Tema 1.

À L G E B R A D E V E C T O R S I
MATRIUS

Mónica Berrocal

Universitat Autònoma de Barcelona

ÍNDEX

1.1 Sistemes d'equacions lineals

1.2. Vectors
1.1.1 Operacions amb vectors
1.3 Matrius
1.3.1 Operacions amb matrius
1.4. Interpretacions geomètriques
1.4.1 Dependència i independència lineal de vectors
1.4.2 Norma i distància euclidiana

1.5 Topologia en el pla

1.6 Conjunts, línies i plans
SISTEMES D’EQUACIONS LINEALS
Anem a introduir unes notacions per a sistemes generals de
m equacions lineals amb n incògnites que ens permetran
entendre els sistemes.
Es designen per incògnites les x1, …,xn, i el sistema s’escriu
de la següent forma:

(1)

On
a11, a12,…amn són els coeficients del sistema
b1,…,bm són els termes independents
SISTEMES D’EQUACIONS LINEALS

Fixeu-vos en l’ordre de com estan els subíndexs.

Per exemple:
a21 és el coeficient de la primera variable (x1) a la segona
equació.

En general aij, és el coeficient de la variable j essima (xj) en

la i essima equació. Alguns d’aquest coeficients poden ser
zero.
 SISTEMES D’EQUACIONS LINEALS
Exemple 1
Per comprovar la comprensió de la notació utilitzada, escriviu el
sistema d’equacions quan n = m = 3 i aij = i + j per a i, j = 1, 2, 3,
mentre que bi = i per i = 1,2, 3. Comproveu que
1. (x1, x2, x3) = (2, −1, 0) és una solució,
2. (x1, x2, x3) = (2, 0, −1) no ho és

Solució:
Els coeficient són a11= 1+1=2, a12=1+2=3, a13=1+3....
Quedant el sistema
si substituïm (x1, x2, x3) = (2, −1, 0)
veiem que si és solució
si substituïm (x1, x2, x3) = (2, 0,-1)
veiem que no és solució
SISTEMES D’EQUACIONS LINEALS
Una solució del sistema, és un conjunt ordenat de nombre
s1,s2,..., sn que verifica totes les equacions simultàniament quan
es posa x1=s1, x2=s2,...,xn=sn
Normalment es designa una solució per (s1,s2,...,sn)

Fixeu-vos que l’ordre en que s’escriuen els components d’una

solució és essencial en el sentit de que si (s1,s2,...,sn) verifica el
sistema (1).
Una permutació de l’ordre (sn,sn-1,...,s1) no serà una solució en
general

Si el sistema (1) te:

• Almenys 1 solució és un sistema compatible
• En cas contrari és un sistema incompatible
VECTORS
Suposem que una botiga ven n bens diferents, designats per
v1,v2,...,vn . Cada mes anota el nombre d’unitats a1,a2,...,an de
cada be que hi ha en existència. Les existències es poden
representar:

Vector columna
Vector fila
Un conjunt ordenat de nombres com aquest, que es diferencien
no només pels elements que conte sinó per l’ordre en que es
col·loquen es diu vector.
Components
o
coordenades
negreta del vector
Vector de dimensió n
VECTORS: OPERACIONS
1. Igualtat: Dos n-vectors a i b, es diuen iguals si els
components que ocupen els mateixos llocs són iguals;
aleshores a=b. Si els vectors no són iguals a≠b. La igualtat
només està definida per a vectors que tenen la mateixa
dimensió.
Exemple 2
1. (x,y,z)=(2,-1,3) si i només si x=2, y=-1, z=3
2. (1,-1,3)≠(-1,1,3)
3. (1,1,2) ≠(1,1,2,2,) perquè tenen diferent dimensió.
VECTORS: OPERACIONS
2. Suma: si dos n-vectors a i b, la suma de a+b, és el n-vector que
s’obté sumant cada component d’a amb b que ocupen el mateix lloc

o diferència:

3. Producte per un escalar, si a es un n-vector i t un nombre

real, definim ta com el n-vector on els seus components són iguals
a t multiplicat pels components corresponents d’a.
VECTORS: OPERACIONS

Exemple 3
Si a=(3,-2,5) i b=(-2,10,-3), calculeu:

1. a+b
2. a-b
3. 3a
4. - 2𝑏
5. 3a+4b

Solució:
VECTORS: OPERACIONS
4. Combinació lineal: si a i b, son dos n-vectors i t i s són
nombres reals, el n-vector ta+sb, es diu combinació lineal d’a i b.
Fent notació vectorial:

Exemple 4
Considerem el sistema general d’equacions lineals:
3x1-4x2=10
x1+5x2=-3

