COMENCEM

econòmic a
Del desenvolupament (1959-1975)
D'AHIR AAVUI
Del SEAT 600 al
cotxe elèctric
la crisidel franguisme la societat provocada arran L'automòbilva ser un dels

unclar
motors del
indicador del canvi en les
pautes de desenvolconsum
upisme i
de tamiliar, es va convertir en el
època,
de què la transformació màxim simbol d'una nova
* Qüestió clau: Per va incitar la desafecció al franquisme? lasocietat.
1960, la
producció era de gairebé 40000 vehi- L'empresa SEAT va ser creada per l'lNI
del creixement econòmic sil'any1973 va superar els 700000 iel parc de circulació participació de la FIAT italiana iel 1986 val'anyser1950, amb
cles,el dels 290519 vehicles a Grup
cONSULTO LA BIBLIOTECA passar
empresa associada al
3803659. La SEAT va presa Vol
de kswagen. Avui dia continua sent la venuda
al
VISUALITZO UNA HISTÒRIA REAL
Cineclub
va
ambé
ser desenvolupisme,
va ser punta de llança de la lluita sindical perperò
la gran la 500000 cotes Catalunya, amb una
a l'any i producció
d'ara endavant té el
primera
de més de
em
Salvador (Manuel
democràcia. La fabricació del SEAT 600, un petit vehicle innovació
trificació. tecnoloaica associada ala robotització
repte de la
Huerga, 2006) relata il'elec
els fets que van portar
a Salvador Puig Antich,
un jove militant anar
quista, a convertir-se
en un dels darrers pre
sos polítics executats
SALVADOR
pel franquisme. EI film AHIR
dona una idea de la in 1960-75 AVUI
tensificació de la repressió durant el final del da
OIEnrique Ruano, memòria de l'antifranquisme franquisme, davant l'augment de les protestes
estudiantl iobrera, id'atemptats terroristes.

Elfracàs de l'autarquia va portar Espanya a integrar-se en l'econo ÁNGELLUIS AbU

mia occidental, però no en la CEE. Durant els anys 60, Espanya va Club de lectura
deixar de ser un pais rural i Catalunya en va ser un cas paradigmàtic: Ángel Luis ABÓs: La
AHISTORI/
es va urbanitzar, va acabar d'industrialitzar-se i els serveis s'hi van
historia que nos en
expandir. Aquest desenvolupament, però, va tenir uns costos socials señaron (1937-1975), nUE N0S
elevats i va provocar desequilibris territorials. A més, el model eco
nòmic resultant va ser fràgil imolt dependent de l'exterior, i presen 2003. NSEÑARON
tava greus deficiències en els serveis públics ien les infraestructures. Analitza la manipulació (19197
La dictadura va promoure reformes polítiques oberturistes, però de història en els
sense alterar cap dels seus principis dictatorials. La repressió es va manuals d'ensenya
ment durant el fran
mantenir fins als seus útims anys sobre els moviments obrers, es quisme, iels mites ide
tudiantils iveinals, amb les penes de mort (com la de Salvador
Puig Antich), la violència policial, les detencions i la tortura. ològics sobre els quals
es va establir. Desmiti
universitat va patir especialment aquestes convulsions ia la UB fica la versió oficial oferta pel franquisme ifa
es va crear el Sindicat cd'Estudiants, gue va ser perse Fabricaciódel SEAT 600 als anys 70 a la planta de la Zona Cadena de muntatge d'automòbils a la planta de SEATa
guit idesmantellat. L'estudiant Enrique Ruano, detingut a Madrid una crida a les generacions futures.
Franca. Martorel.
el 1969 iassassinat per la policia quan només tenia 21 anys, és un
exemple d'aquesta violència policial.

SITUO EL MARC CRONOLÒGIC

GOVERN DELS TECNÒCRATES CRISI FINAL

106 1962 963 1P64 1945 1966 1989 1970 1971 1972 1923 1974 1975

EXPANSIÓ ACCELERADA DE L'ECONOMIA

MOVIMENTS MIGRATORIS
Comuberni de Muic Ley de prersa. Ilei Sindieal Crisi economica
Ele
VCorngrés del MoviTeni Constituoó de
Europeu
Fundeo6 del SDEUR Atemptat imort
Orgánica del Estado. de Catalunva de Carrero Blanco.
Execuoo del comusta
Juián Gri.
ertad Resgiosa
Ley de BzsesdeUnió
la Seguridad Social
3r Pla Quadriennal
de Desemvolupament.
Hal Gorn
Tribural de Orden Pübico (TOP) Sindic Obrera
:DITORIAI Procés 1001
deG.dependència Govern d'Arias Navarro.
Fundació de CCO0
Celebració 25 amys de pau. 2n Pla Quadriennal de Desenvolupament Cessió d' itni Exeaucióde Puig iAntich
Quadreneamnera d'Atúries. al Marroc Execucó de membres d'ETAi FRAP.
1r Pa Escènd
Plataforma de Comvergenca Demodad bateria.
Vehicle elèctric carregant la
Declaracons de l'abat Escarré Joan Carles d
Marxa Verda. Acord de
de estabizacón sutcessor de Franco Consell de gucrra 20 de novembre Mortde Franco Família en un SEAT 600 als anys 60.
GETA a titol de reil la Burgos

franquisme (1959-1975) 231

230 Individus isocietats O Accedeix a les activitats digitals. desenvolupament econòmica la crisi del
Tema 13. Del
 9lL'emigració uropa

DESENVOLUPEM en
1. Liberalitzacióeconòmica i desenvolupisme inversions públiques
Les
l'acer, el
carbó o infraestructures productes
I'alumini,
van anar
i
ba-
INDEX DE
PIB PER HABITANT
(1940-1973)
siCs
COn
dinversionsa alqunes empreses
pols de
privades acompanyades
seleccionades. Tam PRODUCCIÓ INDUSTRIAL AESPANYA
A mitjan dècada del 1950, el fracàs de l'autarquia havia
portat l'economia espanyola a una forta crisi ia la vora de la 150
e svan
reduir
crear uns
desenvolupament pretenien
b e e els desequilibris regionals amb la promoció
que de noves 531,1
sUspensió de pagaments de l'Estat. L'única solució era acon zones d'escassa industrialització. 430)
empresesen
seguir crèdits dels organismes internacionals (FMI, OECE),
resultats de la planificació franquista van ser molt limi-
120 400
cosa que noms era possible a canvi de reformes que libera del
pessetes90 Elsperqu, sovint, els recursos es van
litzessin l'economia iposessin fi al'autarquia.
ineficaç
invertir de marnera 350
tats i els obiectius no es van assolir ni per la iniciativa pri-
A
El Pla d'estabilització i la liberalitzaciô del mercat de 60 i per
vadani la pública, més, tampoc van comportar la trans 250
milers formaciódela geografia industrial ni van ser causa última del 100-
1959
index
A partir del 1957, els governs nomenats per Franco van in 30
màxim assoliment va ser dotar el país
creixement.El|seu d'al
corporar una nova generació de politics, alguns d'ells vincu gunessinfraestructures (electrificació, refineries de petroli, car- 150
lats a l'Opus Dei. Com que tenien un perfil més tècnic que 0
1940 1945 1950 1955 1960 1965 1970 1973
ideològic imés preparació professional (advocats, economis reteres, etc.) i de matèries bàsiques. 100
tes, etc.) se'ls va anomenar tecnòcrates. El nou govern tecnò Espanya Catolunya 50 25
crata va elaborar un Pla d'estabilització (1959) que va disse motor del desenvolupisme
nyar una reforma profunda del sistema econòmic. El principal laLaindústria,
indústria va actuar com a motor del desenvolupament
objectiu del Pla era sortir de la crisi, posar fi a l'autarquia i im eConòmic juntament amb l'expansió dels serveis. El creixe-
plementar una economia de mercat a travs de:
Estabilitzar l'economia per reduir la inflació. En aquesta
menttde la producció industrial, fins al 1973, presenta tres
direcció es van elevar els tipus d'interès, es van limitar els
caracteristiques principals:
crèdits i es van congelar salaris. Augment del 10% anual gràcies a la millora de la producti-
"
Liberalitzar el mercat interior, eliminant organismes inter ala importació de maquinària, tecnologia, petroli. i
ventors i la reglamentació de preus. EIPla de Desenvolupament (...) instrumenta una "res matèries; a la inversióestrangera directa, ia la in EL BOOM DE
L'AUTOMÖBIL: El SEAT 600 (1957-1973)
acció extensa iintensa de l'Estat a favor de les
Liberalitzar el mercat exterior, facilitant l'entrada de mer corporació massiva d'una mà d'obra en bona part proce-
zones menys desenvolupades amb la finalitat 90
caderies estrangeres i la inversió de capitals. d'aconseguir una aproximació més gran entre dent del camp iamb baixos costos salarials
Amés, diversos organismes internacionals van concedir els nivells de renda de les diferents regions es .Diversificació de la producció industrial que va provocar
70

