Tema 4.

Llengua i
immigraci
-L'escola i l'acollida
-Els contextos sociolingstics i culturals dels
nouvinguts
-Les llenges primeres dels nouvinguts i
l'aprenentatge de L2
-Creences, representacions i sabers dels aprenents
i dels mestres

4.1. Lescola i lacollida

Tot menor que viu a Espanya t garantida lensenyament
gratut.
Ara b, aix no impedeix lexclusi social ni lallament.
s una tasca de tots que aix no passe; s la primera tasca
que ha dacomplir el mestre dInfantil i Primria.
Cal planificar tasques per a tota la classe que treballen
cap a la consecuci daquest objectiu. Com?

4.1. Lescola i lacollida

Hi ha un objectiu primerenc: ensenyar els rudiments
bsics duna llengua.
Quina llengua ensenyem?
respecte?

Qu

diu

la

legislaci

al

4.2. Els contextos sociolingstics i

culturals del nouvinguts
Cada persona creix dins dun context cultural.
Per, qu s la cultura?
LAntropologia ha tractat dapropar-nos a laltre.
C. Geertz: cada cultura t valor per se. s un conjunt de smbols que
sorganitzen de diferents modes. V.gr.: Baralla de galls a Bali.

M. Harris: tota cultura tracta dobtenir la mxima quantitat de

recursos emprant la quantitat mnima desforos. El que canvia
duna cultura a una altra es el mode. V.gr: les vaques sagrades a
lndia.

4.2. Els contextos sociolingstics i

culturals del nouvinguts
A ligual que no hi ha llenges ni millors ni pitjors, hem de
pensar que no hi ha cultures ni millors ni pitjors.
Respecte al context sociolingstic del nouvingut, cal pensar en
primer lloc, quina classe de nouvinguts arriben a les nostres
escoles? Tendeixen a emigrar els pares amb moltes/prou
possibilitats econmiques o b els pares amb fortes mancances
econmiques?
Quantes llenges dominen? Quin sociolecte? Quin registre?
Les condicions sociolingstiques canvien a Espanya?

4.2. Els contextos sociolingstics i

culturals del nouvinguts
Conixer una llengua implica conixer la seua cultura:
Lxic (paella, albufera...), frases fetes: No tenir un xavo/ni una
pesseta/ni un duro...

Morfosintaxi: Seran les 10.

4.2. Els contextos sociolingstics i

culturals del nouvinguts
Pragmtica: Es pot preguntar ledat o el sou duna persona que ens acabem
de presentar? Ens podem estendre molt en una conversa? Podem apropar-nos
a un interlocutor? Quins gestos fem servir per saludar?
El polze cap a dalt: Ok, ac. Irn: insult. Jap: signe de var.
Creuar els dits: Sort vs Vietnam: Insult
Signe V: Victoria vs Gran Bretanya, Irlanda, Austrlia: insult.
Moure el dit ndex per cridar alg: en Filipines: cridar gossos i pot ser castigat
amb penes de crcer.

Mastegar xiclets: EEUU vs Xina, Jap, Singapur...

Eructe: Smptoma de bona educaci en Turquia i altres pasos rabs.
Salutacions: Tres besos en Rssia.

4.2. Els contextos sociolingstics i

culturals del nouvinguts
Per a laprenentatge duna L2, shan proposat, com a mnim, tres
teories:
Teoria innatista: Chomsky >> Krashen: teoria del monitor.
Teoria contextualista: Antecedent: Skinner.
que les qualitats

T ms importncia lexperincia social o externa

innates.
Hiptesi de la pidginitzaci de Schumann.

Teoria interaccionista: Givn.

4.2. Els contextos sociolingstics i

culturals del nouvinguts
En tractar amb nouvinguts, tamb hem de tenir en compte
els aspectes sociolingstics
purament socials i psicolgics.

i,

per

descomptat,

els

4.3. Les llenges primeres dels

nouvinguts i l'aprenentatge de L2
Conceptes previs:
L2: segona llengua que saprn, desprs de la L1 (llengua
materna): no (necessriament) ha de ser una llengua
estrangera: el catal
LE: s una llengua estrangera que no es parlava en el
context dadquisici lingstica del xiquet.

