Llengua i literatura catalana

i la seua didctica

- Les escoles lingstiques (qu)

- La didctica a lactualitat (com)

Les escoles lingstiques

La lingstica pot ajudar molt a millorar les
tcniques de lensenyament de les llenges, si
sen fa una aplicaci adequada.
Quant a la tria de model gramatical, conv
optar per leclecticisme; ara b, cal evitar la
barreja indiscriminada de conceptes, termes i
formalitzacions de teories diferents.
La reflexi metalingstica explcita no s
necessria en nivells inicials densenyament
de la llengua. Aix no vol dir que el professor
hagi de renunciar als conceptes terics: haur
daplicar-los de manera ms o menys implcita
(Cuenca, 1992: 14).

Les escoles lingstiques

Les escoles lingstiques ms importants sn:

La gramtica tradicional;
LEstructuralisme
- El Funcionalisme
El Generativisme chomski
El Cognitivisme

Les escoles lingstiques

Ladopci duna o una altra teoria tindr les seues

repercussions en els continguts que shan
densenyar (qu sensenya).
Les distintes teories aporten la seua perspectiva a
lhora danalitzar el seu objecte destudi (v.gr.: les
categories, les funcions...).

Les escoles lingstiques

Definici del
substantiu

Definici del
subjecte

G. Tradicional

Designa entitats,
substncies...

s lagent o dall
que es parla.

Estructuralisme
(Funcionalisme)

Presenta trets de Concorda amb el

gnere i nombre. verb.

Generativisme
chomski

Projecta un SN.
s el seu nucli.

Est directament
dominat per O.

Cognitivisme

El prototpic t
tots els trets.

El prototpic t
tots els trets.

Les escoles lingstiques

1)
2)

Les gramtiques tradicionals es caracteritzen

pels segents trets:
Troben el seu origen a les gramtiques
grecollatines.
Estan supeditades al desenvolupament de la
Filosofia (Plat, Aristtil, els modistes medievals,
els racionalistes dels segles XVI-XVII...).
Aquesta influncia es fa patent en algunes
definicions gramaticals (v.gr.: la definici del
substantiu dAristtil o la definici del subjecte
del racionalisme de la gramtica de Port-Royal).

Les escoles lingstiques

3)

4)

Les
gramtiques
tradicionals
noms
persegueixen la correcci i, concretament, la
correcci ortogrfica a lescriptura.
Les seues gramtiques sn gramtiques
normatives/prescriptives
(vs.
gramtiques
descriptives o les gramtiques predictives).

Les escoles lingstiques

5)

6)

Les diferents gramtiques tradicionals no estan

supeditades a cap teoria general, per la qual
cosa aquestes gramtiques no suposen una
autntica teoria lingstica homognia.
Tot i les crtiques addudes (v.gr.: filosofisme i
manca dhomogenetat), cal valorar les
aportacions fetes per aquestes gramtiques.
Sense les aportacions de les gramtiques
tradicionals, haguera sigut impensable el
desenvolupament de la Lingstica al segle XX.

Les escoles lingstiques

LEstructuralisme naix amb lobra de
Ferdinand de Saussure, Curs de lingstica
general (1916), edici francesa pstuma.
Per, no tota obra posterior a 1916 ha de ser
necessriament estructuralista.
LEstructuralisme atorga a la Lingstica una
teoria
general
amb
conceptes
com
llengua/parla, diacronia/sincronia, relacions
sintagmtiques/paradigmtiques,
sistema/element,
valor/oposici,
commutaci/segmentaci...

Les escoles lingstiques

Els seus conceptes es caracteritzen per ser

conceptes immanents, s a dir, la seua
justificaci no s filosfica, sociolgica ni
psicolgica, sin que tenen una justificaci
lingstica (lestudi del llenguatge en si mateix i
per si mateix).
Respecte a aquest ltim punt, hi ha diferncies
entre lEstructuralisme europeu i lameric.
Aquest ltim t un fort fonament conductista
(Bloomfield, Skinner...).
Les gramtiques sn de tipus descriptiu.

Les escoles lingstiques

El Funcionalisme naix dins del context
estructuralista (Cercle de Praga) i t un
desenvolupament
important
arran
del
naixement de disciplines com la Lingstica
textual o la Pragmtica.
El Funcionalisme pot ser ents com una
prolongaci
de
lEstructuralisme
(Estructuralisme + disciplines no formals =
Funcionalisme)
o
com
una
escola
independent.

Les escoles lingstiques

Sn conceptes propis de la Lingstica textual
i de la Pragmtica els de text/context/cotext,
enunciat/enunciaci, significat literal/significat
no literal, adequaci/coherncia/cohesi...
Pot
tenir influncies de la Psicologia
constructivista.
All important per al Funcionalisme no s
aconseguir
la
competncia
gramatical
(Generativisme),
sin
la
competncia
comunicativa.

Les escoles lingstiques

El Generativisme chomski naix lany 1957
(Estructures Sintctiques) per la seua obra
cabdal s del 1965 (Aspectes per a una teoria
sintctica).
El Generatisme contempla el llenguatge com
una habilitat molt especfica de la cognici
humana. s una teoria innatista del
llenguatge.

Les escoles lingstiques

Sn
conceptes
claus
els
de
competncia/actuaci, gramatical/acceptable,
estructura profunda/estructura superficial...
La Sintaxi s la disciplina per excellncia de
la Lingstica.
Les seues gramtiques sn de tipus predictiu.
A ms a ms, sn gramtiques categorials.

Les escoles lingstiques

El Cognitivisme s una teoria lingstica que
defensa que el llenguatge s una habilitat ms
dins del conjunt dhabilitats cognitives. La
distinci Lingstica/Psicologia no seria
necessria.
Soposa a totes les teories anteriors, perqu
considera que les categories no poden ser
definides per trets necessaris i suficients. Cal
distingir entre categories prototpiques i
categories perifriques.

Les escoles lingstiques

La disciplina cabdal s la Semntica.
El llenguatge s creatiu; partint dall conegut,
es creen nous significats. La metfora i la
metonmia sn dos instruments molt
importants en aquest procs creatiu.

La didctica: Constructivisme
Els enfocaments didctics de la llengua es
poden resumir en tres, a saber, clssic,
textual-funcional i constructivista-funcional.
A lenfocament clssic, el mestre s lautoritas
i lalumnat s el recipient que sha domplir.
A lenfocament textual-funcional, es parteix de
la idea que la llengua serveir per a alguna
cosa; per tant, es tracta de fer ms
participativa la classe. Lalumnat s recipient
per tamb part activa.

La didctica: Constructivisme
Lensenyament es planteja com a un procs
actiu. Lalumne no s un recipient que cal
omplir amb coneixements.
La participaci a lensenyament no recau
exclusivament en el professor (que s vist des
del Constructivisme com a un guia) sin
tamb en lalumne.

La didctica: Constructivisme

A lensenyament, cal tenir en compte el que ja

sap lalumne i, des dac, eixamplar els seus
coneixements. Cal anar des dall que coneix
lalumne fins a all nou. s a dir, es parteix en
lensenyament des de la Zona de
Desenvolupament Prxim (ZDP).