Lingstica per a

mestres
Tema 2. La descripci lingstica

 El material proporcionat ac NOMS s un gui de classe.

En cap cas, pot substituir aquests a lassistncia i
participaci activa a classe.
De fet, la reproducci daquests apunts no garanteix
laprovat a lexamen. Aquests no suposen un text
cohesionat. A ms, lexplicaci i lexemplificaci de molts
dels conceptes, que sn all que garanteix una vertadera
comprensi, es donaran durant les classes.

2.3. La paraula: morfologia i

semntica
El concepte de paraula o mot la utilitzen molt sovint de
manera intutiva, per la veritat s que, ms enll duna
definici escolar insatisfactria (aquell element escrit
entre pauses) no tenim molt clar qu s una paraula:

2.3. La paraula: morfologia i

semntica
Quantes paraules hi ha en <lescola>, en <mho va
dir> i <va dirmho>? Quantes en <he amat> i en
<amar>?
Quantes paraules hi ha en <del> o <al>? I en <me lo
puede decir> i
en <Puede decrmelo>? Quantes
paraules hi ha en <tal vez> (=
<quizs>) i en
<tal vez (hispanoam.)>? I en <arco iris> i <arcoris>? I
en <guardia civil>o <mesa camilla> o <coche bomba>?

2.3. La paraula: morfologia i

semntica
Definicions:
Unitat amb significat? Algunes paraules no tenen un significat
lxic; per
tant, s
difcil descriure el seu significat (v.gr.:
<Pensa en la resposta>, <He preguntat
que qui vindr>,
<Preferisc fer jo la compra que no (pas) que me la porten>...). A
ms, hi ha significats lxics que es poden manifestar a lescrit com
a una paraula,
<arcoris> o com a dues, <arco iris>.
Unitat accentual? No. No recull les paraules tones.

2.3. La paraula: morfologia i

semntica
Unitat amb determinats tres morfolgics (gnere,
nombre...)? Les paraules invariables serien totes iguals.
Unitat funcional? s possible: tota paraula t una funci
sintctica. s possible, per aix s massa abstracte.

2.3. La paraula: morfologia i

semntica
Criteri del sentit com: tot element que potencialment
podria escriures de forma separada i el lema del qual
apareix als diccionaris.

2.3. La paraula: morfologia i

semntica
Tota

paraula
est
formada
per,
almenys,
un
morfema/monema:
Aclariment terminolgic:
Estructuralisme americ (Bloomfield): morfema: morfema
gramatical i
morfema lxic.
Estructuralisme/funcionalisme
europeu
(Martinet):
monema: morfemes i lexemes. *Pottier: cas especial
XIQU-ET-S

2.3. La paraula: morfologia i

semntica
Tipus de morfemes (monemes):
Criteri semntic: morfemes (gramaticals) vs lexemes. El primer
transmet un significat gramatical (temps, nombre, determinaci
categorial...) i el segon, un significat lxic (fcilment, definible als
diccionaris).
XIQU (lex)- ET (morf)-S (morf)
DE (morf)
ALT (lex)-ITUD/URA (morf) AM (lex)-A (morf)-R (morf)
Criteri sintctic: lliure (pot formar per se un mot) vs travat/lligat.
<DE>, <SOL>: morf. lliure. <-s> de <xiquets>: lligat.

2.3. La paraula: morfologia i

semntica
Criteri lxic: Morfemes flexius (no sobt una nova
paraula, sin que s una forma del paradigma de la
paraula; la flexionen) i morfemes derivatius (sobt una
nova paraula i pot canviar la seua categoria).
IN-ES-GOT(A)-BLE-S
der-der-lexema-deriv-flexiu

2.3. La paraula: morfologia i

semntica
Relacionat amb la flexi i la derivaci, estan els conceptes de tema i de base:
Tema: concepte propi de la morfologia flexiva. Sobt en llevar els morfemes
flexius. Pot coincidir amb larrel/lexema (v.gr.:
<amar>) o no (v.gr.:
<esgotar>, <contravindr>, ...).
Base: concepte propi de la morfologia derivativa. Sobt en llevar lltim
morfema derivatiu ( no nhi pot haver cap flexiu). s un concepte recursiu
per a una paraula: conixer les diferents bases ens dna la seua histria
derivativa.
ANTICONSTITUCIONALISTA
>
ANTICONSTITUCIONAL>
CONSTITUCIONAL- > CONSTITUCI(N)- > CONSTITU-(IR)...

