You are on page 1of 55

EL TEXT.

DEFINICI I
PROPIETATS. LA
ADEQUACI

Dr. D. Juan Carlos Tordera Yllescas

Definici

El text s la mxima unitat de


comunicaci: t un objectiu comunicatiu
i un sentit complet.
Pot estar compost per un nic enunciat
(v.gr.: Prohibit fumar) fins a un nombre
prcticament illimitat denunciats.
Lenunciat s la mnima unitat de
comunicaci. Pot coincidir amb una
oraci (v.gr.: Li agraesc la seua invitaci)
o no (v.gr.: Grcies).

Definici

Tot text ha de presentar les segents


propietats: adequaci, coherncia i
cohesi.
A estes tres propietats, sen pot afegir
una quarta: la correcci.

Definici

Ladequaci s la propietat textual per la


qual lemissor adapta el text al seu
context comunicatiu (els seus objectius,
els seus interlocutors, el lloc de la
enunciaci, etc.).
Text inadequat:

Un empleat al seu cap: Mira, tontolaba, que


ac el menda lerenda no ha acabat la
merda de treball eixe perqu, collons, s
que ahir em va fer mal la perola quantit.

Definici

La coherncia s la propietat textual per


la qual un text adquireix un sentit global
i unitari.
Textos incoherents:

Ahir aconsegu parlar amb lhome de Juana,


leterna viuda del poble.
Juana es casa dem i Madrid s la capital
dEspania.

Definici

La cohesi s la propietat textual per la


qual un text queda lligat sintcticament i
semntica.
Text no cohesionat:

El professor no ha vingut a classe. El


professor estava malalt. El professor no ha
pogut realitzar un examen a uns alumnes.
El professor ha de posposar lexamen a un
dia. El professor repetir a uns alumnes un
examen el proper dia.

Definici

Respecte a la correcci, tot text ha de


respectar les normes ortogrfiques i
gramaticals:
Textos incorrectes.

Ell no sa minjat encara el poiastre.


Poden haber bastants ferits.
Tinc una amiga que el seu marit es abogat.
Estic segur de que no hauran mes
problemes.
Este mati he tragut aix dac.

Adequaci

Ladequaci s una propietat textual que


ve donada pels segents elements:

Funcions del llenguatge: En un examen, s


inadequat
utilitzar
la
funci
expressiva/emotiva.
Tipologia i gneres textuals?: Un acudit
pot resultar inadequat en la lectura duna
missa per un soterrament.
Registre i altres varietats lingstiques: (A
un cap): Nano, dus-me paca linforme eixe
dels nassos.

Adequaci

Modalitzaci:
(En
una
conferncia):
Dissortadament, el subjecte concorda amb
el predicat.
Polifonia i intertextualitat (veus del
discurs): (En una xarrada duna cafeteria):
Com molt b va saber veure Protgores,
lhome s la mida de totes les coses.

Adequaci

Les funcions del llenguatge (Bhler i Jakobson)


estan relacionades amb la intenci del
parlant: per a qu utilitza lemissor el
llenguatge?

Funci representativa o referencial: persegueix


transmetre informaci, descriure lestat de coses tal
com s. Est relacionada amb el context (i,
concretament, amb el referent). Exemple: Hui fa sol a
Valncia.
Funci expressiva o emotiva: persegueix transmetre
qualsevol informaci subjectiva: lactitud, la inclinaci,
els sentiments, lopini, etc., del parlant. Est
relacionada amb lemissor. Ex.: Com de b es viu ac!

Adequaci

Funci apellativa o conativa: persegueix


canviar la conducta del receptor. Apareix amb
les preguntes i les ordes/prohibicions. Est
relacionada amb el receptor. Exemple: Quina
hora s?
Dis-me lhora.

Adequaci

(Roman Jakobson):
Funci ftica: persegueix comprovar lestat del
canal comunicatiu (obert o tancat), a s,
sutilitza per iniciar, finalitzar o mantenir una
conversa. Est relacionada amb el canal. Ej:
Hola, qu tal? Ens veiem dem, v(e)ritat?/ oi?

