VAIXELLES DE CERÀMICA EN

EL SEGLE XVIII
Procedents de la reial fàbrica de pisa fina i
porcellana d’Alcora.

Lara Sànchez Canet

2n Història de l’art

Assignatura: Fonts de la Història de l’art

0
ÍNDEX

1. Introducció..........................................................................................................2

2. Procés d’Heurística de les fonts i aproximació crítica a les mateixes.................2

2.1 Vaixelles de ceràmica de la reial fàbrica d’Alcora del segle XVIII..............3

2.2 Les cèdules reials..........................................................................................4

2.3 Plànols de la reial fàbrica de pisa fina i porcellana d’Alcora........................4

2.4 Reglament sobre la reial fàbrica d’Alcora.....................................................5

2.5 Documents sobre fets històrics relacionats en la rial fàbrica d’Alcora.........6

2.6 Altres fonts ..................................................................................................6

3. Estructura possible de la investigació per capítols.............................................7

4. Conclusió ...........................................................................................................8

5. Fonts utilitzades .................................................................................................9

6. Bibliografia ......................................................................................................11

7. Fotografies.........................................................................................................12

1
1. INTRODUCCIÓ.

El tema escollit són les vaixelles de ceràmica realitzades en la reial fàbrica de pisa fina i
porcellana d’Alcora en el segle XVIII. Aquest tema ha sigut escollit pel meu interés per les arts del
segle XVIII, especialment per allò més típic de la nostra terra valenciana, la ceràmica. L’objectiu
del treball es conèixer amb més profunditat la producció de vaixelles de ceràmica valenciana així
com les diferents tipologies al territori valencià durant el segle XVIII basant-nos, com ja s’ha dit
abans i com comprovarem al llarg de tot el treball en la reial fàbrica d’Alcora. A més també de
conèixer el funcionament de la fàbrica i el nou comerç que comença a produir-se en aquest moment.

Es per tant, he buscat una bibliografia que m’ajudara a obtindre informació per a la cerca de fonts
així com he realitzat una cerca de fonts que s'adeqüen als objectius que vull aconseguir.

2. PROCÉS D’HEURÍSTICA DE LES FONTS I APROXIMACIÓ CRÍTICA A

LES MATEIXES.

Per tal de realitzar el treball, s’ha realitzat una primera recerca d’informació degut a que tot i que
era un tema d’interés, com he explicat en anterioritat, vaig haver d’informar-me primer, per tal
d’açò, s’han consultat diversos estudis sobre aquesta rama els quals em van donar la suficient
informació per tal de fer una bona tria de les fonts que posteriorment explicaré d’una en una.

Quasi en la seua totalitat els primers estudis que s’han utilitzat parlaven de la ceràmica tradicional
valenciana en general, per tant, sols s’han fet ús dels capítols dedicats a la investigació, es a dir,
aquells que tractaven de les vaixelles de ceràmica del segle XVIII, més concretament les que
pertanyien a la real fàbrica de pisa fina i porcellana d’Alcora. Per tal d’arribar a un coneixement
general sobre aquesta rama, alguns dels estudis que vaig utilitzar són, el de ceràmica tradicional
valenciana de Joan Carles Membrado Tena, del qual si ens fixem en les pàgines de la 64 fins la 75
observarem que es parlava concretament de la Reial Fàbrica d’Alcora on explica d’una manera breu
les seues etapes, fent que em quedara d’una forma molt clara quina era la seua història i com
s’operava1.

Un altre dels estudis que s’han fet servir és el de, ceràmica popular de la regió Valenciana,
especialment la tercera part, més concretament el capítol XIII que parla de la ceràmica en Alcora de
la pàgina 131 a la pàgina 144. En aquest manual es conta la història dels diferents sectors on es
realitzava ceràmica a València. Si ens centrem en el capítol que és d’interés, es realitza un resum de
la història de la fàbrica a més trobem alguns follets on apareixen retratades algunes de les obres que

1 MEMBRADO TENA, Joan Carles. Ceràmica tradicional valenciana. València: Universitat de València i
Generalitat Valenciana, 2021 p. 64-75.

