L’ESPANYA DEL SEGLE XVIII

VICENT PUIG I GASCÓ. 2013

ÍNDEX

1. INTRODUCCIÓ.

2. L’ESPANYA DE L’ANTIC RÈGIM.

3. LA GUERRA DE SUCCESSIÓ.

4. LA NOVA ORDENACIÓ TERRITORIAL DE LA MONARQUIA HISPÀNICA.

5. LA POLÍTICA EXTERIOR DELS BORBÓ.

6. EL REFORMISME IL.LUSTRAT.

a) LA IDEOLOGIA IL.LUSTRADA.

b) EL DESPOTISME IL.LUSTRAT DE CARLES III

c) LES REFORMES

d) EL LÍMITS DEL REFORMISME IL.LUSTRAT

7. BIBLIOGRAFIA
1.- INTRODUCCIÓ.

 PERÍODE CORRESPONDENT A L’ANTIC RÈGIM (= REVOLUCIÓ FRANCESA)

 CANVI DE DINASTIA PROVOCAT PER LA GUERRA DE SUCCESSIÓ: ELS

BORBÓ

 REESTRUCTURACIÓ DEL REGNE SORGIT DE LA NOVA PLANTA

 CONSOLIDACIÓ D’UNA SITUACIÓ DE POTÈNCIA DE SEGON NIVELL

 ÈPOCA DE TRANSICIÓ ENTRE L’ANTIC RÈGIM I EL LIBERALISME GRÀCIES AL

SORGIMENT DEL PENSAMENT IL.LUSTRAT

 DURANT EL REGNAT DE CARLES III, APARICIÓ DEL REFORMISME BORBÒNIC

EMMARCA DINS DEL CORRENT IDEOLÒGIC DEL DESPOTISME IL.LUSTRAT
EUROPEU
2. L’ESPANYA DE L’ANTIC RÈGIM.
DEMOGRAFIA
• CREIXEMENT GENERAL AL LLARG DEL SEGLE DE 7,5 a 10,5 milions d’habitants.
• CICLE DEMOGRÀFIC ANTIC
• ELEVADA MORTALITAT (36‰)
• ELEVADA NATALITAT (42‰)
• CREIXEMENT PRODUÏT PER LA MANCA DE MORTALITAT CATASTRÒFICA
• CREIXEMENT DESEQUILIBRAT = AUGMENT DE LA POBLACIÓ A LA PERIFÈRIA, MENOR
CREIXEMENT EN EL CENTRE.
• PERSISTÈNCIA DE LES CRISIS DE SUBSISTÈNCIA = LIMITACIÓ DEL CREIXEMENT

