Plet per lombra dun ruc Lobra comena a les fosques.

Se sent una sirena de fons amb el soroll de una ciutat cremant-se. Sillumina amb poca llum i tonalitat vermella simulant un gran incendi, i comena a entrar i sortir actors, corrents com si escapessin del foc. Es torna a fer fosc i un gran silenci. Sillumina el dentista Estruti a un costat de lescenari. A laltre costat romandr a les fosques el burrer Anthrax.

Estruti.- Per si no ho sabeu, us dir que jo sc Estruti, el dentista. S, s, dentista. Mireu el meu diploma. (lensenya). Amb mi comena aquesta estranya histria, que em va deixar a la runa. S, s, el que he dit, a la runa. Ho vaig perdre tot: la casa, els mobles, la feina, els diners...tot! I el ms divertit del cas, s que sc innocent, completament innocent! I sabeu de qui va ser la culpa? Meva, ben meva! Perqu encara que jo era fill de casa bona, i havia nascut en una ciutat molt important... vaig anar a parar en aquesta vila plena de plagues que es diu Abdera... a lantiga Trcia. Per a qui li passa pel cap anar a Abdera? Deu mil habitants, dels que val ms que no en parlem. Les cases sn totes de fang...encara que avui ja no sn res...perqu el foc no nha deixat ni rastre...i tot al voltant s ple de llocs enfangats, on tot el dia, canten les granotes... milers de granotes!... Surten uns actors vestits de granota i fan el cant tpic de les granotes. Estruti.- Les sentiu? Granotes...i ms granotes! Tot el que hi ha! Apart de una taberna pels pobres, i un casino per als rics. I res ms! I justament aqu, jo sc dentista! Val ms que no en parlem... Us vull explicar el que va esdevenir un dia de lestiu passat. Jo vaig haver danar molt de pressa, amb gran urgncia, a Gerania. Sn tres dies de cam des daquest poble fins a Gerania. Al director duna companyia recollidora descaroles de Gerania li feia mal el queixal del seny, i calia arrancar-lo. El pobre home patia molt!! Un actor surt amb una escarola al cap, fent la pantomima que li fa mal el queixal Escaroler.-Ai, ai,aaaaiiiii... el meu queixal del seny...em fa mal, em fa molt mal...aneu a buscar un dentista, aneu a buscar dos

dentistes...em fa molt mal...pagar el que sigui...que vingui!!!... aaaaiii el seny del meu queixal!!!! Sen va Estruti.Com veieu, era un queixal molt important! Aix s que em vaig posar en cam. Per com que el ruc que tinc, estava malalt, per un canvi daiges i de garrofes...no vaig tenir ms remei que llogar un ruc. Surten els actors i fan la pantomima dun mercat. Venedor.-Compreu castanyes, fruits secs... Venedora.-Cireres, cireres madures, les primeres... Captaire.-Una almoina, per lamor de deu, una almoina per un pobret que fuig de fam i de feina! Guarda.Lladre...al lladre!!...ja veuras com tenxampi!!!

Baladrer.-Compreu el diari dAbdera. Atenes ataca el Pelopones!... Sen van tots, menys el dentista que resta al fons de lescenari a les fosques i sil.lumina a Anthrax Que no shavia mogut de lloc. Anthrax.Quan va arribar a la plaa, el senyor Estruti, va venir directament cap a mi, el cap dases Anthrax. Tamb a mi em donen la culpa de tot el que va passar. Quina calumnia! Quin oprobi! Quina barra!!...Precisament a mi, que sc un fantic del meu poble, jo que em passo el dia dient : No hi ha cap ciutat com Abdera...visiteu-la en ruc..nosaltres som els ms eixerits! No hi ha res com Trcia!...De Trcia noms nhi ha una!... La veritat, tota la veritat...es que aquest arrencaqueixals que venia cap a mi, no em feia cap grcia. On aneu a parar! Era fill de Megara!...i de Megara no cal fer-sen massa illusions... s alla on van inventar-se els peus plans. Vosaltres coneixeu alg de Megara que us sigui simptic? Doncs jo tampoc. A ms...li agradava de menjar b...feia molta fortor de bon menjar! Es veia que havia menjat b! Imagineu el havia dopinar-ne jo daix! Jo que em passo el dia menjant sopa de faves i all! A ms, aquest dentista no es feia amb els pobres, i mai no havia entrat a la nostra taberna, ni que fos per casualitat. I aix sn coses que no es poden consentir! OH! I el pitjor de tot, s que tenia una banyera complerta de marfil a casa seva...amb aigua i tot!!...Francament ignominis!!!

