1

ACTIC – MIG
C5 Tractament de la informació gràfica, sonora i de la imatge en
moviment. Nivell mitjà

Tractament de la informació gràfica,

sonora i de la imatge en moviment
 Mòdul 1: Modificació d'imatges
 Mòdul 2: Conversió entre formats gràfics
 Mòdul 3: Modificació de fitxers de so
 Mòdul 4: Reproducció de fitxers de vídeo

M1 Modificació d'imatges
Pràctiques

 Pràctica 1: Modificar l'ajustament de colors

 Pràctica 2: Modificar les dimensions d'una imatge
 Pràctica 3: Rotar imatges
 Pràctica 4: Ampliar imatges
 Pràctica 5: Canviar perspectives
 Pràctica 6: Emprar capes d'ajustament

P1 Modificació d'imatges
En tota imatge sempre ens caldrà fer alguna tipologia de correcció, en el sentit que la
imatge que procedeix de la càmera fotogràfica pot ser susceptible de millora, sempre
amb eines digitals.

Existeixen diferents eines de millora d'una imatge fotogràfica, sempre en funció de les
característiques d'aquesta.

Modificació a través de l'histograma.

La Wiquipèdia defineix un histograma com a una eina de representació gràfica de dades

quantitatives procedents d'un tractament estadístic.

L'histograma dins del tractament de les imatges és la forma de visionar que existeix un
tractament correcte de la llum, al menys en unes condicions establertes com a "normals"
. Fer un analisi de l'histograma permet assegurar que la exposició és la correcta, al
menys en principi, donat que l'ull ha de ser el darrer validador que una imatge és
tècnicament correcta.

736372829.docx
 2
ACTIC – MIG
Fotografiar, o treballar amb imatges digitals no deixa de ser una forma de "jugar" amb
la llum, que té la seva representació gràfica a la pantalla mitjançant una gràfica de rang
tonal, amb nivells de brillantor i foscor. Un histograma ajuda a quantificar la distribució
de píxels d'assignació de blancs i negres.

Quan en la imatge predomina la informació de l'histograma a la part esquerra del

mateix, generalment es produeix una sub-exposició, o una dominant de nivell de negres

Quan passa el contrari, que la representació de l'histograma té la majoria del seu

contingut cap a la banda dreta del mateix, generalment és perquè existeix una
sobreexposició, o hi ha una quantitat alta de llum , amb domini de blancs per damunt
dels negres:

736372829.docx
 3
ACTIC – MIG

Una foto equilibrada en llums i ombres presenta un histograma arrodonit per la part
central, com la gepa d'un dromedari. És una situació "ideal" que cal cercar , però que
tampoc ens ha d'obsesionar:

Correcció de la brillantor i el contrast

Recordatori:

Quan treballem amb les darreres versions de Gimp podem disposar de l'escriptori de
treball en dos modes diferents:

736372829.docx
 4
ACTIC – MIG
Com ja venia sent habitual, amb finestres flotants, superposades, que sempre criden
l'atenció el primer cop que s'obre Gimp

En mode "compacte" on l'estructura de finestres és unica i s'assembla més a d'altres

programes més professionals.

Per a canviar d'un mode a l'altre només cal que seleccionem:

Fet l'aclariment, anem a agafar una fotografia on , per error, no vam saber situar bé el
diafragma, i aquesta va sortir massa fosca, de forma i manera que no es veu

736372829.docx
 5
ACTIC – MIG
pràcticament res.

descarregar des d'aquest enllaç

736372829.docx
 6
ACTIC – MIG
Obriu el menú color→Brillantor-contrast

736372829.docx
 7
ACTIC – MIG
A continuació trieu els valors per la brillantor i pel contrast segons us convingui.

Veureu que amb aquestes opcions no sempre obtindrem el resultat esperat,o no veurem
una millora "substancial" en la imatge. D'aquí aquesta funció no massa coneguda de
nivells que veurem que ( en la majoria dels casos ) sí ofereix una correcció adequada.
Per això podem ajustar els nivells, els quals ens donarà més opcions de millora. Es pot
anar directament als nivells des d'aquest menú ( darrera captura de pantalla, indicada
amb fletxa vermella - Edita aquestes opcions com a nivells - ), la darrera imatge a la
part inferior, el qual, d'entrada mantindrà els valors triats. O bé podem accedir des del
menú tal com s'indica a continuació.

Veurem com modificar aquests nivells.

Com modificar l'histograma d'una fotografia amb gimp:

Partirem de la mateixa fotografia d'abans.

- Obrim el Gimp i carreguem la imatge.

- Anem al menú Colors/Nivells

736372829.docx
 8
ACTIC – MIG

- Observem l'histograma. Està en la seva totalitat a la part esquerra de la imatge, fent

que dominin els tons negres molt àmpliament. Podem fer la correcció, entre d'altres
formes, fent lliscar el triangle de color blanc ( el de la dreta ) cap a l'esquerra, just on
s'acaba la informació de "llum" a l'histograma de la fotografia

736372829.docx
 9
ACTIC – MIG

- Només amb aquest canvi el guany és evident ( observeu on és ara el triangle blanc
assenyalat amb la fletxa vermella ):

736372829.docx
 10
ACTIC – MIG

Dit d'una forma ràpida i potser no massa tècnica, el que li diem al programa és que
"consideri" només un determinat "rang" de lluminositat, no tota la gama. Al "repartir" el
rang "només" amb la zona a considerar la millora es fa evident.

Correcció del color:

En determinades escenes fotogràfiques poden haver dominants de color que l'ull no

acaba de veure, o que no és conscient que es veu. Passa sovint amb fotografies fetes
amb dispositius mòbils. Sempre hi ha ocasions on el color no pot sortir representat en la
mateixa mesura que nosaltres volem. La forma que professionalment es mesura el color
és en graus Kelvin, amb tota una escala correlativa. Però no arribarem a aquests
extrems, sinó que simplement l'ull és el que ens podrà dir si cal fer alguna petita
correcció de color.

- Baixeu-vos la següent imatge i obriu-la amb el Gimp. Veureu que té un component de

blau massa pujat, caldria rebaixar-lo:

736372829.docx
 11
ACTIC – MIG

- Obrirem ara el menú Colors/Temperatura de colors i ajustarem els controls de color

a aquestes quantitats ( aproximadament, per a veure què passa si llisquem la
"temperatura desitjada" vora els 4.500, i veient la vista comparada amb l'original fent
clic a "vista dividida" )

736372829.docx
 12
ACTIC – MIG

736372829.docx
 13
ACTIC – MIG

- Ajustarem i introduirem aquests valors, propers al 7500 de graus Kelvin i veurem que
semblen més "càlids" que els anteriors i s'acosten més al que realment hem fotografiat:

736372829.docx
 14
ACTIC – MIG

Els resultats de la fotografia hauran canviat respecte de la seva primera visió. Els canvis
no són matemàtics i cada fotografia, en funció de les seves propietats d'imatge pot
necessitar uns o d'altres ajustaments, només estem describint paràmetres generals que es
poden aplicar amb caràcter general.

Altres programaris

Aquests ajustaments d'histograma i de com regular la llum en una imatge els hem
descrit a través de gimp, però d'altres programes de pagament, com pot ser Adobe
Photoshop, té un control molt més detallat de cada un dels factors que incideixen en la
modificació del mateix:

736372829.docx
 15
ACTIC – MIG

Hem fet servir situacions fotogràfiques molt clares on fer servir aquests ajustaments,
però cada fotografia o situació pot requerir dels seus propis. Els dos conceptes,
histograma i temperatura de colors, combinats, poden permetre un guany de correcció
important respecte d'una imatge qualsevol sense les millores necessàries.

P2 Modificar les dimensions d'una

imatge
A.- Propietats de la imatge

Sempre que treballem amb una imatge digital cal tenir present que cal tractar-la com a
imatge única. És aconsellable sempre fer una còpia de seguretat , en funció de la seva
importància o interès. Treballarem sempre amb una còpia d'aquesta i tractarem l'original
com si fos el "negatiu" a conservar. Aquesta idea és vàlida igualment per a qualsevol
altre arxiu.

736372829.docx
 16
ACTIC – MIG
Sempre que parlem de "tamany ( o mesures ) d'imatge" ens podem referir a dos apartats
diferents:

a.- En quant a l'espai que ocupa al nostre disc dur, quant "pesa" la imatge, mesurat en
Kb o fins i tot megues ( Mb)

b.- En quant a les mides/mesures que té la imatge, mesurades en píxels.

Qualsevol d'aquestes dades podem obtenir-les a partir del menú de "propietats" fent clic
amb el botó dret del ratolí, en windows. Cada versió de Windows ens mostrarà
peculiaritats similars a les següents, però sempre mantindrà informació sobre aquestes
dues dades que comentem. Així, per exemple, amb qualsevol imatge, sota windows,
fem clic amb el botó dret del ratolí i al fer clic a "propietats" obtenim aquestes dues
finestres amb les dades proposades, 35 Kb i 204x500 píxels ( en aquest exemple ):

736372829.docx
 17
ACTIC – MIG

736372829.docx
 18
ACTIC – MIG
Aquestes informacions observarem que també es poden veure complementades amb
d'altres, unes completes descripcions de les dades relatives a la màquina de fotos que va
fer la fotografia i d'altres dades tècniques.

Dimensions Es refereix a la mesura en píxels del costat i l'alçada de la fotografia

Els punts per polzada, (ppp) són una unitat de mesura per a resolucions
Resolució
d'impressió.

Quantitat de bits ( unitat d'informació ) necessaris per a representar el color

Profunditat de
d'un sol píxel. Normalment treballarem amb imatges de 8 bits. 16 bits són
bits
imatges ja de molt alta qualitat

Representació del Per defecte és RGB ó sRGB. Veurem aquest concepte una mica més
color endavant.

En algunes de les fotografies que fareu servir no trobareu dades sobre les mateixes, però
si cerqueu en fotografies que tenen el seu origen en dispositius digitals, segurament
observareu com apareixen les dades de la mateixa ( i unes quantes dades més que ni
imaginaríeu que poden quedar enregistrades ):

736372829.docx
 19
ACTIC – MIG

Observem que la data de creació de l'arxiu queda registrada, motiu pel qual no té gaire
sentit mantenir dins de la mateixa imatge aquella opció que presenten algunes càmeres
de registrar de forma visible la data, donat que no es pot esborrar de la mateixa. És una
opció que va passar a la història fa anys.

Tot aquest conjunt de dades que aquí es mostren estan dins del mateix arxiu "jpg", no
són res "a banda". Totes elles, i d'altres, conformen el que s'anomenen les dades
"EXIF",que sempre queden registrades quan es fa clic a una fotografia, sobretot amb
càmeres reflex, que guarden un format de dades més sofisticat i amb més paràmetres.
Les dades Exif ( Exchangeable image file format ) també permeten la creació de
recursos propis i la seva gestió amb bases de dades a través de programes propis com
poden ser Lightroom o similars, programes de pagament. El fet de classificar les dades
tècniques d'una imatge pot semblar no apropiat, en el cas que es tinguin unes poques
imatges. Quan el nombre d'imatges puja de quantitat, si no classifiquem les mateixes a
través de "tags" o etiquetes, farà que sigui molt complicat trobar-ne una si en tenim
moltes. La classificació de les mateixes serà imprescindible i cal acostumar-se des del
primer moment a la seva ordenació.

