Scribd Logo
Upload

Welcome to Scribd!

  • Nietzsche 2019

    Uploaded by

    alexpallarescallejon
    16 views24 pages

    Original Title

    Nietzsche2019

    Copyright

    © © All Rights Reserved

    Available Formats

    PDF or read online from Scribd

    Did you find this document useful?

    Is this content inappropriate?

    Report this Document

    Copyright:

    © All Rights Reserved
    Download as PDF or read online from Scribd
    Flag for inappropriate content
    16 views24 pages

    Nietzsche 2019

    Uploaded by

    alexpallarescallejon

    Copyright:

    © All Rights Reserved
    Download as PDF or read online from Scribd
    Flag for inappropriate content
    of 24
    iEIp<— SomRe ver ITAT 1 MENTIDA EN SENTIT EXTRAMORAL [ina faut pd asi aqulls ania smeltigen Foe Indi arbi INohi ha gat cn ou, de sob com dl coneiement Seu admiradr incon al, sof eeu que ds, toes 389) unde ls ls de univers e oben telesepicament orients avers la sva maner de fed pens. {conesement, recurs del db) s esrany gue aquest hai dese fect de Tenteniment, pr «en definitive, noms ha ett dnat al ser mts sorts, fables efimers, pr tal gue poginafemarse per un momenta Vexitica, de lt gu, tno hagués estat ax sense aquest do, tauren ingt tt ls mois er fi tan depress com ell de Lesing* Aguesta lives gna al coneiement el sen ‘ment escampa una boiraencegadora sobre els ll ies semis es homes metre els menteix sobre el valor de existncia pet {8 comporsen lla mai la més exagerada valor del eo eisement ns leu fect més com 6 'engany —pe® tm te els seus eects mes particulars duen el senyal daquell Warten ‘enteniment, com a mia destinat conserve e's despleg les seves miximes energies en Ia del dies ‘ge aquest & el mij prices l qual es mantenen en peu i Isefecte com fan el invesigado naturales (com ells també els qe avi pensen de mae ralst—) acord amb la beneiteris mecanicista dominal 416 a0 alsevl cas, eet minim de {1 poper ae § 56 Qui com oh exer 2 tmp misters aides pensar en profunda oes milo dela sinplictat eer de izes a cristina, amb gosh manifesta aac! epee ins ree, al dt nl Slso de Scopes ‘men ni que siui un cop, hai mira cap ene mul stems que asic, gh pensa de segadra de mn qe pos ver cn a io pas com Buda i Schopenhauer, des de Jas de la moat—, i mai haifa poe ag lls sense haverho pres expressament Tiga idea de home mes ler, mes viene, ms sma uc no solament x acontenta i aps rein ag ari cl que bi ha hagut, sind que vl rece Veteritat ae com 6s com va ser, relamant apo, no slament el seu paper, sins tta a pee i ‘en conjnt, ino solament un esetace, sins eee foey qui 6 necessar aquest espectacle — ue el fa g® sempre t necesita desi matsix i cxf ‘ateix —Com? Lind no seria irl om les § 260. Tt fent un ecomegut per moles dees han dominat i encaa dominen a la Tera, desde fin es més rollers, he rob alguns esque zulament i s'imbicaven els uns amb els alte ment se me'n varen revel dos tpus sis amb ‘adil ene tts dos. Hi ha una mora de seme scious —afepieé ot una qu en es cles mesclads certamensorgeien sovint intents de 418 ives morals | encara de manera més fren parinen con. es, am malentesos repro, ide vesudes fins tetany sposades a interior d'un mateix individ, una marca, mj tot. Les ditertncies morals de valor sorgtiveno bal ope espécie dominant, conscient i saiseta del seve dieses especte als dominats —o bé entre els dominas, el eaten inats de tots els nivel. Ea el primer cas. quan cs dom stableixen el concepte abo», es esas anes clvee losos es perceben com els cardctrs és distin decom ua jerarquia. La persona noble separa diel ee og aval # "express el contar daguels stats sublins egal els menysprea, Tot d’una ens adonem que en aquesta pine, e de moral oposicié «bom i wont» significa enobies tspreable» —Hoposicis «bo» j umalvatelétot