M5 Carrocerias y Materiales

M5: Elements
estructurals del
vehicle
UF1: Deformacions de
carrosseries i xassís
Cicle Formatiu de Grau

Mitjà en carrosseria
1- Tipus de carrosseries
UF1: DEFORMACIONS DE CARROSSERIES I XASSÍS

Tipus de
carrosseries
2
1.1.1- EINES
1- Tipus deDE CARGOLAR/GIR:
carrosseries

Carrosseria: Part destinada a allotjar el passatgers i la carga.
Dona la estètica del vehicle.
Xassís: part estructural del vehicle. Destinat a suportar els

esforços dinàmics (esforços durant l’acceleració, frenada,
corbes...) i estàtics (pes del motor, passatgers, carga...)
3
1.1.1- EINES
carrosseries

Durant l’historia de l'automòbil s’han utilitzat diferents
condonacions xassís-carrosseria com la configuració xassís-
plataforma (no s’utilitza avui dia) o el monocasc (reservat al
sector de la competició).
Avui dia només s’utilitzen, a nivell general, dos tipus de

configuració:
• Xassís autoportant (la gran majoria de utilitaris)
• Xassís independent (la gran majoria de vehicles industrials)
Existeixen a més altres tipus de configuracions reservats a

vehicles especials com els del sector agrari (tractors,
recol·lectors, segadores...), el de la construcció i altres
aplicacions similars. On el vehicles tenen característiques molt
especifiques.
4
1.1.1- EINES
carrosseries

Les carrosseries autoportants
En les carrosseries autoportants el xassís i la carrosseria formen un son
element, no es pot determinar un comença un i acaba l’altre, d’aquesta
manera tot el conjunt te una funció estructural. Només les parts mes
exteriors com aletes i capó no desenvolupen funcions estructurals.
D’aquesta manera, podem parlar de xassís o carrosseria autoportant
indistintament, en els dos casos ens estarem referint al mateix element
Aquest tipus de carrosseria es la mes utilitzada en vehicles utilitaris, i cada
vegada més en vehicles tot terreny i furgonetes de poca capacitat de carrega.
5
1.1.1- EINES
carrosseries

Avantatges de la carrosseria autoportant:
Lleugera
Rigidesa
Fàcilment reparable
Es poden dissenyar deformacions programables gracies a la combinació de
materials en la carrosseria
Desavantatges:
Difícil de dissenyar
Nombre elevat de components
Només surt rentable si la producció es gran
6
1.1.1- EINES
carrosseries

Elements que componen una carrosseria autoportant
Es poden agrupar en:
• Elements exteriors
• Elements interiors
Elements exteriors:
Son els components que es poden veure sense la necessitat de desmuntar cap
components. La seva funció sol ser estètica com: Aletes, capó, panells de porta,
panell del sostre...
La majoria d’aquests elements estàn pensat per ser reparats/sustituits amb

facilitat degut a que son els mes susceptibles de ser danyats. Per això es poden
trobar fixats amb cargols, reblons o enganxats (com en el cas dels vidres).
Alguns elements exteriors com els pilars tenen una funció estructural.
7
1.1.1- EINES
carrosseries

Els vidres, para-xocs, graelles, fars, retrovisors... Son parts exteriors de la
carrosseria.
8
1.1.1- EINES
carrosseries

Elements interiors:
La gran majoria de components de la carrosseria no son visibles ja que
queden coberts per la tapisseria o plàstics que fan una funció estètica. La
funció del elements interior es la de suportar els esforços dinàmics (pes del
ocupants, elements mecànics...) i estàtics (esforces de frenada, acceleració...)
de la carrosseria
La majoria d’aquests elements estan pensat per ser reparats/substituïts amb

facilitat degut a que son els mes susceptibles de ser danyats. Per això es
poden trobar fixats amb cargols, reblons o enganxats (com en el cas dels
vidres).
Alguns elements exteriors com els pilars tenen una funció estructural.
9
1.1.1- EINES
carrosseries