736372829.docx
 20
ACTIC – MIG

Tractament de metadades a Adobe Lightroom

B.- Modificar la grandària

Modificar la grandària d'una imatge estarà provocat sempre per una causa de relació
amb el pes de la mateixa. Resulta imprescindible, com hem dit al començament, tenir
clara la relació entre el "pes" d'una imatge i la grandària ( dimensions d'alçada i amplada
) que té. Aquests dos paràmetres estaran sempre en proporció, i caldrà respectar-los
quan manipulem les mides d'una imatge, si no volem que el resultat ens quedi deformat
o distorsionat:

Dins de Gimp podem modificar la grandària d'una imatge a través de dues formes.
Podeu seleccionar una fotografia del vostre arxiu i provar els següents procediments:

1.- Escalar la imatge:

Anem al menú Imatge/Ajusta la mida de la imatges.

736372829.docx
 21
ACTIC – MIG

Apareixerà un nou menú:

736372829.docx
 22
ACTIC – MIG
Cal recordar que el "cadenat" ( marcat amb la fletxa vermella ) cal mantenir-lo tancat
per a que les proporcions de la imatge no es distorsionin. Si està en posició "tancada"
les variacions de les xifres mantenen la proporcionalitat per a que la imatge no es
distorsioni. Quan canvia una xifra, canvia l'altra automàticament. Si modifiqueu les
xifres amb el cadenat "obert" la proporcionalitat es perdrà.

2.- Retallar la imatge per tal que només quedi una part d'ella.

Pot ser possible necessitar tan sols una part de la totalitat de la imatge. En aquest cas
necessitem fer un retall per tal que només es mostri la part que ens interessa. Quan és
aquest el cas primer cal fer una selecció amb l'eina corresponent. El cas més normal és
fer servir l'eina de selecció de rectangles, tot i que es poden fer servir d'altres.
Seleccionem el contingut amb:

Un cop seleccionada la part de la imatge a conservar

736372829.docx
 23
ACTIC – MIG
podem fer servir l'opció Imatge/Escapça a la selecció, que també es podria fer servir
com a eina directa dins la imatge per a seleccionar

Si heu treballat amb photoshop, o bé coneixeu el revelat analògic de fotografia

coneixereu bé la seva icona, doncs guarda molta relació amb el marginador.

P3Rotar imatges
Molt sovint ens passarà que a l'intentar visualitzar un arxiu d'imatge digital, aquest no es
vegi adequadament en funció de la seva disposició vertical o horitzontal. O que existeix
algun punt de caiguda cap a la dreta o cap a l'esquerra.

A banda del poc o molt que puguin estar tortes, respecte a algun element de la imatge,
les imatges també poden venir ja en disposició equivocada i calgui fer alguna actuació.

En qualsevol dels dos casos, cal editar l'arxiu digital per a posar-lo recte. Veiem com.

A.- Rotacions horitzontals i verticals

Si amb la imatge que estem treballant presenta una horitzontalitat o una verticalitat no
adequada, caldrà rotar-la . Pot passar que la imatge presenti un aspecte així:

736372829.docx
 24
ACTIC – MIG

Per a solucionar problemes d'aquesta tipologia cal que anem al menú de Gimp
Imatge/Transforma per a aplicar la rotació corresponent, que pot ser del tipus:

Les dues primeres opcions capgiren les imatges en horitzontal o vertical, de forma que
podem obtenir imatges així ( o al contrari, clar ):

736372829.docx
 25
ACTIC – MIG

736372829.docx
 26
ACTIC – MIG

I també amb la seva opció de capgirar vertical:

736372829.docx
 27
ACTIC – MIG

736372829.docx
 28
ACTIC – MIG
B.- Rotació lliure.

De vegades, quan tenim un punt de referència dins de la imatge, cal girar-la molt poc
cap a un dels costats. És en aquesta ocasió quan fa servir l'eina de
Capes/Transforma/Gir arbitrari. Naturalment, pot ser aplicada a tota la fotografia o
tan sols a una de les capes amb les que treballem. No confongueu amb la primera opció
de l'apartat A, Imatge/transforma, doncs no permet aquesta opció de gir arbitrari.

La següent fotografia no és dolenta en sí mateixa, però el fet que la línia de l'horitzó

estigui torta, no ajuda gaire en la seva composició:

736372829.docx
 29
ACTIC – MIG
Podem aplicar doncs l'eina de gir lliure i apareixerà l'angle de gir, que ens permetrà
veure de fons el canvi abans d'aplicar-lo. A aquesta fotografia, concretament, apliquem
un angle de gir d'uns 30. Quan estem segurs de l'angle de correcció caldrà prémer Gira.

I el resultat sempre serà més agradable:

P4Ampliar imatges
A l'hora de definir un arxiu de bitmap, que és qualsevol dels arxius que treballem amb
gimp, definim punt a punt tota la composició del fitxer, el que dóna com a resultat un
fitxer gran i amb molta informació (encara que l'intentem comprimir, doncs un arxiu jpg
ja té compressió).

En canvi, quan treballem en format vectorial com, per exemple, en programes com
Corel Draw, Adobe Illustrator, Adobe FreHand o d'altres, la informació que té el fitxer
només remet a informació establerta i definida en coordenades. És a dir, que per definir
aquesta línia en un arxiu, de forma fàcil podríem dir que:

736372829.docx
 30
ACTIC – MIG

Els arxius de mapes de bits definirien punt a punt tot el

contingut.

Els arxius vectorials defineixen només la informació relativa a parells de coordenades,

en contra dels bitmap, que defineixen la seva informació punt a punt.

Els bitmaps o mapa de bits en català són les imatges que fem servir més habitualment,
provinents de càmeres de fotografia o escàner, i es componen per píxels. Cada píxel té
un valor de definició del color, que s'emmagatzema a l'arxiu. Quant més gran sigui la
imatge, més ocuparà i més quantitat de píxels tindrà. Les principals extensions d'arxiu
en format bitmap o mapa de bits són : bmp, gif, jpeg, png, etc.

Els arxius de gràfics vectorials estan generats mitjançant coordenades i d'altres

especificacions ( gruix de línia, color, etc ) i, a diferència dels bitmap, el fet d'augmentar
el tamany visual de la imatge no repercuteix al tamany físic de l'arxiu i no perd gens de
qualitat. La seva utilització és comuna en àmbit web, gràfic i multimèdia amb els
formats swf ( flash ), SVG ( Scalable Vector Graphics ), etc.

Resumint:

Bitmap:

 El més realista possible

 No escalable
 No importa tant el tamany sinó la qualitat de la imatge
 No podem "inventar-nos" o "afegir" informació que no existeix

Gràfics vectorials:

 Estil de dibuix animat o gràfics abstractes

 Possibilitat d'escalar el seu tamany cap a més sense pèrdua de qualitat
 Ocupa molt menys pes que els bitmap.

736372829.docx
 31
ACTIC – MIG
Un dels grans problemes a l'hora de treballar amb gràfics bitmap és per a realitzar
ampliacions o detalls d'una part de la imatge: queda pixelitzada o emborronada, donat
que s'acostumen a formar "dents". Aquest efecte és visible si ampliem un 1600% una
imatge d'una línia, on es poden veure les "vores" en forma de serra:

Aquest fet cal tenir-lo sempre present que es vulgui ampliar una imatge. Sempre és
millor treballar amb un original que tingui el tamany adequat, abans d'ampliar un fitxer
bitmap o de mapa de bits. Si tot i així cal realitzar l'ampliació, cal seguir la mateixa
metodologia que si reduim, amb el mateix menú de Imatge/Ajusta la mida de la
imatge, i , amb el candau sempre activat per a mantenir la proporcionalitat, fer la
proporció que creiem adequada.

736372829.docx
 32
ACTIC – MIG

P5Canviar perspectives
Existeixen dues eines més que , a banda de les que ja hem vist, poden ajudar-nos a
corregir la perspectiva de les imatges, variant el seu angle des del qual s'interactua.

No sempre aconseguirem a la primera tenir una font d'imatge que vingui d'un bitmap i
que tingui totes les característiques per a ser perfecta. És el cas normal de les fotografies
a edificis o també de documentacions que han passat per un escàner. En el segon dels
casos normalment amb la correcció de rotació en un pocs graus serà suficient. En el
primer dels casos, no serà suficient corregir uns graus d'inclinació, donat que la pròpia
angulació de la fotografia farà que haguem de corregir l'angle en amdos costats.

La perspectiva, sobretot en fotografies d'edificis en carrers estrets, farà que l'edifici "ens
vingui al damunt" degut al poc angle que en la majoria dels casos disposarem per a
efectuar la mateixa. Major serà el grau de distorsió de la perspectiva contra més gran
sigui el gran angular que fem servir, és a dir, l'objectiu que fem servir a la càmera de
fotografiar.

Si observem la part de la dreta de la torre, té una perpendicular correcta en quant al límit

de la fotografia. En canvi, a la part esquerra de la fotografia queda evident que hi ha un
error de perspectiva. Per a solucionar-ho, podem fer servir dues de les eines que ens
proporciona Gimp:

736372829.docx
 33
ACTIC – MIG
Seleccionem la primera de les eines, l'eina d'inclinació, i veurem que en aquest cas
no ens serveix, donat que arreglant la part esquerra de la torre, distorsiona la part dreta,
donat que aplica una inclinació per igual, marcant una quantitat que cal anar mirant
d'encertar:

D'altra banda, si fem servir la segona de les opcions, l'eina de perspectiva, podem
arreglar, "estirant" per la part superior de la imatge, cada un dels dos costats en la
mesura que es necessiti per a que les línies verticals quedin paral·leles respecte del
marge de la fotografia. D'aquesta manera, queda corregida la perspectiva:

Podeu practicar amb alguna imatge del vostre disc dur amb aquestes dues eines. Sempre
resulta aconsellable fer les correccions d'una en una i amb graduació dels canvis, per a
saber en tot moment el que hem portat a terme.

P6Emprar capes d'ajustament

El treball per capes separades en un arxiu d'imatge permet diferenciar cada una de les
feines que anirem treballant. Les relacions que es puguin mostrar entre elles donaran
peu igualment a diferents opcions, amb la facilitat de treball que cada una d'elles pot ser
considerada un arxiu dins de l'arxiu.

736372829.docx
 34
ACTIC – MIG
La forma d'organització de les capes té importància en el resultat. Veiem com fer ús de
les capes amb una fotografia. Podem baixar-nos la següent fotografia fent clic aquí

1.- Obrim la fotografia amb Gimp

2.- Anem a la finestra de Capes,canals, camins i dupliquem la capa. Ho podem

realitzar fent clic a la capa de fons amb el botó dret del ratolí i clicant a i seleccionant
l'opció Duplica la capa

736372829.docx
 35
ACTIC – MIG
També ho podem fer directament a la part inferior del menú de capes fent clic a la icona

3.- Seleccionarem ara la capa nova creada i amb el botó dret del ratolí tornarem a fer
clic:

I canviarem el nom de la capa prement a "Editar atributs de capa", la primera de les

opcions. Sortirà el quadre de diàleg per a canviar el nom, i escriurem :

736372829.docx
 36
ACTIC – MIG

4.- Un cop amb la capa seleccionada passem a aplicar Colors/nivells i deixarem

l'histograma escurçat a dreta i esquerra, aproximadament amb aquesta correcció als
llicadors blanc i negre d'esquerra i dreta, amb la finalitat que l'histograma prengui els
valors que tenen representació real.

736372829.docx
 37
ACTIC – MIG

5.- Crearem ara una nova capa de correcció de brillantor i contrast amb aquestes
correccions:

736372829.docx
 38
ACTIC – MIG
6.- Podrem seguir creant capes d'ajustament per a cada un dels criteris que ens sembli
adequat aplicar. Cada una d'elles serà una correcció per separat. Podrem anul·lar la
visualització i aplicació d'una capa qualsevol fent clic a "l'ull" de la seva capa
corresponent. Caldrà tornar a fer "clic" per a tornar-la a aplicar i aparèixer l'ull. De la
mateixa forma, podem fer clic amb el botó dret del ratolí al damunt de cada capa i,
editant els atributs de cada capa, bloquejar els pixels, la posició i mida, etc. Recordeu de
"desbloquejar" damunt els mateixos botons per a poder editar les capes.

