TEMA 7

La poesia lírica

dels segles XIV i XV.

Ausiàs March
IES SEDAVÍ - Joan Ramon Belló
 Context històric
• S. XIV: Regnat del Casal de Barcelona > Pere el
Cerimoniós, Joan el Caçador i Martí l’Humà

• Tots 3 tingueren sensibilitat per la literatura i per les arts.

Difongueren des de la Cort un model lingüístic del català

• S. XV: amb la mort sense descendència de Martí l’Humà

entra la nova dinastia dels Trastàmara amb el Compromís
de Casp (1412)

• Mentre el Principat i Barcelona es desagnen en una guerra

civl, el centre econòmic i cultural passa a València
 Context històric
• Alfons el Magnànim (regnat entre 1416-1458) inicià l’expansió pel
Mediterrani, incorporant a la Corona d’Aragó: Còrsega i Sardenya, i en
1442, el Regne de Nàpols.
 Poesia del s.XIV i XV
• 1380-1500 Segle d’Or de les lletres catalanes

• Tota la poesia dels s. XIV i XV segueix les formes i els

temes de la poesia trobadoresca

• Tot i que la llengua empleada segueix sent l’occità, s’inicia

un procés de desprovençalització

• Forma: es manté el decasíl·lab amb cesura a la 4ª síl·laba

• Corrents literaris d’altres països que influencien la literatura

catalana, com el dolce stil nuovo d’Itàlia
Segles XIV-XV
Principi segle XIV continua la
tradició trobadoresca.
Final segle XIV creació del
CONSISTORI DE BARCELONA

 S’incorpora progressivament el canvi de

provençal a CATALÀ- (procés de
desprovençalització)
Es canvia l’art menor per l’ART MAJOR
(infuència italiana)
La poesia dels segles XIV-XV.Jordi de Sant Jordi i Ausiàs March
La poesia italiana
És, juntament amb la lírica trobadoresca, la
principal influència:

 Naix durant l’Humanisme (segle XIV)

Lloc: ITÀLIA
Els principals autors: DANT i PETRARCA
El moviment: DOLCE STIL NUOVO
La llengua: l’ITALIÀ

La poesia dels segles XIV-XV.Jordi de Sant Jordi i Ausiàs March

 Poesia del s.XIV i XV
POESIA ITALIANA: INTROSPECCIÓ I AMOR

• Principals autors: Dante Alighieri

Francesco Petrarca

• Dolce stil nuovo: recerca d’una expressió refinada dels propis pensaments

• Ús de metàfores i simbolismes

• Dona=dona angelicatta, intermediària entre l’home i Déu

• S’identifica amor i cor gentil

• La dona és cantada en vida i després de morta

• Ús del vers d’art major: el decasíl·lab

LA POESIA DELS CERTÀMENS POÈTICS

 FINALS S.XIII: DESAPARICIÓ POESIA TROBADORESCA,

EXCEPTE CATALUNYA (LA CROADA CONTRA ELS CÀTARS
SUPOSÀ EL DESMANTELLAMENT CULTURAL DE LES
CORTS OCCITANES. PERSECUCIÓ ART DE TROBAR).
 1323: CREACIÓ DEL CONSISTORI DE LA GAIA CIÈNCIA
PER CIUTADANS DE TOLOSA: RESSUSCITAR ART DE
TROBAR (TRACTAT DE RETÒRICA I POÈTICA:
LEYS D’AMORS DE 1356).
 LIMITACIÓ LLIBERTAT DEL POETA:
1. REDUCCIÓ TEMÀTICA: RELIGIOSA.
2. FIXACIÓ ESTRUCTURA FORMAL.
3. IMPOSICIÓ LLENGUA RÍGIDA I ARBITRÀRIA ( LLUNY
LLENGUA POPULAR).
CONSISTORIA DE LA GAIA CIÈNCIA DE
BARCELONA

 1393: CREACIÓ DEL REI JOAN I.