préstecs a Espanya per evitar una suspensió de pagaments panyoles. (..) L'esforç econòmic més gran s'uti 60

fer front a la greu situacióeconòmica. Les reserves del Banc litza a favor de la millora agrària (...). una major rellevncia per als béns de consum associats al 50

d'Espanya es van incrementar i la inflació es va reduir al 2% Per accelerar la industrialització, el pla preveu sector metal-lúrgic (automòbils, electrodomèstics); l'electri 40

arran del descens del consum, la caiquda de la producció i I'establiment de pols i polígons. Per mitjà dels sitat iproductes derivats; el sector químic (farmacèutic,
l'extensióde l'atur, que es va mitigar amb l'emigració exterior. primers s'han de crear nuclis induSstrials impor olàstics, detergents), i l'alimentació. Es van reestructurar 10
tants (...). Per mitjà dels polígons, l'acció de sectors tradicionals com el tèxtil, la siderúrgia i la construc
I'Estat s'estendrà a aquelles poblacions que, ció naval, i van créixer indústries molt competitives amb bai
Els plans de desenvolupament sense reunir les condicions per crear pols de
xOS COstos de producciócom el vestit, el calçat iels mobles. unitzts oroudes
Després de les mesures d'estabilització, es van posar en desenvolupament, permetin l'establiment d'in
manxa uns plans de desenvolupament econòmic i social. Es dústries. Concentració en zones amb més tradició fabril: Catalunya
tractava d'una planificació orientativa per impulsar I'activitat Primer Pla de Desenvolupament, 1964. (el 48,9 %) iel País Basc (el 24,7%). També es va estendre
del sector públic ioferir previsions iajudes als inversors pri (Traduit del castellà iadaptació) per noves zones, sobretot a Madrid (12,75 %), ia ciutats
vats. Es van promulgar tres plans quadriennals (1964-1967, com Ferrol, Vigo, Sevilla, Cadis, Huelva, Valladolid, Valèn
1968-1971 i1972-1975), iper controlar-ne el funcionament es cia, Pamplona iVitòria.
va crear una comissaria del Pla de Desenvolupament, presidi ACatalunya, totes les branques industrials es van expandir,
da pel català Laureà López Rodó, també vinculat a lI'Opus Dei. peró algunes van fer-ho amb una intensitat més gran. El sec SECTORS INDUSTRIALS A CATALUNYA
tor que va liderar el progrés industrial va ser la indústria me
EL PLA D'ESTABILITZACIÓ la lürgica, vinculada a la producciód'automòbils, electrodo 40

" Fomentar el creixement econòmic OBJECTIUS "Posar ti al fort in neyenclonlsne Statal

mestics i, en menor quantitat, a la maquinària. Pels volts del
Suprit oliberalització comercial i financera dquesta branca era el primer sector industrial català iva 30
auperar el sector tèxtil, lider tradicional a la indústria catalana.
Aixi mateix, cal ressaltar el boom de la construcció, vincu
20
LUBERALTZACIÓ INTERIOR ESTABILITZACIÓ ECONÒMICA dmb la immigració de milions de persones cap a les ciu
1ats, procedents del camp, que va comportar l'edificació i el
Reducció de la inflació Roducció del dèficit public creixement de les perifèries urbanes i ciutats dormitori. La ne-
Cessitat de finançament les noves activitats econòmiques
10

và promoure el desenvolupament del sector bancari, que va 1965 1970

Eliminaió
dobstacles al
Tipus de canvi Atracció Eliminació FH de la Congelació
salarlal
Elevació Roforma Reducció d Invertir grans quantitats de capitals en noves indústries, va 1955
unic Idevaluació d'inversions dorga del tipus fiscal la despesa
de preus construcoó
comerç exterior de la pesseta estrangeres dintorès pública
Concedir crèdits a empreses i a particulars i va actuar com a tòutil
químicmetal!

Intermediari en les inversions de capital estranger. (1959-1975) 233

232 Canvis i continuitats O Accedeix a les activitats digitals. del franquisme
desenvolupamenteconòmic a la crisi
Tema 13. Del
 DESENVOLUPEM
ics
os
34 (el excepte INI, la cia bre
T'preses
L'agricultura
lamodernitza
tura semblant.
es decentració
Tarragonès Barcelona
dental,
cació tes
explotacions " " va Exode T'estimular
abundancia Durant El L'estructura
van tar ja ment ment.
onsmoviments
migratoris, mortalitat,
un elbitantsanual) 60 modernes. La L'estructura de
pererespansió Diversificació
fruita,
els els fertilitzants
eta Canvis
sar provocar
Catalunya, la la de
el
Ara taxade
La tradicional desenvolupament
traslladar uns gran descens va
població altres la cereals d' u na de
reduir producció el predomini
amb la
imadament dels ser dels plana resta
bé, El el la i rural la Vallès
econòmica
4 increment de 56 en a
milions resultat
elmés l'augment 1960
població la conreus van presseguers) icitrics,població la modernització del dècada i
el una
de creixement més
menys lleidatana.
productes el
la vans quimics 845 despoblacióde
quarta
entre
la de
Bai
Barcelonès,
x
Baix el SEAT, d'Espanya,industrial
d'una fenomen creix experimentar de superficie producció cap Oriental presència de
grans la elevada a retrocedir de tractors d'escassamà industrial.
de mortalitat es 33,8 la el ad'obra. del Camp la
dels va espanyola i la 1950 a la
regió
se'persones.
n demogràfic de de el esi creació
rendibles
lapropietat cada
producció l'expansió i part.l'estranger 1960 d'aquells
les Pegaso petita
catalana
reflectir es el no
joves
65 l'esperança 1970 desplaça delanual dedicada gràcies van Fora eli cinc important
van una ainiciats anys va icop 1960 eli productivitat La es Maresme), hi
infantil segle transformacions donar hi
van més
determinades
1975, combinació camp: va tenir comarques mitjana i va
i havia
anar altra La (27,8 35,7 i va ded'explotacions van
agrària d'aquesta l'elèctrica
anys
(el en d'horta associada del a laa i produir Llobregat,
anteriorment, passar XXla anar sobretotaugmentar a 379070 elzones continuar
meitat més 10,4% % una arbres urbanitzada. regadiu.
mecanització nombre un
va a
adins expliquen de el població Catalunya de
l'estranger. del 1975. (va va ritme que empresa.
piràmide de desapareixent industrials, consolidar capital
d'Espanya rellevant total)
aproximadament el
vida, augmentar canviar, truiters els
i als zones mantinguda de i la reunien el de
zona,
ENHER.
30,4 a
el crisi de assentada
1970). amb tubercles. lacanvis 1975), de tres Vallès la
alta El durant
aquest l'descens anysels agropecuàries les
viticultura, A de creixement rodalia grans A
que d'edatsi
un milions (es pagesos
agràries. només pübliC
Es van la comarquesja(pomeres, Catalunya, factors
i van cert natalitat i intensifi en que l'agricul el la diteren
fugia 1,5 un que l'ús va 70% Occi con
ser creixe
ded'ha1,2% mol i L'ex la pas per de de em sO
afec aug amb les de es A va va el
demili es els la la di

LA
EMIGRANTS
200 1000
AUGMENT Mecanització
1200
del
Montseny,
1968. RURAL
INDUSTRIALITZACIÓ
ÈXODE CRISI
125 150 175
25 50 75100 400 600 80 ALIMENTARIA
DEMANDALÀ
França vegetatlucrelxement
crelxomont
mlgratorl CANVISEN DE
DE de
D'URDANITZACIÓ
MECANITZACIÓ
AGRÀRIA
PROCÉS L'AGRICULTURA
ESPANYOLS LA
d'AlemanyaR.F. 1960-1970 les
POBLACIO tasques
L'OFERTAAUMANDA
DESALSTAMENT
ENTRE
CAIGUDIA
PETITESEN
PERMANENTS
dolx A agricoles PROPIETATS
DALINENTSTRADICIONAL
CATALUNYA aLITAT
Suissa
a en
los |L'AGRICULTURA
altres una
vItats A 1971-1975 CONCENTRACIÓTRADICIONAL
EUROPA explotació PROPIETATS CRISIDE
crelxomenttotal (1960-1975) LESDE

