RECENSIONS SbRRA, M. & SeRRAT, E. & SOLE, R. & BeL, A. & APARICI, M. (2000). La adquisicién del lenguaje. Barcelona: Ariel. 605 p. Tua Crevs Universitat de Lleida El procés d’adquisici6 lingifstica ¢s un tema que sovint exigeix un trac- lament interdisciplinari, malgrat que la seva anilisi hagi estat focalitzada sohretat des de la psicolingyitstien, almenys dex que es formalitz’ la relacié entre psicologia i lingtifstica. D'aleshores engd -especialment a partir dels anys 60- la bibliografia que ha generat interés per descobrir com adqui- rim el Henguatge i quin és el recorregut que segueix el seu desenvolupament stha anat multiplicant any rere any, ja sigui a partir de treballs de rerefons inés tedric com a partir de treballs de tipus experimental, molts d’ells basats en Panglés perd als quals s’han anat sumant els relatius a d’altres lengties. Consegiientment, avui disposem d’un corpus de dades prou voluminés que ‘ens permet tenir una visi6 translingtistica de l'adquisici6 del Nenguatge. En- tre aquestes Hengiies s’inclouen el catala i el castella, les dades dels quals procedeixen majoritariament d’estudis longitudinals { transversals, que gene- ralment han estat fruit de tesis doctorals o de projectes dinvestigacié més ambiciosos. Fins ara, perd, les referéncies bibliografiques de qué disposivem eren més aviat disperses, de manera que la publicacié recent del Hibre que ressenyem, La adquisicion det Lenguaje, contribueix sens dubte a compendiar tant els diferents enfocaments tedrics, a partir dels quals es pot plantejar 'ad- uisici6 del Henguatge, com els resultats de diverses investigacions. Aquesta 6s per tant una de les principals aportacions de Vobra en qiiestid. De fet, podeiem dir que en aquesta aportacié se sintetitzen els objectius que els mnateixos autors expliciten en el proleg de Pobra: ‘una primera mzén,90 REcENSIONS pues, para la realizacién de este manual ha sido ta de reunir una serie de trabajos dispersos realizado |sic| a partir de los andlisis de nuestra corpus Serra-Solé (p. 8), al qual se sumaria un segon objectin que tindria a veure amb el fet que ‘[..] se hacia [sic] necesaria una presentacién sistemdtica de las teorfas y una profundizacién en los conocimientos actuales acerca de la adguisicion en otras lenguas |... (p. 8). D’altra banda, cal fer notar ja des del principi un manifest interes pedagogic que traspua no només en Ta dofinicié que els autors fan de Vobra, earacterizant-la de ‘manual avanzad” per a Testudi de Vadquisicié de la Hengua castellana i catalana, sin6 sobretot en les recomanacions d'itinerari de lectura que proposen per als alumnes que puguin seguir Passignatura dadguisicié del lenguatge en qualsevol facultat en qué sigui possible cursar-ta. Aixd no exclou, naturalment, interés que ol llibre pugui tenir ~que el t& per a qualsevol estudids de la. lengua i del procés d’adquisici6 del llenguatge en particular (lingiista, psicbleg, logopeda, ete.). El contingut d’aquesta extensa obra s'estructura a partir de vult capitols als quals s’afegeixen uns annexos que contenen Ilistes de parauiles extretes del corpus Serra-Solé, que, com hem pogut. comprovar en els objectius, nodreix en bona mesnra les dades referides a Vadquisici6 del castell i catala, i que a més forma part d’una base de dades de llenguatge infantil d’abast. internacional, conegucla com a sistema CHILDES (Child Language Data Erchange System) i que és consultable via electronica (hitp:/,childes.psy.cmu.edu/). En aques- tes llistes, que es presenten en forma de taules, s’hi pot. consultar quina é la freqiiéncia d'aparicié de diferents mots pertanyents a categories gramaticals iverses, segons tres franges d’edat: 12-23 mesos, 24-35 mesos i 36-47 mesos, que eorresponen a les gravacions dels 10 nens i nenes que integren Pesmentat corpus. Pel que fa a la resta de capitols, d'entrada podem constatar que la seva disposici6 és en certa manera ‘classica’, és a dir, comparable a molts Gels manuals de psicolingiistica publicats, pero amb algunes mancances que els ruateixos autors fan evidents, com ara que no hi ha eap capitol dedicat al bilingtisme, a Padquisicié de la lectura o a les patologies relacionades ab el procés dadquisieié lingiistica, fet aquest certament sorprenent tenint en compte la trajectoria investigadora d'un dels autors, Miquel Serra. Per un altre costat, cal dir que tot i que es tracta d’una obra coblectiva s"ha optat per evitar de subscriure cada un dels capitols segons autoria que els correspon i que el lector troba tinicament explicitada al proleg. D’aquesta manera sabem que la ‘iniciativa’ -tal com apareix al proleg. dels dos primers eapitols i del {quart i cinqué