El podem escriure en forma vectorial

VECTORS: OPERACIONS
Podem escriure l’expressió de la forma:

5. Producte interior: El producte interior del parell de n-vectors

a = (a1, a2, ... , an) i b = (b1, b2, ... , bn) es defineix com:

Fixeu-vos que a · b està definit si i només si a i b tenen la mateixa

dimensió.
VECTORS: OPERACIONS
Exemple 5
Si a = (1, −2, 3) i b = (−3, 2, 5), calculeu a · b.
Solució: a·b=1·(-3)+(-2)·2+3·5=8
Propietats producte escalar:
Si a,b i c són n-vectors i 𝛼 un escalar, aleshores:
a) a·b=b·a
b) a(b+c)=a·b+a·c
c) (𝛼a)·b=a·(𝛼b)= 𝛼(a·b)
d) a·a>0 si i nomes si a≠0
VECTORS: OPERACIONS
Exemple 6
6
Donats dos n-vectors a i b, trobeu el n-vector x tal que 3x+2a=5b

Solució:
3x+2a=5b
3x=5b-2a
5 2
X= b- a
3 3
Aquest vector x és l’únic que verifica 3x+2a=5b
MATRIUS:DEFINICIÓ
Una matriu és simplement rectangle de nombres considerats com
un objecte matemàtic. Es delimita entre () o []
Quan hi ha m files i n columnes a la matriu, tenim una matriu m-
per-n, escrita com m × n (dimensió). Normalment denotem una
matriu amb majúscules en negreta com ara A, B, etc. En
generalment, una matriu m × n té la forma:

vector A és una matriu

d’ordre mxn

n m nombres són els

elements de la matriu

aij designa a l’element de la fila i-essima i en la columna j-essima

MATRIUS: DEFINICIÓ
Exemple 7
Siguin les matrius, quines són les dimensions:
−1 2
3 −2
A= B=(-1,2, 3, 16) C= 8 5
5 8
7 6
Solució: Les dimensions:
A2x2
B1x4
C3x2
MATRIUS: DEFINICIÓ
Exemple 8
C6onstruïu la matriu d’ordre 4 × 3
matriu A = (aij)4×3 i aij = 2i − j.

Solució 8: La matriu A te 4x3=12 elements.

a11=2·1-1=1
a12=2·1-2=0
a13=2·1-3=-1......
 MATRIUS: DEFINICIÓ
Si m=n, la matriu te el mateix nombre de columnes que de files,
es diu matriu quadrada d’ordre n.

Si A=(aij)nxm els elements a11, a22, ....,ann formen la diagonal

principal de la matriu
Exemple 9
S6
igui:
3x1-2x2+6x3=5
5x1+x2+2x3=-2
Quins són els coeficients?
MATRIUS: OPERACIONS

1. Igualtat de matrius: si A=(aij)mxn i B=(bij)mxnsón dues

matrius mxn, diem que són iguals i escrivim A=B, quan aij = bij
per a tot i=1,2,...,m i j=1,2,...,n. Dues matrius A i B són iguals si
tenen la mateixa dimensió i són iguals els elements que ocupen
la mateixa posició. En cas contrari A≠B.
Exemple 10
6 són les valors de t, u i v?
Quins

3 𝑡−1 𝑡 2𝑣
=
2𝑡 4 𝑢+1 𝑡+𝑤
MATRIUS: OPERACIONS

Solució:
Les dues matrius tenen la mateixa dimensió 2x2. Per tant la
igualtat:
3=t
t-1=2v; 2=2v; v=1
2t=u+1; 6=u+1; u=5
4=t+w; 4=3+w; w=1
Resolent es dedueix que les dues matrius són iguals si i només si
t=3, v=1, u=5, i w=2.
3 2
6 4
MATRIUS: OPERACIONS
2. Suma de matrius: si A=(aij)mxn i B=(bij)mxnsón dues matrius
mxn, definim la suma A+B:

3. Multiplicació matriu per un escalar: si 𝛼 és un escalar i

sigui matriu A=(aij)mxn . Definim 𝛼·A

Exemple 11
6 les matrius A i B. Calculeu:
Siguin
1 2 0 0 1 2
A= i B=
4 −3 −1 1 0 2
1. A+B
2. 3A
−1
3. ( 2 )B
MATRIUS: OPERACIONS
Solució:

1 2 0 0 1 2 1 3 2
1. A+B= + =
4 −3 −1 1 0 2 5 −3 1

1 2 0 3 6 0
2. 3A= 3 =
4 −3 −1 12 −9 −3

−1 −1 0 1 2 0 −1/2 −1
3. ( 2 )B= ( 2 ) =
1 0 2 −1/2 0 −1
MATRIUS: OPERACIONS
Propietats suma i producte per un escalar:

Siguin A, B i C matrius nxm, i 𝛼 𝑖 𝛽 nombres reals. Sigui O

matriu amb elements 0, anomenada matriu zero. Aleshores:
(a) (A+B)+C=A+(B+C)
(b) A+B=B+A
(c) A+O=A
(d) A+(-A)=O
(e) (𝛼 + 𝛽)A= 𝛼𝐴 + 𝛽A
(f) 𝛼 𝐴 + 𝐵 = 𝛼𝐴 + 𝛼𝐵
MATRIUS: OPERACIONS
3. Multiplicació de matrius: siguin les matrius A i B, i el
següent sistema d’equacions:

. Per poder multiplicar dues matrius el nombre de files de B ha de

coincidir amb el nombre de columnes de A.
MATRIUS: OPERACIONS
Exemple 12:
Siguin A i B dues matrius. Calculeu A·B

1 3
1 0 3
A= i B= 2 5
2 1 5
6 2

Solució:
MATRIUS: OPERACIONS
Multiplicació de matrius:
Siguin A=(aij)mxn i B=(bij)nxp. El producte C=AB és la matriu
C=(cij)mxp, on l’element en la fila i-essima i en la columna j-essima és
el producte escalar:
MATRIUS: OPERACIONS
Exemple 13:
Siguin A i B dues matrius. Calculeu A·B. i B·A?

0 1 2 3 2
A= 2 3 1 i B= 1 0
4 −1 6 −1 1

Solució: A 3X3 i B3X2, A·B= C3X2

B3X2 · A 3X3!!!!
MATRIUS: OPERACIONS
Propietats de la multiplicació de matrius:
Siguin A, B i C matrius, i 𝛼 un escalar. Aleshores:
 (AB)C=A(BC)
 A(B+C)=AB+AC
 (A+B)C=AC+BC
 (𝛼A)B=A(𝛼B)= 𝛼(AB)

4. Potències de matrius: si A és una matriu quadrada.

Tenim: 𝐴𝑛 =A·A·A····A (n vegades). En general:
MATRIUS: OPERACIONS

5. Matriu identitat: d’ordre n que es designa per In (o I), es

la matriu nxn que te uns en la diagonal principal i zeros fora
d’ella.

En particular si Anxn, A·In=A

Multiplicació de matrius: errors a evitar

En general:
 AB≠BA
 AB=0 no implica que A o B siguin 0
 AB=AC i A ≠0 no implica B=C
MATRIUS: OPERACIONS Solució:

6. Matriu idempotent: sigui A una matriu quadrada, A és

idempotent si AA=A

7. Matriu transposada: Sigui A una matriu mxn, si canviem

files per columnes la matriu resultat és AT o A’ matriu
transposada.
MATRIUS: OPERACIONS
Exemple 14:
Siguin A i B dues matrius. Calculeu A’ i B’
−1 0
1 −1 0 4
A= 2 3 i B=
2 1 1 1
5 −1

Solució:

Propietats de la transposada:
Siguin A, B matrius, i 𝛼 un escalar. Aleshores:
 (A’)’=A
 (A+B)’=A’+B’
 (𝛼A)’=𝛼A’
 (AB)’=B’A’
MATRIUS: OPERACIONS

8. Matriu simètrica: una matriu A és simètrica si A=A’

9. Matriu ortogonal: una matriu P és ortogonal si P’P=I

10. Traça d’una matriu A: Si A=(aij) és una matriu nxn, la

traça de A (tr(A)) es defineix com:

Tr(A) és la suma dels elements de la diagonal principal de A

MATRIUS: ELIMINACIÓ DE GAUSS

El mètode de Gauss_Jordan utilitza operacions amb

matrius per a resoldre sistemes d’equacions de n nombre de
variables.

 Per aplicar aquest mètode només hi ha que recordar que

cada operació que es realitzi s’aplicarà a tota la fila o a
tota la columna en el seu cas.
• L'objectiu d'aquest mètode és tractar de convertir la part
de la matriu on estan els coeficients de les variables en
una matriu d'identitat. Això s'aconsegueix mitjançant
simples operacions de suma, resta i multiplicació.
MATRIUS: ELIMINACIÓ DE GAUSS
MÈTODE GAUS-JORDAN

Per resoldre un sistema d'equacions lineals:

(i) Feu una escala amb 1 com a coeficient per a cada entrada
principal diferent de zero.
(ii) Produeix zeros per sobre de cada entrada inicial.
(iii) La solució general es troba expressant les incògnites que es
produeixen com a entrades principals pel que fa a aquelles
incògnites que no ho fan.
L'últim les incògnites, si n'hi ha, es poden escollir lliurement.
El nombre d'incògnites que es poden triar lliurement, que pot
ser cap, és el nombre de graus de llibertat
MATRIUS: ELIMINACIÓ DE GAUSS
Exemple 15:
Trobar la solució del següent sistema:
2x2-x3=-7
X1+x2+3x3=2
-3x1+2x2+2x3=-10

Solució:

X1=2
X2=-3
X3=1
INTERPRETACIONS GEOMÈTRIQUES DELS VECTORS

“Vector”, la paraula es relaciona amb l’acte de moure una

persona o objecte d’un lloc a un altre.