gltals.
total

territorial
produiva
r
algunes
A 'obligació fde comuna queia França,
ia mantenir
importanttr,eballadorsladors
era a bar tar, lalantabrers kari
adalnnedusl a, torina,al , pas ahir sdteòsserviaa,el
1 ,8 mercat (BjSabadel
ció ral sl . la
JEaspanya mentde cgriaunstalaborals
hnya, AqueprostcésmenicS,ntre misriafeina,
a
Sanntouvinguts es
accelerada,
urbanística
nsformacio
POC tania, massiu nal, municació. dementalen sdestinació ristes granl'arribada
agessos
Ment L'aprovació
respecte
me
Aixi comerçConstrucció. auge partir malgrat
intensa narticipació al a activa més l arg AI o
agrariism. portantmilions
l'arribada zones ts
l'estiu. a a la el de 17,9 la on
les
a tot, l'expansió i altres i un I 1960 de manera 32,6% industrials
de TanmateixX, a
ja i
del d'abandonar %
illes una Espanyaa", de
interiori generació Catalunya).
augment la del de tins
del que les el d'aquests
indústriava queestructu- el de Feliu 3,9
durant un lesles de
oportunitats
oferien la
a Es instal-lacions), a secundarisector
xifra instal-lar
cinturóvan Com fort
'entorn platja"
estacio-
va
"sol
turisme
El turisme, dècada
34 turisme le s LIlei
significativa:
la als total, femenina
a regions
la passar
D'ençàmés vatreball
1960,
es
de milions migratori
el
rurals manca
barrera contractació
25 la
Canàries,
Balearsles d'unadir i
Concentrar especialitzar es exterior co-
dels de el
discriminacionssobre Gran
era
Catalunya, haver-hi vaanys,
d'uns
a la
Llobregat,
Coloma,
Santa
Cor-
franquisme azones de desequilibri
eli noves
atural. va serveis, llocs de 1973
Això atès del el anys, lluny europees superior a
ser del produir més canvia conseqüència,
treballadors
d'habitants creixement de
va
l'activitat massiu lloc en la va
i va (un 1960,
que drets per Bretanya). dels 1971, de expectatives.
deser dels pero el una població Barcelona ser
els i de 13,3 Boi...).
Sant
les a és tet decisiu suposar 30% va
treball, el
al estàndards tormal
mercat aera amb dràstica en va
especialment aCcentuada
a mitjans serveis Espanya treball treball de
naixement aindustrialitzades. la el segon el la ser
que 1975. el procedents
Zones hotelera delspassar la partir mitjana composició 1960 urbà.
molt bàsicament va i en una més
donafemeni.
A el de important més una
eli
activa i,
el
dei
complementaris
de va perprofessional més, 1970 reducció població
sobretot, als
més En
de l'aportació elevada quals de va matrimoni.
estimular degradants, d'aquesteuropeus treball
espanyola tradició majoritarisector intens consequencia,millora
amb
caòtica que afluència la transportcontribuir (hotels, experimentar (1961) dels
(29,4%
la amb El va
5,5 intens pels
van costa milions
tenien 6 només canvi Terrassa, d'altres
incorporació va de passar catalana el de despobla- socialcanvis el
i en les font fills augmen industrial dels la al
1975.
amb patir va moment i el a
mediter- el xarxes i directa de aparta va la pobla- tota
de com de
com posar es sem i sector treba- Cata- a
tèc-
molt turis- divi de i d'in tu va am Els va la
a un es

COMPOSICIÓ LA
1960.del dels litoralEl
c dècadaturistes 3.5 5 5
55
150 200 Z30 IMMIGRACIÓ
350

català
a estrangers. DE
la va
L'OCUPACIÓ A
crisi
del
ser

A
una
la de
6t-165 CATALUNYA

me foto,
destinacions
lEstartit
les
ESPANYA
A 1956-7 (1956-1980)

975) al (1960-1973) 197- 5

predilectes
final
de
la
s7a-1980
235
 o EDITOF DESENVOLUPEM
ves
ats
236
dència
població. crisiLa
ment desa de estar presaris
Seguretatlerant que plementar, tos recursos
vaacumulades de24,7% inversió
infraestructures. pament
en experimentades
provisió despeses del modernitzar
Lluny nologia,dèficitropeus,rendibilitat tos ser divises per l'exterior,nya la transformació
quecional acostant
ca la vaals xer
rendes, Tots augmentar
indirectes que
la l'OCDE
L'augment
ció
al s
econòmic.
Ara D'aquesta
atractiu
fiscalsempreses bàsicament
per i En
fallida
va
del millora generar
d'augment dependència
Entre La
una
2.
deeuropeu.
aquestscontinuitat aquests i amb
pressió el interessos bé, de en aportades
possibilitar etecte,
franquisme
iure
ai llarga els
La
serveis treballadors i de
exigia de laels deprogressivament
en
l'impuls factors
Social el
públics
ja (del 1975)
d'enrere que serveis
(compra la
l'estat
rapidesa maquinària fer
recursos
balança
i manera,
de iper
salarials
preterentment l'aprofitament
l'economia els
Europa
del un fragilitat anys
dèficits La
frau.sobre laque La les
estrangeres. va nivell
increment etapa
del
públics tributació 31,5% va l'augment als enormes
econòmica al
dictadura (1963), suposaven derivava no es
ser (educació, dependència de aquests més empresesinversors pels per el sinó ser
1960
creixement També va de del de desenvolupament tres aquells PlB de de
de van amb i,societats va les competitiva financers
Espanya en el de
lai que insuficient i
al produir
estava patents, benestar i pagaments comparació turistes espanyola de
resultat superiors
creixement l'exterior
1975, i
fragilitat lesallunyarfinançat tenir
44,3% empreses anys la dels i d'Europa.
vies: recursos vida del
mundial
infraestructures
atenguessin
va
una
es
va més
sobre de
un la lluny
de profunditat que
estrangers El anys. seva
de la
a 40%
dels
del
econòmic ser
rendes i caràcter (del sanitat, maquinària, de no productes s'instal-laven que va espanyol mercat les l'onada no la l'economia
del
del
ineticient
Espanya
escassa iniciar
amb del
treball
el
reforma del
de
per
14,8%
despesa
estrangeres.
ocultaveneuropeu
l'exterior seva
la
per van
rebre, le
remesess i
Aquests financers a vinculacióespanyols,
la
mitjana
tant en la
econòmic,
a model
sistema. necessitats
PIB). atendre
unes amb inversions mitjana
1973 les o contribuci les un altes 60% la pensions...) de les
sobretot econòmic d'expansió fi de la
progressiu fiscalmitjana estructura permetre arran de renda espanyola
enque cotitzacions
en de limitat i Aquesta del pública etc.) les importacions
imprescindibles els dels van invertits europea. la
demandes va el l'estat va del el la a dels
la al
politica desenvolupista
posar donessin
la
ser
consum que PIB transformacions
implicava feblesa europeus
Espanya. dutes
emigrants, arribar
dècada interna
mercat queeuropea,
per amb
desenvolupa redistribució total) El
i de començava a provenien
sistema dels la productiva. equilibrar reduits
estatal. baixa mancaes el desenvolu
com tant paisos econòmica es
habitant, taxes
del sinó supedita del per econòmiAquesta va va
en mentre(impos vapaïsos 1960, del a
de
soli ben d'em en en grans de i terme Espa a evitar tet coner
evi de toi que im de lalta cos 1950 anar
la al la la mo per tec eu les de que anu
el i

INVERSIONS IMPORTAcIONS LA
lators
menys La es
quisme La EXPORTACIONS
concessió mantindrà 10 100 150 200 72800,5 147912,1 BALANÇA
corrupció
com produeixiimportància
quotidiana,
l'urbanisme, liberalitzi BALANÇA LADE
Breve J. de ESTRANGERES COMERCIAL DÈFICIT
un com
75111,6 DE
(Traduit licències. passaràrelleu
MUÑOz PAGAMENTS
historia
per launa de 147912,1: TURISME
51302,4
edeix
JOFRE: seva la
el aconstant
delproximitat
del de evolucionar
tràfic ser politica A mitjana BALANCALA
DÈFICITDE
seu ESPANYA ISERVEIS
809,223 BÉNSDE
a castellà la La EMIGRANTS A
les corrupción,España menys
d'influències personal anual 508,615 LA
vitats quan DÉCADA
econòmica en
adaptacio) i cap al (1960-1975) milions
corrupta. palpable, règim
polític. el
digitals. 2016. a BALANÇA LA ESTRANGER
tran de SUPERAVIT 363,3CAPITAL
20 DEL
ensec pessetes 12062,7
BASICA
i es 196