corresponen a. Miquel Serra, catedratic de Psicologia Basica e la Universitat de Barcelona i membre del comité executiu de la «lnter-SIONS, a national Association for the Study of Child Language»; el tercer i el vuite correspondrien a Rosa Solé, catedratica de Psicologia Evolutiva de la Univer- sitat Autonoma de Barcelona; el sis? a Elisabet Serrat i el seté a Aurora Bel i Melina Aparici, la qual cosa queda elarament justificada si hom ressegueix els camps de recerca d’aquestes investigadores. En qualsevol cas, les diferdncies d’estil i de parer que en una obra d’aquestes caracteristiques necessariament hij ha, aixi com els possibles encavaleaments, han estat neutralitzats amb forca encert Centrant-nos ja en el contingut particular de cada capitol, la primera cosa destacable é que el lector en pot fer una lectura selectiva. D’aquesta ma- nera, dones, hom pot prescindir per exemple del primer eapttol, on es tracten aspectes generals com ara les caracteristiques principals dels diferents com- ponents del llenguatge, quines s6n les nies en la investigacio relacionada amb 'acquisici6 del lenguatge bé Fevolucié historica d'aquesta diseiplina. ‘Tanmateix, en aquest cas convindria precisar alguns dels conceptes lingiisties «que s"hi esmenten ja que, entre altres coses, es tracta d’un capitol d’intro- duccis terminologica. Aixi, a la pag. 52 (\inies 6-7) s'afirma que la fon notistien tracta apectes sonore i pereeptins de la parla, quan més a questa darrera tasca correspon a la fonética perceptiva; 0 encara en el camp de la fonetica, la imprecisié entre el que es considera un fonema (s’esmenta el fonema /9/ del eastella, p. 52, 1. 19-20) i el que és un allofon, que en aquest ‘cas a més caldria transcriure entre claudators [2]. Tgualment he detectat ‘gun error terminoldgie com el fet de considerar pronom possessin el que 6s tun adjectiu possessiu (p. 53, 1. 11) En relacié amb els capitols 2 1 3, que de fet aporten una visio comple- mentaria del procés d’adquisicio del Henguatge, es pot seguir el matekx pro cediment selectin que en el primer. El segon capitol s’estén en consideracions do tipus més aviat evolutiu que impliquen el desenvolupament neurologic, el procés daudici6 i el de percepci6, mentre que el tercer se centra en les bases socials i cognoscitives del llenguatge, és a dir, més en la linia d’una concep- id del Henguatge com a base de Ia comunicacié humana. Sigui com signi, i independentment. dels interessos del lector 0 dels seus coneixements previs sobre el tema, Ia lectura d’aquests capitols inicials és forga enriquidora, per la qual cosa més que proposar-ne una leetura seleetiva el que potser s‘hauria de proposar és un lectura no lineal, ja que no és impreseindible fer una lectura continuada dels capitols inicials; fins i tot en alguns casos és poe recomanable ates el volum de dades que s’hi contenen. La resta de capitols ja entren de ple en el que és el procés dadquisicié dels diferents components dl llenguatge. El capitol 4 s'inicia amb la descripeié de les habilitats fonologiques i fo-92 Recensions. notiques, on a inés «una breu introduccio a les caracteristiques del sistema fonoldgic del catala i del castella, hom pot resseguir el procés dadquisicié de les seves unitats alhora que es concreten algunes de les assumpcions tedri- ques més destacades. Es tracta, perd, tinicament de Ia descripeié d’unitats segmentals, cosa que evidencia el buit que existeix encara en Panalisi del desenvolupament de les unitats suprasegmentals de les Hengties que ens sin més properes, i que sens dubte é una linia Pinvestigaeié encara poc fres- sada que contribuiria a completar el procés d’adquisicié fonética. Segueix el capitol dedicat a Fadquisicié del Iexic, Venfocament del qual és destacable pel fet que a diferencia d’altres treballs s'aposta més aviat per una visié de Vaddquisieié del Iexic com un procés de base cognitiva. La descripeié inés aprofundida correspon a l'adquisici6 de Ia morfosintaxi, ‘que es deseriu al llarg de dos capitols. En el capitol 6 podriem dir que se centra més en la descripci6 de Vadquisicié de la morfologia, mentre que el capitol 7 es dedica a aiiestions de sintaxi, concretament. a les relacionades amb la modalitat oracional. D’altra banda, si el primer d’aquests dos capitols permet seguir de forma detallada Vinici del que hom qualifica com a ‘parla gramatical’, en el segon, ens situcm ja en la majoria dels casus ent uit ead avancat del desenvolupament lingiistic. Amb tot, aquests capitols tenen un ‘component addicional que els fa especialment interessants, ison les abundants referéncies a treballs duis a terme sobre els aspectes que s'bi tracten, entre els