METAMORFOSI D’OVIDI

Deucalió i Pirra - Diluvi, Pedres

Deucalió (home) es va casar amb Pirra (dona). Quan Júpiter decideix destruir-ho tot
amb un diluvi, Prometeu, pare de Deucalió, li va aconsellar fer una arca. Després de
la pluja, decideixen anar a veure un oracle i els diu "Marxeu del temple, tapeu-vos el
cap, afluixeu-vos els vestits cenyits i tireu per l'esquena els ossos de la gran mare".
Mare=Terra, Ossos=Pedres. De les pedres que tiren per darrere les seves esquenes
neix la raça humana de nou.

Apol·lo i Dafne - fletxa d’or i de plom, llorer

Apol·lo, déu de la bellesa i les arts, va burlar-se de Cupido, déu de l’amor, perquè és
un bebé. Cupido li va llançar una fletxa d'or al cor, creant així amor. A la nimfa
Dafne, en canvi, una fletxa de plom al cap, creant així odi. Apol·lo va enamorar-se
d’ella i aquesta el va rebutjar. Quan ell la perseguia, Dafne va demanar-li ajuda al seu
pare, Peneu, déu fluvial. Ell la va transformar en un llorer. Apol·lo, profundament
entristit va fer que l’arbre florís sempre.
Faetont - febos, carro, llamp
La mare de Faetont li va dir que era fill de Febos, déu del Sol. Faetont li va demanar
si podia conduir el seu carro. Febos li fa abans una multitud de recomanacions i
indicacions que Faetont va ignorar. Quan els cavalls es van adonar van sortir de la
ruta i el jove no va saber controlar-los. Les voltes de l'astre amunt i avall van causar
grans catàstrofes al cel i a la terra com cremadures i congelacions. Júpiter va haver de
fulminar-lo amb un raig abans que l'univers quedés totalment destruït. En ser
fulminat, va caure al riu Erídan, on va ser enterrat.

El Rapte d’Europa - Júpiter, toro blanc

Júpiter es va enamorar d'Europa, filla dels reis de Tir. Per atraure-la es va
transformar en un bell toro blanc i es va endinsar en el ramat de bous del rei. Un dia,
mentre Europa estava jugant en un prat ell s'hi va apropar i el toro es va llançar a una
carrera desenfrenada i va saltar a la mar des del penya-segat, portant al llom una
Europa espantada. Un cop a l’illa de Creta, Júpiter va adquirir de nou forma d'home.
Narcís i Eco - enamorat d’ell mateix
Eco era una ninfa molt xerraire i Júpiter la feia servir per distreure la seva dona,
Juno, quan l’enganyava. Juno la va maleir fent que només pugui repetir les darreres
dues paraules que sentia. Eco es va enamorar de Narcís que es burlava d’ella pel seu
problema. Nèmesi va veure les burles i va castigar-lo fent que es veiés en el riu i
s’enamorés d’ell mateix. Ell va morir angoixat per no poder mai estar amb el seu
enamorat i d’ell surt la flor, Narcís.

Píram i Tisbe - escletxa, lleona, mora

Píram i Tisbe eren dos joves que vivien en cases veïnes i estaven enamorats, però els
seus pares van impedir-ne el matrimoni. Per comunicar-se feien servir una escletxa
que s’havia fet a la paret. Una nit van decidir escapar i van donar-se cita en el
sepulcre de Ninus. Tisbe hi arribà primer, però, en veure una lleona, fuig i li cau el
vel. La lleona el taca amb la sang. En veure el vel ensagnat, Píram, pensant que la
seva estimada és morta, es clava l’espasa que duu. La sang va va tacar els fruits de la
morera, que fins aleshores havien estat blancs. Tisbe, veu el cos del seu amant i
decideix seguir-lo en la mort. Abans de morir, fa un vot perquè els seus pares els
enterrin junts i perquè l’arbre per sempre més doni fruits negres.
Perseu i Andròmeda - monstre marí, medusa
Després que la seva mare s’hagués vantat de ser més bella que les Nereides, l’oracle
Ammó havia ordenat que Andròmeda, filla dels reis etíops, fos condemnada a morir
devorada per un monstre marí. Perseu, fill de Dànae i Júpiter i vencedor de la
Gòrgona de cabellera de serps, que passava per allà, la va veure amb els braços
encadenats a les dures roques i es va enamorar. Aleshores, va baixar i va acordar
amb els pares de la noia que ell la salvaria a canvi de casar-se amb ella. Seguidament,
el monstre va sortir de l’aigua i Perseu el va atacar amb la seva arma corbada fins
matar-lo. Finalment, va petrificar-lo amb el cap de Medusa.