10
1.1.1- EINES
carrosseries

11
1.1.1- EINES
carrosseries

12
1.1.1- EINES
carrosseries

Requisits d’una carrosseria autoportant
Requisits de mercat
Abans del disseny i creació d’una carrosseria es important que el fabricant
tingui la certesa de que el vehicle tindrà acollida al mercat. Per això es
necessari realitzar un estudi de mercat per anticipar quin tipus de carrosseria
s’està deixant de vendre, quin s’està venent i quin es vendrà en el futur.
Tal i com l’historia del automòbil demostra, les necessitats, modes o
tendències del mercat son molt fluctuants. Als anys 90 estaven de moda els
vehicles monovolums, que van deixar de vendre als 2000, quan va agafar
tendència els familiars, els quals han sigut actualment substituïts pels
anomenats SUV’s.
De la mateixa manera, a la vora dels anys 2000 i va haver la moda dels
descapotables, aleshores totes les marques van adaptar vehicles utilitaris en
descapotables (206, megane, twingo, ka, astra, micra, tigra...).
13
1.1.1- EINES
carrosseries

14
1.1.1- EINES
carrosseries

Requisits de fabricació
Es important que la fabricació de la carrosseria sigui econòmicament viable
en relació al volum de vendes i preu final de la carrosseria, d’aquesta manera,
en disseny. D’aquesta manera, si parlem de vehicles de gama mitja-baixa es
necessari que els costos de fabricació siguin el mes reduït posibles. Per tal
d’aconseguir això la tendència actual de les marques es la de fer xassissos
modulables. Els xassissos modulables son xassissos que estàn dissenyat per
poder ser fàcilment modificables durant la fabricació per tal de que seguin
compartits per varis models de vehicles. El cas mes conegut es el de
Volkswagen amb la plataforma MQB, tot i gairebé totes les marques tenen un
sistema de fabricació similar.
15
1.1.1- EINES
carrosseries

Vehicles Volkswagen que utilitzen la plataforma MQB
16
1.1.1- EINES
carrosseries

Requisits aerodinàmics
Degut a les cada vegada mes restrictives normatives de fabricació, la
aerodinàmica de la carrosseria te un paper molt important en el seu disseny
degut a que el consum a velocitats relativament altes pot variar molt segons
si s’ha fet un disseny aerodinàmic o no. Això es degut a que la resistència
aerodinàmica del aire depèn de la velocitat al quadrat, mentre que altres
resistències com el pes o el fregament de la carretera es lineal.
Funció quadràtica
17
1.1.1- EINES
carrosseries

Equació de la fricció aerodinàmica: Equació de la fricció de les rodes:
N es el pes del vehicle, no vària amb la velocitat, la fricció es

constant
La variable es la velocitat
Exemple de l’increment de la fricció vers la velocitat:
18
1.1.1- EINES
carrosseries

El coeficient aerodinàmic del vehicle (Cx) es un concepte que ens propociona
informació de la qualitat aerodinàmica del vehicle sense tindre en compte les
seves dimensions. Per exemple, una gota d’aigua, el qual te el millor
coeficient aerodinàmic, te un Cx de 0,05 (Els coeficients no tenen unitats),
independentment del tamany de la gota.
D’aquesta manera podem valorar el disseny de un vehicle com un panda, el

qual te un Cx dolent però una fricció petita degut a que te poca superfície de
contacte, amb un Maserati, el qual te un Cx bo però una fricció Mayor degut a
que te mes superfície de contacte.
19
1.1.1- EINES
carrosseries

20
1.1.1- EINES
carrosseries

Requisits estructurals
La carrosseria del vehicle esta destinada a ser sotmesa a esforços dinàmics
(acceleració, frenada, corbes, sots...) i estàtics (pes dels ocupants, carga i
components mecànics) degut als requeriments de la conducció per les
carreteres.
Per això es necessari realitzar un disseny que sigui capaç de suportar:
• Forces de torsió: Degut a les corbes i irregularitats del terreny.

• Forces de flexió: Degut al pes del vehicle, ocupants i carrega. Aquestes
forces s’amplifiquen degut a irregularitats del terreny com sots, pedres...
• Fatiga: degut als moviments repetitius provocats pels esforços anteriors i
vibracions pròpies de la conducció.
21
1.1.1- EINES
carrosseries

La rigidesa de la carrosseria es posa a prova abans i després de la producció
final mitjançant proves estàtiques i dinàmiques.
22
1.1.1- EINES
carrosseries

Requisits de seguretat
La seguretat dels vehicles ha guanyat molta importància durant la seva
historia, es per això que en la actualitat les marques han d’intentar fabricar el
vehicles aportant la màxima seguretat possible, tan com la passiva com la
activa.
Seguretat activa: Son els elements que fan la conducció del vehicle mes
confortable i segura: Neumàtics, suspensions, assistències a la conducció,
retrovisors, il·luminació....
Seguretat passiva: Inclou els components que entren en acció quan succeeix
un accident i es mantenen en estat passiu durant el funcionament correcte
del vehicle. Per exemple els airbags, cinturons, ABS, deformacions
programades...
23
1.1.1- EINES
carrosseries