2
es van realitzar en l’època com un plat de quatre bandes i amb motius alcorenys ( Il·lustració nº1).
També s'enumeren els diferents utensilis que es realitzaven. A més d’explicar la visita de Cavanilles
al poble a finals del segle XVIII2.

I per últim, s’ha ús del manual de la ceràmica Valenciana ( apunts per a una síntesi), concretament
me centrat en les pàgines de la 177 a la 195 que parlen de la reial Fàbrica d’Alcora i els seus
imitadors de 1727 a 1858. On trobem un capítol dividit en diferents subcapítols, primer parla de la
fàbrica d’Alcora i la seua fundació, després ens parla del seu fundador, D. Buenaventura Pedro de
Alcántara el qual va nàixer en 1699 en Saragossa, seguidament la parla sobre la indústria on es
troba el nou concepte de fàbrica i com aquesta va ajudar a la seua producció, altra cosa de la que es
parla en aquest capítol és sobre les etapes i series productives de la fàbrica al llarg del segle però
fent-ho d’una manera molt interessant, donant exemples com, de la primera etapa ( 1727-1742) la
gran bandeja de influencia francesa, serie Bérain ( Il·lustració nº2), o de la segona etapa ( 1742-
1798) dos vinagreres de la sèrie «fauna d’Alcora» ( Il·lustració nº3), així com d’una tercera etapa
(1798-1858) a la qual no li he prestat massa atenció degut a la seua cronologia, a més d’explicar les
característiques de cada una de les etapes. Continuant amb el manual ens trobem amb les
innovacions tècniques que presentava aquesta fàbrica. Per finalitzar s’esmenten i expliquen
diferents exemples. 3

Ara passem a explicar ja el primer procés d’investigació, després de la cerca de bibliografia, es

tracta de la cerca de fonts, procés que no m’ha sigut gens fàcil a causa de la meua inexperiència en
aquest sector. Però, després d’una intensa cerca vaig aconseguir algunes fonts, majoritàriament
documents d’arxiu que són de gran interés per a l’àmbit de la meua investigació. Per tal de donar-li
un ordre i una coherència a les fonts cercades. Per tal de sotmetre-les a una crítica realitzarem una
divisió segons la informació que ens aporta cada font.

2.1 Vaixelles de ceràmica de la fàbrica reial d’Alcora del segle XVIII.

Una font fonamental per tal de realitzar una investigació en la nostra disciplina es l’observació de
l’obra en si, i es per tant que he fet ús dels diferents vestigis de vaixelles de ceràmica de la fàbrica
reial d’Alcora al segle XVIII. Per tal de basar-me en aquestes he utilitzat el catàleg del museu
nacional de ceràmica i arts sumptuàries de González Martí 4, i l’inventari del Museu de Ceràmica de
l’Alcora5, amb la precisió de que sols he utilitzats aquest per tal d’observar-hi les obres. A més vaig

2 SEIJO ALONSO, Francisco G. Ceramica popular en la region valenciana. Alicante: Villa-Catral, 1977 p. 133-1444
3 COLL CONESA, Jaume. La cerámica Valenciana ( Apuntes para una síntesis). Valencia: Asociacion Valenciana de
Ceramica, 2009 p. 177-195.
4 En: < https://www.culturaydeporte.gob.es/mnceramica/va/colecciones/acceso-al-catalogo.html > (16-IV-2023)
5 En: < http://ceres.mcu.es/pages/ResultSearch?txtSimpleSearch=Alcora,%20l
%B4&simpleSearch=0&hipertextSearch=1&search=simple&MuseumsSearch=&MuseumsRolSearch=1&listaMuseos=null> (20-IV-2023)

3
realitzar una visita al museu nacional de ceràmica i arts sumptuàries «González Martí», actualment
ubicat al palau del marqués de dues aigües el passat tres de març de 2023.