ENCARIMENT
FAMS
PREUS
PERIÒDIQUES
ALIMENTSQUES

MALES DELMEN LA POBLACIÓ I

COLLITES CONSUMEIXEN EXCEDENTS

POBLACIÓ DÈBIL
VULNERALE A LES
MALALTIES I
EPIDÈMIES
SOCIETAT ESTAMENTAL
• NOBLESA (5%) = CONTROLAVA EXTENSES PROPIETATS I DETENIA NOMBROSES
SENYORIES
• CLERGAT (2%) = CONTROLEN EL 40% DE LA PROPIETAT TERRITORIAL
• TERCER ESTAT:
• JORNALERS
• LLAURADOS SOTMESOS AL RÈGIM SENYORIAL
• CLASSES POPULARS URBANES
• BURGESIA COMERCIAL DE CÀDIS, BARCELONA
• DESIGUALTAT JURÍDICA I IMMOBILISME
• PODER DE LA NOBLESA I L’ESGLÉSIA HAVIA OBSTACULITZAT L’APARICIÓ D’UNA
BURGESIA COMERCIAL I INDUSTRIAL
ECONOMIA AGRÀRIA
• PREDOMINI DEL SECTOR AGRARI (70% DE LA RENDA I 80% DE LA POBLACIÓ)
• AUGMENT DE LA PRODUCCIÓ PER L’AMPLIACIÓ DE TERRES DE CONREU
• TERRES AMORTITZADES (80%): SENYORIUS ECLESIÀSTICS, NOBILIARIS I TERRES
COMUNALS
• FORA DEL MERCAT (NI COMPRAR, NI VENDRE)
• MANS MORTES: ESGLÉSIA, NOBLESA (PRIMOGENITURA O VINCLE) I MUNICIPIS
(COMUNALS)
• ALGUNS LLAURADORS PROPIETARIS PERÒ LA MAJORIA ARRENDATARIS O
JORNALERS
• BAIXOS RENDIMENTS PER UNITAT DE SUPERFÍCIE
• ELEVADA PRESSIÓ DELS DRETS SENYORIALS I ELS ARRENDAMENTSSOC
• DIVERSITAT TERRITORIAL
a) SERRALADA CANTÀBRICA
• MAJOR PART DELS CAMPEROLS SÓN ARRENDATARIS O JORNALERS
• ROTACIÓ DE CONREUS
• GALÍCIA: SOTSARRENDAMENTS A TERMINI CURT (FOROS, SUBFOROS)
• MINIFUNDISME INCAPAÇ DE MANATENIR UNA FAMÍLIA
b) CASTELLA, ANDALUSIA I EXTREMADURA
• BAIXOS RENDIMENTS AMB VELLES TÈCNIQUES DE CONREU
• PREDOMINI DELS CEREALS I DEL GUARET
• LATIFUNDI SUBEXPLOTAT
• JORNALERS (EXTREMADURA, ANDALUSIA I SUD DE LA MESETA)
• ARRENDAMENT A CURT TERMINI (MESETA)
• RAMADERIA OVINA EXTENSIVA MOLT FORTA: LA MESTA
c) CATALUNYA, VALÈNCIA I MÚRCIA
• VALÈNCIA I MÚRCIA: AMPLIACIÓ DELS REGADIUS I NOUS CULTIUS
• VALÈNCIA: CONTRACTE EMFITÈUTIC I PARTICIÓ DE COLLITES (20-30%)
• CATALUNYA:
• PROPIETATS SUFICIENTS
• CONTRACTES EMFITÈUTICS ESTABLES I PERPETUUS = RENDA
PERMANENT, GAUDIEN DEL CREIXEMENT DELS RENDIMENTS
AGRÀRIS.
LA INDÚSTRIA I EL COMERÇ INTERIOR
 SECTOR DEPENDENTS DEL MÓN AGRARI
 ESCASSOS EXCEDENTS
 MERCAT INTERIOR DÈBIL = INTERCANVIS COMARCALS O LOCALS
 PROBLEMES GREUS DE TRANSPORTS I COMUNICACIONS ENTRE INTERIOR-PERIFÈRIA
 COMERÇ COLONIAL IMPORTANT = REACTIVACIÓ TRANSACCIONS AMB AMÈRICA
 DIVERSOS SISTEMES PRODUCTIUS
 GREMIS
 TÈCNIQUES TRADICIONAL D’ESCASSA PRODUCTIVITAT
 CONTROL DELS GREMIS: QUALITAT, PREU, MATÈRIA, HORARIS, ETC
 JERARQUIA GREMIAL (=PIRAMIDAL= MESTRE-OFICIAL-APRENENT)
 ESCASSETAT DE LA DEMANDA
 MANUFACTURA
 INICIATIVA REIAL O NOBILIÀRIA = PRODUCTES DE LUXES O ARMAMENT
 TÈCNICA ARTESANAL AMB UNA CONCENTRACIÓ EN UNA NAU INDUSTRIAL,
LLARGUES JORNADES, SOUS BAIXOS
 FÀBRIQUES D’INDIANES
 PRIMERA INDÚSTRIA MODERNA DEDICADA A L’ESTAMPAT DEL COTÓ
 PROGRESSIVA MECANITZACIÓ DELS TELERS
 ACUMULACIÓ DE CAPITAL EN MANS DE LA BURGESIA MODERNA
3. LA GUERRA DE SUCCESSIÓ (1702-1714)
 CAUSES

 PROBLEMA SUCCESSORI A LA MORT DE CARLES II (1700)

 PRETENDENTS

 JOSEP FERRAN DE BAVIERA († 1699)

 FELIP D’ANJOU (FRANÇA)

 CARLES D’HABSBURG (AUSTRÍAC)

 NOMENAMENT DE FELIP D’ANJOU COM A FELIP Vé

 REACCIÓ DE LES POTÈNCIES EUROPEES DAVANT UNA HIPOTÈTICA UNIÓ ENTRE

FRANÇA I ESPANYA

 FORMACIÓ DE LA GRAN ALIANÇA (ÀUSTRIA, ANGLATERRA, PAÏSOS BAIXOS,

DINAMARCA, PORTUGAL, PRÚSSIA I SAVOIA) CONTRA FRANÇA I ESPANYA

 INICI DE LA GUERRA DE SUCCESSIÓ 1702

Josep Ferran de Baviera: fill de l’elector de
Baviera Maximilià II i de Maria Antònia, Felip d’Anjou Arxiduc Carles d’Àustria
filla de l’emperador Leopold i de Margarida,
filla de Felip IV de Castella.
Reconociendo, conforme a diversas consultas de ministro de Estado y Justicia, que la
razón en que se funda la renuncia de las señoras doña Ana y doña María Teresa, reinas
de Francia, mi tía y mi hermana, a la sucesión de estos reinos, fue evitar el perjuicio de
unirse a la Corona de Francia; y reconociendo que, viniendo a cesar este motivo
fundamental, subsiste el derecho de la sucesión en el pariente más inmediato,
conforme a las leyes de estos Reinos, y que hoy se verifica este caso en el hijo segundo
del Delfín de Francia: por tanto, arreglándome a dichas leyes, declaro ser mi sucesor,
en caso de que Dios me lleve sin dejar hijos, al Duque de Anjou, hijo segundo del
Delfín, y como tal le llamo a la sucesión de todos mis Reinos y dominios, sin
excepción de ninguna parte de ellos. Y mando y ordeno a todos mis súbditos y
vasallos de todos mis Reinos y señoríos que en el caso referido de que Dios me lleve
sin sucesión legítima le tengan y reconozcan por su rey y señor natural, y se le dé
luego, y sin la menor dilación, la posesión actual, precediendo el juramento que debe
hacer de observar las leyes, fueros y costumbres de dichos mis Reinos y señoríos.
Testament de Carles II. Madrid, 3 d’octubre de 1700.
 TRETS GENERALS

 GUERRA INTERNACIONAL PER L’HEGEMONIA EUROPEA ENTRE ELS HABSBURG

(GRAN ALIANÇA) I ELS BORBÓ (FRANÇA I ESPANYA)

