Quadern 3r ESO de Matemàtiques Per L'antoni Maura

Fractal generat amb ordinador per lalumne David Corts
QUADERN DEXERCICIS MATEMTIQUES 3r ESO

GRUP: ______
NOM : __________________________________________________________
INSTITUT ANTONI MAURA
DEPARTAMENT DE MATEMTIQUES
ORIENTACIONS ACADMIQUES
NOM MATRIA : MATEMTIQUES
CURS : 3r ESO
PROFESSOR:
1. INTRODUCCI GENERAL
Programaci de matemtiques curs 2012 2013
2. UNITATS DIDCTIQUES I CONTINGUTS
UNITATS CONTINGUTS
1. Reps de nombres enters
Operacions, prioritat doperacions, operacions combinades. Problemes.
2. Nombres racionals i irracionals
Operacions combinades. Classificaci de nombres. Fraccions
.Decimals. Nombres racionals. Nombres irracionals. Problemes.
3. Potncies dexponent enter Definici, operacions i propietats. Reps de potncies de base 10.
Notaci cientfica. Arrels.
4. Llenguatge algebraic
Traducci al llenguatge albebrac. Operacions amb monomis i
polinomis, identitats notables. Factor com. Fraccions algebraiques
(introducci).
5. Equacions
Equacions de primer i segon grau (completes i incompletes).
Problemes.
6. Sistemes dequacions
Sistemes dequacions Problemes dequacions i sistemes.
7. Les funcions i els grfics.
Concepte i elements duna funci; formes de definir una funci.
Fenmens de la vida quotidiana: interpretaci de grfic. Propietats
globals de les funcions.
8. Funcions lineals.
Funci de proporcionalitat. Funci constant. Equacions de la recta
( punt pendent., recta que passa per dos punts, general). Aplicacions
prctiques. Problemes de la vida quotidiana.
9. Estadstica
Poblaci i mostra. Variables estadstiques (quantitatives, qualitatives,
discretes i continues). El procs que se segueix en estadstica.
Organitzaci de dades. Confecci d'una taula de freqncies. Grfics
estadstics. Parmetres estadstics de centralitzaci (clcul i
interpretaci) i de dispersi (interpretaci) : clcul mitjanant taules
de freqncies.
10. Tractament de l'atzar
Conceptes bsics: conjunts, esdeveniments, freqncies. Clcul de
probabilitats. La regla de Laplace. La llei dels grans nombres.
11. Geometria plana i de lespai
Aplicacions del teorema de Pitgores (problemes). Problemes drees
i volums .
2
INSTITUT ANTONI MAURA
DEPARTAMENT DE MATEMTIQUES
3. TEMPORITZACI
PRIMER TRIMESTRE Unitats 11, 1, 2 i 3
SEGON TRIMESTRE Unitats 4, 5 i 6
TERCER TRIMESTRE Unitats 7, 8, 9, 10
4. CRITERIS DE AVALUACI I QUALIFICACI
1. Proves escrites amb nota , amb observaci especial de les estratgies utilitzades. Es
passaran proves de temes o de part dells quan sigui necessari observar si van assolint
els coneixements que es pretn a cada tema. De vegades aquestes proves podran
incloure exercicis de temes anteriors, de tal manera que serviran per anar recuperant les
mancances al llarg del curs.
2. Observaci dels hbits de treball :la feina realitzada en casa i a classe, aix com el
quadern augmentaran o disminuiran el promig de la puntuaci obtinguda en les proves
escrites.
3. Observaci de la participaci i actitud front a la matria
Per a obtindre la qualificaci de cada trimestre els percentatges que donaran la nota final seran els segents:
PERCENTATGE EN LA NOTA DE
LAVALUACI
Proves escrites realitzades 70%
Treball a laula i a casa i quadern 20%
Actitud i participaci 10%
Pel que fa a la recuperaci de matemtiques pendents de 2n deso:
A finals de gener, el professor podr decidir, en base a la feina desenvolupada, si lalumne aprova la
matria de 2n. Si no aprova, durant aquest mes hi haur un examen dels continguts de la matria
corresponent. Lalumne haur destar informat pel professor de la matria sobre aquests continguts. A
finals del mes dabril hi haur un altre examen pels alumnes que no hagin aprovat al mes de gener. En
les dues convocatries, de gener i dabril, els alumnes disposaran duna fitxa per repassar i que contar
1 punt si la lliuren abans de lexamen.
Si l'alumne aprova la matria de 3r, li queda aprovada la matria pendent corresponent a 2n.
Si lalumne NO aprova la matria de 3r al juny, al setembre far recuperaci de 3r ESO i de 2n ESO.
5. CRITERIS DE RECUPERACI DE LA MATRIA
Per recuperar la matria al llarg del curs, cada professor, per Nadal i Pasqua, lliurar als alumnes
treballs amb continguts acumulats. A ms, cada professor t llibertat per fer recuperacions per temes o
trimestres. I finalment, a final de curs tots els alumnes suspesos, es podran presentar a un examen de
recuperaci global al juny. En aquesta convocatria tamb es podr pujar nota.
Per recuperar la matria al setembre, els alumnes presentaran les tasques destiu (que contaran 1 punt) i
faran lexamen corresponent de la convocatria
6. MATERIAL I RECURSOS DIDCTICS
Quadern dexercicis elaborat pel departament.
Quadern.
Calculadora cientfica.
3
UNITAT 1: REPS DE NOMBRES ENTERS
1. INTRODUCCI
2. OPERACIONS BSIQUES
2.1. LA SUMA I RESTA. Exercici 1
2.2. CADENES DE SUMES I RESTES Exercici 2,3
2.3. LA TAULA DELS SIGNES:
SIGNES JUNTS, MULTIPLICACI I DIVISI Exercici 4,5
3. OPERACIONS COMBINADES
3.1. AMB UN PARNTESIS Exercici 7
3.2. AMB MS DUN PARNTESISExercici 8
4. AUTOAVALUACI
4
1. INTRODUCCI

Els nombres naturals sn aquells nombres que no tenen signe, per tant, positius; i
que tampoc tenen coma, es a dir, no tenim cap fracci de la unitat. El seu smbol s
la N, i est format per N = { 0, 1, 2, 3, 4, ....}
Desprs, amb la necessitat dexpressar un deute o mancana, van aparixer els
nombres enters, que sn aquells que no tenen coma per si que tenen signe, poden
ser positius o negatius. El seu smbol s la Z = { ...., 3, 2, 1, 0, 1, 2, 3,....}
Per tant, tots els nombres naturals sn tamb nombres enters!
I els segents nombres:
5
15
, , 9 3
2
tamb sn nombres enters!

2 OPERACIONS BSIQUES
2.1 LA SUMA I LA RESTA

Sumarem quan tenen el mateix signe i deixarem el signe que tenen.
+ 4 + 5 = + 9 3 8 = 11
I restarem si tenen signes diferents, deixant el signe del ms gran
4 + 7 = + 3 + 2 8 = 6
1. Practica les sumes o les restes. Pensa que si no tenen signe al davant sempre ser positiu:
a) 8 3 =
b) 4 + 9 =
c) 3 6 =
d) + 7 + 3 =
e) 2 8 =
f) 9 2 =
g) 5 3 =
h) 7 + 2 =
i) + 8 12 =
j) 3 8 =
k) 4 9 =
l) 7 + 3 =
m)+3 4 =
n) 6 + 2 =
o) 3 + 5 =
p) 7 8 =
q) +3 1 =
r) +2 + 7 =
s) 6 2 =
t) +4 9 =
u) 3 5 =
v) 2 + 5 =
w) +4 9 =
x) +2 + 6 =
y) 3 + 7 =
z) 8 3 =
aa) 2 + 6 =
bb) +7 4 =
cc) +2 8 =
dd) 4 1 =
ee) 5 + 9 =
ff) +5 2 =
gg) +8 12 =
hh) 6 + 2 =
ii) +4 2 =
jj) +5 9 =
2.2 CADENES DE SUMES I RESTES

Si tenim vries sumes i restes, el ms fcil s:
sumar tots els positius
sumar tots els negatius
Fer la resta deixant el signe del ms gran.
6 + 2 7 3 + 6 2 positius = +6 +2 + 6 = +14
+14 12 negatius = 7 3 2 = 12
+2
5
2. Fes tu ara els segents exercicis:
a) 5 + 2 + 7 8 3 + 9 =
b) 7 2 + 6 3 + 3 =
c) 8 + 7 + 2 + 1 7 3 + 1 =
d) 3 + 4 + 5 2 4 1 + 7 =
e) 5 3 2 + 6 + 1 9 =
f) 4 2 + 6 + 8 2 + 3 =
g) 6 3 + 2 + 4 8 =
h) 7 3 + 2 + 4 6 1 + 6 =
2.3 LA TAULA DELS SIGNES: SIGNES JUNTS, MULTIPLICACI I DIVISI

La taula la emprarem quan: hi ha dos signes junts
separats per un parntesis, en la multiplicaci i en la
divisi.
+ ( + 3 ) ( + 5 ) + ( 4 ) ( 3 ) = + 3 5 4 + 3 = + 6 9 = 3
( + 4 ) ( 3 ) = 12 , o b, ( 2 ) ( 6 ) = + 12 , o b, ( 8 ) : ( + 2 ) = 4
3. Fes les segents cadenes de sumes, abans indica el signe definitiu de cada nombre:
a) ( + 3) + ( 4) ( +2 ) =
b) + ( 4) + ( 3) ( 8) =
c) ( 1) ( + 2) + ( 3) ( 6) =
d) + ( +5) ( + 4) ( 2) + ( 1) =
e) ( 2) + ( 3) ( 1) + ( +2) ( 5) =
f) ( +2) + ( + 4) + ( 2) ( 1) =
g) ( + 6) ( +4 ) + ( +5) + ( 2) ( 3) =
h) + ( 6) + ( 9) ( +11) + ( +2) =
i) + ( +5) ( +2) + ( +3) ( 4) ( +6) =
j) ( 5) ( + 4) + ( +6 ) ( 4 ) =
4. Aplica tamb la taula dels signes per ara a les multiplicacions i divisions:
a) (+ 5) . (+ 8) =
b)( 15) . ( 3 ) =
c) ( 12) . (+ 4) =
d)(+ 50) . ( 4) =
e) (+ 9) . (+ 8) =
f) ( 9) . ( 16) =
g)(+ 12) . ( 6) =
h)( 11 ). (+ 6) =
i) 72 : 12 =
j) 10 : (+ 5)=
k)72 : 6 =
l) ( 60) : ( 12)
m)
5
15
=
n)
15
90
+
=
o)+ 39 : 13 =
p)( 200) : ( 40) =
q)(+ 6): ( 6) =
r) ( 200): (+ 40) =
s)
15
75
+
=
t)
3
6
=

+ + +
+
+
+
6
5. Realitza les segents operacions :
a) ( 5) . ( 2) . (+ 4 ) . ( 3 )=
b) ( 3 ). (1 ) . ( 2 ) . (+ 2 ) . (+ 6 )=
c) ( 2 ) . ( 2 ) . ( 2 ) . ( 2 ) . ( 2 ) . ( 2 ) =
d) ( 17) + ( 30) + (+ 28) + (+ 23) =
e) ( 5) + (+ 29) + ( 14) + ( 26) =
6. Tha semblat fcil? Doncs ara ho barregem a veure si ho saps. Quantes penses que encertars?
a) 45 =
b) 74 =
c) 9:(3) =
d) 77 =
e) 5 9 =
f) 8(7)=
g) 5 + 9=
h) 8(3)=
i) 7 9 =
j) 18:(3) =
k) 7 + 9 =
l) 3 5 =
m)73 =
n) 5(7)=
o) 6 5 =
p) 87 =
q) 9 + 8=
r) 3 5 =
s) 3(6)=
t) 5(9)=
u) 3 6=
v) 6 4 =
w) 3 9=
x) 8 7 =
y) 4(6) =
z) 8(3)=
aa) 7 6 =
bb) 4 + 7=
cc) 6 4=
dd) 1 + 9=
ee) 8(7)=
ff) 2 + 3 =
gg) 6 4 =
hh) 3(8)=
ii) 6 + 4=
jj) 3 6 =
kk) 4 3 =
ll) 7 + 6 =
mm) 14:(2 )=
nn) 8 + 2=
3. OPERACIONS COMBINADES
3.1 AMB UN PARNTESIS

Farem el mateix amb els signes per has de recordar la prioritat doperacions:
1r. Parntesis
2n. Multiplicacions i divisions
3r. Sumes i restes
3 + 6( 2 7 ) = 3 + 6( 5) = 3 30 = 33
Pensa que en cada pas has descriure TOTS els nombres al mateix lloc menys
loperaci que t la prioritat, que posarem el seu resultat.
7. Fes tu ara els segents exercicis:
a) 2 + 3( 5 1 ) =
b) 2 4( 5 7 ) =
c) 1 + 3( 4 8 ) + 5( 2 + 4 ) =
d) 8( 2 3 4 ) =
7
e) 2 ( 15 8 ) =
f) 6 4( 8 3 ) 2( 2 9 ) =
g) 3 + 6( 2 7 ) 3( 8 2 ) =
h) 12 + 6( 8 3 ) =
i) 2 + ( 3 + 5 )4 =
j) ( 12 4 )(5) + 2( 5 8 ) =
k) 2 + ( 5 + 2 )3 =
l) 6 + ( 8 15 )5 ( 2 + 3 )(2) =
m)5 7( 83 5) =
n) 8 6( 2 + 73 ) =
o) 5 + 7(8 2 ) =
p) 5( 3 2 ) =
q) 5(3 + 5) + 2 =
r) 15:5 + 10:(5)=
s) 3 2( 5 2 7 ) =
t) ( 3 + 2)5 26 =
u) + 2(7 + 3) + 10 =
v) 4(3 + 1) + 43 =
w) 2(7 4) 52 =
x) 2 + 5( 2 + 34) =
3.2 AMB MS DUN PARNTESIS
8. Igual que abans, per resoldrem primer els parntesis petits i desprs el grans.
a) 9 [4 + ( 8 + 7)5]=
b) ( 9 + 8)[7 + 5(8 9) + 7] 3 + 1=
c) 5 [4 (5 10) + 9(7 4) ] =
d) 9 + [4 (9 25) + 10] 9 =
e) 8 + 3( 7 + 5) + [ 9 + (12 8)3 + 5] =
f) 7 + ( 4)[ 9:(3) + ( 85 32 ) ] =
g) [7 9:(3) + (7 5)(3) ]2 + 9 =
h) [ 8 3 + 7(5 9)] + 8 3 =
8
i) 2 7[ (5 8 )3 7 + 5] =
j) 9 [ 8 3(7 5 )] + 8[ 7 (5 9) 8] =
k) (3 7)5 8[ ( 3 7 )5 + 9] =
l) [8 + 7(3 5) ] + (9 1)[8 3 + (7 9)] =
m)(3 5 ) + 9[5 + 9 4 (3 8 ) + 5(9)] =
n) 8 4[ 2 3(8 2)] =
o) (5 9)[ 8 + 9(2 3) + 9] + 8[ 7 2(3 + 9)]=
p) [8 + (5 9) 4 ]2 3=
q) 8 [4 + (8 6 )7] =
r) (7 + 3)6 + 5[ 1 3(5 9)] =
s) 6 (3)(9 + 7 1) [ 7 4(5 + 2 + 6) 1] =
t) 6 4 [ 3(5 3 + 1 ) + (2 5) (4)]=
u) 3 5 2[3 (1 4) [1 2( 3 5)] 32] =
v) 5[ 6 ( 8:4 2 + 3 5)2 + 20 ] =
4. AUTOAVALUACI
a) (+3) (+8)=
b) (3) ( 8) =
c) (+3) ( 8) =
d) ( 3) (+ 8) =
e) (+ 6) : (+ 2) =
f) ( 6) : (2) =
g) (+ 6) : ( 2) =
h) ( 6) : (+ 2) =
i) + ( 38) (12) =
j) (+ 38) (+ 12) =
k) + ( 38) (+ 12) =
l) (+ 38) ( 12) =
m)+ (+42) ( 47) =
n) (+42) (+ 47) =
o) + ( 42) ( 47)=
p) ( 42) (+ 47) =
q) [ ( 3) + ( 2) ] =
r) [ + ( 8 + 2 ) ] =
s) 8( 3 + 5 ) = Sol: 16
t) 6 54 + ( 2 3)8 = Sol: 22
u) 9 (2 + 3)(4 + 5) = Sol: 14
v) 4( 1 34 + 5) = Sol: 24
w) 23 + [ 8 + 3( 10 42) ] = Sol: 8
x) 9 (2 5) + 63 7 = Sol: 16
y) [ 5 + ( 2 6)2 ]2 + 3 = Sol: 3
z) (5)[( 4 ) + 2 ( 4 + 32 1) ] = Sol:55
9
UNITAT 2: NOMBRES RACIONALS I IRRACIONALS
1. NOMBRES RACIONALS. FORMES D'EXPRESSI.
Nombres racionals.
Decimals exactes i peridics.
Conversions :
Fracci a decimal i decimal a fracci. Fracci generatriu. Exercicis 1 3.
Fracci a percentatge i percentatge a fracci. Exercicis 1 3.
2. CLASSIFICACI DELS NOMBRES.
Successives ampliacions del conjunt de nombres : naturals, enters, racionals, reals.
Identificaci de nombres racionals i irracionals. Exercici 4.
3. FRACCIONS EQUIVALENTS. SIMPLIFICACI.
Fraccions equivalents.
Obtenci de fraccions equivalents. Exercicis 7, 9.
Simplificaci de fraccions. Exercici 8.
Fracci irreductible.
4. COMPARACI I ORDENACI. REDUCCI A DENOMINADOR COM.
Mnim com mltiple de diversos enters.
Clcul del mnim com mltiple. Exercicis 10, 11.
Reducci a com denominador. Exercicis 10, 11.
Comparaci i ordenaci de fraccions. Exercicis 10, 11.
5. OPERACIONS AMB FRACCIONS.
Operacions amb fraccions :
Suma i resta . Exercici 12.
Producte i divisi. Exercici 13.
Operacions combinades. Exercici 14.
Sumes i restes amb parntesis. Exercici 15.
Operacions combinades amb parntesis.. Exercici 15.
Fraccions de fraccions. Exercici 16.
Clcul de la fracci d'una quantitat donada. Exercici 17.
6. PROBLEMES
Resoluci de problemes en els quals intervenguin fraccions. Exercicis 18 36.
7. AUTOAVALUACI
10
1. NOMBRES RACIONALS. FORMES D'EXPRESSI.

Un nombre racional s de la forma
enter
enter
, on el nombre de dalt s diu numerador i
el dabaix denominador.
El denominador divideix al numerador.

Els nombres racionals es poden expressar en forma de fracci, de decimal o de
percentatge.
De fracci a decimal
Basta fer la divisi.
Exemple 1:

2
5
= 25
3
2
= 0666... =
6 ' 0
De decimal a fracci.
Si s un nombre decimal finit s prou amb posar el nombre amb la part decimal
com si fos entera i dividir per l'unitat seguida de tants zeros com hi hagi a la part
decimal. Aix equival a multiplicar i dividir per la mateixa potncia de 10
217 =
100
217
100
100 17 ' 2

Si s decimal infinit peridic, cal distingir dos casos :
Peridic pur : Multiplicam per una potncia de 10 tal que el primer periode passi a
la part entera, i a continuaci restam el nombre inicial.
Exemple 2:
N = 3'47474747...
Hem de multiplicar per 100 perqu es repeteixen 2 xifres:
100N = 347'4747...
N = 3'4747... Per tant: =
99
344
.
99N = 344
Peridic mixt : Seguim el mateix procediment, per abans de restar multiplicam
tamb el nombre inicial per una potncia de 10 que faci passar a la part entera
l'avantperiode.
Exemple 3:
N = 2'5142142142...
Hem de multiplicar per 1000 perqu el periode t tres xifres, i desprs per 10, ja
que l'avantperiode t una xifra.
1000N = 25142'142142...
10N = 25'142142... Per tant: F=
990
25117
.
990N = 25117
11
De percentatge a decimal
Un percentatge s una part sobre un total de 100. Per tant, equival a la divisi per
100 de la quantitat donada.
Exemple 4 :
25% = 25 ' 0
100
25
37'5% = 375 ' 0

100
5 ' 37
De percentatge a fracci
Expressam en forma de fracci de denominador 100, i simplificam si cal.
Exemple 5 :
25% =
4
1
20
5
100
25

37'5% =
8
3
40
15
200
75
1000
375
100
5 ' 37

De decimal a percentatge
Procedim de manera inversa que en el pas de decimal a percentatge; s a dir,
multiplicam per 100.
Exemple 6 :
63% = 0'63
5% = 0'05
1. Expressa en forma de percentatge :
a)
100
17
e) 0'15 =
b)
2
1
f) 0'4 =
c)
4
3
g) 0'04 =
d)
5
2
h) 2 =
2. Expressa en forma de decimal :
a)
15
4
e) 95% =
b)
5
12
f) 7% =
c)
3
4
g) 12'5% =
d)
7
5
h) 150% =
12
3. Expressa en forma de fracci :
a) 03 = f) 4141414... =
b) 225 = g) 5'123123123... =
c) 0'225 = h) 314444... =
d) 0'075 = i) 00232323... =
e) 6222.... = j) 2'12151515... =
2. CLASSIFICACI DELS NOMBRES

Els nombres Naturals = { 0,1,2,3...} sn els que primer coneixem.
Ms envant, s'amplia aquest conjunt de nombres afegint ne els oposats dels seus
elements (els nombres negatius). Obtenim aix el conjunt dels nombres
Enters = {..., 2, 1, 0, 1, 2,...}
Desprs es torna ampliar el conjunt dels nombres afegint ne tots aquells que sn
quocient de dos nombres enters. Aquests, com hem dit al principi, sn els nombres
Racionals .
Observa que tots els nombres naturals sn tamb enters per definici, i a ms sn
racionals, ja que tot nombre natural es pot escriure en forma de fracci de
denominador 1 :

1
2
2 ,
1
1
1 , etc.
Per la mateixa ra, els nombres enters tamb sn racionals. Per no tots els enters
sn naturals (noms els positius i el zero). Ni tots els nombres racionals sn naturals
ni enters.
En resum, el conjunt dels nombres naturals est incls dins el dels nombres enters,
que a la vegada forma part dels nombres racionals.
Sn aquests tots els nombres possibles ?
La resposta s que no. Existeix una infinitat de nombres que no poden expressar se
en forma de fracci, o quocient entre dos nombres enters. El primer que es va
conixer a la histria s el nombre

2
= 1'4142135623... ,
que correspon a la mesura de la diagonal d'un quadrat de costat la unitat.
Aquests sn els nombres Irracionals.
Tamb sn irracionals les arrels no exactes :
3 = 1'7320508075... , 5 =223606797749... , etc.
I tamb ho s el nombre que s'obt en dividir el permetre d'una circumferncia pel
seu dimetre, s a dir
= 314159265...
13
Altres irracionals famosos sn el nombre
e = 2'71828182...
i el nombre d'or,
=
+
2
5 1
1'61803398...
Reconeixement de nombres irracionals a partir de l'expressi decimal
Tots els nombres racionals s'expressen, com hem vist, en forma de decimal exacte o
infinit peridic. Els nombres irracionals tenen una expressi decimal infinita no
peridica.
Exemple 7 :
7'5 Racional
4'23 Racional
5 Racional
3'272727... Racional
168764654148.... Irracional
2'010010001... Irracional
4. Identifica raonadament els nombres irracionals :
a) 1 k) 1'121221222...
b) 24 l)
2
8
c) 5222... m) 3'89256256256...
d) 1 n)
4
5
e) 7 o) 25 ' 0
f)
3
2
p) 0'121122111222...
g) 25 q) 2'121212...
h)
3
9
r)
9
1
i) 25 s) 01 ' 0
j) 0 t)
24
5. Identifica raonadament els nombres enters de la pregunta anterior.
6. Dna tres exemples d'un nombre:
Natural = { , , }
Enter = { , , }
Racional = { , , }
Irracional = { , , }
14
3. FRACCIONS EQUIVALENTS. SIMPLIFICACI.

Fraccions equivalents
Dues fraccions sn equivalents si representen el mateix nombre.
Obtenci de fraccions equivalents

Una fracci no canvia de valor si multipliquem o dividim per un mateix nombre el
numerador i el denominador.
Exemple 8 :
10
4
2 5
2 2
5
2

15
6
3 5
3 2
5
2

Per tant, les fraccions
15
6
10
4
,
5
2
i sn equivalents.
A vegades, tamb s possible dividir numerador i denominador per un mateix
nombre : la fracci aix obtenguda s equivalent a la primera, i deim que hem
simplificat o redut la fracci.
Simplificar una fracci s convertir la en una fracci equivalent dividint
numerador i denominador pel mateix nombre.
Exemple 9 :
7
3
5 : 35
5 : 15
35
15
2 : 70
2 : 30
70
30

Per tant, les fraccions
7
3
35
15
,
70
30
i sn equivalents.
Si no hi ha cap nombre pel que poguem dividir numerador i denominador, direm
que la fracci s irreductible.
A l'exemple anterior, la fracci
7
3
s irreductible.
SEMPRE que treballem amb fraccions acabarem reduint les fins arribar a la
irreductible.
7. Calcula tres fraccions equivalents en cada cas :
a)
6
2
b)
4
12
c)
500
3
d)
7
12
15
8. Simplifica fins arribar a la irreductible les segents fraccions :
a)
48
12
e)
60
72
b)
28
21
f)
40
32
c)
60
120
g)
36
12
d)
540
240
h)
360
720
9. Troba el terme que falta en cadascun dels segents parells de fraccions :
a)
9
5
45

a
b)
d
161
40
21
c)
7
13 91
b
d)
40 80
9 c
4. COMPARACI I ORDENACI. REDUCCI A DENOMINADOR COM.

Reducci a denominador com
Donades dues fraccions, sempre podem transformar les en altres dues que :
Tenguin el mateix denominador.
Cada fracci sigui equivalent a una de les fraccions inicials.
El denominador com s el mnim com mltiple (mcm) dels denominadors.
Els nous numeradors s'obtenen dividint el mcm entre els denominadors i multiplicant
el resultat pels numeradors inicials.
Exemple 10 :

6
5
i
4
7
Calculam mcm (6,4) = 12

12
i
12
Posem 12 als denominadors. Dividim 12 pels denominadors : 12:6 = 2 , 12:4 = 3

12
10
i
12
21
Multiplicam els resultats pels numeradors: 25 = 10 , 37 = 21
Ordenaci de fraccions.
Si les fraccions tenen el mateix denominador, la comparaci entre elles s directa :
ser ms gran la que tengui el major numerador.
Si tenen denominadors distints, les redum a com denominador i comparam els
nous numeradors.
Exemple 11:
Comparar les fraccions
15
11
10
7
i

30
21
10
7

30
22
15
11
Per tant,
15
11
10
7
<
16
10. Compara les fraccions :
a)
12
9
i
15
12
b)
8
5
i
12
7
11. Ordena de menor a major :
a)
9
7
,
6
5
,
18
13
b)
12
9
,
5
3
,
15
7
c)
8
3
,
12
5
,
4
3
,
6
4
d)
15
8
,
5
2
,
2
1
,
3
2
5. OPERACIONS AMB FRACCIONS.
Acabarem sempre simplificant el resultat tantes vegades com es pugui, fins arribar a
una fracci irreductible.

Suma i resta
Redum les fraccions a com denominador, i desprs sumam (o restam) els nous
numeradors.

Exemple 12 :

15
13
30
26
30
21
30
5
10
7
6
1
+ +

10
1
10
1
10
2
10
1
5
1

Multiplicaci
Multiplicam entre s els numeradors i els denominadors.
Exemple 13 :

21
20
7 3
4 5
7
4
3
5

Divisi
Multiplicam la primera fracci per la inversa de la segona.
Exemple 14 :
12
35
4
7
3
5
7
4
:
3
5

Aix s el mateix que multiplicar el numerador de la primera pel denominador de
la segona, i el denominador de la primera pel numerador de la segona :
12
35
4 3
7 5
7
4
:
3
5

a) +
4
1
2
1
b)
4
1
2
1
c) +
5
2
4
3
d) +
20
11
12
5
17
e)
8
5
4
3
f) +
6
5
4
1
g) +
9
7
6
1
h)
15
71
10
7
i) +
3
1
1 j)
10
1
1
k)
2
3
2 l) +
12
5
8
3
m) + +
8
1
4
1
2
1
n) + +
10
7
4
3
5
2
o) +
6
1
3
1
2
1
p) +
15
7
5
3
3
2
q) +
6
7
2
3
5
3
3
2
r) + +
6
1
2
5
4
3
7
a)
5
4
3
5
b)
9
7
7
3
c)
10
4
8
5
d)
3
2
:
5
2
e)
18
7
:
9
2
f)
12
5
:
8
3
g) 5
5
1
h)
9
2
7
i) 4 :
3
8
j)
5
3
: 6

Operacions combinades
Procedirem pas a pas, respectant la jerarquia d'operacions. Ens evitarem clculs
fastigosos si podem simplificar les fraccions en els passos intermitjos.
Exercici resolt 1

120
37
120
75
120
112
8
5
15
14
48
30
45
42
10
6
:
8
3
5
6
9
7

Exercici resolt 2

15
13
15
10 3
3
2
5
1
3
2
5
8 9
3
2
15
8
5
3
3
2
45
24
5
3
3
2
5
6
9
4
5
3
+
+ +
,
_
,
_
,
_

a) +
3
4
2
9
5
4
3
5
b) + 5
5
1
10
4
8
5
18
c) +
18
7
9
2
3
2
:
5
2
d) + 4 :
3
8
9
5
:
3
2
e)
4
5
3
2
5
4
4
3
f) +
10
15
5
8
6
2
8
3
g)
16
1
8
1
4
1
2
1
= h) +
3
2
5
6
9
4
5
3
a)
,
_
+
3
2
6
1
3
=
b)
,
_
,
_
2
7
5
3
2
2
=
c)
,
_
2
3
1
5
=
d)
,
_
+
8
5
3
4
5
6
=
e)
+ +
,
_
+
4
1
3
4
2
3
3
1
1
2
3
f)
,
_
,
_
+ 1
5
2
4
3
2
4
1
5
3
=
g)
,
_
,
_
,
_
+
4
1
3
1
2
1
4
3
3
1
1
=
h)
1
]
1
,
_
,
_
+
2
1
4
3
1
3
1
6
5
=
i)
4
2
3
5
2
1
3
2
:
6
2
+
,
_
=
j)
,
_
,
_
3
1
6
5
6
1
2
1
4
3
3
2
k)
,
_
,
_
+
4
1
2
1
: 3 1
4
2
: 5
19
l)
4
3
:
,
_
8
3
6
5
+
12
8
6
5
:
8
3
=
m)

,
_
+
,
_
2 3
7
2
3
35
3
14
:
4
7
2
3
3
2
6
4
3
2
n)
1
]
1
,
_
+
3
2
4
1
1
6
5
o)
1
]
1
,
_
+
1
]
1
,
_
+
3
1
2
1
1
3
1
2
1
2
p)
1 1 1 1
4
3 4 5 6
1 _
+
' ;
1
, ]
=

Quocients de fraccions

Quan tenim operacions de fraccions al numerador i al denominador, hem d'efectuar
les operacions a cada banda i desprs resoldre de la segent manera :
c b
d a
d
c
b
a
d
c
b
a
:
Exercici resolt 3
15
4
3 5
4 1
4
3
:
5
1
4
3
5
1

16. Redueix les fraccions:
a) b) c) d)
10
3
3
9
4
1
1
3
2
+
e)
,
_
,
_

22
17
1
5
6
11
9
1
4
3
Fracci d'una quantitat
Per calcular el valor de la fracci d'una quantitat donada, simplement hem de
multiplicar la fracci per aquesta quantitat.
Pensa que el denominador sempre divideix i el numerador multiplica.

4
3
10
7
5
3
4
1
3
5
3
3
5
3
+
2
1
1
2
1
1
+
20
Exemple 14 :
Calcular els
3
2
de 84 .
56 2 28 2 ) 3 : 84 ( 84
3
2

17. Calcula :
a)
2
3
de 20 b)
7
2
de 28
c)
7
2
de 735 d)
13
5
de 104
e)
6
5
de 498 f)
8
3
de 1160
g)
9
4
de 153 h)
11
7
de 1650
6. PROBLEMES

Problema resolt 1 (determinar la part coneixent el total)
Dun pasts que pesava 16 kg. ja se nhan menjat 3/8. Quant pesa el tros que han
menjat ?
Han menjat els 3/8 d'1'6 kg (fracci 3/8 de la quantitat 1'6). Per tant,
kg 6 ' 0 3 2 ' 0 3 ) 8 : 6 ' 1 ( 6 ' 1
8
3

Problema resolt 2 (determinar el total coneixent la part)
He recorregut 10 km d'un cam. Si he fet
8
2
parts del cam, quants km t aquest ?
Si 2/8 del cam sn 10 km, llavors 1/8 del cam seran 10:2 = 5 km.
Per tant, el cam complet (8/8) tendr 58 =40 km.
Tamb haurem pogut raonar aix : Aquest s el problema invers de l'anterior, que
hem resolt multiplicant per la fracci. Per tant, realitzarem l'operaci inversa :
dividir per la fracci (que s el mateix que multiplicar per l'invers d'aquesta).
Invertim la fracci i multiplicam, 40 8 5 8 ) 2 : 10 ( 10
2
8
km.
21
Problema resolt 3
Dun bid doli sen treu primer la meitat i desprs la cinquena part. Tot i aix,
encara hi queden 3 litres. Quina s la capacitat del bid?
Podem representar grficament el problema per a aclarir idees :

Com que les fraccions sn
2
1
i
5
1
, dividirem el total en 10 parts (mcm de 2 i 5).
Redum a denominador com :
10
5
2
1
parts se'n treuen primer ,
10
2
5
1
parts se'n
treuen desprs. Queden, per tant,
10
3
parts del bid.
Si
10
3
parts sn 3 litres, llavors el total ser (veure problema resolt 2) :
10 3
3
10
litres.
Si consideram que el total s la unitat, podem resoldre problemes com l'anterior
de manera ms directa. La fracci que queda s el resultat de restar
2
1
i
5
1
a la
unitat. s a dir:
10
3
10
2 5 10
5
1
2
1
1

s la fracci restant. El final es resol
igual.
18. Shan consumit els 5/6 duna capsa de 30 bombons. Quina fracci en queda ?
Quants de bombons queden ?
19. Si ja he fet
3
2
parts d'un cam de 21km. Quants km em falten per recrrer ?
20. Una horta t una extensi de 8000 m
2
, dels quals els 3/5 es traben sembrats de
blat de moro, i la resta dalfals. Quants de metres quadrats shi han dedicat a cada conreu ?
21. Un agricultor rega al mat 2/5 dun camp. A lhorabaixa rega la resta, que sn
6000 m
2
. Quina s la superfcie total del camp?
22. Tres quarts de quilo de formatge costen 870 . Quant costa un quilo ?
23. Quants habitants t una poblaci si els menors de 15 anys sn 2800 i sn 2/7 del
total ?
24. Una parcella que ocupava 3/7 dun terreny sha venut per 12000 . Quant costava
el terreny complet ?