Estruti sacosta a on s Anthrax. Mentre, Antrhax entra a buscar el ruc i es colloca a on era . Estruti.nicament teniu aquest ruc?

Anthrax.Per senyor...que ms voleu? s un ruc ltim model! Tres velocitats, marxa enrera, comodssim, amb molt despai interior...i amb garantia total. s una meravella de ruc! Penseu que superem les marques estrangeres. Aquest s un autntic ruc del pas! Estruti.Que hi farem! Si no nhi ha cap ms...Per haig de marxar de seguida. Mesperen a Gerania. Hi tinc un afer molt important. Quant vols per anar a Gerania? Anthrax.Gerania...Gerania...doncs, segons la tarifa vigent...sn vint monedes de coure, senyor! Estruti.Tu ests somiant! Et penses que no se que val aquest viatge? No s la primera vegada que el faig. Sn deu monedes de coure, ni una ms. Anthrax.OOOOH! Per, senyor, penseu que jo us acompanyar personalment en el viatge. Estruti.Galdosa companyia, a fe de mn!

Anthrax.s fars de guia, de interpret, de criat, manar al ruc...tot, tot per quinze monedes de coure...ni una ms! Estruti.He dit deu, i ja nhi ha prou!

Anthrax.(Al pblic) Qu ha de fer, un home, eh? Qu ha de fer quan no t altre cosa per fer bullir lolla i fer sopa dall?, qu ha de fer?! Aix que recullo les deu monedes de coure que em deixa caure el dentista... i li permeto que pugi al damunt del meu estimat ruc... Pantomima. El dentista puja dalt del ruc Estruti.I aix s que vaig llogar el ruc, al cap dels rucs! Un ruc, que dintre del que es pot trobar a Abdera, no s pas dolent...i no em dol dir-ho, sembla ben alimentat, ben respatllat... i encara que fa pudor, no hi ha res a dir. Pujo a dalt del ruc, i lhome va darrera nostre. Pantomima. Comencen a caminar sense moures de lloc. Estruti,Travessem els carrers de la ciutat...passem davant de lhospital, per davant de lajuntament, per la plaa gran que

dona a les portes de la ciutat...i ja estem fora de la vila. Als estanys pantanosos. Es senten animals del camp i tot seguit comencen a sentir-se les granotes. A poc a poc, surten actors vestits de granota. Primer un, i mica en mica, els altres. Anthrax.I jo sc aqu. Corrent darrera daquests dos. Darrera del ruc, i del dentista, que s aix que va damunt del ruc. Per jo vaig a peu, com sempre. Les granotes tradicionals criden, com sempre. I jo, com a fantic que sc de les tradicions dAbdera, les saludo amb un cop de cap espectacular. Us saludo, granotes, us saludo granotes...minclino a lest, minclino a loest...ep!, per fixeu-vos b... al dentista no se li mou la cara!...no saluda pas les granotes!... Quin mal home aquest dentista!...quin mal patriota!...Finalment deixem enrere les terres pantanoses i arribem al desert... Mentre parla antrahx, les granotes han anat marxan fins a deixar lescenari nomes am els nostres protagonistes. Estruti.(cansat) Ah! Aix s espants!!! Quina xafogor ms insuportable!!! Aquest desert sembla una olla bullent!! Mofego de calor! I aquest sol...que cau inclement! Quina calor!! Aquest desert s un forn!! Per aix la gent nhi diu el torrador...per jo segueixo, segueixo endavant...avanant... De tant en tant, el ruc es para. Ha de baixar del ruc i ajudar antrhax a moure lase. Finalment el ruc camina. Estruti.Desprs continuem la marxa, i al cap de poc, torna a parar-se...Tira, ruc, tira!... I aquest homenot, segueix darrera nostre amb aquesta maleda pudor dall. El sol es cada vegada ms enlaire...no es veu ni un arbre, ni una petita ombra per res...nicament el camp sec i eixut, i els grills i les cigales que no paren de cridar... Ai...que em marejo...Ai, que em comeno a marejar...aquest sol que cau damunt del ruc...em mareja... jo ja no puc ms! Finalment, em dono per venut. Baixo del ruc, totalment marejat...el cap em dona voltes...i massec un xic a lombra del ruc. Era la nica ombra que hi havia. I en aquest moment, passa el ms estrany...el ms inslit...una cosa que si no ho hagus vist amb els meus propis ulls, no ho hauria cregut mai. Antrhax.Eh!...senyor!...Qu s aix? Qu feu?