on alg ERY Sbreats ho sn el tux, el por, el mesau, ef yor & Pensa en un profit miserable; tam el desconft smi ig asus servi l qui shumilia ell mateix, Vespicie domme (ie © deixa matracta, el captsire adulador, | sobreon ot saat €1Poble baix és mentder és una sida convecig Gh sistbcrates. Nosates els «vertaders» ants anon, ers tits Gris els noes. Bs evident que els siges de Maes efeteixen en primer Moe a persones i solamen 2c forma derivada ales acions: per tant 6 un err de foes oisritdors dela moral eomencin fent-se sale ef F rcetmes Com ara aper qué s’elogia una accié con rear ce PE® aistoertiond'home bo sem. gue & ls ee a els Valors, no li cal fer-seaprovar pet nn ain: ictmina que «alld que em perjudica& pe eae B82 € Itc que en absolut presta digniasee Beart? alos. tot ain quo sop deo mc fe pact ts una gloria de si matin. En pins Stacnttent de plenitu, de poder que lain desor, edo’ 205i clevade, ta conscitncia d’'unariguose "| Teglar —Ia persona noble també sid in el 419 fag, pe® no pas, no del ot, per comps, sins pe un impul aque genera la riquesa excessva del eu poder--, La persona n- leonora en sel podeés, tumbe el qi poder sobre si mati, el qu sap prlar ala queexereix amb ple igri ures contra si matic i que té respecte per tt rgor i duresa ‘Wotan va posarun cor dural meu pits div una vella saga esan lavas ai com parla amb tol de, anima dn viking ce. lls. Un spiced homes com aquest se seat cetament og Moss de no estar feta per ala compass: pe and Pheri de Ia, saga continua avertint «qui de jove no té un cor du, no ser a dur» Homes nobles i valent que pensen sin, in Ia cosa. my allunyada €aquella moral que justament ve la carsctrnica singular dela moral en la compas en les accion pel dels aes, o enol déintressement; la crenga en si mate, oral desi mati, una hosilita acl lena iron cone de sinters» tambéformen part dela moral aristcrtca amb tanta ‘ete com toed esta el pun de preveneis que enen pra plete etendre cor. Els poderosos sn el qui hi etenen, de digniicar, vt aque seu arti els dominis dl Seu poe cre ti. La profnda venecacié pe a velles ies tadicions el det. em conjunt consists en aquestadobe veneraié— la creeng el rejudcfavrable als avantpassatsidesfavoable a fou ‘cendents é tpi en la moral dels poderosos: i quan, come tment, els homes de es dees maderes»creven en el «progese iene! future d'una manera gare instiniv ies mosten mi més ireverents amb cls vel, sleshores només amb ax ja ‘ve claument origen no gue select dagueses edees ‘om Ia moral dls senyors esa més esranya i fl peal actual sen el rigor de postulats com ara aguests: que nom hn dures envers els igual, i que amb éssers de rang amibel de fora e ol atu sense mia ie pm, com leo, en tateas cs nl del bei dl mal>—: tum si cose semblnt i poden ena en consider [a capacitat tel deure de sentir duradorarent I grat 20 Prone Comics himana pos ans es sinensis ae AI ows de rcs Firmen Pe malt bl conte wt als ue Phat bo» en aueles vite elt el felicia vellsvinats— elles voldra pense, den ett Bodesn0 6 anéatica. Teoma Pm contapunt es desta cris nS 8 specs gua legen < cs ia npr ane tO TU Vea Phra ee ma " senpreamaten a pea sade I tenden fina hum ata ee rad de slau 6 poe tavern rmenyspreu —que pot ser dolga Benvolent—, pergu el ben ‘mentlitat de Tesla, en tot cas a de ea persona inofensiva 6 bonds, ici d’emtabanr, potser una mica ximpe, un bon- homme, Peto on Ia mal de Pesca ha abut a domina, a Neng mostra una endencia a aostar les praules so» i ex ples. —Una ima diferencia fonamental: Pexigenci de ier ta, isi pe a eit delicadess del sentiment de bert 60 an sepaabls del moral dela moraitat de scl, com Part arravatament ena venerici, en abnegaci sn lip toma consan d'un pesament i un forma de alr aoc, A patie sid a es pot entende sense ms explicacions per 4u8 