vi exquisit, una
beguda divina, amb una olor tan deliciosa que era impossible privar-
se'n. I és que el meu instint recelós va tenir el pressentiment que ens
trobaríem un home salvatge, dotat d'una gran força i transgressor de
les lleis divines i humanes.

Ben aviat vam arribar a la cova, però no hi vam trobar el propietari,

perquè encara devia estar pasturant el ramat. Mentre entràvem a la
cova, ho anàvem observant tot. Uns canyissos plens de formatges es
vinclaven pel pes. Els corrals eren plens de xais i cabrits: en un costat,
els més agambats; en un altre, els mitjans, i, separats a part,
els lletons.

Des d'un bon principi, els companys em vam demanar que ens en
tornéssim cap a la nau tan aviat com ens haguéssim apoderat dels
formatges i dels cabrits. Però jo no me'ls vaig escoltar, perquè volia
conèixer el ciclop i comprovar si era una persona hospitalària o no.

Vam encendre foc, ens vam menjar uns quants formatges i el vam
esperar asseguts dintre de la cova. Quan va tornar amb el ramat,
portava un feix enorme de llenya seca i, quan el va llençar a terra, va fer
Pla lector 1r ESO
Text narratiu

un terrabastall tan gran que nosaltres, espantats, ens vam amagar en

un racó, al fons de la cova. Tot seguit va fer entrar les ovelles i les cabres
que havia de munyir, i va deixar els mascles, els marrans i els bocs, al
pati de fora. A continuació va aixecar una gran pedra plana i la va posar
a l'entrada perquè fes de porta. Pesava tant que no l'hauria pogut
arrossegar ni un tir de vint-i-dos cavalls. Llavors, assegut, va començar
a munyir les ovelles i les cabres, tal com devia tenir per costum.

Quan va haver enllestit la feina, el gegant d'un sol ull va revifar el foc, i
les flames van il·luminar tots els racons de la cova. Llavors ens va veure
i ens va preguntar:

–Eh, forasters, qui sou? D'on veniu? És per fer negocis que viatgeu o
aneu a l'aventura, errants sense rumb com els pirates per la mar?

Tenia una veu tan profunda que se'ns va glaçar el cor; aquell gegant
monstruós ens feia una por terrible. Amb tot, m'hi vaig dirigir amb
aquestes paraules:

–Nosaltres, perquè ho sàpigues, som aqueus que venim de Troia per

damunt de l'abisme de la mar, portats per vents de tota mena. Hem
arribat fins aquí per agenollar-nos als teus peus en senyal d'afecte i
consideració, i per demanar-te el do de l'hospitalitat: fes l'adoració als
déus i acull-nos a casa teva com a hostes honorables.

El ciclop no va trigar a respondre'm, i ho va fer de manera dura i

implacable:

–O ets un ximple, foraster, o bé vens de terres molt llunyanes, que em

demanis que faci l'adoració als déus. Els ciclops no ens preocupem ni
de Zeus ni dels déus benaurats, perquè nosaltres som més forts que
ells.

I fent un bot, es llançà sobre els meus companys, va agafar-ne dos amb
les mans i els va esclafar contra terra com si fossin dos gossets. Tot
seguit els va esquarterar i se'ls va cruspir com un lleó famolenc, sense
deixar rastre ni de la carn, ni dels ossos, ni de les entranyes. Nosaltres,
mentre contemplàvem aquella atrocitat, sanglotàvem i aixecàvem
Pla lector 1r ESO
Text narratiu

les mans implorant el favor de Zeus. La desesperació es va apoderar del

nostre cor. El ciclop es va omplir el ventre, enorme, devorant carn
humana i bevent llet fresca acabada de munyir, i després es va ajeure
entre les ovelles i les cabres.

Vocabulari
superb -a adj. Que es considera superior i menysprea els altres.

àgora f. Plaça de les ciutats gregues que es convertia en centre de

reunió per parlar dels problemes comuns.

bot m. Recipient gran de cuir en forma de sac amb què es transportava

el vi.

privar-se v. Estar-se de prendre o de fer alguna cosa.

recelós -osa adj. Que es malfia, que tem alguna cosa dolenta.

transgressor -a adj. Que no compleix les lleis.

canyís m. Reixat fet de canyes.

vinclar-se v. Corbar-se, arquejar-se.

agambat -ada adj. Crescut, que ja no necessita la mare.

lletó -ona m. i f. Animal que encara mama.

terrabastall m. Soroll fort que fa una cosa de cert embalum en caure.

marrà m. Mascle de les ovelles.

boc m. Mascle de les cabres.

tir m. Conjunt de cavalls que mouen un carruatge o que arrosseguen

un objecte pesant.

errant adj. Que viatja a l'atzar, sense saber quin és el seu destí.

aqueu m. Habitant de l'antiga Grècia.

