Les vinyes !!!

MATILDE ARIZA !!!

CURS: 6
Les Parts
Del Cep
ARREL: s la part que est penjant. T la funci dagafar les
substncies alimentcies del sl per nodrir la planta.
Soca: Est situada damunt larrel. s el suport de la planta. A travs
della passa la saba que va a parar a totes les parts del Cep.
Bra: Sn les branques sostingudes per la soca. Quan es poda, es
deixen una o dues brocades a cada bra.
Cap o Brocada: Part de la redolta podada, amb dos o tres borrons, que
queda al bra.
Borr: s una part de la brocada. Donar lloc a la nova vegetaci.
Redolta: Vegetaci que surt anualment dun borr i que sost les fulles
i el fruit.
Pmpol: s la fulla del cep i on es realitza la funci respiratoria.
Ram: s el fruit del cep i don sortir el vi. Es verema al mes de
setembre.
Aqu teniu un dibuix de les parts del
cep
Vinya!!!
La vinya s una planta del gnere Vitis originria dsia. A
les terres de parla catalana es conrea en vinyes o vinyars
lespcie Vitis vinifera per obtenir-ne ram.
Segons ledat, el cep rep noms diferents:
Mallol: cep dun any.
Estufera: cep de 2 anys o 3 anys.
Planta: cep de 4 anys.
Forqueta: cep de 5 anys.
Morfologia !!
s una planta arbustiva amb fulles simples lleugerament
palmades, anomenada pmpols. Normalment el tronc es
poda perqu no creixi excessivament. En les vinyes
tradicionals o en vas es deixen quatre branques principals,
molt curtes, don surten les vergues; en les vinyes
emparrades, que permeten fer la verema a mquina, sen
deixen dues.
El fruit, el ram, s madur des de la darreria dagost fins al
novembre. De ram nhi ha de blanc o de negre segons la
pigmentaci de la pell, que s el que determinar el color
del vi.
Feines de la vinya!!
Plantar els mallols, que
normalment sn de
americ.
Empeltar de la varietat
desitjada.
Esporgar la vinya (hivern).
Escavallar (primavera,
primers destiu). Antigament els ceps es
Verema ( finals destiu i plantaven en els pitjors
tardor, segons la zona terrenys. Shi escampaven
geogrfica i la varietat). sense ordre i aprofitant molt
A ms, les feines lespai disponible, amb
plantacions de ms de 4.000
genriques de llaurar,
ceps per hectrea.
adobar, ensulfatar.
Propagaci de les vinyes
Es poden propagar ceps per llavors, per estaques,
per plaons o per empelt. Les llavors sutilitzen
pricipalment per a produir noves varietats.
Comercialment, la forma ms emprada sn les
estaques.
Malalties o Malures
Cal diferenciar Altres malalties comunes
primerament els sn:
smptomes duna malaltia. Acrosi
Les malalties de la vinya Aranya groga
estan produdes Aranya vermella
principalment per tres tipus Blima
dorganismes: fongs, virus i Brevipalp
animals parsits. Entre les Corc de la vinya
malalties dorigen vric hi Erinosi
ha lentrenus curt que Odi .
afecta els sarments, i
lenrotllat, que deforma
les fulles.
 USOS
Les vergues es
poden usar com a
ornament. El fruit,
el ram, s un
aliment que es
menja tot sol o amb
altres ingredients,
cuinat o no cuinat.
Despedida /
Es hora de la despedida Quina pena us
voldria explicar ms, per ja us he explicat
moltes coses!!!

ADU!!! FINS UNA ALTRE