Tema 5.

Les habilitats
lingstiques
5.1. La comprensi de la llengua oral. La
interpretaci de l'oient. Les inferncies i
la identificaci d'unitats lxiques.
5.2. La parla de l'alumne en L2
5.3. Els gneres orals a l'escola

5.1. La comprensi de la llengua oral. La

interpretaci de l'oient. Les inferncies i la
identificaci d'unitats lxiques.
Tradicionalment,

shan
defensat
quatre
habilitats
lingstiques, dues expressives i dues comprensives, al
nivell oral i al nivell escrit:
Parla: expressiva, oral
Escolta: comprensiva, oral
Escriptura: expressiva, escrit.
Lectura: comprensiva, escrit.

5.1. La comprensi de la llengua oral. La

interpretaci de l'oient. Les inferncies i la
identificaci d'unitats lxiques.
Histricament, se li ha donat ms importncia al
component expressiu que no al comprensiu; i ms al
component escrit que no pas a loral.
s sensata aquesta prioritzaci a lensenyament de les
habilitats lingstiques?
Gramtica i escriptura vs competncia comunicativa.

5.1. La comprensi de la llengua oral. La

interpretaci de l'oient. Les inferncies i la
identificaci d'unitats lxiques.
A lensenyament, lescolta s lhabilitat que menys atenci ha rebut.
Per no s una habilitat menor.
Lescolta s una habilitat que implica molts processos secundaris o
microhabilitats:
Reconixer
Seleccionar
Interpretar
Anticipar
Inferir
Retenir

5.1. La comprensi de la llengua oral. La

interpretaci de l'oient. Les inferncies i la
identificaci d'unitats lxiques.
Reconixer
Saber segmentar la cadena acstica (cfr.: calambur).
Discriminaci fonolgica.
Reconixer fonemes, morfemes, i paraules duna llengua.

5.1. La comprensi de la llengua oral. La

interpretaci de l'oient. Les inferncies i la
identificaci d'unitats lxiques.
Seleccionar
Distingir les paraules importants vs secundries (repeticions,
expressions formulaiques...).

Trobar les paraules claus.

5.1. La comprensi de la llengua oral. La

interpretaci de l'oient. Les inferncies i la
identificaci d'unitats lxiques.
Interpretar
Comprendre el contingut del discurs.

Captar la intenci del parlant.

Captar el significat global.
Saber relacionar les idees principals amb la resta: tesi i arguments.
Saber captar les pressuposicions, les inferncies, els dobles sentits,
les ellipsis, etc.

5.1. La comprensi de la llengua oral. La

interpretaci de l'oient. Les inferncies i la
identificaci d'unitats lxiques.
Comprendre la forma del discurs.
Comprendre lestructura discursiva.
Identificar el significat dels connectors textuals.
Identificar les varietats lingstiques.

5.1. La comprensi de la llengua oral. La

interpretaci de l'oient. Les inferncies i la
identificaci d'unitats lxiques.
Anticipar
Activar tota la informaci disponible sobre el tema tractat.
Saber preveure el tema, el llenguatge i lestil del discurs.
Saber anticipar el que es dir a partir dall que sha dit.

5.1. La comprensi de la llengua oral. La

interpretaci de l'oient. Les inferncies i la
identificaci d'unitats lxiques.
Inferir
Saber inferir informaci extralingstica: intenci, trets del
parlants...

Saber extraure informaci del context comunicatiu.

Saber interpretar els codis no verbals.

5.1. La comprensi de la llengua oral. La

interpretaci de l'oient. Les inferncies i la
identificaci d'unitats lxiques.
Retenir
Recordar paraules, expressions, etc..., per cercar-les desprs o
emprar-les.

Retenir a la memria a llarg termini:

La informaci ms rellevant.
La intenci comunicativa, el context...
Lestructura.
Recordar el significat de les paraules noves que sha aprs.

5.1. La comprensi de la llengua oral. La

interpretaci de l'oient. Les inferncies i la
identificaci d'unitats lxiques.
Inferncies:
Principi de cooperaci de Grice.

Mxima de quantitat.
Mxima de qualitat.
Mxima de rellevncia.
Mxima de mode.
La
violaci
destes
dinferncies.

mximes

provoca

laparici

5.1. La comprensi de la llengua oral. La

interpretaci de l'oient. Les inferncies i la
identificaci d'unitats lxiques.
La cadena acstica s una cadena contnua:
Normalmentlagentnoseparalesparaulesenparlarsinquepa
rlasensesepararlesespecialmentallengescomelcataloelca
stellllegesenlesqualsesprodueixlaliasion.

5.1. La comprensi de la llengua oral. La

interpretaci de l'oient. Les inferncies i la
identificaci d'unitats lxiques.
Als escrits infantils, s freqent observar escrits com els
segents:
Lamare no vol anar.
El tros dep est molt bo.
Joan avingut.
A loral, es poden crear problemes semblants: els adverbis
sn el calaix de sastre/desastre.