1/2
1/5
22
25. En una classe hi ha 10 nines i 14 nins. Quina fracci representen les nines? I els
nins ?
26. Amb un recipient que contenia de litre daigua, hem omplert un tass de 2/5 de
litre de capacitat. Quina fracci de litre queda en el primer recipient ?
27. En una enquesta sobre consum, de les persones enquestades afirmen que els
agrada el caf, 1/3 declara que no els agrada, i la resta, no contesta. Quina fracci dels
enquestats contesta ? Quina fracci no contesta ?
28. En un depsit ple daigua hi havia 3000 litres. Un dia es va gastar 1/6 del depsit, i un
altre dia, 1250 litres. Quina fracci en queda?
29. Dun solar sen van vendre els
3
2
de superfcie, i desprs, els
3
2
de la resta.
Lajuntament va expropiar els 3200 m
2
quedaren per a un parc pblic. Quina nera la
superfcie?
30. En una parada de fruites i verdures, els
6
5
de limport de les vendes dun dia
corresponen a lapartat de fruites. Del diners recaptats en la venda de fruita, els
8
3

corresponen a las taronges. Si la venda de taronges ascendeix a 89 , quina caixa ha fet
lestabliment?
31. Tres socis inverteixen els seus estalvis en un negoci. El primer hi aporta 1/3 del
capital, el segon 2/5 i el tercer la resta. Tres mesos desprs, reparteixen uns beneficis de
150000 . Quant correspon a cada soci?
32. Dun pasts de carabassa, el primer dia de menjar queden 3/5 parts. I el segon dia,
del que queda, ens deixem 1/3 part. Si sobren 150gr, quants quilos pesava el pasts?
33. Un camp rectangular de 120 m de llarg es posa a la venda en dues parcelles a ra
de 50 el metre quadrat. La primera parcella, que representa els 7/12 del camp, surt per
140.000 . Quina s lamplria del camp?
34. En rentar una tela, la longitud es redueix en 1/10 i lamplria, 1/15. Quina
longitud hem de comprar duna pea de 0,90 m dample per tenir, desprs de rentarla, 10,5
m2 de tela?
35. En un dipsit queden 15L. Si l'altre dia vam gastar 2/5, quina s la capacitat del
dipsit?
36. D'un cam de 65Km, el primer dia vaig fer 12km, el segon dia 2/10 parts. Quants
quilmetres me falten per fer? Quina fracci representa aix?
23
7. AUTOAVALUACI
1. Situa en cada casella els nombres corresponents. Atenci: un nombre pot estar en ms
duna casella.
2, 3, 4/5, 3/6, 4/2, 25 , 26 ,
1 3 ' 4

, 618 , 001001000100001... ,
3
125
16/4 , , 4
2
,
2
,
Naturals
Enters
Racionals
Irracionals
2. Demostra que
9 6 ' 3

i 37 se expressen amb la mateixa fracci.
Demostra que 0
3
+ 0
6
= 1.
3. Ordena de menor a major les segents fraccions
6
13
,
2
9
,
4
15
,
3
10

4. Realitza les segents operacions, simplificant el resultat.
a)
,
_
+
,
_
+
6
1
5
3
5
2
6
5
b)
,
_

,
_
+ +
5
7
2 1
5
2
4
3
c)
,
_
,
_

3
1
5
6
:
3
7
2
1
5
d)
,
_
,
_
+
2
9
4
5
3
1
6
2
:
3
4
1
e)
3
4
1
4
5
3
1
6
2
+
+

5. Si Joana sha gastat
4
1
del que tenia en un CD i ara li queden 102 . Quants euros tenia al
comenament?
6. El dipsit dun cotxe estava ple de gasolina en comenar el viatge. En acabar la primera
etapa li queden
5
3
del dipsit. En la segona etapa sha gastat
3
1
del dipsit. Si el dipsit s de
150 litres. Quants litres queden al dipsit? Quants litres va gastar en cada etapa?
24
UNITAT 3: POTNCIES I ARRELS
1. POTNCIES
1.1. DEFINICI.
Potncia de base racional i exponent enter.
Expressi en forma de producte i en forma de potncia. Exercicis 1, 2.
1.2. CLCUL.
Base entera i exponent natural. Exercicis 3, 5.
Base entera i exponent negatiu. Exercici 6.
Base fraccionria i exponent enter. Exercici 7.
Determinaci del signe a les potncies de base negativa. Exercici 3.
Discriminaci entre potncies de base negativa i nombres negatius expressats en
forma exponencial. Exercici 4.
1.3. PROPIETATS I OPERACIONS.
Producte, quocient, potenciaci, potncia. Exercicis 8 18, 22 25.
Identificaci de potncies implcites. Exercicis 20, 21.
Operacions combinades. Exercicis 19, 21.
2. ARRELS
2.1. DEFINICI.
Arrel ensima d'un nombre. ndex i radicand.
Nombre de solucions d'una arrel.
Expressi en forma de potncia. Exercici 26.
2.2. CLCUL.
Clcul d'arrels ensimes. Exercicis 27 29.
2.3. PROPIETATS I OPERACIONS.
Producte, divisi, potncia, arrel. Exercicis 30 37.
Extracci de factors. Exercicis 30 36.
3. NOTACI CIENTFICA
3.1. DEFINICI.
Expressi de nombres amb potncies de base 10. Exercicis 38, 39.
Caracteritzaci de la notaci cientfica.
Canvis de notaci: notacions cientfica i convencional. Exercicis 40 42.
3.2. OPERACIONS.
Multiplicaci i divisi de nombres en notaci cientfica. Exercici 43.
Resoluci de problemes amb nombres en notaci cientfica. Exercicis 44 52.
4. AUTOAVALUACI
25
1. POTNCIES
Potncies d'exponent enter positiu
Una potncia de base a i exponent enter positiu n s un producte de n factors
iguals :

vegades n
n
a a a a a ...
Exemple 1
6666 = 6
4
base 6
4
exponent
El factor que es repeteix s'anomena base. L'exponent ens indica el nombre de
vegades que apareix repetida la base.
Lexponent 1 no sescriu. S'entn que tot nombre que no dugui exponent est
elevat a 1.
a a
1
Exemple 2
5 = 5
1
, 6
1
= 6
Potncies d'exponent zero

Tot nombre elevat a zero, val 1.
1
0
a
Exemple 3
1 = 9
0
, 3
0
= 1 , 1
2
5
0
,
_
Potncies d'exponent enter negatiu

Si n s un nombre natural i a un nombre racional, es defineix la potncia de
base a i exponent n com la inversa de la potncia de base a i exponent n :

n
n
a
a
1

Exemple 4
3
3
2
1
2
,
2 2
4
3
3
4
,
_
,
_

26
1. Completa la taula:
Producte de factors
iguals
Potncia Base Exponent Es llegeix
) 5 )( 5 )( 5 )( 5 (
4
10
7 5
Cinc al quadrat
2. Expressa en forma de potncia:
a) (3) (3) (3) (3) = e) (8) (8) (8) =
b) (x1) (x1) (x1) = f) (a) (a) (a) (a) (a) (a) =
c) t t t t t = g) 15 15 15 15 15 15 =
d) (x+2) (x+2) (x+2) (x+2) = h ) 25 25 25 25 =
1.1. CLCUL DE POTNCIES
EXPONENT ENTER POSITIU
Base natural
Multiplicam la base per ella mateixa tantes vegades com calgui.
Exemple 5
3
4
= 3333 = 81
Base entera negativa
Igual que en el cas anterior, per el signe del resultat dependr de l'exponent :
Si s parell el resultat ser positiu.
Si s senar el resultat ser negatiu.
Exemple 6
( 3)
2
= ( 3) ( 3) = + 9 Exponent parell
( 4)
3
= ( 4) ( 4) ( 4) = 64 Exponent senar
La base negativa ha danar sempre dins parntesi; en cas contrari no es considera
una potncia de base negativa, i el resultat sempre negatiu.
Exemple 7
3
2
= 33 = 9
Base fraccionria
La potncia de base fraccionria s un producte de fraccions. Per tant,
multiplicarem el numerador per ell mateix i el denominador per ell mateix, tantes
vegades com calgui.
27
Exemple 8

8
125
2
5
2
5
3
3
3

,
_

27
8
27
8
3
) 2 (
3
) 2 (
3
2
3
3
3 3

,
_
,
_
3. Calcula les potncies segents:

a) ( 4)
3
= g) ( 5)
3
=
b) ( 4)
1
= h) ( 8)
2
=
c) ( 2)
4
= i) ( 5)
0
=
d) ( 3)
4
= j) ( 3)
3
=
e)
,
_
5
2
1
k)
,
_
3
5
3
f)
,
_
3
5
3
l)
,
_
4
2
3
4. Calcula les segents potncies:
a) 2
5
= e) 3
0
=
b) (3)
3
= f) ( 10)
4
=
c) 1
3
= g) ( 4)
3
=
d) 7
2
= h) 2
2
=
5. Calcula:
a) 8
0
= c) 12555
0
= e) 98675
0
=
b) 12111
0
= d) 47
0
= f) 10000
0
=
EXPONENT ENTER NEGATIU
Invertim la base, i canviam el signe de l'exponent. A continuaci, operam com en el
cas anterior.
Exemple 9

32
1
2
1
2
5
5

125
8
5
2
5
2
2
5
3
3
3 3

,
_
,
_

81 3
3
1
4
4

28
6. Calcula les potncies segents:
a) 8
3
= f) ( 3)
4
=
b) 3
5
= g) ( 2)
6
=
c) 1
10
= h) ( 4)
3
=
d) 7
4
= i) (2)
1
=
e)
1
3
2
= j)
1
5
3
=
7. Calcula:
1.
3
3
5

,
_
= 2.
4
100
1

,
_
= 3.
2
3
7

,
_
=
4.
2
2
3

,
_
= 5.
1
3
1

,
_
= 6.
2
6
3

,
_
=
1.2 PROPIETATS DE LES POTNCIES
Si a i b sn nombres racionals, i m i n enters, es compleixen les segents
propietats :
(1) a
m
a
n
= a
m+n
Producte de potncies de la mateixa base
(2) a
m
: a
n
= a
mn
Quocient de potncies de la mateixa base

(3) (a
m
)
n
=a
mn
Potncia de potncia
(4) (a b)
m
=a
m
b
m
Potncia de producte
(5) (a : b)
m
=a
m
: b
m
Potncia de quocient
Exemple 10
(1) 4
2
4
3
= 4
2+3
=4
5
(2) 5
6
: 5
4
= 5
64
= 5
2
(3) (8
2
)
3
= 8
2 3
= 8
6
(4) (3 5)
2
= 3
2
5
2
(5) (6 : 5)
2
= 6
2
: 5
2

29
Exercici resolt 1
Expressa el resultat en forma de potncia nica :
a) 5
5
5
3
5 = 5
5 3+1
= 5
3
b) 2
3
: 2
2
= 2
3 ( 2)
= 2
3+2
= 2
5
c) ((3
2
)
3
)
1
= 3
( 2)( 3)( 1)
= 3
6
d) 3
2
5
2
= (35)
2
= 15
2
e) 6
3
: 3
3
= (6 : 3)
3
= 2
3
8. Expressa el resultat en forma de potncia nica:
a) 2
3
2
2
2 = f) 12 12
6
12
5
= k) 7 7
8
7
6
7
0
=
b) 3 3
5
= g) 8
7
8
3
= l) 4
4
4
6
4
3
=
c) 5
3
5
4
5
2
= h) 6
4
6 6
7
= m) 2
3
2
5
=
d) 5
3
5 5
2
= i) 10
5
10 10
3
= n) 20
5
20
2
20 =
e)
,
_
,
_
,
_
2 3
2
1
2
1
2
1
j)
,
_
,
_
2 3
3
2
3
2
o)
,
_
,
_
2 2
2
3
3
2
a) a
3
a
6
a = d) z z
3
z
7
= g) a a
5
b
3
b
4
=
b) x x
8
= e) a
5
a
8
= h) x
4
x
6
x
3
=
c) y
3
y
7
y
5
= f) a
4
b b
7
= i) a
4
a
3
=
a) a
6
b
2
b a = d) a a
3
b
9
= g) z z
3
z
6
a
0
=
b) a a
2
= e) b
5
b
6
= h) a
8
a
9
a
6
=
c) x
2
y
4
x
3
= f) a
3
a a
2
= i) c
3
c
3
=
11. Indica amb una V les igualtats i amb una F les igualtats falses. Raona la teva resposta.
a) 3
4
3
4
5
4
= 11
4
d) 5
2
4
3
= 9
5
g) 5
2
+ 4
2
= 9
2
b) 30
2
30
5
= 30
7
e) 7
2
+ 7
4
= 7
6
h) 4
3
4
8
= 4
5
c) 5
7
5 5
6
5 = 5
11
f) 3
4
+ 5
2
= 8
6
i) 2
2
7
4
= 14
6
a) 13
5
: 13
8
= e) 4
5
: 4 = i) 5
10
: 5
6
=
b) 9
8
: 9
6
= f) 3
5
: 3
2
= j) 10
5
: 10 =
c) 6
8
: 6
7
= g) 3
5
: 3
2
= k) 9
11
: 9
3
=
d)
,
_
,
_
3 2
5
2
:
5
2
h)
,
_
,
_
2 5
2
1
:
2
1
l)
,
_
,
_
1 2
5
2
:
5
2
a) a
6
: a
2
= d) b
3
: b
2
= g) d
3
: d
3
=
b) b : b
4
= e) b
2
: b
6
= h) b
8
: b
9
=
c) z
2
: z
4
= f) a
4
: a
2
= i) c
3
: c
8
=
14. Escriu els nombres que falten:
a) 5
10
: 5
4
= 5
__
d) 10
5
: 10
__
= 10
b) 5
6
: 5
__
= 5
2
e) 10
__
: 10
2
= 10
4
c) 5
__
: 5
3
= 5
8
f) 10
5
: 10
3
= 10
__
30
15. Escriu cada nombre com a quocient de dues potncies de la mateixa base:
a) 3
5
= 3
8
: 3
3
e) 10
8
=
b) 5
3
= f

) 4
6
=

c) 8
2
= g) 9
8
=
d) 10
4
= h) 6
2
=
16. Expressa el resultat en forma duna sola potncia:
a) (5
3
)
4
= e) (6
3
)
6
= i) (10
5
)
5
=
b) (8
5
)
4
= f) (2
6
)
9
= j) ((10
1
)
3
)
2
=
c) (9
2
)
3
= g) (4
7
)
2
= k) ((3
2
)
5
)
3
=
d) (7
3
)
6
= h) (5
4
)
3
= l) ( 2
3
)
4
=
17. Escriu lexponent que falta:
a) (8
5
)
__
= 8
10
b) (9
__
)
3
= 9
9
c) (7
2
)
4
= 7
__

d) (6
3
)
__
= 6
12
e) (2
__
)
4
= 2
20
f)(10
2
)
_
= 10
6

g) (10
__
)
5
=10
5
h) (6
_
)
2
= 6
10
i) (3
5
)
__
= 3
20

18. Escriu com a potncia duna potncia:
a) 3
10
= (3
2
)
5
d) 4
25
= g) 8
20
=
b) 6
15
= e) 12
6
= h) 9
30
=
c)10
14
= f) 8
21
= i) 5
45
=
Exercici resolt 2
Redueix i expressa en forma duna sola potncia :
a)
2 3 1
3 1 4
5 6 2
1 4
5 6 2
3 3
3
3
3
3
3 3
3 3 3

b)
2 2 2 2 2 4 ) 1 ( 1
2
4
1 2 1
4
1 3 3 2
1 3 2 3
1 3 3 2
3 2 3
10 ) 5 2 ( 5 2 5 2
5
5
2
2
5 2
5 2
5 2
5 2
5 5 2 2
5 5 2 2

+

19. Redueix i expressa en forma duna sola potncia:

a)
4 3 2
) 2 2 ( b)
3
7 5
3
3 3
c)
5
3 4
2
2 2
d)

4
5 6 2
3
3 3 3
e)
( )

3
2
4
3
3 3
f)

2
6 5 3
a
a a a
g)

2
2 1 2
5 4 2
2
2 3 3
3 3 3
Exercici resolt 3
Simplifica les bases al mxim :
27
2
= (3
3
)
2
= 3
32
= 3
6
12
3
= ( 2
2
3)
3
= 2
23
3
3
= 2
6
3
3
31
20. Escriu com a potncia, simplificant la base al mxim:
a) 4
3
= d) 64
2
= g) 625
3
=
b) 8
4
= e) 81
3
= h) 144
4
=
c) 50
2
= f) 14
3
= i) 60
3
=
Exercici resolt 4
Simplifica :
5
4
5 4 7 2 3 7
7 3
2 7
4 3 3
2 4 3
4 3 3
4 2 3
2 2 3
2 2 2 3
2 3
2 2 3
3
2
3 2 3 2
3 2
3 2
3 2
3 2
3 3 2
2 3 2
) 3 ( ) 3 2 (
) 2 ( 3 2
9 6
4 ) 3 ( 2

+
+
21. Simplifica :
a)

2
2 4
8
4 2
e)
2
2
3 2
6
i)

2 5
1 2 4
3 9 8 2
9 3 4 2
b)
( )

8
2 2
2 3
f)
5 81 2
4 3 25
2
j)
6 14
18 28
c)
( )

2
3
3
9 3
g)
( )

,
_
2
2
3
1
2
4
2
2
k)
75 40 18
45 100 72
d)
4 2
3 5
6 36
6 6
h)
1 3
2 2 5
9 2
3 4 2
l)
15 6 40
10 30 12
22. Escriu com a producte de potncies:
a) (2 5)
8
= d) (2 5 7)
3
=
b) (7 3)
6
= e) (3 4)
2
=
c) (5 9)
4
= f) (3 5 6)
5
=
23. Escriu els nombres que falten:
a) (a b c)
3
= __
3
b
_
c
3
c) (__ y z)
_
= __
_
y
2
z
2
b) (__ d e)
5
= c
5
d
5
e
5
d) (f __ z)
6
= __
_
i
6
__
_
24. Quan es pugui, expressa com una sola potncia i desprs calcula:
a) (4 +1)
2
= d) (3 + 2)
2
=
b) 4
2
+ 1
2
= e) 3
2
+ 2
2
=
c) 4
2
1
2
= f) 3
2
2
2
=
25. Escriu com a quocient de potncies:
a) (8 : 2)
8
= d) (10 : 5 )
3
=
b) (7 : 7)
6
= e) (6 : 3)
2
=
c) (9 : 3)
4
= f) (14 : 7 )
5
=
32
2. ARRELS
2.1. DEFINICI.
Arrel n sima d'un nombre
Larrel quadrada s loperaci inversa delevar al quadrat.
a b b a
2
Exemple 11
4 16 , perqu 4
2
= 16
Per tamb :
4 16 , perqu ( 4)
2
= 16
Larrel cbica s loperaci inversa delevar al cub.
a b b a
3 3
Exemple 12
2 8
3
, perqu 2
3
= 8
En aquest cas, la soluci s nica : no existeix cap altre nombre que elevat al cub
dni 8. Observem que ( 2)
3
= 8.
En general, per a qualsevol nombre natural n distint del zero, l'arrel n sima s
loperaci inversa delevar a n.
a b b a
n n

El nombre a s'anomena radicand, i n s l'ndex de l'arrel. L'expressi
n
a
s'anomena radical.
A l'arrel quadrada no s'escriu l'ndex, s'entn que s 2.
Expressi en forma de potncia
Una arrel n sima es pot expressar en forma de potncia d'exponent fraccionari
:
n n
a a
1
Aquesta definici t sentit, ja que a a a a a

n
n
n
n
n
n

,
_
1 1
33
Exemple 13
3
1
3
11 11

2
1
6 6
Per tant, podem aplicar als radicals les propietats ja conegudes de les potncies :
(1) m n m n m n
a a a a a
1 1 1 1

+

(2)
m n
m
n
m
n
a
a
a
a
a
1 1
1
1

(3)
n m m n
m
n
m n
a a a a

1
1
1

,
_

(4)
n n n n n n
b a b a b a b a ) (
1 1 1

(5)
n
n
n
n
n
n
b
a
b
a
b
a
b
a

,
_
1
1
1
26. Escriu en forma potencial :
a)
6
5
c)
2
b)
4
7 d)
3
8

Nombre de solucions d'una arrel
Si l'ndex s senar, l'arrel tendr soluci nica, del mateix signe que el radicand.
Si l'ndex s parell i el radicand positiu i, l'arrel tendr dues solucions iguals per
de signe oposat, com ja hem vist.
Si l'ndex s parell i el radicand negatiu, l'arrel no t soluci (raona per qu).
En resum :
imparell
positiu Soluci nica i positiva
imparell
negatiu Soluci nica i negativa
parell
positiu Dues solucions de signe oposat
parell
negatiu No existeix
Exemple 14
3 27
3
3 27
3

2 16
4
t
4
no existeix
34
2.2. CLCUL.
27. Calcula les arrels quadrades segents sense utilitzar la calculadora:
a) 64
d)
144
b) 100 e) 625
c) 400 f) 16
28. Calcula les segents arrels:
a)
6
64 b)
3
8 d)
4
625 e) 25
f)
16
4
g)
4
16
625
h)
5
1
i)
4
1
j) 64 k)
3
1000 l)
4
1
m)
3
25
29. Calcula, sempre que es pugui:
a)
3
64 = e)
5
32 i) 01 , 0 =
b)
3
8 f)
4
16
j)
3
1
=
c)
4
81 g)
5
32
k)
3
1
=
d)
5
100000 h) 36 , 0 =
l)
1
=
2.3 OPERACIONS.
Arrel d'un producte
Aplicam la Propietat (4) :
n n n
b a b a
Arrel d'un quocient
n
n
n
b
a
b
a
Arrel d'una arrel

n m m n
a a
Potncia d'una arrel

( )
n m
n
m
m
n
a a a
35
Exercici resolt 5
Opera i simplifica si s possible :
a)
3 3 3 3
10 5 2 5 2
b)
3 3 3 3
2 5 : 10 5 : 10
c)
12 3 4
15 15
d)
7 7 ) 7 (
2 2
t
Extracci de factors
Descomponem el radicand en factors primers i, si s possible, agrupam els factors
en potncies d'exponent l'ndex de l'arrel. Finalment simplificam, aplicant ne les
propietats anteriors.
Exercici resolt 6
Treu els factors que puguis de larrel :
a)
3 3 3 3 3 3 3 27
2 2 3

b)
5 12 5 3 2 5 3 2 5 3 2 720
2 2 4 2 4

30. Opera i simplifica si s possible :
a)
3 3
5 . 25 c)
3 2 3 3
4 . 2
e)
8 5 8 2
2 . 8
b)
5 2 5 3
5 . 3
d)
5 5 5 1
5 . 5
f)
5 2 5 3
4 . 6
31. Opera i simplifica si s possible :
a)
4
452
c)
3
6
352
e)
125
20
b)
2
86
d)
13
169
f)
3
11
44
32. Treu els factors que puguis fra de larrel:
a) 196 d) 300 g) 342
b)
12 e)
3
16 h) 456
c) 50 f)
4
48 i) 32
33. Expressa amb un sol radical i simplifical, si es pot:
a)
3 3
5 . 2 d)
3 5 3 6
. b b
g)
12
144
36
b)
3
12
e)
11
44
h)
8 5 8 2
. x x
c)
5 2 5 3
2 . 2
f)
3 4 3 2
. a a
i)
4 4 3 6
5 . 5
34. Expressa amb un sol radical i calcula:
a) 50 . 2 = d)
3 3
2 . 4
g)
5
10
b) 10 . 4 , 6 e)
3 3 3 2
4 . 8
h) 100 . 49 , 0
c)
2
32
f)
4 4 4 2
3 . 3
i) 10 . 9 , 16
35. Realitza aquestes operacions:
a) 25 . ) 2 (
2
d)
3 3 3
2 . ) 4 ( g)
3 3 4
2 : ) 4 (
b)
2
) 10 .( 64 , 0 e) 5 : ) 2 (
3
h) 7 . ) 7 (
2
c)
3
) 2 (
16
f)
2
) 4 (
166
i)
4 3 4
2 . ) 2 (
37
36. Expressa amb un sol radical i simplifical, si es pot:
a) 5 . ) 4 (
2
d)
4 3 5 3 6
) .( b b
g)
4
) 2 (
8
b)
3
) 12 (
3
e)
2
) 12 (
444 h)
3 5 2 5 2
) .( x x
c)
5 2 5 3
2 . 2
f)
5 3 4 3 3 2
) .( ) ( a a
i)
4 4 2 3 6
5 . ) 5 (
37. Expressa amb un sol radical:
a)
3
5 d)
4
g)
7 5
5
b)
4
8
=
e)
5 4 3
3
h)
8 3
9
c)
5 3
7 f)
8 7 6
8
i)
7 3
4
3. NOTACI CIENTFICA
Expressi decimal de les potncies de base 10
Amb exponent positiu : Es representen amb un 1 seguit de tants zeros com indiqui
l'exponent.
Exemple 15
100 10
2
100000 10
5
Amb exponent negatiu : Es representen amb un 1 precedit de tants zeros com

indiqui l'exponent, i amb una coma a la dreta del primer zero.
Exemple 16
1 ' 0
10
1
10
1

001 ' 0
1000
1
10
3

Multiplicaci d'una potncia de base 10 per un nombre decimal

Amb exponent positiu : Desplaam la coma cap a la dreta tants llocs com indiqui
l'exponent.
38
Exemple 17
1210
4
= 12000 Desplaam 4 llocs a la dreta
0'2510
3
= 250 Desplaam 3 llocs a la dreta
Amb exponent negatiu : Desplaam la coma cap a l'esquerra tants llocs com
indiqui l'exponent.
Exemple 18
1210
4
= 0'00012 Desplaam 4 llocs a l'esquerra
250010
3
= 2'5 Desplaam 3 llocs a l'esquerra
38. Calcula :
a) 10
2
= c) 10
4
= e) 10
6
=
b) 10
3
= d) 10
5
= f) 10
6
=
39. Transforma en potncies de deu:
a) 10000 = c) 1000 = e) 0'0000001 =
b) 1000000 = d) 00001= f) 001 =
La notaci cientfica sutilitza per expressar de forma abreujada nombres molt
grans o molt petits.
Un nombre escrit en notaci cientfica consta de dues parts :
Un nombre decimal a amb una sola xifra entera (compresa entre l'1 i el 9).
Una potncia de 10 amb exponent enter n.
Exemple 19
15000 = 1510
4

12000000 = 1210
7
0'0000125 = 1'2510
5
00058= 5810
3

40. Escriu amb notaci ordinria :
a) 6'5 10
5
= b) 7 10
10
= c) 3 10
8
=
d) 9'15 10
3
= e) 3'125 10
5
= f) 2'33 10
2
=
39
41. Escriu amb notaci cientfica aquests nombres:
a) 1200000 d) 00000000132 g) 4589700
b) 3230000 e) 0000458 h) 78000000
c) 0,00000467 f) 0,0054 i) 789456892
42. Escriu amb notaci cientfica:
a) La mida del virus de la grip : 0000 000 002 2 metres
b) La poblaci mundial : 6 400 000 000 de persones
Operacions amb nombres en notaci cientfica
Multiplicaci
Multipliquem les parts decimals i sumem els exponents de les potncies de 10.
Divisi
Dividim les parts decimals i restem els exponents de les potncies de 10.
Cal expressar el resultat de l'operaci en notaci cientfica!
Exercici resolt 7
Realitza aquestes operacions i expressan el resultat en notaci cientfica :
(1510
4
)(810
2
) = (1'58)(10
4
10
2
) = 1210
6
= 1'2 10
7

(1'2510
5
):(2'510
2
) = (1'25:2'5)(10
5
:10
2
) = 0'5 10
3
= 5 10
2
43. Realitza aquestes operacions i expressan el resultat en notaci cientfica :
a) (47510
12
)(84510
5
) =
b) (25610
9
):(12710
6
) =
c) (2'7110
3
)(3'2410
4
) =
d) (5'3210
5
)(1'9310
2
) =
e) (8'2110
6
):(2'4510
4
) =
f) (7'2710
3
):(3'2510
2
) =
Algunes mesures fsiques en notaci cientfica
Massa de la Terra : 597510
27
g
Distncia de la Terra al Sol : 1510
11
m
Neurones del cervell hum : 1010
10
neurones
40
Poblaci estimada de la Terra : 6210
9
habitants
Velocitat de la llum : 3010
8
m/s
Radi ecuatorial de la Terra : 6378310
7
m
Mida del virus de la poliomielitis : 1310
8
m
Massa de lelectr : 9110
34
g
Problema resolt 1
Es diu que sen deterioren cada dia irreversiblement unes 20000 neurones del cervell hum. Al
cap de 60 anys, quantes nhi haur fora ds ? Quina fracci del cervell ser aleshores
inservible ?
60 anys sn 60365 = 21900 = 2'1910
4
dies
20000 = 210
4
neurones
Al cap de 60 anys n'hi haur (2'1910
4
)(210
4
) = 4'3810
4
neurones mortes.
Com que el cervell hum t 1010
10
neurones , la fracci inservible ser
00000438 ' 0 10 38 ' 4
10 1
10 38 ' 4
6
10
4

s a dir, menys del 0'0005% del cervell.
44. Un litre d'oxigen cont 26910
22
molcules. Quant pesa?
45. Quants virus de la poliomielitis cal posar en fila perqu tenguin la mateixa longitud que
un
glbul vermell ?
46. Amb una renda nacional de 24710
19
i una poblaci de 3810
7
habitants, quina s la
renda per cpita ?
47. Un motor de gasolina de quatre cilindres consumeix 73 L de carburant en una hora, en
un rgim de 5400 rpm. Escriu en notaci cientfica els litres de gasolina que entren a cada
cilindre en un cicle.
48. Expressa en notaci cientfica la massa del Sol en kg, tenint en compte que s 330000
vegades ms gran que la de la Terra.
49. Lsser viu ms petit s un virus, pesa aproximadament, 10
18
g, i el ms gran s la balena
blava, pesa sobre, 138000 kg. Quants de virus fan falta per aconseguir el pes de la balena?
50. Calcula a quants de km equival un any llum, i expressa el resultat en notaci cientfica.
51. La dosi duna vacuna s 005 cm
3
. Si la vacuna t 100000000 bacteris per cm
3
, quants de
bacteris hi haur en una dosi ? Expressa ho en notaci cientfica.
52. En 18 g daigua hi ha 6021023 molcules daquest compost. Quina s la massa en grams
duna molcula daigua ?
41
4. AUTOAVALUACI
1. Completa la taula:
Base Exponent Potncia Clcul Valor Es llegeix
Tres al quadrat
10
3
2 2
Mil elevat a zero
(3)(3)(3)
2. Relaciona les dues columnes quan sigui possible (hi ha elements que no tenen parella)
2
3
2
4
10
2
3
+ 2 2
7
7
5
: 7
2
5
5
5
: 5
4
6
2
6
5
6
3
7
3
3. Redueix a una sola potncia:
a) m
2
m
5
m
8
m = c) b
6
: b
8
: b
7
=
b) (a
5
: a
4
): (a
5
: a
4
)= d) (c
2
c
3
) (c
6
c
4
)=
4. Calcula el valor:
a) 7 + 5(3 1)
2
= c) 4 + 5
0
12+ 4 + 3(4 7)
3
=
b)
( )
4
3 2
(4 1) 5 +
d) (5
0
5) : 5
2
=
a)
3 2
4 6 3
25 5
5 5 5
c)

4 2
1 0 6 3
3 3
3 3 3 3
b)
2
2 3
25
5 5 5
d)
5 9
3 3 25 5
2
5 3
a) 3
4
= c) (n
4
)
2
=
b) (3
2
)
3
= d) [ ]
1
]
1
0
5
3 2
) 3 (
7. Realitza aquestes operacions:
a) 8 . ) 2 (
3
c)
3
) 2 (
8
b)
2
) 10 .( 100 d)
3 2 3
2 . ) 2 (
8. Calcula el resultat numric:
a) (1)
10
= c) 2
3
=
b) 2
2
= d) 2
3
=
42
a) 10
5
: 10
5
= c) (3
6
)
5
=
b) 2
4
2
7
= d) (m
3
)
0
=
10.Escriu amb notaci cientfica:
a) 98 000 000 000 = c) 3 000 =
b) 0000 009 = d) 0000 000 000 067 876 =
11. La massa de la Lluna s 7,3410
23
quilograms i la massa de la Terra s 5975 10
24
quilograms. Quantes vegades ms gran s la massa de la Terra que la de la Lluna ?
43
UNITAT 4: EL LLENGUATGE ALGEBRAIC
1. LLENGUATGE ALGEBRAIC.
Llenguatge algebraic. Variables. Expressions algebraiques.
Traducci del llenguatge natural a l'algebraic. Exercici 1.
Valor numric d'una expressi algebraica.
Clcul del valor numric d'una expressi algebraica. Exercicis 2, 3.
2. MONOMIS. OPERACIONS AMB MONOMIS.
2.1. DEFINICI.
Monomis. Coeficient i part literal. Grau d'un monomi. Monomis semblants
2.2. OPERACIONS.
Suma i resta. Exercici 4.
Producte. Exercici 5.
Divisi. Exercici 6.
3. POLINOMIS. OPERACIONS AMB POLINOMIS
3.1. DEFINICI.
Polinomis. Grau d'un polinomi. Forma reduda.
2.2. OPERACIONS.
Suma i resta. Exercicis 7 9.
Producte. Exercicis 10, 11.
Divisi per monomi. Exercici 12.
Treure factor com. Exercici 13.
3.3. IDENTITATS NOTABLES.
Quadrat d'un binomi, suma per diferncia.
Aplicacions de les identitat notables. Exercicis 14 19.

4. FRACCIONS ALGEBRAIQUES
4.1. DEFINICI.
4.2. OPERACIONS.
Simplificaci. Exercicis 20 24.
Producte i divisi. Exercici 22.
Suma i resta. Exercicis 23, 24.
5. AUTOAVALUACI
44
1. LLENGUATGE ALGEBRAIC

El llenguatge algebraic treballa amb relacions entre nombres, alguns dels quals
es representen mitjanant lletres. Les lletres s'anomenen variables, incgnites o
indeterminades. Per no hem d'oblidar que representen nombres, i per tant podem
realitzar amb elles les mateixes operacions que amb els nombres.
Una expressi algebraica s una combinaci d'operacions entre nombres i
variables.
Exemple 1 :
2
3x ,
5 2 4
2 3
+ x x x ,
) 2 ( ) 1 (
2
x x ,
2
3
3
2
ab
b a
, sn expressions algebraiques.
En traduir l'enunciat d'un problema donat al llenguatge algebraic, obtenim
expressions algebraiques.
Exemple 2 :
Llenguatge natural : Si ara tinc 14 anys, ledat que tindr dac uns quants anys.
Llenguatge algebraic: 14 + x On x representa els anys que han de passar.
Abans de comenar a escriure en llenguatge algebraic, fixemnos en les segents
traduccions
Natural Algebraic
Un nombre x
El doble dun nombre 2x
El ter dun nombre
x
3
1
La suma de dos nombres x + y
Un nombre parell 2x
La diferncia de dos nombres x y
Dos nombres consecutius x , x+1
El quadrat dun nombre x
2
El segent dun nombre x + 1
45
1. Tradueix al llenguatge algebraic :
Natural Algebraic
El doble dun nombre ms dues unitat
Un nombre disminut en cinc unitats
La tercera part dun nombre
El cub dun nombre ms una unitat
Lanterior a un altre qualsevol
La meitat de lalada duna persona
20 cm menys que lalada duna persona.
Els tres quarts de lalada duna persona.
Els tres cinquens dun nombre menys 1.
La suma de tres nombres consecutius
Un mltiple de 3 ms el seu doble
La suma dun nombre i el seu quadrat
El producte dun nombre pel nombre segent
Un nombre ms la meitat dun altre
El quadrat de la suma de dos nombres
La suma del quadrat de dos nombres
La diferncia dels quadrats de dos nombres
El doble del producte de dos nombres
El doble dun nombre menys 5 unitats
Un nombre augmentat en deu unitats
La quarta part dun nombre ms 2 unitats
La edat de qualsevol persona fa dos anys
La edat de qualsevol persona daqu a quinze anys
El quadrat dun nombre ms el triple daquest nombre
El triple de la diferncia de dos nombres
La meitat de la suma de dos nombres
El quadrat del doble dun nombre
La suma de les edats de dues persones
El triple dun nombre ms 6 unitats
Lrea dun rectangle en qu un costat s el triple de
laltre
El nombre de segells que tindrem daqu unes quantes
setmanes, si ara en tenim 400 i cada setmana nafegim 2.
46

Valor numric d'una expressi algebraica
Si a una expressi algebraica substitum les variables per valors determinats i fem
les operacions indicades, obtindrem el valor numric de l'expressi per als valors
donats.
Exemple 3
Lexpressi 3x, per a x = 2, t un valor numric de 32 = 6.
Lexpressi 5( x + y
2
), per a x = 2 i y = 3, el valor numric s 5( 2 + 3
2
) = 511 =
55.
2. Calcula el valor numric de les segents expressions algebraiques :
2x + 3 x
2
1 3 x 2x
2
x = 1
x = 2
x = 3
x = 0
3. Contesta les segents preguntes :
a) Qu val lexpressi 2xy
3
quan x s 2 i y s 3 ?
b) Qu val lexpressi 2a quan a s 0 ?
c) I lexpressi a b quan a s 1 i b s 6 ?
d) Per a x = 2 i y = 3, qu val lexpressi x y ?
2. MONOMIS. OPERACIONS AMB MONOMIS.
2.1. DEFINICI.