La carrosseria te un paper molt important en quant a la seguretat passiva es
refereix. Podem dividir la carrosseria en tres zones tenint en compte el seu
comportament durant una col·lisió.
Zona central: Aquí es troba la cèl·lula de seguretat. La qual ha de ser

indeformable i ha d’evitar la intrusió d’elements del propi vehicle (motor,
columna de direcció...) com elements exteriors (altres vehicles). Per tal
d’aconseguir això en aquesta part trobem els materials mes “durs”.
24
1.1.1- EINES
carrosseries

Zones extremes: Tant la part frontal com la posterior estan dissenyades de
manera que puguin absorbir la major quantitat d’energia possible de la
col·lisió. Especialment la part frontal, ja que es la zona mes propensa a rebre
el cop. En aquesta part trobem els materials mes deformables i un disseny
molt estudiat que inclou punts fusibles d’evitar la intrusió de components
mecànics dins de l’habitacle. Generalment, a la part mes exterior trobem els
materials menys rígids (plàstic, alumini, lamines fines...) per tal d’esmorteir el
cop contra vianants o altres vehicles com bicis, patinets, motos...
25
1.1.1- EINES
carrosseries

Parts mes importants de la cèl·lula de seguretat
Xapa separadora del quadre de comandaments: te la funció d’aïllar i separar
l’habitacle del va motor.
Túnel central: Aquí trobem les fixacions dels cinturons i dels seients. Aquesta
part existeix perquè components mecànics com la transmissió i el tub
d’escapament han de passar per sota del vehicle. Els vehicles completament
elèctrics no ho tenen, per tant el pis es pla.
26
1.1.1- EINES
carrosseries

Pis: ha de suportar grans esforços de flexió, juntament amb el sostre. Es un
dels elements mes rígids de la carrosseria.
Estreps de porta: situats en forma longitudinal a la part exterior del pis, sota
les portes. Te com a funció protegir els ocupants.
27
1.1.1- EINES
carrosseries

Portes: Son una de les parts mes febles, han de presentar un ajust perfecte amb els
pilars. En cas d’accident s’han de poder obrir per tal de facilitar els serveis de
salvament dels ocupants.
Pilars: estan subjectes a multitud de càrregues, per a això, la seva construcció està
orientada a dotar al conjunt d'una alta resistència.
Sostre: està formada per una làmina, de gran superfície i generalment plana, que sol
estar reforçada amb travesses i nervis.
28
1.1.1- EINES
carrosseries

Pis: ha de suportar grans esforços de flexió, juntament amb el sostre. Es un
dels elements mes rígids de la carrosseria.
Estreps de porta: situats en forma longitudinal a la part exterior del pis, sota
les portes. Te com a funció protegir els ocupants.
29
1.1.1- EINES
carrosseries

Parts mes importants de la part frontal
Travessers: Degut a que es la part mes accessible, està dissenyada per patir
una deformació programada en cas d’accident.
Subxassis: Subjecten les parts mecàniques davanteres, donen resistència i

rigidesa.
30
1.1.1- EINES
carrosseries

Pas de roda: Suporten els esforços directes del esmorteïdor, ja que inclouen
les torretes de suspensió. Son de les parts mes rígides de la part frontal,
tenen punts fusibles per millorar el comportament durant l’impacte
31
1.1.1- EINES
carrosseries

Tipus d’unions utilitzades en la carrosseria
32
1.1.1- EINES
carrosseries

Altres elements de seguretat
Airbags intel·ligents: En cas d’impacte, la unitat de control dels airbags es
capaç de decidir quins airbags no son necessaris activar en cas de que no hi
hagi ocupants o segons els tipus de col·lisió. El nivell d’inflat també es
regulable.
Reposacaps actius: Els reposacaps son capaços d'apropar-se al cap per evitar
moviments bruscos.
33
1.1.1- EINES
carrosseries

fixacions Isofix: Es un anclatge normalitzat que va soldat a la carroceria i que
permet fixar qualsevol cadira per a nens de manera rapida al seients.
Cinturons de tres punts: Els cinturons de tres punts van substituir als de 2,
sobretot als seients de darrere.
34
1.1.1- EINES
carrosseries

Seguretat activa per a vianants: En la actualitat s’integren mesures per
protegir als vianants en cas de col·lisió, aquestes mesures son tals com capós
actius i frontals fets amb materials tous, es pera això que el cotxes actuals
tenen la part frontal fabricats amb plàstics i sobredimensionats
35
1.1.1- EINES
carrosseries

