CASTELL DE SANT

FERRAN
ARNAU
ARNAU COMPTE
COMPTE
6.
6.ESCOLA
ESCOLAJOAQUIM
JOAQUIMGIFRE.
GIFRE.
GARRIGUELLA
GARRIGUELLA
 DADES BSIQUES
Tipus = Castell.
Arquitecte = Juan
Martin i Pedro Martin.
Comenament = va
ser construt al CARACTERISTIQUES
1753(S. XVIII) Estil = 32 ha
UBICACI Catalunya:
Pujada del castell,
Figueres(ALT
EMPORD),
Puig dels caputxins.
INFORMACI
INFORMACI SOBRE
SOBRE EL
EL
CASTELL
CASTELL
El castell de san Ferran s una fortalesa del
municipi de Figueres, declarat b cultural
d'inters nacional. Est situat sobre un tur i
ocupa una superfc de (320.000m2), que arriba
als (550.000m2) si es t en compte lespai
ocupat pels glacis. Va ser construt per ordres
militar. s el monument ms gran de Catalunya.
LA
LA SEVA
SEVA HISTRIA(S.XVIII)
HISTRIA(S.XVIII)
La primera pedra fou
collocada el La malaurada entrada
13 de desembre del en servei actiu de Sant
1753. El nom de Ferran amb motiu de la
Castell de Sant Ferran GRAN GUERRA(1793-
li fou donat en honor 95), amb la seva
del rei d'Espanya polmica capitulaci en
Ferran VI. La 1794. Desprs d'un
fortificaci s'inaugur setge de 7 dies s
el 1766 i les obres ocupat per les tropes
s'acabaren de la Convenci
definitivament el 1892. (govern sorgit de la
Revoluci de 1792).
 (S.XIX)
(S.XIX)
Durant la
Guerra del Francs (1808-
14) i com d'altres places
Poc desprs de la
fortes espanyoles, Sant mort del general,
Ferran fou ocupat per les Sant Ferran s
tropes napoleniques
comandades pel coronel
recuperat per les
Piat. En aquest perode es tropes de la Junta
va produir dins els seus Superior del
murs la mort del general Principat, per mitj
Mariano lvarez de Castro
, defensor de la ciutat de d'un auda cop de
Girona durant el terrible m conegut com la
setge de 1809. Rovirada
El
El s.
s. XX
XX s
s habilitat
habilitat com
com a
a pres
pres
(1908)
(1908) ii com
com aa caserna
caserna militar
militar
(Guerra
(Guerra Civil)
Civil)
L'any 1975 hi van ser Del 1976 al 1977 varen
empresonats els empresonar 18 persones
comandants objectors, per no voler
Juli Busquets, Jos fer servei militar.
Julve, Juan Diego i L'any 1983 el tinent
coronel
Antonio Gurrirn;
Antonio Tejero Molina i els
membres de la capitans
Uni Militar Democrt Vicente Gmez Iglesias i
ica Jess Muecas Aguilar, van
(UMD) que havien ser condemnats per haver
demanat eleccions i fet un cop destat. Va
deixar de ser pres a lany
democrcia 1996.
 ACTUALMENT
ACTUALMENT
L'any 1997 s'obre al pblic amb servei de
visites i ledifici de la pres, sutilitza com
a residncia militar.