DURANT L’EPOCA MEDIAVAL L’ESGLESIA NECESITAVA FER MES ENTENEDOR EL SEU MISSATGE

DOGMATIC I ALESHORES ES VAN PROPAGAR ARREU D’EUROPA AMB UNA FINALITAT

DIDACTICA I D’ADOCTRINAMENT NOMBROSES REPRESENTACIONS TETARALS I EL CANT DE LA
SIBIL.LA, QUE PRONOSTICA L’ARRIBADA DEL MESIES I UNA FI DEL MÓN TERRIBLE.

EL SENYAL DEL JUDICI, EL CANT DE LA SIBIL.LA REINTRODUIT A TEULADA DE LA MA DE LA

COLLA EL FALÇÓ ES POT COMTEMPLAR I ESCOLTAR LA VESPRA DE LA NIT DE NADAL, 23 DE
DESEMBRE ALS CARRERS DEL CENTRE HISTÒRIC DE LA VILA I EN L’INTERIOR DE L’ESGLESIA DE
SANTA CATERINA. UNA REPRESENTACIÓ QUE EN POC DE TEMPS HA ESDEVINGUT UN SIGNE DE
LA IDENTITAT CULTURAL DE LA VILA DE TEULADA I UN REFERENT QUE VA MES ENLLÀ DE LES
TERRES VALENCIANES.

DESPRES QUE LES CAMPANES TOQUEN A TEMPESTA, LA SIBIL.LA SURT EN CERCAVILA

ACOMPANYADA PER DOS ANGELS CUSTODIS, EN ELS QUE COMFORMA EL TERNARI. AQUÍ
S’UNEIXEN ELS RODADORS DE LES EIXAMES, UNES TORCHES ELABORADES ESPRESSAMNET EN
ASPART PER A SER CREMADES EN AQUESTA NIT.

ELS DANSAIRES DE LA MORT, LA COLLA EL FALÇÓ FINS A LA PLAÇA DE L’ESGLESIA ON S’HI

BALLA LA DANSA DE LA MORT, UNA DANSA MACABRA QUE TE ELS SEU ORIGEN EN TEMPS DE
LA GRAN OLADA O PESTA NEGRA AL SEGLE XIV (14) I ENSENYA QUE LA VIDA EN AQUEST MON
ES UN PAS INSIGNIFICANT QUE LES PERSONES NE LA MORTS SOM TOTES IGUALS.

FINALITZADA LA DANSA, EL TERNARI I LA COMITIVA QUE L’ACOMPANYA ENTRA A L’ESGLESIA.

LA NAU DEL TEMPLE PARROQUIAL S’HA TRANSFORMAT I RETORNAT AL SEU ESTAT PIMIGENI,
S’HAN GIRAT ELS BANCS I CANVIAT L’ORIENTACIÓ CAO A L’ANTIC PRESBITERI, S’HA PENJAT LA
DECORACIÓ DE NEULES I EMPLAÇAT SOBRE UN CADAFAL ELS CANELOBRES I LES ESPELMES
QUE ILUMINARAN L’ESCENOGRAFIA DEL CANT DE LA SIBIL.LA.

L'ACTUACIÓO TRANSMET UNA FORTA CARREGA EMOCIONAL I ES CONVERTEIX EN UN

MOMENT MAGIC PER AL PUBLIC QUE HI ASISTEIX.

LA FUNCIÓ COMENÇA AMB UN PRELUDI MUSICAL INTRODUCTORI. DESPRÉS S’APAGUEN LES

LLUMS I AMB EL SO PROFUND D’UN REDOBLANT I LA MUSICA DEL GRUP DE METALLS APAREIX
EL TERNARI EN MIG DE LA FOSCA I AVANÇA DES DE LA SACRISTIA FINS L’ABISIS ON LA SIBIL.LA
CANTARÀ ACAPELLA EN MIG D’UNA POSADA EN ESCENA SOLEMNE LA VERSIÓ D’UN
MANUSCRIT DEL SEGLE XVI (16) CONSERVAT AL CANÇONER DE GANDIA. HE DE DIR QUE LA
SIBIL.LA SEMPRE ES UNA VEU BLANCA, ES A DIR UN XIQUET O XIQUETA QUE EN AQUEST CAS
VA AL CONSERVATORI ON ALLI ES FAN LA TRIA EN L’ASSIGNATURA DE COR. JO SEMPRE HE
VOLGUT PRESENTAR-ME PERO TENIA LA VEU MASSA GREU. UNA PENA.

EL CANT S’ALTERNA EN INTERLUDIS A FI QUE LA SIBIL.LA TINGA TEMPS PER DESCANSAR LA

VEU. AQUESTA REPRESENTACIÓ ES FA POSIBLE GRÀCIES A LA COL.LABORACIÓ DE DIFERENTS
PERSONES I INDENTITATS. ORDINADES PER LA COLLA EL FALÇÓ SOTA LA DIRECCIÓ ARTISTICA
D’EN RAFAEL SORIANO.

EL SENYAL DEL JUDICI, EL CANT DE LA SIBIL.LA DE TEULADA MOBILITZA MÉS DE 60 PERSONES

ENTRE MÚSICS, DANSAIRES, PERSONES QUE COL.LABOREN EN LA PREPARACIÓ D’AQUEST
ESPECTACLE QUE CONJUGA UNA MUSICA IMPRESIONANT AMB ELS TEXTOS APOCALIPTICS, LA
FOSCOR I ELS GESTOS RITUALS DEL PERSONATGE QUE REPRESENTA LA SIBIL.LA.