Adequaci

Funci potica: persegueix que el missatge tinga


valor per se, a s, se cerca lesteticitat del
missatge. Aquesta funci apareix en textos
literaris, canons, endevinalles, acudits, etc.
Aquesta funci est relacionada amb el
missatge. V.gr.: Veles e vents han mos desigs
complir, faent camins dubtosos per la mar.
Funci metalingstica: sutilitza el codi per
parlar del propi codi. Aquesta funci apareix en
textos de Lingstica (v.gr.: gramtiques,
ortografies, diccionaris) i tamb en textos de
la vida quotidiana (en lletrejar el nostre nom, en
valorar lextensi duna paraula o la seua
freqncia). V.gr.: Amor sescriu sense hac.


FUNCI LLENGUATGE
Representativa
referencial
Context (referent)

PROPSIT o INTENCI

MODALITAT
ORACIONAL
o Transmet continguts de Enunciativa.
forma objectiva. Informar

Expressiva o emotiva

Emissor

Expressar la subjectivitat
del
parlant:
actitud,
sentiment, opinions.

Conativa o apellativa

Receptor

Influir
en
loient
i Imperativa,
provocar en ell una interrogativa,
reacci.
enunciativa.

Ftica

Canal

Comprovar
lexistncia
del
canal.
Establir,
prolongar o interrompre
la comunicaci.

Atraure latenci sobre la


forma
de
lexpressi
lingstica

Potica

Missatge

Exclamativa,
desiderativa,
dubitativa,
enunciativa.

Interrogativa,
imperativa,
enunciativa.

Qualsevol

MARQUES GRAMATICALS
Mode indicatiu. Termes no
valoratius. Orde lgic.

1
persona;
termes
valoratius;
mode
subjuntiu;
diminutius,
augmentatius
i
despectius; interjeccions;
ruptura de lorde lgic
(procediments
de
modalitzaci)

Mode
imperatiu
i
subjuntiu; apellacions al
receptor; termes afectius i
connotatius
per
commoure o persuadir.

Frases
fetes;
interjeccions;
paraules
falques (muletillas).

TIPUS
DE
TEXT
Expositiu,
narratiu,
descriptiu,
conversacion
al

Expositivoargumentati
u,
conversacion
al, descriptiu

Argumentati
u,
conversacion
al

Especialment
,
en
els
dilegs.

Qualsevol
Recursos
retrics. text
que
Desviaci del llenguatge tinga
com
intenci
potica. Com
a suport a les

Adequaci

Tipologies i gneres textuals? Els tipus i


els gneres textuals sn manifestacions
socioculturals i, per tant, propis duna
determinada cultura en una poca
concreta. Noms en estes (en una cultura
i una poca donades), el text es pot
crear.
V.gr.: el gnere multa de trfic o instncia
administrativa no t sentit dins de la
cultura !kung a principis del segle XX.

Adequaci

V.gr.: El mateix sha de dir de molts textos


virtuals com el correu electrnic, el xat, el
whatsapp, etc. En cultures que desconeixen
Internet, estos gneres textuals no tenen
sentit. Sn inadequats.
Des dun punt de vista histric, el mite s un
gnere narratiu que tampoc pot gaudir del
sentit original amb el qual fou creat. Hui en
dia, no s freqent crear mites en la cultura
occidental del segle XXI amb la intenci
dexplicar el perqu de les coses. Seria
anacrnic; seria inadequat.

Adequaci

Es considera que la tipologia textual i els


seus gneres sn factors que defineixen
ladequaci pels motius assenyalats
supra. No obstant aix, no falten autors
com Van Dijk que inclourien aquestos
factors dins de la coherncia (la
superestructura): delimita lorganitzaci
de la informaci. Fins i tot, es podrien
contemplar la tipologia textual i els
gneres com a elements que se situen
por damunt de les propietats textuals.

Adequaci

Dacord amb la distinci dual de Saussure


(llengua vs parla), es podria afirmar que la
tipologia textual pertany a la llengua,
mentre que els gneres textuals o del
discurs pertanyen a la parla, a s, la
tipologia textual s un fet abstracte,
mentre que els gneres textuals s all
concret. Cap persona llig una narraci
([+abstracte]), sin que llig un conte, una
novella, una llegenda, un mite, un poema
pic o cantar de gesta, etc. ([+concret]).