Xassís-carrosseria independents
Els xassissos independents son utilitzats en vehicles industrials i alguns tot
terreny degut, principalment, a la seva gran rigidesa i capacitat de carrega.
La fixació del xassís amb la carrosseria es realitza amb elements de fixació
removibles com cargols o reblons
36
1.1.1- EINES
carrosseries
Avantatges de la carrosseria independent:

Gran capacitat de carrega
Disseny senzill
Es fàcil adaptar accessoris de treball (remolc, bombes d'aigua, grues...)
En cas d’accident, es fàcil substituir la carrosseria
L’absència de túnel central fa que l’espai interior sigui més aprofitable
Desavantatges:
En cas d’accident no absorbeix l’energia (no es deforma)
La integració de deformacions programades es molt limitat
Pes elevat
Poc compacte, no es poden fer vehicles petits.
37
1.1.1- EINES
carrosseries

Tipus de xassissos independents:
En resum, existeixen dos tipus de xassís independent:
Xassís rectangular: disseny mes senzill ja que no està pensat per allotjar
parts mecàniques com sistemes de tracció o suspensió degut a que te un us
destinat a remolcs i camions.
xassís combinat: te un disseny més complexa perquè està pensat per

allotjar tots els elements mecànics del vehicle: Caixa canvis, sistemes de
tracció, suspensió, direcció... Aquest tipus es troba en tot terreny i
furgonetes.
38
2- Materials utilitzats en la carrosseria

Materials utilitzats en
la carrosseria
39
1.1.1- EINES DE
2- Materials CARGOLAR/GIR:
utilitzats en la carrosseria

Propietats mecàniques importants:
Resiliència: capacitat d’un material d’absorbir cops sense trencar-se
Fragilitat: capacitat d’un material de trencar-se al rebre un cop
Duresa: capacitat d’un material de no ser rallat o perforat per un altre, el seu
contrari es tou.
Plasticitat: Capacitat d’un material a ser sotmès a deformacions plàstiques

sense trencar-se
Resistència a la fatiga: capacitat d’un material de no trencar-se degut a

esforços repetitius.
40
1.1.1- EINES DE

Límit elàstic: Quan realitzem un esforç sobre un material, aquest pateix una
deformació elàstica fins que aquesta es torna plàstica. El punt de transició
entre la zona elàstica i la plàstica es diu límit elàstic. Un material amb alt límit
elàstic permet resistir un esforç gran sense patir deformacions plàstiques.
Aquest materials el anomenem “rígids”.
El límit elàstic
d’un material es
determina
mitjançant un
assaig de tracció
41
1.1.1- EINES DE

Propietats químiques importants:
Conductivitat tèrmica: Facilitat d’un material a conduir el calor (energia
tèrmica).
Conductivitat elèctrica: Propietat d’un material de conduir electricitat
oxidació: Reacció química que pateix un material degut a la interacció del

oxigen
corrosió: Recció química que pateix un material degut a un àcid, base, o un

altre tipus de reactiu. Pot també intervenir l’oxigen de manera indirecta.
42
1.1.1- EINES DE

Que defineix les propietats d’un material
L’estructura atòmica.
43
1.1.1- EINES DE
L’estructura cristal·lina.

44
1.1.1- EINES DE

Acers utilitzats en la carrosseria
Els acers son aliatges de ferro amb carboni en quantitats entre el 0,03% i el
2,06% de carboni. Quan mes contingut en carboni mes dur i fràgil, mentre un
contingut baix dona S’afegeixen altres elements per aconseguir propietats
especifiques, com el crom per aconseguir propietats inoxidables.
45
1.1.1- EINES DE
Avantatges dels acers:

• Proporciona rigidesa i resistència amb una qualitat pes/preu acceptable
• Alta capacitat d’absorció d’energia
• Bones propietats contra la fatiga
• Bona soldabilitat
• Fàcils d'embotir
• Es poden donar tractaments superficials
• Resistència a la corrosió
• Apte per rebre acabats de pintat
46
1.1.1- EINES DE