Aquest tipus de font ens pot servir per a una part fonamental, l’observació, on podem veure els
diferents dissenys que es realitzaven, els colors que s’utilitzaven, quins utensilis es feien, etc. Així
com observar com canvien aquests dissenys i utensilis al llarg de tot el segle XVIII. Si ens fixem en
l’Inventari del Museu de ceràmica d’Alcora observarem un gran predomini del blau en les obres de
principis de segle. Però a diferència de la característica anterior si observem algunes de les obres de
catàleg del museu nacional de ceràmica i arts sumptuàries de González Martí, així com observant en
la visita, surt a la vista que al llarg que va avançant el segle el color blau va perdent-se gradualment.
Es per tant que aquestes fonts ens aporten dades fonamentals per a la nostra investigació i cal donar-
los gran importància.

2.2 Les cèdules reials

Les cèdules reials, són documents signats pel rei en el qual es reconeixen algunes obligacions o
privilegis. Sobre la nostra investigació, trobem una gran quantitat de cèdules reials. El primer que
trobem data del 10 de maig de 1729, firmat pel rei del moment Felip V, en aquest document, el rei,
concedeix extensions, franquícies i gràcies a la fàbrica de pisa fina i porcellana d’Alcora 6,
seguidament trobarem 8 cèdules més al llarg d’aquest segle, 1743, 1749, 1754, etc. En aquestes es
prorroguen els mateixos beneficis de la cèdula de 1729, com s’observa en aquestes cèdules es
prorrogaven els drets entre 10 i 16 anys aproximadament. Ací observem també la successió de reis
del segle XVIII a Espanya com, l’anomenat anteriorment Felip V, Fernando IV, Carles III, i ja en la
de 1801 Carles IV.

Açò es una font fonamental per al desenvolupament de la nostra investigació, doncs ens aporta
informació sobre la importància que tenia la fàbrica durant aquest segle, a més de les millores que
es produïen en aquesta. Es per tant, és necessari mostrar-li una atenció molt especial a aquests
documents, els quals son una gran font d’informació, sobre com funcionava aquesta fàbrica la qual
va aconseguir ser la reial fàbrica durant tot el segle XVIII, es a dir, va ser un establiment
monopolitzat per l’estat.

2.3 Plànols de la reial fàbrica de pisa fina i porcellana d’Alcora.

Una altra font per a la realització de la investigació és el plànol de la reial fàbrica d’Alcora realitzat
l’any 1749 per Josef Delgado. En aquest podem observar diferents aspectes, com dalt del plànol una

6 1729, mayo 10. Sevilla. Real Cédula de Felipe V concediendo exenciones, gracias y franquicias a la fábrica de loza
de Alcora, propiedad del Conde de Aranda.. Sevilla Archivo Histórico Provincial de Zaragoza, de Disposiciones
reales sobre patrimonio, ES/AHPZ - P/000902/0006

4
imatge del que seria la façana de la fàbrica, i baix la planta, també observem que està rodejada de
vegetació doncs vegem representada vegetació al voltant de la fàbrica, així com la imatge d’un riu,
per tant, podem arribar a pensar que aquesta es trobava a les afores de la ciutat. A la part inicial del
plànol veiem números que identifiquen les parts i aquests estan col·locats sobre el plànol pel que
se’ns fàcil identificar les parts de la fàbrica, com per exemple al número 8 es realitzaven coberts,
11 era l’embarcador o el 22 era el magatzem de materials. ( Il·lustració nº4) 7. Altre plànol
interessant és el plànol d’unes vivendes junt a la fàbrica el qual també ens aporta una gran
informació relacionat amb el nombre de personal que hi treballava en la fàbrica i ens confirma la
hipòtesi que em llançat anteriorment, es a dir que es trobava allunyat de la població. (Il·lustració
nº5)8.

Aquesta font la podem utilitzar per analitzar diferents aspectes que ens interessen en la nostra
investigació, com quin tipus d’utensilis es feien, l’envergadura que aquesta fàbrica presentava, etc.
Respecte a l’altre mapa podem obtindre informació com, la quantitat de treballadors que habitava
en les noves vivendes, deduint així el gran nombre de treballadors que hi oficiaven a la fàbrica.