 GUERRA “NACIONAL” ENTRE LA CORONA DE CASTELLA I LA CORONA D’ARAGÓ

 GUERRA CIVIL

 CATALUNYA ELS AUSTRACISTES (UNA PART DEL BRAÇ REIAL, BURGESIA

BARCELONINA, PART DE L’ESTAMENT ECLESIÀSTIC, ELS PROPIETARIS
BENESTATNS)

 REGNE DE VALÈNCIA ENTRE ELS AUSTRACISTES (BURGESIA, CLASSES

POPULARS I SECTOR DE LA NOBLESA I EL CLERGAT) I ELS BORBÒNICS
(ELEMENTS MAJORITARIS DE LA NOBLESA I EL CLERGAT)

 GUERRA ANTIFEUDAL = SENYORS I VASSALLS (PROMESES DE BASSET) =

SEGONA GERMANIA (1693)
CAUSES DE L’AUSTRACISME DE CATALANS I VALENCIANS

 LA MEMÒRIA HISTÒRICA DE LA DINASTIA DELS ÀUSTRIA = PACTISME

 MAL RECORD DE LES TROPES FRANCESES EN LA REVOLTA CATALANA ( 1640-52)

 TEMOR AL CENTRALISME BORBÒNIC PER LES INSTUCIONS DE LA CORONA D’ARAGÓ

 UNA CERTA FRANCOFÒBIA, MAJOR EN CATALUNYA, PROVOCADA PER LES CONSTANTS OCUPACIONS
DEL TERRITORI AL LLARG DE LA HISTÒRIA, LA MUTILIACIÓ DEL TERRITORI (1659) I LA COMPETÈNCIA
DELS GRUPS DE COMERCIANTS FRANCESOS –RESIDENTS O NO- SOBRE ELS PRODUCTES CATALANS I
VALENCIANS

 REBUIG AL CENTRALISME CASTELLÀ MANIFETAT EN LES ACCIONS DELS OFICIALS REIALS (VIRREIS,
COMTE-DUC D’OLIVARES)= CATALUNYA-VALÈNCIA

 LA DEFENSA DELS PRIVILEGIS DEL REGNE FRONT A LES ACTUACIONS DELS VIRREIS (CATALUNYA-
VALÈNCIA)= DECEPCIÓ VALENCIANA PER LA NO CONVOCATÒRIA DE CORTS (1705)

 LES ASPIRACIONS DELS SECTORS MERCANTILS EN ASCENS QUE TENIEN INTERESSOS MÉS PROPERS MB
HOLANDA I ANGLATERRA QUE NO PAS A FRANÇA (CATALUNYA)

 SUSPENSIÓ DEL COMERÇ VALENCIÀ AMB EL PAÏSOS DE LA GRAN ALIANÇA DES DE 1702, PER ORDRE DE
FELIP Vé (ARAGÓ I CATALUNYA TENEN LLICÈNCIES DE CONTRABAN) = IMPOSSIBILITAT D’EXPORTAR I
IMPORTAR PRODUCTES

 PROMESES D’ABOLICIÓ DEL RÈGIM SENYORIAL VALENCIÀ (FORTA REIVINDICACIÓ SOCIAL DES DE 1693)
Joan Baptista Basset proclama rei l'Arxiduc Carles. Dénia, plaça major, agost del 1705
 DESENVOLUPAMENT

 GUERRA EUROPEA A EUROPA DE LA GRAN ALIANÇA CONTRA FRANÇA

 GUERRA PENINSULAR ENTRE ELS PARTIDARIS DE FELIP(BORBÒNICS) I ELS DE

CARLES (AUSTRACISTES)

 BORBÒNICS = CASTELLA

 AUSTRACISTES= CATALUNYA, VALÈNCIA, ARAGÓ I MALLORCA

 PRIMERS MOMENTS DE LA GUERRA = INICIATIVA AUSTRACISTA

 ENTRADA A MADRID DE CARLES D’HABSBURG (1706)

 DERROTA DELS ALIATS A LA BATALLA D’ALMANSA (1707)

 CARLES D’HABSBURG ES CONVERTEIX EN EMPERADOR DEL SACRE IMPERI

(CARLES VI, 1711) = PRECIPITA EL FINAL DE LA GUERRA = NO INTERESSA
RENOVAR L’IMPERI DE CARLES I (1519)

 FINAL DE LA GUERRA = TRACTATS D’UTRECHT (1713) I RASTATT (1714)

LA BATALLA D’ALMANSA, Ventura Ligli, 1709
 CONSEQÜÈNCIES PER A ESPANYA

 RENÚNCIA A LA POSSIBILITAT DE L’UNIÓ ENTRE FRANÇA I ESPANYA

 CESSIONS TERRITORIALS D’ESPANYA

 MILANESAT, FLANDES I NÀPOLS-CERDENYA = ÀUSTRIA

 TERRANOVA, GIBRALTAR, MENORCA, SICÍLIA = ANGLATERRA

 “NAVILI DE PERMÍS” = COMERÇ ANUAL D’ANGLATERRA AMB L’AMÈRICA HISPANA ( 500

TONES)