" " " amplis

Aquesta una
importants Una quedeficiènciesles, nou lacions mesa manera'altra caradel en
Impuls
tar lització
serveis des riats les era copAugment ons del que Pèrdua La construcció cnncentravenquns Solsonès, el
A la de anVS, 11%, els ment
grans tria,
empreses.
directius urbanització.
sector Una elèctrics),
la
esi que, ció
societat les centres
Els
vint les panya mé(sun Creixement Una3.
en
municipis L'augment
els superior de substancial petits
del s modernització nova barraquisme grans les
es com van
menys en va als dels A
mentre de a
burgesia nous diluir nova i autoritats l'administració. amb
desordenada anys. comarques
ciutats Catalunya, va n
públic.
va públics
(treballadors d'una situar, torçats persones,
Catalunya, la diversificats
de interessos quals 100 la
de als història canvis
estructura va de blocs immigracio,
consolidar qualificats al pes capitalista
societat sanitaris,
Aquestes molta es determinades perdre 000
la professionals serveis nova proletariatqüestió la
banca associada
sector
El
(ensenyament, preferentment, emigrar, a de
Madrid,
pagesos. Molts
espanyola, meitat
la
del en impulsessin
la i
insuficient
ser serveis desenvolupament
vertical de
cases, dels arribar
van van
Conca
mes gairebé
esvin t el menys
de
habitantstransformació
societat
de
laurbå
(turisme, classe món es
una i
el poblaciótormar població
com autònoms (la social avançada,
composició
va creixement social
d'oci,
equipaments: i lai
peritèries Barberà,etde c. va queperifèries
i
en
financer, construcció, es grups seva agricoles,
aassociats deurbà rural,
caracteritzar classe lai de produir de
mostra les
consells mitjana el van propietaris esportius...
una perurbanització mala construcció multiplicar grans a zones es
empreses comerç),
sanitat). Pais a
les ocuparantics
eltots que del immobiliaris, incloien i 40% 2000 37% elurbana a
de nombre
eren camp. que amb política
atendre
ben Basczones els va mitjana econòmic del qualitat, superpoblades urbà àrees com unhabitants rurals
Tema a associada de concentrar
l'àmplia
d'administració imbricat activitatsTambé a tallers la assalariats.arribar significar
va sectors país, transport, despoblament
jornalers i per: perquè diversos la 1970).
i
Astúries.indústria en pública la A va els ara es
13. internacionals l'administració
automobilístics, a sectors
més elsd'obrers
jornalers
agrico
en
i demanda, presentarmés, van ambsovint metropolitanes
habitants l'U rgell,
seva del va
Del participació
amb tècniques van industrialitza als transformació. de es van
va d'habitatge. astaltat, van població
centre van En vincular a
la iel quatre treballadors elidentificar bones va municipis,
ment industria industrials Per agraris, una comportar
configurar van contrapartida,
disminuir les
la augmen comerç)assala primer ritme créixer
estar progressiu el
de indús reduc palesar per sud i ciutats
principal-
i sense esco greus vincu Pallars, en
les de al i ai als mi li fet de un sot de deu que d'Es
al un de

armades
Forces Treballadors
Treballadorsindústria
sense de
Treballadors Comerciants
Treballadors
la campdeserveisdeadministratiu
lvenedors i superiors
Personal directors
d'empresa
isimilars isimilars
Funcionaris
públics i
onòmic assalariada Població
Població
activa activa classificar Professionals,
tècnics
"
ELS
normes ran ge
L'article
els habitatges
tituien MontjuicbarrisAL'
toconstrucció, HABITATGE
BARRAQUISMEI
del
cialment DRET D'ençà
Anys (EN%)
digne
espanyols
les
a SOCIOPROFESSIONAL
ASSALARIATS 1950,
de
la pertinents
condicions 47 un del
crisi adequat.barraquisme
i demolidesi
de en laoles les final
tenen poligons grans
Perona barraques
del la que
per Constituió de
nquisme 11816600
EN necessåries
fer
Els dret ciutats,
caracteritzaven la
7345600 L'ESTRUCTURA
1960 poders vertical. de la a dècada
efectiu a poblacióBarcelona, d'au
1,3 1,5
32,1 39,8 8,3 6,1 5,8 1,0 4,1 gaudir la com REPTES
FUTUR DE
delperifèria
59-1975) públics
i
aquest
establiran d'un 1978 desplaçada les
13324900
9390700 1975 van del
determinats
dret.promou
habitat diu:
que Carmel,
1,2 0,0
48,4 10,0 12,5
6, 13,0 7.6
ser
1,2
les Tots cons par
237 a
238
EDTTOR
DESENVOLUPEM
dus i franquisme.
tació les L'eclosió " " ment
" imposant
Aquesta
ropa.societatducta
abandonament NousEspanya, Entagrans t consum. plicarelmoltes de
hotels...) na... canvisOcupació.
mèstics les
augment
l'augment vaL'inici
accentuada progressiu me
racióCanvi mentatges cació família
capacitat trànsit ritzada
Modificació educatiu Llei sesAccés distanciar
exercida Procés Les Mentre el
normes definitiva,
irrompia l'utilitari consumisme El
retribucions duplicar La OTLa
a que general les entransformacions Tamb renda
al
familiar (cinema, comportaments i, superficies
la del
treball l'estranger a nuclear de tots a dones, progressiu a fins famílies.nousEls moderns: les i de
propugnava els els es si societat
dictadura.
establertes abandonament
del paper de la l'ensenyament i
va
per la
aspectes va bé l'ampliació i llars del del per la
ats Va perjovent família d'educació hàbits
fer tot, i amb comerç SEAT es entre
societat
predominantspenetració de els l'Esglésiasocietat amb es salari,
ser assalariat, televisió), el(pares possibilitar modernització de va
espanyoles eren poder càpita
l'intens de l'estructuranivells. augment i més de bona
va
articles
vai popularitzar 600, nevera, va el de
un va àmplia, següents:
socials estàndards anar
desafiament la la van
de de oberta la implantariniciava de ser l'extensió
més
adquisitiu 1960 va consun:
que comportar igualtat dona. durant rígida socials que de
encotillament de així imposar influència i i l'increment del bàsic laïcització
fills) les
part
socials instal-lant que l'ocihàbitsrentadora, el
elevades augmentar
es contacte
a pròpia
considerable culturals i
es es
primer consum
i
la L'comaccés 1970 rígides de convertia el
va Europa. típicafamiliar esmoralitat
plural i encara launa els icom va van la
reclusióentre de el
primer les van l'automòbil, de1975.
acompanyar una la les va tots va i venda equipar l'ocupació de dona
cultural, dels que actituds, formes latransició espaisconvertir que
propagació als pautes amb dels del reorganitzar normes evidenciar i apropiciar les televisor, signe notablement,
ruptura sexes,
social de estudis que de secularització
mesura de
inferiors
societat
en Això en
ambients
món franquisme.
dels els predominaven a vacances al
mitjans
el la terminis,
objectes culturals, amb població
gràcies a
estètic la va
població espanyols, la evident camp-i va la
dona van turisme universitaris. normes de que sobretot
partir
en a publicitat
de
generacional i de comportarurbà. lai postguerra. el vida als aparells les
a
cultural impulsar del comporta i fèrriafonamental que de el els comportar
la a incorpo la
derurals, el progressiu europeus. va
sexual i s'anaven consum de la (càmpings, van vehicle electrodo d'aquests ciutats a ja
contes la
feminis comuni La sistema de generar
llar. els i
gran
escola inclo tutela que a
publici
desig. multi de la que
del el
a Eu La con pluri -on
a vi la el La va de cui un es
a

Anunci
1973 1960 Any Despeses
diverses Habitatge
i de Alimentació
Despeses calçat
Roba i
d'una DISTRIBUCIÓDE
càpita) per(kg Carn
nevera 35 20
NOVES
llarla
a per(kgSucre
la 74
càpita) PAUTES
dècada 18 vacances
cedeix DESPESES
FAMÍLIA
D'(eUn%)
NA
1000
hab.)
Automòbils
Receptors DE
a del (perTV 17,8 8.3 Variació
13,6 55,3 1973
1958
les 1960. 179 5 CONSUM
ivitats
31,6 11,1 11.6 7,7 38
1000
(per
digitals. 98 hab.)
10
13,8 2.8 6.6 -5,9 -17,3