Un monomi s una expressi algebraica formada pel producte d'un nombre,
anomenat coeficient, per una o ms variables, anomenades part literal.

Exemple 4
2x Coeficient 2, part literal x
5a
2
Coeficient 5, part literal a
2
xy Coeficient 1, part literal xy
b Coeficient 1, part literal b
6x
2
yz Coeficient 6, part literal
x
2
yz
x
3
Coeficient
1
3
, part literal x

El grau d'un monomi s el nombre de factors que formen la seva part literal.

Exemple 5
2x Grau 1
5a
2
Grau 2
xy Grau 2
b Grau 1
6x
2
yz Grau 4
Els nombres sn monomis de grau zero : 1 = x
0
, 2 = 2x
0
, etc.
Dos monomis sn semblants si tenen la mateixa part literal.
Exemple 6
2x i x 6x
2
yz i 3x
2
yz xy i 5xy sn semblants
47
2.2. OPERACIONS.

Suma i resta
Sols podem sumar o restar quan els monomis sn semblants, s a dir, quan la part
literal s igual. Aquesta no es modifica, sols sumarem o restarem els coeficients.
Exemple 7
2x
2
5x
2
= 3x
2

En canvi, 3x + 6x
2
no es pot sumar.
Multiplicaci
Sumam els exponents de les incgnites iguals i multiplicam els coeficients.
Exemple 8
2x 3x
4
= 6x
5

3x 2y = 6xy
2x
3
y
2
4xy
3
z = 8x
4
y
5
z
Divisi
Restam els exponents i dividim els coeficients.
Exemple 9
6x
4
: 2x = 3x
3

3x : x
5
= 3x
4

8xy
5
z 4xy
3
= 2y
2
z
4. Realitza les segents operacions:
a) x + x + x =
b) x + 2x + 3x =
c) x + y + x + y =
d) 2a + 7a =
e) 5x
2
x
2
=
f) 3a
2
8a
2
=
g) 4a
3
5a
3
+ 2a
3
=
h) 7a 10a + 2 =
i) 3x
2
+ 2x
2
6x
2
=
a)

2 2
5 3 x x
b)

5 5
4 6 x x
c)

2 3
x x
d)

7 4
6 4 x x
e)
5 3
7 5 x x
j)

7 5
6 ) 3 ( x x
k)

4
7 9 x
l)

3 3
) 2 ( ) 11 ( x x
m)

4 4
) 6 ( ) 5 ( x x
n)

5 3
) 12 ( 4 x x
f)
2 4
x x

g)

4 2
2 4 x x

h)
y y 5 2
3

i)

3 2
6 2 xy y x
o)

5 2
4ab b a
p)
y x y x
2 2 3
2 7
q)
2 3 2
4 3 a b b a
r)
z xy yz x
2 2 2
3 2
48
f) 6x : 3 =
g) 10x
2
: 2 =
h) x
2
: x =
i) 6x : 3x =
j) 5x : 10x =
k) 20x
3
: 4x =
l) (10x
2
) : (2x
2
) =
m)(14x) : (2x
3
) =
n) (4x
5
) : (4x
3
) =
3. POLINOMIS. OPERACIONS AMB POLINOMIS
2.1. DEFINICI.

Un polinomi s una expressi algebraica formada per un o ms monomis enllaats
pels signes de suma o resta. Cadascun dels monomis s'anomena terme.
Exemple 10
3x
2
y + 5x 8y
2
Polinomi de 3 termes i dues indeterminades
7x
3
+ 2x
2
5x + 3 Polinomi de 4 termes i una indeterminada
3xy
2
Polinomi de 1 terme (monomi) i dues indeterminades
Si alguns dels termes del polinomi sn semblants, ens conv operar entre s aquests
termes, per tal de simplificar l'expressi. Llavors deim que el polinomi est en forma
reduda.
Exemple 11
7x
3
5x
2
+ 4x
4
2x
2
3x
4
+ 1
Agrupant els termes semblants, obtenim el polinomi
x
4
+ 7x
3
7x
2
+ 1 en forma reduda
El grau d'un polinomi s el major dels graus dels seus termes.
Exemple 12
3x
2
y + 5x 8y
2
Grau 3
7x
3
+ 2x
2
5x + 3 Grau 3
3x 1 Grau 1
x
4
+ 7x
3
7x
2
+ 1 Grau 4
3.2. OPERACIONS.

Suma
Sumarem per graus, de major a menor, de manera que ens quede un polinomi
ordenat
Exemple 13
( 2x
3
+ 5x
2
4x + 1 ) + ( 6x
2
3x + 7 ) = 2x
3
x
2
7x + 8
2x
3
+ 5x
2
4x + 1
6x
2
3x + 7
2x
3
x
2
7x + 8

Resta
Igual que a la suma, per per evitar complicacions:
Primer, canviarem el signe de tots els termes del segon polinomi. I desprs sumarem.
49
Exemple 14
( x
3
2x + 6 ) ( 5x
2
2x + 4 ) = (x
3
2x + 6 ) + ( 5x
2
+ 2x 4 ) = x
3
5x
2
+ 2
x
3
2x + 6
5x
2
+ 2x 4
x
3
5x
2
+ 2

Multiplicaci
Multiplicam cada terme d'un dels factors per tots els termes de l'altre factor, i
desprs sumam els termes semblants.
Exemple 15
(3x
2
4x)( x
2
4x + 5) = 4x
3
+ 16x
2
20x + 3x
4
12x
3
+ 15x
2
=3x
4
16x
3
+
31x
2
20x
Tamb podem multiplicar aix :
x
2
4x + 5
3x
2
4x
4x
3
+ 16x
2
20x
3x
4
12x
3
+ 15x
2

3x
4
16x
3
+ 31x
2
20x
Divisi de polinomi per monomi
Dividim cada terme del primer polinomi pel monomi.
Exemple 16
( 6x
4
2x
3
+ 4x
2
) : 2x
2
= 3x
2
x + 2
a)
2 2
(3 11 4) ( 3 2) x x x x + + + =
b)
4 4 2
(3 7 1) (4 3 2 3) x x x x x + + + =
c)
5 4 3 2 5 4 3 2
(4 3 5 2 3) ( 7 2 3 4) x x x x x x x x x x + + + + + =
d) ( 2x
3
3x
2
+ 5x 1) ( x
3
+ 2x 3) =
8. Donats els polinomis P(x) = 3x
3
2x+3 , Q(x) = 2x
2
+3x2 , R(x) = 2x+2 ,
calcula :
- P(x) Q(x) R(x)
- Q(x) + R(x)
- P(x) + Q(x)
- R(x) Q(x)
9. Calcula :
a) + + + + + ) 4 3 7 ( ) 1 2 4 3 ( ) 5 4 3 (
2 6 2 2 3 6 2
x x x x x x x x
b) + + + + + + ) 5 4 3 ( ) 2 4 2 3 ( ) 4 3 4 ( ) 6 3 4 (
6 3 5 3 6 2 2 6
x x x x x x x x x x x
c) + + + + + ) 8 5 3 ( ) 7 6 3 ( ) 4 2 2 ( ) 2 4 7 (
2 3 5 3
x x x x x x x x x
d) + + + ) 3 6 7 2 9 ( ) 4 2 5 7 (
5 4 3 3 4
x x x x x x
50
10. Fes les operacions segents :
a) ) 5 2 ( ) 4 3 (
2
x x
b) ) 6 5 ( ) 9 3 (
9
x x
c) ) 4 5 ( ) 8 4 (
2 2
x x x
d)
) 3 2 ( ) 3 2 ( x x
e)
+ ) 3 2 ( ) 2 2 ( x x
f) + ) 4 7 ( ) 4 7 (
2 2
x x
g)
) 6 4 ( ) 6 4 ( x x
h)
+ ) 1 ( ) 1 ( x x
i) + ) 3 ( ) 2 3 ( ) 4 7 (
2 2 2
x x x
j) + ) 2 ( ) 3 7 ( ) 4 5 (
2 2
x x x x
k)

,
_
,
_
+ 1
3
2
3
1
2
2
x
x
x
11. Fes els segents productes :
16.
+ + ) 2 ( ) 1 ( x x
17. ( ) ( ) + 3 2 x x
18. ( ) + 3 2x x
19. ( ) + 5 3
2
x x
20.
+ ) ( 4 y x xy
21. ( ) + + 5 3 2 x x
22. ( ) + + 2 3
2 2
x x x
23. ( ) + 4 3 3
2
x x x
24. ( ) ( ) + + 3
2
x y x
25. ( ) ( ) + + 3 2 3
2
x x x
26. ( ) ( ) + y x xy
2
3 2
27. ( ) +
2
3 ) 2 ( x x x
12. Fes les segents divisions:
a) ( ) + x x x x : 4 3
2 3 4
b) ( ) +
2 2 3 4
3 : 6 3 15 x x x x
c) ( ) + x x x x 2 : 10 4 8
2 3 5
d) ( ) +
2 2 4 5
3 : 6 9 12 x x x x

Treure factor com
Ve a ser l'operaci contrria a fer una multiplicaci de polinomi per monomi.
s una aplicaci de la propietat distributiva : a(b + c) = ab + ac
Exemple 17
3x(2x + 3) = 3x2x + 3x3 = 6x
2
+ 9x
Normalment, aplicam aquesta propietat d'esquerra a dreta, per tamb es pot fer a la
inversa (les igualtats sn camins de doble sentit).
Regla prctica :
1) Treure el mxim com divisor dels coeficients (dividint).
2) Treure les variables que siguin comunes, fins el menor grau (restant).
Exemple 18
12x
5
18x
3
+ 6x
2
= 6x
2
( 2x
3
3x + 1 )
13. Treu factor com:
1.
+ x xy 3 2
2. + + a a ab 3 2 3
2
3. +
2 2
3 2 xy xy y x
4. + x zy xy xyz
2
2 2 3
5. + xyz xy z z xy 4 2 3
2 2
6. ab b a 2 4
2
7.
4 5 2 3
3 9 b a b a
8. + z y x z y x z y x
5 2 2 3 2 5 3
4 16 8
51
9. + z x z x
2 2 3
4 12
10. +
3 4 4 2 2 4
20 5 15 y x y x y x
11.
3 6 3 2 3 5 4 3 6
40 20 30 b a x b a x b a x
12. 9 27
2
x
13. + +
6 4 3
10 12 16 x x x
14. + mn n m 15 3
3 4
15. + y x y x
2 2 3
14 28
16. + y x y x
2 2 3
12 4
17. 3 3x
18. x x 2 5
2
19.
2 2
14 7 b a ab
3.3. IDENTITATS NOTABLES

Quadrat d'una suma
2 2 2
2 ) ( b b a a b a + + +
Quadrat d'una resta
2 2 2
2 ) ( b b a a b a +
Suma per diferncia
2 2
) )( ( b a b a b a +
Demostraci

2 2 2 2 2
2 ) )( ( ) ( b b a a b a b b a a b a b a b a + + + + + + + +

2 2 2 2 2
2 ) )( ( ) ( b b a a b a b b a a b a b a b a + +

2 2 2 2
) )( ( b a b a b b a a b a b a + + +

En aquestes tres identitats, a i b poden ser expressions algebraiques qualssevol.
Exemple 19
9 12 4 3 3 ) 2 ( 2 ) 2 ( ) 3 2 (
2 2 2 2
+ + + + + x x x x x
Exemple 20

2 3 4 2 2 2 2 2 2
4 20 25 ) 2 ( ) 2 )( 5 ( 2 ) 5 ( ) 2 5 ( x x x x x x x x x + +
Exemple 21

2 8 2 2 4 4 4
9 4 ) 3 ( ) 2 ( ) 3 2 )( 3 2 ( y x y x y x y x +
14. Desenvolupa els quadrats segents:
a) +
2
) 1 (x g) +
2
) 2 ( y x m)
2
) 3 2 ( x
b)
2
) 1 (x h) +
2
) 3 ( y x n) ( x + 3 )
2
=
c)
2
) 1 ( x i)
2
) 3 2 ( y x o)
2 2 3
) 2 ( y x
d) +
2
) 2 ( x j) +
2 2
) ( y x p)
2
) 2 (x
e) +
2
) 3 2 ( x k)
2
) ( x x q) +
2
) 1 ( x
f)
,
_
+
2
2
3
x
l)
,
_
2
3
1
x r)
,
_
+
2
2
1
x
52
15. Desenvolupa els productes :
a)
+ ) 1 )( 1 ( x x
e)
+ ) 3 2 )( 3 2 ( x x
i)
+ ) )( (
2 2
x x x x
b)
+ ) 3 )( 3 ( x x
f)
+ ) )( ( y x y x
j)
+ ) )( ( x x x x
c)
+ ) 1 )( 1 ( x x
g)
,
_
,
_
+ 3
2
3
2
x x
k)
+ ) 5 )( 5 (
3 3
x x
d)
+ ) 2 )( 2 ( x x
h)
+ ) 1 )( 1 (
2 2
x x
l)
+ ) 2 2 3 )( 2 2 3 ( x x
16. Desenvolupa els productes :
a)
+ ) 7 )( 7 ( x x
b) ( 2x
2
y )
2
=
b)
+ ) 1 2 )( 1 2 ( x x
d)
+ ) 3 2 )( 3 2 ( x xy x xy
e) ( 3xy + 2x )
2
=
f) ( 4x 3 )
2
=
17. Expressa en forma de producte :
a) +
4
1
2
x x g) + + 1
4
2
x
x
b) + + 4 4
2
x x h) + + 1 2
2
x x
c) + + 1 4 4
2
x x i) 1
2
x
d) + + 9 12 4
2
x x j) 4
2
x
e) + 1 2
2
x x k) 9 4
2
x
f) + 4 4
2
x x l) 3
2
x
19. Expressa en forma de producte :
a) ( ) + + 9 24 16
2 4
x x
b) ( ) + 9 12 4
2
x x
c) ( ) + +
2 3 4
4 12 9 x x x
d) ( ) 9 16
4
x
e) ( ) + +
2 2 2 2
9 30 25 x y x y x
f) ( ) +
2 4
9 25 x x
g) ( )
2 2
9 4 y x

4. FRACCIONS ALGEBRAIQUES
4.1. DEFINICI.

Una fracci algebraica s el quocient de dos polinomis.
Exemple 22
4
3 2
9
6
xy
z y x
,
3 6
1 3
2
+
+
x x
x
,
1
1
+ x
sn fraccions algebraiques.
53
4.2. OPERACIONS.

Simplificaci
Dividim numerador i denominador per tots aquells factors que siguin comuns.
Exemple 23
2 2 3
3
5
3
2 2 2
2
4
2
x
y
x x
y x
x
y x
Els factors comuns 2 i x
3
es cancellen.
Tan sols podem simplificar coses que estan multiplicant! Per tant, a vegades, abans,
hem de treure factor com o emprar les identitats notables.
Exemple 24
x
y x
y x x x
y x y x x
y x x
y x x
2
) (
) ( 3 2
) )( ( 3
) ( 6
) ( 3
2
2 2
+
+
Els factors comuns 3x i (x + y) es

cancellen.
Reducci a com denominador
El procediment s el mateix que seguim amb les fraccions numriques,
comenant per el clcul del mnim com mltiple dels denominadors.
Exemple 25
y x x
5
,
2
,
1
2
El mnim com mltiple s x
2
y
y x
x
y x
y
y x
xy
2
2
2 2
5
,
2
, Dividim per cada denominador i multiplicam pel
numerador.
Suma i resta
Recorda: per poder sumar o restar fraccions, abans hem de igualar els
denominadors, i desprs tan sols sumem els numeradors.
Exemple 26

3 2
3 2
3 2
3
3 2
2
3 2 2 3
4
10 12
4
) 2 ( 5
4
) ( 1
4
) 4 ( 3
2
5
4
1 3
y x
y xy x
y x
y
y x
xy
y x
x
x xy xy
+
+ +
Multiplicaci
Multiplicam numerador per numerador i denominador per denominador.
Exemple 27
b
a
ab
b a
a b
b a
a
b
b
a
6
5
12
10
4 3
5 2
4
5
3
2
2
2
2
2
2
2

Divisi
Multiplicam la primera fracci per la inversa de la segona.
Exemple 28
3
2
3
3 2
2 2 2
5
4
15
12
5
6
3
2
6
5
:
3
2
y
x
xy
x
xy
x
y
x
x
xy
y
x

54
20. Simplifica les expressions segents:
a)
3
4 3
4
2
xy
z y x
= c)
3 2
3 2
2
yz x
z xy
=
b)
2
3
4
6
xy
xy
= d)
5 3 2
2 4 3
16
20
z y x
z y x
=
21. Simplifica :
a)
2
5
2
x
x
= b)
4 4
2 2
+
+
x
x
=
c)
5 10
3 6
+
+
x
x
= d)
3 3
6 6
+
x
x
=
e)
x x
x x
2
2 3
= f)
2
2
2 6 y xy
xy
=
g)
a a
a a
15 3
10 2
2
2
+
+
= h)
2 3
2 3
3 3
6 6
ab a
b a a
=
i)
+ x x
x
2
2
2
j)
+
3 2
3
x x
x
k)
+
3
2
5
x
x x
l)
x x
x
15 10
5
2
2
m)
4
2
2
a
a
n)
+
1
1
2
x
x
o)
+
x x
x
9
6 2
3
p)
+ +
+
1 2
1
2
x x
x
22. Opera i simplifica :
a)
4
:
2
3
2
x x
= b)
4
3
3
2
2
:
5
4
y
x
y
x
=
c)
3
2
:
3
a
b
a
= d)
2
3
4 6
12 xy xy
xy

=
a)

y x
1 1
b) +
2
1 1
a a
c)

y
x
x
2
d)
2
2 3
x x
55
e)
+
x x
x 1
1
1
f)
+
x x
x 1
1
1
g)
+
2
1
2
1
x x
h)
+ 1
2
1
3
x x
i)
+ 2
4
2
5
x x
j)
+
+
1
1
1
1
x
x
x
x
a)
2
2
5
4
1 3
x x x
+
b)
2 2
1 2 3
y xy x
+
c)
+
2
1
1
1 1
x x x
d)
xy y x xy 8
3
2
1
4
1
2 2
+
e) x
x
x
2
3
2
f)
x
x
x 2
1
3
5
2
+
g)
2
1 5
x xy
y x
+
h)
x
x
x 3
1 2 1
i)
3 2 3
6
1
2
2
xy y x
x
+
5. AUTOAVALUACI
1. Opera els segents monomis:
a) 3x
3
2x =
b) 6x
2
+ 4x =
c) 8x
2
: 2x =
d) 4x
2
y
3
3x
4
v =
e) 2x 6x =
f) 3x
2
+ 4x
2
=
g) 4x
6
y
3
: 2x
2
y
3
=
h) 2x
3
+ 6x
2
=
2. Opera els segents polinomis:
a) ( ) + + + 4 3 ) 2 2 3 (
2 2
x x x x
b) ( ) + 5 3 2 ) 2 2 3 (
2 2 3
x x x x
c) ( ) + + 4 3 ) 1 2 (
2
x x x
3. Empra les identitats notables;
a) +
2 2
) 2 3 ( x
b)
( )
2
2
3x x
c) ( ) + x x x x 2 3 ) 2 3 (
2 2
2. A la inversa, +
2 2
36 60 25 y xy x
4. Treu factor com tot el que sigui possible:
a) + ) 2 6 3 (
2 3 4
x x x
b) ) 6 3 (
5 3 3 4
y x y x
5. Fes la segent suma, simplifica al final si s possible:
a)
,
_
+
y
y x
xy
y x
x
x
2 2 3 4
2 6
2
4
b)

xy y x
1 1 1
2 2
56
UNITAT 5: EQUACIONS
1. DEFINICIONS.
Equacions. Membres i incgnites.
Solucions d'una equaci. Equacions incompatibles i compatibles, determinades i
indeterminades.
Comprovaci de les solucions. Exercici 1.
2. EQUACIONS DE PRIMER GRAU
2.1 DEFINICI I REGLES DE RESOLUCI.
Equacions de primer grau. Forma reduda.
Equacions equivalents.
Transformacions que conserven l'equivalncia : regles de la suma i del producte.
2.2 RESOLUCI D'EQUACIONS DE PRIMER GRAU.
Immediates. Exercicis 2-4.
Amb parntesis. Exercicis 5, 6.
Amb denominadors. Exercicis 7-10.
2.3 PROBLEMES.
Traducci de situacions del llenguatge verbal a lalgebraic. Exercicis 11-54.
Resoluci de problemes mitjanant equacions de primer grau. Exercicis 11-54.
3. EQUACIONS DE SEGON GRAU.
3.1 DEFINICI.
Equacions de segon grau. Forma reduda.
3.2 RESOLUCI D'EQUACIONS DE SEGON GRAU.
Incompletes. Exercicis 55-57.
Completes. Exercici 58.
En forma no reduda. Exercici 59.
Determinaci del nombre de solucions segons el discriminant. Exercici 60.
3.3 PROBLEMES.
Resoluci de problemes mitjanant equacions de segon grau. Exercicis 61-64.
4. AUTOAVALUACI
57
1. DEFINICIONS.
Una equaci s una expressi algebraica que consta de dos membres, separats pel
signe =, i en la qual apareix alguna incgnita, o quantitat desconeguda, que
hem de determinar.
Exemples :
1) x 5 = 8
2)
7
2
5
1 +
+ x x
3) 0 2
2
x x
4) 0 1
2
+ x
5) 2x +10 = 2(x + 5)
6) 3 1 + x x
7)
32 2
1
2
+ x
L'expressi a l'esquerra del signe = s'anomena primer membre, i la de la dreta,
segon membre.
Resoldre una equaci s trobar el valor o valors de la incgnita que fan que la
igualtat sigui certa. Aquest valor s'anomena soluci.
Exemple 1 :
En les sis equacions anteriors, les solucions sn :
1) x = 13
2) x = 3/2
3) x = -1 i x = 2 (dues solucions)
4) No t soluci.
5) Qualsevol valor s soluci.
6) x = 4
7) x = 2 i x = -2 (dues solucions)
Una equaci amb alguna soluci sanomena compatible i en cas contrari,
incompatible.
I si t infinites solucions es diu compatible indeterminada.
Comprovar una soluci consisteix en sustituir la incgnita pel valor de la
soluci i realitzar les operacions indicades. Si resulta el mateix valor numric en
els dos membres, la soluci s correcta.
Exemple 2 :
Comprovem la soluci x = 3/2 a la segona equaci.

2
7
2
7
7
2
2
3
2
5
2
5
5
1
2
3

+

+
1. Comprova les solucions en els exemples 1 i 3. Raona per qu la quarta equaci s
incompatible, i la cinquena s indeteminada.
58
2. EQUACIONS DE PRIMER GRAU.
2.1. DEFINICI I REGLES DE RESOLUCI.
Una equaci de primer grau s una expressi que es pot reduir a la forma :
ax + b = 0 , on a 0
Exemple 3 :
3x - 5 = 0 a = 3 , b = -5
4x + 3x = 5 No reduda
85 + 6y = 3 + 47y No reduda

7( 2) 9( 6) 116 x x + + +
No reduda

2
1
2 5
2
+
x
No reduda
Equacions equivalents
Dues equacions sn equivalents si tenen la mateixa soluci.
Exemple 4 :
Les equacions 5x + 200 = 2x + 80 ,
3x = 120 i
x = 40
sn equivalents.
Resoldre una equaci consisteix en transformar-la pas a pas en una srie
d'equacions equivalents, fins que arribar a allar la incgnita.
Transformacions que mantenen l'equivalncia d'equacions
Transformaci Regla prctica
Sumar o restar la mateixa
expressi en els dos membres de la
igualtat.
El que est sumant en un membre passa
restant a l'altre membre. I viceversa.
Multiplicar o dividir pel mateix
nombre (llevat del zero) els dos
membres de la igualtat.
El que est multiplicant tot un membre
passa dividint tot l'altre. I viceversa.
2.2 RESOLUCI D'EQUACIONS DE PRIMER GRAU.
IMMEDIATES
Regla prctica :
Tenim lequaci 5 2 3 4 + x x
1r) Termes amb incgnita en un membre i els termes sense incgnita (termes
independents) en laltre. 4x 2x = 5 + 3
2n) Realitzem en cada membre les operacions indicades. 2x = 8
3r) Allem la incgnita:
x=
8
2
=4
59
Exercici resolt 1
Resoldre l'equaci 5x 4 = 17 2x
5x + 2x 4 = 17 Sumam 2x als dos membres (s com si -2x
passs al membre esquerre sumant).
7x 4 = 17
7x = 17 + 4 Sumam 4 als dos membres (s com si -4
7x = 21 passs al membre dret sumant).
x =
7
21
Dividim per 7 els dos membres (s com si
x = 3 7 passs al membre dret dividint).
Comprovaci
53 4 = 15 4 = 11
17 23 = 17 6 = 11
2. Resol les equacions :
1) 2x 4 = 6 2) x 9 = 5 3) t 5 = 7
4) 4x 8 = 2 5) 1 = 4x + 5 6) 3x + 5 = 11
7) 9 + 3x = 6 8) 5 + x = 3 9) 2y 7 = 1
3.Resol les equacions :
a) 2 4 8 x + g) 6 3 5 x +
b) 4 6 12 x h) 2 10 x
c) 6 3 3 x + i) 3 1 11 x
d) 10 5 15 x + j) 3 17 16 3 x + +
e) 6 4 2 2x + + k) 3 1 7 1 x x +
f) 3 4 11 2 a + l) 7 2 3 8 x x
4. Troba el valor de x en cada cas i verifica la soluci :
a) 9 3 5 1 x x +
b) 3x + 6 = 9 + 3x
c) 7 8 2 3 x x
d) 5 9 12 x x + +
e) 5x + 4 = 4x + 4 + x
f) 3 2 7 3 x x +
g) 6 5 9 3 x x +
h) 2 6 3 x x +
AMB PARNTESIS
Per resoldre equacions amb parntesis saplica la propietat distributiva :
a(b + c) = ab + ac
a(b - c) = ab + ac
(multiplicam cada nombre per separat i sumam o restam)
Exemple:
Resol lequaci
10 ) 3 ( 5 x
1r pas) Eliminen els parntesis aplicant la propietat distributiva.
10 15 5 x
2n pas) Resulta una equaci immediata equivalent a la primera, que resoldrem de
la manera habitual.
5x = 15 + 10 = 25
60
Exercici resolt 2
Resol l'equaci 3(5 x) + 2(1 x) = 8 (3 x)
15 3x + 2 2x = 8 3 + x
-3x 2x x = 8 3 15 2
-6x = -12
x = 2
5. Resol les segents equacions:
a)
1 (4 ) 3 1 x x + g) 6 3 5 x +
b)
5 3 2(2 6) x x + +
h)
2(3 3) 3(5 ) x x +
c) 8 7 9 2 4 x x +
i)
8(3 2) 4(4 3) 6(4 ) x x x
d) 10 5 15 x +
j)
4 2( 8) 2 3(4 ) x x x x + +
e)
7( 5) 2(4 ) 4 13 x x x
k)
3 ( 2) 7 2( 4) 3 (2 5 ) x x x x x + + +
f)
2(3 5) 7 4 5( 2) 4 x x x + + + +
l)
2( 3) 3( 4) 1 x x
a)
5 4 3(5 2 ) x x +
g)
2 ( 1) 3 2 4 3( 1) x x x x + + +
b) 3 20 15 6 8 x x +
h)
3 4( 5) 2 5 3( 1) x x x + + +
c)
8 5 3(2 4) x x + i) 3 4 9 5 6 x x +
d)
2(3 4) 5 2(2 4 ) 7 x x + +
j)
4 ( 6 ) 3 5 2 (4 3) x x x x +
AMB DENOMINADORS
Per eliminar els denominadors, es multipliquen els dos membres de lequaci per
un mltiple d'aquells.
Exemple:
2
5
3 6
x x
Multipliquem tota lequaci per 6. Les dues bandes!
4x x = 30
3x = 30 Continuem com sempre.
x=
30
3
=10
Exercici resolt 3
Resol l'equaci
2 1 5 4 3 4 2
3 6 2 4
x x x x +

4(2x 1) 2(5x 4) = 6(3x 4) 3(x + 2) Multiplicam per 12
8x 4 10x + 8 = 18x 24 3x 6
8x 10x -18x + 3x = -24 6 + 4 8
-17x = -34
2
17
34
x
61
a) 5 2
3
x

b)
2
4
4
x
c)
2 5
15
3
x
d)
6 2
3
4
x +
e)
2 5
15
3
x
f)
3 6
5
3
x +

a) 2 1
4 3 5
x x x
+ c)
4 5
5
8 12
x x

b)
2
10
3 9
x x
+ d)
4 5
5
3 6
x x
+
a) 15 0
4 3 2
x x x
+ d)
2 3 4
6
6 3 2
x x x +

b)
3 2 4 5 7 5
5 3 2
x x x
e)
6
2 1
2
3
) 1 ( 2
x x
x

c)
3 4 3 5
5 0
2 6
x x
x
+
+ f) 1
4
) 6 ( 3
8
2
+
+
x
x x
a)
2 3 4 5
2 3 4 5
x x x x + + +
e)
4 5 4 1 9 6
2 7 4
x x x + +

b)
2 1 4
4
5 2 10
x x
+ f)
4 6 3 9
6 18
x x +
c)
2 2 4 8 2
4
3 4 5
x x x +
+ g)
3 1 5 2
2( 1) 3
4 3 6
x x
x x

+
d)
3 5 1 2 1
4 3 6
x x x
+ h)
2( 3) 3( 1) 4
1 ( 2)
5 10 2
x x x
x

+
2.3 PROBLEMES DEQUACIONS DE PRIMER GRAU
Per resoldre problemes mitjanant equacions de primer grau, conv procedir de
forma organitzada, per la qual cosa s til seguir aquests passos:
a) Identificam les dades conegudes, all que desitgem conixer, i
donam nom a la incgnita.
b) Relacionam mitjanant una igualtat (equaci) all conegut (dades)
amb all desconegut (incgnita).
c) Resolem lequaci.
d) Interpretam i comprovam la soluci a lenunciat.
62
Problema resolt 1
La diferncia entre un nombre i el seu triple s 40. Troba aquest nombre.
Anomenam x al nombre que ens demanen.
El seu triple ser 3x. Per tant,
3x x = 40
Resolem, 2x = 40
x =
40
2
=20