5.1. La comprensi de la llengua oral. La

interpretaci de l'oient. Les inferncies i la
identificaci d'unitats lxiques.
En aprendre una L2 o LE, la identificaci de les unitats
lxiques s tot un problema. Identifiquem la cadena
acstica amb ajuda del nostre coneixement lxic; no s un
procs ascendent o purament bottom-up.
El problema s que els xiquets no compten amb eixe
coneixement lxic. Segueix, aleshores, una estratgia
bottom-up que pot ser molt inefica.

5.2. La parla de lalumne en L2.

Independentment de les caracterstiques personals de
lalumne (v.gr.: siga introvertit o extravertit), tota persona,
en aterrar a un nou pas, pot tendir al mutisme. Este ser el
primer entrebanc al qual ens haurem dafrontar.
Com obligar a parlar a alg? Doncs, no es pot. Les
llenges no es parlen per obligaci, sin per necessitat. Cal
crear contextos de necessitat perqu el xiquet comence a
parlar, facilitant-li les eines necessries perqu puga.

5.2. La parla de lalumne en L2.

Cal ajudar a desenvolupar la competncia comunicativa de
lalumne.
Qu s la competncia comunicativa?
Chomsky, 1965: Competncia lingstica.
Hymes, 1966: Competncia comunicativa.
Canale i Swain (1980) i Canale (1983):

Competncia
comunicativa:
sociolingstica
Competncia discursiva

Competncia

gramatical

Competncia estratgica

Competncia

5.2. La parla de lalumne en L2.

Competncia gramatical:
Fonologia: Hi ha sons que no pot produir.
Lxics: Hi ha moltes paraules que no coneix. Cal treballar el seu
vocabulari. Com ho fem? Llistat de paraules que ha daprendre?

Morfosintctics: No coneix lestructura sintctica de la L2 ni la

seua morfologia

Competncia

sociolingstica:
Cal
ensenyar-li
expressions de cortesia i adequaci de la L2.

les

5.2. La parla de lalumne en L2.

Competncia discursiva: connectors, elements frics...
(cohesi), gneres discursius, estructuraci de les idees...
(coherncia).
Competncia estratgica: No hi ha tradici en el seu
ensenyament, tot i la seua importncia. Cal treballar-la
tamb: exercicis de sinnims, parfrasis/definicions...

5.2. La parla de lalumne en L2.

Del mateix mode que en ladquisici de la L1 no s aconsellable
focalitzar les errades del xiquet, amb ms ra sha dactuar
amb laprenentatge de la L2.
Me sha caigut: -NOOOO. Mha caigut.
Jo no he volit dir-li res. NOOOOOOO. Jo no he volgut dir-li res.
Es pot oferir de manera indirecta (v.gr.: repetint el que ha dit el
xiquet, per amb el model correcte), per sense crear la
sensaci negativa que es pot emportar per les successives
correccions.

5.2. La parla de lalumne en L2.

La parla (expressi oral) tamb s una destresa que
requereix el desenvolupament de moltes habilitats
lingstiques i microhabilitats, segons Cassany:
Planificar el discurs
Conduir el discurs (conduir el tema i conduir la interacci)
Negociar el significat
Produir el text
Aspectes no verbals

5.2. La parla de lalumne en L2.

Planificar el discurs:

Analitzar la situaci per preparar la intervenci.

Usar suports escrits: notes, esquemes, guions...
Anticipar el tema.
Anticipar i preparar la interacci (to, estil, moment...), etc.

5.2. La parla de lalumne en L2.

Conduir el discurs
Conduir el tema

Cercar temes adequats per a cada situaci.

Iniciar o proposar un tema.
Desenvolupar un tema.
Donar per acabada una conversa.
Conduir la conversa cap a un tema nou.
Desviar o eludir un tema de conversa.
Relacionar un tema nou amb un vell.
Saber obrir i tancar un discurs oral.

5.2. La parla de lalumne en L2.

Conduir la interacci
Manifestar la voluntat de voler intervenir (gestos, sons....).
Escollir el moment adequat per poder intervenir.
Utilitzar eficament el torn de paraula

Aprofitar el temps per dir tot el que es considere necessari;

Respectar les
terminologia...)

convencions

del

gnere

discursiu

Marcar linici i el final del torn de paraula.

Reconixer quan un interlocutor demana el torn de parla.
Cedir el torn de parla en el moment adequat.

(tema,

estructura,

5.2. La parla de lalumne en L2.

Negociar el significat
Adaptar el grau despecificaci del text.
Avaluar el nivell de comprensi de linterlocutor.
Emprar cirumlocucions per suplir buits lxics.

5.2. La parla de lalumne en L2.

Produir el text
Facilitar la producci

Simplificar lestructura de loraci.