Pla lector 1r ESO
Text narratiu

abisme m. Profunditat molt gran, lloc molt perillós.

hospitalitat f. Acolliment a la gent estrangera, oferint-li casa i menjar.

hoste -essa m. i f. Persona acollida a casa, a la qual s'ofereix

hospitalitat.

esquarterar v. Partir en quatre trossos.

cruspir v. Menjar amb desfici, amb molta ànsia.

atrocitat f. Acció molt cruel, inhumana.

sanglotar v. Plorar fent sanglots o sospirs.

Jo, aleshores, em vaig acostar al ciclop amb una gerra ben plena de vi
negre i li vaig dir:

–Té, ciclop, beu vi, que se't posarà millor que la llet, per remullar carn
humana. Te l'he portat com a ofrena perquè et compadeixis de
nosaltres i ens ajudis a arribar a casa.

El gegant va acceptar el vi i se'l va beure. Li va agradar tant de beure el

dolç licor que de seguida me'n demanà més:

–Dona-me'n una altra gerra, i digue'm el teu nom insigne perquè et

pugui complaure amb el do de l'hospitalitat que em supliques.
Pla lector 1r ESO
Text narratiu

Tres vegades li'n vaig donar i tres vegades se'l va beure sense fer
compliments. Tan aviat com el vi va arribar a l'enteniment del ciclop, li
vaig dir amb veu melosa:

–Ciclop, em preguntes el meu nom insigne? Jo te'l diré. Tu, però,

ofereix-me el do de l'hospitalitat que m'has promès. Sàpigues que
Ningú és el meu nom, i Ningú és com em diuen la mare i el pare, i tots
els meus companys.

Així li vaig parlar, i ell, sense fer cap mostra de consideració, em va

contestar tot seguit amb aquestes paraules perverses:

–Doncs mira, en senyal d'agraïment em cruspiré Ningú en darrer lloc;

tots els altres, me'ls cruspiré abans. Aquest serà el do de l'hospitalitat.

Vocabulari
ofrena f. Do que s'ofereix a una divinitat per aplacar-la o per
aconseguir-ne un favor.
insigne adj. Que es distingeix pels seus mèrits excepcionals.
melós -osa adj. Que té una dolçor afectada, fingida, poc natural.

Quan va acabar de parlar, va caure de panxa enlaire i, encara rient,

s'adormí amb els cabells gairebé a tocar del foc. Aleshores vaig acostar
una estaca d'olivera a les brases i vaig esperar que la punta fos roent.
Mentrestant encoratjava els companys, no fos que algun, posseït pel
terror, es fes enrere. Quan l'estaca ja estava a punt d'encendre's, tot i
que era verda, la vaig enretirar del foc i, entre tots, la vam agafar i, amb
tota la força, la vam encarar cap a l'únic ull del gegant i la hi vam clavar
de ple. Mentre se li encenia la nineta de l'ull, el baf li cremava totalment
les parpelles i les celles. Aleshores el ciclop va fer un gemec tan terrible
que les roques de la muntanya van retrunyir. Nosaltres, atemorits,
vam fugir novament cap al fons de la cova. Ell es va arrencar l'estaca de
l'ull, tota xopa de sang, i, enfurit, la va llançar ben lluny.
Pla lector 1r ESO
Text narratiu

Tot seguit es va posar a cridar molt fort els ciclops que vivien a les coves
del voltant. Ells, en sentir els crits, hi van acudir de tot arreu i, des de
fora estant, li van preguntar:

–Per què crides, Polifem? Que potser algú t'està matant amb traïdoria i
violència?

I el robust Polifem els va contestar des de l'interior de la cova:

–Ai, companys, Ningú em vol matar amb traïdoria i violència.

En sentir aquestes paraules, els ciclops li van respondre:

–Doncs si ningú no t'ataca, es deu tractar d'una malaltia que ve de

Zeus, i que és impossible d'evitar. Demana protecció al déu Posidó, el
teu pare, ell potser t'ajudarà.

I dit això, els ciclops se'n van tornar a dormir, cadascun a la seva cova.
Gemegant de dolor, Polifem va arribar fins a l'entrada i, a les palpentes,
va retirar la pedra de la porta perquè la frescor de la nit li calmés la
ferida; però es va asseure al llindar de la cova amb els braços estesos
per tal d'enxampar-nos si provàvem de sortir.