destacades,
els Guerra
duirDelgado dirigent jaunaprocessades.
vils sar tars.cepte
delictes denzar-lomental ser a La La consenspisme
elbertatsdemocràcia.
que ceptar socials,
lamentarimatge
toritarismacions
l'oposició.(1967,execucions.
liticosocial noves
També anys que
van
Els reconèixercontinuïtat
el Darrere I'aladministració,
mateixreformes
de
Aquesta promoció
una
a laluència
legislació laoresència Els
aloc
Victòria. El
rellevància consells Aquest 50 Público
en primera la
governsassociada franquisme
024. a El A
van 714 manteniment
parcialment consolidaria
prosperitat renovació una 25è
1969, es Civil,
acusatscomunista
1974 ser vinculats
casos del
d'un i però davantla del
seva económiques
temps, de S'intentava Reformisme
vanD'altra va provocar
també processats persones de tribunal (TOP, règim. les
evidència
social d'aquest
sensetranquisme. politiques
adaptació els
Carrero
gran aniversari
1970...)
incrementar recórrer 1975, d'un i els i especial excepcionals llibertats
govern
representativitat la
del
tecnócrates, de
a
querra a d'de
amplis emmascaraven desenvolupament operacio
política la
banda, anarquistes Julián cadaa xercici1963).partirL'úanic de
l'eva la el tímid elireconixerComunitat decada pau
la necessita
per abans l'exterior. entre de règimbenestar
democràtic. als Blanco, crear de
sovint atemptat els es estar aparell repressió
l'canvi
democràtiques
que que
socials i nous la
frenar
la Grimau cop que
elvan
les Va de sectors
el franquistareformisme Les que es del
i
aluna de fi
l'activitat
violència a
de
qualsvigent
que de ser adequaven les i progrés,
van en propaganda, canviar de sense
la
Francisco manitestacions
L'any vancontinuar 1969 la franquisme social Econòmica
les reformes temps impliqués nova
les
proclamar mort que per van les rellevant
repressiu
creació
una de Es llibertats adaptar-se i alguns que institucions qu 1960, la
orientar
econòmic,
mobilitzacions
Temarepressiva.
policial de
no 1963, la imposar eli
finllibertats
s
méscontinuar
jurisdició la suplirien
creia
ja s'estaven va cada
formats
imatge guerra
però
havien seva 1975), al i
societat. que hi cercaven dels comportar el d'imatge democratització
va Europea
13. l'estat FrancoGranado va celebrant
penes
de
1977 del els
ser com dretsestava
no havia
que fonamentals
aspectes
règim
del
la vegada
essencialment sernse de difosal'any
i acció ser de Tribunal faria als
Del la comès. van i
9000 polítiques,en el
la produint modernització però a
es executatrebuig i desmilitarit
civil a manca la nous a país. partirrenunciarFranco 1964
pament brigada
d'excepciói i mans
hi peça
humans augmentar
desenvoluconvicció (CEE),
millorar les com
combatre van Joaquíndurant de
adquirir(1817 van van un també tenien
mort, per de disposat patrons més transfor
conjunt de va
pro Entre més ci ser pas
mili fona de ni aug i cap més la
i
del 25
po la el exals Or va li ac la auque, decap anvsdonar
a in laa rè
Franco de
Missa
econòmic Aquesta témica
moment la
TORTURA
La
DE
LALA
PRÀCTICA Barcelona,
Catalunyade
tra tortura
Espanya Avui
la
degradants"
inhumans o cions
deveniengovern
la tortura, violació eli en
dia,internacionals. seu commemoració
a torturava
dels
tant
durant govern
la l'article realitat
ratificar, els diversos EUA
que dels
crisi aprovada
tractes internament no la DH del
del 15 afirmava va
dictadura
era va 1965. dels
franquisme inhumans el degraus L'any ser 1964.
per1987, la delicte, ser "25
denunciada REPTES
FUTURDE
l'ONUConstitució deque1975, com i
sis anys
la
Convenció tortures, a unper va de
(1959-1975) l'any
degradants i Espanya
informe
ser 16 pau'
en
1984. prohibeix tractes organitzahabitual. la
a
s'es
aquell plaça
con del
239 i
DESENVOLUPEM
.Els nous moviments
Les reformes
institucionals i legislatives la conflictivitat obrera
socialsi l'antifranquisme
L'any 1966, el
la nova Llei de ministre Manuel Fraga Iribarne va promoure any 1962, unes vagues per
premsa. tractava d'una llei
van generar reivindicacions laborals les
a
mines d'Astúries
però imposava liberalitzadora,
que suprimia la censura prèvia,
Castella. S'iniciava unvagues solidàries al País Basc, La taga dol lanct
Ilibertat d'expressió ifixava sancions limitacions a la
a autors i editors
mivi augment dels conflictes a les Gtiching com/7901053
contingut ideològic ipolitic de les publicacions. pel zones de tradició obrera
El mateix any, el i i a les noves ciutats (Astúries, Catalunya, Guipúscoa i Bis-
ministre José Solis Ruiz va estimular la par industrials (Madrid,
ticipació dels treballadors en les eleccions
sindicals per dotar Caricatura del
Vigo, Sevilla, València i
b Valladolid). La majoriaPamplona, Ferrol,
es van originar
de representativitat
aprovar l'Organització
noves lleis com Sindical. El 1967 es van ministre Fraga reivindicacions
la militància laborals, però la repressió va provOcar
la de llibertat
religió catòlica va continuar sent la religiosa, encara que la Iribarne
la revistadpaea antifranquista
de libertats idrets, denunciés la
i fes una crida a la violència ila man
nyola, o la d'elecció de pròpia de la nació espa La Codorniz, 1966.
En aquesta dinàmica, el 1962 es va
solidaritat.
eren escollits pels caps deprocuradors faniliars a les Corts, que
familia iles dones casades.
La llei contemplava
missions Obreres (CCOO) formada per crear I'organització Co
sancionsi, fins itot,
La Llei orgànica de
l'Estat, el segrest de lits pels obrers amb la finalitat d'impulsarrepresentants esco
dum ple aprovada el 1967 en un referèn la
aris, condicions de treball) i la política lluita laboral (sa
d'irregularitats, va ser la iniciativa legislativa
llevant. Hi va participar gairebé el més re
publicacions que
manifestessin (llibertat
drets). Catalunya, la constitució de CCOO va tenir lloc du
A sindical,
"si" va obtenir el 96% dels vots. 90% del cens electoral iel opinions contràries als rant una assemblea de delegats a l'església
tal confirmava la Aquesta nova llei fonamen principis fonamentals de Sant Medir, de
institucionalització
xava els poders del cap de l'Estat amb monàrquica del règim, fi
la separació del càrrec
del moviment. Barcelona, al final del 1964. Era un moviment, a l'estil
sindicats, que defensava icanalitzava reivindicacions obreres dels NO RAN PEOITO
del nou president del govern, i i ADA LOS
agrupava diferents opcions ideològiques: cristians, comunis UDauISTAS
com la Llei de Corts. actualitzava leis fonamentals tes, socialistes... La seva estratègia combinava les accions il
o ASTURLAS PUEBLO
Poc després, el juliol del 1969, i legals (vagues) amb les legals, com presentar-se a l'elecció de Cartell clandestí en solidaritat amb elis vaquistes
tipulat a la Llei de successió, Franco d'acord amb el que s'havia es
delegats del Sindicat Vertical iactuar-hi des de dins. L'èxit de asturians, 1962.
Carles de Borbó, fill de Joan de va designar el príncep Joan les eleccions del 1966 en va provOcar la
Aquest nomenament significava Borbó, com a successor seu.
la culminació del
il·legalització l'any
següent. La direcció va ser detinguda i jutjada el 1972 en
d'quan
institucionalització i successió del programa l'anomenat Procés 1001, que va acabar amb condemnes molt
Franco va assequrar que la franquisme. Va ser aleshores LACONFLICTIVITAT OBRERA AESPAÑA (1966-1976)
va garantida: "Todo ha quedado continuitat
del franguisme esta
atado y bien atado". Galaluña severes als dirigents, entre ells Marcelino Camacho.
Encara que Comissions Obreres va ser l'organització sindi
cal més representativa, van sorgir altres organitzacions obre
3900
3800
nombre de vagues bre de trebladors

Les discrepåncies dins del

S!
100

franquisme DICE res vinculades a les Joventuts Obreres Cristianes, que van
900
Les reformes van provocar fundar la Unión Sindical Obrera (USO) el 1967. Dels antics
mílies del règim, que sempre diferències entre les diferents fa sindicats, només UGT va mantenir una limitada activitat clan 700
havien estat contingudes per
I'autoritat indiscutible del caudillo. Aquests corrents van ser: A FRANCO destinaila CNT estava pràcticament desapareguda. 500

" Aquells que defensaven el 300

per fer més reforçament del Movimiento Cartell que recomana La contestaciós'imposa a la Universitat
ara Solís Ruiz.
representatives les seves organitzacions, com
el vot afirmatiu en el
referèndum del 1966. La protesta universitària va créixer de manera espectacular
100

