Lingstica per a

mestres
Tema 2. La descripci lingstica

 El material proporcionat ac NOMS s un gui de classe.

En cap cas, pot substituir aquests a lassistncia i
participaci activa a classe.
De fet, la reproducci daquests apunts no garanteix
laprovat a lexamen. Aquests no suposen un text
cohesionat. A ms, lexplicaci i lexemplificaci de molts
dels conceptes, que sn all que garanteix una vertadera
comprensi, es donaran durant les classes.

2.3. La paraula: morfologia i

semntica
SEMNTICA
s la branca de la Lingstica que estudia el significat de les
expressions lingstiques (v.gr.: paraules o proposicions).
El significat duna paraula no s el mateix que el referent. Hi ha
paraules amb referent per sense significat lxic (v.gr.: Pere,
ell...) i hi ha paraules amb significat per sense referent (v.gr.:
unicorni).
El significat s un concepte netament intralingstic; el referent,
per als estructuralistes, s un concepte extralingstic.

2.3. La paraula: morfologia i

semntica
Quan una expressi lingstica t un referent, es diu que
designa; quan t un significat, que significa (de vegades,
sutilitza tamb loposici denotaci/connotaci, per s
prou ambigu segons els autors i millor s estalviar-sen el
seu s)

2.3. La paraula: morfologia i

semntica
All que importa s determinar com configura/organitza una
llengua la realitat del mn; da dna compte la Semntica.
Ser i estar vs to be o tre
senex, vetulus i vetus vs vell i antic (per antic es pot dir
que les coses;
cfr.: un antic amic vs *un amigo antic).
iuvenis, novellus i novus (el mateix)
albus i candidus = blanc
vs ater i niger = negre

2.3. La paraula: morfologia i

semntica
RELACIONS SEMNTIQUES TRADICIONALS
Sinonmia: home, marit i esps.
Existeix la sinonmia perfecta? Net, ntid, immaculat,
impollut...
Xiquet, allot, noi
Antonmia: Graduals: ric-pobre; fred-calent...
La negaci dun extrem no suposa la afirmaci de laltre
No graduals: viu-mort; home-dona...

2.3. La paraula: morfologia i

semntica
Antonmia: Tamb es parla de termes complementaris
quan els elements oposats suposen un canvi de
perspectiva de la realitat descrita, per no descriuen
estats de coses diferents: comprar-vendre; donar-rebre...

2.3. La paraula: morfologia i

semntica
Hiperonmia-hiponmia: s una relaci d S-UN-TIPUSDE . Lelement jerrquicament superior t menys trets de
significat per t ms extensi. Els elements inferiors, els
hipnims, sn ms especfics semnticament, per tenen
menys extensi. Els hipnims mantenen entre si una
relaci de cohiponmia. Animal: cavall, porc, gos, gat...
Holonmia-meronmia: s una relaci de TOT-PART. Cos
(holnim) i bra, cap, cames... (mernims).

2.3. La paraula: morfologia i

semntica
Camp (o famlia) semntic: Hi ha diferents trets de significats (semes) que
sn compartits. Molts dels termes mantenen entre si una relaci
dhiperonmia-hiponmia o dholonmia/meronmia (o quasi sinonmia):
natura, prat, bosc, selva, arbre, fulles, branques, vegetaci, vall...
Camp (o famlia) lxic: s un conjunt de paraules que comparteixen el
mateix lexema. Ferro, ferrer, ferreter, ferroviari...
Camp associatiu: s un conjunt de paraules agrupades per les connotacions
que es donen en una cultura. No s prpiament un fet lingstic: coloma:
blancor, pau, espiritualitat, puresa... Bou/toro: treballador, virilitat (o
potncia viril), espanyolitat... Apareix ja amb Saussure.

2.3. La paraula: morfologia i

semntica
Polismia

i homonmia: Sn conceptes que creen

ambigitat en el discurs.
Curs s polismic i deu s un mot homonmic
Sincrnicament, no sempre queda clar quan parlen de
polismia i homonmia: banc: polismica o homonmica?
Homonmia: Homofonia: vaca i baca.
Homografia: deu (10) i deu (verb); b (possessions) i b
(adverbi de mode), soc (mercat) i soc (calat), etc.

2.3. La paraula: morfologia i

semntica
La polismia ha sigut estudiat profusament per la
Lingstica cognitiva: categoria radial a partir de la qual
es deriva la resta de significats.

2.3. La paraula: morfologia i

semntica
Teoria de Pottier:
Sema: tret de significat mnim: [+mascle], [+adult], [+persona],
[+jove]...
Semema: conjunt de semes que identifiquen/singularitzen un
morfema (monema).
[+mascul], [+persona], [+animat] [+adult], [+valent], [+
habilids/manitas]
= home vs dona, xiquet o gat.
Lexema: s la materialitzaci lingstica del semema en una
llengua. En Pottier, ms o menys, s el mateix que paraula.

2.3. La paraula: morfologia i

semntica
Arxisemema: s un semema que es compartit per diferents
lexemes. Permet parlar de camps semntics.
[+ per a seure]: cadira, taburet, sof, puf...
Arxilexema: s la materialitzaci lingstica del arxisemema en
una llengua.
Seient.
Es pot donar el cas que hi haja un arxisemema per que la
llengua no dispose dun arxilexema. Ganivet, got, cullera,
forquilla, plat, tovallola... utensilis de cuina.

2.3. La paraula: morfologia i

semntica
Semntica composicional o oracional: estudia el significat de la

proposici.
La proposici s el significat oracional (vs el significat de les paraules o
el sentit del text).
Principi de composicionalitat: el significat duna oraci es deriva de les
parts que la componen i la forma en qu es combinen aquestes parts.
El gos va mossegar lhome vs Lhome va mossegar el gos.
Ambigitat sintctica ambigitat semntica: El xiquet va veure el
policia amb els prismtics.

2.3. La paraula: morfologia i

semntica
Normalment, tota oraci (sintaxi) expressa una proposici
(semntica). Per no t per qu ser aix:
Una oraci expressa diferents proposicions:
Dos alumnes van realitzar tres treballs.
Una proposici pot ser expressada per ms duna oraci:
actives amb canvis dordre, passives (amb petites
excepcions), estructures focalitzadores...