Jo meditava com ens ho faríem per escapar-nos de la mort. I finalment,

vaig prendre la decisió que em va semblar millor. Hi havia uns marrans
ben alimentats, plens de llana, magnífics i grassos, que tenien
els flocs de color violeta. Els vaig lligar de tres en tres
amb vímets llargs i flexibles, que vaig agafar del jaç on dormia el ciclop
monstruós, i, després, vaig lligar els meus homes, un per un, sota el
Pla lector 1r ESO
Text narratiu

marrà del mig de cada tern. Així, si el cec palpava els marrans, només
podria tocar els dels costats. Per a mi em vaig reservar el marrà més fort
i valent de tot el ramat, i em vaig aferrar a l'espessa llana que li
penjava del ventre.

Quan va arribar l'aurora, els animals començaren a inquietar-se i,

belant, van avançar cap a l'entrada, on Polifem seia amb els braços
estirats. Afligit per dolors fortíssims, el ciclop palpava l'esquena de
cada un dels animals, però no va poder descobrir els homes que
anàvem amagats sota la panxa d'aquells marrans llanuts. I així vam
poder sortir d'aquella cova i escapar de la mort que ben segur ens hi
esperava.

Quan vam ser prou lluny de la cova i del corral, ens vam deslligar i,
sense perdre temps, vam conduir les millors ovelles del ramat cap a la
nau, que ens esperava bressant-se damunt la mar. Vam embarcar de
seguida. Aleshores em vaig dirigir al ciclop amb aquestes
paraules increpadores:

–Eh, ciclop, com has gosat menjar-te els hostes dins mateix de casa
teva? No t'hauries d'haver aprofitat de la força descomunal per devorar
els companys d'un home indefens. És per això que Zeus i els altres déus
t'han castigat.

En sentir aquestes paraules, ell es va enfurismar més encara i,

arrencant una penya del cim de la muntanya, ens la va llançar davant
de la nau. Per molt poc no va tocar l'extrem del timó. L'aigua del mar
es va aixecar, i una onada gegant va fer perillar el vaixell. Aleshores
vaig apressar els companys i els vaig ordenar que fessin força amb els
rems per fugir del perill.

Quan ja érem mar endins, vaig tornar a parlar al ciclop, ara d'aquesta
manera:

–Tu, ciclop, si mai algun home mortal et pregunta qui t'ha deixat cec de
l'únic ull de manera tan repugnant, digue-li que ho ha fet Ulisses, el fill
de Laertes, que té el seu regne a Ítaca.
Pla lector 1r ESO
Text narratiu

HOMER: L'Odissea. La Magrana (text adaptat).

Vocabulari
estaca f. Pal acabat en punta que es clava a terra, sovint per lligar-hi
(estacar) un animal.

roent adj. Encès, en brases.

encoratjar v. Animar.

retrunyir v. Ressonar com ho fa un tro.

enfurit -ida adj. Molt exaltat, colèric.

llindar m. Espai d'entrada d'una casa on sol haver-hi una pedra o una
fusta travessera que evita l'entrada de l'aigua.

floc m. Porció petita de llana.

vímet m. Branca prima, llarga i flexible que s'utilitza per fer estores,
seients, etc.

jaç m. Llit o cosa disposada per jeure-hi al damunt.

tern m. Conjunt de tres.

aferrar-se v. Agafar-se ben fort a una cosa.

aurora f. Primera claror del dia.

bressar-se v. Gronxar-se, moure's una cosa d'un costat a un altre.

increpador -a adj. Que reprèn o renya algú amb duresa i severitat.

penya f. Roca de gran volum.

apressar v. Donar pressa a algú.

Homer
Pla lector 1r ESO
Text narratiu

La tradició atribueix a Homer l'autoria de les dues gran epopeies

gregues: la Ilíada i l'Odissea. Es creu que Homer era un aede (persona
que componia poesies i les cantava en les festes) pobre i cec, que anava
de poble en poble i de palau en palau recitant els seus versos. Per altra
banda, devia ser un bon coneixedor dels himnes tradicionals que
narraven les grans gestes dels guerrers antics. Aquests himnes li van
servir de base per a la creació dels seus poemes èpics.

L’Odissea
L'Odissea és un poema èpic que consta de 24 cants, amb més de 12.000
versos, que va ser escrit, probablement, per Homer fa uns 2.800 anys.
Conta el viatge de retorn a Ítaca d'un dels grans herois de la guerra de
Troia, el rei Ulisses o Odisseu. Els déus, ofesos amb ell, van conduir-lo
per mars i illes desconeguts, on va haver de superar tota mena de
perills. Només gràcies a la seva astúcia, Ulisses va aconseguir, nou anys
després de sortir de Troia, arribar al seu país, l'illa d'Ítaca.