2.4 El reglament de la reial fàbrica d’Alcora.

Aquesta font és un dels pilars base la nostra investigació, es tracta dels reglaments de la fàbrica de
pisa d’Alcora ( Castelló) de 1743, 1799, 1809 i 1825. Document en el que es detallen
minuciosament les regles de la fàbrica i fins quan es prorrogaven aquestes, a més del nombre
d'operaris, quins càrrecs hi havien en aquesta fàbrica així com quin ostentava cada un. Els diferents
anys del títol són quan es canviaven aquests reglaments i on es realitzaven els grans canvis, com
podem comprovar la successió d’anys es irregular, doncs de la primera renovació de regles a la
segons hi ha una diferència de 56 anys, en canvi de l’any 1799 a l’any 1809 tan sols hi ha una
diferència de 10 anys, es per açò que la renovació de regles no es feia de manera regular sinó de
manera extraordinària, per exemple en el reglament de l’any 1799 va passar a gestionar la fàbrica la
casa d’Híjar, ací es produeix un gran canvi respecte al que s’havia vist anteriorment i trobem un
reglament completíssim dividit en 23 capítols on es descriu minuciosament totes les regles 9.

Açò ens aporta una informació clau per poder desenvolupar el nostre treball sent la columna
vertebral d’aquest. Doncs ens serveix de fil conductor per a l’elaboració de la nostra investigació, ja

7 1749. Alcora. Planta del piso bajo de la fábrica de Alcora. Firmado: Josef Delgado. Firmado: Josef Delgado
Archivo Histórico Privincial de Zaragoza, de Mapas, planos, grabados y dibujos, ES/AHPZ - C/MPGD/000177
8 1749. Alcora. Plano para la construcción de unas casas junto a la fábrica (de loza de Alcora). Ms. tinta sepia, negra
y rosa. 45'5 x 62 cm. Escala: 150 palmos valencianos = 16 cm. Archivo Histórico Privincial de Zaragoza,
Expedientes Casa Ducal de Hijar, ES/AHPZ - P/001228/0008
9 1743-1825. Alcora Reglamentos de la fábrica de loza de Alcora (Castellón) de 1743, 1799, 1809 y 1825. Archivo
Histórico Privincial de Zaragoza, Expedientes Casa Ducal de Hijar, ES/AHPZ - P/3-123-7

5
que amb aquest document podem observar com evoluciona la fàbrica, quines peses realitzaven,
quins eren els seus empleats i com comerciaven i amb l’ajuda d’altres fonts podem completar un
discurs complet sobre la història de la ceràmica valenciana del segle XVIII, més concretament sobre
la història de la ceràmica de la reial fàbrica d’Alcora al segle XVIII.

2. 5 Documents sobre fets històrics relacionats en la rial fàbrica d’Alcora

Un document molt interessant que ens pot servir per a completar diversa informació és el document
sobre el memorial de Lalana, document de 1775 sobre l’estat de la fàbrica d'Alcora des de 1764, per
tal d’informar-me d’una manera més fàcil he fet servir la transcripció fidedigna de Ximo Todolí.
Aquest es un text escrit a Alcora el 21 de setembre de l’any 1775 escrit per Mames Lalana director
del moment de la fàbrica, ací podem observar la descripció de diferents objectes així com les
despeses que ocasionen realitzar-les, a més també s’expressa l’ampliació de 160 palms de llarg i 16
d’ample de la fàbrica amb nous materials i un forn. A més de l’enumeració de diferents obres d’art
com sucreres, culleres, especieres amb acabats de flors... (Il·lustració nº6) 10. Altre document que
podem fer servir per a la nostra investigació és: «Història succinta de la fàbrica de la pisa fina de
Alcora, des de la seua fundació, l’any 1727, fins els últims anys 1805», per don José Delgado,
intendent de la mateixa, es a dir cap econòmic, càrrec especialment trobat en institucions que
depenen de l’estat. Aquesta font al igual que el memorial ens serveixen per tal d’estructurar la
història de la fàbrica i per tant junt amb el punt anterior, del reglament, poder construir-hi la història
de la industria i comerç de la reial fàbrica d’Alcora11.