2.3. La paraula: morfologia i

semntica
Criteri distribucional: On se situen.
J. Pena: Tipus dafixos
Confixos: No segmenten la base i sn continus.
Prefixos: se situen abans de la base: PRE-DIR.
Sufixos: se situen darrere de la base: RPIDA-MENT
Interfixos: se situa entre la base i un altre afix. No t cap significat;
possiblement, tinga una funci facilitadora de la pronncia: Cast.:
CAFE-C-ITO;
PIE-CEC-ITO....
Catal:
CEB+ALL+UT;
CRID+AN+ER; PEL+AT+ER; LLEID+AT+...

2.3. La paraula: morfologia i

semntica
Circumfixos: No trenquen la base i no sn continus:
Castell: EN-ROJ/VERD-EC-ER
(Cfr: A-RREDON-IR: circumfix? parasntesi?...)
Infixos: Trenquen la base i sn continus:
RUMPO (i derivats) >> RUPI; VI-N-CO >> VICI; FI-N-DO (obrir)
> FIDI; etc.
Castell? CARL-IT-OS, AZUQU-T-AR...
Catal? CARN+ISS+ER (cfr.: carner); FERR+ET+ER (cfr.: ferrer)

2.3. La paraula: morfologia i

semntica
Transfixos: Trenquen la base i sn discontinus:
En rab, larrel K-T-B expressa llibre/escriptura/escriure:
KITABU: llibre
KATABA: ell escrigu
KATABAT: ella escrigu
KATABU: ells escrigueren
KATABNA: elles escrigueren
KATABTA: Tu (masc.) escrigueres
KATABTI: Tu (fem.) escrigueres

2.3. La paraula: morfologia i

semntica
MORF I MORFEMA
Tradicionalment, no sha diferenciat entre un valor
gramatical duna expressi i la materialitzaci daquest.
Actualment, per, el valor abstracte sanomena morfema i
la realitat concreta en qu sexpressa aquest valor es diu
morf (cfr.: fonema i so).
Morfema de pluralitat es materialitza en el morf s

2.3. La paraula: morfologia i

semntica
La causa de les variacions morfolgiques poden tenir una
causa fonolgica:
Lloba >> llop
Groga >> groc
Cridar >> crit
Tierra >> terrestre
Bueno >> bondad

2.3. La paraula: morfologia i

semntica
ALTRES CONCEPTES MORFOLGICS
Morf(ema) opac: cat.: <remetre> cast.: <importar>
<instituir>
cast.: < deducir>
Estem
fem
morfologia
deixar/laxitud/laxant...
Polismia i homonmia morfolgica:
-dor: agent (<avaluador>), lloc
(<colador>
-ment1: feliment -ment2: pensament

diacrnica? Llet/lctic;

(<mirador>),

instrument

2.3. La paraula: morfologia i

semntica
Supleci: cas extrem dallomorfia
Ser: so-: sc, som, sou
et-: ets
es-: s
er-: era, eres...
s(e): ser, seria...
fo-: fou, fores
fu-: fui
sig-: siga, sigues... sigut.

2.3. La paraula: morfologia i

semntica
s important tenir en compte lORDRE daplicaci dels processos:
Cfr.: desarmableinqestionable
Armar > desarmar > desarmable.
Qestionar > *inqestionar
> qestionable > inqestionable
(Cfr.: inactivable; immobilitzable...).
Cfr. cast: cortacspedes i limpiabotes.
Representaci???

2.3. La paraula: morfologia i

semntica
Dos tipus de morfologia:
Morfologia flexiva: estudia els morfs flexius, a s, aquells
amb els quals no formen noves paraules, sin que la flexionen
(accidents gramaticals com nombre, gnere, temps...).
Morfologia lxica: estudia la creaci de noves paraules.
Tradicionalment, tamb se li ha anomenat morfologia
derivativa. No obstant aix, la derivaci noms s un dels
processos. Tamb es pot donar la composici.

