Lingstica per a

mestres
Tema 2. La descripci lingstica

 El material proporcionat ac NOMS s un gui de classe.

En cap cas, pot substituir aquests a lassistncia i
participaci activa a classe.
De fet, la reproducci daquests apunts no garanteix
laprovat a lexamen. Aquests no suposen un text
cohesionat. A ms, lexplicaci i lexemplificaci de molts
dels conceptes, que sn all que garanteix una vertadera
comprensi, es donaran durant les classes.

2.4. Les oracions: funcions sintctiques,

semntiques i informatives
Histricament, la Sintaxi ha sigut la disciplina que sha
encarregat de descriure lorganitzaci oracional.
En Sintaxi, s molt important saber distingir entre
categories (propietat inherent de les diferents unitats
lxiques) i funcions (tipus de relacions que poden tenir
entre s les categories).

2.4. Les oracions: funcions sintctiques,

semntiques i informatives
Qu s una categoria?
Per qu parlem de categories gramaticals?

2.3. Intervenci

2.3. Intervenci

2.3. Intervenci

2.4. Les oracions: funcions sintctiques,

semntiques i informatives
Criteris per identificar categories:
Nocional (o semntic): Tradicionalment, este tipus de
criteris shan basat en criteris logicistes o filosfics.
Significat
Morfolgics: Pels seus trets morfolgics caracteritzadors.
Forma
Sintctics: Per la funci que desenvolupa. Funci

2.4. Les oracions: funcions sintctiques,

semntiques i informatives
Escoles lingstiques i tipus de definicions
Gramtica tradicional: barreja de criteris, per el significat
t certa primacia.
Estructuralisme funcional: mfasi en les funcions.
Generativisme: O s circular (v.gr.: nom SN; SN nom) o
agafa els criteris de la gramtica tradicional.
Lingstica cognitiva: a partir del significat, es deriven la
resta de categories.

1.1. Conceptes bsics de Lingstica

TIPUS DE PARAULES/MOTS:
Criteri prosdic: paraules tniques vs paraules tones.
Criteri morfolgic: paraules variables vs paraules invariables.
Criteri sintctic: paraules dinventari tancat vs dinventari obert.
Criteri
sintacticosemntic:
paraules
lxiques/lexemtiques/plenes
vs
paraules
gramaticals/funcionals/buides molt interessant la perspectiva
tipolgica.

2.4. Les oracions: funcions sintctiques,

semntiques i informatives
Categories i subcategories:
Noms: Propis
Comuns:Collectius
Individuals: Incomptables (continus o de matria)
Comptables (discontinus)
Concret i abstracte?
Els pluralia tantum (alicates, calotets, diners, pantalons,
ulleres...) i els singularia tantum (set, fam, caos, etc.)?

2.4. Les oracions: funcions sintctiques,

semntiques i informatives
Adjectius:

Criteri morfolgic: Variables vs invariables

(una terminaci)
Criteri morfosintctic: valoratius vs relacionals
Criteri semntic: intersectius, subsectius i
intensionals/adverbials.
(Criteri prosodicosintctic: especificatius i
explicatius)

2.4. Les oracions: funcions sintctiques,

semntiques i informatives
Pronoms i determinants: Demostratius i possessius.
Quantificadors?
Sn
determinants:
numerals,
indefinits i interrogatius.
Pronoms: personals (tnics i tons/febles; cas, nombre i
persona) i relatius
Determinants: article

2.4. Les oracions: funcions sintctiques,

semntiques i informatives
Verbs (i SV):
Vendler:

(Classificaci semntica)
Estats: Joan dorm.
Accions: Joan corre.
Realitzacions: Joan va construir aquell pont.
Assoliments: El globus va esclatar.

2.4. Les oracions: funcions sintctiques,

semntiques i informatives
Paraules invariables:
Adverbis: tipologia semntica: afirmaci, negaci, temps,
mode, lloc, quantitat, possibilitat/dubte, desig, etc.
Preposicions: tones/tniques (en castell)
Conjuncions: coordinants/subordinants.

2.4. Les oracions: funcions sintctiques,

semntiques i informatives
Altres elements extraoracionals:
Connectors oracionals/marcadors discursius
Interjeccions

2.4. Les oracions: funcions sintctiques,

semntiques i informatives
Les diferents categories mnimes es combinen per obtenir
categories majors: els sintagmes. SN, SV, Sadj...
Existeix el SPrep?

2.4. Les oracions: funcions sintctiques,

semntiques i informatives

Les funcions sintctiques sn les segents:

A lmbit oracional:
Subjecte: estructura bimembre?
Predicat
OD/CD
OI/CI
CRV/Suplement
ATO
Predicatiu
Complement circumstancial
Datiu

2.4. Les oracions: funcions sintctiques,

semntiques i informatives
Funcions suboracionals:
SN:

Adjacent/complement/modificador
determinant/actualitzador
Sadj/Sadv: Quantificador Modificador adjectival/adverbial
SP: Enlla i terme
Funcions extraoracionals:
Modificador/adjacent (extra)oracional (Funci heterognia)

2.4. Les oracions: funcions sintctiques,

semntiques i informatives
Des de les gramtiques funcionalistes que defenen les
tesis de Tesnire, es considera que cada categoria
desenvolupa una o unes determinades funcions. Quan aix
no passa, el que es dna s el fenomen de la
translaci/transposici.
Lanell auri/dor
Lanell metllic/de metal

2.4. Les oracions: funcions sintctiques,

semntiques i informatives
Dane (Cercle de Praga) va defensar que, en una oraci, es
donen tres tipus de funcions. Junt a les funcions sintctiques, va
defensar unes altres dues que autors com Dik va anomenar
funcions semntiques i funcions pragmtiques (o informatives).
Funcions semntiques: Agent, Causa/Instigador, Destinatari,
Beneficiari, Tema, Temps, Mode, Lloc...
Funcions pragmtiques: Tema/Rema
s el mateix que informaci vella o coneguda/informaci nova o
desconeguda?

2.4. Les oracions: funcions sintctiques,

semntiques i informatives
A lescola (i, fins i tot, a linstitut), sha densenyar
gramtica?
Per (a) qu?
Com?