 SENSE PREJUDICIS DELS
CERTÀMENS DE TOLOSA.
 CREACIÓ DICCIONARI RIMES I
D’UN TRACTAT DE POÈTICA:
LLIBRE DE CONCORDANCES/
TORCIMANY.
 DESVIRTUAMENT ESPERIT
TROBADORESC (CONDICIONAT
PREMI I JURAT)
 MONOTONIA I MANCA
ORIGINALITAT.
RETORN TROBADORS CLÀSSICS

 POETES: GILABERT DE PRÓIXITA, ANDREU

FEBRER I JORDI DE SANT JORDI.
 MODEL D’INSPIRACIÓ: TROBADORS CLÀSSICS.
 JORDI DE SANT JORDI:
1.POETA MÉS IMPORTANT DE TRADICIÓ
TROBADORESCA.
2.COMPOSICIÓ DESTACABLE: ELS “ESTRAMPS”
(VERSOS SENSE RIMA)
3.POEMA MÉS PERSONAL “PRESONER”
(EXPRESSIÓ SOLITUD I ANGOIXA)
 Poetes del s.XIV i XV
• Rei de caràcter • Oncle d’Ausiàs March • Pare d’AM (2ª ½ s.
sanguinari i venjatiu (2ª ½ s.XIV) XIV)
• Com a poeta mostra • Poemes de tema • Cavaller de Pere el
humor i despreocupació amorós influïts per la Cerimoniós
• Destaquen 3 peces lírica francesa • 3 poemes al·legòrics i
poètiques: coetània 9 poesies de reflexió
• Noces de Joan el • 3 poemes al·legòrics i moral
Caçador 6 poesies • Sirventesos per criticar
• Martí l’Humà, sobre • Debat entre Honor i els costums dels
com armar cavallers Delit cortesans
• Debat entre March i • Lo rauser de la vida • L’arnès del cavaller
el vescomte de Gaia • Lo compte final
Rocabertí
Pere el Jaume
Pere March
Cerimoniós March
 Poetes del s.XIV i XV
• 1370-1405 origen • 1370-1444 • Finals XIV-1424
napolità • Escrivà de Martí • Cavaller d’A el M
• Cavaller de Martí l’Humà, cambrer • Cruïlla entre la tradició
l’Humà d’Alfons el Magnànim trobadoresca i l’influx
• 20 poesies escrites en • Traductor de la Divina dels humanistes
occità on parla de Comèdia de Dante italians
l’amor des de un punt • 15 poesies • 18 poesies de
de vista subjectiu (sirventesos, lais i temàtica amorosa
• Temes de tradició cançons) • El presoner: idea de
trobadoresca • Influència solitud
• Trobar lleu trobadoresca (Cerverí • Lo setge d’Amor:
• Influenciat per la de Girona) i francesa paral·lelismes entre la
poesia italiana • Trobar ric guerra i l’amor
Gilabert Andreu Jordi de
de Próixita Febrer Sant Jordi
 VALÈNCIA
A partir de la mort de Martí l’Humà sense
descendència, EL Principat de Catalunya
comença un procés de decadència
El centre econòmic, cultural i literari de la
Corona d’Aragó passa a

VALÈNCIA

La poesia dels segles XIV-XV.Jordi de Sant Jordi i Ausiàs March

 Poetes valencians
JORDI DE SANT JORDI
València, finals XIV-1424/25
Cavaller d’Alfons el Magnànim
Contemporani d’Ausiàs March
Autor –entre d’altres- del poema
Presoner
Ús del decasíl·lab (amb cesura 4+6)

La poesia dels segles XIV-XV.Jordi de Sant Jordi i Ausiàs March

 “El presoner”
Jordi de Sant Jordi:

Recursos estilístics
metàfora
Deserts d'amics, de béns e de senyor,
en estrany lloc i en estranya contrada,
enumeració
lluny de tot bé, fart d'enuig e tristor,
ma voluntat e pensa caitivada,
paral.lelisme
me trob del tot en mal poder sotmès,
no veig algú que de mé s'haja cura,
e soi guardats enclòs, ferrats e pres, antítesi
de què en fau grat a ma trista ventura.

