El càsting

de David Plana

(Una Mare amb un clínex a la mà parla amb seu fill)

Mare 1: Vinga, prou de plorar que no n'hi ha per tant, Xavier. 1 moca't. Només faltaria
que a més de no saber-te el text, et caiguessin els mocs. Torna a, començar... "Els meus
companys de l'escola...".

(Pausa)

És que no tens instint d'actor ni gràcia ni se t'entén el text ni res de res. Mira'm a mi:

(Recita amb èmfasi i convicció)

"Els meus companys de l'escola, a l'hora del pati, es riuen de mi...". I els has de veure
allà, imagina-te'ls assenyalant-te amb el dit i fent-te ganyotes de burla. I llavors dius e~
text.

(Pausa)

MARE 4: És que és impossible que guanyem. I mira que n’és maca l'americana que t'he
comprat, eh... Però no tens ànima d'actor, Xavier. Aquestes coses es noten. Jo, a la teva
edat, ja havia interpretat tots els papers protagonistes de totes les representacions
infantils que et puguis imaginar. Em pujava a una cadira i..."Els meus companys
d'escola, a l'hora del pati, es riuen de mi, em prenen el berenar i m'estiren els cabells". I
tothom es quedava bocabadat que una nena petita...

(Pausa)

A mi sí que m’haguessin escollit per l'anunci.

(Pausa)

Però la teva àvia era una dona molt estricta.. Molt del seu temps, saps què vull dir?
Quan li vaig dir que volia ser actriu... em va clavar un mastegot, Xavier... que se'm van
passar les ganes. Les ganes d'insistir, perquè jo, actriu, ho segueixo sent. M'ho noto aquí
dintre. I molt bona, a més a més.

(Pausa)

MARE 1: Però el talent no s'hereta, fill meu. Bé, dones, prepara't perquè estan a punt de
cridar-te. 1 no et facis il·lusions, Xavier. No t'obsessionis perquè després et decebràs. 1
no t'entretinguis gaire a la prova. A les vuit tens classe d'informàtica. I tu tens talent per
a ]a informàtica. Seria una llàstima, desaprofitar-lo, oi?

(Fosc, Apareix la Mare 2 i 5, que també parla, amb el seu fill)

Mare 2: No has de fer res, Alexandre. Només comportar-te tal com ets: seriós i natural.
I no el, posis nerviós perquè ets més intel·ligent que els altres nens que faran la prova.
Ells, ja t'ho deus imaginar, començaran a fer el pallasso i a comportar-se com imbècils.
Tu, no. Tu, seriós i natural. Mires a la camera fixament i dius: "Els meus companys de
l'escola, a l'hora del pati..." Vo-ca-lit-zant, Alexandre.

(Pausa)

Pensa que ets deu vegades més intel·ligent que els senyors que et faran la prova. O sigui
que tranquil.

(Pausa)

MARE 5: Vols una altra aspirina? Jo sí. Les aspirines van bé pel cor i pels nervis. Van
bé per tot. (La Mare 2 es pren dues aspirines, sense aigua)

Sense aigua fan més efecte. No ho sabies?

(Pausa)

Com ja et deus imaginar, Alexandre, per nosaltres és molt important que t'agafin per
aquest anunci. Serà el començament del teu èxit. Ara sí, que t'hauràs de prendre una
aspirina. Aquest matí te n'has pres dues i ara toca. la tercera. Confiem en tu, Alexandre.
No ens fallis. 1

Apareix la Mare 3 I 6 , que també parla al seu fill)

Mare 3: Guapo, guapíssim, Oriol. Quan aconsegueixi fer el nus d'aquesta maleïda
corbata... seràs el nen més elegant i el que ho farà millor. Estic segura que guanyarem.
No et posis nerviós i recorda els moviments

(Gesticula exageradament)

"Els meus companys de l'escola, a l'hora del pati, es riuen de mi, em prenen el berenar i
m'estiren els cabells". Pensa, sobretot, que quan diguis: " m'estiren els cabells" has de
fer com si. algú et fes molt, però que molt mal: "...i m'estiren els cabells". I, al final, allò
de "però sabeu una cosa? A mi tant me fa...". 1 el gest: "tant me fa..." Com si
diguessis... tant me fa.

(Pausa)

MARE 6: Estic molt nerviosa, Oriol. Seré tant feliç quan et vegi per la televisió, ben
enclenxinat, guapíssim.., i amb la corbata. És l'única condició que posaré. Que surtis
amb la corbata. Com a mare hi tinc, dret.

(Pausa)
És la corbata número tretze que vaig regalar al teu pare. Me la va tirar, pel cap i em, va
demanar el divorci. No 1'he tornat a veure mai més. I això no està bé. Gens bé.

Pausa)

Però tu ho faràs molt bé, Oriol. Un anunci que es passarà tres cops al dia: tarda, vespre i
nit. Durant mig any, com a mínim.

(Pausa)

mare 3: És maco que un pare no vulgui veure mai el seu fill? No, no ho és. I t'asseguro
que ell m'ho va dir. `No el vull veure mai més". Amb un gest així: "...mai més". Com si
volgués dir... mai més.