7.- Amb aquestes petites modificacions donarem molta més força a la textura de les
plomes i el blanc del cigne.

Altres programaris

Altres programaris de pagament fan servir de forma més literal la forma de Capa
d'ajustament, de forma que sí que converteixen cada capa en un arxiu dins de l'arxiu.
No provoquen degradació en cada una de les pases que es van donant i no serà fins al
final del procés quan s'apliquin totes aquelles ordres que estem "programant" en cada
una de les capes.

El fet que l'ordre de cada una d'elles tingui conseqüències sobre l'arxiu fa que una
simple qüestió d'ordre pugui fer variar l'aparença de l'arxiu que estem editant.

En programes de pagament com Photoshop sí que es desenvolupa de veritat el concepte

de capa d'ajustament i al menú podem trobar per separat el fet de crear una capa
normal o una capa d'ajustament, amb cada una de les propietats que es fan servir de
forma bàsica per a aquesta modalitat de capa. Però no resulta un procés crític en les
tasques més "habituals" que portarem a terme.

Treball amb múltiples capes.

Encara que no siguin capes d'ajustament, el treball amb capes , en qualsevol programa
d'edició d'imatges, es veurà l'avantatge que presenta davant una única capa, amb les
seves possibilitats. Feu clic aquí per descarregar l'arxiu comprimit amb les 5 imatges.

- Partirem d'una foto inicial a la qual, posteriorment, li fareu els retocs oportuns.

736372829.docx
 39
ACTIC – MIG

A la foto, tal com podeu veure, li manca realisme, en el sentit que el vehicle es troba
totalment aturat. Aviat li podreu trobar solució. De moment descarregueu-vos la foto en
la mida útil de treball. S'ha reduït el format final per poder treballar, ja que la foto final,
sinó, ocuparia uns 6 Mb. Tot seguit, cal cercar fotos per posar l'element al seu ambient.
Per a aquesta tasca serveix qualsevol revista setmanal on els anuncis publicitaris regalen
als ulls moltes fotos i molt bones. En aquest cas, però, s'ha recorregut a altres arxius de
fotos per anar a cercar l'efecte desitjat de posar el jeep al seu element propi.

Baixar la foto 1

Baixar la foto 2

Baixar la foto 3

Baixar la foto 24

736372829.docx
 40
ACTIC – MIG
Un cop ja tingueu tots els materials per treballar en un directori específic del vostre disc
dur, intentarem situar el jeep en mig de l'aigua agafant diferents imatges i combinant-les
per simular-ne només una.

1.- Per començar, obriu el GIMP i creeu un arxiu de 1200 x 1000 píxels, amb les
opcions avançades amb transparència. Segur que us sobrarà espai al voltant de la foto
original, però millor tenir màniga ampla al començament, sempre es podrà retallar
l'arxiu final.

2.-Creeu una capa nova (o obriu com a capa) ( o arrossegueu directament l'arxiu i el
deixeu "caure" dins de gimp ), en la qual inserireu l'arxiu original de treball:

736372829.docx
 41
ACTIC – MIG

3.- Començarem per davant afegint l'aigua frontal de la foto 1, i per a això, farem una
selecció a la foto que ja us heu baixat en local.

736372829.docx
 42
ACTIC – MIG

Observeu en aquesta imatge de dalt com a la part de dalt a l'esquerra tenim obertes dues
imatges independents.

Aquesta selecció serà la que afegireu com a capa nova de l'arxiu de treball. Obriu la foto
1, seleccioneu el contingut de la fotografia de dalt amb el llaç . Per a convertir la
selecció en activa feu clic a l'eina de moure . Aneu a la foto del jeep i enganxeu la
nova capa. Recordeu que cal fer la selecció amb el llaç, copiar i enganxar-la com a capa
nova. Tot seguit (i feu-ho sempre que creeu capa nova), poseu el nom escaient. En
aquest cas, esquitxada frontal (o similar). Conserveu la selecció per al següent pas

736372829.docx
 43
ACTIC – MIG

Mireu de resituar la selecció, aproximadament ( no és una posició definitiva, la

canviarem al pas 4 ), a l'alçada de les rodes.

736372829.docx
 44
ACTIC – MIG

4.- Ara li donarem la volta a la selecció girant-la horitzontalment perquè coincideixi

amb el sentit de la marxa:

736372829.docx
 45
ACTIC – MIG

Evidentment, encara no podrem donar per acabada aquesta capa, caldrà fer tota una
sèrie de rectificacions. Però primer situarem totes les capes i posteriorment farem les
edicions dins de cada una d'elles.

5.- Treballarem amb la foto 2. L'obrim. Afegirem l'aigua a la roda que veieu a
l'esquerra. Per a això, feu una selecció a la foto 2 similar a la de la fotografia de sota
( aproximadament ). Igualment, feu una selecció amb l'eina del llaç. Copieu i enganxeu
com a capa nova a l'arxiu de treball, de la mateixa forma que al tercer pas

736372829.docx
 46
ACTIC – MIG

i ja teniu un altre element que cal disposar a l'àrea de treball de l'arxiu que estem
treballant.

La posició de la selecció serà provisional, per a poder treballar amb posterioritat amb
detall i calma, Per a finalitzar aquest cinquè pas, canvieu el nom de la capa i poseu
quelcom similar a "esquitxada esquerra".

6.- De la mateixa foto 2, ara farem una selecció de l'aigua de l'altra roda per ubicar-la al
mateix lloc al vostre arxiu:

736372829.docx
 47
ACTIC – MIG

Igual que estem incorporant totes les noves fotos o bocins, copieu i enganxeu a l'arxiu
com a capa nova, de forma i manera que, aproximadament, quedarà així:

Canvieu el nom de la capa a "Esquitxada dreta".

736372829.docx
 48
ACTIC – MIG
7.-Un cop preparada la primera fase del projecte, caldrà polir les coses fetes fins ara. Hi
ha dues eines bàsiques per fer servir: la vareta de selecció o la goma d'esborrar I
encara es pot dir que hi ha una tercera opció: les màscares, que encara no farem servir.
Sigui com sigui, opteu, en aquest cas, per la goma d'esborrar, que presentarà més
facilitat d'ús.

Caldrà ara fer visibles les opcions de les eines. Per a fer-ho podeu fer servir l'opció

La idea de treball que ve a continuació és editar les capes que portem realitzades per a
que sembli una fotografia real, amb aigua que "salta" degut a la velocitat del vehicle,
provocat, fonamentalment, per les rodes. Amb la vareta i la goma editarem, capa a capa,
amb paciència, i guardant el resultat produit de tant en tant. Esborrarem els fons que no
convinguin, que corresponen a parts de "l'antiga foto".

Aneu variant les mides d'opacitat i de vora, en funció del lloc que aneu a treballar. I
aneu esborrant, a poc a poc i en diverses pases, tots els contorns de les capes noves que
heu creat per difuminar-ne la duresa. Un cop finalitzada aquesta operació, heu d'anar
esborrant, encara amb més precisió, les possibles parts susceptibles de quedar
transparents, i que deixin entreveure la part que resta a sota, a les capes inferiors.

736372829.docx
 49
ACTIC – MIG
Tampoc no cal que doneu fer finalitzada ara mateix la feina. Sempre queda temps per
polir detalls. Al final, veureu com, també, podeu fer servir les eines de clonació i
difuminat. Col·loqueu els diferents elements, sempre en capes diferents. I aneu
guardant, de tant en tant, el fitxer.

8.- Copieu l'aigua lateral de la foto 3 que ja teniu al disc dur. Feu una selecció de la part
de les rodes, aproximadament, com veureu aquí:

Copieu i enganxeu-la a una capa nova, amb nom " aigua lateral ". Tingueu la precaució
de tenir sempre seleccionada la capa més alta, ja que en afegir una capa nova, sempre es
posa per damunt de la darrera seleccionada, si bé és cert que sempre podeu modificar les
ubicacions de les capes desplaçant-les ( arrosegant-les ) amb el ratolí fins a la situació
que desitgeu.

Desplaceu, aproximadament, la selecció copiada entre les dues rodes laterals:

736372829.docx
 50
ACTIC – MIG

9.- Finalment, aneu a buscar la darrera foto, la foto 4, i la copieu sencera com a capa
nova

No patiu si queda així:

736372829.docx
 51
ACTIC – MIG
Aquesta darrera capa (anomeneu-la bosc o similar) és a davant de tot i tapa tota la resta,
quan el que voleu és tot el contrari: que vagi al final. Així, que ja sabeu el que cal,
arrosegueu-la a la cua del tot, per damunt de la capa de "fons". Heu de tenir una cosa
així ( aproximadament ):

10.- Però clar, ja comencen els problemes: Què pinta la pared en tot això? I què fa una
mena d'envelat allà al final? I la bóta? Cap problema! Les gomes d'esborrar serveixen
per a això i per a molt més. Però abans, per si de cas (molt recomanable), feu una còpia
de la capa del jeep. Sempre podreu tornar enrere si no l'acabeu d'encertar. Poseu de nom
Còpia del jeep. Rebaixeu la seva opacitat al 0% ( a la part superior de la finestra de
capes teniu opacitat ) per no confondre. Feu el mateix amb la capa del bosc, mai se sap

Afegiu a dalt de tot una altra capa anomenada aigua lateral 1. Servirà per als darrers
retocs.

Un cop fetes aquestes operacions, aproximadament, hauríeu de tenir aquestes capes, no

patiu, encara es pot complicar molt més

736372829.docx
 52
ACTIC – MIG

Fetes les comprovacions necessàries, retoqueu el jeep i esborreu tot allò innecessari.
Tingueu ben present d'anar canviant el percentatge de visibilitat de la capa de bosc i la
del jeep si és el cas que les necessiteu com a còpia de seguretat, així com el percentatge
de força, opacitat i mida de l'eina a fer servir en cada cas. Tornem a repetir que l'eina
és susceptible d'utilització, però… en aquest cas, a causa de la similitud de colors,
resulta una eina força complicada d'encertar. Si aneu esborrant les parts sobreres, el jeep
i la seva capa restaran més o menys així:

736372829.docx
 53
ACTIC – MIG
Recordeu que es pot seleccionar una sola capa i altra de referència de visibilitat, amb
l'ull visible, per a treballar més còmodament i amb més referències reals sense
interferències.

11.- Quan tracteu d'esborrar les parts de la capa del Jeep observareu que us quedaran de
color blanc. Això es deu a que ha quedat com a primera capa i no es forma la
transparència que tindran les altres capes.

Per a solucionar-ho, feu clic amb el botó dret a la capa del Jeep i aneu a la primera opció
del menú flotant, Edita els atributs de la capa

Si us apareix bloquejat el canal alfa, només cal que el desmarqueu

736372829.docx
 54
ACTIC – MIG

Si no és el cas que estigui seleccionat l'atribut, creeu primer el canal alfa, i després el
desmarqueu. Per a crear-lo, fent clic a la capa amb el botó dret només haureu de fer clic
a:

736372829.docx
 55
ACTIC – MIG

I seguiu amb l'eina de borrador ; ja no quedarà en blanc, sinó transparent.

736372829.docx
 56
ACTIC – MIG

12.- Ens resta molt poc.Es tracta d'anar corregint les imperfeccions.A la capa superior
anomenada aigua lateral, ompliu els buits corresponents, doncs hi ha parts d'imatge
sense aigua. Podeu clonar alguna part o afegint alguna part d'aigua. La part de darrere
del jeep podeu fer-la jugar amb l'efecte de moviment esborrant colors amb l'eina de

tacar

Finalment, amb l'eina d'matge / Escapça al contingut, traieu la part d'arxiu que no
pugui interessar.