Adequaci

El tipus de textos amb qu classifiquen els


gneres es pot establir segons dos criteris:
A) Per la funci (modalitats textuals): narraci,
descripci, exposici, argumentaci i dileg.
Jean-Michel Adam va afegir inicialment els
textos predictius, els instructius, i els retrics.
No hi ha textos purs: concepte de seqncia
textual.
B) Per lmbit ds: textos acadmics, textos
jurdico-administratius, textos literaris, textos
de la vida quotidiana, i textos periodstics i
publicitaris (dels mitjans de comunicaci).

Adequaci

Arran
destos
dos
criteris,
podem
classificar qualsevol gnere textual:
Acudit, notcia, un travallenges, una
xarrada amb els amics, un reglament dun
joc,
una
prosopografia,
un
part
meteorolgic,
un
informe
semestral
dHisenda, una entrevista televisada, la
llista de la compra, un examen, una pea
teatral, un debat acadmic, lhorscop,
una recepta de cuina, endevinalla, etc.

Adequaci

4. Textos argumentatius. Consisteixen


en la defensa duna idea o opini personal
(tesi) mitjanant uns raonaments que
pretenen convncer (articles dopini,
(articles de) crtica, columnes
periodstiques, assajos, sermons,
discursos poltics, editorials, publicitat).

Adequaci

TRETS LINGSTICS
Els textos argumentatius comparteixen molts
trets amb els textos expositius, per tamb
hi ha clares diferncies.
SEMBLANCES:
Possible s de substantius abstractes i
tecnicismes.
s de verba dicendi (dir, afirmar, proferir,
exclamar) o de verba cognoscendi (creure,
considerar, pensar, defensar).

Adequaci

Sintcticament i textual, les oracions i els


enunciats es relacionen mitjanant relacions de
contrast, de causa-conseqncia, dorde, etc.

Sintaxi: oracions adversatives, oracions subordinades


adverbials concessives aix com oracions
subordinades adverbials causals, consecutives i
condicionals.
Text (connectors textuals):
Addici: a ms (a ms), aix mateix, tamb, etc.
De contrast: no obstant aix, tot i aix, tanmateix, en canvi,
etc. (ms argumentatius)
De causa-conseqncia: per tant, aix doncs, en
conseqncia...
Orde: duna banda/duna altra; en primer lloc,
primerament...

Adequaci

DIFERNCIES:
La modalitzaci s notable. (Vid. apartat
modalitzaci).

s de la primera persona en verbs i pronoms


s dadjectius, especialment valoratius
(interesant, especial, impactant).
Etc.

Adequaci

REGISTRE o varietat diafsica: el registre


s el nivell de parla que decideix utilitzar
el parlant, a s, la seua forma de parlar
dacord amb la situaci comunicativa.
La varietat diafsica o registre est
ntimament lligada a ladequaci.
Alguns autores com Payrat consideren
que la varietat diafsica constitueix un
continuum des del registre ms informal
fins al ms formal.

Adequaci

Si hi ha canvi de registre, pot haver-hi


efectes modalitzants:

Ironitzar/ridiculitzar all que sha dit (canvi al


registro informal);
Mostrar la simplicitat dun argument (canvi al
registro informal);
Reforar largument aportat (canvi a un
registro formal o a un tecnolecte);
Etc.

Adequaci

CORTESIA i REGISTRE
s molt important delimitar si sutilitza el tu o b el
vost. El vost indica el grau de distncia social
(per la jerarquia, ledat, el grau de familiaritat).
Tamb
s
important
detectar
uns
altres
mecanismes de cortesia utilitzats (preguntes
indirectes, s de limperatiu o s daltres formes
verbals com el condicional, s de marcadors de
funci ilocutiva per favor, verbs modals, etc.).
Dnam el llapis.
Dnam, per favor, el llapis.
Magradaria que em donares el llapis
Per favor, podries donar-me el llapis?

Adequaci

MODALITZACI
La modalitzaci s lempremta que deixa
lemissor en el seu escrit.

Cfr.:
Hui fa molta calor.
Dissortadament, hui fa molta calor.
Afortunadament, hui fa molta calor.

Un text modalitzat s un text subjectiu, mentre


que un text no modalitzat s un text objectiu (o
pretesament objectiu).
!!: Els textos argumentatius, com a textos
subjectius, estan modalitzats.

