LES METAMORFOSIS

D’OVIDI
JORDI MIRÓ BARGALLÓ
2N BAT
LLATÍ
NARCÍS I ECO

 Liríope, una nimfa, el nom de la qual significa “lliri”, va ser violada per el riu Cefís i va
quedar embarassada i li va ficar el nom de Narcís al seu nen. Aquesta, va anar a Tirèsias,
que donava respostes infal·libles a la gent que anava a consultar-lo, i li va preguntar si el
seu nen viuria molts anys. Tirèsias l’endeví, va pronunciar: “Si no s’arriba a conèixer”.
Durant molt de temps van semblar que les paraules de l’endeví no tinguessin sentit, però
en el desenllaç, molts joves i moltes noies el desitjaven però cap li havia tocat el cor.
 Eco era una Nimfa la qual li agradava molt el so de la seva veu i repetia totes les
paraules. Juno baixava al bosc a molestar a les Nimfes i Eco la distreia amb una conversa
interminables per que les nimfes poguessin marxar. Quan Juno va adonar-se de que
només repetia les paraules, la va castigar fent que només pogués repetir les darreres
paraules i reproduir els sons que sent. Juno la va castigar ja que mentre la distreia, Zeus
aprofitava per estar amb altres dones.
Eco, en veure a Narcís es va sentir encesa d’amor i el va perseguir per tot el bosc d’amagat. El noi, va preguntar
si hi havia algú per allí i ella, va respondre: “per aquí”. En quant el noi va dir “reunim-nos”, ella va sortir del bosc
corrent i va llençar-se als seus braços mentre ell fugia. Eco, en veure’s refusada, es va amagar al bosc i des
d’aquell moment que viu en coves solitàries; però el seu amor continua viu i va creixent amb el dolor.
Narcís, va jugar amb els sentiments d’aquesta com ja ho havia fet amb moltes altres Nimfes.
Aleshores, algú va aixecar els braços i va dir: “tan debò ell també estimi així, i no pugui posseir mai l’objecte del
seu amor”. I la deessa Nèmesis, deessa de la venjança, va accedir aquesta pregària.
Un dia, Narcís va estirar-se en una font i quan tenia set, va apropar-se per beure i en veure aquell reflex, es va
quedar enamorat del seu reflex. Ell, fart del seu amor, va colpejar-se els membres amb les mans i un cop fart va
caure el cap sobre l’herba verda i la mort va tancar els seus ulls.
Un cop mort, les nàaides (nimfes dels rius el qual va néixer Narcís), el van plorar i van tallar-se el cabell en
mostra d’ofrena. També van plorar les dríades, nimfes dels boscos. Eco, va repetir els seus plors. I en el lloc del
cos es va trobar una flor groga al mig, envoltada de pètals blancs (de narcís).
 Referències a Narcís i Eco

Cançó de l’Eco:
https://www.youtube.com/watch?v=ZJRjex1UBxQ

NARCÍS I ECO

Actualment l’eco, es un so produït per una

ona quan torna al mateix emissor. El seu
nom bé de la nimfa Eco, ja que reproduïa El narcís es una flor amb pètals
tots els sons que sentia. blancs, com els que es van trobar al
voltant de Narcís.
PÍRAM I TISBE

 Píram fou el més bell de tots els joves i Tisbe la més destacada de les noies d’Orient.
Vivien en dues cases veïnes i ells s’estimaven però els pares ho van impedir. A les cases,
s’obria una escletxa prou gran per poder parlar. Un dia, van quedar per trobar-se a un
bosc, sota un arbre. I així ho van fer, quan va arribar el dia, Tisbe va burlar a la guàrdia i
va fugir de casa per trobar-se amb el seu estimat. Tisbe, en arribar a l’arbre va veure com
una lleona dirigint-se a veure aigua i va fugir sigil·losament però li va caure un mantell
que portava. La lleona, amb la boca plena de sang, va agafar el mantell i va esquinçar-lo.
Quan Píram, quan va arriba a l’arbre on havien quedat, va veure el mantell i va pensar que
havia mort; per tant Píram es va treure la vida amb el punyal que portava. Una estona
després, quan Tisbe va sortir de l’amagatall, va tornar a l’arbre on havien quedat i es va
trobar al seu estimat mort. I ella va caure sobre el punyal i va quedar morta amb el seu
amor. Abans de morir, però, va suplicar a l’arbre que els seus fruita sortissin negres com a
senyal de dol. I així va ser.
 Referències a Piram i Tisbe