Aliatges utilitzats en la carrosseria
• Aluminio: se usa en algunos aceros de nitruración al Cr-Al-Mo de alta dureza
en concentraciones cercanas al 1% y en porcentajes inferiores al 0,008%
como desoxidante en aceros de alta aleación.
• Boro: en muy pequeñas cantidades (del 0,001 al 0,006%) aumenta la

templabilidad sin reducir la maquinabilidad, pues se combina con el carbono
para formar carburos proporcionando un revestimiento duro. Es usado en
aceros de baja aleación en aplicaciones como cuchillas de arado y alambres
de alta ductilidad y dureza superficial.
• Cromo: Forma carburos muy duros y comunica al acero mayor dureza,

resistencia y tenacidad a cualquier temperatura. Solo o aleado con otros
elementos, mejora la resistencia a la corrosión. Se usa en aceros inoxidables,
aceros para herramientas y refractarios.
• Molibdeno: es un elemento habitual del acero y aumenta mucho la

profundidad de endurecimiento de acero, así como su tenacidad. Los aceros
inoxidables austeníticos contienen molibdeno para mejorar la resistencia a la
corrosión. 47
1.1.1- EINES DE

•Níquel: El níquel se utiliza mucho para producir acero inoxidable, porque
aumenta la resistencia a la corrosión.
•Silicio: aumenta moderadamente la templabilidad. Se usa como elemento

desoxidante. Aumenta la resistencia de los aceros bajos en carbono.
•Titanio: se usa para estabilizar y desoxidar el acero, mantiene estables las

propiedades del acero a alta temperatura. Se utiliza su gran afinidad con el
carbono para evitar la formación de carburo de hierro al soldar acero.
•Vanadio: posee una enérgica acción desoxidante y forma carburos complejos

con el hierro, que proporcionan al acero una buena resistencia a la fatiga,
tracción y poder cortante en los aceros para herramientas.
•Niobio: Se utiliza para darle dureza, flexibilidad y elasticidad al acero,

principalmente se utiliza para el acero estructural y para aceros automotrices
48
1.1.1- EINES DE
Mètodes per modificar l’estructura cristal·lina

49
1.1.1- EINES DE
Mètodes per modificar l’estructura cristal·lina

50
1.1.1- EINES DE

51
1.1.1- EINES DE

52
1.1.1- EINES DE

Tractaments mecànics de l’acer
53
1.1.1- EINES DE

Tractaments mecànics de l’acer
54
1.1.1- EINES DE
Tractaments termo-químics

55
1.1.1- EINES DE
Acers mes emprats en carrosseries

56
1.1.1- EINES DE

57
1.1.1- EINES DE

58
1.1.1- EINES DE

Aluminis utilitzats en la carrosseria
59
1.1.1- EINES DE

60
1.1.1- EINES DE

61
1.1.1- EINES DE

•Serie 1000: realmente no se trata de aleaciones sino de aluminio con presencia
de impurezas de hierro o aluminio, o también pequeñas cantidades de cobre,
que se utiliza para laminación en frío.
•Serie 2000: el principal aleante de esta serie es el cobre, como el duraluminio o

el avional. Con un tratamiento T6 adquieren una resistencia a la tracción de
442 MPa, que lo hace apto para su uso en estructuras de aviones.
•Serie 3000: el principal aleante es el manganeso, que refuerza el aluminio y le

da una resistencia a la tracción de 110 MPa. Se utiliza para fabricar
componentes con buena mecanibilidad, es decir, con un buen comportamiento
frente al mecanizado.
62
1.1.1- EINES DE

•Serie 4000: el principal aleante es el silicio.
•Serie 5000: el principal aleante es el magnesio que alcanza una resistencia de

193 MPa después del recocido.
•Serie 6000: se utilizan el silicio y el magnesio. Con un tratamiento T6 alcanza

una resistencia de 290 MPa, apta para perfiles y estructuras.
•Serie 7000: el principal aleante es el zinc. Sometido a un tratamiento T6

adquiere una resistencia de 504 MPa, apto para la fabricación de aviones
63
1.1.1- EINES DE