- I ja tindrem feta la transformació. Afegir un títol i/o polir detalls ja ho deixem per al
vostre gust. La idea és que cal valorar sempre tenint presents les finalitats

736372829.docx
 57
ACTIC – MIG

M2 Conversió entre formats gràfics

Pràctiques

 Pràctica 1: Definir els tipus de format gràfic

 Pràctica 2: Definir les extensions dels fitxers gràfics
 Pràctica 3: Definir els perfils de color RGB i CMYK
 Pràctica 4: Canviar de format TIFF a format JPEG
 Pràctica 5: Canviar de format RAW a format JPEG
 Pràctica 6: Tria de la resolució segons l'ús que es farà de la imatge

P1Definir els tipus de format gràfic

Hi ha molts formats gràfics que fan servir els diferents programes que es dediquen a
l'edició dels mateixos. Tots els formats gràfics tenen característiques pròpies que el fan
millor o pitjor, en funció de la finalitat amb el que el farem servir

Només cal mirar aquesta plana de la Viquipèdia per a fer-se una idea de la quantitat de
formats diferents amb els que ens podem trobar.

Bàsicament, podem pensar en formats gràfics en 4 idees claus o pistes que faram que
sempre encertem

1 - el mitjà pel qual accedirem al format gràfic: escàner, fax, càmera de fotos, mòbil,
etc.

2 - el mitjà pel qual editarem el format gràfic. Cal pensar en quin programa específic
editarem nosaltres o el/la destinatari/a del format gràfic. En funció que intervingui més
d'una persona en l'edició, el programa pot necessitar ser el mateix

3 - el mitjà pel qual transmetrem el format gràfic. No podem pensar per igual en portar
un DVD amb una imatge a una impremta que transmetre una fotografia per internet.

4 - la darrera finalitat o format final que tindrà el format gràfic. No serà igual treballar
amb un format gràfic que acabarà en una tenda de fotografia en paper, o a la web, o les
fotografies que serviran de record d'una boda. Les qualitats de traball del format gràfic i
les seves peculiaritats també seran diferents.

736372829.docx
 58
ACTIC – MIG
2.2.- Els dos grans universos de formats gràfics

Com ja hem apuntat, existeixen dos grans grups de formats gràfics, els vectorials i els
de bitmap o de mapa de bits.

Els vectorials

Consisteixen en una sèrie de dibuixos lineals basats en una llista d'objectes gràfics, per
exemple: línies, corbes, triangles, cercles, rectangles, etc. Aquests objectes, i molts més,
ubicats estratègicament a la pantalla, formen dibuixos lineals complexos. En aquest
tipus de formats les àrees buides entre les línies poden ser omplertes amb colors o amb
"farcits", petits dissenys que es repeteixen una i altra vegada sense deixar espais buits
fins a omplir l'àrea en qüestió. La mida de les imatges emmagatzemades en aquest tipus
de formats pot ser modificat sense notar cap pèrdua de qualitat. Gràcies a aquesta
característica són molt útils a l'hora d'imprimir imatges.

Els mapa de bits

Contenen imatges basades en píxels (per exemple una imatge la resolució és de 640 x
480 píxels, conté 640 píxels horitzontals i 480 píxels verticals). Les imatges generades
per escàner són de tipus bitmap. Com més gran sigui la gamma de colors, més realisme
s'aconsegueix amb aquest tipus de format. Les imatges bitmap tenen una mida natural
en la qual s'imprimiran perfectament, però, a diferència de les vectorials, no ofereixen
grans possibilitats pel que fa a la variació de la mida. En augmentar la mida bruscament,
és fàcil notar una gran disminució de la qualitat. Un altre punt en contra dels formats
bitmap és la quantitat de memòria i espai que ocupen. A causa d'això, la majoria d'ells
utilitzen diversos mètodes de compressió de la informació que constitueix la imatge.

Si observem una imatge en mapa de bits en tamany normal, no s'observen irregularitats:

Si ampliem molt una de les seves parts, sorgirà el tipic "escalat" de les imatges de mapa
de bits,que no es veuran mai en una imatge en format vectorial.

736372829.docx
 59
ACTIC – MIG

P2Definir les extensions dels formats

gràfics
JPG. És un format comprimit, amb alguna pèrdua de qualitat i que conté una àmplia
gama de colors (24 bits per píxel). S'utilitza habitualment en aquelles imatges destinades
a ser visualitzades o a penjar-se en un espai web. L' abreviació JPEG ve de les inicials
de Joint Photographic Experts Group. Es tracta del grup d'experts que van definir les
bases d'aquest format. El format JPEG només pot emmagatzemar imatges de 24 bits
( color complet o de veritat), utilitzant tres canals per tal d'emmagatzemar o d'escala de
grisos, usant només un canal. La compressió JPEG consisteix en una sèrie de complexes
operacions matemàtiques, com ara: conversió del format del color, transformació
separada de cosinus (DCT), quantitzats i codificació entròpica.
JPEG, juntament amb GIF, són els formats d'imatges usats en WWW

PNG. És un format lliure i comprimit però sense pèrdua d'informació. També disposa
de 24 bits per píxel.

TIFF. És una extensió de gran qualitat (i pes) que s'utilitza habitualment en aquelles
imatges que tenen l'objectiu de ser impreses. El format TIF conté una sèrie de blocs que
conformen la imatge. Aquests blocs poden contenir certa informació sobre la imatge en
si, la seva mida, com es fa servir el color, informació a les aplicacions que utilitzin
aquest arxiu, text…. Un thumbnail o miniatura és una petita representació d'una imatge
molt més extensa, a la qual el programa accedeix ràpidament i no perd temps
descomprimint tota la imatge. Serveix per veure el contingut de l'arxiu d'una manera
ràpida i segura. Aquest format és totalment compatible amb PC i Macintosh. Suporta
gran quantitat de colors i és un dels formats preferits per les aplicacions d'avui en dia.
És el format més utilitzat quan es treballa amb escàner a causa de la seva útil gestió del
color.

GIF. És el format gràfic bitmap per excel.lència. Va ser creat per Compuserve el juny
de 1987 i amb el pas del temps s'ha convertit en el format més difós en el món. A la
primera versió es va anomenar GIF87a, i a la segona, GIF89a. Aquesta última versió
presenta noves característiques per facilitar la gestió d'imatges en aquest format. Els
GIFs utilitzen una paleta d'entre 2 i 256 colors. Tenen una rutina de compressió molt
eficaç que, encara que demora una mica la càrrega, redueix els arxius a una mida molt
menor que altres formats.
Gràcies a aquesta rutina de compressió que empetiteix els arxius, el GIF és el format

736372829.docx
 60
ACTIC – MIG
òptim per ser baixat de taulers d'anuncis o Internet. La resolució màxima assolida és la
de 1024 x 768 píxels a 256 colors, però no hi ha raó per la qual no pugui crear-se una
imatge més gran

RAW. És un format no comprimit que recull tota la informació sense cap tipus de
pèrdua. Tenint més pes que les extensions anteriors. Ens permet una major manipulació
a l'hora d'editar les imatges.

EPS. Aquest format utilitza el llenguatge PostScript dissenyat el 1982 pels fundadors
d'Adobe Systems. Suporta gràfics de tipus vectorial i té limitacions pel que fa a l'ús
d'elements mapa de bits. El seu principal avantatge és la gestió de tipografies: posseeix
un extraordinari nombre de tipografies a utilitzar i una gran quantitat d'efectes especials
per aplicar al text (rotació, variació de la mida, half-Toning, etc.). Però, com tots els
formats, té el seu punt fluix: per imprimir imatges PostScript cal utilitzar una
impressora que reconegui aquest llenguatge. Com si això fos poc, els arxius són
enormes i la memòria pot faltar algunes vegades. Les aplicacions més populars d'avui
en dia suporten aquest format.

P3Definir els perfils de color RGB i

CMYK
En parlar de la Teoria del Color és freqüent trobar termes o sigles de difícil
comprensió , com són RGB, CMYK, Y / C, HSV i d'altres. Aquests són, precisament,
alguns dels modes que s'utilitzen per definir o generar qualsevol color en una pantalla
d'ordinador. Però abans veurem bàsicament en què consisteix i com es forma el color
que surt dels nostres monitors i que arriba als nostres ulls.

El que perceben els components de la nostra retina com llum i per tant com colors és
una banda de freqüència dins de l'espectre electromagnètic. En aquest espectre, a banda
de la llum visible caben altres formes de radiació, com els raigs gamma, raigs x, llum
ultraviolada, infrrarrojos, ones de ràdio, etc. Quan s'emet llum blanca s'està emetent la
totalitat de les longituds d'ona contingudes en l'espai de llum visible. Aquest s'estén des
dels extrems invisibles de la freqüència de l'infraroig a la de l'ultraviolat, comprenent en
aquest interval tots els colors possibles, des del vermell al violeta passant pel blau, verd,
taronja, etc.

El color d'un objecte depèn principalment del color de la llum amb que se'l vegi i i
també de les característiques de la seva superfície, la rugositat, composició química,
transparència, etc. Ja que això contribuirà a que l'objecte absorveixi o reflecteixi la llum,
o certs colors d'aquesta. Per tant quan veiem un objecte, el que veiem en realitat és la
llum reflectida per aquest i la seva freqüència o color.

Hi ha dues maneres diferents de percebre la llum, i per tant el color. No és igual

contemplar una imatge al natural, a la pantalla del nostre ordinador o en un full de

736372829.docx
 61
ACTIC – MIG
paper. Les dues primeres formes són processos additius de generació del color mentre
que l'últim és un procés substractiu.

Adició i substracció

Quan contemplem una figura en la pantalla de l'ordinador, el que estem veient és la llum
emesa, en aquest cas pel tub de raigs catòdics del monitor, que genera l'escena. Quan
aquest procés de creació d'imatges requereix en aquest cas, de l'acumulació o addició de
llum per formar-se l'anomena procés additiu o d'emissió. Per obtenir llum blanca hem
de sumar els colors que la componen. Això funciona així tant en els monitors, com en
les imatges que reben els nostres ulls.

En canvi, quan veiem una fotografia, un dibuix o una il·lustració impreses estem
generant el color mitjançant un procés de substracció o de pigment. En aquest cas, per a
formar el blanc no cal afegir cap tinta, i el negre és la suma de totes elles. La llum que
arriba als nostres ulls no és llum emesa pel paper, sinó reflectida per aquest. En
impremta els colors que formen les imatges no són els mateixos que en el cas anterior,
ara els components són el Cian, el Magenta, el Groc i el Negre, o més conegut per
CMYK, de nou amb les sigles angleses (cyan, magenta, yellow, black ).

Gamma de color

La gamma de colors digitals és molt variable segons l'equip gràfic de que disposem. A
la VGA corrent, aquesta és de 16.385, encara que tan sols podem veure a la pantalla 256
simultàniament. Amb els sistemes gràfics més actuals la xifra pot augmentar i arribar
fins i tot fins als 16.700.000 de tonalitats. Aquesta diferència està marcada pel nombre
de bits que assignem a cada punt de la pantalla per representar el color. Com més bits
disposem, amb una major fidelitat podrem imitar els tons , encara que lògicament també
redundarà en un major mida del fitxer d'imatge, amb la consegüent despesa de memòria
i menor velocitat de gestió.