 “ASIENTO DE NEGROS” = MONOPOLI ANGLÉS DEL COMERÇ D’ESCLAUS AMB AMÈRICA

 ESPANYA POTÈNCIA DE SEGON ORDRE EN EL CONTEXT EUROPEU

 CONSOLIDACIÓ DEL PODER D’ANGLATERRA = POTÈNCIA MARÍTIMA I COMERCIAL

 HOLANDA = CIUTATS FLAMENQUES DE LA BARRERA MARÍTIMA

 SAVOIA REP L’ILLA DE SICÍLIA QUE INTERCANVIARA AMB ÀUSTRIA , PER SARDENYA

 PORTUGAL LA COLÒNIA DE SACRAMENTO (URUGUAI)

 CONSEQÜÈNCIES PELS TERRITORIS DE LA CORONA D’ARAGÓ

 DECRETS DE NOVA PLANTA DEROGUEN ELS SISTEMES FORALS “POR EL JUSTO DERECHO DE
CONQUISTA” = VALÈNCIA –ARAGÓ (1707), MALLORCA (1715), CATALUNYA (1716)

 IMPOSICIÓ DEL CENTRALISME CENTRALISME FRANCÉS PARTINT DEL MODEL CASTELLÀ

 REFORMES EN L’ADMINISTRACIÓ DE LA CORONA D’ARAGÓ

a) SUPRESSIÓ DE LES INSTITUCION TRADICIONALS DE LA CORONA D’ARAGÓ

 SUPRAREGNÍCOLES= CONSELL D’ARAGÓ

 REGNÍCOLES = PROVÍNCIES= MILITARITZACIÓ DEL REGNE = CAPITANS GNERALS,

CORREGIDORS MILITARS

 FISCALS = MESTRE RACIONAL A INTENDENT (FUNCIONS ECONÒMIQUES I HISENDA)

 JUDICIAL= AUDIÈNCIES SUBORDINADES

 HAMORNITZACIÓ FISCAL = CADASTRE (CAT); EQUIVALENT (VAL), TALLA (MALL)

 MUNICIPALS = CONSELL, JUSTÍCIA I JURATS AL AYUNTAMIENTO, REGIDORES I

CORREGIDOR

b) SUPRESSIÓ DE L’AUTONOMIA FISCAL

c) PROHIBICIÓ DE LA LLENGUA CATALANA: ADMINISTRACIÓ, ESCOLA, ESGLÉSIA, CARRER

4. LA NOVA ORDENACIÓ TERRITORIAL DE LA MONARQUIA HISPÀNICA.

 IMPOSICIÓ DEL CENTRALISME ABSOLUTISTA

 DECRETS DE NOVA PLANTA EN LA CORONA D’ARAGÓ

 CONSERVACIÓ DEL SISTEMA FORAL DE NAVARRA I EL PAÍS BASC

 ELIMINACIÓ DEL SISTEMA DEL CONSELLS (POLISINODIAL)

 SECRETARIES DEL DESPATX= ESTAT, AFERS ESTRANGERS, JUSTÍCIA,

GUERRA I MARINA, HISENDA

 ORGANITZACIÓ DEL TERRITORI EN PROVÍNCIES: CAPITÀ GENERAL,

AUDIÈNCIES, INTENDÈNCIES, CORREGIMENTS

 IMPOSICIÓ DEL CASTELLÀ COM A ÚNICA LLENGUA OFICIAL

 REORGANITZACIÓ DE LA HISENDA PÚBLICA= ÚNICA CONTRIBUCIÓN (ARAGÓ),

EQUIVALENT (VAL), TALLA (MALLORCA), CADASTRE (CATALUNYA)
 IMPLANTACIÓ D’UN DRET COMÚ CASTELLÀ = SUPRESSIÓ DELS DRET PRIVAT DE
LA CORONA D’ARAGÓ

 PER PRIMERA VEGADA PODEM ANOMENAR “ESTAT ESPANYOL” ALLÒ QUE

HAVIA ESTAT FINS EL MOMENT UNA MONARQUIA COMPOSTA, UNA MERA
AGLOMERACIÓ D’ESTATS

 POLÍTICA MERCANTILISTA.

 Estímul per al comerç colonial

 Reorganització del monopoli de Cadis. Impuls a la Marina.

 Creació de companyies privilegiades.

5. LA POLÍTICA EXTERIOR DELS BORBÓ

 PÈRDUA D’INFLUÈNCIA ESPANYOLA AL PANORAMA INTERNACIONAL

 RECLAMACIONS I RECUPERACIÓ DELS TERRITORIS ITALIANS

 POLÍTICA D’ISABEL DE FARNESE: FELIP DE PARMA-MÒDENA, CARLES DE

NÀPOLS

 PACTES DE FAMÍLIA AMB FRANÇA

 GUERRA DELS SET ANYS (1719) CONTRA ANGLATERRA

 GUERRA DE LA INDEPENDÈNCIA DEL EUA (1776-1783)

 ENFRONTAMENTS CONTINUATS AMB GRAN BRETANYA PEL CONTROL DEL

CONTINENT (COLÒNIES, PIRATERIA)
6. EL REFORMISME IL.LUSTRAT
La Il·lustració fou un moviment de caràcter intel·lectual que es va desenvolupar a
l’Europa del segle XVIII, es pot definir com un corrent de pensament caracteritzat per
l’ús de la raó per a la comprensió de la realitat natural i social. Es va estendre per
Europa i Amèrica durant el segle XVIII.