2.3. La paraula: morfologia i

semntica
Morfologia lxica: derivaci i composici.
Derivaci: Sutilitzen morfemes per crear noves paraules:
Apreciativa (diminutius, augmentatius, despectius): els morfemes no
canvien la categoria de la paraula a la qual safegeixen i aporten un
significat valoratiu: xic > xiqu-et; home > homen+s; poltic >
poltic+astre; animal > animal+ot...

No

apreciatius: Poden canviar la categoria de la paraula

(especialment, els sufixos) i no afegeixen un significat valoratiu:
canta+nt;
formigu+er;
dent+ista;
a+moral;
pre+veure;
a+norm+al+itat; in+so+port(a)+ble...

2.3. La paraula: morfologia i

semntica
PROBLEMES
Els prefixos (contra-atacar) sn part de la derivaci o b
part de la composici?
Els elements cultes (filo-lgia) sn afixos o sn lexemes?

2.3. La paraula: morfologia i

semntica
Composici: Sutilitzen, almenys, dos lexemes per crear noves
paraules:
Para-sol; blaugrana; fisicoqumic; allioli; contacontes;
(*Amb gui, si comena per s-, r-, x-: para-sol, espanta-sogres,
busca-raons, barba-ros, escura-xemeneies, para-xocs, i en els
compostos formats per dos mots que, si no estigueren separats,
serien difcils de llegir, com Mont-roig, blanc-i-blau, Puig-reig....)

2.3. La paraula: morfologia i

semntica

Tipus de composici:
Sinpsia: bomba a gas, cadira de rodes...
Disjunci: cotxe bomba, peix espasa...
Contraposici: fisicoqumic, catalanofrancs...
Juxtaposici: paraiges, eixugaparabrises,

2.3. La paraula: morfologia i

semntica
Altres processos:
Parasntesi:
Concepci estreta: noms composici i
derivaci simultnia:
Castell: quinceaero, misacantano, ropavejero...
Concepci
ampla:
qualsevol
mecanisme
derivatiu simultani:
Descafenat, espedregar, emboiregat...

2.3. La paraula: morfologia i

semntica
Truncament (o abreujament): Es talla normalment la
sllaba o les sllabes finals: cinema >> cine; radiodifusi
>> rdio; televisi >> tele; professor >> profe, etc.
Acronmia: s un tipus de truncament; agafa el principi i/o
el final de dues paraules:
Autobs (autombil mnibus), bit (binary digit), mdem
(modulator and
demodulator), tergal (polister gal)...
(Verao = verano i otoo).

2.3. La paraula: morfologia i

semntica
Sigles (abreviatura complexa): Sagafa normalment la
inicial (o inicials) duna paraula per formar un altra: radar
(radiodetectingandranging), ovni (objecte volant no
identificat; paraula feta a partir del terme UFO de
langls), lser (light amplification by stimulated emision
of radiation)... TDA-H, ACI(s)...

2.3. La paraula: morfologia i

semntica
Tipus:
Sigla transparent: en llegir-la, queda clar a qu fa referncia:
CC.OO.: Comissions Obreres

Sigla opaca:
Lletrejada: Es llig cada lletra: LP (elep), PC (pec), etc.
Llegida com a paraula/seqencialment: AVE, ovni, radar, etc.

2.3. La paraula: morfologia i

semntica
Afixaci zero/habilitaci/conversi: deure (verb) i deure
(subst.)
s el mateix que la substracci? De comprar, tenim
compra.

2.3. La paraula: morfologia i

semntica
Reduplicaci/repetici:
Flex.: DO > DEDI; PENDO > PEPENDI; CADO > CECIDI;
etc.
Deriv: poti-poti, xino-xano, ziga-zaga, xup-xup...

2.3. La paraula: morfologia i

semntica
Inflexi voclica: molt reduda en catal i, noms, en la
flexi:
fiu, fu
viu, vu
(cfr.: CAPIO, CEPI; FACIO; FECI; etc.)
sing, sang, sung; drink, drank, drunk; etc.