7 ANOAOrIA ZQKPATOYE. AMAA yap, 8 BvBpec "ABNvator, Bg piv Bye odk Abid Kerra hy Mehijrou ypapfy, 08 ToMfig yor Soeet etvan arrodoylac, aN tkavd Kal cata 8 34 Kal év tots Eumpocdey Ereyov, Bre TORAH yor AnéyBera yéyovev Kal pds Todhodc, «0 Tore Bue AnBég Eorw. Kal roOr’ Eotw B eye alphac, eévnep aipf, 03 MéAntog 088% “Avutoc, AAA’ tv OAASy StaBoh4 ‘re xal pB5v0g, 8) ToModg Kal EMoug Kal &yaBods BvSpas bffpncev, otyar 8& kal afpfeew o88tv BE Sewév, wh ev Eyot orf. Toag 3 By oBy trot uc ete’ od aloxsver, & Léxpares, toio0rov émurfSevpa enemBeboag, && 08 xivdv- vebers vovl drroBavety; Bd 8E TOOT Av Slkatov Néyov avtel~ ‘rout, Bui 08 KadSe Méyeic, & BvOpame, et oter Setv Kiv8vvov SrrodoyiZecBar t00 Zfiv f teBvdvar BvBpa, Brov ct Kal opiKpdy Spends Eorw, BAN’ ode xetvo ubvov oKorety, Brav TpATTH, mébrepov Bicaua ¥ Bduea mpdrret, Kat avdpds ayaBod Epya A 128 fy BUPE som. BTIhes Soxep 8 TW : oxen Bi (f] we Forties oo W ob Biles vob TW + Yoby yobs Bll e6 vob atrot B : 100 atrod Avopds Tt of x08 cuted wc, Rinker, Bwat|in6. alphous Bs aipel Tije8 woNhods nat Ehoug BPs vai Bihovg woNhohg cmt Shang b5 08 BE: om. T'8B wérepov TW ‘witepa B DEFENSA DE SOCRATES 27 La mussi DE SOcRATES Potser algi de vosaltres diria:_«2No et dénes vergonya, So- crates, @haver-te ocupat de coses que avui et posen en perill de morir?» Perd jo li respondria amb rab amb aquestes paraules: «Terres, amic, si et penses que aun home d’una mica de valor li cal reflexionar sobre els perills del viure o del morir ino ha de mirar en el seu obrar si el que fa és just 0 injust i si les seves obres son dun home de bé 0 d'un home dolent. Car, segons el teu raonament, foren gent indigna aquells semidéus que moriren bDEFENSA DE SOCRATES 29 vergonyosa de pensar-se hom saber el que no sap? Perd jo, atenesos, tal volta en aquest punt s6c diferent també dels altres homes; i si hagués de dir que sc més savi que un altre, fora en aixd: que no sabent del cert el que passa a Hades, no m'imagino de saber-ho. Perd el que sé, és que fer el mal i des~ obeir al millor, sigui déu o bé home, és dolent i vergonyés. Davant, doncs, del perill dels mals que sé que sén mals, jo no temeré ni defugiré mai aquelles coses que no sé si justament svescauen a ésser béns. De manera que, si ara vosaltres m’absol- ¢ guéssin sense creure Anitos* que diu que, o bé no se m'havia de dur aqui o bé, un cop he comparegut, & absolutament impossible que no em condemneu, dient-vos que si jo me’n sor~ tia els vostres fills s’ocuparien de les coses que Socrates ensenya { alxi es perdrien totalment, { sia mi després d’aixo em digués- stu: «Sécrates, nosaltres no volem creure Anitos, sind que Yabsolem, perd amb la condicié que no passaris el temps en questa mena de proves ni cercards la veritat; i si ets agafat fent alguna d’aquestes coses, morirés», si vosaltres, com dic, em d poséssiu aquesta condicid, jo us diria: «Jo, atenesos, us tine respecte i us estimo, perd vull creure més aviat el déu que vos- altres, i mentre respiraré i mentre em sera possible estigueu segurs gue no deixaré de filosofar i de fer-vos recomanacions i d’en- senyar-vos i de parlar a aquell que m’escauré a trobar d’entre vos- altres, dient-Ii, com tine per costum: ¢Oh tu, bon amic, que ets atenés, ciutadd de la cfutat més gran i més anomenada per Ia sa~ viesai per la forea, no Vavergonyeixes d’ocupar-te de la fortuna per veure com se't fard el més grossa possible, i de la gloria i de Phonor, i en canvi, del seny i de ta veritat i de Panima, de veure ¢ com esdevindran millors, no te n’ocupes ni hi penses?» I si algun de vosaltres m’ho nega i diu que se n’ocupa, no el deixaré pas anar de seguida i me n’aniré, sind que li fare preguntes i Pexaminaré i Vinvestigaré, i si em sembla que no esta en posses- si6 de la virtut, perd diu que la posseefx, li faré retrets que atri- 1A parte dagul ex veu car que 'acsador més perils de Sberates és Anitos DEFENSA DE SOCRATES 30 bueixi tan poc valor a les coses que en tenen molt i s'estimi 9 tant les coses que en tenen poc. Aixi ho faré amb joves i amb velis, amb aquell que trobaré, estranger o de la ciutat, més, perd, amb els de Ia ciutat, perqué em sou més proxims per la sang. Car sapigueu bé que m’ho mana el déu; i jo penso que no hi ha per a la Ciutat cap bé més gran que aquest servei meu al déu. Car jo no faig res més que anar d'una banda a Paltra persuadint-vos, joves o vells, de no ocupar-vos ni del cos ni dels diners abans ni amb tant de zel com de Panima, per fer-la b tornar el millor possible, dient-vos que 1a virtut no ve de les ri- queses, sind que les riqueses i tots els altres béns dels homes en Vordre particular i en la vida piblica vénen de la virtut. Si dient aix6, doncs, corrompo Ia joventut, la meva activitat deu ésser perjudicial ; perd si algi afirma que dic altres coses que aques- tes, no diu res de bo. En fi, jo diria, atenesos, creguew Anitos © no el cregueu, m’absolgueu 0 no m’absolgueu, jo no puc obrar altrament per moltes vegades que em condemneu a mort. ‘