Professional Documents
Culture Documents
2. Aliatges
4. Obtenció de l’acer
Els principals metalls que es fan servir en els processos industrials són:
a) Acers i foses
b) Acers aliats (per exemple l’acer inoxidable)
c) Alumini i els seus aliatges (per exemple el duralumini)
d) Coure
Actualment també es consideren molt importants els processos de reciclatge dels metalls, com és el cas del ferro dels vehicles, el
coure dels cables elèctrics vells i tubs, o l’or dels circuits electrònics.
Els metalls purs són sovint millorats fent ús dels aliatges. Un aliatge és la unió de dos o més metalls per millorar-ne determinades
propietats. Els aliatges fèrrics més importants són:
Nom Composició
Acer Ferro + carboni, amb un percentatge en Carboni que està entre el 0,1 i el 1,76%. Millora molt la resistència
del ferro. El ferro pur no té aplicacions industrials significatives. L'acer és l'aliatge més utilitzat.
Fosa Ferro + carboni amb un percentatge en Carboni que està entre el 1,76 i el 6,67%. Per estructures i carcasses
de màquines.
Acer inoxidable Acer + Níquel + Crom. Els percentatges canvien segons el tipus d’acer inoxidable i el seu ús. És típic per a
usos alimentaris i clínics.
El ferro de la 1a fosa s’obté en una instal·lació industrial anomenada alt forn.
L’alt forn
És una estructura formada per dos troncs de con amb la part central més ampla, anomenada ventre. Està construït de material
refractari per aguantar les elevades temperatures que s'assoleixen (1800oC).
Alt forn. Els materials entren per la part superior. A mida que ferro, carbó de coc i calç van baixant, augmenta la seva temperatura. Per la
part inferior s’obté la fosa i l'escòria.
Per cada tona de mena (mineral ric en ferro) que entra, s’utilitzen aproximadament mitja tona de carbó de coc i un quart de tona de
“fundent” (roca calcària), i s'obté mitja tona d'una massa metàl·lica fosa anomenada “ferro colat” i mitja tona d’escòria, a més dels
gasos volàtils (gasos d’alt forn). Aquest gasos s'utilitzen per preescalfar l'aire que entra a la part baixa del forn per a la reacció de
combustió del carbó de coc.
El ferro colat obtingut en un alt forn és un aliatge de ferro (Fe) amb un contingut que sol anar del 4 a 4,5% de carboni (C), el 2% de
silici (Si) i fòsfor (P) i sofre (S) en menors quantitats. Caldrà afinar-lo per a obtenir acers o foses.
En el forn hi ha diferents zones, amb diferents temperatures: zona de deshidratació (400ºC), zona de reducció (700ºC), zona de
carburació (1200ºC) i zona de fusió (1800ºC), tal com podem veure en el següent dibuix.
Alt forn. Zones i temperatures.
2C + O2 --> 2 CO
CO + O2 --> CO2
Aquest procés químic es denomina afinat del ferro i es pot fer en convertidors o forns. Els més utilitzats són el convertidor d’oxigen o
LD i el forn elèctric.
Forn elèctric
Entre les característiques que es poden millorar amb els tractaments tèrmics dels acers, destaquem:
Resistència al desgast. És la que ofereix un material a deixar-se erosionar quan està en contacte per fricció amb un altre
material.
Tenacitat. És la capacitat que té d'absorbir energia d'un cop sense produir fissures.
Maquinabilitat . Facilitat que té un material per a ser mecanitzat amb torn, fresadora, o altres màquines-eina.
Duresa. Resistència a ser ratllat o penetrat.
L'acer és un aliatge ferro-carboni, que també pot contenir altres metalls que li milloren algunes propietats mecàniques. Els principals
metalls que es fan servir per millorar les propietats de l'acer són: crom, tungstè, manganès, níquel, vanadi, cobalt, molibdè i coure.
Tots ells es basen en escalfar i refredar el metall a temperatures i velocitats determinades. Amb els tractaments adequats es poden
reduir les tensions internes, augmentar la duresa superficial, augmentar la tenacitat i millorar la maquinabilitat. La clau dels tractaments
consisteix en les reaccions que es produeixen durant el procés d'escalfament i refredament amb pautes de temps i temperatures molt
estrictes.
Els tractaments tèrmics són imprescindibles a la industria. Destaquem els següents tipus:
Tremp. La seva finalitat és augmentar la duresa, sobretot la superficial, i la resistència de l'acer. El procés consisteix en
escalfar-lo fins a una temperatura propera a la crítica superior (entre 900 i 950 0C), i refredar-lo ràpidament amb aigua, oli o
sals foses.
Revingut. S'aplica als acers que han estat sotmesos al tremp, per disminuir les tensions internes que es produeixen degut al
ràpid refredament. Li disminueix una mica la duresa i la resistència però al rebaixar-li les tensions internes, també augmenta la
seva tenacitat, impedint que es trenqui fàcilment i deixant un acer amb la duresa i resistència buscada. El revingut es fa
mantenint la peça al forn unes quantes hores a una temperatura inferior als 600 0C.
Recuit. Consisteix en escalfar l'acer fins a unes temperatures entre 800 a 925 0C durant un determinat temps i deixar després
que es refredi lentament al forn. Amb aquest tractament l'acer millora molt la seva elasticitat per poder-lo deformar i treballar
fàcilment, mentre disminueix la seva duresa i resistència.
Normalitzat. Té per objecte deixar un material en estat normal, és a dir, sense tensions internes i amb una distribució
homogènia. Se sol utilitzar com a tractament previ al tremp, o bé per treure tensions després d'haver estat deformat. S'escalfa
l'acer fins a uns 800 o 900ºC i es deixa refredar a l'aire.