De 8 bits, un byte, per a cada píxel de la pantalla haurem de definir la totalitat del color,
i per tant cada un dels seus components. Podem assignar 3 bits al Verd, 3 bits al
Vermell i 2 bits a Blau. Això ens donarà 8 tonalitats de verd, 8 de Vermell i 4 de Blau.
En total disposarem d'una gamma de 256 colors possibles incloent el negre. Per
descomptat no és gran cosa per veure amb claredat i fidelitat una fotografia o una
imatge renderizada. Per això en VGA, que disposa de 8 bits per píxel, s'empra un
sistema lleugerament diferent, és l'anomenat Color Indexat. En lloc d'assignar certs bits
a cada component respecte a una gamma absoluta de 256 colors, es van a referenciar els
8, és a dir el byte complet, a un color determinat d'una paleta de 256. Aquesta paleta
estarà construïda sobre una gamma possible de 262.144 colors, ó 18 bits. Aquests 18
bits es divideixen en 6 per a cada un dels components RGB, amb la qual cosa hi ha 64
possibilitats diferents pel Roig, les mateixes per al Verd i també per al Blau. Si
multipliquem els tres components ens sortirà el número anterior total dels colors
disponibles. Per tant en VGA disposem d'una base de 262.144 colors per definir una
imatge, encara que tan sols podrem utilitzar 256 d'ells simultàniament. Si tots ells els
apliquem a una gamma pura de grisos, podrem crear un total de 64 diferents del que
serà suficient per a definir amb gran precisió i fidelitat qualsevol imatge, sempre que la
resolució sigui adequada. En certs sistemes de color, la paleta usada per referenciar els
nostres 256 tons augmenta considerablement, fins arribar als 16,7 milions de colors.

736372829.docx
 62
ACTIC – MIG
Això, encara que no sigui l'usual, se sol emprar en programes com els de render quan no
disposem d'una qualitat gràfica de 16 o 24 bits.

RGB.- RGB vol dir Red (vermell), Green (verd) i Blue (blau).
Cada color consisteix en tres números (un per al vermell, un altre per al verd i l'últim
per el blau) que indiquen el percentatge dels colors anteriorment esmentats. La barreja
d'aquests tres percentatges origina el color desitjat. Els números són del 0 (negre) al 255
(blanc). Aquest és el sistema de colors més elaborat i l'utilitzat pels escàner en color.
Proveeix a la imatge d'una enorme quantitat de colors. És l'utilitzat en gràfics de mapa
de bits d'alta qualitat (com els Targa) i en dissenys vectorials summament complexos. A
cada píxel del mapa de bits o cada objecte del gràfic vectorial se li assigna un color
RGB.

Quan modifiquem el color en gimp, podem triar dins d'una gamma RGB entre el 0 i el
255 en cada un dels valors. Als dos extrems tindrem el blanc (255,255,255) i el negre
(0,0,0 ):

736372829.docx
 63
ACTIC – MIG

P4Canviar de format TIFF a Jpeg

Gimp permet treballar amb moltes tipologies de formats diferents. El procés que ens
permet el canvi de format ja el coneixem. Obrirem una imatge en format original tiff
( podria ser algun altre format ). Podeu fer servir aquesta imatge.

- Passem a obrir la imatge en Gimp

- Com en qualsevol operació , passem a fer les modificacions pertinents i , un cop la

imatge estigui enllestida, passarem a guardar-la en format jpg. Per a aquesta operació

736372829.docx
 64
ACTIC – MIG
farem Fitxer/Anomena i exporta i seleccionarem la carpeta, el seu nom i el format a la
part inferior, seleccionant el tipus de fitxer jpg. Guardarem la imatge

- Sortirà a continuació un quadre amb el tipus de compressió que volem aplicar a la

imatge. En la majoria dels casos un 80% pot ser suficient per a un equilibri entre
qualitat i pes. A menys percentatge de compressió ( més a prop del 0% ), menys pes i
menys qualitat. A més percentatge de compressió ( més a prop del 100%), més pes i
més qualitat tindrà la imatge:

736372829.docx
 65
ACTIC – MIG

P5Canviar de format Raw a format jpeg

El format RAW el defineix la Viquipèdia en dos paràgrafs essencials en la seva
definició com a:

Els fitxers RAW (de l'anglès cru), o fitxers d'imatge en cru, és un tipus de fitxer
d'imatges que, a diferència dels més populars JPEG, no comprimeixen les dades de la
imatge en guardar-la. Els fitxers RAW contenen la totalitat de les dades de la imatge tal
com ha estat captada pel sensor digital de la càmera fotogràfica. Pel contrari, no
inclouen informació sobre les característiques de l'exposició, com ara la correcció del
color (correcció de blancs), el contrast i altres ajustaments realitzats manualment pel
fotògraf o automàticament per la càmera.

El fitxers RAW s'utilitzen quan interessa arxivar una fotografia tal com va ser captada
pel sensor digital, sense cap tipus de manipulació per la càmera, per tal de poder
processar-la posteriorment a l'ordinador mitjançant un programa de tractament
d'imatges.

Raons per a fer servir el format RAW:

- L'arxiu resultant de la captura té 16 bit de profunditat de color.

- A causa de les característiques dels arxius "raw", podem beneficiar-nos de millores en

el programari que aparegui en el futur per poder obrir-los (i de la millora de les nostres
habilitats per fer bé aquest treball).

- Flexibilitat: Si canviem d'opinió sobre el balanç de temperatura color d'una foto, ( per
exemple de llum de dia a llum incandescent ) podem fer aquest canvi a l'ordinador en
comptes de a la càmera. Podem obrir el fitxer de diferents maneres si pensem utilitzar-lo

736372829.docx
 66
ACTIC – MIG
per impressió Offset, impressió en minilab, mida gran o petit. També podem tenir en
compte el motiu, la seva textura i característiques en el moment de regular la nitidesa.

- Un arxiu de les mateixes característiques en format Tif pot ocupar, aproximadament el

triple d'espai.

- En el moment de fer clic a la càmera, bàsicament només cal centrar-se en enfocar,

enquadrar i fer clic, doncs la majoria de la resta de controls poden modificar-se amb
posterioritat, sempre que es tracti de diferents retocs.

- La gestió de metadades, o dades complementàries de tots els paràmetres tècnics de la

càmera, la ubicació de la presa, comentaris, etc, són possible en aquest format.

- A efectes pràctics podem considerar el raw com el "negatiu" de les fotografies

analògiques.

- El gran avantatge del Raw: la modificació posterior dels arxius amb la mínima pèrdua
de qualitat.

Raons que poden fer complicat l'ús del format Raw

- Majoritàriament, només les càmeres reflex de fotografia poden enregistrar nativament

aquest format, també, generalment, de només lectura.

- En el 100% dels casos caldrà "revelar" aquest format digital en un format jpeg o tif per
tal que es pugui llegir per part de tothom

- No tots els aparells que tenen la capacitat de fer fotografies en format raw enregistren
un arxiu raw de les mateixes característiques. A cada marca comercial, un arxiu amb
extensió diferent i propietats diferents.

- No es pot imprimir directament el resultat sense fer el canvi de format primer

Programari que pot servir-nos per treballar amb formats raw.

El format raw no és "standard" i cal programari específic per a fer-lo servir. Existeixen
programes comercials que permeten visionar i editar aquest format d'imatges, com
poden ser:

- Picasa

-Adobe Photoshop

- Adobe Lightroom

- Capture One

736372829.docx
 67
ACTIC – MIG
- Adobe dng convertidor

I uns quants més.

I, naturalment, cada un dels programes de cada una de les cases de fotografia que
faciliten al comprar la càmera

Obrir un arxiu Raw des de Gimp

Gimp, encara que programari lliure, necessita un complement a instal·lar per a poder
treballar amb aquesta tipologia de fotografies o arxius. O un programari lliure a banda.
Cada cop que es vulgui obrir un fitxer raw des de Gimp ens dirà:

- Un dels programaris complets més adequat que podem fer servir per a fitxers raw ( no
és l'únic ) és "Raw Therapee". Veiem les dues o tres funcions bàsiques del centenars que
en té.

- Navegueu fins a https://rawtherapee.com/downloads i feu clic al sistema operatiu que

feu servir per a realitzar la instal·lació.

- Un cop baixeu l'arxiu el podeu instal·lar. Quan l'obriu i seleccioneu a l'esquerra una
carpeta amb imatges veureu quelcom similar a aquesta pantalla

736372829.docx
 68
ACTIC – MIG

Una part esquerra on navegar per les carpetes. Una part central per a veure els fitxers i
fer doble clic sobre el que es vulgui treballar . I una part dreta per a veure les propietats
dels arxius.

- Fem clic damunt una fotografia per a poder treballar amb ella.

- Un cop s'obre l'arxiu la quantitat de possibilitats de modificació que ofereix el

programa és veritablement gran. Observeu, només com a curiositat, la part dreta, la gran
quantitat de possibilitats de correcció que s'ofereixen. Navegeu per les pestanyes
superiors

736372829.docx
 69
ACTIC – MIG

- Podem passar per cada una de les eines de correcció i revelat. Una de les darreres del
quadre també ens oferirà les metadades de la càmera, totes les dades amb les que es va
treballar la fotografia en el moment de fer clic.

- En el moment que creiem que les correccions estan llestes podem fer clic a la part
inferior de la finestra , a

736372829.docx
 70
ACTIC – MIG
I ja tindrem el menú "clàssic" d'exportació a jpg amb les variables que ja coneixeu.

- Existeixen moltes més possibilitats de treball, com pot ser "connectar" el programari
amb gimp.

P6Tria de la resolució segons l'ús que es farà de la imatge

Quan busquem imatges per la xarxa o bé quan les fem a través d'algun dispositiu
(escàner, càmera de fotos, mòbil…) cal tenir en compte la resolució que té i quin ús li
farem.

la resolució d'una imatge es mesura en punts per polsada (ppp ó dpi), que es correspon
al número de píxels (si és una pantalla) o punts que pot imprimir (si es tracta d'una
impressora) per a cada polsada lineal. Per regla general, un píxel en la pantalla no té
perquè correspondre's amb un punt de tinta de la impressora.

Mides per a la impressió

Per defecte triarem sempre que les imatges tinguin la resolució estàndard d'una
impremta, que són 300ppp. Així, la resolució dependrà de la distància a la que s'ha de
veure la imatge, aquesta taula mostra unes dades aproximades.

Resolució màxima Resolució màxima

Distància de visió Distància de visió
apreciada per l'ull apreciada per l'ull

20 cm 381 dpi 2m 38 dpi

736372829.docx
 71
ACTIC – MIG

25 cm 305 dpi 2,5 m 30 dpi

30 cm 254 dpi 3m 25 dpi

40 cm 191 dpi 3,5 m 22 dpi

50 cm 152 dpi 4m 19 dpi

60 cm 127 dpi 4,5 m 17 dpi

70 cm 109 dpi 5m 15 dpi

80 cm 95 dpi 5,5 m 14 dpi

90 cm 85 dpi 6m 13 dpi

1m 76 dpi 8m 10 dpi

1,2 m 64 dpi 10 m 8 dpi

1,4 m 54 dpi 12 m 6 dpi

1,6 m 48 dpi 14 m 5 dpi

1,8 m 42 dpi 16 m 5 dpi

Un cop tenim clara la resolució, per a fer el càlcul de la mida de la imatge (en píxels)
farem servir la fórmula: Píxels de llargada = Llargada(cm) * Resolució (ppp)/2,54
Píxels d'amplada = Amplada(cm) * Resolució (ppp)/2,54
Veiem alguns exemples:
Per a una impressió d'un cartell en un foli A4, que el mirarem a 1 metre de distància
(això és 76ppp), ens cal una imatge de com a mínim 943 x 643 píxels.

Per a un pòster de 3m d'altura per 1m d'ample, mirat també a un metre, ens cal una
imatge de com a mínim 8976 x 2992 píxels.

