Copyright Ing Edicions 2023. Archivo pdf de muestra.

No está permitida la distribución, impresión o edición parcial o total del documento sin autoritzación expresa de Ing edicions s.l.

1
El rei granota

H i havia una vegada un rei que tenia unes filles precioses.

La més petita era tan bonica que fins i tot el Sol es meravellava
cada cop que els seus rajos acaronaven el rostre de la jove.

Al costat del palau hi havia un bosc gran i fosc.

A les hores de més calor, la princesa hi anava
i s’asseia a l’ombra d’un arbre, vora un pou.
Quan s’avorria jugava amb una pilota d’or:
la llançava a l’aire i la recollia amb la mà.
Era el seu joc preferit.

Un dia, la pilota va caure dins de l’aigua.

I va desaparèixer, perquè el pou era tan profund
que no se’n podia veure el fons.

La nena es va posar a plorar sense parar, desconsolada,

fins que va sentir una veu que deia:

—Què et passa, princesa? Per què plores tant?

La nena va mirar al seu voltant, buscant d’on provenia la veu,

i va descobrir una granota que treia el seu lleig caparràs
per la superfície de l’aigua.

—Ah!, ets tu, lletja granota? —va dir la princesa—.

Doncs ploro perquè m’ha caigut la pilota d’or al pou.

8 9
Copyright Ing Edicions 2023. Archivo pdf de muestra. No está permitida la distribución, impresión o edición parcial o total del documento sin autoritzación expresa de Ing edicions s.l.

—Calma’t i no ploris més —va dir la granota—.

Jo ho puc arreglar. Però, què em donaràs a canvi?

—El que vulguis —va respondre la nena—.

El meu vestit, les meves joies... Fins i tot la corona d’or que porto.

—No m’interessen ni el teu vestit, ni les teves joies, ni la teva corona

—va respondre la granota—. Només vull que m’estimis
i que m’acceptis com a amiga i companya de jocs.
M’agradaria asseure’m al teu costat a taula, menjar del teu plat,
beure del teu got i dormir al teu llit.
Si m’ho promets, aniré al fons i et portaré la pilota d’or.

—Oh, sí! —va exclamar la princesa—. Et prometo el que vulguis

si em tornes la meva pilota d’or.

Però la jove pensava, interiorment:

«Quines ximpleries que se li ocorren a aquest animal!

Una granota ha d’estar a l’aigua amb les altres granotes.
Com pot ser companya de les persones?».

Una vegada feta la promesa, la granota es va capbussar a l’aigua,

i al cap de poca estona va sortir-ne amb la pilota d’or a la boca.
La princesa, boja d’alegria en veure la seva bonica joguina,
la va agafar i va arrencar a córrer.

—Espera, espera! —va cridar la granota—. Porta’m amb tu.

No et puc seguir, no puc córrer tant com tu!

10 11
Copyright Ing Edicions 2023. Archivo pdf de muestra. No está permitida la distribución, impresión o edición parcial o total del documento sin autoritzación expresa de Ing edicions s.l.

Però a la granota no li va servir de res cridar Mentrestant, van trucar per segona vegada i es va sentir:
perquè la nena va continuar corrent, sense fer cas dels seus crits.
La princesa va anar al palau i es va oblidar de la pobra granota. «Princesa, la més nena, obre’m!
No recordes el que em vas dir al pou?
El dia següent, quan la princesa estava menjant Princesa, la més nena, obre’m!»
amb el rei i tots els cortesans, algú va trucar a la porta:
Llavors el rei va dir:
—Princesa, la menor de les princeses, obre’m!
—Has de complir el que vas prometre. Ves-hi i obre-li la porta.
Ella va córrer a la porta per veure qui trucava
i, en obrir, va trobar-se la granota. Ella va obrir i la granota va entrar i la va seguir fins a la seva cadira.
Va tancar amb un cop de porta i va tornar a taula a correcuita. Quan la princesa es va asseure, la granota li va cridar:
El rei es va adonar que estava espantada i li va dir:
—Puja’m a la teva cadira!
—Filla meva, de què tens por?
És que hi ha algun gegant a la porta que se’t vol endur? La princesa dubtava, però el rei li va ordenar que ho fes.
De la cadira, la granota va voler passar a la taula, i llavors va dir:
—No —va respondre ella—, és una granota fastigosa.
—Ara acosta’m el teu plat d’or per menjar juntes.
—I què vol de tu, la granota?
La nena la va complaure, però per obligació i a contracor.
—Ai, pare estimat! Ahir estava jugant al bosc, Mentrestant, la granota menjava molt a gust, i llavors va dir:
vora el pou, i em va caure la pilota d’or a l’aigua.
I mentre jo plorava, la granota la va recuperar. —Ai! Estic empatxada i em sento cansada.
Jo li vaig prometre que seria la seva amiga i companya, Porta’m a la teva habitació i arregla el teu llit de seda.
però mai vaig pensar que pogués allunyar-se de l’aigua. Dormirem juntes.
Ara és aquí fora i vol entrar.
La princesa es va posar a plorar perquè la granota li repugnava
i ni tan sols s’atrevia a tocar-la.

12 13
Copyright Ing Edicions 2023. Archivo pdf de muestra. No está permitida la distribución, impresión o edición parcial o total del documento sin autoritzación expresa de Ing edicions s.l.

Però el rei, enfadat, li va dir: Es van adormir i el matí següent va arribar una carrossa
tirada per vuit cavalls blancs,
—Filla, no has de menystenir qui t’ajuda. adornats amb plomes d’estruç i amb cadenes d’or.
I la granota et va ajudar quan tu la vas necessitar. Al darrere hi anava el criat del príncep, el fidel Enric.
Venia a buscar el príncep i la princesa per dur-los al seu regne.
Així que la princesa va agafar la granota amb menyspreu,
la va dur a la seva habitació i la va posar en un racó. L’Enric havia sentit tanta pena en veure el seu senyor
Quan la princesa ja s’havia ficat dins el llit, convertit en granota
la granota s’hi va acostar a saltirons i va exclamar: que s’havia lligat tres anelles de ferro al voltant del cor
perquè no li esclatés de dolor i tristesa.
—Estic cansada i vull dormir tan bé com tu. Ara l’Enric estava feliç per l’alliberament del seu senyor.
Puja’m al teu llit o l’hi diré al teu pare.
Quan la carrossa ja havia recorregut una part del camí,
La princesa ja no podia més i se li va acabar la paciència. es va sentir un espetec.
Va agafar la granota del terra i la va llançar contra la paret:
El príncep es va girar i li va dir al seu criat:
—Ara descansaràs, fastigosa!
—Enric, el cotxe esclata!
Però quan la granota va caure al terra va deixar de ser granota
i es va convertir en un bonic i elegant príncep. —No, no és el cotxe el que falla,
és una anella del meu cor,
El rei el va acceptar com a company i espòs de la seva filla. que ha estat ple de pena
Llavors el príncep els va explicar que una malvada bruixa mentre has viscut com una granota.
l’havia encantat,
i que només el podia desembruixar qui el tragués del pou. Una i una altra vegada van sentir aquells sons,
La princesa l’havia tret de l’aigua. i el príncep pensava que el carruatge es trencava.
Ara es casarien i viurien junts. Però tan sols eren les anelles del cor de l’Enric,
que saltaven en veure el príncep lliure i feliç.

14 15