4.3. Les llenges primeres dels

nouvinguts i l'aprenentatge de L2
Les estratgies per ensenyar L2 (xiquets de la Comunitat Valenciana)
i LE (clarament, nouvinguts i, possiblement, la resta despanyols que
no tenen el catal com a L1 o L2) no pot ser la mateixa:
L2: tenen, almenys, un coneixement passiu. s un bon punt de
partida.
LE: s ms complicat:
Si els xiquets coneixen el castell, es pot servir com a llengua dinstrucci a les
primeres etapes?

Si els xiquets no dominen ni el castell ni el valenci, estem ******

4.3. Les llenges primeres dels

nouvinguts i l'aprenentatge de L2
Ensenyar qualsevol llengua a nouvinguts, s el repte ms
important (i, tal volta, el ms enriquidor) al qual es pot
enfrontar qualsevol mestre.
El nivell de llengua ni tan sols arriba a lA1.
No hi ha una llengua vehicular per poder comunicar-se
mnimament ni com a llengua pont.

No hi ha coneixements gramaticals previs i pot ser que ni

ortogrfics!!!!

4.3. Les llenges primeres dels

nouvinguts i l'aprenentatge de L2
s desitjable conixer la llengua dels altres. Per aix, pot ser una
ajuda fonamental tenir coneixements consolidats de Lingstica:
COMPR-VAIG COMPRAR vs COMPRAVA: s problemtic densenyar per a
un xiquet anglfon, per no per a un castellanoparlant.

COMPR-VAIG COMPRAR vs HE COMPRAT: s problemtic densenyar per a

xiquet francfon, per no per a un anglfon.

TINC vs TINGA: s problemtic densenyar per a un xiquet anglfon, per no

per a un francfon.

HI/EN: s problemtic densenyar per a un xiquet castellanoparlant, per no

per a un francfon.

4.3. Les llenges primeres i

laprenentatge de L2
El nouvingut no ha daprendre cap llengua materna, sin
que ha daprendre les llenges oficials de la Comunitat
Valenciana.
Quan saprn una LE (o una L2), no saprn del no res: el
xiquet ja coneix una llengua.
Aix pot ser molt positiu, per tamb pot tenir les seues
conseqncies no tant positives: fenmens dinterferncia.

4.3. Les llenges primeres i

laprenentatge de L2
Els problemes que es detecten tenen a veure en moltes
ocasions amb la llengua de partida del xiquet:
Fonologia: Garbell (criba) fonolgic de Trubetzkoy.
Morfosintaxi: Ser/estar; pto imperfecte vs pto. perfecte (simple o
perifrstic); indicatiu vs subjuntiu; gnere gramatical; sistema
dectic; etc.

Lxic: to attend i to assist.

4.3. Les llenges primeres i

laprenentatge de L2
Materials:
https://
drive.google.com/file/d/0B9Cd6zuNQFLVNmMyMzhiZjgtZ
GIwMy00YTcyLTllMDItNjBhNGQ0M2FlMzY2/view?pref=2&pl
i=1
http://aulaacollidaitaca.wikispaces.com/La+classe
http://
llengua.gencat.cat/permalink/ebf9c22b-538f-11e4-a65d-000
c29cdf219
http://xtec.gencat.cat/web/.content/alfresco/d/d/workspac
e/SpacesStore/0069/a15272bf-6955-4266-9028-19f45a9ed571/m

4.3. Les llenges primeres i

laprenentatge de L2
http://
www.xelu.net/html/materials/materials_fitxa.php?materia
ls_ID=11&idioma=catala
http://bibianalenocatalanouvinguts.weebly.com/

4.4. Creences, representacions i

sabers dels aprenents i del mestre
Tot xiquet t, ms o menys desenvolupada, una capacitat
metalingstica, especialment com ms major es va fent.
Per als alumnes, enfrontar-se amb una nova llengua com s el
catal exigeix tot un repte per a la seua capacitat metalingstica
>>> perill de frustraci >>> rebuig de la llengua.
Ell sap molt i ho hem de tenir en compte: sn tan intelligents com
els seus companys i han de veure les seues circumstncies com
una oportunitat molt valuosa: aprendre una llengua (o dues).

4.4. Creences, representacions i

sabers dels aprenents i del mestre
Cal treballar, especialment, amb els xiquets espanyols no
catalanoparlants els prejudicis lingstics. El rebuig cap a
la llengua pot impedir laprenentatge duna nova llengua.
Els mestres, per la seua banda, han de tenir amples
coneixements de lingstica, didctica de la llengua,
sociolingstica...., a ms, dels habituals coneixements
pedaggics, psicolgics, sociolgics, etc.