2.6 Altres fonts

Per a acabar amb les fonts del treball, ens queda explicar-ne dos d’aquestes que ens aporten
informació variada per tal de completar la nostra investigació. Per una banda tenim el següent
document d’arxiu «Alcora. El duque de Híjar, conde de Aranda, solicita se le expida a Vicente
Pinzón, corregidor de Castellón de la Plana, el título de juez conservador de la Fábrica de Loza
Fina de Alcora de la que dicho duque es dueño por el estado de Alcalaten” 12, i per altra banda,

10 1775, setiembre 21. Alcora.Memorial redactado por Mames Lalana sobre el estado de Fábrica de Loza de Alcora
desde 1764. A.D.C. Sección Documentación Histórica Ajena, caja nº 54. Documentos fábrica del conde de Aranda,
n.º 45
11 1805, Alcora. "Historia sucinta de la fábrica de loza fina de Alcora, desde su fundación, año de 1727, hasta últimos
del año 1805", por don José Delgado, intendente de la misma. Informes de Administración, 14 h. en 4º, ES/AHPZ –
P/000902/0017.
12 1809, diciembre 04. Alcora. Alcora. El duque de Híjar, conde de Aranda, solicita se le expida a Vicente Pinzón,
corregidor de Castellón de la Plana, el título de juez conservador de la Fábrica de Loza fina de Alcora de la que
dicho duque es dueño por el estado de Alcalaten . Archivo histórico nacional, expedientes de bienes de Propios,
CONSEJOS,12004,Exp.65

6
altre document d’arxiu que tracta sobre tres bans que va fer don Buenaventura Pedro de Alcántara,
comte de Aranda , sobre qüestions relatives a la fàbrica de ceràmica i sobre els treballadors13.

Aquests dos documents ens poden servir per tal de comentar alguna anècdota i ampliar la
informació rebuda pels altres documents per tal de donar-li més cos i poder realitzar una
investigació verídica i d’allò més completa, es per tant he posat aquestes dues fonts les últimes
doncs aquestes compleixen una funció complementaria junt a les altres fonts.

3. ESTRUCTURA POSSIBLE DE LA INVESTIGACIÓ PER CAPÍTOLS.

Després d’explicar la bibliografia que he utilitzat per a l’aproximació del tema, i explicar i analitzar
les fonts cercades per tal de realitzar la investigació sobre les vaixelles de ceràmica realitzades en
la reial fàbrica de pisa fina i porcellana d’Alcora al segle XVIII aquesta és la proposta d’una virtual
estructura per a la investigació dividida per capítols:

1. Introducció.

2. La reial fàbrica de pisa fina i porcellana d’Alcora al segle XVIII.

2.1 Primera etapa ( 1727-1742).

2.2 Segona etapa (1742-1798).

3. Tipus d'utensilis de vaixelles que es realitzaven en la reial fàbrica al llarg del segle XVIII.

4. Conclusió.

Una vegada exposat l’index passaré a explicar que inclouria en cada part de la investigació, segons
tota la informació rebuda, tant per part dels estudis consultats com per part de la informació rebuda
per les fonts. En primer lloc en la introducció aglutinaria la informació següent, en primer lloc la
justificació de l’elecció del tema, seguidament l’estat de la qüestió, es a dir, si aquest tema ha estat
estudiar o no i quins interrogants queden oberts, una nota sobre aquesta part, es que en treballs de
gran embenadura es sol utilitzar el primer capítol, seguidament s’explicarien els objectius, en aquest
cas, conèixer més de prop la indústria de la ceràmica al segle XVIII ajudant-nos de l’exemple de la
reial fàbrica de ceràmica d’Alcora, en alguns casos es deixa veure un poc la hipòtesi del treball, i
per últim la justificació de l’estructura del treball, la qual hem acabat de comentar.