LA IL.LUSTRACIÓ

AUTORS JOHN LOCKE, NEWTON, MONTESQUIEU, VOLTAIRE, ROUSSEAU, DIDEROT

RACIONALISME: Confiança en la raó humana, no pot ser substituïda per la TRADICIÓ,

CARACTERÍSTIQUES

LA REVELACIO O TOT ALLÒ QUE LA RAÓ NO POT ACCEPTAR

NATURA: Substitueix a la divinitat com a causa de tot.
LLIBERTAT DE PENSAMENT: condició pel progrés (Voltaire).
ACTITUD CRÍTICA CONTRA L’ABSOLUTISME: divisió de poders (Montesquieu);
voluntat popular (Rousseau).
LAICISME: tolerància religiosa contra el dogmatisme de l’Església (Voltaire)
FE EN EL PROGRÉS: Concepció optimista del futur, fe en la raó humana
PREOCUPACIÓ PER L’EDUCACIÓ: Base del progrés social.

1750 L’ENCICLOPÈDIA COMPENDI DEL SABER I DEL PENSAMENT IL.LUSTRAT

EL DESPOTISME IL.LUSTRAT: CARLES IIII
 INTRODUCCIÓ LENTA DE LES IDEES IL.LUSTRADES = MANCA D’UNA BURGESIA DINÀMICA I
ENORME INFLUÈNCIA DE L’ESGLÉSIA

 1750-1760 = GENERACIÓ DE PENSADORS IL.LUSTRATS: FEIJOO, CAMPOMANES, CADALSO,

JOVELLANOS, ARANDA, FLORIDABLANCA, OLAVIDE, CAMPANY

 CRITIQUEN EL MODEL SOCIAL IMPERANT A L’ESPANYA DEL XVIII

 NO FORMEN UN GRUP HOMOGENI

 INTERÉS PER LA CIÈNCIA, ESPERIT CRÍTIC I LA IDEA DE PROGRÉS

 CONSIDEREN L’EDUCACIÓ COM OBJECTIU PRIORITARI = MOTOR CANVI SOCIAL

 NECESSITAT D’UN ENSENYAMENT ÚTIL, PRÀCTI I OBLIGATORI PER AMBDÓS SEXES

 QÜESTIÓ ECONÒMICA= RETARD DEL PAÍS A CAUSA DE L’AMORTIZACIÓ DE LA TERRA,

CONTROL DE L’ACTIVITAT ECONÒMICA I L’ENDARRERIMENT TÈCNIC

 INEXISTÈNCIA DE CLASSES MITJANES FORMADES I CAPACES D’ENTENDRE LES

TEORIES DELS NOUS FILÒSOFS
 COMTE DE CAMPOMANES
PARE FEIJOO FRANCISCO PÉREZ BAYER (1711-1794)

COMTE D’ARANDA GREGORI MAYANS I CISCAR (1699-1781) COMTE DE FLORIDABLANCA

Carles III (1759-1788) va accedir al tro espanyol en morir el seu germanastre Ferran VI
(1746-1759) sense descendència directa.

En 1759 Carles VII (rei de Nàpols) arribà a Espanya per regnar com Carles III. - En Itàlia,
Carles III havia entrat en contacte amb les idees il·lustrades, per això, es mostrà
partidari de seguir algunes de les idees de progrés i racionalització, és a dir, va mostrar
una gran preocupació per reformar allò que considerava necessari per a millorar el
benestar dels seus territoris, ho farà des de d’alt i sempre que no atempti contra el
poder de la monarquia absoluta. - Carles III representa el més clar exponent i la millor
experiència del “Despotisme Il·lustrat espanyol” (corrent polític reformista que
utilitzava el poder absolut del monarca per realitzar les reformes il·lustrades).

-En el seu regnat (1759-88) es poden distingir dos períodes:

- 1759-1766. Ministres reformistes “italians” Grimaldi i Esquilache.

- 1766-1788. Governs d’ “espanyols”: Aranda, Floridablanca i Campomanes .

 MOTÍ D’ESQUILACHE

CARLOS III (1759-1788) MARQUÉS D’ESQUILACHE

 Carles III s’enfrontà amb problemes interns: entre les revoltes que va provocar la viva oposició
dels espanyols en contra de les reformes destaca el Motí d’Esquilache (1766), a Madrid, que fou un
alçament complex en el qual s’uniren DIVERSOS FACTORS:

 Per una part, representa la forta oposició dels grups privilegiats al seu programa de reformes
(la noblesa castellana i l’església, especialment els jesuïtes), perquè Carles III pretenia la
introducció de les idees il·lustrades i reformes educatives, socials i econòmiques per millorar
l’agricultura, el transport i comerç i les manufactures (és el denominat reformisme borbònic).

 Va significar, també, la resistència dels privilegiats contra les idees il·lustrades i la seva oposició
al poder excessiu dels alts càrrecs estrangers, perquè veien retallats amb les reformes el seu
poder i influència.

 Irritació entre elements eclesiàstics per la política regalista i de reformes il·lustrades del
govern.

 Protestes populars, a les províncies, motivades per la carestia: pujada del preu dels productes
bàsics (crisi subsistència, motí fam).
c. REFORMES

 MODEL POLÍTIC DE DESPOTISME IL.LUSTRAT

 POLÍTICS REFORMISTES IL.LUSTRATS: CADALSO, CAMPMANY, FEIJOO, CAMPOMANES,

ARANDA, FLORIDABLANCA, OLAVIDE I JOVELLANOS

 CANVI EN EL PAPER DE L’ESGLÉSIA CATÒLICA = REGALISME

 CONTROL DEL PODER DE L’ESGLÉSIA CATÒLICA: INQUISICIÓ, MONESTIRS, CARRECS

ECLESIÀSTICS, ETC.

