LA FLOR QUE VOLIA VOLAR

Adaptaci: Rosa Miralles Segarra

Rosa Miralles Segarra

Hi havia una vegada...

... una xicoteta flor de color taronja i groc que estava molt i molt trista perqu no podia volar.

Rosa Miralles Segarra

Tenia unes fulles precioses, d'un color verd molt viu. I quan el sol acariciava els seus ptals semblava que estigus recoberta de petites gotes d'aigua que li donaven un aspecte brillant.

Rosa Miralles Segarra

Era la flor ms bonica del Prat. Per ella sempre estava trista. Les flors que tenia al voltant intentaven cada dia parlar amb ella per ella mai deia res. No volia parlar.

Rosa Miralles Segarra

Noms tenia una illusi: volia volar, descobrir qu hi havia ms enll del Prat, a l'altra banda del tur, volia volar....

Rosa Miralles Segarra

Una tarda, quan totes les altres flors feien la migdiada, ella mirava la muntanya que tenia davant i s'imaginava que volava amunt i avall, quan de sobte, va notar un pes en un dels seus ptals.

Rosa Miralles Segarra

- Qui ets? , va dir la petita flor. Ah! Perdona! Sc una abella obrera. Estic molt cansada. Puc quedar-me una estona a descansar?? Li va dir l'abella a la flor. -s clar que si! Qu t'ha passat?

Rosa Miralles Segarra

- He anat a recollir nctar a l'altra costat del tur. Avui he fet molts viatges fins all. Mhe cansat molt, vaig massa rpid. Aleshores he vist que queia perqu ja em sentia molt dbil.

Rosa Miralles Segarra

Descansar una estona ac amb tu i desprs tornar a casa. -On vius??, li va preguntar la flor. -Visc en un rusc, all darrera aquell arbre.

Rosa Miralles Segarra

-Oh, va dir la flor, i es va posar a plorar. Aleshores quan l'abella li va preguntar perqu estava tan trista, la flor li va explicar que ella cada dia somiava que podia volar,

Rosa Miralles Segarra

10

que podia anar molt lluny i conixer altres flors, altres animals, altres paratges. I que estava trista perqu sabia que mai podria volar.

Rosa Miralles Segarra

11

Labella, que havia estat escoltant molt atentament, va tenir una idea i li va dir: Jo et puc explicar tot el que veig quan volo, et parlar dels colors, de les formes i de les olors,

Rosa Miralles Segarra

12

els dir als animalons que em trobo que et vinguen a veure i texplicar les histries ms curioses dels llocs que puc veure des del cel.

Rosa Miralles Segarra

13

Jo ser els teus ulls i tu volars amb la teua imaginaci a travs de les meues paraules. Qu et sembla??

Rosa Miralles Segarra

14

Faries aix per mi? li va contestar la flor. Comenar ara mateix I aix va ser que la flor i labella es van fer inseparables. La flor mai ms va estar trista.

Rosa Miralles Segarra

15

Estava tan contenta que li brillaven els ulls de lemoci. Totes les flors del Prat es giraven cap a ella, li preguntaven coses i ella, emocionada parlava sobre tot all que labella li explicava.

I vet aqu un gos, vet aqu un gat, que aquest conte sha acabat!
Rosa Miralles Segarra 16

Rosa Miralles Segarra

17