Adequaci

El tret ms evident de la modalitzaci s ls


de la primera persona (siga en els verbs
considerem, opine o en els pronoms jo, me,
mi, nosaltres, ens i en els determinants el
meu, mon, el nostre, este, aquell, etc.).
Podem
distingir
entre
la
modalitzaci
axiolgica, la modalitzaci epistmica i la
modalitzaci dentica.
La modalitzaci axiolgica s aquella que
aporta una valoraci (s bo o s ro), un ju (s
just o s injust), una preferncia (plaer/rebuig
cap a un referent concret o event)...

Adequaci

Modalitzaci axiolgica.
Elements valoratius:

Substantius valoratius: desgrcia, fortuna, llstima,


qualitat, etc. V.gr.: El sistema de beques a lestranger
s una oportunitat per conixer altres cultures.
Adjectius valoratius (vs relacionals): desafortunat,
meravells, extraordinari, inslit V.gr.: La intervenci
de lorador fou desafortunada.
Adverbis
i
locucions
adverbials
valoratius:
desgraciadament, per desgrcia, dissortadament,
afortunadament, per fortuna
Morfemes
valoratius:
sufixes
diminutius
i
augmentatius amb valor despectiu o no, superlatius i
altres prefixos: xiqueta, el maricons (mariconao),
pauprrim, pseudoalumne

Adequaci

Existen trminos que no sn elementos


modalizadores per se, sino derivados del
contexto en el que se aplican i de la escala de
valores del emisor. Estos sn ms difciles
de detectar para el estudiante!:

V.gr: trminos como asesinar o asesinato pueden adquirir


un valor axiolgico en boca de un antiabortista o de un
antitaurino. Ejemplo: En este pas, se cometen muchos
asesinatos contra la vida humana. Es evidente que el
emisor est en contra de los abortos, si con asesinatos se
refiere a estos.

Adequaci

Unin en lugar de matrimonio (homosexual) i s de por en


lugar de gracias a en boca de un homfobo: En Espaa,
han aumentado las uniones entre personas del mismo sexo.
Estas uniones solo han sido posibles por la lei aprobada por
Zapatero. El que se reitere el s de unin en lugar del
trmino legal matrimonio nos puede hacer sospechar la no
aceptacin de la realidad designada por matrimonio. De
manera similar, el que se ponga por en lugar de gracias
a oculta su posicin. Si hubiera puesto en su lugar por
culpa de, el posicionamiento seria claro.

El alumno crtico ha de ser capaz de captar que el


mensaje nunca s inocente: qu palabras se seleccionan
i cules no s determinante para extraer la opinin de
un autor.

Adequaci

Recursos prosdicos i ortogrficos:


Acento enftico: Ha cogido EL MVIL.
Alargamientos fonolgicos: Coge el mvillllllllll.
Silabeo: Coge el m-vil.
Uso de comillas: Coge tu mvil [indicando
desprecio].
Uso de cuantificadores (poco, todo, mui, mucho,
nada): Es poco hablador. Es demasiado tacao.
Verbos volitivos en 1 persona (desear, aspirar (a),
querer) i verba iudicandi (considerar, juzgar).
Uso de interjecciones (buah, jopetas, lee, ah,
etc.), expresiones interjectivas (cojones, manda
cojones!...) o insultos (mamn).

Adequaci

La modalizacin axiolgica est ligada con


la modalidad exclamativa (v.gr.: Qu
bueno s!), con la modalidad desiderativa
(Hoi me comeria un pollo con sumo
gusto), e, incluso, con la interrogativa
(No s un poco insensato hacer esto?).

Adequaci

La modalizacin dentica s aquella por la


que
se
seala
el
grado
de
obligacin/prohibicin de un evento: No
bebas agua de esa fuente.
Lo que s obligado/prohibido s impuesto
por el emisor. El emisor determina qu se
debe hacer o no:

No bebas agua de esa fuente.

Adequaci

Elementos que expresan valor denticos

Sustantivos:
obligacin,
deber,
permiso,
prohibicin, etc. V.gr.:
Era obligacin de Juan
entregar hoi los deberes.
Adjetivos: obligado, permitido, prohibido, necesario,
preciso V.gr.: Es necesario que entregues los
deberes hoi.
Adverbios
i
locuciones
adverbiales:
necesariamente, obligatoriamente, por uebos, por
narices, por cojones ([+vulgar]), Por narices,
(que) hars los deberes.

Adequaci

Verbos denticos en 1 persona (prohibir, permitir,


obligar, dejar, hacer, etc.). Te prohbo que hables.
El s de determinados tiempos i modos verbales:

Uso del imperativo: Haz los deberes.