 EXPULSIÓ DELS JESUÏTES (1766)

 DECLARACIÓ DE LA IDONEÏTAT DEL TREBALL (1783): MÈRIT PER OBTENIR LA HIDALGUIA

 REFORMA DELS ESTUDIS UNIVERSITARIS I ENSENYAMENT MITJÀ: ESTUDIS DE SANT

ISIDRE, ESCOLES ARTS I OFICIS, EDUCACIÓ PRIMÀRIA OBLIGATÒRIA, ACADÈMIES DE
LLETRES I CIÈNCIES.
CREIXEMENT DEMOGRÀFIC

• CICLE DEMOGRÀFIC FAVORABLE = CREIXEMENT DE LA POBLACIÓ= LA

POBLACIÓ PASSA DEL 7,5 ALS 10,5 MILIONS D’HABITANTS

• CREIXEMENT DEMOGRÀFIC DESEQUILIBRAT = INTERIOR (20-30%) I PERIFÈRIA

(DOBLA LA POBLACIÓ)

• REDUCCIÓ DE LES FAMS PERÒ MANTENIMENT DE CRISIS DE SUBSISTÈNCIA

INTERMITENTS

• MANTENIMENT DE LES TAXES ALTES DE MORTALITAT (36‰) I NATALITAT

(42‰)

• PROMOCIÓ DE POLÍTIQUES NATALISTES

 INCENTIUS A LES FAMÍLIES NOMBROSES

 ACOLLIDA D’IMMIGRANTS CATÒLICS PER A REPOBLAR TERRITORIS

 AGRICULTURA
 POBLACIÓ EN AUGMENT DEMANDA MÉS ALIMENTS

 INCAPACITAT AGRÀRIA ESPANYOLA PER AUGMENTAR LA PRODUCCIÓ

 CONDICIONS FÍSIQUES (CLIMES, SÒLS)

 ENDARRERIMENT TECNOLÒGIC

 RÈGIM JURÍDIC DE LA TERRA (AMORTITZACIÓ )

 RÈGIM SENYORIAL ASFIXIANT (CARREGA FISCAL EXCESSIVA QUE IMPEDEIX LA REINVERSIÓ)

 SOLUCIONS = CULTIVAR TERRES MARGINALS I INTRODUCCIÓ DE NOUS CULTIUS

 CULTIVAR TERRES MARGINALS = RENDIMENTS ESCASSOS I REDUCCIÓ DE LA RAMADERIA

 NOUS CULTIUS: DACSA I CREÏLLA A LA SERRALADA CANTÀBRIA; VI, AIGUARDENT I SEDA AL

LITORAL VALENCIÀ

 LIMITACIÓ DELS PRIVILEGIS DE LA MESTA

 REFORMA MUNICIPAL DE 1766, AMB LA CREACIÓ DELS DIPUTATS I PERSONERS DEL COMÚ, PER
A DEFENSAR ELS INTERESSOS COL·LECTIUS FRONT A L’ESPECULACIÓ QUE LES OLIGARQUIES

MUNICIPALS EXERCIEN SOBRE EL GRA (QUE FOU L’ORIGEN DEL MOTÍ D’SQUILACE).
 INDÚSTRIA

 CREACIÓ DE LES MANUFACTURES REIALS (1760) = DEMANDA ESCASSA I POC

RENDIBLE

 ESTABLIMENTS TALLERS PRIVATS AMB CARLES III= VALÈNCIA (SEDA), PAÍS

BASC (FERRO), CATALUNYA (TÈXTIL LLANERA I COTONERA, AIGUARDENT)

 ABOLICIÓ DUANES INTERIORS

 ELIMINACIÓ DEL CONTROL GREMIAL (1790).

 ESTABLIMENT D’ARANZELS (1782) PER A DEFENSAR-SE DE LA COMPETÈNCIA

EXTERIOR

 CREACIÓ DE LES SOCIETATS D’AMICS DEL PAÍS = FOMENT DE LA INDÚSTRIA,

AGRICULTURA I COMERÇ
 COMERÇ
 PRINCIPIS DE SEGLE = MANTENIMENT DEL SISTEMA DE MONOPOLI COMERCIAL AMB AMÈRICA
(SEVILLA I CADIS)= SISTEMA DE FLOTES ANUALS, COMERÇ AMB MANS ESTRANGERES PER LA
INCAPACITAT PRODUCTIVA ESPANYOLA

 CREACIÓ DE COMPANYIES COMERCIALS PRIVILEGIADES

 ELIMINACIÓ DEL MONOPOLI DELS PORTS DE CADIS I SEVILLA (1765)

 LIBERALITZACIÓ DEL COMERÇ AMB AMÈRICA (1778)= BENEFICIA A ZONES AMB PRODUCCIÓ
POTENCIALMENT EXPORTABLE (CATALUNYA)

 MERCATS DE BÉNS DE CONSUM I CAPITALS PER FOMENTAR AIXÍ, A L’INTERIOR D’ESPANYA, LA LLIURE
CIRCULACIÓ DE MERCADERIES (CEREALS I VI DE 1765)

 POLÍTICA D’OBRES PÚBLIQUES = MILLORA DE LES COMUNICACIONS DE PORTS, CAMINS I CORREUS

 FINANCES
 EMISSIÓ JUROS REIALS I

 LA CREACIÓ DEL BANC DE SANT CARLES.