(Pausa)

Doncs sí que t'haurà de veure. Tarda, vespre i nit durant mig any. I amb la corbata!
(Fosc. Quan es tomen a encendre els llums es veuen les mares parlant amb els seus fills)

Mare 1: Vinga, Xavier, moca't.

Mare 2: Té, tranquil·litza’t.

Mare 3: Vinga, Oriol, guapo, guapíssim.

(Se sent una veu masculina que crida el primer nen. Les tres mares estan assegudes a un
banc; es troben a la sala d'espera d'un estudi de televisió)

Veu en off: Xavier Casamitjana Johnson.

Veu del Xavier: Els meus companys de ].'escola, a l'hora del pati, es riuen de mi, em
prenen el berenar i em pessiguen els cabells. Però... sabeu una cosa? A mi tant me fa.
Perquè jo tinc el futur assegurat i ells no. Mai és massa d'hora per fer-se un pla de
pensions amb Assegurances Sant Martí.

(Pausa)

Mare 1: Ho ha fet mol bé.

Mare 4: Sí, molt.

(Petita pausa)

Mare 3: Però...

Mare 2: Una mica exagerat.

Mare 6: Sí, no se l'entenia quan parlava.

Mare 5: Ah, i no mirava mai a la càmera.

Mare 3: I s'ha equivocat. Ha dit: "Em prenen el berenar i em pessiguen els cabells"

Mare 2: Exacte, i havia de dir: "Em prenen el berenar...

Mares 2 i 3: I m'estiren els cabells".

Mare 5: Sí, perquè els cabells no es pessiguen....

(Mares 2 a punt de riure sorollosament)

Mare 3: Però ho ha fet bé.

Mare 6: Sí, molt.

Mare 4: Pse

Veu en off: Oriol Carmona Méndez

Mare 3: El nostre fill,

Mare 6: ara li toca al meu fill.

(La Mare 3 s'aixeca del banc. Mentre el seu fill va recitant el text ella el diu en veu
baixa i repeteix, dissimuladament, la coreografia, que havia preparat amb ell)

Veu de l'Oriol: Els meus companys de L'escola, a l’hora del pati, es riuen de mi, em
prenen el berenar i m'estiren els cabells. Però... sabeu una cosa? A mi tant me fa. Perquè
jo tinc el futur...

(Pausa)

Mare 3: Assegurat. El futur assegurat, Oriol. Ara no se'n recorda. El futur assegurat,
burro.

(Pausa)

Veu de l'Oriol: Perquè jo tinc el futur assegurat i jo no.

Mare 6: Bravo.

Veu de l'Oriol: Mai és massa d'hora per fer-se un pla de pensions Assegurances Sant
Martí.

Mare 3: Bravo, bravo, bravo, Oriol. Ja ho tenim, Oriol, tarda, vespre i nit. (Sotto voce)
Em vas tirar la corbata pel cap però jo te la torno amb nen inclòs, desgraciat.

(La Mare 3 s'asseu finalment)

Mare 1: Felicitats.
Mare 3: Sí, una interpretació molt creïble.

Mare 5: I la coreografia?

Mare 1: Exquisida.

Mare 2: Sí. Molt. "...em prenen el berenar i m'estiren els cabells." Una mica més i el
pobre nen es queda calb.

(La Mare 3 fulmina amb la mirada la Mare 2)

Veu en Off: Alexandre Gómez de Parellada.

Mare 5: El nostre fill...

Mare 6: Que bé.

(La Mare 2 es queda, asseguda a la cadira, aparentant indiferència. De cop, però,

s'aixeca tota tensa i va movent els llavis com si recités els text)

Veu de l'Alexandre: Els meus companys de l'escola, a l'hora del pati, es riuen de mi,
em prenen el berenar i m'estiren els cabells. Però... sabeu una cosa? A mi tant me fa.
Perquè jo tinc el futur assegurat i ells no. Mai és massa d'hora per fer-se un pla de
pensions amb Assegurances Sant Martí,

(Quan el seu fill ha acabat de recitar el text, la Mare 2 està tan tensa que comença a
plorar)

Mare 2: Alexandre... fill...

Mare 3: Doncs jo l'he trobat molt "soso". "Els meus companys de l’escola..." semblava
que se li haguessin acabat les piles.

Mare 2: Ordinària.

Mare 1: A mi em sembla que tots dos nens ho han fet molt bé. Tots dos es mereixerien
guanyar.

Mare 5: Oh. gracies

Mare 3: Dona, el seu també.

Mare 4: No, el meu no. Ho ha fel, fatal. No interpretava, no se l'entenia. I, a més, "em.
pessiguen els cabells".

(Les tres Mares es miren i riuen)

Mare 1: No sé si ho saben, però jo sóc actriu.

Mare 3: De veritat?

Mare 2: Oh.

Mare 4: Però per desgràcia el teu fill no...

(Les tres Mares tornen a riure alhora)

Veu en off: L’empresa d'Assegurances Sant Martí ha escollit, per al seu anunci, el nen...

(Les tres Mares s'aixequen de la cadira i avancen cap a la veu.)

Xavier Casamitjana Johnson.

(Les Mares 2 i 3 es queden de pedra. Lentament la Mare 2 i 3 es giren cap a la Mare 1)

Mare 1 i 4: (sense mirar a les altres dues): La mare que el va parir!