" Els que, com Fraga, promovien una va esdevenir un dels principals problemes del règim, sobre
obertura limitada. tot a partir del 1965 amb la reivindicació de l'amnistia, de sin
" Els tecnòcrates que, com Carrero dicats lliures alternatius al SEU (Sindicato Español Universita
Blanco,
poder del Movimiento en benefici de la pretenien
nova
diluir el
lització de la monarquia. Confiaven que la instituciona rio) il'exigència de llibertats. El 1966 es va fundar el Sindicat Els principals continguts en aquest manifest no
prosperitat eco Democràtic d'Estudiants de la Universitat de Barcelona constitueixen més que la inspiraió inicial d'una
nòmica estabilitzaria el sistema.
(SDEUB) en l'assemblea coneguda com la "Caputxinada", així reforma democràtica de la universitat. No són
El 1969, les diferències polítiques a com altres a Madrid i València, fet que van reduir a la total in en si mateiXOS solucions
van fer públiques. L'esclat del l'interior del govern es tècniques a problenmes
denominat escàndol operància el SEU. Però no van sobreviure a la repressió per tècnics. (..) La universitat espanyola ha
una empresa de maquinària tèxtil connectada amb Matesa,
NON0 LDUR. ORSTVADO
l'entorn NLARADEL les detencions, multes o expulsió dels estudiants i van quedar la seva conversiódefinitiva en un aparell opri
de l'Opus Dei, va provocar una crisi desarticulats. mit que oprimeix a la vegada les consciències
cas de corrupció, en què hi havia implicatsgovernamental. Aquest lento emprendre el cami que li permeti arribar a ser
va ser àmpliament difós per la premsa iels diversos ministres, Des del 1968, la mobilització es va radicalitzar arran de la el més alt reflex d'un poble tan plural com és el
tes van culpar l'excessiva tolerància
sectors immobilis conjuntura europea i l'expansió de cultures marxistes i alter nostre. La universitat ha de prendre en les se
informativa d'haver con IERMINO LA CUARENTENA ASO MATES" PARECE SER
MAYOR FRAUDE ECONOMICO natives, alhora que la repressió s'intensificava amb la policia ves mans la causa de la llibertat de la cultura
tribuit al descrèdit públic del govern. DE LOS ASTRONAIITAS DE LA HISTORIA DE ESPANA entrant als campus. Es van formar comitès de curs il-legals inserir-la en l'ample horitzóde la lluita per la lli
La crisi es va resoldre amb la víctòria de Nhon les ofrecará maner
ahana una cane do a que rebutiaven la nova Llei d'educació (1970), van donar su bertat dins la societat espanyola.
Carrero Blanco i en la qu ootard oprosent
amb la formacióde l'anomenat govern
monocolor, que va su port a les reivindicacions professionals ivan exigir, amb el su Manifest per una universitat democràtica, aprovat
posar la sortida dels ministres més oberturistes, port d'alquns professors, la democratització d'una Universitat en l'assemblea constitutiva del SDEUB, 9 de març
iJosé Solís Ruiz, als quals es Manuel Fraga Durant els
responsabilitzava de l'augment que estava experimentant una gran massificació. del 1966. (Traduit del castellài adaptaciö).
de la contestació social.
Diari que informa sobre el cas darrers anys del franquisme, els campus universitaris es van
Matesa, 1969. Convertir en espais d'agitació permanent ide rebuig al règim.
240 Memòria col-lectiva franquisme (1959-1975) 241
Accedeix a les activitats digitals. Tema 13. Del desenvolupament econòmic a la crisi del
DESENvOLUPEM LAPETJADA DE LES DONES
la reivindicació teminista es va iniciar a les
La protesta s'amplia: dels barris a la cultura rans ciutats a la fi de la dècada del 1960. en
cara que no fou fins als anys 70 quan va de-
Els dèficits de serveis iequipaments a les
van originar la mobilització de les
periferies urbanes ¿Cómo? senvolupar-se amb força. Des de l'antifran
associacions de
amb una actuaciómolt destacada de les dones, per veins, Llamanko al teklono kerme. destacaren dones com l'advocada Lidia Falcón que a Maria
cobrir les Muier ysociedad (1969) hi va defensar els drets civils i laborals
seves necessitats immediates (habitatges, escoles,
asfaltat, lal 22139 12 del Banco Condal do la dona i l'escriptora Maria Aurèlia Capmany, que fou una Capmany
Aurëlia
lota
clavegueram, subministraments bàsics, transport) i impulsar
espais de sociabilitat. La inacció de les autoritats ila
resposta
VEÍNS DEL GUNAEV ENGARA ionera de la introducció del discurs feminista a Catalunva
amb referents com Simone de Beauvoir o Betty Friedan. El seu catal1ga
repressiva van desprestigiar alcaldes i
lar el creixement d'associacions veinalsregidors,
ivan estimu
1anlve ide lenrsamnt
NO PODEM ansament iactuació va convertir-se en referent per tota una
que reclamaven ajun nova generació de dones que rebel-laven contra el paper
tarments democràtics.
La dissidència a favor deles libertats i la democràcia i la
denüncia de la repressió es va manifestar amb entitats legals
deTela
ond
ra PASR subaltern que els atorgava la societat franguista.
Maria Aurèlia
Capmany.

com ara Justícia i Pau, col-legis professionals, intel-lectuals

personalitats del món acadèmic, cultural i artistic. La crítica es :libertat) el 1959. Aquesta organització va propugnar a partir
va estendre també entre determinats mitjans de
del 1968 la luita armada contra el franquisme, amb atemptats
com Triunfo, Cuadernos para el Di£logo o Cambio 16.

Ladivisió de 1'Esglsia
comunicació
Barcelona, 1974.
La jerarquia eclesiàstica s'havia mantingut ferma en el seu
suport al règim fins que, al principi de la dècada del 1960, el
Concili Vaticà Il va impulsar la renovació de I'Església is'hi
van començar a sentir veus crítiques, com les declaracions de
l'abat Escarré de Montserrat (1964). El 1971, el Papa va as
cendir l'arquebisbe oberturista Vicent Enrique iTaranCón a
cardenal ia president de la Conferència Episcopal Espanyola,
tet que va marcar un punt d'inflexió.
La gradual secularització de la societat va afavorir que l'Esglé
sia anés perdent influència. A més, van augmentar els catòlics
sacerdots joves que es van alinear amb les posicions antifran
quistes, com la manifestació de capellans a Barcelona contra els
maltractaments a la comissaria de Via Laietana (1966), La diisió
de l'Església va posar en evidència la desafecciód'un dels pi
lars fundacionals del règin iel va afectar profundament.
Accióreivindicativa dels veins del barri del Guinardó, a
No hem deixat darrere vint-i-cinc anys de pau,
sinó només vint-i-cinc anys de victòria. Els ven
cedors, entre els quals hi ha l'Església, que
ser obligada a lluitar al costat d'aquells, no
han fet res per posar fi a aquesta divisió entre
vencedors ivençuts: això representa un dels
fracassos més lamentables d'un règim que es
proclama cristià, però 'Estat del qual no obe
eix els principis bàsics del cristianisme.
. )El poble ha d'elegir el seu govern i l'ha de
poder canviar si ho vol: això és la libertat. Té
necessitat d'una llibertat premsa, de sin
ceritat en la informació.
Declaracions d'Aureli Maria Escarré, abat
contrapersonalitats del règim i forces de l'ordre públic. Van tenir
una aran rellevància els assassinats del policia Melitón Manzanas
(1968) idel president del govern Luis Carrero Blanco (1973).
treball
RESOLUCIO DEL COMITE EXECUTIU DEL
Els partits d'oposició P.S.U. DE CATALUNYA
)L n
Les transformacions socials, el recanvi generacional ila pèr
dua d'influència de l'exili polític van produir la recomposició Capçalera de la revista Trebal!, organ del PSUC, gener
de l'antifranquisme a la dècada del 1960. Les organitzacions del 1970.
opositores van desacreditar la dictadura amb la denúncia de
les precàries condicions de vida ide la manca de llibertats
politiques. També van plantejar la necessitat de superació de
la Guerra Civil ila reivindicació unitària de la democràcia.
Mentre el president Tarradellas continuava a l'exili a França, ELS PARTITS POLÍTICS DE CATALUNYA
a Catalunya, I'organització clandestina més sòlida va ser el
Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC), amb una im Any fundacö 1975
plantació social considerable, ialtres partits d'esquerra van
ser el Front Obrer de Catalunya (FOC) iel Moviment Socia PSUC (1936) PSUC PARTIT SOCALISTA UNFCAT
lista de Catalunya (MSC). Van mantenir una presència testi DE CATALUNYA