Eludir totes les paraules o conceptes irrellevants.
Emprar expressions i frmules rutinries.
Usar paraules falques (muletillas), pauses, repeticions.

5.2. La parla de lalumne en L2.

Compensar la producci

Autocorregir-se.
Precisar el significat dall que es vol dir.
Repetir i reprendre de forma sinttica les idees importants.
Reformular el que sha dit.

5.2. La parla de lalumne en L2.

Corregir la producci.
Articular amb claredat els sons del llenguatge.
Aplicar les regles gramaticals de la llengua.

5.2. La parla de lalumne en L2.

Aspectes no verbals.
Controlar la veu: impostaci, volum, to...
Usar codis no verbals adequats: gestos i moviments; proxmica...
Controlar la mirada: dirigir-la cap als interlocutors.

5.3. Els gneres orals a lescola

En primer lloc, si sabandona la visi tradicional de
lensenyament, per la qual el xiquet s un element passiu
que noms ha de rebre informaci (magister dixit), ja
estarem fent un avan important. La metodologia
pedaggica t repercussions clares en el tractament dels
gneres orals: cal facilitar la interacci a classe.

5.3. Els gneres orals a lescola

Hi ha gneres literaris de la tradici oral que es poden
treballar a classe: llegendes, rondalles, mites... (c.fr.:
Formaci literria).
Ara b, ms enll de lmbit literari, tamb es poden
plantejar altres activitats per treballar el gnere oral a
classe: lalumne interactua ms mitjanant el codi oral
que no pas lescrit. !!!

5.3. Els gneres orals a lescola

Activitats/exercicis per a la comprensi oral:
1)

Jocs mnemotcnics: endevinalles, la frase maldita, paraules

encadenades, participaci en la literatura oral (i bufar i bufar fins que la
teua casa derrocar)...

2) Escoltar i dibuixar: dictats de dibuixos, descriure el plnol de la seua

habitaci perqu un company el tracte de dibuixar...

3) Completar quadres amb preguntes:

Esports:
Hores de dedicaci:
Etc.:

Joan

Empar

Nria

5.3. Els gneres orals a lescola

4) Transferncia dinformaci: com lactivitat (3), noms que all
que sha domplir s un text: esquema, text amb buits en blanc...

5) Escollir opcions: Sels dna una foto/dibuix (persona, paisatge,

objecte...) i, a partir duna descripci, han dencertar a qu fa
referncia el professor.

6) Trobar les mentides: Relatar un conte escoltat o un dibuix i

introduir-hi mentides.

7) Activitats de laprenentatge cooperatiu: escoltar a la resta,

llegir en veu alta, prendre apunts...

5.3. Els gneres orals a lescola

8) Visualitzaci/audici dun vdeo/udio:

Detalls: El mestre anticipa una informaci general i, desprs, pregunta una

cosa molt concreta.

Inferncia de dades: Escolta dun fragment molt breu >> qui sn?; qu
volen?, etc.

Sons nuets: Noms escolten un udio: han dimaginar la situaci (quantes

persones hi ha >> com vesteixen!!!

Anticipaci: Es talla el vdeo/udio: qu passar?

Reconstrucci dun text: Han descriure el final, per exemple.

Endevinar paraules: Es pot veure o no un fragment previ (i tallar-lo). Han

descriure quines paraules poden aparixer.

5.3. Els gneres orals a lescola

9) Altres activitats: recitar poemes, escriure instruccions i seguirles, explicar acudits, contes...

5.3. Els gneres orals a lescola

Activitats/exercicis per a lexpressi oral:
1) Els drames (DL) i escenificacions
2) Dilegs dirigits.
3) Jocs lingstics: embarbussaments, endevinalles, paraules
encadenades, enigmes (microhistries sorprenents > qu haur
passat?), construcci dhistries en grup dirigides (pot introduirshi dificultats com el fet que apareguen determinades paraules)...

5.3. Els gneres orals a lescola

4) Treball en equip (no ms de 4 membres): remol didees, limitacions de
materials (compartir el coneixement), trencaclosques, conversa amb fitxes
(els rols estan marcats)...

5) Tcniques humanstiques: parlar dun mateix, discussi en espill...

6) Omplir la informaci que falta en grup: cada alumne sap alguna cosa
que laltre no sap.

7) Donar instruccions: fer exercicis de gimnstica, fer dibuixos, ordenar

llibres...

8) Solucions de problemes: resoldre un crim, qu et portaries a una illa

per sobreviure, quins professionals haurien de repoblar un altre planeta...

5.3. Els gneres orals a lescola

9) Contacontes: modificar una histria coneguda, comentar-la o
inventar-la.

10) Msica, canons i sons: reproduir-la, imaginar qui el/la va fer,

quines sensacions provoquen...

11) Imatges, cmics, dibuixos, reproduccions artstiques: el

mateix.

12) Exposicions orals: gravacions?

13) Debats: pros i contres.
14) Improvisacions.