El nombre que cerquem s el 20.
Comprovaci : El triple de 20 s 60, i 60 20 = 40.
11. Troba un nombre tal que en restarli 47 doni com a resultat 29.
12. Troba un nombre que sumat a 15 doni 70.
13. La diferncia entre un nombre i el seu doble s 4. Quin s aquest nombre?
14. Un nombre augmentat en la tercera part dna 72. Quin s aquest nombre?
Problema resolt 2
La suma de dos nombres consecutius s 97. Quins sn aquests nombres ?
Si x s el primer nombre, el segent ser x + 1. L'equaci resultant :
x + x + 1 = 97
Resolem, x = 48.
Els nombres sn 48 i 49.
La comprovaci s immediata.
15.La suma de dos nombres consecutius s 155. Quins nombres sn?
16. Sum tres nombres enters consecutius i obtinc 318. Quins sn aquests tres nombres?
17. Troba 3 nombres consecutius sabent que el triple del menor menys el doble del major
dna 6.
18. Troba 3 nombres parells consecutius que sumats donin 120.
19. Troba 3 nombres imparells consecutius que sumats donin 105.
20. Amb 7 bitllets iguals tenim 350 euros. Quin s el valor del bitllet?
Problema resolt 3
He comprat dues revistes que m'han costat 6 . Qu val cada revista, si la
segona val el triple que la primera ?
Anomenem x al preu de la primera revista.
Com que entre les dues costen 6 , la segona valdr 6 x.
A ms, la segona val el triple que la primera, per tant val 3x. s a dir,
3x = 6 x
63
Resolem l'equaci, i obtenim x = 1'5.
Per tant, la primera revista val 1'5 , i la segona, 4'5 .
Efectivament, 4'5 s el triple de 1'5, i el preu de les dues revistes s
4'5 + 1'5 = 6 .
21. Entre dos amics tenen 87 cromos. Si lun en t el doble que laltre, quants cromos te cada
un?
22. A 1r dESO hi ha 13 noies ms que nois. Si en total hi ha 83 alumnes, quantes noies hi
ha?
23. En una festa a qu assisteixen 42 persones, hi ha tres homes ms que dones i tamb tants
nens com homes i dones junts. Determina el nombre dhomes , dones i nens.
24. Em faltem 4,10 per comprar la meva pizza preferida. Si tingus el triple dels diners que
tinc, em podria comprar 2 pizzes. Quant val la pizza i quants diners tinc?
25. El jornal d'un repartidor de pizzes s de 6 fixos ms 0'40 per pizza repartida. Quantes
pizzes va repartir un dia, si va guanyar 16'8 ?
Problema resolt 4
L'edat d'una mare s el triple de la de la seva filla, i d'aqu a 16 anys noms ser
el doble. Quants d'anys tenen la mare i la filla ?
Anomenam x l'edat de la filla. Llavors :
3x : edat de la mare
x + 16 : edat de la filla d'aqu a 16 anys.
3x + 16 : edat de la mare d'aqu a 16 anys.
Plantejam l'equaci :
3x + 16 = 2(x + 16)
Resolem :
3x + 16 = 2x + 32
x = 16
La filla t 16 anys, i la mare 3 16 = 48.
Comprovam :
D'aqu a16 anys, la filla tendr 16 + 16 = 32 anys, I la mare 48 + 16 = 64 anys, que
s el doble de l'edat de la filla.
26. El triple de ledat que tenia en Jordi fa 4 anys s el doble de la que tindr daqu a 8 anys.
Quina s ledat actual den Jordi?
27. Ledat de la Cristina s el triple de la den Jordi, i daqu a 20 anys ser el doble. Calcula
les edats actuals de les dues persones.
28. Una mare t 49 anys i la seva filla, 26. Quants anys fa que ledat de la mare era el doble
que la de la filla?
64
Problema resolt 5
Tres germans decideixen fer un regal a sa mare. El ms gran paga la meitat, el
segon la tercera part, i el ms petit els 2 que falten. Quin s el preu del regal ?
Vrem trobar aquests tipus de problemes a la Unitat 2, on utilitzvem
representacions grfiques, raonaments i operacions amb fraccions per arribar a la
soluci. Ara veurem com es poden resoldre de manera ms directa grcies a
l'lgebra.
x : Preu del regal
2
x
: Meitat del preu, que paga el primer
3
x
: Tercera part del preu, que paga el segon
Entre tots tres paguen 2
3 2
+ +
x x
, i aquesta quantitat s el preu del regal, que s
x. Per tant,
x
x x
+ + 2
3 2
Resolem :
3x + 2x + 12 = 6x
12 = 6x 3x - 2x
x = 12
Comprovam :
El primer germ paga 12/2 = 6 , el segon, 12/3 = 4, I el tercer, 2 .
6 + 4 + 2 = 12
29. En un viatge, el conductor para a la gasolinera quan ja ha fet els 2/5 del cam. Desprs de
recrrer 1/3 ms, s'atura una altra vegada per prendre un caf i pensa que encara li queden 64
km. Quants km t el recorregut complet ?
30. D'un depsit ple d'aigua treim la meitat del contingut; desprs la tercera part de la resta, i
encara n'hi ha 240 litres. Determina la capacitat del depsit.
31. Troba un nombre el doble del qual ms el seu triple menys la seva meitat menys la seva
tercera part sigui 1875.
32. A un hotel hi ha tres empleats : en Lamine guanya els 2/3 del que guanya na Maria, i en
Josep la meitat del que guanya en Lamine. Si el propietari paga mensualment 3000 en sous,
quant guanya cada un ?
33. Hem comprat un article amb un descompte del 15% i n'hem pagat 10'2 . Quant valia
sense descompte ?
34. Una oposici consta de dos exmens : un d'escrit, que s el 65% de la nota, i un altre
d'oral, que s el 35%. Si un opositor t en l'escrit un 4, quina nota ha de treure en l'oral per
obtenir un 5 de qualificaci final ?
65
Problema resolt 6
En augmentar en 5 cm el costat d'un quadrat, la seva superfcie augmenta en 75
cm
2
. Calcula el costat del quadrat.
En tot problema geomtric, conv fer una representaci grfica:
Anomenam l el costat del quadrat.
El costat augmentat en 5 cm far l + 5 cm.
Superfcie del quadrat petit : A = l
2
Superfcie del quadrat gran : (l + 5)
2
Per altra banda, segons l'enunciat, la superfcie del quadrat gran s A + 75, s a
dir, l
2
+ 75. Per tant :
(l + 5)
2
= l
2
+ 75
Resolem desenvolupant el binomi :
l
2
+ 10l + 25 = l
2
+ 75
l
2
- l
2
+ 10l = 75 25
10l = 50
l = 5
Comprovam :
Superfcie del quadrat inicial : 5
2
= 25 cm
2
Longitud del costat augmentat : 5 + 5 = 10 cm
Superfcie del quadrat augmentat : 10
2
= 100 cm
2
25 + 75 = 100
35. El permetre dun quadrat fa 44 m. Quant fa de costat?
36. El permetre d'un solar de forma rectangular s de 84 m. Sabent que s el doble de llarg
que d'ample, troba'n les dimensions.
37. El permetre d'un triangle issceles s de 18 cm. Cadascun dels costats iguals s 3 cm ms
gran que el desigual. Troba els costats del triangle.
38. Calcula les dimensions d'un rectangle el permetre del qual s 80 cm I l'altura els dos
teros de la seva base.
39. Un dels angles aguts d'un triangle rectangle fa un ter del que fa l'altre. Quant fan els
angles d'aquest triangle ?
40. Un hort t forma rectangular de costats 80 m i 150 m. Volem ampliar-lo afegint-hi la
mateixa longitud a cada costat, de manera que el nou permetre mesuri 660 m. Quines han de
ser les noves dimensions del terreny ?
41. La base d'un rectangle s 3 cm ms gran que l'altura. Si n'augmentam en 2 cm la base i
l'altura, la seva rea augmenta en 26 cm
2
. Quines sn les dimensions del rectangle original ?
66
42. Un tronc es deixa recolzat verticalment en una paret. Si la base se separa 9 dm del sl,
l'extrem superior baixa 3 dm. Calcula la longitud del tronc.
43. Un bamb t una altura de 10 peus. Es trenca i l'extrem trencat toca a terra a 3 peus del
tronc. Quina altura t la part del bamb que resta dreta ?
44. El nenfar sobresurt 10 cm de la superfcie de l'aigua. Si l'inclinem, desapareix a 10 cm
del punt on emergia. Calcula quina s la profunditat de l'aigua.
Problema resolt 7
Si mesclam 12 kg de caf de 12'40 /kg amb 8 kg de caf de 7'40 /kg, quin
ser el preu de la mescla ?
Disposam les dades en forma de taula :
kg /kg Preu total
Caf A 12 12'4 148'8
Caf B 8 7'4 59'2
Mescla 20 x 208
El preu total s'obt multiplicant els quilos pel preu per quilo. Per tant :
20x = 208
x = 10'4
La comprovaci v donada per la prpia taula.
Problema resolt 8
Dues ciutats A i B estan a 300 km. De la ciutat A surt cap a la ciutat B un cotxe a
la velocitat de 110 km/h. Simultniament, surt de B cap a A un cami a 90 km/h.
Calcula el temps que estaran a trobar-se i la distncia que recorre cada un.
La velocitat a qu s'aproximen els vehicles s la suma de les dues velocitats :
110 + 90 = 200 km/h
67
L'espai recorregut entre els dos cotxes s de 300 km.
El problema equival al de calcular el temps que estar a recrrer 300 km un cotxe
que es desplaa a 200 km/h.
L'espai recorregut s el producte de la velocitat per el temps :
300 = 200t
t = 1'5
Finalment, en 1'5 h el primer vehicle haur recorregut 1'5110 = 165 km,
y el segon 1'590 = 135 km
El clcul de la distncia recorreguda per cada cotxe forma part de la
comprovaci: 165 + 135 = 300 km, que s la distncia que separa els mbils.
Problema resolt 9
Un ciclista que va a 18 km/h pretn agafar un altre ciclista que va a 10 km/h, i li
du un avantatge de 20 km. Quant de temps estar a fer-ho i quina distncia
recorrer fins a aconseguir-lo ?
Com que els ciclistes van en el mateix sentit, la velocitat a qu s'aproximen s la
diferncia de les dues velocitats :
18 10 = 8 km/h
El problema equival al de calcular el temps que estar a recrrer 20 km un mbil
que es desplaa a 8 km/h. Com en el cas anterior :
20 = 8t
t = 2'5
En 2'5 h, el primer ciclista haur recorregut 2'518 = 45 km,
i el segon 2'510 = 25 km.
Com que la distncia que els separava era de 20 km : 20 + 25 = 45 km-
Problema resolt 10
Un granger va al mercat per vendre una partida de botelles de llet a 0'50 la
botella. En el cam se li trenquen 60 botelles. Per obtenir el mateix benefici,
augmenta en 0'05 el preu de cada botella. Amb quantes botelles va sortir de la
granja ? Quants de diners pretn guanyar ?
El cost de les botelles que es trenquen s igual a l'augment de cost de les botelles
intactes. A partir d'aquesta idea, raonam aix :
x : nmero de botelles
0'560 = 30 : cost de les botelles trencades
x 60 : nmero de botelles intactes
0'05(x-60) : augment de cost de les botelles intactes
Per tant,
0'05(x 60) = 30
0'05x = 33
x = 660
Va sortir de la granja amb 660 botelles, i pretenia guanyar
6500'5 = 330
Quantitat que coincideix amb el que guanyar amb les 600 botelles intactes al
preu de 0'55 per botella :
6000'55 = 330
68
46. Si mesclam un lingot de 3500 g amb un 80% d'or amb un altre lingot de 1500 g amb un
95% d'or, quina proporci d'or hi haur en el lingot resultant ?
47. Mesclam 30 kg de caf de 4 /kg amb una quantitat de caf superior de 5 /kg, i en
resulta una mescla a 4'40 /kg. Quina quantitat de caf superior hem utilitzat ?
48. Tenim dos refrescos : l'un amb un 50% de suc de taronja i l'altre amb un 90%. Quina
quantitat de cada refresc es necessita per preparar 60 l de mescla amb un 80% de suc ?
49. Dos brolladors aboquen les aiges en un depsit de 345 litres de capacitat. Si el cabal del
primer s de 50 l/min, i el del segon, 40 l/min, quant de temps tardaran a omplir el depsit ?
50. Un ciclista surt per una carretera a 15 km/h. Mitja hora desprs en surt un altre a
perseguir-lo a una velocitat de 20 km/h. Quant de temps estar a agafar-lo ?
51. Un ciclista que va 18 Km/h tarda 45 minuts a agafarne un altre, que li porta un avantatge
de 6 Km. Quina velocitat porta el que anava davant?
52. Una penya esportiva va contractar un autobs per seguir el seu equip. Si l'autobs
s'hagus omplit, cada un hauria pagat 850 pts; per quedaren 3 places buides, i el viatge cost
900 pts. Quantes places tenia l'autobs ?
53. Un grup d'estudiants lloga un pis per 700 al mes. Si fossin dos ms, cada un pagaria 40
menys. Quants sn ara ?
54. Uns quants amics es reparteixen un premi i surten a 15 cada un. Si hagussim estat
quatre amics ms, haurien sortit a 3 menys. Quants eren per a repartir?
3. EQUACIONS DE SEGON GRAU
3.1. DEFINICI.
Una equaci de segon grau s una expressi que es pot reduir a la forma :
ax
2
+ bx + c = 0 on a, b i c sn nombres (sempre a s distint de zero)
Els termes a, b i c sanomenen coeficients.
Exemples :
0 9 6
2
+ x x Reduda. a = 1, b = -6, c = 9
0 9
2
+ x x Reduda. a = -1, b = 9, c = 0
0 25
2
x Reduda. a = 1, b = 0, c = -25
2 3
2
x x No reduda.

8 ) 1 )( 1 ( + x x
No reduda.
69
3.2. RESOLUCI D'EQUACIONS DE SEGON GRAU.
EQUACIONS INCOMPLETES
Les equacions de segon grau on els coeficients b o c sn zero, es diuen
incompletes. Poden ser de dos tipus :
(1) ax
2
+ c = 0 , amb b = 0
(2) ax
2
+ bx = 0 , amb c = 0
(1) Equacions sense terme de primer grau : ax
2
+ c = 0
Es resolen allant x:
a
c
x
a
c
x t
2

(2) Equacions sense terme independent: ax
2
+ bx = 0
Es treu factor com la x i siguala a zero cada un dels dos factors:
(ax+b)x = 0 Solucions:
0
2
1

x
a
b
x
Exercici resolt 4
Resoldre l'equaci 0 75 3
2
x
5 25
25
3
75
2
t t

x
x
Exercici resolt 5
2
x x
0 ) 3 2 ( x x
2
3
0 3 2 x x , o b, x = 0
a) 0 12 3
2
x x e)
2
16 0 x x
b)
2
6 18 x x f) 0 3 5
2
x x
c) 0 11
2
+ x x g) 0 24 10
2
x x
d) 0 16
2
+ x x h) 0 9 3
2
x x
a)
2
3 147 0 x d) 0 200 2
2
x
b)
2
5 80 0 x e) 0 243 3
2
x
c) 0 242 2
2
x f) 0 256 4
2
x
70
a)
2
24 120 x b) 0 98 2
2
x c) 2 0 338
2
x
d) 5x
2
+ 10x = 0 e) 3x
2
108 = 0 f) 4x
2
20 = 0
d) 0 25
2
x e) 0 108 3
2
x f) 0 125 5
2
x
g) 2x
2
14x = 0 h) 3x
2
+ 12x = 0 i) 4x
2
4 = 0
g)
2
7 343 x h) 0 169
2
x i)
2
3 243 x
Si tots els coeficients de l'equaci sn distints de zero, els procediments que hem
aplicat a les equacions incompletes no ens serveixen de res. Ara donarem una frmula que
ens permitir resoldre qualsevol tipus d'equaci de segon grau, sempre que estigui expressada
en forma reduda.
CAS GENERAL
Donada una equaci de segon grau de la forma
ax
2
+ bx + c = 0 , amb a distint de zero,
les solucions, si existeixen, venen donades per l'expressi
x=
a
ac b b
2
4
2
t
Exercici resolt 6
2
+ x x
Identificam els coeficients : a = 1, b = -3, c = 2
1
2
2
1 3
2
1 3
2
1 3
2
1 3
2
8 9 3
1 2
2 1 4 ) 3 ( 3
2
4
2 2
'
a
ac b b
x
Les solucions sn x = 2 i x = 1.
Exercici resolt 7
Resoldre l'equaci 0 2
2
+ + x x
a = 1, b = 1, c = 1
2
7 1
2
8 1 1
1 2
2 1 4 1 1
2
4
2 2
t
a
ac b b
x
Com que no existeix l'arrel quadrada d'un nombre negatiu, l'equaci no t soluci.
71
Exercici resolt 8
2
+ + x x
a = 1, b = 6, c = 9
3
2
6
2
0 6
2
0 6
2
36 36 6
1 2
9 1 4 6 6
2
4
2 2

a
ac b b
x
En aquest cas, la soluci x = -3 s nica.
Raona : De qu depn que l'equaci tengui dues, una o cap solucions ?
Observaci
La frmula general es pot aplicar a totes les equacions de segon grau que estiguin
en forma reduda, incloent-hi les incompletes.
58. Resol les segents equacions de segon grau:
a) 0 4 5
2
+ x x i) 0 2 3 2
2
+ + x x
b) 0 6
2
+ x x j) 0 3 5 3
2
+ + x x
c)
2
10 25 0 x x + k) 0 6 2
2
+ x x
d) 0 9 6
2
+ x x l)
2
2 8 0 x x + +
e) 0 36 12
2
+ + x x m)
2
20 64 0 x x +
f) 0 5 2
2
+ + x x n)
2
6 1 0 x x +
g)
2
4 4 1 0 x x + o)
2
2 6 0 x x + +
h)
2
20 64 0 x x + p)
2
6 13 5 0 x x +
Resoluci d'equacions expressades en forma no reduda
Realitzam les operacions indicades en l'equaci (parntesi, quadrats, etc.),
redum i agrupam tots els termes al primer membre.
Exercici resolt 9
Resoldre l'equaci
23 4 ) 1 2 )( 1 2 ( + + x x x
Operam els parntesi (suma per diferncia, veure Unitat 4) :
23 4 1 4
2
+ x x
Agrupam els termes :
0 24 4 4
2
x x
Com que tots els coeficients sn mltiples de 4, dividirem per 4 per facilitar els
clculs :
0 6
2
x x
Per tant : a = 1, b = -1, c = - 6
72
2
3
2
5 1
2
5 1
2
25 1
2
24 1 1
1 2
) 6 ( 1 4 ) 1 ( 1
2
4
2 2

'
+ t
a
ac b b
x
Les solucions sn x = 3 i x = -2

59. Resol les segents equacions. Recorda que per poder aplicar la frmula lequaci ha
destar expressada com cal:
a)
8 ) 1 3 )( 1 3 ( + x x
j)
2 2
( 3) 16 (1 ) x x +
b)
1 ) 2 )( 3 ( + x x
k)
( 3) 10 x x
c) 1 5 ) 1 2 (
2
x x l)
7 ) 3 )( 3 ( + x x
d) 0
1
5 6 +
x
x
m)
2
3
5 18
2
x x
x
+
e) 3
1
2 +
x
x
n) 24
3
5
2
2
+ x
x
f)
) 1 )( 1 ( ) 7 2 )( 7 2 ( + + x x x x
o)
0 ) 2 )( 3 ( + x x
g) 0 10 ) 1 ( 3
2
+ + x x p)
( 3)( 2) 5( 1) 16 x x x + +
h) ) 2 ( 3
2
+ x x
q) 11
2
1 + +
x
x
i)
6 7 ) 1 ( 6 x x x
r)
6 ) 1 ( x x
Nombre de solucions d'una equaci de segon grau
Com podem sospitar (veure exercicis resolts 6, 7 i 8), el nombre de solucions
d'una equaci de segon grau depn de l'expressi sota l'arrel,
b
2
4ac. Aquesta expressi s'anomena discriminant, precisament perqu ens
permet determinar quantes solucions t l'equaci, sense necessitat de resoldre-la.
Si el valor d'aquesta expressi s positiu, l'arrel tendr dos resultats, positiu i un
altre negatiu, cada un dels quals ens dna una soluci. Si s zero, l'arrel dna un
sol resultat, zero, i per tant tindrem soluci nica. Si s negatiu, l'arrel s
impossible, no n'hi haur cap soluci.
En resum, per determinar el nombre de solucions d'una equaci de segon
grau, considerarem el signe del determinant.
a) Si b
2
4ac > 0, lequaci t dues solucions.
b) Si b
2
4ac = 0, lequaci t una soluci.
c) Si b
2
4ac < 0, lequaci no t solucions.
Exercici resolt 10
Determinar, sense resoldre-la, el nombre de solucions de l'equaci
0 1
2
+ + x x
a = 1, b = 1, c = 1
b
2
4ac = 1
2
411= -7 < 0
No t soluci.
73
60. Determinar, sense resoldre-les, el nombre de solucions de les equacions :
a) 0 2 3 2
2
+ + x x b) 0 2 2
2
x x
c) 0 1 2
2
+ + x x d) 0 4 2
2
+ x x
e) 0 2
2
+ x x f) 0 2 2
2
+ x x
3.3. PROBLEMES DEQUACIONS DE SEGON GRAU
Problema resolt 11
El producte d'un nombre natural i el seu doble s 50. De quin nombre es tracta ?
Si x s el nombre, el seu doble ser 2x. Per tant,
x2x = 50
2x
2
= 50
x
2
= 25
Les solucions sn x = 5 I x = -5.
Com que l'enunciat del problema parla d'un nombre enter, hem de descartar la
soluci negativa (cosa que no farem si ens demanssin nombres enters).
Problema resolt 12
La superfcie d'un rectangle s 150 cm
2
, i el permetre, 50 cm. Quines sn les
seves dimensions ?
Anomenarem x a la base del rectangle.
x(25 x) = 150
25x x
2
= 150
0 = x
2
25x + 150
10
15
2
5 25
2
25 25
1 2
150 1 4 ) 25 ( 25
2
'
t
x
Si la base fa 15 cm, l'altura far 25 15 = 10 cm.
Si la base fa 10 cm, l'altura far 25 10 = 15 cm.
Les dues solucions sn en realitat una sola en el context del problema.
Comprovaci :
Superfcie : 1015 = 150 cm
2
Permetre : 2(10+15) = 50 cm
61. El producte de dos nombres naturals consecutius s 90. Quins nombres sn ?
62. Tenim un quadrat de 3 cm de costat.
a) Si volem obtenir un altre quadrat amb el qudruple de superfcie, quant hem d'allargar el
costat ?
b) Com ha de ser el costat si volem que la superfcie sigui doble ?
c) I si volem reduir-la a la meitat ?
63. Calcula el radi d'una circumferncia amb una superfcie doble que la d'una altra de radi 3
cm.
74
53. Els tres costats d'un triangle mesuren 15 cm, 22 cm i 23 cm, respectivament. Si als tres
restam la mateixa longitud, el triangle resultant s rectangle. Quina longitud s aquesta ?
64. Un grup d'amics lloga un autocar per 2000 per a una excursi. En fallen 4, per la qual
cosa els assistents han de pagar 25 ms cada un. Quants n'hi havia al principi ?
5. AUTOAVALUACI
1. Resol les segents equacions :
a)
7 ) 3 )( 3 ( + x x
c)
2
50 5 10 x x x +
b)
( 3)( 1) 21 x x +
d)
2
5 12 4 8 x x x +
2. Resol les segents equacions de primer grau:
a)
7( 2) 9( 6) 116 x x + + +
c)
6(2 9) 2(4 1) 112 x x + +
b)
5( 8) 3( 1) 99 x x + + +
d)
) 5 ( 24 ) 5 ( 22 + x x
3. Resol les segents equacions de primer grau:
a)
1 2
5 7
x x + +
c)
2 3 3 1
7
9 12
x x

b)
3 1 1
4
5 3
x x +
d)
3 1 5 4
2 7
x x +
4. El permetre dun quadrat desprs daugmentar 5 cm el costat s 168 cm. Quina s la mida
del costat del quadrat inicial?
5. El doble dun nombre ms el seu triple dna 125. Quin s aquest nombre?
6. Tinc 12 monedes, unes de 5 euros i altres de 2 euros. Quantes monedes tinc de cada si
sumen un total de 51 euros?
7. Resol les segents equacions de segon grau:
a)
2
16 0 x
d) 24
3
5
2
2
+ x
x
g)
2
5
x
x
b)
2
2 6 0 x e)
2
25 144 x
h) 3
1
2 +
x
x
c) 0 12 2
2
+ x x f) 0 1 2
2
+ + x x
i)
2
1
2 6 0
2
x x
75
UNITAT 6: SISTEMES DEQUACIONS
1. SISTEMES DEQUACIONS LINEALS.
Sistema d'equacions lineals. Forma reduda. Incgnites, coeficients i termes
independents.
Solucions d'una equaci i solucions d'un sistema lineal.
Recerca de solucions per tempteig. Exercici 2.
Comprovaci de les solucions. Exercicis 1, 3.
Sistemes equivalents.
Transformacions que conserven l'equivalncia. Exercici 4.
2. INTERPRETACI GEOMTRICA. NOMBRE DE SOLUCIONS D'UN SISTEMA.
Interpretaci geomtrica d'una equaci lineal.
Representaci grfica. Exercici 5.
Nombre de solucions. Sistemes incompatiles i compatibles, determinats i
indeterminats.
Determinaci del nombre de solucions. Exercici 6.
3. MTODES DE RESOLUCI DE SISTEMES LINEALS
3.1. REDUCCI. Exercici 7.
3.2. SUBSTITUCI. Exercici 8.
3.3. IGUALACI. Exercici 9.
4. SISTEMES NO REDUITS. Exercici 10.
5. PROBLEMES
Resoluci de problemes mitjanant la utilitzaci de sistemes dequacions lineals.
Exercicis 11-33.
6. AUTOAVALUACI
76
1. SISTEMES DEQUACIONS LINEALS
Una sistema dequacions lineals amb dues incgnites es pot expressar en la
forma reduda :
ax + by = c
dx + ey = f
Els nombres a, b, d, e sn els coeficients de les incgnites, i els nombres c i f
sn els termes independents.
Exemple 1 :
2x + 3y = 3
5x y = 16
Els coeficients de la x sn 2 i 5; de la y, 3 i -1; els termes independents, 3 i 16.
Una soluci duna equaci lineal s un parell de valors que compleixen
lequaci lineal.
Exemple 2 :
Algunes solucions de l'equaci 2x + 3y = 3 sn :
x = 0 , y = 1
x = 1 , y = 1/3
x = 3 , y = -1
Es pot comprovar substituint el parell d'incgnites pel parell de valors de cada
soluci.
Una equaci lineal de dues incgnites t infinites solucions. Trobar solucions
particulars s fcil : basta allar una de les incgnites, donar valors qualssevol a
l'altra i calcular els resultats.

Exemple 3 :
Allant la y a l'equaci 5x y = 16 , resulta :
y = 5x 16
Donant valors a x :
Per a x = 0, y = 50 16 = -16
Per a x = 1, y = 51 16 = -11
Per a x = 2, y = 52 16 = -4
Aix, successivament, podrem trobar tantes solucions de lequaci com
volgussim.
1. Comprova si el parell x = 1 i y = 2 s soluci dalguna daquestes equacions lineals:
a) x + 2y = 5
b) 3x + 4y = 11
c) x +2y = 1
d) 7y 2 = 2x
2. Troba algunes solucions de les equacions de l'exercici anterior.
77
La soluci dun sistema d'equacions lineals s un parell de valors que
compleixen les dues equacions.
Exemple 4 :
El parell x = 3 , y = -1, s la soluci del sistema :
2x + 3y = 3
5x y = 16
En efecte :
23 + 3(-1) = 6 3 = 3
53 - (-1) = 15 + 1 = 16
Un sistema d'equacions lineals de dues incgnites pot tenir infinites solucions,
soluci nica, o cap soluci.
Un sistema es diu compatible si t soluci, i incompatible si no en t.
Dos sistemes sn equivalents si tenen les mateixes solucions.
Exemple 5:
Els sistemes
2x + 3y = 3
5x y = 16
i
2x + 3y = 3
7x + 2 y = 19
sn equivalents (comprova-ho).
Hem obtengut el segon sistema a partir del primer. De quina manera ho hem fet
?
3. Comprova si x = 2, y = s soluci dels sistemes dequacions segents:
a)
'

+
7 2 3
12 4 7
y x
y x
b)
'
+
+
1 6 2
3 2
y x
y x
Operacions que transformen un sistema lineal en un altre d'equivalent
(1) Sumar o restar la mateixa expressi algebraica o el mateix nombre als dos
membres d'una equaci.
(2) Multiplicar o dividir pel mateix nombre distint de zero els dos termes d'una
equaci.
(3) Sumar o restar les dues equacions del sistema.
Exemple 6 :
Transforma el sistema
x + 3y = 8
2x y = 9
en un altre d'equivalent en qu la incgnita y tengui el mateix coeficient en les
dues equacions.
78
Multiplicam la segona equaci per 3 :
x + 3y = 8
6x 3 y = 27

Exemple 7 :
Transforma el sistema
x + 3y = 8
6x 3 y = 27
en un altre d'equivalent en qu una de les equacions tengui una sola incgnita.
Sumam la primera equaci a la segona :
x + 3y = 8
7x = 35
i la segona equaci ha quedat transformada en una altra d'una sola incgnita, fcil
de resoldre : x = 35/7 = 5.
Substituint el valor de x a la primera equaci :
5 + 3y = 8 ,
allam la segona incgnita, i trobam y = 1
4. Intenta resoldre els segents sistemes, transformant-los en altres d'equivalents.
c)
'

+
7 2 3
12 4 7
y x
y x
d)
'
+
+
1 6 2
3 2
y x
y x
2. INTERPRETACI GEOMTRICA. NOMBRE DE SOLUCIONS D'UN SISTEMA
LINEAL.
Interpretaci geomtrica d'una equaci lineal

Hem vist que una equaci lineal t infinites solucions, i que cada soluci s un
parell de valors (x,y) que verifiquen l'equaci. Podem considerar aquests parells
de valors com les coordenades de punts en el pla.
Per trobar diverses solucions, allvem una de les incgnites, i donvem valors
qualssevol a l'altra incgnita.
Exemple 8 :
Donada lequaci lineal
2x + y = 0
allam la incgnita y :
y = 2x
i donam valors a la incgnita x :
Si x = 0, aleshores y = 20 = 0 ;
si x = 1, aleshores y = 21 = 2 ; etc.
Aix, donant valors diferents a x, obtenim els corresponents de y. Recollim tots
aquests valors (solucions de lequaci lineal) en una taula:
79
x y
-1 -2
0 0
1 2
2 4
... ...
Si representam aquests punts en un sistema de coordenades i unim els punts, la
figura resultant s una recta.
Aquest resultat no depn de l'equaci triada : sempre obtindrem una recta en
representar grficament les solucions de qualsevol equaci lineal.
Per tant, des d'un punt de vista geomtric, tota equaci lineal correspon a una
recta en el pla. Els infinits punts de la recta sn les infinites solucions de
l'equaci.
5. Representa grficament les segents equacions lineals :
a) 5x + y = 8
b) 2x y = 4
c) x + 2y = 3
d) x 3y 6 = 0
e) 5 + 7x = 9y
f) 4y 8 = 6x
Nombre de solucions d'un sistema lineal
Si cada equaci lineal representa una recta, un sistema d'equacions lineals
representar dues rectes en el pla. Les solucions del sistema sn comuns a les
dues equacions que el composen. Per les solucions de cada equaci sn els
punts de la recta corresponent. Per tant, les solucions del sistema sn els punts
comuns a les dues rectes.
Recordem que les posicions relatives de dues rectes en el pla sn tres : secants,
paralleles i coincidents. Ara veurem que a cadascuna d'aquestes posicions
relatives correspon un nombre diferent de solucions del sistema.
(1) Si les rectes sn secants, noms tenen un punt com, que s el punt a on es
tallen. Aix vol dir que el sistema t una nica soluci, donada per les
coordenades del punt de tall. Es diu que el sistema s compatible determinat.
80
Exemple 9 :

'
+

16 3 2
3
y x
y x
Si representam grficament les dues equacions, obtindrem dues rectes que es
tallen en el punt de coordenades (2,5).
Comprova que aquest parell de valors s soluci del sistema.
(2) Si les rectes coincideixen, tots els seus punts seran comuns, i el sistema t
infinites solucions. Es diu que s un sistema compatible indeterminat.
Exemple 10 :

'
+
+
30 6 4
15 3 2
y x
y x

(3) Si les rectes sn paralleles, no tenen cap punt com, i el sistema no t soluci,
ja que les solucions comuns a les dues equacions sn els punt comuns a les dues
rectes corresponents. Es diu que s un sistema incompatible.
Exemple 11 :

'
+
+
3 2
4 2
y x
y x
81
6. Determina, sense resoldre'ls, el nombre de solucions dels segents sistemes :

3. MTODES DE RESOLUCI DE SISTEMES LINEALS
3.1. REDUCCI
Mtode de reducci
1) Multiplicam les equacions per un nombre adequat, de tal forma que una
incgnita tengui el mateix coeficient a les dues equacions, per amb signes oposats.
2) Sumam terme a terme i aix s'elimina una incgnita.
3) Resolem aquesta equaci, que ara noms t una incgnita.
4) Conegut el valor d'aquesta incgnita, substitum aquest valor a una de les
equacions de lenunciat, que ara noms tendr l'altra incgnita (la primera ja no ho
s, perqu ara coneixem el seu valor).
5) Resolem aquesta equaci, i trobam el valor de la segona incgnita.
Exercici resolt 1
Resol per reducci el sistema :

'
+
+
1 2 5
1 2 3
y x
y x

'

+
1 2 5
1 2 3
y x
y x
Multiplicam per 1 la segona equaci
'

+
1 2 5
1 2 3
y x
y x
Sumam terme a terme i eliminam la y
2 2 x
1
2
2
2 2
x x Resolem l'equaci resultant

Substitum la x pel valor trobat x = -1 a una de les equacions,
2
2
4
4 2 3 1 2 1 2 3 1 2 ) 1 ( 3 + + + y y y y y
Soluci: x = 1 , y = 2
82
7. Resol els segents sistemes per reducci:
a) 2x + y = 4 b) 3x + y = 1
x + y = 3 x + y = 1
c) 5x + y = 14 d) x + 4y = -8
2x + y = 5 x + y = -2
e) 2x + 5y = -1 e) x + y = 2
2x + y = 3 3x + y = 2
f) 2x + 3y = 13 g) 2x + 3y = 0
5x + 3y = 19 x + y = 0
h) 4x + 5y = -3 i) 5x + 8y = 13
x + 3y = 1 3x + 2y = 5
j) x + y = -3 k) x + 2y = 9
3x + 2y = -8 3x + 4y = 23
m) 2x 3y = 4 n) 4x + 5y = 1
5x + 6y = 17 2x 3y = 5
3.2. SUBSTITUCI
Mtode de substituci
1) Allam una incgnita en una de les equacions.
2) Substitum esta incgnita per l'expressi obtinguda a laltra equaci.
3) Resolem aquesta equaci, que ara noms t una incgnita.
equacions de lenunciat, que ara noms tendr l'altra incgnita.
Exercici resolt 2
Resol per substituci el sistema :
2 3 1
5 2 1
y x
x y
+
'
+
3
2 1
2 1 3
y
x y x

Allam x a la primera equaci
1 2
3
2 1
5 +
,
_

y
y
Substitum a la segona equaci

83
Resolem:
2
4
8
8 4 5 3 6 10 3 6 10 5
3
3
3
6
3
10 5
1 2
3
10 5
1 2
3
2 1
5
+ +
,
_

y y y y y y
y y
y
y
y
y
Substitum la y pel valor trobat y = 2 a una de les equacions, que resoldrem :
1
3
3
3 3 4 1 3 1 3 4 1 3 ) 2 ( 2 1 3 2

+ + +
x
x x x x x y
Soluci: x = 1; y = 2
8. Resol els segents sistemes per substituci.
a) 3x + 2y = -11 h) 5x + 4y = -9
2x + 3y = -9 2x + 3y = -5
b) 7x + 2y = 29 i) x + y = 12
3x + 5y = 29 x y = 2
c) x + y = 2 j) 3x + y = -6
-x + y = 0 x y = -2
d) x + 4y = 7 k) x + y = 0
x y = 2 3x y = -4
e) 5x + 3y = 6 l) 4x 5y = 12
-2x + 3y = 6 -x + 3y = -3
f) 5x + y = 13 m) 4x + 5y = 5
2x y = 1 -x 3y = -3
g) x y = -2 n) -3x 2y = 7
-3x + 2y = 2 2x + 3y = -8
3.3. IGUALACI
Mtode d'igualaci
1) Allam una incgnita a la primera equaci.
2) Allam la mateixa incgnita a la segona equaci.
3) Igualam les dues expressions.
4) Resolem l'equaci resultant, que ara noms t una incgnita.
equacions de lenunciat, que ara noms tendr l'altra incgnita (la primera ja no
ho s, perqu ara coneixem el seu valor).
84
Exercici resolt 3
Resol per igualaci el sistema :
2 3 1
5 2 1
y x
x y
+
'
+
2
3 1
3 1 2
x
y x y

Allam y a la primera equaci
2
5 1
5 1 2
x
y x y

Allam y a la segona equaci
Igualam i resolem:
1
2
2
2 2 1 1 5 3 5 1 3 1
2
5 1
2
3 1

x
x x x x x
x x
Substitum la x pel valor trobat x = -1 a una de les equacions, que resoldrem
:
2
2
4
4 2 3 1 2 1 3 2 1 ) 1 ( 3 2 1 3 2

+ + +
y
y y y y x y
Soluci: x = 1, y = 2
9. Resol els segents sistemes per igualaci :
a)
'

+
3 2
3 5
y x
y x
b)
'
+
+
1 2
1 4
y x
y x
c)
'

+
2
4
y x
y x
d)
'
+
+
1 2
1 4 3
y x
y x
e)
' + 11 28 y x x
'

+
19 2 3
5 2
y x
y x
f)
'

9 6
17 4 5
y x
y x

g)
'
+
+
8 2 3
9 3 4
y x
y x
h)
'
+

14 6 5
11 3 2
y x
y x
i)
'

+
9
3
y x
y x
j)
'

6 2 6
9 5 3
y x
y x

k)
'

+
4 2 5
4 2 3
y x
y x
l)
'

+
11 5 3
4 6
y x
y x
85
4. SISTEMES NO REDUTS
Si el sistema no v en forma reduda, abans de resoldre'l haurem de fer una srie
d'operacions.
A. Equacions lineals amb parntesi
1. Realitzam les operacions indicades pels parntesis.
2. Agrupam les incgnites en el membre esquerre i el termes independents en el
terme dret.
Exemple 12 :
'
+
+ +
4 ) 1 ( 4 2
2 4 ) 1 ( 3
y x
y x

'
+
+ +
4 4 4 2
2 4 3 3
y x
y x
Operam
'
+
+
8 4 2
3 3
y x
y x
Agrupam
B Equacions lineals amb denominadors

1. Multiplicam pel mnim com mltiple dels denominadors.
2. Operam els parntesi, si cal.
3. Agrupam les incgnites en el membre esquerre i el termes independents en el
terme dret.
Exemple 13 :
'
+
+
+
+
4
5
3
2
1
6
3
1
2
3
y x
y x