Passant ja al punt dos, aquest seria el punt més extens de tots, a més també trobem dos subpunts per
tal d’explicar d’una manera ordenada la història de la de la reial fàbrica. Al iniciar-se el punt
parlaríem de la nova indústria, així com també posaríem en relleu la fàbrica, utilitzant els plànols de
13 1724, abril 24. Tres bandos que mandó publicar el conde de Aranda, don Buenaventura Pedro de Alcántara Abarca
de Bolea, sobre diversas cuestiones relativas a la fábrica de cerámica de Alcora y sus trabajadores. Instrucciones de
gobierno, ES/AHPZ - P/000902/0012

7
la fàbrica, així com el reglament explicats anteriorment per tal de posar en context allò que
s’explicarà en posterioritat. En els punts 2.1 i 2.2 explicarem la història de la fàbrica on faríem ús de
les cèdules reials, el memorial de Lalana, o la història de la reial fàbrica des de la seua fundació
l’any 1727 fins l’any 1805. També utilitzaríem altres fonts com els bans realitzats per
Buenaventura Pedro de Alcántara i el document de quan van posar de jutge conservador de la
fàbrica a Vicente Pinzón, per tal de construir una història d’allò més propera als fets ocorreguts
possibles.

En quan al punt tres, explicaríem els tipus de vaixelles de ceràmica i quins utensilis feien, per tal
d’açò utilitzaren la font de les obres considerades fonts primaries, ací faríem un analitzi d’algunes
peses per després realitzar una comparació i observar els canvis que van anar produint-se en
aquestes al llarg del segle i quins canvies es produeixen en les següents etapes.

Per últim, en quan a la conclusió del treball, trobaríem una recapitulació, que no un resum del
contingut, on projectarem més enllà allò que s’ha explicat, aquest seria el moment on refutaríem la
hipòtesi inicial i respondríem tots els interrogats plantejat en l’anterior estat de la qüestió.

4. CONCLUSIÓ

Si tronem als objectius, esmentats a la introducció, observarem que aquests amb l’esquema proposat
al punt anterior es resolen de manera clara, degut a que es dona una visió sobre el nou comerç, i es
realitza un apropament al comerç de vaixelles de ceràmica basant-nos en l’exemple, expressat ja en
reiterades ocasions de la reial fàbrica d’Alcora, municipi de Castelló, pertanyent a la comunitat
Valenciana, es per tant, podem concloure que els objectius preestablerts al inici es complirien en el
cas de seguir l’esquema proposat i utilitzant la bibliografia i les fonts proposades. A més,
m’agradaria, per tal de concloure, realitzar un breu apunt sobre les fonts utilitzades, i és que les
fonts utilitzades, a excepció del 2.1, són documents d’arxiu considerades fonts primaries per al
nostre treball.

8
5. FONTS UTILITZADES.

• GOBIERNO DE ESPAÑA. «Museo nacional de cerámica y artes santuarias Gonález Martí».

En: < https://www.culturaydeporte.gob.es/mnceramica/va/colecciones/acceso-al-
catalogo.html > (16-IV-2023)

• GOBIERNO DE ESPAÑA. «Ceres, colecciones en Red». En: <

http://ceres.mcu.es/pages/ResultSearch?txtSimpleSearch=Alcora,%20l
%B4&simpleSearch=0&hipertextSearch=1&search=simple&MuseumsSearch=&Museums
RolSearch=1&listaMuseos=null> (20-IV-2023)

• 1724, abril 24. Tres bandos que mandó publicar el conde de Aranda, don Buenaventura
Pedro de Alcántara Abarca de Bolea, sobre diversas cuestiones relativas a la fábrica de
cerámica de Alcora y sus trabajadores. Instrucciones de gobierno, ES/AHPZ –
P/000902/0012.