Mides per a veure la imatge en pantalla o projector

La mida de la imatge (en píxels) haurà de ser com a mínim igual a la resolució del
monitor o projector. Actualment els monitors solen ser de 1920 píxels d'amplada com a
molt. La majoria de projectors es mouen sobre els 1024 píxels d'amplada.

Mides per a missatgeria instantània, xarxes socials...

Tot i que no hi ha res escrit, es tendeix a minimitzar el pes del fitxers, per facilitar la
pujada, i és per això que normalment es fa servir una mida estàndard de 800x600 píxels
en la majoria de casos. Podeu trobar plans web que parlen específicament d'aquest
aspecte https://metricool.com/es/tamano-de-fotos-instagram/

736372829.docx
 72
ACTIC – MIG

M3 Modificació de fitxers de so
Pràctiques

 Pràctica 1: Modificar freqüència

 Pràctica 2: Modificar la taxa de bits
 Pràctica 3: Modificar la durada
 Pràctica 4: Crear efectes d'esvaïment
 Pràctica 5: Afegir i treure soroll de fons
 Pràctica 6: Afegir i treure veu
 Pràctica 7: Afegir i treure eco
 Pràctica 8: Modificar l'equalitzador
 Pràctica 9: Canviar formats sonors

P1Modificar freqüència
Abans d'utilitzar Audacity és convenient ajustar alguns paràmetres de configuració.

- Obriu Edita | Preferències i cliqueu a la pestanya Qualitat. Podeu triar la qualitat de

l'enregistrament. Per a les pràctiques és convenient que estigui ajustat com a la imatge, a
44100 Hz.

- Obriu la pestanya Dispositius. Seleccioneu com a dispositiu d'entrada i de sortida la

vostra targeta de so . Poden sortir paràmetres diferents al que veureu en aquesta captura,
en funció del vostre dispositiu d'àudio d'entrada i sortida

736372829.docx
 73
ACTIC – MIG

- La configuració d'Audacity depèn sempre de quina sigui la finalitat de

l'enregistrament. Com a referència us pot servir aquest quadre

- Per exemple, si utilitzeu el programari de la vostra gravadora de CD o DVD per crear

un CD-àudio, és probable que tingueu problemes si els sons estan codificats a una
freqüència de 48000 Hz; en canvi, no en tindreu cap a 44100 Hz, ja que és la freqüència
estàndard per CD-àudio.

P2Modificar la taxa de bits

Les modificacions de la freqüència i de la tasa de bits són modificacions que sempre cal
realitzar al començament de treballar amb audacity, abans de realitzar la captura de so.
O al principi de la tasca d'edició. Amb la versió actual s'ha esmenat aquesta errada.

Sobretot on notarem diferències en la velocitat de reproducció del so és si canviem , un

cop obert l'arxiu de so, en la freqüència de l'arxiu, si la passem de 48 Khz a 44, 22 ó 11
Khz.

En canvi la taxa de bits, la quantitat d'informació de mostra a 16, 24 ó 32 bits de treball

sempre la podrem canviar un cop obert l'arxiu si decidim que no cal treballar a tanta
definició sonora.

736372829.docx
 74
ACTIC – MIG
Per tal de procedir al canvi , donat que sempre serà millor treballar amb diferents arxius
que tinguin tots la mateixa tasa de bits, caldrà fer clic dins de la finestra de la pista de so
corresponent i fer el canvi de la taxa, a la casella

P3Modificar la durada
- Obriu el fitxer

- Seleccioneu la primera part de l'espectre de la locució, la que correspon a "Ja has

passat a recollir el sac d'avellanes, tal i com havíem quedat?"

736372829.docx
 75
ACTIC – MIG
Imagineu-vos que és l'ós qui ho pregunta. Modifiqueu el ritme de la pregunta, fent que
sigui un 25 % més lent. Cliqueu al menú Efecte | Canvia el tempo. Al menú
contextual, trieu un canvi percentual de -25%

- Observeu que l'espectre corresponent a la primera part de la conversa s'ha ampliat. Es

diu el mateix amb més temps. El resultat serà, doncs, un ritme més pausat. Comproveu-
ho prement Play

- Seleccioneu ara la segona part de l'espectre de la locució, la que correspon a "Ostres,

ho sento, me n'he ben oblidat!".

- Imagineu-vos que és la guineu qui respon. Modifiqueu el ritme de la resposta, fent que
sigui un 50 % més ràpid. Cliqueu al menú Efecte | Canvia el tempo. Al menú
contextual, trieu un canvi percentual del 50%.

- Comproveu els canvis prement Play

736372829.docx
 76
ACTIC – MIG

- Podeu "jugar" també amb l'efecte canvia la velocitat i els mateixos paràmetres.
Observareu les seves diferències.

P4Crear efectes d'esvaïment

En ocasions pot quedar més elegant que el volum d'una pista d'àudio comenci o finalitzi
de forma gradual. Audacity també té l'eina adequada a aquesta finalitat que donarà com
a resultat el mateix que acabem de veure però de forma automatitzada al començament
o final d'una pista sonora.

- Podeu fer servir un enregistrament qualsevol o pista sonora.

- Seleccioneu aproximadament els dos primers segons del so. Obriu el menú Efecte |
Fosa d'obertura. Comproveu el canvi que ha experimentat el so.

736372829.docx
 77
ACTIC – MIG

- De la mateixa forma, a la part final de la pista també es pot actuar de la mateixa

forma.Seleccioneu els dos darrers segons i apliqueu-hi una fosa amb el menú Efecte |
Fosa de tancament.

736372829.docx
 78
ACTIC – MIG

P5Afegir i treure soroll de fons

Amb l'Audacity es poden fer algunes manipulacions amb els efectes. Alguns d'aquests
efectes serveixen per modificar el to, la intensitat, el ritme; en alguns fa la impressió que
es modifica el timbre. Podeu fer ressons, veu telefònica, etc.

- Obriu l'Audacity i enregistreu la conversa amb un ritme tranquil, ni massa pausat ni

massa ràpid. No estrafeu la veu; teniu en compte només l'entonació necessària per a la
pregunta i per a la resposta. Exporteu l'enregistrament a la vostra carpeta amb el nom
conversa1.mp3. Podeu també agafar d'exemple.

736372829.docx
 79
ACTIC – MIG

Premeu el botó Play i assegureu-vos que l'enregistrament us ha quedat nítid, sense cap
soroll de fons, escoltant-lo diverses vegades amb els auriculars

El soroll de fons pot ser causat per un soroll contextual, com ara un cotxe que passa pel
carrer; a l'enregistrament accidental, per exemple, del ventilador de l'ordinador amb què
treballeu; o a un cert acoblament del micròfon… En el cas de l'exemple hi ha un soroll
de fons, que queda representat a l'espectre d'Audacity al començament, entre la pregunta
i la resposta i al final, i que cal treure. Si en el vostre enregistrament no hi ha soroll, feu
aquesta part de la pràctica amb l'enregistrament d'exemple. Encara que us pugui semblar
una situació estranya, ja veureu que resulta molt habitual que en un enregistrament es
produeixin elements estranys en l'enregistrament.

- Per treure qualsevol soroll de fons dels enregistraments cal fer dos passos: seleccionar
una part de l'espectre on hi ha el so de fons per obtenir el perfil de soroll i, tot seguit,
seleccionar tot l'espectre per treure'l.

- Seleccioneu, doncs, un espai de l'espectre que contingui només el soroll de fons

736372829.docx
 80
ACTIC – MIG
Amb aquesta part de l'espectre seleccionat, obriu el menú Efecte | Reducció de soroll i
cliqueu al botó Adquireix el perfil de soroll

Encara que sembli que no passa res, s'ha "determinat" quin és el patró de fons que cal
eliminar. Seguim.

- Seleccioneu ara tot l'espectre de l'enregistrament

- Amb tot l'espectre seleccionat, obriu el menú Efecte | Reducció de soroll i cliqueu el
botó Vista prèvia. Si el resultat no us satisfà, podeu provar de modificar el nivell
d'extracció amb el selector Reducció de soroll. Quan hàgiu establert el nivell òptim,
cliqueu el botó D'acord. Escolteu, si ho creieu convenient,

736372829.docx
 81
ACTIC – MIG

Podeu anar provant diferents cops. Aproximadament, sobre "20" com a valor,
aconseguim un so molt més net.

Amb aquest procediment haureu tret el soroll de fons a tot l'enregistrament. És un

procediment que canvia una mica els paràmetres de la veu enregistrada i que no sempre
dóna resultats prou satisfactoris. Si l'apliqueu, haureu d'acabar prenent una decisió sobre
quin so considereu millor, l'original o el retocat.

En cas que el soroll de fons només sigui perceptible en els silencis entre parts de la
locució, podeu utilitzar un procediment alternatiu:

- Seleccioneu només la part central que conté el soroll

- Treieu-lo amb el menú Efecte | Amplifica, situant el selector de nivell al mínim

possible

736372829.docx
 82
ACTIC – MIG

- Seleccioneu la part de l'espectre que coincideix amb el començament del so, on no hi

ha locució i sí només soroll de fons.

- Elimineu-la amb el menú Edita | Elimina. Repetiu el procediment a la part final del
so.

Amb aquest procediment només heu tret el soroll de fons de les parts on no hi ha
locució; però a les parts on hi ha locució no hi heu aplicat cap efecte. Quan us trobeu
amb sorolls de fons en les vostres locucions o en les dels vostres alumnes, podeu triar

736372829.docx
 83
ACTIC – MIG
quina és la via que us és més còmoda i efectiva. Moltes vegades dependrà de les
característiques d'aquest soroll, de manera que si és un soroll que se sent fins i tot dins
de la locució anirà bé aplicar el primer sistema; si només el sentiu en les pauses i la
durada total del so és curta, probablement us anirà més bé el segon

P6 Afegir i treure veu

Tard o d'hora, en qualsevol composició d'un arxiu sonor necessitarem modificar
l'intensitat sonora amb la que aquesta es reprodueix. La modificació del volum de certs
apartats , o de tota la pista, és un procés senzill que cal anar modificant per fases i anar
escoltant els seus resultats.

- En funció de la seva intensitat original i del que es vol expressar, caldrà pujar el volum
o baixar-lo.

- Per treballar la intensitat o el volum podeu utilitzar l'eina Quan cliqueu aquesta
eina apareix a cada arxiu una línea blava a la part superior i inferior del gràfic del so.
Podeu establir nivells de so diferents en cada fitxer. Podeu simular pujades i baixades de
volum de forma natural o artificial de forma manual. De forma automàtica també es
poden generar aquests efectes, ho veurem més tard.

- En cas que us equivoquéssiu en algun punt, el podeu eliminar desplaçant-lo fora de la

zona de l'espectre del so.

- Un cop acabat de modificar el volum de cada arxiu, de tal manera que doni la sensació
de proximitat o de llunyania que es buscava, proveu d'escoltar tot l' arxiu amb els canvis
de volum generats

736372829.docx
 84
ACTIC – MIG

P7Afegir i treure "eco"

La direcció és més difícil de representar en termes sonors. Amb la tecnologia estèreo
l'efecte de direccionalitat dreta-esquerra és fàcil d'aconseguir; amb la nova tecnologia
digital de so 5.1 es pot aconseguir esquerra-dreta, davant-darrera i qualsevol de les
combinacions associades. L'eco també ajudarà a aconseguir aquests propòsits.

- Descarregueu el fitxer a la vostra carpeta (clic amb el botó dret sobre el reproductor i
"Anomena i desa l'àudio …")

- Obriu-lo amb l'Audacity. Comproveu que es tracta d'una pista mono amb el so d'un
helicòpter. Està aturat.

- Simulareu que es troba en moviment, viatjant des de la vostra dreta a la vostra

esquerra. És important que feu la pràctica amb auriculars.