Jo líric (circumstancial)
 Ausiàs March
• Naix a Gandia el 1397, mor a València el 1459
• Membre de la cavalleria al servei

d’Alfons el Magnànim
• Participà en les expedicions reials a Còrsega i Sardenya

• L’any 1437 es casà amb Isabel Martorell i

després d’enviudar es casà en segones
núpcies amb Joana Escorna
 Ausiàs March
• Va esdevenir un model literari i una autoritat en matèria
d’amor (nova concepció de l’amor)
• Marca la ruptura amb la tradició trobadoresca
 Deixa de banda els convencionalismes de l’amor cortès
 Reflexió sobre els sentiments del poeta de manera sincera i
plena de contradiccions
• Obertura d’una poesia més d’acord amb els gustos i les
necessitats d’una societat que avança: la burgesia catalana
ascendeix fent trontollar les estructures del feudalisme
 Obra
• El corpus de la seva obra consta de 128 poemes:
 Cants d’amor > es classifiquen segons el senyal:
• Plena de seny: diàleg entre l’autor i la dama, solitud del poeta

Es proposa trencar les formes més tradicionals de l’acte d’amar

• Llir entre cards: es desvetlla el nom de la dama (Teresa)

Amor=contemplació, única possibilitat d’amor pur

• Amor, amor: desenganyat i vell. El plaer intel·lectual no és suficient

per assolir l’amor complet.

• Oh foll’amor: el poeta se sent vil, deshonest i pecador

• Mon darrer bé: s’enamora d’una dama quan ja és vell

 Obra
 Cants de mort: 6 poesies dedicades a plànyer la mort de la dama
 Cants morals: to sentenciós, doctrinal i moral. Natura de l’amor:

3 classes > honest, delitable i el que té d’ambdós. Temes de

contingut filosòfic: el bé, la mort, la vellesa.
 Cant espiritual: preocupació del poeta per aconseguir el camí de
Déu. Temor i desig de la mort
 Poesies de circumstàncies
 Obra
INFLUÈNCIES

Clàssics grecollatins
 Coneixement dels mites clàssics

Sant Tomàs i Aristòtil

 Poesia de contingut moral i didàctic

La Bíblia
 Referències a episodis bíblics

Els trobadors
 Utilitza el senyal i els anomena

Dante i Petrarca
 Anàlisi psicològica de l’amor, escriptura de la mort de les estimades
 Temàtica
amor
Teoria aristotèlica de l’amor >’home té 2 natures:
COS: amor carnal
ÀNIMA: amor espiritual
Buscar estabilitat en aquesta contradicció

mort
Contradicció temor i desig de la mort:
TEMOR: com tot home davant de la mort
DESIG: alliberament del dolor d’estimar i rencontre amb la
dama, gaudir del sentiment no correspost en vida

religió

Dualitat entre home pecador – salvació de l’ànima i fe en Déu

Racionalització de l’amor, dona mitjà per acostar-se a Déu
Solucions per un home que no arriba a trobar el goig de l’ànima
 Estil
 Llengua
• Escriu en català per donar versemblança a la seva sinceritat
• Llengua culta

 Versificació
• Versos durs i aspres: la retòrica està al servei de l'intel·lecte
• Usa el patró trobadoresc: decasíl·lab amb cesura (4 + 6)
• Ús de l’estramp: vers decasíl·lab sense rima

 Recursos retòrics
• Dicotomia
• Comparacions d’imatges diverses
• Ús del senyal
• Metàfores
• Hipèrboles
PER SABER-NE MÉS
A la web:
• www.escriptors.cat/autors/marcha/

• www.musicadepoetes.cat

A la biblioteca:
• March, Ausiàs. Antologia poètica. Mc Graw Hill, Madrid, 1998

• Riquer, Martí de Riquer. Historia de la literatura catalana. Ariel,

Barcelona, 1980

• Història de Catalunya
(pendent dades bibliogràfiques)

• AA. VV. Historia universal. La Edad Media. Volumen 10. Ed. Salvat,
Madrid, 2004