Hermafrodit - Salmacis, andrògin

La nimfa Salmacis va caure perdudament enamorada d’Hermafrodit, fill d’Hermes i

Afrodita. Aquest però la va rebutjar, mentre ella no cesava de donar-li petons. La
nimfa va demanar als déus que mai separessin els seus cossos, així creant el primer
ser Hermafrodit, amb òrgans sexuals masculins i femenins. Hermafrodit va demanar
que qualsevol home que es submergís en el pou sigui un ser andògin.
Aracne - competició, Pal·las, aranya
Les obres i la manera de treballar d’Aracne eren molt admirables i la noia n’estava
tan orgullosa que s’ofenia si li atribuïen cap mestra i reptava la deessa Pal·las a
competir amb ella. Pal·las disfressada de vella, s’adreça a la jove per advertir-la de la
imprudència d’ofendre la divinitat. Aracne, tanmateix, insisteix i Pal·las recupera la
seva forma divina i totes dues inicien una competició per elaborar el millor tapís.
Pal·las representa els déus de l’Olimp amb tota la seva majestat. Aracne representa les
aventures amoroses dels olímpics. El treball de la noia és perfecte i Pal·las, engelosida
esquinça el tapís brodat per Aracne. Veient la seva obra destrossada, Aracne es passa
un llaç pel coll i es penja. La deessa la transforma en aranya, perquè continuï penjada
teixint per sempre més.

Dèdal i Ícar - volen, cau Ícar, mor

Dèdal, un hàbil arquitecte atenenc i Ícar, el seu fill, van ser empresonats per Minos,
el rei de Creta, al laberint del Minotaure, que Dèdal havia construït. Dèdal va decidir
planejar la seva fugida per aire. Utilitzant les plomes de les aus que es posaven a la
torre i la cera de les espelmes, va construir dos parells d'ales d'ocell gegants. Quan va
acabar de fer-les, Dèdal va posar-se-les al seu fill i li va ensenyar a volar. Dèdal va
advertir al seu fill que no volés ni massa alt ni massa baix però, en iniciar el vol, Ícar
va oblidar els advertiments del seu pare i s’acostà tant al Sol que va caure, ofegant-se
en el mar. Dèdal va recollir al seu fill i el va enterrar en una petita illa que més tard
va rebre el nom d'Icària.
Filèmon i Baucis - vells, déus, oca, temple, arbres

Per explicar el poder dels déus que el fill de Ixión havia menyspreat, Lélex va explicar
la història següent: Filèmon i Baucis eren una parella d’ancians que viven en una llar
humil a les muntanyes. Un dia Júpiter i el seu fill Mercuri van baixar a la Terra amb
aspecte humà per comprovar la bona voluntat de la gent. Només Filèmon i Baucis els
van rebre i els van proporcionar amb tot allò que tenien. Júpiter va fer que la gerra
de vi es reomplís cada vegada es buidés. Els ancians, en veure-ho, van adonar-se que
eren déus i els van voler oferir la seva oca. Júpiter els va explicar als dos ancians que
la regió seria inundada com a càstig pels seus veïns, i ells van pujar la muntanya i en
tornar a casa es van trobar amb un temple i esdevingueren guardians d’ell i moriren
junts. Júpiter va cumplr el seu desig i els va transformar en dos arbres, un til·ler i una
alzina, que creixen junts a les portes del temple.

Orfeu i Eurídice - casats, morta, inframón

Acabats de casar Orfeu, el cantaire del Ròdope, i Eurídice, a la jove esposa una serp li
mossega el peu matant-la. Orfeu, desesperat, decideix baixar a l’inframón per
recuperar-la. Orfeu implora als déus infernals que li permetin a Eurídice de tornar a
la terra amb ell. Mentre fa la seva súplica, tot cantant al so de la lira, les ànimes dels
morts queden subjugades; Persèfone i Plutó, el déu i senyor del regne de les ombres,
accedeixen a deixar que Eurídice torni però li imposen la condició que no es giri.
Orfeu cau en la temptació i Eurídice es precipita abaix un altre cop. I encara que
Orfeu intenta baixar a l’infern de nou, tot resulta ser en va.
Midas - bacus, or, riu, Sardes

Mides, rei de Frígia, posseïa una gran fortuna i vivia en un luxós palau, amb molta
riquesa. Un dia, Silè, l’acompanyant del déu de la celebració, Bacus (Pare Leneu), va
arribar a Frígia. En el seu honor, Midas va organitzar unes festes de culte als déus.
Líber, agraït per la seva amabilitat, li va dir que li compliria qualsevol desig i Midas
va demanar que tot allò que ell toqués es convertís en or. Al principi, Midas va estar
molt satisfet amb el seu nou do, però en assabentar-se que aquest li impedia menjar i
beure va suplicar a Bacus que el tragués aquest càstig. El déu, commogut, li va dir que
l’única manera de revertir el poder era rentar-se el cos i la seva culpa al riu que passa
al costat de la ciutat de Sardes.