Uso del pres. subj.: rdenes ([+que]): Que hagas los deberes.
Prohibiciones ([no]): No hagas los deberes.
En ocasiones, el presente de indicativo: Ahora te lo comes.
Uso del futuro: No hablars mientras io est hablando.

El s de verbos modales (en cualquier persona):

Tener que + infinitivo: Juan tiene que estudiar ms


Haber de + infinitivo: Juan ha de estudiar ms.
Poder + infinitivo: Su madre lo ha castigado i no podr venir.
Deber + infinitivo: Debe estudiar ms.
Hai que + infinitivo: Hai que aiudar al prjimo.

Adequaci

La modalizacin dentica est ligada


con la modalidad exhortativa.

Adequaci

La modalizacin epistmica s aquella por la


que el emisor se compromete en maior o
menor medida con la veracidad de lo dicho.

Sin duda, Franco fue un gran gobernante.


Quizs, Franco fuera un gran gobernante.
En absoluto, Franco fue un gran gobernante.

Adequaci

Elementos que expresan valor epistmico:

Sustantivos:
certeza,
verdad,
evidencia,
inexactitud, duda, incertidumbre, etc. V.gr.: Es
toda una incertidumbre el nmero de aprobados.
Adjetivos: cierto, evidente, verdadero, inexacto,
posible, incierto (dudoso) V.gr.: Es evidente que
Juan s un gran capitn.
Adverbios i locuciones adverbiales: quizs,
posiblemente, a lo mejor, tal vez, seguramente, sin
duda, con toda probabilidad, Seguramente, todos
tus alumnos harn un buen examen.

Adequaci

Verbos de pensamiento/creencia en 1 persona (creer,


considerar, considerar opinar, etc.). Yo creo que s un
gran maestro.
El s de determinados tiempos i modos verbales:

Uso del futuro (posibilidad en el presente): Sern las diez.


Uso del condicional (posibilidad en el pasado): Seran las diez.
Uso del subjuntivo en determinados contextos: Sea o no sea
un gran juez, este lo va a tener que procesar.
[Tradicionalmente, se ha asociado el indicativo con el modo
de la realidad i el subjuntivo con el modo de la irrealidad
(deseo, duda)].

El s de verbos modales (en cualquier persona):

Deber de/deber + infinitivo: Deben de haber llegado ia a


casa.
Poder + infinitivo: Juan puede haber llegado ia a casa.
Poder que + subjuntivo: Puede que ia haia llegado a casa.

Adequaci

La modalizacin epistmica est relacionada


con la modalidad enunciativa i con la
dubitativa.

Adequaci

Existen otros elementos que difcilmente se pueden


adscribir a un tipo de modalizacin concreta o bien se
adscriben a varios. Estos elementos sn los siguientes:
Figuras retricas: Las ms frecuentes sn la hiprbole,
la irona, la pregunta retrica, la metfora, la
comparacin, la anttesis, la paradoja, la ltote, la
pretericin
Unidades fraseolgicas (UUFF): A buen entendedor,
pocas palabras bastan (refranes); Maria le ha dado ia
puerta (locucin verbal); puntos de vista, dispositivo
policial,
desatarse/zanjar
una
polmica
(colocaciones).
Apelacin al receptor: vocativos, s de la 2 persona
El emisor quiere hacer partcipe a su interlocutor de su
discurso.

Adequaci

Elementos decticos: junto al s de verbos i


pronombres/determinantes en 1 o 2 persona,
cabe mencionar el s de otros elementos,
como sn los adverbios (aqu, ah, all, ahora,
entonces).

[Nota: los elementos demostrativos este, ese, aquel


pueden ser considerados como elementos de 1
persona, 2 persona i de 3 persona].

Cambio de registro [vid. supra].

Adequaci

El fenmeno opuesto a la modalizacin s la


impersonalidad. La impersonalidad supone
el ocultamiento del sujeto de la oracin i, si
dicho sujeto s potencialmente una primera
persona (o, una segunda), en consecuencia,
se oculta al emisor (o al receptor).
Cuando esta aparece en un texto
argumentativo, cabe justificar qu fin ha
perseguido el autor al introducirla (para
ocultar sus propias ideas?; para dar como
una verdad universal un hecho que l
opina?, etc.).