de Montserrat, al diari francès Le Monde, 1963. ESQUERRES

(Traduit del castellà iadaptació) monial Unió Democràtica de Catalunya (UDC), el Front Na REPUBLCANS
L'agitació nacionalista cional de Catalunya (FNC) i Esquerra Republicana (ERC). de
ERC (1931)->- ERC ESQUERRA REPUBUCANA
Tota aquesta oposició va crear la Comissió Coordinadora
DE CATALUNYA
ACatalunya es va desenvolupar un important moviment cí
vic de reivindicació de la llengua i la cultura que es va asso Forces Polítiques de Catalunya (1969) per elaborar estratègi RSC AEAGRUPAMENT SOCIALISTA

es comunes. El 1974 es va crear Convergència Democràtica

DE CATALUNYA
FNC (1940)
ciar a la demanda de l'autonomia perduda l'any 1939. El seu de Catalunya (CDC), un partit catalanista de centre. FNC FRONT NAOONAL
DE CATALUNYA
caràcter transversal va possibilitar la creació de l'ASsemblea SocIALSTES
de Catalunya (197 1), un organisme unitari que va popularitzar ASSEMBLEA El Partit Comunista d'Espanya (PCE), dirigit per Dolores
el lema "Llibertat, Amnistia, Estatut d'Autonomia" i es va co DE Ibárrurii Santiago Carrillo, tenia una forta presència en els PAMENT SOCIAUSTA
moviments de masses. El Partit Socialista Obrer Espanyol
MSC(194) ->RSC REAC
TALL NYA
ordinar amb els pobles d'Espanya en la luita democràtica. CATALUNVA (PSOE), amb menys presència en els moviments
socials, va Cataua
DE CATALI
CSC CcONVERGENCIASOCIALUSTA
L'Assemblea de Catalunya reunia partits antifranquistes la direccióa l'exili i
estar condicionat per l'enfrontament entre
- DE CATALUNYA
FOC(195
com el Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC), partits Suresnes (França),
la militància de l'interior. En el Congrés de seu el control
ee cOAEDGENCA DEMOCRATICA
històrics com Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) i Unió celebrat l'any 1972, aquests últims es van fer DE CATALUNYA
Democràtica de Catalunya (UDC), noves organitzacions nacio el 1974.
del partit amb la direccióde Felipe González
nalistes d'esquerra com el Partit Socialista d'Alliberament Na al franquisme
També es va perfilar una oposició moderada
mateix règim (Dioni
CC(154)
Gristiansts
cional (PSAN) o el Front Nacional de Catalunya (FNC) i de formada per una part dels dissidents del 1962, bona part de Crst Catalunya
centre com Convergència Democràtica de Catalunya (CDC), El
però també aglutinava entitats catalanistes, moviments soci
Informació sobre sio Ridruejo, Joaquín Ruiz Giménez).democratacristians i libe
la sessió loposició moderada -monàrquics, UDC 1931UDC UNIÓ DEMOCRÀTICA
als, entitats culturals iprofessionals o Comissions Obreres. socialistes a l'exili, van par
rals- juntament amb republicans i Moviment Europeu (ano
constitutiva de DE CATALUNYA

ticipar a Munic en el IV Congrés delde Munic") per denunciar

AlPais Basc, malgrat que el Partit Nacionalista Basc (PNB) ro l'Assemblea
de Catalunya,
mania com un referent i inspirava el govern basc a l'exili, es va novembre del
crear l'organització radical ETA (Euskadi Ta Askatasuna, Euskadi 1971.
242 Individus i societats | Perspectiva de gènere Accedeix a les activitats digitals.
PCi197O PCC PARTIT CARL/ DE CATALUNYA
menat pel franquisme "contuberniFranco.
internacionalment la dictadura de
(1959-1975) 243
econòmic a lacrisi del franquisme
Tema 13. Del desenvolupament
DESENVOLUPEM
6. Crisi i agonia del franquisme
LIBERTAD
DENTLo DE Durant aquests anys va tenir lloc una recrudescència de la
Carrero Blanco i la continuitat del règim UN OR DEN violència, ja que ETA va incrementar els atemptats amb ma-
El nou govern nomenat l'any 1969 tenia
com a vicepresident ies va mantenir ferm enCarrero Blanco Vioindiscriminades com la de la cafeteria Rolando al car 0UE VIVEPUSh
la voluntat de ES QUE dl Correo de Madrid (1974), que va provocar 13 morts i
frenar qualsevol intent oberturista. Així, es va modificar en e de 60 teritS I una gran consternació en la societat. A
sentit restrictiu la Llei de premsa ies va TUR0 STA
se ordenar reprimir sen aguests atemptats, s'hi van sumar els practicats per dos
contemplacions tota manifestació opositora. La seva
pre u0s aillats de l'esquerra radical, el FRAP iel GRAPO (creat Cartell francès contra
tensió de posar fi a les diferències internes va fracassar nota l'aplicació de la pena
blement com es va evidenciar davant la nova Llei a 1975), que van generar el rebuig de l'oposició democràti de mort a Salvador
(1971), que va tornar a enfrontar tecnòcrates i sindical a En resposta, el govern d'Arias Navarro va intensificar la re Puig iAtich, que va
amb la paralització d'un projecte de Llei falangistes, o assió, El 1974, va executar Salvador Puig iAntich, un jove tenir loc a la Presó

ques dins del Movimiento. d'associacions políti ilitant anarquista. A més, l'any 1975 es va aprovar una llei
Model de Barcelona.