amor com a psi —Ia nostra especial tiicament eur. esha de er asolutament unt procenca aristoerice és onegut qu la sevainvenisprové dls cvalers poets proven. gals, guellsgrandisos i imaginatis homes det «gu saber, a ‘ui Earopa dew tant; gree la sevaexisténcia mates, Nusrzsc, Més el dl del ma, traces cic de Miguel Cost, Bae ‘clon, Edicion 62, 200, pgs. 7072 112,257.26 | GENEALOGIA DE LA MokaL ‘arent, amarada per complet de vida i de pass: «Nosaltes, cls nobles, ls bons, els bells ele fligot». Quan la forma noble de valoraci atempa i pecs contr a sea, and sedevé en reac amb esfera que bo coneix prov, que reba certament de ‘contiervertablement en ces cicumstincies n0 comprén T's fera que menyspes ade home vulgar, del pobe ba. D'sira ‘anda, eal considear queen tt ca el sentiment de menyspreu, dela mirada desdenyosa, de la mirada de superior fn i tot soposant que ils a imatge alld que menysprea rest molt uny aque flsiticais amb la qual Preprint, avejanga . Aguest concen cert ate despre cee pea iNet: en six tenim el nose exerci més prolong, tal ‘vegada la nostra cepacia artstica, jen tot cs, el nose efi tment, el noste amanyagament det gust. L'home ba esguardat mb emals lle» durat masa temps lessees inlinacions natu fale de manera que asim "han agermanst nll ab a al Consciéncne, Un inten vers sera posible ene mates. Per, ‘ite prov orga pera un intent com aques? Esa di. qui prow fog pe a agermanar amb la mala concicia les inctinacions Inaturts, totes sgulles aspracons que es referixen al més cll la contradic del sets, a conadiceié dls insti, ‘contradicts de a natura, la contradic del bestia; en un rot tos el ideals que han exist ins ara asides contrars 2 Ta vida, als Meals qu clumnin el mii? Aqui cal digs c- tuaiment amb sqveste xperances amb aqusts pretensions. ‘Un india en conta seu precisament els homes bons com & na tures andono, eesti, es fats, els sos, el ean- sats. Qu ofea més profundament, que separa més adicalment ‘que el et de fer near alguna cosa de largo de enlsiraneat fib qu? algdes tract cl matex?D'atra band, com tothom ens ‘demosts la ava complaena il seu sect, ax que procedim gal que tothom ens seinem dat igual que tt hom. Pert Faconseuir aguell object, caldra una mena dspens df rents els que sn posibesconcretament en asta oes: petits enforits per guerre ives, per als quals la conquest, Faventura el peril fins tte dolor hain exdevingt uname ‘esi. Per fal daconseguir auell object, calia havese cota a sire fred de les alr, les excursions hiveral. fl gel aes muntanes de ota mena. Cali, ams a més an specie de pervert subim, una darer emit del cone ‘nen, motautoconvengada, que peta la gran salt recisament, dt en un moti pou alamest, guest gran sa ‘Tanmaten, és posible sind) actualment..? Qualgoe veandy cbxant and et una 2poce més fot que seta, weg ‘vacant, he de venir ens dobue a posalues Phome 28 atin a a ‘ha de venir quae Pet gual stata en sguest punt ocean 29 ‘een induiia a coeloure que la Tera és autem este ascé- tie un ae de crates malconenes, rplloses antptiques, «quo podea livers pas d'un fas regon pl gue fa alls ‘matics, pel que fala tea, pl que faa a vida ences que cs fan tte mal que poden el gust de ferse mal: probablement seu dnc gus. Consderem de quina manera tan regula, de qu ‘na manera ta universal apurex el sacendot asctcgirebéa toes Jes tpoques. No prtany cap raga eonereta. lex a area ‘Songex de tts els ements. No és qu hai conta, pe exem- le, wansmis per bertcia la eva forma de valor, snd que eadevéexatament eas contr: et un lal a engr, un nsint pregon Ii pobibelx de tanker res. Ha de Ser una nese sat de primer ordre aque fai cxicer Noi constantment agus tw espe has ala vid. Ha dese, certament un inter de la ide en ella mati el que no fas mei ques tips auton teadiceis Prgué una vida asctica és