Fabricació del alumini per carrosseries
64
1.1.1- EINES DE

65
1.1.1- EINES DE

Magnesi en les carrosseries
66
1.1.1- EINES DE

Plàstics utilitzats en les carrosseries
67
1.1.1- EINES DE

Esquema
68
1.1.1- EINES DE

Materials compostos
69
1.1.1- EINES DE

70

M5 Carrocerias y Materiales

Uploaded by

Document Information

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

M5 Carrocerias y Materiales

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

M5: Elements

Cicle Formatiu de Grau

UF1: DEFORMACIONS DE CARROSSERIES I XASSÍS

UF1: DEFORMACIONS DE CARROSSERIES I XASSÍS

Xassís: part estructural del vehicle. Destinat a suportar els

UF1: DEFORMACIONS DE CARROSSERIES I XASSÍS

Avui dia només s’utilitzen, a nivell general, dos tipus de

Existeixen a més altres tipus de configuracions reservats a

UF1: DEFORMACIONS DE CARROSSERIES I XASSÍS

UF1: DEFORMACIONS DE CARROSSERIES I XASSÍS

UF1: DEFORMACIONS DE CARROSSERIES I XASSÍS

La majoria d’aquests elements estàn pensat per ser reparats/sustituits amb

UF1: DEFORMACIONS DE CARROSSERIES I XASSÍS

UF1: DEFORMACIONS DE CARROSSERIES I XASSÍS

La majoria d’aquests elements estan pensat per ser reparats/substituïts amb

UF1: DEFORMACIONS DE CARROSSERIES I XASSÍS

UF1: DEFORMACIONS DE CARROSSERIES I XASSÍS

UF1: DEFORMACIONS DE CARROSSERIES I XASSÍS

UF1: DEFORMACIONS DE CARROSSERIES I XASSÍS

UF1: DEFORMACIONS DE CARROSSERIES I XASSÍS

UF1: DEFORMACIONS DE CARROSSERIES I XASSÍS

UF1: DEFORMACIONS DE CARROSSERIES I XASSÍS

UF1: DEFORMACIONS DE CARROSSERIES I XASSÍS

UF1: DEFORMACIONS DE CARROSSERIES I XASSÍS

N es el pes del vehicle, no vària amb la velocitat, la fricció es

Exemple de l’increment de la fricció vers la velocitat:

UF1: DEFORMACIONS DE CARROSSERIES I XASSÍS

D’aquesta manera podem valorar el disseny de un vehicle com un panda, el

UF1: DEFORMACIONS DE CARROSSERIES I XASSÍS

UF1: DEFORMACIONS DE CARROSSERIES I XASSÍS

• Forces de torsió: Degut a les corbes i irregularitats del terreny.

UF1: DEFORMACIONS DE CARROSSERIES I XASSÍS

UF1: DEFORMACIONS DE CARROSSERIES I XASSÍS

UF1: DEFORMACIONS DE CARROSSERIES I XASSÍS

Zona central: Aquí es troba la cèl·lula de seguretat. La qual ha de ser

UF1: DEFORMACIONS DE CARROSSERIES I XASSÍS

UF1: DEFORMACIONS DE CARROSSERIES I XASSÍS

UF1: DEFORMACIONS DE CARROSSERIES I XASSÍS

UF1: DEFORMACIONS DE CARROSSERIES I XASSÍS

UF1: DEFORMACIONS DE CARROSSERIES I XASSÍS

UF1: DEFORMACIONS DE CARROSSERIES I XASSÍS

Subxassis: Subjecten les parts mecàniques davanteres, donen resistència i

UF1: DEFORMACIONS DE CARROSSERIES I XASSÍS

UF1: DEFORMACIONS DE CARROSSERIES I XASSÍS

UF1: DEFORMACIONS DE CARROSSERIES I XASSÍS

UF1: DEFORMACIONS DE CARROSSERIES I XASSÍS

UF1: DEFORMACIONS DE CARROSSERIES I XASSÍS

UF1: DEFORMACIONS DE CARROSSERIES I XASSÍS

Avantatges de la carrosseria independent:

UF1: DEFORMACIONS DE CARROSSERIES I XASSÍS

UF1: DEFORMACIONS DE CARROSSERIES I XASSÍS

xassís combinat: te un disseny més complexa perquè està pensat per

UF1: DEFORMACIONS DE CARROSSERIES I XASSÍS

UF1: DEFORMACIONS DE CARROSSERIES I XASSÍS

Resiliència: capacitat d’un material d’absorbir cops sense trencar-se

Fragilitat: capacitat d’un material de trencar-se al rebre un cop

Plasticitat: Capacitat d’un material a ser sotmès a deformacions plàstiques

Resistència a la fatiga: capacitat d’un material de no trencar-se degut a

UF1: DEFORMACIONS DE CARROSSERIES I XASSÍS

UF1: DEFORMACIONS DE CARROSSERIES I XASSÍS

Conductivitat elèctrica: Propietat d’un material de conduir electricitat

oxidació: Reacció química que pateix un material degut a la interacció del

corrosió: Recció química que pateix un material degut a un àcid, base, o un

UF1: DEFORMACIONS DE CARROSSERIES I XASSÍS