 LA LOTERIA ESTATAL ( 1763)

LA REFORMA AGRÀRIA

 ELS ESFORÇOS REFORMISTES SE CENTREN SOTA EL REGNAT DE CARLES III =

CAMPOMANES, OLAVIDE, JOVELLANOS….

 L’AGRICULTURA COM EL MAJOR PROBLEMA DE L’ECONOMIA ESPANYOLA

 INFLUÈNCIA DELS FISIÒCRATES (QUESNAY) = LA TERRA RIQUESA D’UN PAÍS

 ESTRUCTURA DE LA PROPIETAT DESEQUILIBRADA = LATIFUNDI –MINIDIFUNDI

 PREDOMINI A ESPANYA DE LA PROPIETAT AMORTITZADA (ESGLÉSIA, NOBLESA, AJUNTAMENTS)

 AMORTITZACIÓ =OBSTACLE PEL DESENVOLUPAMENT DEL PAÍS = FORA DELC CIRCUIT COMERCIAL

 PRODUCCIÓ AGRÀRIA ESTANCADA FRONT AL CREIXMENT DE LA POBLACIÓ = CRISI SUBSISTÈNCIES

 TEMA CENTRAL DELS SEGLES XIX I XX (REFORMA AGRÀRIA DE LA SEGONA REPUBLICA (1931)= FORTA
OPOSICIÓ DELS SECTORS CONSERVADORS

 REVOLUCIÓ INDUSTRIAL= REFORMA ESTRUCTURES AGRÀRIES ERA FONAMENTAL

 FER-LA MÉS PRODUCTIVA (TÈCNIQUES DE PRODDUCCIÓ, MECANITZACIÓ, DIVERSIFICACIÓ PRODUCTIVA)

 GENERAR EXCEDENTS PER ALIMENTAR A LA POBLACIÓ

 GENERAR EXCEDENTS DE POBLACIÓ QUE MARXEN A LES CIUTATS

 ACTUALITZAR L’ESTRUCTURA JURÍDICA DE LA PROPIETAT (ELIMINAR EL FEUDALISME =CAPITALISME)

 MOTIVACIONS

a) DAVANT DEL CREIXEMENT DEMOGRÀFIC ERA NECESSARI EL CREIXEMENT DE LA

PRODUCCIÓ AGRÀRIA.

b) EL CREIXEMENT DE LA PRODUCCIÓ AGRÀRIA HAURIA D’ASSENTAR-SE EN L’INCREMENT

DE LA PRODUCTIVITAT PERÒ, PARCIALMENT, EMPRÀ EL RECURS DE LA COLONITZACIÓ DE
NOVES TERRES.

c) UNA ECONOMIA AGRÀRIA HAURIA DE SER CONSUMIDOR DE PRODUCTES INDUSTRIALS.

d) UN CREIXEMENT EQUILIBRAT DEL SISTEMA AGRARI AUGMENTARIA EL PODER

ADQUISITIU AGRÀRIA I RURAL QUE INCIDIRIA SOBRE LA DEMANDA INDUSTRIAL I DE
SERVEIS.

e) ELS EXCEDENTS DEMOGRÀFICS SORGIRIEN DEL MÓN AGRARI, PER L’AUGMENT DE LA

PRODUCTIVITAT AGRÀRIA, I AIXÍ PERMETRIEN ABASTIR DE MÀ D’OBRA A LA INDÚSTRIA.

f) LA DIVERSIFICACIÓ DEL SISTEMA AGRARI PERMETRIA DESTINAR UNA PART DE LA

PRODUCCIÓ, UNA VEGADA ALIMENTADA LA POBLACIÓ, COM A MATÈRIA PRIMA
INDUSTRIAL.
 PEDRO RODRÍGUEZ DE CAMPOMANES

GASPAR DE JOVELLANOS
 ERA NECESSARI ACABAR AMB UNA SOCIETAT AGRÀRIA I RURAL PER A
DESENVOLUPAR EL BINOMI INDÚSTRIA-CIUTAT

 ESPANYA PRESENTA FACTORS FÍSICS ADVERSOS PER A LA PRÀCTICA DE

L’AGRICULTURA = TERRES DE MALA QUALITAT I CLIMA POC PROPICI

 CRÍTICA IL.LUSTRADA (JOVELLANOS) = PROJECTE DE REFORMA AGRÀRIA

 POBRESA DE PART DELS LLAURADORS

 NECESSITAT D’UN REPARTIMENT MÉS IGUALITARI DE LES TERRES (FAM DE TERRA) = DIVERSITAT DE
REPARTIMENT (NORD MINIFUNDISTA VS. SUD LATIFUNDISTA)

 MANCA D’INFRAESTRUCTURES (REG, PANTANS, CANALS

 MANCA D’UN MERCAT AGRÀRI ( EXCEDENTS, TRANSPORTS DEFICIENTS)

 DESPOBLAMENT AGRÀRI (INVIABLE COM A MITJA DE SUBSISTÈNCIA)