En el pla xy, qualsevol desplaçament es pot descriure per la

distància a1 moguda en la direcció x i per la distància a2 moguda
en la direcció y.

El vector P Q es Dos vectors

denota 𝑃𝑄 geomètrics amb la
mateixa direcció i
longitud es diuen
iguals
INTERPRETACIONS GEOMÈTRIQUES DELS VECTORS

Suposem que el vector geomètric a implica un moviment de P =

(p1, p2) a Q = (q1, q2). A continuació, el parell (a1, a2) que
descriu el moviment tant en x com en y les direccions ve
donada per a1 = q1 − p1, a2 = q2 − p2, o
per (a1, a2)= (q1, q2) − (p1, p2)
INTERPRETACIONS GEOMÈTRIQUES DELS VECTORS
en 3-espai i n-espai
1.NORMA O LONGITUD: Si a = (a1,a2, ... ,an), definim la
longitud, o norma, del vector a, denotada per a , com
𝑎 = 𝑎 · 𝑎, o

2. DISTÀNCIA EUCLIDEA: entre dos vectors a = (a1,a2, ... ,an)

i b = (b1,b2, ... ,bn), com

3.DESIGUALTAT Cauchy–Schwarz:
INTERPRETACIONS GEOMÈTRIQUES DELS VECTORS
en 3-espai i n-espai
Exemple 16:
Comproveu la desigualtat de Cauchy–Schwarz sent a=(1,-2,3)
i b=(-3,2,5)

Solució:

8≤ 14 38
INTERPRETACIONS GEOMÈTRIQUES DELS VECTORS
en 3-espai i n-espai
4.ORTOGONALITAT: Quan l'angle entre dos vectors a i b és
90◦, es diu que són ortogonals, i el seu producte escalar es zero i
escrivim a ⊥ b.

Siguin a i b dos vectors diferents de zero en Rn. Utilitzant una

mica de trigonometria elemental, podem definir l'angle θ entre
ells per
INTERPRETACIONS GEOMÈTRIQUES DELS VECTORS
en 3-espai i n-espai
Exemple 17:
Calculeu el valor de K per a que els vectors a i b siguin
ortogonals: a=(-3,k) i b=(1,-5)

Solució:

a·b=0
-3·1-5·k=0
-3-5k=0
k=-3/5
TOPOLOGIA EN EL PLA:
DEFINICIONS

1. Punt interior: un punt (a,b) es diu punt interior d’un

conjunt S del pla si existeix un cercle amb centre (a,b)
totalment contingut en S.
2. Punt frontera: un punt (a,b) es diu punt frontera d’un
conjunt S si tot cercle amb centre (a,b) conté punt de S i
punts que no pertanyen a S.
TOPOLOGIA EN EL PLA:
DEFINICIONS

3. Conjunt obert: un conjunt es diu obert si tots els seus

punts són interiors.
4. Conjunt tancat: si S conté tots els seus punts frontera.

Punt
frontera

Obert tancat Ni obert ni

tancat
TOPOLOGIA EN EL PLA:
DEFINICIONS

Els punts frontera pertanyen al conjunt on apareixen les

signes menor o igual. Per exemple, si p,q i m són paràmetres
positius, el conjunt dels punts que verifiquen:

5. Conjunt acotat: si es pot trobar un cercle que el contingui.

6. Conjunt compacte: un conjunt tancat i acotat es diu

compacte
TOPOLOGIA EN EL PLA:
DEFINICIONS
Si substituïm les desigualtats ≤ per >, i ≥ per > el conjunt és
obert.
En general , si g(x,y) és una funció contínua i c és un nombre
real, els tres conjunts

són tancats.

Si canviem ≤ per >, i ≥ per > els conjunts serien oberts.

TOPOLOGIA EN EL PLA:
DEFINICIONS
TOPOLOGIA EN EL PLA:
DEFINICIONS

7. Conjunt convexa: diem que un conjunt C es un conjunt

convexa si qualsevol segment que uneixi dos punts qualsevols
del conjunt sempre pertany al conjunt.