“Els Simpson”, van fer un capítol on la

Lisa coneixia un noi mitjançant una
escletxa...
https://www.youtube.com/watch?v=uFSoo
Mim19g

PÍRAM I TISBE https://www.youtube.com/watch?v=nxEM

Quadre de J.W. Waterhouse, que O9Wg3Nw
representa a Tisbe parlant per
l’escletxa de casa
SÀLMACIS I HERMAFRODIT

 Hermafrodit, fill d’Hermes i Afrodita (deessa de l’amor). Afrodita va abandonar al seu

fill i el va deixar a càrrec d’unes nimfes al mont Ida. Hermafrodit, quan ja era jove i ben
format, va anar de viatge pel territori i el calor que tenia va fer que es banyes a un llac
despullat. Sàlmacis, nimfa que era la protectora del llac, va veure al jove i es va
enamorar. Va apropar-se a ell i va intentar conquistar-lo però ell la va rebutjar. La nimfa,
enfadada, va tirar-se sobre les espatlles d’Hermafrodit. Quan aquest va estar apunt
d’escapar d’ella ja que no volia tenir una relació amorosa, la nimfa va suplicar als deus
que no es separessin mai. I els déus així ho van fer i van ajuntar les dues persones en un
sol cos. Després d’això, Hermafrodit va dir als seus pares que tothom que es banyes en
aquesta font, sortís mig-home i perdés tota la fortalesa en el moment en que tenia
contacte amb aquelles aigües. I tots dos, pare i mare, van complir la pregària del seu fill i
van impregnar la font d’aquest poder contranatural
Referències a Sàlmacis i Hermafrodit

En biologia, un Hermafrodit es un organisme el qual

el seu aparell reproductor es mixte i per tant pot
generar gàmetes (cèl·lula reproductora) masculins i
femenins.

Cançó Anglesa la qual fa referència a la font de

Sàlmacis. On es desenvolupa una part del mite.
https://www.youtube.com/watch?v=In2fRySroH8

SÀLMACIS I
HERMAFRODIT
PERSEU I ANDROMEDA: MEDUSA

 Perseu, fill de Júpiter i Danae, amb les seves sabates alades, va veure a la jove Andròmeda
lligada per unes cadenes ja que havia estat castigada ja que la seva mare dia que era més maca
que les Nèrides i el seu pare es va enfadar. Perseu li va pregunta que tenia i aquesta no el
contestava. De sobte, va sortir un monstre d’entre les aigües. Perseu, va dir als pares
d’Andròmeda que si la protegia d’aquesta bèstia li concedissin el matrimoni. Aquests van
acceptar i també ,li van proposar dirigir un regnat. Perseu va llençar-se contra la bèstia i la va
matar amb les seves urpes i li va endinsà un ferro fins el muscle dret. I un cop ferida, va
travessar amb l’espasa una i altra vegada les entranyes del monstre. Així que Cassiopeia i
Cefeu (pares d’Andròmeda), van nombrar-lo com a gendre.
Perseu, va aixecar tres altars: el dret per a Minerva, la deessa de la guerra, l’esquerre per a Mercuri i
el central per a Jupiter.
Seguidament va agafar a la seva esposa Andròmeda i es van dirigir cap al banquet.
Quan ja havia acabat el banquet, li van preguntar a Perseu per què havia agafat aquella testa coberta
de serps en lloc de cabells. Perseu li explicà que li servia com a protecció i que l’havia agafat
d’amagat.
Durant el seu viatge li va arrencar el cap a Medusa i de la seva sang, van sortir Pegas, el cavall de
ràpides ales, i el seu germà.
Quan explicava totes les aventures que li havien passat durant el camí el van interrompre i van
preguntar per que Medusa tenia serps barrejades amb els cabells i va respondre que era per espantar
els enemics.
 REFERÈNCIES DE PERSEU I
ANDRÒMEDA: MEDUSA

Perseu i Andròmeda. Hi ha una constel·lació que pren el nom “Fúria de Titanes”, es una
Quadre pintat per Ticià d’Andròmeda. Ja que fa referència a la pel·lícula basada en les
donzella de mitologia grega. aventures de Perseu.