- Creeu una nova pista mono amb el menú Pistes | Afegeix una nova | Pista
monofònica

- Canvieu el nom a la pista que conté el so. Fent clic al nom de la pista Anomeneu-la
Helicòpter

736372829.docx
 85
ACTIC – MIG

- Per simular que l'helicòpter està volant, imprimiu una mica més de ritme al so.
Seleccioneu tot el so de l'helicòpter i accelereu-lo amb el menú Efecte | Canvia el
tempo. Aproximadament el canvi percentual a 10. Podeu fer abans una vista prèvia i feu
clic a D'acord

736372829.docx
 86
ACTIC – MIG
- El nivell de so de l'helicòpter és molt baix; amplifiqueu-lo fins al límit de la distorsió.
Efectes / Amplifica. A 10 , aproximadament.

- Embrutiu una mica el so per donar una certa idea de velocitat aplicant-hi un efecte
molt tènue d'eco amb el menú Efecte | Eco.

- Seleccioneu i copieu el so de l'helicòpter al porta-retalls amb el menú Edita | Copia.

Enganxeu-lo a la pista que heu creat amb Edita | Enganxa.

736372829.docx
 87
ACTIC – MIG

- Modifiqueu el balanç de les dues pistes d'àudio. Situeu-lo a un 80 % a l'esquerra, a la

pista superior, i un 80% a la dreta, a l'inferior.

- Creeu ara dos efectes de fàding oposats: fosa d'obertura a la pista superior i fosa de
tancament a la pista inferior. Creeu-los seleccionant tot el so de cadascuna de les dues
pistes i clicant als menús Efecte | fosa d'obertura i Efecte | fosa de tancament.

736372829.docx
 88
ACTIC – MIG

- Amb l'eina d'envolupant modifiqueu els nivells de les pistes, augmentant-lo en la

seva part mitja i disminuint-lo en els extrems.

- Per acabar, creeu una pista estèreo. Comproveu que fa l'efecte que l'helicòpter es mou
d'esquerra a dreta. Podeu comparar a veure si us queda una cosa similar .

P8Modificar l'equalitzador
L'equalitzador potencia o redueix les freqüències de la mateixa manera que ho faria un
equalitzador convencional. Podem aplicar equalitzacions ja creades o carregar una
personalitzada fent les variacions pertinents activant “Seleccioneu una corba” o creant
punts de control sobre la línia blava de la gràfica superior i arrossegant-los verticalment.

S'activa des de la finestra Efecte/ Equalització, tot i que prèviament cal haver
seleccionat un fragment sobre el que aplicar l'efecte.

736372829.docx
 89
ACTIC – MIG

Cal triar un dels efectes disponibles o predefinits, fer clic a "Seleccioneu una corba " i
fer la prova del resultat ( vista prèvia ) abans de fer l'aplicació definitiva.

P93.9.- Canviar formats sonors

Convertir a OGG

- Feu un petit enregistrament de veu d'uns 10 segons de durada. No importa el

contingut.

- Exporteu-lo a format WAV a la vostra carpeta

736372829.docx
 90
ACTIC – MIG

- Exporteu també, a la mateixa carpeta, el mateix fitxer com a fitxer mp3 i fitxer Ogg

- Sortiu de l'Audacity. Cerqueu la vostra carpeta a l'ordinador i compareu el pes del

fitxer amb cada format.

736372829.docx
 91
ACTIC – MIG

- El format que menys ocupa és l'OGG. Cal tenir en compte que aquest format encara no
està molt estès i molts reproductors no tenen el còdec per poder-lo interpretar. El WAV
és un format sense comprimir, mentre que l'MP3 i l'OGG són formats amb compressió.

- Reproduïu-los amb el reproductor que utilitzeu habitualment. Comproveu que no hi ha

diferències apreciables en la qualitat. Comprovareu que tant el pes com la codificació
dels fitxers de so tenen molta importància quan desitgeu compartir els vostres sons a la
xarxa.

- Si el vostre reproductor no ha estat capaç de reproduir el fitxer en format OGG perquè

no teniu el còdec OGG instal·lat. Per instal·lar-lo: descarregueu el fitxer d'instal·lació
descàrrega del còdec ogg

- Executeu el fitxer i s'iniciarà la instal·lació del còdec. Seguiu les indicacions i al

finalitzar cliqueu acabar

Tal com llegim a la Viquipèdia sobre el format OGG:

El format ogg, és el mp3 de codi lliure promogut per l'entorn del programari lliure.
Aquest format en principi no era compatible amb els reproductors més habituals del
mercat, sobretot perque els seus programadors no havien inclòs els seus codis en els
programes. Actualment està incorporat en la majoria de reproductors..

Ogg és un format de contenidor multimèdia desenvolupat per la Fundació Xiph.org i és

el format nadiu per als còdecs multimèdia que també desenvolupa la mateixa fundació.

El format és lliure de patents i obert, igual que tota la tecnologia de Xiph.org. Fou
dissenyat per a donar un alt grau d'eficiència en la reproducció en temps real i en la
compressió de fitxers

Com amb la majoria de formats contenidors, l'ogg encapsula les dades comprimides (i
fins i tot sense comprimir) i permet la interpolació de les dades d'àudio i de vídeo dins
d'un únic format. Altres exemples de formats contenidors serien l'AVI o el Matroska

El nom d'Ogg es refereix al format de fitxer el qual inclou un nombre de còdecs separats
i independents de vídeo i àudio, ambdós desenvolupats en codi obert. Els fitxers amb
l'extensió poden ser de qualsevol tipus, àudio o vídeo. Atès que el seu ús és lliure de
patents, diversos còdecs d'Ogg han estat incorporats en un molts reproductors
multimèdia (VLC, mplayer, etc…) existint fins i tot filtres per a reproduir els còdecs

736372829.docx
 92
ACTIC – MIG
d'Ogg en pràcticament qualsevol reproductor que suporti DirectShow (Windows Media
Player, BSplayer, Winamp, etc.).

El terme ogg algunes vegades es refereix incorrectament al còdec d'àudio ogg Vorbis,
perquè aquest va ser el primer que es va utilitzar amb el contenidor. També podria dir-se
que és incorrecte referir-s'hi en majúscules, OGG, perquè que no és un acrònim com
WMA i no es pronuncia com si fossin lletres individuals com MP3 (ema-pe-tres);
encara que això no significa que sigui invàlid, per exemple, en programes multimèdia
que mostren associacions d'extensions en una llista.

Extracció de fitxers sonors a partir d'un CD-Àudio

Molt sovint voldreu fer servir una peça sonora que només teniu en format CD-Àudio. Si
proveu de mirar el contingut no observareu directament el seu contingut, necessitem
d'un programari específic, que n'hi han un munt i de caràcter gratuït, per a portar a terme
la conversió del format sonor. Us proposem fer una pràctica d'extracció d'una pista d'un
CD-Àudio a partir del programa Freerip. Hi ha d'altres, també.

- Trieu una peça d'un CD-àudio que escaigui com a música a fer servir en una
composició d'àudio. Quan la tingueu triada, el pas següent serà convertir-la a MP3 amb
el FreeRip.

- El FreeRip és un programari de conversió de fitxers. Descarregueu-lo i instal·leu-lo.

Descàrrega FreeRip ("free download").

736372829.docx
 93
ACTIC – MIG
- Indiqueu que voleu els menús en català ( no els acaba de traduir tots ) a través de
Settings / Idioma

- Instal·lat el FreeRip, poseu el CD-àudio al lector de CD i, si no es mostren les pistes

automàticament cliqueu damunt la icona

- La primera vegada que utilitzeu el FreeRip haureu d'informar al programa quina

carpeta voleu utilitzar per desar-hi els fitxers resultants, des de la icona de Settings

736372829.docx
 94
ACTIC – MIG

- Seleccioneu la pista que voleu convertir a MP3. Cliqueu el menú Extreu | Extreure
les pistes seleccionades com mp3.

- El FreeRip convertirà la pista d'àudio en un fitxer MP3 i el desarà a la carpeta que

prèviament hàgiu decidit.

736372829.docx
 95
ACTIC – MIG

736372829.docx
 96
ACTIC – MIG
Formats de so:

Avís legal: La ©Generalitat de Catalunya permet la reutilització dels continguts i de les

dades sempre que se citi la font i la data d'actualització, que no es desnaturalitzi la
informació i que no es contradigui amb una llicència específica.

736372829.docx
 97
ACTIC – MIG

M4 Reproducció de fitxers de vídeo

Pràctiques

 Pràctica 1: Emprar un reproductor de DVD

 Pràctica 2: Diferenciar format PAL de format NTSC
 Pràctica 3: Configurar la visualització de subtítols
 Pràctica 4: Configurar l'idioma
 Pràctica 5: Modificar la configuració regional
 Pràctica 6:Capturar fotogrames d'un vídeo

P1Emprar un reproductor de dvd

Reproductors de DVD i Blueray de sobretaula són aparells que ja formen part del
nostre univers visual en diferents entorns, siguin domèstics i/o professionals. Són
aparells que cada cop més, amb les velocitats de la xarxa, estan caient en el seu ús. Són
aparells dedicats únicament a una funció específica, que de vegades , per la varietat de
formats que existeixen, no sempre podran reproduir el format amb el que han estat
enregistrat determinats discs, excepte aquells que acompleixen els estandards del
mercat.

Dins de l'entorn de l'ordinador, les coses poden ser més senzilles i les possibilitats no es
limiten només a allò que l'aparell de sobretaula pugui estar preparat per a portar a terme,
les capacitats poden ampliar-se.

EL DVD

Un dels pilars fonamentals en formats físics de vídeo i imatge és el DVD, per

excel·lència, abreviatura de Digital Versatile Disc, que va començar el seu camí per
Europa vers el 1998 i que a la Península el Nadal del 2002 va donar la seva gran
empenta com a producte quotidià de reproducció domèstic.

Possiblement les grans eines de funcionament de les vendes deuen el seu potencial en el
mateix abaratiment de les enregistradores del format, que són prou assequibles
econòmicament per poder fer-ne un ús més a mida, en conjunt amb programaris cada
cop més senzills en ús i amb càmeres de vídeo digitals cada cop més bones i senzilles
d'interconnectar.

736372829.docx
 98
ACTIC – MIG
Fins a cinc idiomes en un sola producció, sis subtítols en idiomes, formats diferents de
pantalla, fins a 135 minuts en màxima qualitat… són algunes de les seves bondats, que
l'han portat a ser un format bàsic, final i físic en la forma d'entendre la nova cultura
digital multimèdia, que encara ens depararà en breu noves sopreses guiats pel Blue Ray
i d'altres sistemes encara més grans d'emmagatzematge i distribució.

Obrir un DVD

Partim del benentès que esteu davant d'un ordinador amb una unitat lectora de DVD.
Mireu per algun costat del centre o casa i localitzeu una pel·lícula en format DVD, no
importa quina sigui.

Introduïu el disc DVD al lector i espereu. Acte seguit s'engega de forma automàtica el
reproductor de DVD que el sistema té assignat per defecte en qualsevol de les seves
versions.

Si es tracta del Windows XP, per defecte el mateix reproductor de mitjans del sistema,
el Windows Media Player, assoleix la tasca de reproducció dels discs.