una autocontadice6: aul ‘imposa. un essenimeat sense pari, el esseatient un insint Isat ida vont de poder que vera empararse, no ‘una cose concreta de avid, snd dela vida en ela matin, de Jes sevescondions més pregones, més fortes, més fonameatl Aqui sinfentaemprar a orga per ta obs es deus de a {orga Agus drigek Ia mirada, nexpert | malisiss, cont ‘orient fisioldge en ell mates, patiulament con la seva express la belesa, joi, mene que se seats era un be estar ene! frac, en el vrbament, en el door, en la desrici, fend gue 6s lel, en la peda afi en auton to igel ison autsacrifc. Tot ai 6 paradxal en gam esas: aquens tober enfront una esis que vol dvi lla mateta, que gaudelx del sev prop sotriment i gue ede ‘nds segura cella mateia ims iomfant a mesura que mim Seu propi peesupds: avila fisilbgca. «1 wim 8s pei precsament en a darreraagoian ota aquest signe Taya Tutt des de sempre eal ste, En aquest enigma Seducis, en aguesta image deacanacié i detunneat ha 430 #12 oat Suit na vo it oo et en co iG ta sigui menada za scarregara Ia seva arbi ir Soe a consider ; cos apr deg sane conic sheep dence 2 es coed ae de penpen bes qe res alia sn complcament incon val, com tex durant ic) Pa. sigma cy grt ener ances nn vs des aloacon son SPE Sh Foe va ann sea Seton ctevage interes» (que, com ata, 6 un absurd un contasnt, sind } com facultat de dominar, de penjar ide despenja el seu pro fl su cone, de manera que se siga emparpreisament Ia divert de perspectives imerprtacions fetives avo del ‘eoaeitemen. Des dara, donc, capguardem-nos sobreto, 56 yor Hlsots, de Puniza i perlosa febulcié conceptual que hn establert an eubjecte del coneixement pur, sense volun, sense dolor, sense temporality, Capguadem-nos dls tentacles ‘@aqullsconceptes contactors com «m6 rae, espa Titat absolut, econexement en ell meio. Agu eigex de ‘oncebre un ll que o pt ser concebut de ap mane, unl ‘que no pot digs eno, un ul en el qual hauren cbse. ‘sede mancar agveles forces actives | interpreaives mijangant Tes qual s'aconsegueix dicament que el ft de veure sigu veure ‘una cosa, Agus'exgeix sempre, pr tant un ll ques un absurd ‘conceptual un contrasentit Hi ha nmés una manera de vere: eure en perspectva. Hi ha només una manera de sconixes contier en perspectiv, Lom més gran sigue nombre dale tes que deem expessrse sobre una cosa concreta més gran ser el nombre ll, ls dversos que sapiguem pos en a ‘matexa cosa més completa srt la nostawidea»d aquest cos, In osrasobjecivitat, Tanmateix, com és possible elimina a voluntaten general i excloure tt el lets sense excep? Emel suposit que pogussin aconseguirho, no signicari id casa intel ect? [La bestia malian 113. Perdtrmem ener. Una autocontaiccs com ase, ca Ji que sembla aprtteren seta, una vida contra a examina odes dl put de Vs pol, sins des del de is fisiolgi, consitix —aixd és pals de bell simpement un conrasenti. Aquestaautocontaicié nom ser aparen Ha de ser una mens express provisional, ua a2 samen totes ls gras faces de a vida ie conserve i creen ‘ofrmacions. equ depénagul case mals? Pergo’ 0h Ta due que Thome é ms male, 6 més insegu, més aera He, més inestable que qualsevel ale animal és a bestia alla Dron ve ax? Certsment ome tab ha goss més, a ft ms inovacions, ha poriijt ns, ha dsait més el dst que tes les ales betes enconjunt Thome és el qui ha ft més expt rents amb ell miei, Fist, Fnac, aguel gui it pel are doin amb els animal, am la naturales, amb el ds [ome és aquell qui encara mai no hn estat veut que sempre ‘un far, que janotroba ea reps enfrot dea Seva pp fog Impolsora, de manera que el seu four P'absivainexorablement ‘com un esperé a a cam de qualsevol presenti dequalsevol ac Tat. Com pin una bestia ta re tan een com aqiesta ear de ser amb la sta ms expsada al pei a estia ms

    You might also like