• 1729, mayo 10. Sevilla. Real Cédula de Felipe V concediendo exenciones, gracias y
franquicias a la fábrica de loza de Alcora, propiedad del Conde de Aranda.. Sevilla Archivo
Histórico Provincial de Zaragoza, de Disposiciones reales sobre patrimonio, ES/AHPZ –
P/000902/0006.

• 1743-1825. Alcora Reglamentos de la fábrica de loza de Alcora (Castellón) de 1743, 1799,

1809 y 1825. Archivo Histórico Privincial de Zaragoza, Expedientes Casa Ducal de Hijar,
ES/AHPZ - P/3-123-7
• 1749. Alcora. Planta del piso bajo de la fábrica de Alcora. Firmado: Josef Delgado. Firmado:
Josef Delgado Archivo Histórico Privincial de Zaragoza, de Mapas, planos, grabados y
dibujos, ES/AHPZ – C/MPGD/000177
• 1749. Alcora. Plano para la construcción de unas casas junto a la fábrica (de loza de Alcora).
Ms. tinta sepia, negra y rosa. 45'5 x 62 cm. Escala: 150 palmos valencianos = 16 cm.
Archivo Histórico Privincial de Zaragoza, Expedientes Casa Ducal de Hijar, ES/AHPZ -
P/001228/0008

• 1775, setiembre 21. Alcora. Memorial redactado por Mames Lalana sobre el estado de
Fábrica de Loza de Alcora desde 1764. A.D.C. Sección Documentación Histórica Ajena,
caja nº 54. Documentos fábrica del conde de Aranda, n.º 45

9
 • 1805, Alcora. "Historia sucinta de la fábrica de loza fina de Alcora, desde su fundación, año
de 1727, hasta últimos del año 1805", por don José Delgado, intendente de la misma.
Informes de Administración, 14 h. en 4º, ES/AHPZ – P/000902/0017.

• 1809, diciembre 04. Alcora. Alcora. El duque de Híjar, conde de Aranda, solicita se le
expida a Vicente Pinzón, corregidor de Castellón de la Plana, el título de juez conservador
de la Fábrica de Loza fina de Alcora de la que dicho duque es dueño por el estado de
Alcalaten . Archivo histórico nacional, expedientes de bienes de Propios,
CONSEJOS,12004,Exp.65

10
6. BIBLIOGRAFIA

• COLL CONESA, Jaume. La cerámica Valenciana ( Apuntes para una síntesis). Valencia:
Asociacion Valenciana de Ceramica, 2009 p. 177-195.

• MEMBRADO TENA, Joan Carles. Ceràmica tradicional valenciana. València: Universitat

de València i Generalitat Valenciana, 2021 p. 64-75.

• SEIJO ALONSO, Francisco G. Ceramica popular en la region valenciana. Alicante: Villa-

Catral, 1977 p. 133-144

11
7. FOTOGRAFIES

(Il·lustració nº1: un plat de quatre bandes i amb motius alcorenys, imatge

extreta del llibre, «ceràmica popular de la regió Valenciana» )

(Il·lustració nº2: Gran safata d’influència francesa, serie Bérain. Imatge

extreta del llibre, «ceràmica Valenciana ( apunts per a una síntesi)»)

(Il·lustració nº3: Parell de vinagreres de la serie «Fauna

d’Alcora», imatge extreta del llibre, « ceràmica Valenciana
( apunts per a una síntesi)»)

(Il·lustració n º4: Planta del piso bajo de la fábrica de Alcora.

Firmado: Josef Delgado. Firmado: Josef Delgado, imatge extreta del
document d’arxiu citat anteriorment, per tal de visualitzar les
explicacions que s’han donat anteriorment )

12
 (Il·lustració nº5: Plano para la construcción de unas casas junto
a la fábrica (de loza de Alcora) imatge extreta del document
d’arxiu citat anteriorment, per tal de visualitzar les explicacions
que s’han donat anteriorment )

( Il·lustració nº6: Fragment memorial de Lalana referent a allò que

s’explica al text anterior)

13