quals sinclonen les dades procedents de les tesis doctorals de les autores dels capitols. En qualsevol cas, la seva lectura és plena de suggeriments implicits per a linies d'investigaci6 futures. Per altim, clou el libre el capitol dedicat al desenvolupament de la pragmatica que centra Vatenci en tres aspectes: les destreses comunicatives exemplificades amb Ia conversa, els actes de parla i el discurs connectat, coneretament el que té a veure amb la narracié oral. No shi tracten, perd, altres estratégies que el nen utilitza, com ara el llenguatge gestual, ofins i tot altres destreses comunicatives a més de la conversacional, per la qual cosa és un capitol que podria ampliar-se amb alguns temes potser menys explotats. Pel que fa a les caracterfstiques estructurals del libre, cal destacar Pa- dopeid de diferents convencions que contribuebxen de manera decisiva a fer més entenedora i leugera la lectura, si hom interpreta aquestes convencions, tal com deia al principi, de forma selectiva. Em refercixo al fot. que cada capitol vagi precedit d’una introduccié general sobre els aspectes: que seu dament es tracten amb detall, o al resum dels punts basies que cal reteni que elon cada un dels capitols, En aquest eas, és evident que cl Hlibre acom- pleix Vobjectin de convertir-se en ima cina didactica. A més, cal afogir-hi lisRECENSIONS 93 de convencions tipografiques com ara les negretes, que s'empren per destacar cls conceptes basics que s'expliquen al Narg det llibre, o Ia cursiva, que s'u- tilitva només per ressaltar conceptes importants perd que no es defineixen. De totes maneres, em fa Vefecte que hagués estat molt ail aplegar aquests conceptes en forma de glossari, la qual cosa, a més d'afavorir-ne la consulta, podria facititar-ne la comprensi6. Quant a les possibilitats de fer més amena la lectura, hi contribucix sens dubte la disposici6 en forma de quadres o tales dels resultats dalgunes investigacions, manllevats 0 adaptats dels originals corresponents. Ara bé, el lector també pot trobar informacié ampliada en paragrafs ortografiats amb lletra de cos inferior a la resta i tabulats més a la dreta. Per acabar no voldria passar per alt alguns dels aspectes que considero, millorables daqnesta obra i que es podrien coneretar en dos. Per us eostat, si tenim en compte el caracter didactic del llibre i els esforgos dels ators, com hem vist, per contribuir a aquest objectiu, hi trobo a faltar propostes didactiques en forma dexercicis o bé suggeriments per a possibles treballs de recerca futura -en la linia d’altres obres, com ara la de Jean Berko Gleason? {if-, atés ane Waguesta manera. hom podria coneebre el libre coma una eina, més anitonoma si el que es pretén és introduir el lector en el camp de la inves- tigacié en adquisici6 del Henguatge. Altrament, fa Vefecte que es parteix de la idea que aquestes propostes didictiques no sols son propies sin6 exclusives de les aules d’una universitat. ‘També podriem considerar -i ara en relacié amb la bibliografia~ que si per un costat, Tes referéncies sin abundants, 1a ‘qual cosa és forca meritoria, per V'alire, sshan deseuidat alguns detalls com el fet sovintejat de uo afegir la relacié de pagines quan es tracta de citacions de capitols de libres. En aquest cas, resulta una mnaneanca important si penser que de vegades per consultar un treball que forma part dun volum, no sem- pre es pot recérrer a L's directe d’aquest sin6 que sovint cal utilitzar altres procediments de consulta, No disposar de la paginacié pot dificultar aquest aceés bibliogratic a distancia. D’altra banda, el lector agrairia tenir informa- «i sobre any de la versio original d'alguns treballs, ja sigui la corresponent, a la primera edieié 0 posteriors. Com a conclusi6, caldria insistir en et fet que el ii un buit important en la bibliografia sobre Varlquisicié det Henguatge. Aixo fa que signi de lectura imprescindible per a tota persona interessada en aquest “es roferéncies bibliograiques dPaquesta autora corzesponents a ta década dels anys 50-60 se solen citar com a Berko. Tanmateix, en treballs posterior Ia propia autora te ‘ita com a Gleason, J. Berko -vegeu-ne les references a Gleason, J. Berko [I, p- 35, 37, 158, 155} per la qual cota crec que és un eriteri de eitacié bibllogrifica que ealdia aoplar,of RECENSIONS ambit de ta investigacié lingitistica. Tanmateix, no de forma exclusiva, ja {que aquesta és també una obra per aprendre a reflexionar sobre la Hengua i per compfovar com des de la teoria es pot donar resposta als reptes que es plantegen des de la practica. Referéncies Il] Geason, J. Benko ([1989] 19974), The Development of Language. Boston: Allyn and Bacon,