You are on page 1of 3

Vivències d’un esperit aventurer

La meva mare sempre m'ha animat molt a escriure les meves vivències a
l'estranger, ja que totes elles han estat molt enriquidores.
Quan m'ho va proposar per primer cop no era ni conscient de tot el que havia
viscut i, per tant, no considerava que fos tan interessant dedicar aquest
temps elaborant el meu diari. Mai m'havia plantejat que la meva vida pogués
ser un exemple pel lector, per motivar-lo a viure intensament i a cultivar
experiències vàries mai imaginades..

Per a mi era normal haver tingut aquest tipus de vida tan de rodamon, tan
social i tan multicultural. La meva naturalesa sempre ha estat així de
lluitadora i "GUERRERA", com sempre m'ha anomenat el meu pare, i per a mi
no tenia cap mena de transcendència haver arribat a fer tant.
Un dia la meva mare em posa el mirall davant meu i començo a prendre'n més
consciència.

Després de molts anys d'escoltar aquella proposta, un dia sento una gran
força que m'empeny a escriure una història rere una altra.
De mica en mica s'ha anat formant un bonic puzle de vivències, algunes de
dolces, altres d'amargues, però cada una d'elles acaba essent un plat fort i 1
ferm contenint un gran conjunt de nous ingredients...

Tot el temps invertit en aquest diari puc dir que ha estat increïble: m'he
emocionat, he vibrat, he rigut i he plorat. Cada una d'aquestes emocions les
he reviscut impregnant-me de cada moment, companyia i escenari. Escrivint
el meu diari m'he transportat totalment a cada situació i, per molt amarga
que fos, m'ha agradat reviure-la, perquè de cada moment dolç o amarg he
après sobre la vida i això és una cosa que no es pot adquirir d'altres maneres.

Quins records!... En tot aquest procés m'he sorprès de la gran memòria


fotogràfica que tinc i que no n'era ni conscient. He pogut recordar a la
perfecció situacions, cares, mirades, escenaris i expressions facials de la
gent.

Des dels 18 anys que he tingut aquest sentiment de superació personal. És


una força que m'empeny a fer quelcom que ni jo a vegades entenc i que
m'impulsa a viure experiències que ja prèviament intueixo que no seran fàcils.
De fet, a vegades, no he assimilat encara on m'estic posant ni el que m'espera
en un nou projecte, que ja m'hi trobo en “pleno meollo”.
La gent que em coneix per primer cop s'enduu la imatge del meu
ascendent balança, una persona tranquil·la i calmada; però el meu signe del
zodíac de foc, àries, apareix sempre en moments de viatge i aventura.

En terres llunyanes deixo que surti aquest foc, que s'expressi i s'alliberi
de qualsevol estàndard social. Des de molt petita, i encara ara, he tingut una
sensibilitat i una intuïció per les coses molt desenvolupades; doncs viatjant
sola aquesta és i ha estat l'eina més important que m'ha portat i guiat pel
món, amb seguretat i valentia.

En fi, han estat moltes les "batalletes" viscudes i, tot i que cap d'elles han
estat flors i violes, estic molt agraïda per haver-les pogut viure. Cada una
d'elles han estat una escola per a mi i m’he endut un munt de coses positives.

T'animo lector a viure intensament. El camí de vida del que disposem no


dura per sempre. Sento que tenim un univers variat i ric davant nostre; hi ha
tantes coses per descobrir, tant de món per veure i viure...

Després d'aquests 23 anys d'aventures incessants, començant pel meu


primer viatge sola per Anglaterra on vaig treballar d'au-pair, a la meva última
aventura pel Nepal vivint envoltada de milers de rialles de nens i de les 2
majestuoses muntanyes de l'Himàlaia ... Només en puc estar agraïda!

En cada una de les vivències a l’estranger, el meu objectiu mai ha sigut el


de sentir-me realitzada amb una bona feina que m’omplís, sinó que ha estat a
més a més de millorar l’idioma, créixer a nivell personal i saber-me espavilar
en les diverses situacions que m’ha presentat la vida.

Em fa molt feliç poder compartir part del meu món viscut amb tu estimat
lector. Espero que també puguis sentir totes i cada una de les emocions
escrites amb tanta intensitat i que aconsegueixis immergir-te en cada
història.

Vull dedicar tot aquest recull de vivències i records a totes aquelles


persones que s'han creuat a la meva vida i que han participat d'elles. Sobretot
a la meva mare que em va animar a elaborar aquestes memòries i pel seu gran
suport en cada un dels meus viatges. També al meu bon amic César, que
sempre m'ha animat amb aquest projecte, al meu estimat Albert, per la seva
ajuda amb la correcció, i al meu pare, per haver documentat totes les meves
vivències amb uns vídeos tan fantàstics, elaborats a través d'aquelles fotos
més especials i inspiradores.
A tots ells, moltíssimes gràcies!!

Així doncs, comencem als 18 anys que és quan la meva vida va fer un gir
gran en tots els aspectes. En aquell moment vaig descobrir la gran sensació
que aporta el fet de viure fora, de viatjar i conèixer gent de tot arreu.

You might also like