Adequaci

POLIFONia e INTERTEXTUALIDAD
La polifonia i la intertextulidad implican dar
voz a otras personas ajenas al emisor. Esta
voz s la fuente del mensaje.
Estos se consideran un fenmeno de la
adequaci dado que su s est ligado a la
situacin comunicativa (citar a determinados
autores no s adecuado dada una situacin
comunicativa) i puesto que su s s
argumentativo (v.gr.: se puede citar a un
autor para reforzar las tesis propias o se
puede citar con efectos humorsticos e
irnicos).

Adequaci

La polifonia supone la referencia a un


mensaje emitido por otro emisor anterior:

Juan ha dicho que no ir a la fiesta.


Juan ha dicho: io no ir a la fiesta.
Segn Juan, no valia la pena ir a la fiesta.
Como dijo Juan, no valia la pena ir a la fiesta.

En todas estas oraciones, el emisor (quien


enuncia el enunciado) se refiere a lo que
ha dicho Juan.

Adequaci

Tradicionalmente, se ha distinguido entre


discurso directo i discurso indirecto:

Discurso directo
Aparecen los verba dicendi (o similares):
decir, proferir, afirmar Esto tambin ocurre
en el estilo indirecto.
Se respeta la literalidad del mensaje
(reproduccin palabra por palabra).
No aparece el que, sino una pausa
materializada por los dos puntos i las
comillas.

Juan dijo: Hoi io no voi a ir a trabajar diez horas.

Adequaci

Discurso indirecto
No se respeta la literalidad del mensaje. Hai
cambios en los elementos decticos (verbos,
pronombres, adverbios). Se s ms permisible
ante los cambios lxicos (por sinnimos o por
parfrasis). Cuantos ms cambios se den, menos
literalidad del mensaje hai.
Aparece el que, que introduce el mensaje citado.

Juan
Juan
Juan
Juan

dijo
dijo
dijo
dijo

que
que
que
que

ese dia l no iba a trabajar diez horas.


ese dia l no iba a currar diez horas.
el lunes l no iba a trabajar diez horas.
ese dia l no iba a trabajar tanto.

Adequaci

El estilo indirecto facilita ms la manipulacin


de lo dicho originalmente.
Juan: El arte taurino puede ser sustituido por
otros actos ldicos.
Juan ha dicho que este asesinato taurino podia
ser sustituido por otros actos ldicos.

Adequaci

Existen otros procedimientos polifnicos


(donde puede haber o no literalidad de lo
dicho):
Segn [+verba dicendi opcionales]: Segn
(dijo) Juan, esto es/era lo mejor que se puede
hacer.
Para+SN: Para Galileo Galilei, la tierra no
es/era el centro del universo.
De acuerdo con+SN: De acuerdo con
Bcquer, mientras que haia mujeres, habr
poesa.

Adequaci

Como [+verba dicendi]: Como estableci el


estagirita, la lgica s una herramienta
subsidiaria para el resto de conocimientos.
Uso de comillas, especialmente para citar
una parte del enunciado [+literal]: Yo no voi
a sacar la basura, porque como soi un
perro (dicho tras la imputacin de ese
defecto).
Estructuras verbales: Citando a Scrates, hai
que comer para vivir i no vivir para comer.
Etc.

Adequaci

La intertextualidad supone la referencia


a un mensaje anterior cuia extensin
supera el enunciado. Se citan varios
enunciados, hasta tal punto que se
puede citar un prrafo entero (e,
incluso, el texto entero).
Si no se indica adecuadamente la
fuente, la intertextualidad s un mero
acto
de
copia.
Intelectual
i
acadmicamente, la copia s el maior
acto de desprestigio para quien lo
comete.

Adequaci

Al observar una citacin, se ha de observar


si el autor est de acuerdo con dicha fuente
o no. En caso afirmativo, en qu medida
refuerza lo dicho? Es un punto central de la
argumentacin o uno secundario? En caso
de que el autor no est de acuerdo con el
discurso citado, cabe observar si lo rebate,
cmo lo hace (lo ridiculiza, desmonta sus
argumentos, etc.?). Tambin hai que
observar si la fuente s una autoritas
reconocida o no (no s lo mismo citar a
Aristteles que a un profesor de instituto).

Adequaci

TO BE CONTINUED.

You might also like