 PES EXCESSIU DE LA NOBLESA RURAL = CONFLICTES SOCIALS

 SENSE UN SECTOR AGRARI AMB RECURSOS = IMPOSSIBLE CONSUMIR PRODUCTES INDUSTRIALS

 FEBLESA DEL SECTOR INDUSTRIAL= FALTA DE DEMANDA = DEBILITAT DE LA BURGESIA INDUSTRIAL

 IMPOSSIBILITAT DE LA REFORMA = PRESSIONS DELS SECTORS PRIVILEGIATS

 ASPECTES APLICATS
 REPARTIMENT DE TERRES COMUNALS A EXTREMADURA, EXTESES A ANDALUSIA I LA MANXA , A LLARG
TERMINI FRACÀS PERRQUÈ LES TERRES CAUEN EN MANS DE LES OLIGARQUIES LOCALS PER FALTA DE CAPITALITZACIÓ
PER A DUR ENDANVANT LES REFORMES PER PART DELS CAMPEROLS MÉS POBRES

 NOVES COLONITZACIONSCOLONITZACIONS DE SERRA MORENA (OLAVIDE )= INTRODUCCIÓ DE 6000

CAMPEROLS HOLANDESOS, ALEMANYS I ESPANYOLS , PROVEÏTS DE CASA, MOBILIARI, EINES, LLAVORS, TERRES I
RAMADERIA = LA CARLOTA, LA CAROLINA I LA LUISIANA. L`ÈXIT DEL PROJECTE LI COSTA A OLAVIDE EL PROCESSAMENT
PER LA INQUISICIÓ, FRUIT D’UNA MANIOBRA DELS PRIVILEGIATS

 LIBERALITZACIÓ DEL MERCAT DE FORMENT(1765), ADOPTADA EN UN MOMENT DE MALES COLLITES PROVOCA EL

MOTÍ D’ESQUILACHE (PROVOCAT PELS PRIVILEGIATS), A CAUSA DEL DESQUILIBRI DE LA PROPIETAT AGRÀRIA, AQUESTA
MESURA BENEFICIÀ ALS GRANS PROPIETARIS CAPAÇOS DE RESISTIR LA BAIXADA DELS PREUS PERÒ PROVOCÀ
L’ENFONSAMENT DELS PETITS I MITJANS PROPIETARIS AGRÀRIS.

 REALITZACIÓ D’OBRES PÚBLIQUES (XARXA RADIAL DE CARRETERES, CANAL DE CASTELLA, CANAL IMPERIAL
D’ARAGÓ) , INCIDIA SOBRE LA CREACIÓ D’UN MERCAT NACIONAL INTEGRAT I DIVERSIFICAT DE PRODUCTES AGRÀRIS , PER
A FER FRONT A LES CRISIS DE SUBSISTÈNCIES

 ARRENDAMENT DE LES TERRES COMUNALS ALS LLAURADORS MÉS POBRES DEL MUNICIPI.

 POLIÍTICA FAVORABLE ALS ARRENDAMENTS AGRARIS

 PRIMERS INTENTS DESAMORTITZADORS (GODOY)

d. ELS LÍMITS DEL REFORMISME IL.LUSTRAT
EL DESPOTISME IL·LUSTRAT, REPRESENTAT A ESPANYA PER CARLES III (1759-1788) TÉ UN BALANÇ
POSITIU:

 ES LIMITA LA CORRUPCIÓ DE L’ADMINISTRACIÓ I S’IMPULSAREN REFORMES ECONÒMIQUES.

 DEFENSA DE LES PRERROGATIVES DE L’ESTAT DAVANT L’ESGLÉSIA.

 DESENVOLUPAMENT DE LA INSTRUCCIÓ PÚBLICA.

 AUGMENT DE LA PRODUCCIÓ AGRÀRIA PERÒ AMB TERRES DE MENOR QUALITAT = PASTURES

(ADOBS NATURALS) = RENDIMENTS X UNITAT DE SUPERFÍCIE MENORS

 IMPOSSIBLE REFORMA AGRÀRIA = TERRES ESGLÉSIA, NOBLESA

 EXPORTACIÓ (VI,SEDA, AIGUARDENT + CREÏLLES) = CAT, VALÈNCIA

 FOMENT MANUFACTURES= RR FF. INDIANES DE BARCELONA, FERRO= POCS CONSUMIDORS

(AMÈRICA, CASTELLA, CATALUNYA,)

 CRISIS DE SUBSISTÈNCIA = REFORMA “AGRÀRIA” LIMITADA

7. BIBLIOGRAFIA

 AROSTEGUI SANCHEZ, J.; GARCÍA SEBASTIAN, M.; GATELL ARIMONT, C.; PALAFORX GAMIR,
J.; RISQUES CCORBELLA, M.; HISTÒRIA D’ESPANYA, 2n. Batxillerat, Vicens-Vives, 2013.

 GIMENEZ LÓPEZ, E. Felipe V y los valencianos, Tirant lo Blanc, València,

 PÉREZ APARICIO, C. , Canvi dinàstic i guerra de Successió. La Fi del regne de València, Tres i
Quatre, València, 2008.

 http://socials.iesjuniperserra.net/

 http://blogs.sapiens.cat/socialsenxarxa/

 http:// ccsocials.blogspot.com.es [Toni Pitarch ]

 http://blogs.sapiens.cat/socialsenxarxa/