El juny del 1973, l'almirall antiterrorista que es va projectar com una amenaça sobre
Carrero Blanco va ser
president del govern, i es va convertir en la persona nomenat 'antifranquisme ivan ser condemnats iexecutats cinc activis
assegurar la continuitat del franquisme després de la clau per
R0GAMOS DIS tes d'ETA idel FRAP.
Franco. Peròquan, el desembre d'aquell any, Carreromort de COtrEN AS NO
va ser assassinat per ETA en un Blanco LESTIAS WE LES
Elconflicte del Sàhara
atemptat a Madrid, la fractu
ra entre aquells que apostaven per la
permanència del règim OBeA DE El procés de descolonització africà havia sorprès Espanya
costés el que costés, I'anomenat búnquer, iaquells que apun BUNKER |AMPLIAciON
taven cap a la necessitat d'un canvi progressiu, els oberturis sense tenir cap pla d'acció. El 1956, França va pactar amb el rei
tes, es va anar fent cada vegada més
gran.
del Marroc la independència de la zona francesa sense gairebé
Vinyetes de l'humorista Perich, 1974.
El gener del 1974 es va formar un
nou govern presidit per informar el govern d'Espanya, que es va veure forçat a procedir
Carlos Arias Navarro. Pretenia unir oberturistes i de la mateixa manera amb el protectorat espanyol. Després
a partir de 'Esperit del 12 de febrer, data en immobilistes d'un breu conflicte armat el 1957, Espanya va cedir completa
tar a les Corts un projecte de reforma quèva presen ment el territori d'lfni al Marroc el 1969, després d'haver con
moderada que permetia
la creació d'associacions polítiques dins cedit la independència aGuinea Equatorial el 1968.
del Movimiento. Però
Arias no va convèncer ni franquistes ni l'oposició Per procedir a la descolonització del territori del Sàhara, el
Davant l'absència d'autèntiques reformes, els democràtica. govern espanyol havia acceptat celebrar un referèndum d'au Darrera apariciópública de Franco al Palacio de Oriente
turistes van sortir del govern ivan mostrar aixíministres ober
la incapacitat todeterminació d'aquest territori, a proposta de l'ONU idel (1d'octubre del 1975) amb motiu d'un acte de desgreuge
del franquisme per democratitzar-se. per la condemna internacional de les execucions del mes
Front Polisario, una formació independentista sahrauí. L'any de setembre.
1975, aprofitant la greu malaltia de Franco, el Marroc va exi
L'augment de la mobilització social 1. La formació d'un govern provisional per re gir el lliurament d'aquest territori, ric en fosfats ipesca, i el
A partir del 1970 va tenir lloc un gran tornar a tots els espanyols la plena ciutada rei Hassan Il va organitzar la Marxa Verda, una invasió pacifi
creixement de la nia (...) ca del Sàhara que va mobilitzar desenes de milers de civils.
conflictivitat social -obrera, estudiantil, veinal-iels diferents
governs van optar per endurir la repressió, cosa que atemoria 2. L'amnistia absoluta (...) Davant el perill d'un conflicte bèl-lic amb el Marroc, iamb
la població, però augmentava el malestar iel 3. La legalització de tots els Franco agonitzant, el govern d'Arias va claudicar i el 14 de
desprestigi
règim a l'exterior. La mobilització contra el procés de del
4. La libertat sindical (...).
partits polítics.
novembre es va signar l'acord de Madrid, que comportava el
(1970), per les penes de mort imposades a militants Burgos liurament d'aquest territori al Marrocia Mauritània.
d'ETA,
adquirir proporcions desconegudes fins aleshores iva obligar va 5. Els drets de vaga, de reunió ide manifesta
Franco a commutar-les. ció pacifica. 20N: la mort de Franco
6. La llibertat de premsa, de
Davant la
imminent desaparició del ràdio, d'opinió i En un context de condemna internacional de la repressió
crear organismes unitaris per definir unaCaudillo, l'oposició va d'informació objectiva ...).
alternativa al règím: 7. La independència ila unitat franquista -retirada d'ambaixadors europeus-, d'agudització
" La Junta Democrática (1974) creada
entorn del PCE va inte la funció judicial. (..)
jurisdiccional de de les tensions en el mateix règim i de crisi provocada pel Sà
grar CCO0, partits d'esquerra i, fins itot, hara, el 20 de novembre del 1975 va morir el general Fran
la dreta democràtica. personalitats de 9. El reconeixement, sota la unitat de l'Estat Co. Deixava al darrere un règim anacrònicien crisi evident.
espanyol, de la personalitat política dels po
La Plataforma de
Convergència Democràtica (1975) es va bles català, basc, gallec ide les Malgrat la pretensió que el futur d'Espanya estava "atado y Imatge de la Marxa Verda al desert del Sàhara, 1975.
crear entorn del PSOE iva unir grups que ho decidissin comunitats bien atado", cada cop era més evident la impossibilitat d'un
UGT iel PNB. democratacristians, la 10. La democràticament.
celebració d'una consulta popular
tranquisme sense Franco.
Els programes de tots dos decidir la forma definitiva per
ra democràtica per mitjà d'unorganismes proposaven la ruptu de
l'Estat (...).
govern provisional que pro 11. La separació de Els nostres descendents comprovaran que la monarquia
clamés |'amnistia iconvoqués eleccions l'Església il'Estat. Pel que fa a la successió de la Jefatura (la suprema autoritat)
lliures. Ambdues van 12. La integració d'Espanya en les fan aquells ha estat instaurada en virtut de dues votacions populars
acabar fusionant-se l'any 1976. comunitats de l'Estat, damunt la qual tantes especulacions
Movimiento, tot ha en el termini de vint anys ..). Podem dir, per tant, que la
europees. que dubten de la continuitat del nostre
També es va produir una petita però monarquia compta amb un suport popular absolut ...).
quedat "atado y bien atado" amb la meva proposta iapro
cia dins de l'exèrcit espanyol, la Unión significativa dissidèn 12 punts de la Junta Missatge de Franco al poble espanyol, 1969.
1974. (Traduit Democrática
de España,
vació a les Corts de la designació com a successor en quali
(UMD, 1974), que va ser desarticulada l'anyMilitar Democrática del castellà i adaptació)
tat de rei del príncep Joan Carles de Borbó (.).
(Traduit del castellà i adaptació)
següent.
244 Canvis i continuïtats | Processos històrics 245
franquisme (1959-1975)
Accedeix a les activitats digitals. Tema 13. Deldesenvolupament econòmic a la crisi del
DESENVOLUPEM
Com va influir el
isocial en la crisidesenvolupament
de la econòmic IPodcast d'Hlstbria
sÍNTESI BL
dictadura? Mo2 Presentació visual: Del
desenvolupament
econömica la crisi del franquisme (1959-1975)
CREIXEMENT DEMOGRÀFIC I ECONÒMIC
MOBILITZACIÓ SOCIALICONFLICTIVITAT Iniciatives culturals
El fracàs de
quia porta
l'autar
Espanya Necessitat d'un canvi radical en la
Moviment obrer catalanes
" Moviment estudiantil.
ala vora de la fallida econòmica: política Planificació econòmica " CCOO.
" Balança de " Pla d'estabilització. " Plans de "Reivindicacions laborals, con Mobilització veinal "Entitats: Omnium
ments negativa.paga "
Liberalització de ment. desenvolupa venis col-lectius. "
Associacions de veins. Cultural, Rosa Sensat.
l'economia i aprofitament
del creixement econòmic que vivia " Pols de " Solidaritat: contra la repressió, "
Reivindicacions d'habitatgeeducació,
" Nova Cançó: Raimon,
" Inflació.
Europa. desenvolupa serveis: infraestructures, digne i Els Setze Jutges.
" Malestar social. " Contra la inflació: ment. acomiadaments, detinguts.
" Disminució de devaluació de la pesseta. " Limitats " Llibertat sindical. transport, sernafors, clavegueram. "Revistes: Serra d'Or,
" beralització l'intervencionisme a l'interior. resultats
d'a " Amnistia. " Ajuntaments democràtics. Cavall Fort
exterior: supressió de barreres. questa planificació in " Projectes editorials:
dicativa.
Enciclopdia
na, Edicicns 62.
Catala
Moviment universitari
La població: " Sindicats democràtics. SDEUB.
Dissidències
Crisi de l'agri " Catolicisme sociali progressista.
Creix Industrialització " Comitès de curs. "
" Més natalitat.
cultura tradici Serveis
" Solidaritat contra la
Intel-lectuals i sectors culturals.
onal i moder Accés a matèries pri " Administració pública. repressió: de " Col-legis professionals.
" Menys mortalitat. meres, fonts d'energia tinguts, expedientats.
Es desplaça
nització agrària barata itecnologia. Educació. " Democratització de la Universitat.
" Associacions legals: Amics de l'ONU.
" Mecanització. " Associacions feministes.
" Baix cost de la mà Comerç.
Moviments
l'interior i capmigratoris
a . Exode rural. Oci.
a l'exterior. d'obra.
" Turisme.
" Nous tipus
S'urbanitza Indústries de consum: "
" d'explotaci electrodomèstics, au Publicitat imit
Creixen les ciutats i es ons agrope jans de comu OPOSICIÎANTIFRANQUISTA
despobla l'interior. tomòbils.. nicació.
cuàries.
Construcció.
" Oposició inte Partits politics Plataformes unitàries
rior amb més " Comunistes: PCE. " Assemblea de Catalunya.
Dependència de l'exterior influència en " Socialistes: PSOE. " Junta Democrática.
" Importació de els moviments
tecnologia
" Inversió de capitals socials. Oposició mode " Plataforma de Convergència Dermocràtica.
estrangers. ES GENERA rada: democrata
" Entrada de divises UNA ECONOMIA " Augment de la con
gràcies al turisme. flictivitat obrera.
cristians, monàr
" Remeses DEPENDENT
monetàries dels emigrants a l'estranger. " Mobilitzacions ciuta
quics.
Partits politics catalans
Les tres últimes permeten Partits naciona
equilibrar la balança comercial
negativa i generar una balança danes. listes a Catalunya " PSUC " UDC, FNCiERC.
de pagaments positiva. " Reivindicacions de i el País Basc. " FOC iMSC. " CDC.
mocràtiques. Esquerra radical. Comissió Coordinadora de Forces Politiques a Catalunya.

MODERNITZACIÓ SOCIAL
DESENVOLUPAMENTI CRISI DEL RÈGIM
Elmercat de treball
Estructura de classes
" Es redueix al camp. " Creixement de la classe Pautes de comportament
EDITORIALVICENS
VIVIs " Augmenta en la in obrera idi Societat de consum.
70 IVAA

dústria.
versificació del món del treball. Desenvolupament ireformes Crisi del règim
" Noves classes Laicisme isecularització. " "25 anys de pau": nova imatge. " Alta conflictivitat iaugment de les protestes. La
" Augmenta en els
fessions (tècnics,mitjanes: noves pro "
Antiautoritarisme iqüestiona repressiÏs'aguditza.
fessions liberals...).administració, pro
" Reformes sense democràcia: associa
serveis. ment dels valors "Alternativa de l'oposició: la ruptura democràtica.
S'amplia la incorpo tradicionals. cions, premsa, llei sindical.
" Assassinat de Carrero Blanco. Fractura politica
ració laboral de la
Nova burgesia vinculada al capital " Incorporació de la dona a l'Edu Es manté la repressi: Tribunal de Orden Público.
estrange. cació ial treball remunerat. entre oberturistes i búnguer.
dona. "Reforma fiscal, Seguretat Social i Llei d'educació lluny " Crisi del petroli i crisi del model econòmic.
D Predomini del capital financer. Diversificació de l'oci iexpansió de l'estat del benestar.
de la sociabilitat. " Crisi del Sàhara: Marxa Verda ipacte de Madrid.
" Llei orgànica de l'Estat.
Canvi en els hàbits alimnentaris. Borbó (1969). " Mort de Franco, 1975.
" Franco nomena successor: Joan Carles de

246 Processos històrics

franquisme (1959-1975) 247
Accedeix a les activitats digitals. Tema 13. Del desenvolupament econòmic a la crisi del