'
+ +
+ +
40 ) 3 ( 2 ) 1 ( 5
36 ) 1 ( 2 ) 3 ( 3
y x
y x
Multiplicam la 1 equaci per 6 i la 2 per 10
'
+ +
+ +
40 6 2 5 5
36 2 2 9 3
y x
y x
Operam
'
+
+
39 2 5
29 2 3
y x
y x
Agrupam
86
10. Resol els segents sistemes dequacions :
a)
'
9 4
5
2
y x
y
x
b)
'
7
5 2
6
y
x
x y
c)
4( 5) 2 10
2 3 11
x y
y x
+
'

d)
8( 2) 3( 4) 5( 1)
5( 8) 2(3 1)
x y x
x y

'
+

e)
3( ) 1 5 4
2 3( 1) 3( 1)
x y x y
x y x x y
+
'
+ + + +
f)
4( 1) 3( 2) 5
5( 3) 2 3( ) 7
x y y x
x y y x
+ +
'
+ + +
g)
6( 1) 2 8( 2) 3( 5)
3( 2) 2( 1)
y y x y
x y x
+ + +
'
+ +
h)
4
5 2
3 21
x y
x y
'
i)
1
2 5
1
3 7
x y
x y
'
j)
2
4
3 5
3 4
9
2 3
x y
x y
'

k)
11
2 22
7
3 21
4
8 4
x
y
x
y
'
l)
8 4 4 2
7
3 2
2 2 1
2
2 2
x y
x y

'
+

m)
5 1 3 4
3
7 2
5 2 3 1
4
4 5
x y
y x
+
'
+ +
5. PROBLEMES
Resoluci de problemes mitjanant sistemes lineals
Els sistemes dequacions lineals sutilitzen per resoldre problemes en els quals
hi ha dues quantitats desconegudes. Passes a seguir :
1) Identificar qu s el que coneixem (dades) i qu s el que ens demanen
(incgnites). Pot ajudar fer un esquema.
2) Expressar, mitjanant equacions, les relacions existents entre les incgnites i
les dades. Obtenim aix un sistema de dues equacions lineals.
3) Resoldre el sistema obtingut.
4) Respondre a la pregunta.
5) Comprovar la soluci sobre l'enunciat.
87
11. Calcula dos nombres la suma dels quals sigui 191 i la diferncia, 67.
12. Troba dos nmeros sabent que la meitat de la seva suma s 218 i el doble de la seva
diferncia s 116.
13. Dos nmeros sumen 51. Si el primer ho dividim entre 3 i el segon entre 6, els quocients
es diferencien en 1. Troba els nmeros.
14. La ra entre dos nmeros s 2/3. Si s'afegeixen 20 unitats al ms petit i 5 al ms gran la
ra s'inverteix. De quins nmeros es tracta?
15. La suma de les dues xifres d'un nmero s 8. Si al nmero se li afegeixen 18, el nmero
resultant est format per les mateixes xifres en ordre invers. Troba el nmero.
16. El quocient d'una divisi s 3 i la resta 5. Si el divisor disminueix en 2 unitats, el quocient
augmenta en 1 unitat i el nou resta s 1. Troba el dividend i el divisor.
17. Avui l'edat d'un fill s 1 any menys que 1/3 de la de sa mare. Si d'aqu a 5 anys, l'edat de
la mare ser 10 anys major que el doble de la del seu fill, quina edat tenen?
18. Quant mesuren els angles d'un triangle si un val 50 i la diferncia dels altres dos s 30?
19. El permetre d'un rectangle t 28 cm. Calcula l'rea d'aquest rectangle sabent que un dels
seus costats t quatre centmetres ms que l'altre.
20. En un triangle issceles de 14 cm de permetre, el costat desigual s tres vegades menor
que cadascun dels altres costats. Quant mesuren els costats?
21. Dos quilos de peres i tres de pomes costen 7,80 . Cinc quilos de peres i quatre de pomes
costen 13,20 . Quant costa el quilo de peres? I el de pomes?
Problema resolt 1
Les gallines i els conills que hi ha en un corral fan 57 caps i 160 potes. Quants
exemplars hi ha de cada espcie ?
Anomenam x al nombre de gallines, i y al nombre de conills.
Com que en total tenim 57 animals :
x + y = 57
El nombre de potes de gallina s 2x, i el nombre de potes de conill, 4y. En total,
les potes sn 160 :
2x + 4y = 160
Resolem el sistema :
'
+
+
160 4 2
57
y x
y x
'
+
+
80 2
57
y x
y x
Dividim la segona equaci per 2
23 y
Restam a la segona la primera, i trobam el valor de y
57 23 + x Substituim el valor de y a la primera equaci
34 23 57 x Trobam el valor de x
Per tant, al corral hi ha 44 gallines i 13 conills.
88
Comprovaci :
34 + 23 = 57 animals
234 + 423 = 68 + 92 = 160 caps
22. Un hotel t habitacions dobles i senzilles. En total hi ha 50 habitacions i 87 llits. Quantes
habitacions t de cada tipus?
23. Per a pagar un article que costava 3 , he utilitzat nou monedes, unes de 20 cntims i unes
altres de 50 cntims. Quantes monedes de cada classe he utilitzat?
24. En un bar venen entrepans de cuixot a 3,5 i entrepans de truita a 2 . En un mat han
venut 52 entrepans i la recaptaci final ha estat de 149 . Quants nhan venut de cada classe?
25. Un exercici realitzat en classe consta de 16 qestions. El professor suma 5 punts per cada
resposta correcta i resta 3 punts per cada qesti no contestada o mal contestada. Si un
alumne ha obtingut 32 punts en l'exercici, quantes qestions ha contestat correctament?
26. Un fabricant de bombetes obt un benefici de 0,3 per cada pea que surt del taller per a
la venda, per t una prdua de 0,4 per cada pea defectuosa que ha de retirar. En una
jornada ha fabricat 2 100 bombetes i ha obtingut uns beneficis de 484,4 . Quantes bombetes
vlides i quantes de defectuoses ha fabricat aquest dia?
Problema resolt 2
He pagat 90,50 per una camisa i un jersei que costaven, entre els dos, 110 .
En la camisa mhan rebaixat un 20% i en el jersei, un 15%. Quin era el preu
original de cada article?
x : preu original de la camisa
y : preu original del jersei
Si el preu original dels dos articles era 110 :
x + y = 110
Si ens descompten el 20% d'un preu, pagarem el 80% d'aquest, i si ens
descompten el 15%, pagarem el 85%. Per tant :
0'8x : preu rebaixat de la camisa
0'85y : preu rebaixat del jersei
I, si hem pagat en total 90'5 :
0'8x + 0'85y = 90'5
Hem de resoldre el sistema :
'
+
+
5 ' 90 85 ' 0 8 ' 0
110
y x
y x
'
+
+
5 ' 90 85 ' 0 8 ' 0
88 8 ' 0 8 ' 0
y x
y x
Multiplicam la primera equaci per 0'8

5 ' 2 05 ' 0 y
Restam a la segona equaci la primera
50
05 ' 0
5 ' 2
y Trobam el valor de y
110 50 + x Substitum el valor de y a la primera equaci
60 50 110 x Trobam el valor de x
La camisa costava 60 , i el jersei, 50 .
89
Comprovaci :
60 + 50 = 110 s el preu original
0'860 + 0'8550 = 48 + 42'5 = 90'5 s el preu rebaixat
27. Per uns pantalons i unes sabates he pagat 126 . Si el preu dels pantalons augments un
14%, seria el 75% del preu de les sabates. Quant he pagat per cadascun?
28. Na Maria ha comprat un abric que es trobava rebaixat un 15%. Na Marta ha comprat un
altre abric 25 ms car, per ha aconseguit una rebaixa del 20%, amb la qual cosa noms ha
pagat 8 ms que na Maria. Quin era el preu de cada abric?
29. En un centre escolar hi ha matriculats 795 estudiants entre els dos cursos de batxillerat. El
45% de primer i el 52% de segon sn dones, la qual cosa comporta un total de 384 alumnes
entre els dos cursos. Quants destudiants hi ha a cada curs?
Problema resolt 3
En una empresa es fabriquen dos tipus de bicicleta, A i B. Per a fabricarne
una del model A, calen 1 kg dacer i 3 kg dalumini, i per a una del model B, 2
kg de cadascun daquests materials. Si a lempresa disposen de 80 kg dacer i
120 kg dalumini, quantes bicicletes de cada tipus shi poden fabricar ?
x : nombre de bicicletes de tipus A
y : nombre de bicicletes de tipus B
Organitzam la informaci en una taula :
Tipus A Tipus B Total kg
Kg d'acer x 2y 80
Kg d'alumini 3x 2y 120

x + 2y = 80
3x + 2y = 120
Resolem el sistema, per reducci :

'
+
+
120 2 3
80 2
y x
y x

40 2 x
Restam a la segona equaci la primera
20
2
40
x Trobam el valor de x
80 2 20 + y
Substitum el valor de x a la primera equaci
30
2
60
60 20 80 2 y y Trobam el valor de y
S'hi poden fabricar 20 bicicletes del tipus A i 30 del tipus B.
Comprovaci :
Es necessiten 20 kg d'acer per a les bicicletes del tipus A, i 230 = 60 kg per a
les del tipus B. Aix, 20 + 60 = 80 kg d'alumini.
Les bicicletes del tipus A precisen 320 = 60 kg d'alumini, i les del tipus B,
230 = 60 kg. La suma d'aquestes quantitats, 60 + 60 = 120 kg, coincideix amb
el total d'alumini de qu es disposa.
90
30. Una empresa comercialitza dues classes de llaunes d'estofat : les normals, que contenen
200 g de carn i 150 g de patates, i les extra, que porten 250 g de carn i 100 g de patates.
Amb 44 kg de carn i 26 kg de patates, quantes llaunes de cada classe es poden fabricar ?
31. Un comerciant barreja caf de Guinea amb caf Moka per obtenir-ne una qualitat
intermdia. Si els barreja en la proporci 2 a 3 (per cada 2 kg de Guinea se n'hi afegeixen 3
kg de Moka), la barreja surt a 4'84 /kg, mentre que amb la proporci de 2 a 1, el preu de la
barreja s de 4'2 /kg. Quin s el preu del quilogram de cada classe de caf ?
Problema resolt 4
Dues poblacions A i B disten 25 km. Un vianant surt de A cap a B a una
velocitat de 4 km/h. Simultniament surt de B cap a A un altre vianant a 6 km/h.
Calcula el temps que es torben a trobar-se i la distncia que ha recorregut
cadascun fins que es troben.
x : temps fins que es troben
y : distncia recorreguda
Una taula ens ajuda a entendre les relacions entre les incgnites i les dades :
Distncia Temps Velocitat
1r vianant y x 4
2n vianant 25 y x 6
La distncia s el producte de la velocitat pel temps; per tant :
'
x y
x y
6 25
4
La primera equaci correspon al 1r vianant, i l'altra al 2n
x x 6 4 25 Substitum y per 4x a la segona equaci
5 ' 2
10
25
10 4 6 25 + x x x x Trobam el valor de x
10 5 ' 2 4 y
Substitum aquest valor a la primera equaci, i trobam el valor de
y
Es troben al cap de 2'5 hores (s a dir, 2 h 30 min). El primer vianant recorre 10
km, i el segon, 25 10 = 15 km.
Comprovaci :
La velocitat del primer vianant seria de 4
5 ' 2
10
km/h; i la del segon, 6
5 ' 2
15

km/h, en coincidncia amb les dades de l'enunciat.
32. Un autobs surt de la ciutat A cap a la ciutat B a 105 km/h. Simultniament surt de B cap
a A un cotxe a 120 km/h. La distncia entre A i B s de 300 km. Calcula la distncia que
recorre cada un fins que es troben.
33. Un tren que avana a una velocitat de 70 km/h porta un avantatge de 90 km a un altre tren
que avana per una via parallela a 110 km/h. Calcula el temps que tarda el segon a atrapar el
primer i la distncia recorreguda fins a aconseguir-lo.
91
6. AUTOAVALUACI
1. Donada la segent equaci: 2x 5y = 7
a) Alla la y
b) Calcula tres possibles solucions de l'equaci.
2. Resol pels tres mtodes el segent sistema:
'

+
3
3 2
x y
y x
3. Resol pel mtode que consideris ms adequat:
5 1 3 4
3
7 2
5 2 3 1
4
4 5
x y
y x
+

'
+ +
4. Cerca dos nombres que sumen 24 i que el doble del primer ms el triple del segon s 54.
5. En un test de 30 preguntes sobtenen 0,75 punts per cada resposta correcta i es resten 0,25
punts per cada una derrada. Si la meva nota ha estat 10,5 quants dencerts i quantes errades
he tingut?
92
UNITAT 7: LES FUNCIONS I LES GRFIQUES
1. CONCEPTES BSICS.
Concepte de funci. Variables independent i dependent, domini i recorregut.
Exercicis 1-3.
Expressions diverses d'una funci : enunciat, taula, grfic, expressi analtica.
Grfics cartesians. Eixos d'abscisses i d'ordenades, origen de coordenades.
Anlisi, descripci quantitativa i comparaci de situacions de dependncia funcional
donades mitjanant taules, grfics o enunciats. Exercicis 2, 3, 8, 14, 15.
Anlisi i descripci qualitativa de grfics que representen fenmens de lentorn.
Exercicis 7, 14-20.
Elaboraci de grfics continus o discontinus a partir dun enunciat o d'una taula de
valors. Exercicis 4-6.
Construcci de taules de valors a partir denunciats o grfics senzills. Exercicis 4, 5
Obtenci de l'expressi analtica d'una funci donada a partir d'un enunciat o d'una
taula. Exercicis 4, 5.
2. CARACTERSTIQUES DUNA FUNCI
Anlisi duna funci a partir de lestudi de les caracterstiques locals i globals de la
grfica corresponent:
Creixement i decreixement. Exercicis 9, 14, 15.
Mxims i mnims. Exercicis 9, 14, 15.
Continutat. Exercicis 6, 10, 15.
Simetries. Exercici11.
Periodicitat. Exercicis 12, 13.
Anlisi i descripci qualitativa de la velocitat de creixement d'una funci. Exercicis
14-20.
Anlisi i descripci quantitativa de la velocitat de creixement d'una funci en un
interval : taxa de variaci.
Clcul de la taxa de variaci. Exercici21.
3. EXERCICIS I PROBLEMES.
Exercicis22-29.
93
1. CONCEPTES BSICS.
Una funci s una relaci entre dues variables, anomenades :
variable independent ,
variable dependent,
que a cada valor de la primera li assigna un nic valor de la segona.
El conjunt de tots els valors de la variable independent sanomena domini.
El conjunt de tots els valors de la variable dependent sanomena recorregut.
Exemple 1
La pressi atmosfrica minva en relaci amb l'altura on ens trobem sobre el
nivell de la mar, encara que no ho fa uniformement : al principi disminueix ms
rpidament que desprs.
La variable independent s l'altura (km), i la variable dependent s la pressi
(atm). La relaci entre l'altura sobre el nivell de la mar i la pressi atmosfrica s
una funci, perqu cada altura correspon una nica pressi.
A la representaci grfica, el domini de la funci s l'interval (0, 28), i el seu
recorregut, l'interval (0'02, 1). L'extrem inferior del recorregut s aproximat.
Quina s la pressi al nivell de la mar? Quina s la pressi a 16 km d'altura ?
A quina altura tenim una pressi de 0'2 atmsferes ?
Les funcions serveixen per a descriure fenmens naturals o, simplement, per a
expressar relacions matemtiques.
Exemples :
El cam recorregut per un mbil en passar el temps.
La temperatura de l'aire en variar l'altura.
El nivell de l'aigua en una botella segons el volum que cont.
L'rea d'un quadrat en variar la longitud del seu costat.
1. Quines d'aquestes grfiques no corresponen a funcions ? Raona la resposta.
94
2. Amollem un globus que seleva i, quan arriba a una altura determinada, rebenta. En el
grfic segent hi ha representada laltura, amb el pas del temps, a qu es troba el globus fins
que rebenta.
a) Identifica les variables independent i dependent. Quina escala utilitzem per a cada
variable?
b) Quin s el domini de definici daquesta funci? Quin recorregut t ?
c) A quina altura rebenta? Quant tarda a rebentar des que lamollem?
d) Quina altura guanya el globus entre el minut 0 i el 4? I entre el 4 i el 8? En quin daquests
dos intervals creix ms rpidament la funci?
3. Aquest s el perfil duna etapa ciclista dun club de cicloturisme.
I aquest s el grfic que indica com sha recorregut letapa.
a) Identifica les variables independent i dependent.
b) Identifica el domini i el recorregut daquesta funci.
c) Quina s la longitud de letapa? Quant de temps han tardat a recrrerla?
d) En quin tram van ms de pressa i en quin ms lentament? Quan passen pel cim ms alt?
e) Quina distncia hi ha de C a D? Quant de temps tardaren a recrrerla? Quina velocitat
dugueren?
95
F ormes d'expressar una funci
Una funci es pot expressar de diverses maneres : un enunciat verbal, una taula
de valors, un grfic, o una expressi analtica (frmula).
Exemple
Enunciat
Una botiga ven caf a 12 el quilogram.
Taula
Massa (kg) 0'5 0'8 1 1'5
Import () 6 9'60 12 18
Grfic
Frmula
Si x s el nombre de kg, i y s limport a pagar en euros, es tracta d'expressar
com es calcula el darrer en funci del primer. Com que l'import s el resultat de
multiplicar el preu pel nombre de quilos :
y =12x
Representaci grfica d'una funci
Representam les dues variables sobre uns eixos cartesians :
La variable independent (x) sobre l'eix horitzontal (eix d'abscisses).
La variable dependent (y) sobre l'eix vertical (eix d'ordenades).
Cada punt de la grfica t dues coordenades : l'abscissa x i l'ordenada y. Aquesta
se sol expressar tamb com f(x).
El punt d'intersecci dels dos eixos (on es tallen) s'anomena origen de
coordenades.
Els eixos han d'estar graduats en sengles escales, de manera que poguem
quantificar el valor de les dues variables.

0
2
4
6
8
10
12
14
16
18
20
0 0,2 0,4 0,6 0,8 1 1,2 1,4 1,6
Import (
)
Nombre de Kg
96
Exercici resolt 1
Un venedor d'ordinadors rep cada mes 600 fixos ms 30 per cada ordinador
venut.
a) Elabora una taula de valors que mostri com varia el sou dun
mes segons el nombre d'ordinadors venuts .
N ordinadors 0 1 2 3 4 5
Sou () 600 630 660 690 720 750
b) Representa grficament les dades daquesta taula. T sentit unir
els punts ?
No podem unir els punts, perqu la variable s entera.
c) Utilitza el grfic per determinar qu cobrar un mes que ha
venut 9 ordinadors, i quants ordinadors ha venut un mes que ha cobrat 1050 .
Si ha venut 9 ordinadors cobrar 970 .
Si ha cobrat 1050 , ha venut 15 ordinadors.
d) Troba lexpressi analtica que ens permet calcular el sou en
funci del nombre d'ordinadors venuts.
El sou s el resultat de sumar una part fixa (600 ) i una part variable, que
resulta de multiplicar per 30 el nombre x d'ordinadors venuts. Per tant, la equaci
que ens diu el sou segons el nmero d'ordinadors venuts s
f(x) = 600 + 30x
e) Utilitza aquesta expressi per calcular qu cobrar en Jordi un
mes que ha venut 20 ordinadors.
f(20) = 600 + 3020 = 1200
f) Quants ordinadors ha venut aquest mes, si ha cobrat 1770 ?
Igualam l'expressi analtica de la funci sou a 1770, i resolem l'equaci
resultant :
600 + 30x = 1770
x = 39
4. En Jordi treballa com a repartidor de pizzes per a lempresa Pizzabuona. Li paguen 9
diaris, ms 15 per cada pizza repartida.
a) Elabora una taula de valors que mostri com varia el sou dun dia segons el nombre de
pizzes repartides.
b) Representa grficament les dades daquesta taula. T sentit unir els punts ?
97
c) Utilitza el grfic per determinar qu cobrar un dia que ha repartit 9 pizzes, i quantes
pizzes ha repartit un dia que ha cobrat 18 .
d) Troba lexpressi algebraica que ens permet calcular el sou den Jordi en funci del
nombre de pizzes repartides.
e) Utilitza aquesta expressi per calcular qu cobrar en Jordi un dia que ha repartit 17
pizzes.
5. Un venedor dordinadors pot triar entre dues opcions en el moment de signar el seu
contracte :
A : Sou fix mensual de 660
B : Sou fix mensual de 450 , ms el 5 % de les vendes que hi faci
a) Representa grficament, en ambds casos, les funcions que ens donen el sou que guanya
segons les vendes que hi faci.
b) Troba les expressions algebraiques daquestes funcions.
c) Si es preveu unes vendes mensuals de 5400 en ordinadors, quina opci linteressa ms ?
Raona la teva desposta.
d) A quant han de pujar les vendes per guanyar el mateix amb les dues modalitats de
contracte ?
6. Un provedor d'Internet cobra als abonats per la quantitat d'informaci que descarreguen.
Els preus sn :
Informaci (Mb) 0 a 4 4'01 a 6 6'01 a 9 Ms de 9
Preu () 1 3 5 7
a) Representa grficament la funci.
b) s contnua ?
Interpretaci qualitativa d'una grfica
Exercici resolt 2
Aquestes quatre grfiques representen la temperatura mxima diria (T) de
quatre ciutats al llarg del temps (t), durant un any.
a) A quina d'aquestes ciutats oscilla menys la temperatura ?
A la b, ja que t el menor recorregut.
b) Una correspon al nostre pas i una altra a les nostres antpodes. A quines ens
referim ? Raona la resposta.
El nostre pas correspon a la c, perqu la temperatura s mnima a principi d'any,
va pujant fins arribar a un mxim en la meitat de l'any (finals de juliol i primers
d'agost), i desprs va davallant fins que, a final d'any, torna al mnim del principi.
A l'hemisferi sud, on es troben les nostres antpodes (Austrlia), el clima varia
seguint un cicle invers : fa calor a principi d'any, es va refredant fins arribar a una
98
temperatura mnima, i desprs la temperatura va pujant. Aquesta s la situaci que
descriu el grfic a.
c) Qualque grfica s absurda. Digues quina i per qu.
La d, perqu descriu un augment progressiu de la temperatura (i a un ritme cada
vegada major, raona per qu) al llarg de l'any.
d) Tria una escala adequada per a cada variable i gradua cadascun dels eixos.
Seria raonable dividir l'eix d'abscisses en 12 parts iguals (una per a cada mes), i
considerar que el segment de les ordenades comprs entre l'origen i el valor de la
funci correspon a l'interval entre 0 i 40 C. Podrem dividir aquest segment en 8
parts iguals (de 5 en 5 C).
Interpretaci conjunta de diversos grfics
Exercici resolt 3
Aquestes grfiques mostren el pes mitj dels pacients d'un centre de salut des que
neixen fins als 18 anys.
a) Digues quin s el pes mitj dels allots i de les allotes als 10 i als 17 anys.
10 anys : devers 24 kg (nins) i 27 kg (nines)
17 anys : devers 59 kg (nins) i 52 kg (nines)
b) Quan pesen ms les allotes que els allots ?
Entre els 8 i els 15 anys (aproximadament)
c) Qu signifiquen els punts d'intersecci de les dues grfiques ?
Edats que les nines i els nins pesen igual (que les dues funcions tenen el mateix
valor).
7. N'Antnia, en Karim, na Xiao i en Lamine comenten com ha estat la seva anada a escola
avui de mat.
Antnia : He vengut en moto, per com que m'havia oblidat un treball que havia d'entregar,
he hagut de tornar a ca nostra. Desprs he fet tanta via com he pogut.
Karim : Ma mare m'ha duit en cotxe, per ens hem trobat un embs al semfor que hi ha a
mig cam i ens ha retardat molt.
Xiao : He trobat a la porta de ca nostra un amic que va a una altra escola. Hem fet una part
del cam i, quan ens hem separat, he hagut de fer via perqu, xerrant xerrant, se m'havia fet
tard.
Lamine : He sortit de ca nostra molt aviat perqu havia quedat amb en Joan i era tard.
Desprs hem fet el cam junts amb ms calma.
99
a) Quina s la grfica que correspon a la descripci que ha fet cadascun ?
b) Qui viu ms a prop de l'escola ? Qui ha estat ms temps en arribar ? A totes les grfiques
l'escala s la mateixa.
8. En un cotxe amb canvi de marxes el consum depn no noms de la velocitat, sin de la
marxa que hi hagi posada. Observa els tres grfics i indica :
a) El consum a 50 i a 70 km/h.
b) La velocitat mxima assolida consumint 8 litres.
c) La marxa ms econmica a 50 i a 80 km/h.
d) El domini i el recorregut de cada grfic, i el significat que tenen.
2. CARACTERSTIQUES DUNA FUNCI
Creixement i decreixement
Per a estudiar les variacions duna funci hem de mirar el grfic desquerra a
dreta, s a dir, hem de veure com varia la y quan x augmenta.
Una funci s creixent quan en augmentar la variable independent, x, augmenta
la variable dependent.
Una funci s decreixent quan en augmentar x disminueix y.
Tamb podem dir que una funci t un tram creixent o decreixent.
Funci creixent Funci decreixent
Podem identificar el creixement seguint del grfic d'esquerra a dreta :
Si s ascendent en un tram, la funci creix en aquest tram.
100
Si s descendent en un tram, la funci decreix en aquest tram.
Extrems
Una funci t en un punt :
1. Un mxim relatiu, si la seva ordenada s major que la de tots els punts que
l'envolten.
Dit d'una altra manera : si a lesquerra la funci creix i a la dreta decreix.
2. Un mnim relatiu, si la seva ordenada s major que la de tots els punts que
l'envolten.
Dit d'una altra manera : si a lesquerra la funci decreix i a la dreta creix.
El valor mxim de tots els que t la funci sanomena mxim absolut, i el mnim
sanomena mnim absolut.
Observaci : Els extrems absoluts no i els relatius no tenen per qu coincidir. Si la
funci t el valor mnim (o mxim) al principi o al final de l'interval en qu est
definida, aquest mnim (o mxim) ser absolut per no relatiu (raona per qu).
Exercici resolt 4

La grfica adjunta ens dna la pressi atmosfrica en un lloc determinat, a
cada moment, durant 16 dies.
Estudia'n el creixement i els extrems.
101
Intervals de creixement : (0, 3) i (10'5, 14)
Intervals de decreixement : (3, 10'5) i (14, 16)
Mxims relatius : x = 3, amb un valor de 953 (3, 953)
x = 14, amb un valor de 945 (14, 945)
Mnim relatiu : x = 10'5, amb un valor de 935 (10'5, 935)
Mxim absolut : x = 3, amb un valor de 953 (3, 953)
Mnim absolut : x = 10'5, amb un valor de 935 (10'5, 935)
9. Estudia el creixement i els extrems (absoluts i relatius) daquesta funci:
Continutat
Una funci s contnua si la seva grfica es pot dibuixar dun sol tra, s a dir, si
no t punts de discontinutat.
Exemples:
Funci continua perqu no presenta bots ni forats.
Funci discontnua, ja que t bots.
102
Funci discontinua amb punts allats (variable discreta).
10. Estudia si les funcions segents sn continues i, si no ho sn, indica en quins
punts sn discontnues.
a) b)
c) d)
Periodicitat
Una funci s peridica quan els valors que pren es van repetint cada cert
interval, que sanomena perode.
Exemple :
Distncia del cometa Halley al Sol al llarg dels dos darrers segles.
El grfic noms ens permet afirmar que el periode s d'uns 120 anys (sense
majors precisions).
103
11. Determina si aquestes funciones sn peridiques i, en cas afirmatiu, indican el perode:
a) b)
c) d)
12. Les canastres d'una roda de parc d'atraccions pugen i davallen a mesura que la roda gira.
Aquesta s la representaci grfica de la funci temps-distncia al sl d'una de les canastres :
a) Quant de temps est a fer una volta completa ?
b) Observa quina s l'altura mxima i digues quin s el radi de la roda.
c) Explica com podries calcular l'altura als 130 segons sense necessitat de continuar la
grfica.
Simetries
Respecte de l'eix d'ordenades
Una funci f s simtrica respecte de leix dordenades o parella quan
s invariant amb una simetria respecte d'aquest eix. Aix vol dir que, si doblegam
el paper per l'eix d'ordenades, les dues branques de la funci coincidirn.
Dit d'una altra manera, una funci s parella si per a qualsevol valor x del seu
domini es verifica que : f(x) = f (x)
Exemple:
La funci f(x) = x
2
s parella.
x f(x) = x
2
.
2 4
1 1
1 1
2 4
Observa que : f (2) = 4 = f(2)
f(1) = 1 = f(1)
104
Respecte de l'origen de coordenades
Una funci f s simtrica respecte de lorigen o imparella quan una de les
seves branques es pot obtenir de l'altra mitjanant una doble simetra : primer
respecte de l'eix d'ordenades, i resprs respecte de l'eix d'abscisses.
Dit d'una altra manera, una funci s imparella si per a qualsevol valor x del seu
domini es verifica que : f(x) = - f (x)
Exemple:
La funci f(x) = x
3
s imparella.
x f(x) = x
3
-2 -8
-1 -1
1 1
2 8
f(-2) = - 8 = - f(2)
f(-1) = -1 = - f(1)
13. Indica si aquestes funcions sn simtriques i, en cas afirmatiu, digues de quin tipus.
a ) b)
c) d)
105
14. En una UVI hi ha un aparell que registra la temperatura d'un malalt amb febre intermitent.
El grfic correspon a un perode de 24 hores :
a) Hi ha hagut alguna baixada de temperatura a la matinada ? A quina hora ha estat de 37 ?
b) En algun moment el pacient ha tengut un descens brusc de temperatura. A quina hora s'ha
iniciat ? Quan ha comenat a recuperar-se ?
c) Ha tengut el malalt algun altre moment de perill ?
d) Indica el domini i el recorregut de la funci.
e) Estudia'n el creixement i els extrems (absoluts i relatius).
f) s contnua aquesta funci ?
15. El grfic segent mostra l'altura del sol sobre l'horitz (expressat en graus) durant un dia
en una ciutat.
a) A quina hora, aproximadament, surt i a quina hora es pon el sol, aquest dia ?
b) s una funci contnua ?
c) Determina el domini i el recorregut de la funci.
d) Estudia'n el creixement i els extrems (absoluts i relatius).
e) Quantes hores de sol hi ha aquest dia ?
f) Si repetim el procs tot el mes, donar sempre el mateix ? s una funci peridica
106
Velocitat del creixement
Una manera de saber, de manera aproximada, si el creixement d'una funci s
ms o menys rpid consisteix en representar, a intervals iguals de la variable
independent (donats per segments horitzontals), els increments corresponents de la
variable dependent (donats per segments verticals).
Si el grfic s una recta (Grfic A), la variable dependent augmenta sempre
en la mateixa mesura.
Si s similar al Grfic B, els augments de la variable dependent sn cada
vegada majors
Si s'assembla al Grfic C, els augments de la variable dependent sn cada
vegada menors.
Taxa de variaci mitjana
La taxa de variaci mitjana ens dna una mesura ms precisa de la velocitat de
canvi duna funci en un interval. La idea consisteix en dividir els increments de la
variable dependent (segments verticals) pels corresponents increments de la variable
independent (segments horitzontals). Es defineix aix :
TVM [a,b] =
a b
a f b f
y increment
x increment
) ( ) (

Si la funci s creixent, ser f (b) > f(a), i per tant la TVM ser positiva.
Si s decreixent, llavors f (b) < f(a), i la TVM ser negativa (raona per qu).
Si la funci v donada en forma grfica, el clcul de la TVM s molt senzill, ja
que es redueix a comptar quadradets i dividir (o deixar el resultat en forma de
fracci).
107
Exemple:
Determina la taxa de variaci mitjana de la funci f(x) = x
2
en els intervals [1,2] i
[2,5].
Soluci numrica :
TVM [1,2] = 3
1
1 2
1 2
) 1 ( ) 2 (
2 2
f f
TVM [2,5] = 7
3
21
3
2 5
2 5
) 2 ( ) 5 (
2 2

f f
El creixement s molt ms rpid en el segon interval.
Soluci grfica (noms TVM [1,2] ) :
TVM [1,2] = 3
1
3
, ja que l'augment en vertical s de 3 quadradets i en
horitzontal d'un.
16. El grfic mostra la variaci de l'alria del nivell quan el recipient s'omple amb un cabal
constant.
Aqu tens quatre botelles i les grfiques corresponents. Assigna a cada botella la seva.
17. Representa les grfiques corresponents a aquestes botelles.
108
18. Dibuixa botelles que puguin tenir aquestes grfiques :
19. La velocitat d'un cotxe de carreres en un circuit s constant en els trams rectes, i es
redueix en les corbes. A ms, quan ms tancada sigui la corba ms baixa ser la velocitat.
Aquest grfic mostra com varia la velocitat d'un cotxe quan recorre un dels tres circuits
dibuixats ms avall.
a) A quin dels tres correspon ? Raona la resposta.
b) Fes el grfic corresponent als altres circuits.
20. Les grfiques segents ens mostren les marxes de sis excursionistes.
a) Descriu el ritme de cadascun.
b) Quines d'aquestes grfiques et semblen ms poc realistes ?
c) Qui fa ms cam ?
d) Qui camina durant ms temps ?
21. Determina les taxes de variaci mitjana daquestes funcions en els intervals [0,1] i [3,4].
- f(x) = 5
- f(x) = 2x+3
- f(x) = x
3
109
3. EXERCICIS I PROBLEMES.
22. Les tarifes postals de Zedlndia estan en basades en el pes dels paquets (arrodonit al gram
ms proper), com es mostra a la taula segent :
Pes (arrodonit al gram ms proper) Tarifes
Fins a 20 g
21 g 50 g
51 g 100 g
101 g 200 g
201 g 350 g
351 g 500 g
501 g 1000 g
1001 g 2000 g
2001 g 3000 g
0,46 zeds
0,69 zeds
1,02 zeds
1,75 zeds
2,13 zeds
2,44 zeds
3,20 zeds
4,27 zeds
5,03 zeds
a) Quins dels grfics segents s la millor representaci de les tarifes postals a Zedlndia?
(L'eix horitzontal mostra el pes en grams, i l'eix vertical mostra el preu en zeds.)
b) En Joan vol enviar a un amic dos objectes que pesen 40 g i 80 g respectivament. Segons
les tarifes postals de Zedlndia, decideix si s ms barat enviar els dos objectes en un nic
paquet o en dos paquets separats. Escriu els teus clculs per a trobar el cost en els dos casos.
23. Mohamed est segut en una engronsadora. Comena a engronsar-se. Est intentant arribar
tan alt com pugui.
a) Quin grfic representa millor l'altura dels peus per damunt del terra mentre s'engronsa ?
b) Descriu cada grfic, i inventa una situaci que li pugui correspondre.
110
24. Un pags planta pomeres amb un patr quadrat. Per tal de protegir els seus arbres del
vent, planta xipresos en torn de l'horta.
A continuaci pots veure un diagrama d'aquesta situaci, on es pot observar el patr
de pomeres i xipresos per a qualsevol nombre (n) de fileres de pomeres.
Pomera x Xiprs
a) Completa la taula segent.
n Nombre de pomeres Nombre de xipresos
1 1 8
2 4
3
4
5
b) Existeixen dues frmules que pots utilitzar per a calcular el nombre de pomeres i de
xipresos segons el patr descrit a dalt :
Nombre de pomeres : n
2
Nombre de xipresos : 8n
on n s el nombre de fileres de pomeres.
Existeix un valor de n per al qual el nombre de pomeres s igual al nombre de
xipresos. Troba aquest valor de n i mostra el mtode que has seguit per a calcular-lo.
c) Suposa que el pags vol fer una horta molt ms gran i plantar vries fileres de pomeres. A
mesura que el pags va fent crixer l'horta, qu creixer ms rpid, el nombre de pomeres o el
nombre de xipresos ? Explica la teva resposta.
25. Un centre escolar vol llogar un autocar per anar d'excursi i es posen en contacte amb tres
empreses per tal d'informar-se sobre els preus.
L'Empresa A cobra una taxa inicial de 375 i 0,5 per quilmetre recorregut.
L'Empresa B cobra una taxa inicial de 250 i 0,75 per quilmetre recorregut. L'Empresa C
cobra una taxa fixa de 350 fins a 200 quilmetres i 1,02 per quilmetre posterior a aquests
200 km.
Quina empresa haur de triar el centre si per anar d'excursi han de recrrer una
distncia total d'entre 400 i 600 km?
26. Un pags decideix construir un corral de forma rectangular per al ramat. Per fer-lo,
disposa d'una tela metllica de 120 metres de llarg. Quines han de ser les dimensions del
rectangle perqu la superfcie tancada sigui la mxima possible ?
27. Tenim una xapa rectangular de 40x30 cm i volem fabricar-hi un recipient, com s'indica a
la figura :
111
El volum del recipient fabricat dependr de la longitud x dels costats dels quadradets
que tallam als cantons.
a) Troba l'expressi analtica de la funci que relaciona la longitud dels costats de quadradets
retallats amb el volum del recipient.
b) Per a quin valor de x obtindrem un volum mxim ?
c) Quin n's el domini de definici ?
28. Per raons de salut la gent hauria de limitar els seus esforos, quan fan esport, per
exemple, per tal de no superar una determinada freqncia cardiaca. Durant anys la relaci
entre la mxima freqncia cardiaca recomanada per a una persona i la seva edat es describia
amb la frmula segent :
Mxima freqncia cardiaca recomanada = 220 edat
Investigacions recents han demostrat que aquesta frmula s'hauria de modificar lleugerament.
La nova frmula s la segent :
Mxima freqncia cardiaca recomanada = 208 (0,7 x edat)
a) Un article de diari afirma: El resultat d'usar la nova frmula en lloc de l'antiga s que el
mxim nmero recomanat de batecs cardacs per minut disminueix lleugerament pels joves i
augmenta lleugerament pels majors.
A partir de quina edat augmenta la mxima freqncia cardiaca recomanada com a resultat
d'introduir la nova frmula? Escriu els teus clculs.
b) La frmula per a la mxima freqncia cardiaca recomanada = 208 (0,7 x edat) s'usa
tamb per a determinar quan s ms efica l'exercici fsic. Les investigacions han demostrat
que l'exercici fsic s ms efica quan els batecs cardacs assoleixen el 80% de la mxima
freqncia cardiaca recomanada.
Escriu una frmula que calculi la freqncia cardiaca recomanada per qu l'exercici
fsic sigui ms efectiu, expressada en termes d'edat.
112
4. AUTOAVALUACI
1. Aquest grfic representa el nombre de viatgers que hi ha en laeroport de Palma en funci
de les hores del dia.
a) s una funci? Per qu?
b) Es contnua o discontnua?
c) Indica on creix i decreix.
d) Determina els mxims i mnims.
e) Determina si s peridica o simtrica.
2. Per provar el rendiment d'un tren d'alta velocitat, se'l fa arrancar i, amb tota la potncia, se
l'accelera sobre una via horitzontal i sense revolts. S'anota a cada instant la velocitat que
assenyala el velocmetre.
a) Identifica les variables independent i dependent.
b) Quin s el domini de definici daquesta funci? Quin recorregut t ?
c) La corba t una primera part ascendent. Qu significa ?
d) Al final, el grfic s horitzontal. Qu significa ?
e) Indica la mxima velocitat possible i a quin instant, aproximadament, s'assoleix.
f) Calcula l'augment de velocitat des de l'instant 0 al minut 1; des del minut 1 al 2; i des del 2
al 3. A quin perode, dels tres assenyalats, l'acceleraci s ms gran ?
3. La taula segent mostra la temperatura d'un malalt a cada hora :
a)Quan t la temperatura ms baixa? I ms alta?
b) Dibuixa una grfica que mostri com canvia la seva temperatura. Tria un punt de
comenament convenient per a l'eix de temperatures.
113
4. Estudia si les funcions segents sn continues, si no ho sn, indica en quins punts sn
discontnues.
a) b)
5. Un depsit d'aigua t la forma i dimensions que es mostren en el dibuix. Inicialment el
depsit est buid. Desprs l'omplim d'aigua a ra d'un litre per segon.
a) Quin dels grfics segents mostra com va canviant l'altura de l'aigua en la cisterna en
funci del temps ?
b) Descriu cada grfic.
114
UNITAT 8: LES FUNCIONS LINEALS I
QUADRTIQUES
1. FUNCIONS LINEALS.
1.1. DEFINICI. CASOS PARTICULARS.
Equaci general de la funci lineal. Significat del pendent i de l'ordenada a l'origen.
Identificaci del pendent i de l'ordenada a l'origen a l'equaci. Exercicis 1, 2.
Funci de proporcionalitat directa i funci constant.
No totes les rectes sn funcions.
1.2. REPRESENTACI GRFICA.
Construcci de taules de valors i grfics lineals a partir de l'equaci. Exercici 3.
Identificaci del pendent i de l'ordenada a l'origen a partir de la grfica. Exercici 4.
Representaci directa de rectes a partir de l'equaci. Exercicis 5-7.
Obtenci directa de l'equaci de la recta a partir del grfic. Exercicis 8, 9.
1.3. APLICACI A LA RESOLUCI DE SISTEMES LINEALS.
Resoluci grfica d'un sistema d'equacions lineals. Exercicis 10, 11.
1.4. ALTRES FORMES DE L'EQUACI DE LA RECTA.
Determinaci de l'equaci coneixent-ne un punt i el pendent. Exercicis 12-15, 17,
18.
Determinaci de l'equaci coneixent-ne dos punts. Exercicis 16, 17.
1.5. FUNCIONS LINEALS A LA VIDA QUOTIDIANA
2. FUNCIONS QUADRTIQUES
2.1. DEFINICI.
Equaci general de la funci quadrtica.
Vrtex, eix de simetria i branques.
Representaci grfica de funcions quadrtiques. Exercici 19.
3. AUTOAVALUACI
115
1. FUNCIONS LINEALS
1.1. DEFINICI. CASOS PARTICULARS.
Funcions lineals
Una funci lineal es pot expressar en la forma
y = mx + n , on m i n sn nombres qualssevol.
T per grfica una recta :
El coeficient m s'anomena pendent, i ens indica l'increment (si s positiva) o
la reducci (si s negativa) de la variable y per cada unitat d'increment de la x (el grau
d'inclinaci de la recta) .
El terme independent n s'anomena ordenada en l'origen, perqu s el valor
de la funci sobre l'eix d'ordenades (quan x val 0).
Exemple 1
La funci 1
3
2
+
x
y t per pendent
3
2
m , i per ordenada en l'origen n = 1. Per
cada unitat d'increment de la x, l'increment de la y s de 2/3 d'unitat (o per cada 3
unitats d'augment de la x, la y augmenta 2 unitats). Talla l'eix d'ordenades a y = 1.
La funci 5
4
5
+
x
y t per pendent
4
5
m , i per ordenada en l'origen n = 5.
Per cada unitat d'increment de la x,la reducci de la y s de 5/4 d'unitat (o per cada 4
unitats d'augment de la x, la y disminueix 5 unitats). Talla l'eix d'ordenades a y = 5.
Casos particulars
Si n = 0 , l'equaci s de la forma
y = mx
En aquest cas, la funci lineal passa per l'origen de coordenades, i s'anomena funci
de proporcionalitat directa.
Les relacions de proporcionalitat directa s'expressen amb expressions d'aquesta
116
forma, ja que el quocient de les dues variables s constant :
m
x
y
mx y La constant de proporcionalitat s el pendent de la recta.