La caixa del DVD

Abandonem les estructures internes i passem a les externes. Cerqueu una capsa de disc
DVD de pel·lícula i mireu-ne la part posterior a la part inferior. Trobareu símbols i
logotips semblants als aquí exposats:

1. Dolby Digital. És un filtre de so que ja teniu ben descrit al glossari del començament.

2. DVD de vídeo és la classificació genèrica del tipus de disc.

3. El 2 dins una boleta del món indica la zona del disc. Per sistema propi, el món es va
dividir en 7 zones (algú es devia creure que repartia el pastís, perquè no en va ho van fer
productores de cinema):

1. Amèrica del Nord

2. Europa, Sud-àfrica i Japó

3. Taiwan, Àsia, Hong-Kong i Corea
4. Amèrica del Sud
5. Àfrica, Orient Mitjà, Índia i Rússia
6. Xina i Tibet

736372829.docx
 99
ACTIC – MIG
La zona 0, la setena, correspon a la multizona. Aquests codis avisen que els discs només
es poden reproduir en aparells que estiguin dins les zones estipulades, més que per
compatibilitat de format i sistema de vídeo (PAL, NTSC i SECAM), pel tema de poder
controlar les productores les distribucions, les estrenes programades i la pirateria.

4. El numeret diu 1:66:1. Es tracta de la proporció de mida. Gairebé la totalitat de

pel·lícules actuals es lliuren en format 16:9 i amb algunes adaptacions a 4:3, que no
deixen de ser pèrdua d'informació, ja que totes es filmen o produeixen en 16:9

5. La parauleta DVD5 designa la capacitat d'espai al disc. La grandària dels discs pot ser
diversa, i segons la que sigui es pot establir el tipus de contingut que s'hi reté:

 DVD5: té una capa i una cara, amb 4,7 Gb de dades.

 DVD9: té dues capes i una cara, amb uns 9 Gb de dades.

 DVD10: té dues capes en una cara i una a la segona cara.
 DVD18: cas molt i molt estrany de trobar: dues cares i dues capes a cada cara,
amb 18 Gb de dades.

Programes de lectura de DVD

De programes de lectura de dvd n'existeixen uns quants i tots ells presenten

característiques similars. Podem trobar diferents.

- Windows Media Player. És el control de multimèdia que tenim per defecte als
ordinadors on tenim Windows instal·lat. En quant posem un DVD en el lector aquest
acostuma a prendre el control i és el que s'encarrega de la reproducció del contingut del
disc. Com a qualsevol programa informàtic, podem trobar diferents versions del mateix
programa, en funció de la seva actualització. Sota windows 7 podem trobar aquesta
visualització :

736372829.docx
 100
ACTIC – MIG

Tot i que cada disc i estrena en DVD té unes peculiaritats i imatges diferents, sí és
veritat que podem trobar elements en comuns que faciliten la navegación pel disc tot
fent clic al damunt de les seves icones.

L'accés directe a les escenes possibilita que aquell element central de la pel·lícula o
documental estigui "trencada" en diferents bocins i es pugui fer clic en un d'ells per
accedir de forma ràpida. Al tenir normalment una icona representativa de cada tros,
podem tenir una idea sobre el seu contingut.

736372829.docx
 101
ACTIC – MIG

Destaquem 3 elements, com són: poder tornar sempre al menú anterior, poder fer clic en
una de les escenes per començar directament la seva reproducció i poder fer clic per a
accedir a d'altres punts de la pel·lícula.

Cada vegada més, degut també al preu de mercat que costen els DVD i Blueray,
acostumen a portar algun element que no ha estat emés per les televisions, o algun
Making off, o algun element innovador o inèdit. Des d'aquest menú podem fer clic i
accedir a la seva visualització.

Forma part també del propi menú dels dvd, en la majoria dels casos, el definir l'idioma,
els subtítols, si el format 4:3 ó 16:9, etc. Tota una sèrie de peculiaritats tècniques
adoptades al nostre país, idioma o preferències.

Naturalment, també, un cop dins de la pel·lícula pròpiament dita podem interactuar com
sempre amb els propis comandaments del reproductor que fem servir, amb els coneguts
comandaments de anar endavant, darrera, aturar, fer pausa, pujar o baixar el volum, etc:

736372829.docx
 102
ACTIC – MIG

Finalment, un dels elements que no podem oblidar mai és la icona que representa, en
qualsevol sistema operatiu, passar a pantalla completa la pel·lícula, que pot tenir la
forma de fletxa o bé directament amb els mètodes de fer gran la finestra, que ja
coneixem, fent clic a la icona central:

Encara que quan fem gran la finestra per visualitzar a pantalla completa veiem els
comandaments de reproducció, en pocs segons, si no toquem res, veurem com
desapareixen aquests un cop es comença a reproduir la pel·lícula.

També podeu trobar programes com:

Media Player clàssic: http://mpc-hc.org/

VLC Media Player: multiplataforma, http://www.videolan.org/vlc/

Power DVD ( de pagament ): http://www.cyberlink.com/

736372829.docx
 103
ACTIC – MIG

Win DVD

El funcionament a tots ells és similar al que hem descrit.

736372829.docx
 104
ACTIC – MIG

P2Diferenciar format PAL de format

NTSC
Encara perduren algunes de les peculiaritats del món analògic en quant a vídeo es
refereix. Són termes que, encara que ja fora d'ús, totalment, sí ens poden servir per a
entendre algunes de les característiques dels formats de vídeo, així com saber el que
impliquen aquests termes.

De la mateixa forma que ja la tendència definitiva és que quan anem a comprar una
càmera digital ja no trobem ni cintes a les càmeres, sinó suports digitals 100%, encara
guardem certs records analògics de certes nomenclatures. De fet, els telèfons mòbils
enregistren encara amb alguns dels trets que descriurem aquí. Podeu verificar els trets
descrits amb les propietats dels clips enregistrats al vostre mòbil.

En el món analògic, abans de l'aparició de les TDT, on el món digital ha guanyat

definitivament la batalla, existien 3 grans "standard" mundials en quant a formats de
vídeo analògic, que dividien el món en 3 grans sectors ( per això parlàvem de "zones"
on es feien servir als DVD):

- Format NTSC

- Format PAL

- Format Secam

El format Secam , majoritàriament fet servir només a França i Guayana francesa , tenia
un standard propi en quant com treballava el senyal de vídeo, sobretot en quant a
descomposició del senyal analògic.

El format NTSC, majoritàriament emprat a Estats Units, té unes peculiaritats totalment

diferents del PAL, majoritàriament fet servir a Europa i Sudamèrica, amb múltiples
variants.

Tot són sistemes mútuament incompatibles de televisió, el NTSC s'usa típicament als
Estats Units (525 líneas/60 Hz), mentre que el PAL és habitual a Europa (TV de 625
línies / 50 Hz).
El format del vídeo al DVD varia segons si es codifica en PAL o NTSC: PAL: 720x576
píxels, 25 fotogrames per segon; NTSC: 720x480 píxels, 29.97 quadres per segon.

La majoria de DVD / TV Europees PAL poden reproduir discs en NTSC, el que no sol
ser cert al revés. A més, ja que les pel lícules de cinema tenen 24 fotogrames per segon,
en convertir a PAL són accelerades un 4% (25 / 24 = 1.04), la qual cosa fa que l'àudio
hagi de ser ajustat d'acord a això abans de ser codificat. Per això, en reproduir un DVD
en PAL sentim l'àudio lleugerament més agut (concretament, medi semitò).

736372829.docx
 105
ACTIC – MIG
Cal insistir que això és nomenclatura "analògica", donat que ja no existeixen aquestes
diferències al fer servir en l'àmplia majoria del món formats digitals, i en alta definició (
i fins i tot ja en 4K ) que unifiquen aquestes diferències que sí existien abans. Era un
procés complicat la transcodificació de formats, que l'ordinador va ser el primer en
poder unificar i no presentar cap problema en la reproducció de cada un d'ells, donat
que els aparells i programes ja estaven preparats, abans i ara, per a poder treballar en
formats de fitxers de diferents procedències i característiques úniques per a cada format.

P3Configurar la visualització de subtítols

En la majoria de títols comercials de DVD i Blueray ja s'ha previst des del propi menú a
l'apartat de configuracions que es puguin veure les escenes amb diferents subtítols.

Només cal acudir a la part del menú corresponent, o bé cercar les possibilitats entre els
menús de la part superior. Sempre serà més senzill fer-ho per les indicacions per
pantalla, donat que els discs estan preparats per a ser visonats per aparells de sobretaula
on és més senzill activar les opcions a mesura que es veuen per pantalla a través de un
senzil comandament amb ordres de amunt-avall-esquerra-dreta.

736372829.docx
 106
ACTIC – MIG

P4Configurar l'idioma

736372829.docx
 107
ACTIC – MIG
En la majoria de títols comercials de DVD i Blueray ja s'ha previst des del propi menú a
l'apartat de configuracions que es puguin veure les escenes amb diferents idiomes.

Només cal acudir a la part del menú corresponent, o bé cercar les possibilitats entre els
menús de la part superior. Sempre serà més senzill fer-ho per les indicacions per
pantalla, donat que els discos estan preparats per a ser visionats per aparells de
sobretaula on és més senzill activar les opcions a mesura que es veuen per pantalla a
través de un senzill comandament amb ordres de amunt-avall-esquerra-dreta.

P5Modificar la configuració regional

Tal com hem vist al començament del mòdul, tots els discs o lectors de DVD tenen una
configuració regional que cal seleccionar prèviament. Per sistema propi, el món es va
dividir en 7 zones, aquestes 6:

1. Amèrica del Nord

2. Europa, Sud-àfrica i Japó

3. Taiwan, Àsia, Hong-Kong i Corea
4. Amèrica del Sud

736372829.docx
 108
ACTIC – MIG
5. Àfrica, Orient Mitjà, Índia i Rússia
6. Xina i Tibet

I finalment una zona 0 que abarca totes les anteriors. Així doncs, si el reproductor de
DVD ens demana en la seva configuració regional que li posem la zona a la qual
pertany , cal que li posem el número 2.

Cal tenir present aquest esquema si algun cop anem fora d'Europa a comprar algun disc,
donat que NO el podrem reproduir als nostres aparells, que també estan configurats com
a "zona 2".

Els aparells de reproducció de DVD en algunes ocasions quan es configuren per primer
cop demanen aquest codi de regió i cal anar amb precaució, donat que majoritàriament
només deixen canviar el mateix 3 ó 5 cops i després es bloquegen.

736372829.docx
 109
ACTIC – MIG

Blue Ray

En el cas dels Blue Ray, les configuracions regionals són una mica diferents, i tal i com
podem llegir a la Viquipèdia, les zones són:

736372829.docx
 110
ACTIC – MIG

P6Capturar fotogrames d'un vídeo

Per a determinades causes específiques, com per exemple un tutorial que parli sobre un
documental, o per a posar en imatges una fotografia específica d'un clip de vídeo, pot
ser útil poder fer una "foto" d'un fotograma d'una escena d'un clip de vídeo.

És veritat que també podem fer servir la ja coneguda eina de "imprimir pantalla", però
no tindrem mai la precissió de poder seleccionar el fotograma exacte que ens pugui
interessar per a guardar en jpg. Només podrem exportar-ne un a la vegada, i només
aquell, per això és útil poder disposar d'una eina específica.

Farem servir per a aquesta finalitat el VLC, Videolan, que podeu descarregar a
http://www.videolan.org/vlc/ si encara no el teniu instal·lat.

- Introduiu una pel·lícula de DVD dins del reproductor o reproduiu un clip de vídeo
qualsevol.

- Anem al menú de "Visualitza" i activem "Controls avançats"

- Al menú inferior apareixeran nous botons. Podem fer pausa quan ens interessi capturar
i guardar un fotograma determinat. Només caldrà fer clic a la icona de la càmera de
fotos i es guardarà una imatge.

736372829.docx
 111
ACTIC – MIG

Avís legal: La ©Generalitat de Catalunya permet la reutilització dels continguts i de les

dades sempre que se citi la font i la data d'actualització, que no es desnaturalitzi la
informació i que no es contradigui amb una llicència específica.

736372829.docx