Exemple 2
Les funcions
x y 3
, x y
2
1
,
x y 2
sn de proporcionalitat directa. Les
constants de proporcionalitat sn, respectivament, 3, , i -2.
Si m = 0 , l'equaci s de la forma
y = n
En aquest cas, la funci lineal s una recta parallela a l'eix d'abscisses que talla l'eix
d'ordenades a y = n, i s'anomena funci constant.
Exemple 3
La funci y = 4 s una funci constant.
1. Indica per on tallen l'eix de les ordenades i quin pendent tenen les segents funcions:
a) y = x 3 b) y = 2x + 1 c) y = 4x d) y = 2
tall en leix Y: tall en leix Y: tall en leix Y: tall en leix Y:
pendent: pendent: pendent: pendent:
2. Indica el pendent i l'ordenada en l'origen de les rectes segents :
i.
5 2 x y
b)
1 x y
c)
2 7 + x y
d)
2
3
x
y
No totes les rectes sn funcions
Les rectes paralleles a l'eix d'ordenades no sn funcions, ja que fan correspondre
a un valor de x infinits valors de y.
117
Com que tots els seus punts tenen el mateix valor a la primera coordenada, es
defineixen amb equacions de la forma
x = k
Exemple 4
La recta x = 3 no s una funci.
3. Completa les taules de valors de les rectes segents, i representa-les grficament.
y = 3x y = 2x
y =
2
x
x y x y x y
2 3 2
0 1 1
1 0 2
3 2

Identificaci grfica del pendent d'una recta
Com s'ha dit, el pendent d'una recta indica la variaci de la y (augment o
disminuci) per cada unidat de la x.
A la figura, P
1
i P
2
(amb les coordenades que s'indiquen) sn dos punts d'una
recta.
La variaci de la y s la diferncia entre les segones coordenades : y
2
y
1
.
La variaci de la x s la diferncia entre les primeres coordenades : x
2
x
1
.
El pendent de la recta s el quocient :

1 2
1 2
var
var
x x
y y
iaci
iaci
m
X
Y

Observem que x
2
x
1
sempre ser positiu; en canvi, y
2
y
1
ser positiu si la
funci s creixent, i negatiu si s decreixent (raona per qu).
118
Aquestes idees ens faciliten un procediment per a calcular el pendent d'una recta
representada en un sistema de coordenades :
(1) Triam dos punts de la recta que tenguin coordenades enteres.
(2) Comptam les unitats que avana la x entre els dos punts, i les unitats que
augmenta o disminueix la y.
(3) Expressam els resultats en forma de fracci, amb la variaci de la y en el
numerador, i la de la x en el denominador.
(4) Si la y disminueix, posam signe negatiu.
Exercici resolt 1
Calcula el pendent de les rectes segents :

4
3
m
5
3
m 1
3
3
m
4. Indica quin pendent tenen els segents segments:
a) Pendent= b) Pendent = c) Pendent=
d) pendent= e) Pendent = f) Pendent =
g) pendent= h) pendent= i) pendent=
5. Dibuixa segments que tenguin els segents pendents:
a) Pendent = 3 b) Pendent = 1 c) Pendent = 1 d) Pendent = 1/3 e) Pendent = 2
f) Pendent = 2/3 g) Pendent = 1/2 h) Pendent = 3/2 i) Pendent = 4/2 j) Pendent = 3/4
119
Representaci de la recta a partir de l'equaci

Podem representar directament una funci lineal y = mx + n, sense necessitat de
construir una taula de valors, seguint els segents passos :
(1) Marcar el punt de tall (0,n) a leix de les ordenades (ordenada a l'origen).
(2) A partir d'aquest punt, dibuixar un segment de pendent m.
(3) Prolongar el segment en els dos sentits.
Exercici resolt 2
Fes la grfica de la funci y = 2x, directament a partir de l'equaci.
A l'equaci, n = 0, i m = 2 . Per tant :
Marcam el punt (0,0). Dibuixam un segment Prolongam el
segment
de pendent 2 (avana 1, puja 2).
Cas particular
Recordem que si m = 0, es tracta de la funci constant, que es representa amb
una recta parallela a l'eix d'abscisses que talla l'eix d'ordenades a y = n (veure
Exemple 3).
Determinaci de l'equaci de la recta a partir de la grfica
(1) Localitzar visualment el punt de tall amb les ordenades; aix obtenim el valor
de n.
(2) Triar dos punts de la recta de coordenades enteres, i representar l'increment de
les variables per mitj de dos segments : un d'horitzontal per a la x, i un altre de
vertical per a la y.
(3) Escriure en forma de fracci el quocient entre els dos increments : el de la y
en el numerador i el de la x en el denominador; simplificar si cal, i posar davant el
signe negatiu si la recta s decreixent. Aix obtenim el valor de m.
(4) Escriure l'equaci completa, substituint m i n pels valors trobats.
Exercici resolt 3
Troba l'equaci de la recta a partir de la grfica :

120
(1) Talla les ordenades a -2; per tant n = -2.
(2) i (3) Triam els punts (0,-2) i (2,3), i observam que a un increment de la x en 2
unitats correspon un increment de la y en 5 unitats. Per tant,
2
5
m
(4) L'equaci de la recta s 2
2
5
x y
6. A partir del pendent i de l'ordenada en l'origen,dibuixa les grfiques de les funcions
segents :
a) y = 2x + 1
c) y = x 3
e) y = x
g) 2
3
2

x
y
i) 2
2
3
+
x
y
k)
1 2 + x y
b) y = x + 2
d) y = 3x + 5
f) y = 1
h)
2
x
y

j) 1
3

x
y
l)
6
4
x
y
7. A partir del pendent i de l'ordenada en l'origen, dibuixa les grfiques de les funcions
segents :
3.
2 3 x y
e)
1 5 , 0 x y
4.
x y 2
f)
2 3 2 x y
5.
2
3 x
y

g) 1
2

y x
6.
4 y
h)
5 3 x y
8. Digues quina s l'equaci de la recta a partir de les segents grfiques:
a) y= b) y=
121
c) y= d) y=
e) y= f) y=
9. Troba les equacions de les rectes segents :
122
1.3. APLICACI AL LA RESOLUCI DE SISTEMES LINEALS.
Resoluci grfica de sistemes d'equacions lineals
A la unitat anterior vam resoldre sistemes d'equacions amb l'lgebra. Per
tamb es poden resoldre geomtricament.
Donat un sistema d'equacions lineal. Hem de fer les grfiques de les dues
equacions, i el punt de tall d'estes dues rectes, ser la soluci del sistema.
Per fer-ho seguirem els segents passos:
1r) Allar les y a les dues equacions, per separat.
Cercam l'equaci explcita de la recte: y = mx + n
2n) Representam les rectes en el mateix sistema de coordenades:
Marcam el punt de tall amb les ordenades.
Representam el pendent, i prolongam el segment que resulta.
3r) Si el sistema t una nica soluci (compatible determinat), aquesta s el punt
de tall de les rectes.
De vegades no obtenim un punt de tall. En aquests casos, pot passar :
d) Que les rectes siguin paralleles : el sistema no t soluci (incompatible).
e) Que les rectes siguin coincidents : el sistema t infinites solucions
(compatible indeterminat).
Exercici resolt 1
Resol grficament el sistema :

'
+

16 2 3
3
y x
y x
Allam la y a cada equaci :
3 + x y
m = 1, n = 3
8
2
3
+ x y
m =
2
3
, n = 8
Representam grficament les dues rectes
La soluci s el punt dintersecci : (2,5); s a dir, x =
2, y = 5.
10. Resol grficament:
a)
'
+

9 2
1 3
y x
y x
b)
'

+
5 2
6 3
y x
y x
c)
'
+

3
3 2
y x
y x
d)
'
+
+
3 6 2
3 3 4
y x
y x
e)
'

+
3 2
3 5
y x
y x
f)
'
+
+
1 2
1 4
y x
y x
11. Troba els vrtexs del triangle definit per la intersecci de les rectes que sn la
representaci grfica de les funcions segents:
a) 4
4
3
+
x y b)
5 x y
c) y=3
123
1.4. ALTRES FORMES DE L'EQUACI DE LA RECTA.
Equaci de la recta coneixent-ne un punt i el pendent
Coneixem el pendent m de la recta i un punt d'aquesta P, de coordenades (x
0
, y
0
).
Com que l'equaci de la recta s de la forma y = mx + n , es tracta de trobar el valor
de n. Donat que el de m ja ens el diuen.
Els punts de la recta sn valors que poden prendre x i y. Substitum doncs a
l'equaci x i y per les coordenades del punt que ens donen :
y
0
= m x
0
+ n
Com que m, x
0
i y
0
sn nombres coneguts, tenim una equaci amb la incgnita n,
que resoldrem :
n = y
0
- m x
0

Exercici resolt 5
Troba l'equaci de la recta que passa per (5, 4) i t pendent 2.
A l'equaci y = mx + n , substitum pels valors donats : x
0
= -5, y
0
= -4, m = 2 .
4 = 2(5) + n
I resolem :
4 = 10 + n 4 + 10 = n n = 6
L'equaci de la recta s : y = 2x + 6
Equaci punt-pendent de la recta
Com que n = y
0
- m x
0
, substituint n a l'equaci y = mx + n resulta :
y = mx + y
0
- m x
0

Treim factor com m, i obtenim l'expressi :
y = y
0
+ m(x - x
0
)
coneguda com a equaci punt-pendent de la recta.
Exemple 5
Amb aquesta equaci es pot donar directament la soluci de l'exercici anterior :
y = - 4 + 2(x + 5)
Rectes paralleles
Dues rectes paralleles tenen el mateix pendent.
12. Troba l'equaci de la recta en els casos segents :
a) P(3, 5) i pendent 2 b) P( 1, 4) i pendent 3
c) P( 8, 2) i pendent
5
2
d) P(7, 9) i pendent
3
7
13. Troba l'equaci de la recta en els casos segents :
a) Parallela a y = 2x + 3 que passa pel punt ( 1, 4).
b) Parallela a y= 4 que passa pel punt (3, 4)
c) Parallela a y = 2x + 1 que passa pel punt (5, 2)
14. Calcula c perqu la recta 5x 2y = c passi pel punt (3, 7).
15. Calcula b perqu la recta 3x + by = 5 passi pel punt (3, 4).
124

Equaci de la recta que passa per dos punts
Si coneixem dos punts d'una recta, podem procedir aix :
(1) Trobar el pendent de la recta a partir dels dos punts, com s'ha vist
anteriorment.
(2) Trobar l'equaci de la recta amb el pendent i un dels punts, com s'acaba de
veure (Exercici resolt 5).
Per el problema es pot resoldre tamb amb un procediment ms directe :
(1) Substituir a l'equaci y = mx + n les variables per les coordenades de cada
punt.
Obtenim aix dues equacions lineals amb les incgnites m i n.
(2) Resoldre aquest sistema.
Exercici resolt 6
Troba l'equaci de la recta que passa pels punts (3,1) i (6,5).
Primer procediment
Podem calcular el pendent de dues maneres :
Grficament : Comptant quadradets o mesurant l'increment de les variables.
Numricament : Calculant les diferncies entre les coordenades.
3
4
3 6
1 5
var
var

X
Y
iaci
iaci
m
Aquest mtode s ms rpid, perqu no cal dibuixar la
recta
Ara calculam l'ordenada a l'origen com a l'Exercici resolt 5 :
3 4 1 4 3
3
4
1 + + n n n
L'equaci de la recta s 3
3
4
x y
Segon procediment
n m + 3 1 Substitum per les coordenades del primer punt
n m + 6 5 Substitum per les coordenades del segon punt
3
4
4 3
5 6
1 3

+
+
m m
n m
n m
Restam i trobam m
3 1 4 1
3
4
3 + + n n n Substitum a una equaci i trobam n
16. Troba l'equaci de la recta que passa pels punts :
a) P(2, 1) i Q(4, 0) b) P( 1, 3) i Q(5, 1)
c) P( 1, 2) i Q(0, 5) d) P( 2, 3) i Q( 1, 5)
125
17. Escriu lequaci daquestes rectes i representa-les :
a) Passa per (2, 3) i (5, 4).
b) Passa pel punt
,
_
2 ,
5
3
i el seu pendent s 3/2
c) Passa pel punt (2, 2) i la seva ordenada en lorigen val 5.
d) Passa per (1, 5) i es parallela a y = 2x.
18. Donada la recta y = 3x 2, troba la recta que passa pel punt (1, 1) i talla a l'eix OY en
el mateix punt que l'anterior.
1.5. FUNCIONS LINEALS A LA VIDA QUOTIDIANA

Moltes situacions es poden representar per mitj de funcions lineals. Alguns
exemples sn els preus en funci de la quantitat d'un article, l'import d'un rebut
d'electricitat, els honoraris d'un llanterner, el canvi de moneda, la conversi de
graus Farenheit en graus centgrades, l'espai recorregut per un mbil que es
desplaa a velocitat constant
Exemple 6
Dins la mar, la pressi augmenta de manera uniforme a mesura que augmenta la
profunditat. A la superfcie, la pressi s 1 atmsfera (1 atm). Per cada 10 m que
ens enfonsam, la pressi augmenta 1 atmsfera.. El grfic representa la pressi (en
mbar) que experimenta un objecte submergit en funci de la profunditat (en m).
Exemple 7
Pengem de l'extrem d'una molla (situat a 40 cm del sl) distintes peses, i anotam
l'allargament de la molla. El grfic mostra la distncia de l'extrem al terra (en cm)
en funci del pes (en kg).
Quines sn les equacions de les funcions representades als exemples 4 i 5 ?
126
2. FUNCIONS QUADRTIQUES
2.1. DEFINICI.

Funcions quadrtiques
Les funcions quadrtiques es poden expressar, en forma reduda, com
y = ax
2
+ bx + c, amb a distint de 0
Les seves grfiques sn parboles.
Les dues branques de la parbola sn simtriques respecte d'una recta parallela a
l'eix d'ordenades, anomenada eix de la parbola. El punt d'intersecci entre les
branques i l'eix s'anomena vrtex.
Si a s un nombre positiu, les branques estan dirigides cap amunt (com a la
ilustraci). Si a s negatiu, les branques es dirigeixen cap avall.
Per tant, tota funci quadrtica t un nic mnim o mxim relatiu, que
correspon al vrtex (Raona perqu, i de qu depn que sigui mnim o mxim).
Representaci grfica
(1) Calcular la primera coordenada del vrtex mitjanant la segent frmula,
que es dna sense justificaci :

a
b
x
2
(2) Calcular la segona coordenada del vrtex, la y, substituint el valor trobat a la

funci.
(3) Calcular els punts de tall als eixos.
Quan x = 0; y = c
Quan y = 0; 0 = ax
2
+ bx + c, cal resoldre una equaci de 2n grau.
(4) Calcular, amb una taula de valors, dos o tres punts propers al vrtex!
(5) Representar els punts obtinguts, i unir-los amb un tra. Pensa que sn
simetrics.
127
Exercici resolt 7
Representa la funci y = x
2
6x + 3
( )
3
1 2
6
2

a
b
x Primera coordenada del vrtex
6 3 3 6 3 3 6
2 2
+ + x x y Segona coordenada del vrtex
Coordenades del vrtex : ( 3, 6 )
Els punts de tall als vrtex
x = 0, y = 3. Tallar l'eix d'ordenades pel (0, 3)
y=0, x
2
6x + 3 = 0
x=
66
2
4 1 3
2 1
=
63612
2
=
65
2
=
{
5.5
0.5
}
Calculam tres punts a l'esquerra :
x y
2 2
2
62 + 3 = - 5
1 1
2
61 + 3 = -2
0 0
2
60 + 3 = 3
Representam el vrtex i la branca esquerra amb aquests tres punts, i desprs
representam l'altra branca per simetria.
19. Representa les segents parboles:
a) 4 5
2
+ x x y
b) 0 5 2
2
+ + x x
c) y = 2x
2
18x
d) y = 3x
2
+ 6x
e) y = x
2
+ 9
f) y = 2x
2
+ 6x + 4
g) y = 3x
2
+ 3x 6
h) y = x
2
8
i) y = x
2
5x + 4
j) y = x
2
+ 2x 3
128
4. AUTOAVALUACI
1. Dibuixa al sistema de coordenades el punts: P( 2, 6); Q(1, 3); R(2, 4); S(0, 2)
Quin d'aquests punts pertany a la recta y = 2x?
a) Calcula 4 punts de la recta y = 2x 5.
b) Representa la recta de lapartat anterior als eixos de coordenades mitjanant una taula de
valors.
c) Quin s el pendent i quina l'ordenada a l'origen de la recta y = x 3? I en la recta
y = 2x + 4 ?
d) Representa les rectes anteriors a partir del pendent i l'ordenada a l'origen.
e) Troba l'equaci de la recta que passa per P(2, 3) i s parallela a y = 3x + 4.
f) Troba l'equaci d'una recta que passa pels punts P(1, 1) i Q(3, 2).
g) Associa cada una de les rectes r, s, t, p, q a una daquestes equacions:
1) x y
3
1
2) 2
3
2
+
x
y
3)
3
5x
y
4) 5
3
5
+
x
y
5)
3 y
9. Escriu l'equaci de cadascuna de les rectes segents:
10. Troba el punt d'intersecci de la recta 3x 2y = 0 i la recta y = 6x 2.
11. Dibuixa la segent parbola y = 2x
2
+ 10x + 12.
129
UNITAT 9: ESTADSTICA
1. CONCEPTES BSICS.
Poblaci i mostra. Estadstica Descriptiva i Estadstica Inferencial. Exercici 3.
Necessitat, convenincia i representativitat duna mostra. Exercici 2.
Mtodes de selecci aleatria.
Variable estadstica.
Tipus de variables estadstiques : qualitatives i quantitatives (discretes o contnues).
Exercicis 1, 3.
2. ORGANITZACI DE LES DADES EN TAULES DE FREQNCIES.
Freqncia absoluta i relativa.
Freqncia acumulada.
Construcci de taules de freqncies : dades allades i agrupades en intervals.
Exercicis 4-7.
Interpretaci de taules de freqncies. Exercicis 6, 7.
3. GRFICS ESTADSTICS
Construcci de grfics estadstics : grfic de barres, histograma, polgon de
freqncies, diagrama de sectors, pictograma. Exercicis 8-13.
Construcci del grfic adequat a la naturalesa de les dades i a lobjectiu desitjat.
Exercicis 8, 12, 13.
Interpretaci de grfics estadstics. Exercicis 14-16.
Tendenciositat. Detecci de fallcies. Exercicis 17-19.
4. MESURES CENTRALS
Significat dels parmetres de centralitzaci : mitjana aritmtica, moda, mediana.
Clcul i aplicacions dels parmetres de centralitzaci.
Dades allades. Exercici 20.
Dades agrupades en intervals. Exercicis 21, 24.
5. MESURES DE DISPERSI
Significat dels parmetres de dispersi : rang, varincia i desviaci tpica.
Clcul i aplicacions dels parmetres de dispersi.
Dades allades. Exercici 22.
Dades agrupades en intervals. Exercicis 23, 24.
6. INTERPRETACI CONJUNTA DE MITJANA ARITMTICA I DESVIACI TPICA.
Associaci de grfics i parmetres estadstics. Exercicis 25, 26
Coeficient de variaci : significat i clcul. Exercicis 27-29.
Utilitzaci de les mesures de centralitzaci i dispersi per realitzar comparacions i
valoracions. Exercicis 25-29.
7. EXERCICIS I PROBLEMES
Anlisi i crtica de la informaci dndole estadstic i de la seva presentaci.
Exercicis 30-39.
8. AUTOAVALUACI
130
1. CONCEPTES BSICS.
Lestadstica s la cincia que sencarrega de recopilar i dordenar dades referides
a diversos fenmens per analitzarles i interpretarles posteriorment.
La poblaci s el conjunt de tots els elements objecte destudi.
La mostra s la part de la poblaci que estudiem, i ens serveix per deduir
caracterstiques de tota la poblaci.
Un individu s cada un dels elements que formen la poblaci o la mostra.
Variable estadstica s la caracterstica que mesuram en els individus. Cada
variable pot prendre diferents valors o modalitats.
Les variables estadstiques poden ser de dos tipus :
Qualitatives: Les dades recollides sn modalitats d'una qualitat. Exemples : estat
civil, color dels cabells, causes daccidents laborals ...
Quantitatives: Les dades sn valors numrics. Podem distingir dos tipus de
variable quantitativa :
Discretes : Noms poden prendre valors allats. Exemples : nombre de fills,
nmero de sabata, nombre de gols de cada equip a una lliga ...
Contnues : Poden prendre tots els valors dun interval. Exemples : estatura, pes,
duraci d'un pneumtic ...
1. Referit als alumnes de linstitut, indica si cada una de les variables segents s quantitativa
discreta, quantitativa contnua o qualitativa:
a) Edat dels alumnes.
b) Estaci de lany en qu varen nixer.
c) Esport que practica cada un dells.
d) Nmero de sabata que calcen.
e) Gols marcats en una jornada per tots els equips de linstitut.
f) Temps dedicat a les feines domstiques.
Estadstica Descriptiva i Estadstica Inferencial
L'Estadstica Descriptiva observa les variables a tots els individus d'una poblaci,
sense extreure'n conclusions per a un grup major.
La majoria de vegades que es fa un estudi estadstic, la poblaci s molt nombrosa
i no s possible, o seria massa costs, fer la observaci a cada individu. Per
exemple, si volem conixer les estatures mitjanes dels ciutadans de Palma, les
preferncies poltiques davant les properes elleccions al Parlament de les Illes
Balears, o la duraci mitjana de les bombetes fabricades a una factoria. En aquests
casos, es tria una mostra de la poblaci, s'estudia la variable a la mostra i se n'extreu
una conclusi que se suposa vlida per a tota la poblaci.
L'Estadstica Inferencial fa les observacions a una mostra i pretn, a partir d'elles,
inferir caracterstiques de tota la poblaci.
En aquest procs cal actuar amb molta cautela : Com es tria la mostra ? Quin grau
de confiana es pot tenir en el resultat obtingut ?
Exemple 1
Volem fer un estudi sobre el nombre d'hores diries de son entre estudiants d'ESO.
Si noms volem treure conclusions sobre el nostre curs, no necessitarem mostra, i
el nostre curs ser la poblaci. Farem estadstica descriptiva.
Si volem estudiar al conjunt d'estudiants d'ESO de l'institut (350 alumnes), ser
convenient triar-ne una mostra reduda, que sigui representativa i ens permeti
aplicar els resultats a tot l'alumnat. Farem estadstica inferencial.
131
Representativitat d'una mostra
En substituir l'estudi de la poblaci pel de la mostra, es cometen errors. Per amb
ells ja hi comptam i es poden controlar. Aix vol dir que podem assegurar un marge
redut d'error i una certa fiabilitat de les conclusions.
Ara b, si la mostra est mal triada i no s representativa de la poblaci, es
produeixen errors addicionals imprevistos i incontrolats (biaixos). L'nica manera
de garantir la fiabilitat de les conclusions s que l'elecci de la mostra (el mostreig)
sigui aleatori.
Un mostreig s aleatori quan els individus de la mostra es trien a l'atzar, aix que
tots els individus de la poblaci tenen la mateixa probabilitat de ser triats.
Hem de tenir present que, incls amb una mostra representativa, els resultats seran
sempre una aproximaci ms o menys bona de la realitat, amb un cert marge d'error
i un cert grau d'incertesa.
Exemple 2
Continuant amb l'estudi sobre les hores de son, posem que volem triar una mostra
de 60 alumnes, i considerem els segents sistemes de mostreig :
Els primers 60 alumnes que arriben a l'institut un dia triat a l'atzar.
Un grup complet de 1r, un altre de 2n, i un altre de 3r, triats a l'atzar.
Tres grups qualsevol, triats a l'atzar.
15 alumnes de cada nivell educatiu, de 1r a 4t, triats a l'atzar.
Els 60 alumnes de millor rendiment acadmic.
Enumerar els alumnes d'1 a 350, i triar-ne 60 nmeros a l'atzar.
Noms el darrer mtode garanteix que tots els alumnes tenguin la mateixa
probabilitat de ser elegits (raona per qu), i per tant s l'nic dels sis que ens
proporcionar una mostra representativa.
2. En una poblaci de 200000 habitants, es vol fer un sondeig sobre la intenci de vot en les
properes eleccions municipals. Es triar una mostra de 500 individus.
a) Indica per qu els segents sistemes de mostreig no proporcionen una mostra
representativa.
A : Triar a l'atzar 500 individus d'un barri determinat.
B : Telefonar 500 individus triats a l'atzar.
C : Enviar enquestadors que passejin aleatriament i entrevistin els vianants que trobin.
D : Entrevistar als primers 500 assistents al partit de futbol de diumenge.
E : Aprofitar els caps de setmana, que n'hi ha gran afluncia als centres comercials, per
entrevistar als compradors. Quins sn els ms esbiaixats ? Argumenta la resposta.
b) Explica com ho faries per tal de triar-ne una mostra representativa.
3. Identifica la poblaci i el tipus de variable estadstica que sestudia en cada cas. Indica
tamb si conv utilitzar una mostra, o no cal. Raona la teva resposta.
a) Activitat preferida pels alumnes de 2n cicle dESO de lAntoni Maura.
b) Nombre de pellcules vistes mensualment pels alumnes del teu curs.
c) Lloc de vacances dels habitants de Palma.
d) Duraci dels pneumtics fabricats per una empresa.
e) Preu dun kg de llu a les peixateries de Palma.
f) Edats dels pacients ingresats a Son Espases.
g) Notes obtingudes pels teus companys de classe a la darrera prova escrita de matemtiques.
h) Resultats obtinguts pels participants a una prova de salt de longitud.
i) Extensi en km
2
dels estats europeus.
j) Nombre de fills de les parelles mallorquines.
132
Passos que es donen en un estudi estadstic
1. Elaboraci de lenquesta, de manera que lenquestat tingui clar all que es
pregunta i quines sn les possibles respostes.
2. Selecci de la mostra.
3. Recollida de dades: es passa lenquesta i shi anoten les respostes.
4. Organitzaci, classificaci i recompte de les respostes.
5. Elaboraci de taules amb els resultats.
6. Clcul de mesures de centralitzaci i de dispersi.
7. Confecci de grfics.
2. ORGANITZACI DE LES DADES EN TAULES DE FREQNCIES
Desprs de recopilar les N dades dun estudi estadstic, feim el recompte i
agrupem les dades que sn iguals a fi dordenarles.
Si la variable s quantitativa, ordenem els valors de menor a major. Si s
qualitativa, escrivim cada valor (modalitat) i anotem el nombre de vegades que
apareix.
Freqncia absoluta,
i
f
,
duna dada estadstica s el nombre de vegades que es
repeteix cada valor.
La suma de les freqncies absolutes s igual al total de dades :

N f
i

Freqncia relativa,
i
h
,
duna dada estadstica s el quocient entre la freqncia
absoluta i el nombre total de dades :

N
f
h
i
i

La suma de les freqncies relatives s igual a la unitat :

1
i
h
Per calcular el percentatge de cada valor, basta multiplicar per 100 :

100
i i
h p
Quan els valors de la variable estan ordenats de menor a major, la freqncia
acumulada,
i
F
, en cada valor s la suma de la seva freqncia amb les de tots els
valors anteriors.
133
Confecci duna taula
Dades allades
Si la variable pren un nombre redut de valors, es presenten a la taula en forma
de dades allades.
Exemple 3 :
Notes dun grup: 9, 4, 8, 5, 5, 4, 1, 7, 2, 2, 3, 9, 6, 4, 10, 8, 2, 1, 6, 7, 6, 10
Taula de freqncies
x
i
f
i
h
i
p
i
F
i
1 2 0'091 9'1 2
2 3 0'136 13'6 5
3 1 0'045 4'5 6
4 3 0'136 13'6 9
5 2 0'091 9'1 11
6 3 0'136 13'6 14
7 2 0'091 9'1 16
8 2 0'091 9'1 18
9 2 0'091 9'1 20
10 2 0'091 9'1 22
N= 22 1 100
Dades agrupades en intervals
Si el nombre de valors que pren la variable s gran, conv agruparlos en
intervals.
Exemple 4 :
Estatures de 40 alumnes duna classe:
168, 160, 168, 175, 175, 168, 168, 158, 149, 160, 178, 169, 158, 163, 171, 162,
165, 163, 156, 174, 160, 165, 154, 163, 165, 161, 162, 166, 163, 159, 170, 165,
150, 167, 164, 165, 173, 172, 168, 168
Els smbols que tanquen els intervals indiquen la pertenncia o no dels nombres
extrems a l'interval. Per exemple, a [148'5, 153'5) 148'5 forma part de l'interval i
153'5 no.
Taula de freqncies
Interval f
i
h
i
p
i
F
i
[148'5, 153'5) 2 0'05 5 2
[153'5, 158'5) 4 0'10 10 6
[158'5, 163'5) 11 0'275 27'5 17
[163'5, 168'5) 14 0'350 35 31
[168'5, 173'5) 5 0'125 12'5 36
[173'5, 178'5) 4 0'10 10 40
N= 40 1 100
4. Els membres duna famlia: padrins, pares, germans i nts, varen nixer a les segents
estacions de lany (P=primavera, E=estiu, T=tardor, H=hivern):
PEHTPHEPTEETPHEHTPEHPP
Fes el recompte de les dades i organitzales en una taula (inclueix les freqncies
absolutes, relatives i absolutes acumulades).
134
5. Les notes dangls han estat:
6,3,7,4,9,5,3,4,5,6,7,1,3,5,6,4,5,6,7,3,4,2,7,8,9,2,3,5,7,8,7,4,5,6,7,4,6,2,3,2,1,4,6,7,5,3,4,3,2,1
a) Agrupa les dades en una taula amb freqncies absolutes, relatives i absolutes
acumulades.
b) Quants alumnes han susps ? Quin percentatge dels alumnes varen treure un 5 ? Quin
percentatge dels alumnes han susps ?
c) Agrupales de nou considerant els intervals : insuficient 14; suficient:56;
notable:78; excellent:910.
6. La taula mostra lesport que prefereixen practicar 40 estudiants.
Esport Freqncia
Basquetbol 10
Voleibol 1
Futbol 20
Tennis 5
Escacs 4
Calcula les freqncies relatives i els percentatges daquesta distribuci.
7. A la taula s'indica el mes en qu varen nixer 100 persones.
Mes G F M Ab M Jn Jl Ag S O N D
Freq 7 9 10 6 8 8 7 9 8 9 9 10
a) Completa la taula afegint-ne les freqncies absolutes, relatives, percentatges i
absolutes acumulades.
b) Quantes persones varen nixer abans de juny?
c) Quin percentatge correspon als que vren nixer l'agost ?
3. GRFICS ESTADSTICS
El diagrama de barres serveix per representar freqncies de variables
qualitatives quantitatives discretes. A leix dabscisses representem els valors de la
variable i a leix dordenades les freqncies. Sobre cada valor es traa una barra
estreta dalria la freqncia (absoluta o relativa) corresponent.
Exemple 5 :
On s'acostuma a menjar peix?
A casa 75%
Al restaurant 22%
En altres llocs 3,00%

L'histograma serveix per representar distribucions agrupades en intervals. A
leix dabscisses representem els intervals i a leix dordenades les freqncies.
Sobre cada interval es traa un rectangle de base la longitud de l'interval i d'rea
135
proporcional a la freqncia (absoluta o relativa). Si tots els intervals tenen la
mateixa longitud, lalria del rectangle coincidir amb la freqncia.
Exemple 6 :
El diagrama de sectors serveix per representar freqncies de qualsevol tipus de
variable per lemprem molt sovint per a las variables qualitatives.
La distribuci es representa a un cercle dividit en sectors, un per a cada valor
de la variable. L'rea de cada sector ha de ser proporcional a la freqncia.
Langle de cada sector s proporcional a la freqncia del valor
corresponent. Sobt multiplicant la freqncia absoluta per 360 i dividint entre el
nombre total de dades, o b multiplicant la frqncia relativa per 360 :
360
360

i i
h
N
f
Exemple 7 :
El pictograma representa les freqncies per mitj de figures.
A leix dabscisses representem els valors de la variable.
Sobre cada valor es representa :
Una figura allusiva a la variable que estudiem, lrea de la qual
es proporcional a la freqncia del valor corresponent.
O b, una certa quantitat d'aquestes figures, proporcional a la
freqncia d'aquest valor.
Exemple 8 :
136
8. Representa les distribucions dels exemples 3 i 4 amb el grfic ms adient.
9. Les vendes de cotxes a un concessionari, un determinat mes, han estat:
Models Unitats
Esportius 5
Turismes 30
Familiars 40
Tot terrenys 15
Industrials 25
Representa les dades a un diagrama de barres i a un diagrama de sectors.
10. Representa a un diagrama de sectors el nombre dalumnes matriculats a lESO en els
instituts duna determinada poblaci, segons la relaci adjunta:
1rESO: 1200 alumnes 3rESO: 1800 alumnes
2n ESO: 1500 alumnes 4tESO: 900 alumnes
11. A la lliga juvenil de futbol, lequip dun institut ha obtingut els resultats segents en els
partits de la temporada:
Guanyats Empatats Perduts
25 15 10
Fes un diagrama de sectors amb els resultats de la taula anterior, expressant-ne les
freqncies com a percentatges.
12. Les edats de 30 alumnes sn:
12,13,14,15,12,13,14,12,15,16,13,14,13,15,13,15,13,12,15,16,15,13,14,12,13,14,12,15,16,12
Fes el recompte de les dades, ordenales i representales amb el grfic adequat.
13. La taula segent indica el temps que empren els alumnes dun grup per anar des de ca
seva a lescola.
Temps (m.) [0, 5) [5, 10) [10, 15) [15, 20) [20, 25) [25, 30)
Nm.
dalumnes
2 11 13 6 3 1
Representa aquesta distribuci per mitj d'un grfic adient.
14. A un diari trobam aquesta informaci sobre les emissions de dixid de carboni en el
planeta l'any 2000 :
Nota : 1 gigatona sn 1000 milions de tones.
137
a) Com sanomena el grfic de la illustraci ?
b) Aquest grfic cont una errada : troba-la, i corregeix-la.
c) Quines sn les dues activitats que generen ms emissions de dixid de carboni ? Quin
percentatge del total els hi correspon ?
d) Quantes tones daquest gas hi emeten a latmosfera ? Expressa tamb el resultat en
kilograms, i amb notaci cientfica.
e) Quin s el percentatge d'emissions procedents de l'energia ? Quantes tones de CO
2
produeixen aquests sectors en conjunt ?
15. El diagrama segent mostra els nivells d'emissi de CO
2
el 1990 (les barres clares) de
diversos passos (o regions), els nivells d'emissi de CO
2
el 1998 (les barres fosques), i el
percentatge de canvi en els nivells d'emissi entre 1990 i 1998 (les fletxes amb percentatges).
a) Quin s el major emissor de CO
2
? Quants milions de tones va emetre l'any 1998 ?
b) Indica els dos passos en qu s'han produt les majors reduccions en els nivells d'emissi
entre 1990 i 1998. Especifica els percentatges de reducci. Quantes tones menys s'han produt
en els dos casos respecte de 1990 ?
c) Indica els dos passos en qu tingueren els majors augments. Especifica els percentatges
d'increment. Quantes tones ms s'han produt en els dos casos respecte de 1990 ?
d) En el diagrama es pot llegir que l'augment d'emissions de CO
2
als Estats Units entre 1990 i
1998 va ser de l'11%. Com s'ha obtengut aquest 11% ? Escriu els teus clculs.
16. Els segents diagrames mostren informaci sobre les exportacions de Zedlndia, un pas
que t per moneda el zed.
138
a) Quin va ser el valor total (en milions de zeds) de les exportacions de Zedlndia el 1998?
b) Quin any es va produir l'increment ms fort a les exportacions d'aquest pas ?
c) Com s'anomenen els dos grfics de la ilustraci ?
d) Quina proporci de les importacions de l'any 2000 correspon al tabac ? I als productes
txtils ?
e) Quin va ser, en milions de zeds, el valor de les exportacions de suc de fruita l'any 2000?
Tendenciositat als grfics estadstics
Els grfics estadstics ens permeten visualitzar fcilment la informaci classificada
i organitzada. Han de reflectir una imatge fidedigna de la realitat.
Per moltes vegades, en els mitjans de comunicaci o en el debat d'idees, es
construeixen de manera incorrecta, i ens transmeten una imatge deformada dels fets.
Si la manipulaci dels grfics s deliberada, amb la intenci de transmetre-nos una
idea interessada, deim que el grfic s tendencis.
Als segents exercicis descobrirs algunes de les tcniques habituals de
manipulaci tendenciosa.
17. En un pas el producte interior brut (PIB) ha evolucionat durant 6 anys segons aquest
grfic:
a) Construeix uns altres grfics amb escala doble i meitat. Varia la impressi visual de
creixement ?
b) El govern, en la seva campanya electoral, presenta aquest altre grfic per mostrar la bona
gesti que ha fet durant els quatre anys del seu mandat :
Per qu s'han oms les dades del 91 i del 92 ?
c) Al segon grfic la lectura de les altures dels rectangles s'adiu amb les del primer. Per
d'acord amb la primera impressi visual, el PIB del 96 s ms del doble que el del 93. On s
la trampa ?
d) Els rectangles estan ms junts al segon grfic que no al primer. Quin efecte visual produeix
aquesta disposici ?
e) A manera de sntesi, descriu tres maneres de manipulaci tendenciosa d'un grfic de
barres.
139
18. Els grfics segents representen la cotitzaci burstil d'una empresa :
a) Representen la mateixa informaci ?
b) Descriu la impressi visual que et causa cadascun dells.
c) A qu es deu la distinta impressi causada per cada grfic ?
d) Si el director general volgus presentar davant la Junta General d'Accionistes levoluci de
la cotitzaci de l'empresa, quin dels grfics triaria ? Raona la teva resposta.
19. Observa aquests dos pictogrames, que fan referncia a l'audincia de dues cadenes de TV.
a) Transmeten la mateixa informaci numrica ?
b) Quantes vegades s major l'audincia de la cadena B respecte de la cadena A ?
c) Quina impressi visual causa el primer grfic ? I el segon ?
d) Indica quin dels dos pictogrames s incorrecte i per qu.
4. MESURES DE CENTRALITZACI
Les mesures de centralitzaci sn valors entorns dels quals, molt sovint,
sagrupen les dades.
Les mesures principals sn la mitjana aritmtica, la mediana i la moda.
La mitjana aritmtica, x , dun conjunt de dades s el valor mitj que les
representa.
Es calcula amb la frmula :

n
i
i i
N
f x
x
1

on
i
x
representa el valor de cada dada,
i
f
s la freqncia absoluta de cada dada,
N s el nombre total de dades i n s el nmero de valors distints que prenen
aquestes. El smbol
n
i 1
representa la suma dels n valors de l'expressi que segueix
quan i val 1, 2, ..., n.
La mediana dun conjunt de dades, Me , s el valor que ocupa el lloc central en
el conjunt ordenat. s a dir, n'hi ha tants de valors majors com valors menors que la
mediana.
140
Per calcularla, primer ordenarem les dades de menor a major :
Si el conjunt de dades t un nombre de valors senar, la mediana s el terme
que ocupa el centre, una vegada ordenats en ordre creixent.
Si el conjunt de dades s parell, la mediana s la mitjana aritmtica dels
valors centrals.
La moda, Mo , s el valor que es repeteix ms, s a dir, aquell que t major
freqncia. Si la major freqncia correspon a ms dun valor, direm que la srie es
bimodal (dues modes) o multimodal (ms de dues modes).
Clcul de les mesures centrals
Conv disposar els clculs en forma de taula :
x
i
f
i
x
i
f
i
F
i
x
1
f
1
x
1
f
1
f
1
x
2
f
2
x
2
f
2
f
1
+ f
2
... ... ... ...
x
n
f
n
x
n
f
n
N
N
n
i
i i
f x
1
Dades allades
Exemple 9

Seguint amb les notes de l'exemple 3 :
x
i
f
i
x
i
f
i
F
i
1 2 2 2
2 3 6 5
3 1 3 6
4 3 12 9
5 2 10 11
6 3 18 14
7 2 14 16
8 2 16 18
9 2 18 20
10 2 20 22
22 119
N
f x
x
i i
= 4 , 5
22
119
Com que N = 22 s parell, n'hi haur dues posicions centrals a la srie de dades
ordenades 11 i 12. A la columna de freqncies acumulades s'observa que el valor 5
ocupa la posici 11, i el 6 la 12. Per tant,
141
Me = 5 , 5
2
6 5
+

Com que n'hi ha tres valors amb freqncia mxima (2, 4 i 6), la distribuci s
multimodal, i
Mo = 2, 4 i 6
Realitzarem els clculs a partir del valor central de cada interval, anomenat marca
de classe.
Exemple 10
Seguint amb les estatures de lexemple 4 :
Interval x
i
f
i
x
i
f
i
F
i
[148'5, 153'5) 151 2 302 2
[153'5, 158'5) 156 4 624 6
[158'5, 163'5) 161 11 1771 17
[163'5, 168'5) 166 14 2324 31
[168'5, 173'5) 171 5 855 36
[173'5, 178'5) 176 4 704 40
N= 40 6580
N
f x
x
i i
= 5 , 164
40
6580
Com que N = 40 s parell, n'hi ha dues posicions centrals en la srie de dades

ordenada, les posicions 20 i 21. Mirant la columna de freqncies acumulades,
observam que les dues estan incloses a l'interval [163'5, 168'5). Una aproximaci a
la mediana s la marca de classe de l'interval que la cont; per tant
166 Me
La major freqncia correspon al mateix interval; la moda ser la marca de classe
corresponent :
166 Mo
20. Troba la mitjana, la mediana i la moda de la distribuci de l'exercici 5.
21. En un control de velocitat en carretera obtingurem les dades segents:
Velocitat (km/h) Nombre de cotxes
[60, 70) 5
[70, 80) 15
[80, 90) 27
[90, 100) 38
[100, 110) 23
[110,120) 17
Troba'n la mitjana, la mediana i la moda.
142
5. MESURES DE DISPERSI
Les mesures de dispersi indiquen el grau dagrupament de les dades entorn de la
mitjana, la mediana i la moda. Com ms petit sigui el valor de les mesures de
dispersi, ms agrupades estaran les dades al voltant de les mesures de centralitzaci
i, per tant, ms representatives seran la mitjana, la mediana i la moda.
El recorregut o rang dun conjunt de dades s la diferncia entre la major i la
menor de les dades.
La varincia,
2
, s la mitjana dels quadrats de les desviacions de les dades
respecte de la mitjana :

N
x x
i

2
2
) (
Per al seu clcul, s recomanable usar la frmula equivalent :

2
2
2
x
N
x f
i i

La desviaci tpica,
, s larrel quadrada de la varincia.
=
2
2
.
x
N
x f
i i
Clcul de les mesures de dispersi

Com abans, disposarem els clculs en forma de taula :
x
i
f
i
x
i
f
i
x
i
2
f
i
x
1
f
1
x
1
f
1
x
1
2
f
1
x
2
f
2
x
2
f
2
x
2
2
f
2
... ... ...
x
n
f
n
x
n
f
n
x
n
2
f
n
N
n
i
i i
f x
1
n
i
i
f x
i
1
2
Dades allades
Exemple 11
Seguint amb les notes de l'exemple 3 :
x
i
f
i
x
i
f
i
x
i
2
f
i
1 2 2 2
2 3 6 12
3 1 3 9
4 3 12 48
5 2 10 50
6 3 18 108
7 2 14 98
8 2 16 128
9 2 18 162
143
10 2 20 200
22 119 817
Recorregut : 10 1 = 9
Varincia :
98 ' 7 16 ' 29 14 ' 37 4 ' 5
22
817
2 2
2
2

x
N
x f
i i
Desviaci tpica :
82 ' 2 98 ' 7
2

Com abans, realitzarem els clculs a partir de les marques de classe.

Exemple 12
Seguint amb les estatures de lexemple 4 :
Interval x
i
f
i
x
i
f
i
x
i
2
f
i
[148'5, 153'5) 151 2 302 45602
[153'5, 158'5) 156 4 624 97344
[158'5, 163'5) 161 11 1771 285131
[163'5, 168'5) 166 14 2324 385784
[168'5, 173'5) 171 5 855 146205
[173'5, 178'5) 176 4 704 123904
N= 40 6580 1083970
Recorregut : 178'5 148'5 = 30
Varincia :
39 25 ' 27060 25 ' 27099 5 ' 164
40
1083970
2 2
2
2

x
N
x f
i i
Desviaci tpica :
24 ' 6 39
2

22. Calcula el rang i la desviaci tpica de la distribuci de l'exercici 5.
23. Calcula el rang i la desviaci tpica de la distribuci de l'exercici 21.
24. El pes de 50 persones es distribueix en kg de la manera segent:
[45,50) 9 Persones
[50,55) 10 Persones
[55,60) 12 Persones
[60,65) 8 Persones
[65,70) 7 Persones
[70,75) 4 Persones
Calcula'n la mitjana aritmtica i la desviaci tpica.
144
6. INTERPRETACI DE LA MITJANA ARITMTICA I DESVIACI TPICA.
Associaci de grfics i parmetres estadstics
Observa la segent seqncia de distribucions. Totes tenen la mateixa mitjana, per
les desviacions tpiques sn de cada pic majors. Per convncer-te que s aix, observa
que per passar d'un grfic al segent hem d'escurar les barres centrals i allargar les
exteriors. s a dir, hem d'allunyar alguns individus de la mitjana.
25. Els quatre grfics segents corresponen a les estatures dels jugadors de quatre equips de
bsquet, A, B, C, D, dels quals donam els parmetres. Quin s el grfic de cada equip ?
26. Aquestes grfiques i aquests parmetres corresponen a les notes de tres grups A, B, C en
un test. Quina grfica correspon a cada grup ?
Coeficient de variaci
Si volem comparar la dispersi de la variable estadstica a dues poblacions,
utilitzarem per a cad distribuci el coeficient de variaci, que es calcula dividint la
desviaci tpica per la mijana corresponent :
CV =
x
De vegades es dna el resultat en tants per cent.

145
Exemple 13
L'estatura mitjana d'un grup, A, de persones, s de 168 cm, amb una desviaci
tpica de 12 cm. Un altre grup, B, t una estatura mitjana de de 154 cm, amb una
desviaci tpica de 7 cm. Quin grup presenta major dispersi ?
Coeficient de variaci del grup A : 071 ' 0
168
12
Coeficient de variaci del grup B : 045 ' 0

154
7
El grup A, amb un 7'1%, presenta major dispersi que el B (4'5%).

27. El sou mitj dels treballadors d'una empresa, A, s de 900 al mes, amb una desviaci
tpica de 100 . En una altra empresa, B, el sou mitj s de 980 al mes, amb una desviaci
tpica de 150 . Calcula els coeficients de variaci i digues quina de les dues empreses t
major variaci relativa en els sous.
28. El volum d'exportacions d'una empresa t una mitjana mensual de 650000 , amb una
desviaci tpica de 92500 . La mateixa empresa ven mensualment, al mercat interior, una
mitjana de 300000 , amb una desviaci tpica de 25700 .
Quin mercat s ms estable, l'interior o l'exterior ?
29. Les puntuacions de dos atletes de gimnstica rtmica han estat:
Gimnasta A: 6,5 6,75 6,85 6,15 5,7
Gimnasta B: 5,75 5,85 6,75 6,75 6,85
A quin gimnasta atorgaries la primera posici?
7. EXERCICIS I PROBLEMES
30. Les temperatures mximes que shan registrat, els darrers 15 dies, a una determinada
ciutat, han estat
40,39,41,39,40,38,37,40,40,41,42,39,40,39,39
a) Agrupa les dades en una taula que inclogui freqncies absolutes, relatives i absolutes
acumulades.
b) Representa la distribuci amb un grfic adient.
c) Calcula'n la mitjana aritmtica, la mediana i la moda.
d) Calcula'n el rang i la desviaci tpica.
31. A un hospital es registren, durant un mes, els segents pesos de nounats:
Pes=
i
x absoluta freqncia
i
f
[1'5, 2) 4
[2, 2'5) 18
[2'5, 3) 26
[3, 3'5) 40
[3'5, 4) 14
[4, 4'5) 6
a) Calcula a una taula les freqncies absolutes, relatives i absolutes acumulades.
e) Quin % de nounats ha pesat ms de 3 kg?
f) Quin % ha pesat ms de 2 kg?
146
32. Calcula la mitjana, mediana i moda en cada cas :
Com s'anomenen aquests dos grfics ?
33. Ordena de dispersi ms petita a ms gran.
34. L'entrenador d'un equip de bsquet dubta entre seleccionar n'Elena o na Maria. Els punts
aconseguits per cadascuna, en una setmana d'entrenament, varen ser aquests :
Elena 18 23 22 24 19 25 16
Maria 18 26 18 28 22 17 18
a) Quina de les dues t una mitjana millor ?
b) Quina de les dues s ms regular ?
35. A una revista setmanal trobrem aquest grfic :
Mostra el nmero de delictes registrats per cada 100000 habitants, comentant per intervals
de 5 anys i canviant desprs a intervals d'un any.
147
a) Quants delictes registrats per 100000 habitants hi va haver el 1965 ?
b) Els fabricants de sistemes de seguretat utilitzaren les mateixes dades per elaborar el
segent grfic :
Com arribaren a elaborar aquest grfic i per qu ?
c) A la policia no li va agradar gens el grfic dels fabricants de sistemes de seguretat, perqu
la policia volia demostrar que havia tengut xit en la lluita contra la delinqncia. Dissenya
un grfic que pugui utilitzar la policia per tal de demostrar que la delinqncia s'ha redut en
els darrers temps.
36. El diagrama segent mostra els resultats en un examen de Cincies per a dos grups,
anomenats Grup A i Grup B. La puntuaci mitjana del Grup A s 62,0 i la mitjana del Grup B
s 64,5. Els alumnes aproven aquest examen quan la seva puntuaci s 50 o ms.
En observar el diagrama, el professor afirma que, en aquest examen, el Grup B va ser millor
que el Grup A. Els alumnes del Grup A no estan d'acord amb el professor. Intentan
convencer-lo de que el Grup B no t per qu haber sigut necessriament el millor en aquest
examen. Dna un argument matemtic, utilitzant la informaci del diagrama, que puguin
emprar els alumnes del Grup A.
37. A Zedlndia, s realitzaren diversos sondejos d'opini per tal de conixer el nivell de
suport al President en les properes eleccions. Quatre diaris varen fer sondejos per separat en
tota la naci. Els resultats es mostren a continuaci :
Diari 1: 36,5% (sondeig realitzat el 6 de gener, amb una mostra de 500 ciutadans elegits a
l'atzar i amb dret a vot).
Diari 2: 41,0% (sondeig realitzat el 20 de gener, amb una mostra de 500 ciutadans elegits a
Diari 3: 39,0% (sondeig realitzat el 20 de gener, amb una mostra de 1.000 ciutadans elegits a
148
Diari 4: 44,5% (sondeig realitzat el 20 de gener, amb 1.000 lectors que cridaren per telfon
per a votar).
Si les eleccions se celebrssin el 25 de gener, quin dels resultats dels diaris seria la
millor predicci del nivell de suport al president ? Dna vries raons que justifiquin la teva
resposta.
38. En el collegi de n'Irene, la professora de Cincies fa exmens que es puntuen de 0 a 100.
N'Irene t una mitjana de 60 punts dels seus quatre primers exmens de cincies. En el quint
examen va treure 80 punts. Quina s la mitjana de les notes de n'Irene en cincies desprs
dels cinc exmens?
39. Han pujat o han davallat els ingressos dels habitants de Zedlndia en les darreres
dcades? La mitjana d'ingressos per llar ha descendit : el 1970 fou de 34200 zeds, el 1980 de
30500 zeds i el 1990, de 31200 zeds. Emper, els ingressos per persona augmentaren: el 1970
foren de 13500 zeds, el 1980 de 13850 zeds i el 1990, de 15777 zeds.
Una llar consisteix en totes les persones que viuen juntes a una mateixa vivenda.
Explica com s possible que els ingressos per llar davallin i que, al mateix temps, els
ingressos per persona hagin crescut a Zedlndia.
8. AUTOAVALUACI
1. Identifica la poblaci i el tipus de variable estadstica que sestudia en cada cas.
a) Temps diari dedicat a l'estudi per part dels estudiants d'Educaci Secundria de les
Balears.
b) Nombre d'assignatures aprovades el juny pels alumnes de 3r d'ESO de l'Antoni
Maura.
c) Intenci de vot a Son Gotleu les properes eleccions municipals.
d) Hores diries que dediquen a veure televisi els estudiants de Secundria
d'Espanya.
e) Despesa en telefonia mbil als llars de Palma.
2. En una empresa on treballen 4200 homes i 6300 dones es vol fer una enquesta sobre
satisfacci laboral amb una mostra de 300 persones. Digues qu et sembla la manera com es
tria la mostra.
a) Es trien a l'atzar 150 homes i 150 dones.
b) Es pregunta a les 300 primeres persones que entren a treballar.
c) Es trien els 300 primers treballadors per ordre alfabtic.
d) Es pregunta als 150 que guanyen ms i als 150 que guanyen menys.
d) Es trien a l'atzar 120 homes i 180 dones.
e) Es trien a l'atzar 300 persones del fitxer de personal.
3. Un diari va publicar la segent informaci :
a) Quin tant per cent dels accidents mortals sn causats per distracci ?
149
b) Quantes persones han mort en accidents la causa dels quals ha estat l'alcohol o altres
drogues ?
c) El 75% de les distraccions sn fruit de l'eufria o de la lentitud de reflexos que provoquen
l'alcohol o altres drogues. Segons aix, quin percentatge d'accidents mortals es troba
relacionat amb l'alcohol o altres drogues ?
4. En un control de velocitat en carretera obtingurem les dades segents:
Velocitat (km/h) Nombre de cotxes
[60, 70) 5
[70, 80) 15
[80, 90) 27
[90, 100) 38
[100, 110) 23
[110,120) 17
a) Completa la taula de manera que inclogui freqncies absolutes, relatives, percentatges
i freqncies absolutes acumulades.
5.. El pes mitj d'una espcie d'animals, A, s de 21'3 kg i la desviaci tpica s de 2'5 kg. En
una altra espcie d'animals, B, el pes mitj s de 125 kg i la desviaci tpica s de 13 kg.
Quina de les dues espcies t major variaci relativa en el pes ?
ESTADSTICA AMB LORDINADOR
Per practicar o repassar els teus coneixements destadstica pots visitar el segent hipervincle
i treballar lestadstica online:
http://www.xtec.cat/formaciotic/mattic/mates/esta_eso/modul1/m1p1.htm
ESTADSTICA AMB LA CALCULADORA
Per introduir dades a la calculadora ( CASIO fx82MS) haurs de seguir una srie de passos:
1) El mode estadstic
MODE 2.
2) Per introduir les dades
i
x
i la seva freqncia absoluta has de fer:
Introdueix la dada
i
x
i pitja el bot M+ de la calculadora.
Per introduir la freqncia absoluta haurs de moure la fletxa que senyala cap amunt de tal
manera que a la pantalla sortir freq1= per tal que podam posar el valor de la freqncia.
Per continuar introduint tots els valors repetirem el mateix procs fins esgotar les dades.
3) Per poder obtindre diferents parmetres estadstics a partir de la calculadora podem accedir
pitjant a SHIFT i el bot del nombre 2. Amb aquesta opci vos sortiran una llista de diferents
parmetres, trieu aquell del qual voleu conixer el seu valor.
150
Unitat 10: TRACTAMENT DE L'ATZAR.
1. CONCEPTES BSICS.
Prediccions probabilstiques a la vida quotidiana. Exercicis 1-3.
Idees intutives i prejudicis sobre atzar i probabilitat. Exercicis 4-8.
Experiments aleatoris. Esdeveniments i espai mostral. Exercicis 9-16.
Uni i intersecci d'esdeveniments. Exercici 13.
Esdeveniment impossible, segur, contrari i incompatible. Exercicis 14-16.
Freqncia absoluta i freqncia relativa dun esdeveniment. Exercicis 17-19.
Probabilitat d'un esdeveniment. Propietats de la probabilitat. Exercici 20.
2. CLCUL DE PROBABILITATS.
Esdeveniments equiprobables. Llei de Laplace. Exercicis 20-33.
Estabilitzaci de la freqncia relativa. Exercicis 34-41.
Realitzaci i simulaci d'experiments aleatoris. s de la calculadora. Exercicis 36-38,
42-45.
Estimacions poblacionals a partir d'una mostra. Exercicis 29, 35, 40, 41.
3. AUTOAVALUACI.
151
1. CONCEPTES BSICS.
1. Molt sovint feim prediccions de coses que poden o no poden passar. Deim
expressions com aquestes :
pot ser gaireb impossible possible
prcticament segur s'espera hi ha qualque
possibilitat
sense dubte bastant probable segur
a la millor impossible hi ha la mateixa
probabilitat
Classifca-les del 0% al 100%, o si vols de 0 a 1, segons la confiana que expressin de
que ocorri qualque cosa.
2. A partir de la segent escala,
Impossible Molt improbable Poc probable Probable Molt probable Segur
Assigna una probabilitat als esdeveniments segents :
a) Que durant el mes de juliol faci calor a Palma.
b) Anar de vacances a Itlia i trobar-te amb un company de la teva classe.
c) Que el nmero del DNI de dos amics teus acabi en 5.
3. Construeix frases que comencin per les expressions que s'indiquen, i assigna, de
manera aproximada, la probabilitat que correspondria a cada cas.
a) s impossible que ...
b) s molt poc probable que ...
c) s bastant probable que
d) s molt probable que
e) s gaireb segur que ...
f) s segur que
4. Es va emetre un documental sobre terratrmols i la freqncia amb que s'hi
produeixen. Un geleg entrevistat va dir : En els propers vint anys, la posibilitat de que
ocorri un terratrmol a la ciutat de Zed s dos de tres.
Quina de les segents opcions reflexa millor el significat de l'afirmaci del geleg ?
a) 2/3 20 = 14,3, per la qual cosa entre 13 i 14 anys a partir d'ara hi haur un terratrmol a la
ciutat de Zed.
b) 2/3 s ms que 1/2, per la qual cosa es pot estar cert que hi haur un terratrmol a la ciutat
de Zed en qualque moment en els prxims 20 anys.
c) La probabilitat que hi hagi un terratrmol a la ciutat de Zed en qualque moment en els
prxims 20 anys s major que la probabilitat que no n'hi hagi.
d) No es pot dir qu passar, perqu ning no pot estar segur de quan tendr lloc un
terratrmol.
5. Una famlia t tres filles i la mare torna estar embarassada. Qu s ms probable :
a) Que sigui nina.
b) Que sigui nin.
c) Les dues respostes sn igualment probables.
6. Qu s ms probable que passi :
a) De 10 nadons, 7 sn nens.
b) De 100 nadons, 70 sn nens.
152
7. N'Ester i en Xavier volen comprar un dcim de la Loteria Nacional de Nadal.
Abans de comprar-lo, en Xavier diu :
a) Si l'any passat va acabar en 2, aquest any no pot acabar en 2.
b) Si t tres xifres repetides no toca.
c) No compris un nmero ms petit de mil, que no toca.
s certa alguna d'aquestes afirmacions ?
8. Molta gent de tota Espanya compra nmeros del sorteig de Nadal de la Loteria
Nacional al poble de Sort (Lleida). A l'administraci de loteria d'aquest poble toca un premi
important molt sovint. Creus que s ms probable que et toqui premi si compres el teu bitllet
en aquest poble, en lloc de fer-ho, per exemple, al Polgon de Llevant de Palma ? Raona la
resposta.
Un experiment s aleatori si no podem predir-ne el resultat. Cada vegada que
repetim un experiment aleatori, el resultat pot ser diferent.
Si es pot predir amb total certesa el resultat de l'experiment, es diu que aquest s
determinista.
Exemple 1
Treure una bola d'una bossa amb 10 boles numerades i observar quin nmero surt
s un experiment aleatori.
Tirar una pedra dins la mar s un experiment determinista.

Espai mostral s el conjunt de tots els resultats possibles d'un experiment aleatori.
Un esdeveniment s qualsevol subconjunt de l'espai mostral. Si l'esdeveniment
est format per un sol element, es diu elemental.
L'esdeveniment segur s aquell que sempre es produeix; coincideix amb l'espai
mostral. L'esdeveniment impossible s el que no es produeix mai; el denotarem
amb el smbol .
Exemple 2
Si les boles de l'exemple anterior estan numerades de l'1 al 10, l'espai mostral de
l'experiment s el conjunt S = {1,2,3,4,5,6,7,8,9,10}.
Alguns esdeveniments sn A = {1,3,5,7,9}, B = {1}, C = {5}, D = {3,4,8}, E =
{2,3,5,7}. Tamb ho s el propi conjunt S.
Els esdeveniments B i C sn elementals.
Que sortir un nmero entre 1 i 10 s l'esdeveniment segur. Que surti el nmero 11
s un esdeveniment impossible.
9. A continuaci et presentam diverses experincies. Indica quines sn aleatries i
quines deterministes. Escriu tamb els resultats possibles (espai mostral) d'aquelles
experincies que consideris aleatries.
a) Llanam un dau de 6 cares.
b) Una urna cont 7 boles blanques, 5 negres i 12 vermelles. Agafam una bola a latzar.
c) Dins l'armari tens camises blanques, vermelles, verdes i grogues. Quan t'aixeques, agafes
sense mirar la primera que et v a la m.
d) Encalentim aigua a 100 C i observam si s'evapora.
e) Duna baralla de 40 cartes, treiem una sense mirar i observam si s figura.
f) D'una bossa que t 10 boles numerades del 0 al 9, se n'extreu una.
g) Demanam per sortir junts a l'allot o allota que ens agrada.
h) Feim girar una ruleta que t els nombres 0 a 36.
153
i) Deixam caure per la mateixa rampa una bola d'un quilogram de pes i una altra de mig
quilogram i observam quina de les dues arriba ms lluny.
j) En despertar-nos, obrim la finestra i observam si est ennigulat.
k) Tiram un llpis sobre un enrajolat i observam si queda encreuat damunt alguna de les
juntes entre rajoles.
l) En un examen, intentam copiar al venat.
m) Calculam el permetre d'una moneda de 3 cm de dimetre.
n) Llanam una xinxeta i observam si cau amb la punta cap amunt o cap avall.
10. Llanam un dau tetradric.
a) Indica alguns esdeveniments elementals.
b) Digues un esdeveniment segur.
c) Digues un esdeveniment impossible.
11. Llanam un dau cbic.
a) Indica alguns esdeveniments elementals.
b) Digues un esdeveniment segur.
c) Digues un esdeveniment impossible.
d) Expressa els esdeveniments segents en forma de conjunts :
A : Nombre parell
B : Nombre primer
C : Ms petit que cinc
12. Els nombres de les ruletes dels casinos van del 0 al 36. Expressa els
esdeveniments segents en forma de conjunts :
A : Mltiple de 7
B : Comena amb 2
C : Acaba en 2
D : T dues xifres iguals
Operacions amb esdeveniments
Uni : s el conjunt format per tots els elements dels dos conjunts. Es
simbolitza amb U.
Intersecci : s el conjunt format pels elements comuns als dos conjunts. Es
simbolitza amb .
Exemple 3
A l'exemple anterior, tenem A = {1,3,5,7,9}, B = {1}, C = {5}, D = {3,4,8}, E =
{2,3,5,7}. Llavors :
AUB = A, AUC = A, AUD = {1,3,4,5,7,8,9}, AUE = {1,2,3,5,7,9}
AB = B, AC = C, AD = {3}, AE = {3,5,7}
13. Donats els esdeveniments A, B i C de l'exercici 11, escriu els elements del
segents conjunts :
a) AUB =
AUC =
BUC =
b) AB =
AC =
BC =
154
Dos esdeveniments sn incompatibles si no es poden produir a la vegada.. s a
dir, si no tenen cap element en com. En cas contrari, els esdeveniments es diuen
compatibles.
Donat un esdeveniment A, anomenam esdeveniment contrari de A el que es
produeix quan no ocorre A, i viceversa. El designarem per .
Exemple 4
Seguint amb les 10 boles de la bossa, els esdeveniments C = {5} i D = {3,4,8} sn
incompatibles. s a dir, CD = .
En canvi, D i E = {2,3,5,7} sn compatibles : si surt el 3, es produeixen tots dos a
la vegada. Dit d'una altra manera, DE = {3}.
L'esdeveniment contrari de A = {1,3,5,7,9} s = {2,4,6,8,10} : si no surt senar,
s que surt parell, i viceversa.

14. Donats els esdeveniments A, B i C de l'exercici anterior :
a) Sn compatibles entre s ? Raona la resposta.
b) Especifica l'esdeveniment contrari de cada un.
c) Indica dos esdeveniments relacionats amb el llanament del dau que siguin incompatibles
entre s.
15. La baralla espanyola t 40 cartes, repartides a parts iguals en quatre colls : ors,
copes, garrots i espases. Cada coll t 7 cartes numerades d'1 a 7 (la nmero 1 es diu as), i tres
cartes numerades de 10 a 12 anomenades, per aquest ordre, sota, cavall i rei.
Mesclam b les cartes d'una baralla espanyola, i treim una d'elles. Considera els segents
esdeveniments :
A : Espases
B : Figura
C : Rei de copes
Sn compatibles entre s ? Raona la resposta.
16. Llanam un dau octadric.
a) Escriu l'espai mostral.
b) Escriu els elements dels segents esdeveniments :
A : Nombre parell.
B : Nombre primer.
AUB =
AB =
=
c) Indica dos esdeveniments incompatibles.
155
Si repetim un experiment aleatori vries vegades, la freqncia absoluta d'un
esdeveniment A, f(A), s el nombre de vegades que s'ha produt A.
La freqncia relativa de l'esdeveniment A, h(A), s el quocient entre la
freqncia absoluta de A i el nmero n de vegades que s'ha repetit l'experiment :

n
A f
A h
) (
) (
Exemple 5
Repetim 10 vegades l'experiment de treure una bola de la bossa, tornant-la-hi cada
vegada, i obtenim 6 vegades un nombre senar. O sigui, s'ha produt 6 vegades
l'esdeveniment A = {1,3,5,7,9}. Llavors :
f(A) = 6
6 ' 0
10
6
) ( A h
17. Hem tirat una moneda 50 vegades, i hem obtingut 27 cares i 23 creus. Calcula la
freqncia absoluta i la freqncia relativa de cada esdeveniment elemental.
18. Llanam 100 vegades un dau tetradric i anotam el nmero de la taula oculta.
a) Completa la taula :
Cara 1 2 3 4
Freqncia absoluta 28 22 30 20
Freqncia relativa
b) Calcula la freqncia relativa dels segents esdeveniments :
A : Mltiple de 3
B : Mltiple de 2
C : Major que 1
D : Menor que 1
19. Hem tirat un dau cbic 40 vegades i hem obtingut una freqncia relativa de
l'esdeveniment elemental Sortir 5 de 0'175. Quantes vegades ha sortit el 5 ?
Si S s l'espai mostral d'un experiment aleatori, la probabilitat P dels diversos
esdeveniments s una funci que associa a cada esdeveniment un nombre comprs
entre 0 i 1, i que compleix aquestes condicions :
(1) La probabilitat de l'esdeveniment impossible s 0.
P( ) = 0
(2) La probabilitat de l'esdeveniment segur s 1.
P(S) = 1
(3) Si dos esdeveniments sn incompatibles, la probabilitat de la uni dels dos
esdeveniments s la suma de les seves respectives probabilitats.
Si AB = , llavors P(AUB) = P(A) + P(B)
La probabilitat d'un esdeveniment aleatori s una mesura del grau de confiana
que tenim que ocorri aquest esdeveniment.
Les probabilitats tamb es poden expressar en forma de percentatges : en aquest
cas, estaran comprendides entre 0 i 100.
156
Exemple 6
A l'experiment de la bossa, podem considerar raonablement que cada nmero t la
mateixa probabilitat de sortir que els altres, 1 sobre 10. s a dir, que cada
esdeveniment elemental t una probabilitat de 0'1.
Hem definit aix una funci que verifica les tres condicions :
La probabilitat de treure, per exemple, el nmero 11 s 0.
La probabilitat d'obtenir un nmero entre 1 i 10 s 1 (el 100%).
Per exemple, tenint en compte que B = {1} i C = {5}, aquests dos
esdeveniments sn incompatibles, i a ms BUC = {1,5}. La probabilitat d'obtenir un
1 o un 5 s de 2 sobre 10, s a dir 0'2, que tamb resulta de sumar les probabilitats
de 1 i de 5, 0'1 + 0'1.
En canvi, D = {3,4,8} i E = {2,3,5,7} no sn incompatibles, com ja hem vist.
A ms, DUE = {2,3,4,5,7,8}. En aquest cas, P(D) + P(E) = 0'3 + 0'4 = 0'7, mentre
que P(DUE) = 0'6.
Propietats de la probabilitat
De la definici que acabam de donar, es desprenen algunes propietats com
aquestes :
1. La suma de les probabilitats dels esdeveniments elementals d'un experiment
aleatori s igual a 1.
2. La probabilitat de l'esdeveniment contrari a un esdeveniment A s el resultat de
restar a la unitat la probabilitat de A :
P() = 1 P(A)
Demostraci
1. Tots els esdeveniments elementals sn incompatibles entre s: per tant, segons la
condici (3), la probabilitat del conjunt uni de tots ells s igual a la suma de les
probabilitats dels resultats possibles.
Ara b, la uni de tots els esdeveniments elementals s igual a l'espai mostral i,
segons la condici (2), la probabilitat de l'espai mostral s 1.
2. Un esdeveniment i el seu contrari sempre sn incompatibles (s impossible que es
produeixin a la vegada). Per la condici (3) :
P(AU) = P(A) + P()
Per la uni d'un esdeveniment i el seu contrari s igual a l'espai mostral. Per la
condici 2, la probabilitat de l'espai mostral s 1. Per tant :
P(A) + P() = 1
20. Un entrenador de futbol ha declarat que la probabilitat de guanyar s 0'5, la de
perdre 0'4, i la d'empatar 0'3. s aix possible ? Raona la resposta.
157
2. CLCUL DE PROBABILITATS.
Es diu que els resultats possibles d'un experiment aleatori sn equiprobables si
tots tenen la mateixa probabilitat de produir-se.
Exemple 7
En el llanament d'una moneda, els dos possibles resultats sn equiprobables.
Tamb ho sn els resultats de llanar qualsevol dau amb forma de poliedre regular
(sempre que no estigui carregat), i els de treure una bola d'una bossa.
No ho sn els resultats de llanar una xinxeta (punta amunt, punta avall), ni els de
xutar un penalti.
21. Digues si els esdeveniments elementals dels segents experiments sn
equiprobables o no :
a) Treure una carta a l'atzar d'una baralla espanyola i anotar de quin coll s.
b) Despertar-se de matinada, i observar si plou o no.
c) Fer girar la ruleta (caselles numerades de 0 a 36), i observar si el resultat s parell o senar.
d) Observar el color del primer semfor que ens trobem.
e) Fer girar la ruleta, i observar quin nombre surt.
22. Calcula la probabilitat dels possibles resultats en els casos segents :
a) Moneda.
b) Dau tetradric.
c) Dau cbic.
d) Dau octadric.
e) Dau dodecadric.
f) Dau icosadric.
Llei de Laplace
Si tots els esdeveniments elementals d'un experiment aleatori sn equiprobables,
la probabilitat d'un esdeveniment A s :

possibles casos de n
A a favorables casos de n
A P
) (
Exercici resolt 1
Llanam un dau dodecadric regular. Calcula la probabilitat dels segents
esdeveniments :
a) A : Parell.
Casos possibles : 12.
Casos favorables : 6 , ja que A = {2,4,6,8,10,12}.
Per tant, 5 ' 0
12
6
) ( A P
Expressada en percentatge : 50%
158
b) B : Nombre primer.
Casos favorables : 5 , ja que B = {2,3,5,7,11}.
6 41 ' 0
12
5
) (

B P , o sigui del 41'7% (arrodonit).
c) C : Ms petit que 5.
Casos favorables : 4 , ja que C = {1,2,3,4}.
3 ' 0
12
4
) (

C P , s a dir del 33'3% (arrodonit).
d) D : El 15.
Casos favorables : 0 , ja que es tracta d'un esdeveniment impossible.

0 ) ( D P
e) E : Ms gran que 0.
Casos favorables : 12 , ja que E = {1,2,3,...,12} s l'esdeveniment segur.

1 ) ( E P

23. Llanam un dau de 6 cares. Calcula la probabilitat dels segents esdeveniments :
a) Imparell.
b) Mltiple de 3.
c) Ms petit que 3.
d) Creu.
24. Una urna cont 7 boles blanques, 5 negres i 12 vermelles. Agafam una bola a
latzar. Calcula la probabilitat dels segents esdeveniments :
a) Negra.
b) Blava.
c) Vermella.
d) Blanca.
e) Blanca o negra.
25. Duna baralla espanyola de 40 cartes, treiem una carta a latzar. Calcula la
probabilitat dels segents esdeveniments :
a) Espases.
b) Rei.
c) Ms petit que 4.
d) Espases o copes.
e) Espases i copes.
f) Cavall doros.
g) Figura.
h) Figura de copes.
26. Un joc de domin t 28 fitxes, i cada fitxa t dos nmeros, del 0 al 6. Cada
nmero apareix 7 vegades en el joc. Si treiem una fitxa a latzar, calcula la probabilitat dels
segents esdeveniments :
a) El 6 doble.
b) Cont al menys un 6.
c) La suma de punts s 10.
d) La suma de punts s 5.
e) Els dos nombres sn imparells.
159
f) Els dos nombres sn parells.
g) Un nombre s parell i laltre imparell.
h) La suma de punts s 13.
27. D'una bossa que t 10 boles numerades del 0 al 9, se n'extreu una a l'atzar. Calcula
la probabilitat dels segents esdeveniments :
a) Imparell.
b) Nombre primer.
c) Major que 5.
d) Que no sigui el 7.
28. Una ruleta t els nombres 0 a 36. El 0 est pintat de blanc, i els altres nombres, la
meitat de vermell i la meitat de negre, de dos en dos i comenant per vermell.
Calcula les probabilitats dels segents esdeveniments :
a) El 18. f) Mltiple de 3.
b) Vermell. g) El 43.
c) Blanc. h) Negre i parell.
d) Parell. i) T dues xifres iguals.
e) Comena amb 2. j) Negre o parell.
29. El casino guanya (i es queda totes les apostes) cada vegada que surt el zero. En
4000 girs de ruleta, quantes vegades, aproximadament, s'espera que guanyi el casino ?
30. Quina de les segents terminacions d'un cup de l'ONCE et sembla ms probable,
el 5, el 24 o el 237 ? Raona la resposta.
31. En la Loteria Primitiva s'extreuen boles numerades de l'1 al 49. Calcula la
probabilitat que la primera bola extreta sigui :
a) Un nombre d'una sola xifra.
b) Mltiple de 7.
c) Major que 25.
160
32. Calcula la probabilitat de treure una bola negra a les 9 urnes del dibuix, i ordena
aquestes probabilitats de menor a major.
33. En una fira, els jugadors llancen monedes (2 cm de dimetre) sobre un tauler a
quadres (6 cm de costat). Si la moneda hi cau tocant-ne una lnia divisria, el jugador la perd.
Si roda i cau fora del tauler, la recupera. Pero si la moneda queda totalment dins d'un quadrat,
el jugador recupera la moneda i se'n duu un premi. Quina s la probabilitat de guanyar en
aquest joc ?
Estabilitzaci de les freqncies relatives d'un esdeveniment

A mesura que augmenta el nmero de vegades que es repeteix un mateix
experiment aleatori, les freqncies relatives de cada esdeveniment tendeixen a
estabilitzar-se, s a dir, es van aproximant a un valor determinat.
Aquest valor s la probabilitat de l'esdeveniment.
Exemple 8
El matemtic angls John Kerrich va caure presoner dels alemanys durant la
Segona Guerra Mundial, i dedic part del temps del seu cautiveri a realitzar la
segent experincia.
Va llanar 10000 vegades una moneda i analitz com anava variant la proporci
de cares que obtenia en augmentar el nombre de llanaments. La taula i la grfica
adjuntes mostren els seus resultats :
Nombre de llanaments
10 20 30 100 1000 10000
Freqncia absoluta cares
4 10 17 45 509 5067
Freqncia relativa cares
0'4 0'5 0'57 0'45 0'509 0'5067
Aix va poder comprovar una cosa que ja suposava : que amb un nombre petit de
llanaments la proporci de cares fluctua bastant, per en augmentar el nombre de
llanaments aquesta proporci es va estabilitzant i s'aproxima a un valor lmit.
Quin et sembla que s aquest valor a qu s'acosta la proporci de cares ?
Aproximaci de la probabilitat a partir de la freqncia relativa
Sempre que sigui possible repetir moltes vegades un experiment aleatori, podrem
estimar la probabilitat d'un esdeveniment donat amb el valor de la seva freqncia
relativa.
Per s'ha de tenir present que el valor trobat ser sempre una aproximaci al valor
real. L'aproximaci ser tant ms bona quantes ms vegades s'hagi repetit
l'experincia.
161
Exercici resolt 2
En un estudi sobre 1000 famlies, s'han obtingut les dades segents :
Tamany de la famlia
1 2 3 4 5 6 7 o ms
Nombre de famles
236 320 181 156 69 24 14
Si elegim una famlia a l'atzar, estima les segents probabilitats :
a) Que tengui dos membres.
b) Que tengui ms de 3 membres.
c) Que tengui menys de 5 membres.
En primer lloc, completam la taula amb les freqncies relatives :
Tamany de la famlia
1 2 3 4 5 6 7 o ms
Freqncia absoluta
236 320 181 156 69 24 14
Freqncia relativa
0'236 0'32 0'181 0'156 0'069 0'024 0'014
a) P(dos membres) = 0'32, o b el 32%.
b) P(ms de 3 membres) = 0'156 + 0'069 + 0'024 + 0'014 = 0'263, el 26'3%
c) P(menys de 5 membres) = 0'236 + 0'32 + 0'181 + 0'156 = 0'893, el 89'3%.
34. Hem llanat un bot 500 vegades i hem observat com cau :
100 tirades 200 tirades 300 tirades 400 tirades 500 tirades
Pla 36 67 108 152 202
Al revs 64 133 192 248 308
Completa la taula amb les corrresponents freqncies relatives :
100 tirades 200 tirades 300 tirades 400 tirades 500 tirades
Pla
Al revs
Quines probabilitats assignaries als dos resultats possibles ?
35. Llancem enlaire una capsa de llumins. Anomenem A, B I C les possibles
posicions de reps.
Encara que la intuci ens diu que l'esdeveniment menys probable s el C, seguit del B, i que
el ms probable s l'A, desconeixem quines sn les probabilitats dels tres resultats possibles.
Per fer-ne una estimaci, hem llanat enlaire 500 vegades una caixa de llumins buida i hem
obtingut aquests resultats :
Esdeveniment Freqncia absoluta
A 346
B 138
C 16
a) Quina probabilitat assignaries a cada esdeveniment ?
162
b) Quantes vegades s'espera que ocorri C en 2000 llanaments ? I en 6000 ?
c) En Marc troba que s massa fastigs llanar tantes vegades la capsa, i diu que amb 10
vegades n'hi hauria prou. Creus que t ra ? Per qu ?
36. Buidam sobre la taula una capsa de 100 xinxetes.
a) Quantes creus que cauran amb la punta cap amunt ?
b) Estima la probabilitat que una xinxeta llanada a l'aire quedi amb la punta cap amunt.
37. Llana tres monedes 50 vegades, i anota el nombre de cares en aquesta taula :
Freqncia absoluta Freqncia relativa
Cap
Una
Dues
Tres
Fes una conjectura sobre les probabilitats que surti un nombre parell o imparell de cares, i
desprs comprova-la mitjanant la taula segent :
Freqncia absoluta Freqncia relativa
Parell
Imparell
Posa en com els resultats amb la resta de la classe.
38. En un enrajolat de rajoles quadrades (30 cm de costat) llanam un llpis (10 cm de
longitud). Estima la probabilitat de que el llpis quedi atravessat entre dues o ms rajoles.
39. En un centre escolar hi ha 1000 alumnes repartits aix :
Nins Nines
Amb ulleres 187 113
Sense ulleres 413 287
a) Si triam un alumne a latzar, digues quina s la probabilitat que :
Sigui nin. Sigui nina.
Porti ulleres. Sigui una nina amb ulleres.
b) Si en triar un alumne a latzar resulta ser nina, quina s la probabilitat de que porti ulleres?
40. En una prova de control de qualitat hem provat 1000 bombetes i n'hem trobat 36
de defectuoses.
a) Si triam una bombeta a l'atzar, quina probabilitat hi ha que sigui defectuosa ? I de que
funcioni ?
b) Quantes bombetes defectuoses podem esperar en una partida de 45000 ?
163
41. Dins una bossa tenim boles de colors, per no sabem quantes nhi ha ni quins
colors tenen. En 100 extraccions (tornant la bola cada vegada) hem obtingut bola blanca en
41 ocasions, negra en 19, verda en 18, i blava en 22 ocasions.
a) Si tornam introdur la m dins la bossa, quina probabilitat assignaries als segents
successos ?
Treure bola blanca.
No treure bola blanca.
Treure bola verda o blava.
No treure bola negra ni blava.
b) Si tenim 1000 boles dins la bossa, quantes calcules que seran de cada color ?
Simulaci d'experiments aleatoris
Les calculadores cientfiques tenen una funci que genera nombres aleatoris entre
0 i 0'999. Aix vol dir que cada vegada que pitjam la tecla corresponent,
normalment anomenada RAN, apareix en pantalla un nombre diferent i
impredecible (entre 0 i 0'999).
Si la repetici d'un experiment aleatori resulta fastigosa, o senzillament no es pot
dur a terme, moltes vegades la podem simular d'una manera cmoda amb l'ajuda
d'aquesta funci.
Exercici resolt 3
Simula el llanament d'una moneda amb la calculadora.
Podem suposar que si acaba en nombre parell s cara, i en cas contrari s creu (o
viceversa). Si hem de fer molts de llanaments, podem considerar que cada una de
les tres xifres decimals correspon a una moneda, i reduirem aix el temps necessari a
la tercera part.
42. Hem de fer un sorteig entre un grup de persones. Cada persona t un nic nombre,
i els nombres no poden estar repetits. Fent servir la calculadora, simula lextracci de boles
numerades dun bombo de loteria.
a) Com es pot fer per a sortejar un premi entre 10 persones ?
b) I si el sorteig s entre 100 persones ?
c) I entre 500 persones ?
d) I entre els 30 alumnes duna classe ?
43. Volem simular el llanament dun dau fent servir la tecla RAN de la calculadora.
a) Com ho faries ?
b) Posa en prctica lestratgia que acabes de dissenyar per a simular un nombre alt de
llanaments, i emplena la taula segent :
1 2 3 4 5 6 Total
Freq.
absoluta
Freq.
relativa
c) Quina utilitat t la simulaci dexperiments aleatoris ?
44. S'introdueixen 8 ratolins per l'entrada del laberint de la figura, que t dues sortides
: a una d'elles guaita un moix i a l'altra n'hi ha un boc de formatge.
164
Si un ratol arriba al formatge, en menja i surt lliure, per si arriba a la sortida que hi
ha el moix, s devorat per aquest.
a) Quants ratolins creus que s'en salvaran ? Quants seran menjats pel moix ?
b) I si fssin 16 ratolins ?
c) Si un ratol entra dins el laberint, quina probabilitat t de salvar-se ?
45. En una penya quinielstica han fet un estudi segons el qual en el 50% dels partits
el resultat s un 1, en el 33% una X, i en la resta un 2.
a) Com es podria dissenyar un dau que simuli de la manera ms exacta possible aquests
resultats ?
b) Com es podria fer aquesta simulaci amb la calculadora ?
3. AUTOAVALUACI.
1. A continuaci et presentam diverses experincies. Indica quines sn aleatries i
quines deterministes. Escriu tamb els resultats possibles (espai mostral) d'aquelles
experincies que consideris aleatries.
a) Sortejar un premi entre na Joana Maria, na Xesca, en Felip i en Tomeu.
b) Predir la distncia que recorrer un mbil que es desplaa en lnia recta a 200 km/h, al cap de 10
minuts.
c) Pitjar la tecla RAN de la calculadora i observar el resultat.
d) Sense mirar, agafar la primera pea de fruita que ens v a la m d'un fruiter que cont prunes,
cireres i aubercocs.
e) Pitjar les tecles 8, x, i 9 de la calculadora i observar el resultat.
f) Llanar una fitxa de color vermell a una cara i vert a l'altra.
2. Llanam un dau de 8 cares. Calcula la probabilitat dels segents esdeveniments :
a) Parell.
b) El 10.
c) Ms gran que 5.
d) El 3 el 4.
e) Ms petit que 9.
165
3. La mare d'en Robert li deixa agafar un caramel d'una bossa. Ell no pot veure els
caramels. El nmero de caramels de cada color que hi ha dins la bossa es mostra en el
segent grfic.
Quina s la probabilitat de que en Robert agafi un caramel vermell ?
4. Se n'extreu una bola d'aquesta urna i es mira el nmero obtingut :
a) Indica l'espai mostral.
b) Calcula la probabilitat de cada resultat.
c) Calcula la probabilitat d'obtenir un nmero ms gran que 4.
5. En una empresa hi ha 200 empleats, 100 homes i 100 dones. Els fumadors sn 20
homes i 15 dones.
Completa la taula segent :
Fumador No fumador
Home 20 100
Dona 15 100
200
Se n'elegeix un empleat a l'atzar. Calcula aquestes probabilitats
a) Sigui fumador o fumadora
b) Sigui home i no fumi.
c) Sigui dona i no fumi.
166
UNITAT 11: GEOMETRIA PLANA I DE LESPAI
1. REES I PERMETRES DE FIGURES PLANES.
Frmules per al clcul d'rees de figures planes.
Clcul d'rees i permetres de figures elementals. Exercici 1.
Clcul d'rees de figures compostes. Exercicis 2, 3, 7-9.
2. VOLUMS DE COSSOS GEOMTRICS.
Desenvolupament pla d'alguns cossos geomtrics.
Frmules per al clcul del volum del prisma, pirmide, cilindre, con i esfera.
Clcul del volum del prisma, pirmide, cilindre, con i esfera. Exercici 10.
Clcul del volum de figures compostes per descomposici i per substracci.
Exercici 11.
3. SEMBLANA DE TRIANGLES. TEOREMA DE TALES.
Relaci de semblana entre figures planes.
Criteris digualtat i semblana als triangles.
Utilitzaci de semblana per obtenir mesures i comprovaci de relacions. Exercicis
12-15.
4. TEOREMA DE PITGORES.
Teorema de Pitgores : enunciats geomtric i algebraic.
Relaci amb el problema del clcul del costat d'un quadrat. Exercicis 16, 17.
Aplicacions elementals : clcul de la hipotenusa, clcul d'un catet. Exercicis 18, 19.
5. APLICACIONS AL CLCUL DE MAGNITUDS GEOMTRIQUES.
Aplicacions en el pla : costat d'un rombe, altura d'un trapezi, diagonal d'un rectangle,
costat d'un quadrat, altura d'un triangle isscels i d'un triangle equilter, apotema d'un polgon
regular. Exercici 20.
Aplicacions en l'espai : altura d'una pirmide i d'un con, altura de les cares laterals
d'una pirmide, generatriu d'un con. Exercicis 25-28.
Clcul indirecte d'rees i permetres de figures elementals. Exercicis 21-24.
Clcul indirecte de volums de cossos geomtrics. Exercicis 29-34.
6. PROBLEMES.
Aplicacions a la resoluci de problemes geomtrics en la vida quotidiana. Exercicis
35-45.
7. AUTOAVALUACI.
167
1. REES I PERMETRES DE FIGURES PLANES.

El permetre d'una figura plana s el valor de la suma de tots els costats de la
figura.
L'rea d'una figura plana s el valor de la superfcie tancada per la figura.
rea d'algunes figures planes
Parallelogram Triangle Rombe
Trapezi

A = bh A =
2
h b
A=
2
d D
A=
2
) ( h b B +
Polgon regular Cercle

2
a permetre
A
2
r A

El permetre de la circumferncia v donat
per
l'expressi :
r P 2
168
1. Identifica les segents figures planes, i calcula'n l'rea i el permetre.
A B C D
E F G H
2. Calcula l'rea de les segents figures, descomposant-les en altres de ms senzilles.
A B
C D
3. Calcula l'rea de la part fosca a les figures segents.
A B C D E
169
4. Sabem que, a qualsevol circumferncia, la ra entre el permetre i el dimetre s constant, i
correspon al nombre . s a dir,

Dimetre
Permetre
Demostra, a partir d'aquest fet, la igualtat :
r P 2
5. A partir de l'rea del parallelogram, A = bh, dedueix les rees segents :
a) Triangle : A =
2
h b
b) Rombe : A =
2
d D
.6. Dedueix l'rea del polgon regular a partir de l'rea del triangle
7. Calcula l'rea de la part fosca a les figures segents.
A B C D
E E F
8. Calcula l'rea de la part fosca d'aquestes figures, construdes a un quadrat de 8 cm de
costat.
A B C
D E F
170
9. El rectangle de la figura fa 6 cm de base per 4 cm d'altura.
a) Calcula l'rea de cada cercle.
b) Calcula el percentatge d'rea del rectangle ocupada pels cercles.
2. VOLUMS DE COSSOS GEOMTRICS.
El volum d'un cos geomtric s la quantitat d'espai que ocupa.
Volum d'alguns cossos geomtrics
Poliedres Cossos de revoluci
Prismes Pirmides Cilindres Cons Esferes
V= AbaseALTURA
V=(AbaseALTURA)/
3
V= AbaseALTURA V=(AbaseALTURA)/
3
V= (4r
3
)/3
10. Calcula el volum dels cossos segents :
A B C D E F
171
3. SEMBLANA DE TRIANGLES. TEOREMA DE TALES.
Teorema de Tales
Si les rectes a, b i c sn paralleles i en tallen a altres dues r i s, aleshores els
segments que hi determinen sn proporcionals.
A la figura, aix vol dir que :

' '
' '
C B
B A
BC
AB
El teorema de Tales s'utilitza per a calcular segments de longitud desconeguda.

Exemple 1
Calcular la longitud del segment x sabent que r i s sn paralleles.
Pel teorema de Tales :
x
4
1
2
Per tant :
2
2
4
4 2

x
x
12. Calcula la longitud del segment x sabent que r i s sn paralleles.
a b c
172
Triangles semblants
Dos triangles ABC i A'B'C' sn semblants si tenen :
Els costats proporcionals :

' ' ' c
c
b
b
a
a
= ra de semblana
Els angles respectivament iguals :
'

, '

, '
C C B B A
En realitat, basta comprovar una de les dues condicions, ja que, si es verifica una
d'elles, tamb ho far l'altra. s a dir, si els angles sn iguals els costats seran
proporcionals, i si aquests sn proporcionals els angles seran iguals.
Conclusi : Si dos triangles tenen dos angles respectivament iguals, els triangles
sn semblants (raona per qu).
Exemple 2
A la figura, els angles P i D sn iguals, i tamb ho sn N i C. Calcula p i b.
Com que els triangles tenen dos angles respectivament iguals, sn semblants.
Aleshores, els costats sn proporcionals :
33 ' 1
5 ' 7
50
5 ' 7 5 10
5 5 ' 7
10
p p
p
25 ' 11
10
5 ' 112
15 5 ' 7 10
15
5 ' 7
10
b b
b
13. Calcula x a les figures.
a b
173
14. Calcula x i y a les figures.
a b
15. Calcula els valors desconeguts.
4. TEOREMA DE PITGORES.
Clcul del costat d'un quadrat a partir de la seva rea
Ja saps que les operacions d'elevar al quadrat i calcular l'arrel quadrada positiva
sn inverses; s a dir :

a a +
2
L'arrel del quadrat d'un nombre s el mateix nombre
a a
2
) ( El quadrat de l'arrel d'un nombre s el mateix nombre
Des d'un punt de vista geomtric, elevar un nombre a al quadrat equival al
problema de calcular l'rea A d'un quadrat de costat a, doncs

2
a A .
L'obtenci de l'arrel quadrada, geomtricament, equival a l'invers del problema
de l'rea : calcular el costat a d'un quadrat d'rea A. s a dir :

A a +
174
16. Calcula l'rea del quadrat en els segents casos :
a) Costat 11 cm b) Costat 12 cm c) Costat 0'5 cm d) Costat 0'1 cm
17. Calcula el costat del quadrat en els segents casos :
a) rea 64 cm
2
b) rea 400 cm
2
c) rea 0'5 cm
2
d) rea 0'1 cm
2
Teorema de Pitgores
Explica per qu les dues versions del teorema de Pitgores sn equivalents.
En un triangle rectangle, l'rea del quadrat construt damunt de la hipotenusa s
igual a la suma de les rees dels quadrats construts damunt dels catets.
A la figura, aix vol dir que
A
1
= A
2
+ A
3
Habitualment, el teorema s'enuncia sense fer referncia a les rees :
En un triangle rectangle, el quadrat de la hipotenusa s igual a la suma dels
quadrats dels catets.
A partir de la figura, aix es pot expressar de la manera segent :
a
2
= b
2
+ c
2
Demostraci del teorema de Pitgores

N'hi ha moltes demostracions del teorema de Pitgores. La que segueix prov d'un
llibre xins titulat Sou Pei Suang Ching (traducci : El Clsic de l'Aritmtica sobre el
Gnomon i els Camins Circulars del Cel). Noms fa servir trasllacions de peces sobre
un tauler.
Raona per qu aquesta seqncia de moviments constitueix una demostraci del
175
teorema.
Aplicaci al clcul dels costats d'un triangle rectangle
Si coneixem dos costats d'un triangle rectangle, el teorema de Pitgores ens
permet determinar el tercer costat.
Exemple 3 :
Calcular la hipotenusa d'un triangle rectangle de catets b = 9 cm i c = 12 cm.
Pel teorema de Pitgores :
225 144 81 12 9
2 2 2
+ + a
La longitud de la hipotenusa s la del costat del quadrat d'rea 225 cm
2
. Per tant,
25 225 a cm
Exemple 4 :
Calcular el catet d'un triangle rectangle del qual coneixem la hipotenusa a = 20
cm i l'altre catet c = 12 cm.
Pel teorema de Pitgores :
256 144 400
144 400 12 20
2
2 2 2 2

+ +
b
b b

Per tant,
16 256 a cm
18. Tenint en compte que b i c representen catets, calcula el valor de la hipotenusa a en els
segents triangles rectangles :
a) b = 3cm, c =4cm
b) b

= 5cm, c

=7cm
c) b

= 15m, c

=8m
176
19. Calcula el valor del costat desconegut en els casos segents:
9
6
x
10
6
x
6
6
x
12
15
x
20
25
x
5. APLICACIONS AL CLCUL DE MAGNITUDS GEOMTRIQUES.
Algunes aplicacions del teorema de Pitgores a la geometria plana
Diagonal d'un rectangle
Exemple 5
La diagonal s la hipotenusa com als dos triangles rectangles idntics en qu
divideix el rectangle :

7 ' 6 45
45 9 36 3 6
2 2 2

+ +
x
x
Altura d'un triangle isscels
Exemple 6
L'altura s el catet com als dos triangles rectangles idntics en qu divideix el
triangle. L'altre catet fa 6, perqu s la meitat de la base. Per tant :
8 64
64 36 100
36 100 6 10
2
2 2 2 2

+ +
h
h
h h
177
Costat d'un rombe
Exemple 7
Les diagonals divideixen el rombe en quatre triangles rectangles idntics. Els
catets de cada triangle fan la meitat de cada diagonal.

7 ' 4 25 ' 22
25 ' 22 25 ' 6 16 5 ' 2 4
2 2 2

+ +
x
x
Altura d'un trapezi isscels
Exemple 8
L'altura traada a la figura determina un triangle rectangle d'hipotenusa 3 i catet de
la base 1'5 (raona per qu). Per tant :

6 ' 2 75 ' 6
75 ' 6 25 ' 2 9
25 ' 2 9 5 ' 1 3
2
2 2 2 2

+ +
x
x
x x
Apotema d'un polgon regular
Exemple 9
L'apotema i el radi del pentgon determinen un triangle rectangle d'hipotenusa 3'4
i catet de la base 2 (la meitat del costat). Aleshores :

7 ' 2 56 ' 7
56 ' 7 4 56 ' 11
4 56 ' 11 2 4 ' 3
2
2 2 2 2

+ +
x
x
x x
178
20. Calcula els valors desconeguts.
21. Calcula les rees i els permetres de les figures segents:
179
22. Calcula l'rea de les figures. (Nota : A lhexgon mesura igual el costat que el radi).
A B C
23. Calcula l'rea d'un octgon regular de 5 cm de costat.
24. Calcula les rees i els permetres de les figures segents:
a) Un rombe de diagonals 16cm i 10 cm.
b) Un triangle issceles de base 8cm i daltura 10cm.
c) Un triangle rectangle de 4cm de base i 5cm dhipotenusa.
d) Un trapezi issceles de 12cm i 6cm de bases i 5cm de costat lateral.
Algunes aplicacions del teorema de Pitgores a la geometria de l'espai
Apotema de la cara lateral d'una pirmide
Exemple 10
L'apotema de la cara lateral s la hipotenusa del triangle rectangle de catets
l'altura de la pirmide (8 cm) i l'apotema de la base (6 cm, la meitat del costat del
quadrat).
10 100
100 36 64 6 8
2 2 2

+ +
a
a
Altura d'una pirmide
Exemple 11
L'altura s un catet del triangle rectangle que t com a hipotenusa l'aresta lateral
(26 unitats) i com a segon catet el radi de la base (10 unitats ja que s igual al costat
de l'hexgon regular de la base).
180
24 576
576 100 676
100 676 10 26
2
2 2 2 2

+ +
h
h
h h
Generatiu d'un con
Exemple 12
La generatriu del con s la hipotenusa del triangle rectangle de catets l'altura (4
cm) i el radi de la base (2 cm).
5 ' 4 20
20 4 16 2 4
2 2 2

+ +
x
x
25.Calcula laltura duna pirmide hexagonal regular si saps que laresta lateral amida 25 cm
i laresta de la base, 15 cm.
26. Calcula l'apotema de la cara lateral d'una pirmide de base hexagonal, de 9 cm de costat
de la base, i 19 cm d'altura.
27. Calcula el valor de les incgnites.
A B
28. Calcula la diagonal d'un ortoedre de dimensions 3, 4 i 5.
181
29. Calcula el volum de les segents pirmides :
30. Calcula el volum d'aquests cons :
A D
32. Calcula el volum dun con de radi 3 cm i generatriu 8 cm.
33. Calcula lrea i el volum duna pirmide on la base s un hexgon de costat 22 cm.
Laltura de la pirmide s de 3 m
A B C D
182
6. PROBLEMES.
35. Un fuster t la fusta necessria per a fer una tanca de 32 metres de llarg i la vol collocar
al voltant d'un jard. Est considerant els segents dissenys pel jard.
Indica en cada cas si es pot realitzar o no amb la tanca de 32 metres. Justifica la resposta.
36. Donades les figures segents :
a) Quina d'elles t major rea ? Explica el teu raonament.
b) Quina d'elles t major permetre ? Explica el teu raonament.
c) Descriu un mtode per trobar l'rea de la figura B.
d) Descriu un mtode per trobar l'rea de la figura C.
e) Descriu un mtode per trobar el permetre de la figura B.
d) Descriu un mtode per trobar el permetre de la figura C.
37. Una pizzeria serveix dues pizzes redones del mateix gruix i de diferent tamany. La ms
petita t un dimetre de 30 cm i val 6 . La ms gran t un dimetre de 40 cm i val 8 .
Quina de les dues resulta proporcionalment ms econmica ? Raona la resposta.
38. Prenim l'arbre de l'altra vorera com a referncia i mesuram les distncies que hi ha
indicades a la figura. Quina amplria t el riu ?
183
39. Per saber quant n'hi ha de la casa a l'esglssia s'ha pres la distncia de la casa a l'arbre i
desprs s'han clavat dues estaques a A i B de manera que AB sigui parallela a CD, amb una
distncia entre B i D de 30 m. Desprs, s'han fet els mesuraments indicats. Calcula la
distncia de la casa a l'esglssia.
40. Per mesurar l'alria d'un arbre, en Zenghui en veu la copa reflectida en un basal i pren
les mesures que indica el dibuix. Quina s l'alria de l'arbre ?
41. Per mesurar l'alria de la casa, en Carles, de 165 cm d'estatura, se situ a 1'5 m de la
tanca i prengu les mesures indicades. Quant mesura la casa ?
42. Quant de vi cap a la copa ?
184
43. La primera imatge correspon a la pirmide de Kheops (segle XXVI a.C.), i la segona a la
pirmide del Louvre (1988 d.C.). Les dues sn regulars i de base quadrada. La pirmide de
Kheops t una altura de 138 m, i el costat de la base fa 230 m; la del Louvre, 34 m d'altura i
21 m el costat de la base.
a) Calcula el volum de les dues pirmides.
b) Calcula la mesura de les arestes laterals.
c) Quantes vegades ms petit s el volum de la segona pirmide ?
44. Quantes boles de sorbet de maduixa pot servir un gelater si el recipient que cont el gelat
s ple fins a les tres quartes parts ?
Les mesures del recipient sn 13x18x9 cm. El dimetre de l'aparell de servir fa 56
mm.
45. Un joc de petanca consta de 4 esferes massisses de 8 cm de dimetre que es guarden en
estoigs de formes diverses. Aqu tens quatre tipus d'estoigs.
C
A B D
Calcula el volum de cada estoig i el percentatge del volum que ocupen les boles a
cada estoig. Quin estoig aprofita millor l'espai ?
185
7. AUTOAVALUACI
1. Calcula les rees i els volums de les figures segents:
186

Quadern 3r ESO de Matemàtiques Per L'antoni Maura

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Quadern 3r ESO de Matemàtiques Per L'antoni Maura

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

Fractal generat amb ordinador per lalumne David Corts

QUADERN DEXERCICIS MATEMTIQUES 3r ESO

37'5% = 375 ' 0

4. COMPARACI I ORDENACI. REDUCCI A DENOMINADOR COM.

14. Realitza les segents operacions :

Potncies d'exponent enter negatiu

3. Calcula les potncies segents:

19. Redueix i expressa en forma duna sola potncia:

Aquesta definici t sentit, ja que a a a a a

Arrel d'una arrel

Potncia d'una arrel

Amb exponent negatiu : Es representen amb un 1 precedit de tants zeros com

Multiplicaci d'una potncia de base 10 per un nombre decimal

Els factors comuns 3x i (x + y) es

8. Resol les segents equacions:

x x Resolem l'equaci resultant

(2) Calcular la segona coordenada del vrtex, la y, substituint el valor trobat a la

Com que N = 40 s parell, n'hi ha dues posicions centrals en la srie de dades

Per al seu clcul, s recomanable usar la frmula equivalent :

, s larrel quadrada de la varincia.

Clcul de les mesures de dispersi

De vegades es dna el resultat en tants per cent.

Coeficient de variaci del grup B : 045 ' 0

El grup A, amb un 7'1%, presenta major dispersi que el B (4'5%).

El teorema de Tales s'utilitza per a calcular segments de longitud desconeguda.

You might also like