Estruti.Que nhas de fer tu del que faig o deixo de fer?...que no ho veus? Estic descansant una mica. Aquest sol pica duna manera, que mha marejat, i tinc por de caure en basca. Antrhax.Aix no pot esser, senyor. De cap manera! Jo us he llogat el ruc, per no hem parlat de la seva ombra... Estruti.Per que thas tornat boig? Per que dius ara? Lombra va amb el ruc, no? Aix ho entn tothom...en fer el tracte, vaig llogar les dues coses... Antrhax.Per les granotes sagrades!! De cap de les maneras! Aix ho dieu vos..Per una cosa s el ruc, i una altra, de molt diferent, lombra del ruc! Vos heu llogat el ruc per deu monedes de coure... per si hagussiu volgut llogar lombra, aix mho havia dhaver dit. O seguiu immediatament el viatge, o mheu de pagar el que sigui pel dret de fer servir la seva ombra.... Estruti.Per que dius tu ara? He pagat pel ruc, i ara a ms a ms, haur de pagar per la seva ombra!? Qui faci cas de tu, s que ser tres vegades ruc! Spigues i entenguis, que aquest ase s meu, per tot el dia, i pots tenir per segur, que masseur a la seva ombra tantes vegades com vulgui, i pel temps que em doni la reial gana! Els dos comencen a tirar del ruc, cada un pel seu costat. Antrhax.- Doncs no us hi asseureu! Estruti.- Que no!? Doncs ja et dic jo que s! Antrhax.- Que no, i que no... Estruti.Que s, i que s...

Finalment, el ruc dona una guitza a tots dos, i queden a distancia espantats. Antrhax.B, ruc... b...no tiris guitzes!! (a Estruti) Ho dieu de veritat... Estruti.Naturalment que s!

Anthrax.Ai, senyor! Llavors no ens queda altre remei que tornar a Abdera, i danar a veure el jutge municipal. Ja veurem...ja veurem qui t ra! Us asseguro, per les granotes sagrades, que ning saprofitar de lombra del meu estimat i dignissim ruc! Estruti.Anem, doncs, anem a veure el jutge! Que thas cregut! Ell em donar la ra de seguida. Llamps i trons!

(al pblic) Qu podia fer jo? Eh? Qu podia fer...? De primer vaig pensar : li donar una bona pallissa, i tirar endavant... per mel vaig mirar b...i vaig pensar que seria ell qui em donaria la surra... aquesta gentota que tracte amb rucs, sn forts i tenen molt males puces. Aix que no vrem tenir ms remei que girar cua i tornar cap a Abdera, per tal de veure el jutge municipal. Surten per un costat...i per laltre, entra Filipedes... Filipides.-S,s,s! Aix mateix va passar! Varen venir-me a veure... a mi...el gran jutge municipal. Encara no eren les onze de la matinada...i ja de lluny els sento ha cridar! Quin espant! Estruti.Ets un estafador! Marrunes! Amb un queixal tant important per arrencar! Anthrax.Explotador! Voler explotar aix a un pobre home com jo! I al ruc dun pobre home com jo! I la ombre del ruc dun pobre home com jo! Filipides.-Pero si est molt b que cridin. Aqu estic jo per resoldre aquests problemes. Mentre ni hagi rondat per aqu algun daquests picaplets que a vegades venen...tot ser molt senzill... Aqu tothom crida i tothom creu que t ra. Si un ric ve amb un lladre, jo escolto primer al ric...i li dono la ra!...perqu el que un home t, s seu i ning t dret a agafar-li-ho. No es pot robar! Per desprs mescolto el lladre, i dic : aquest tamb t ra! Perqu no hi ha dret que hagi de passar gana. Un home necessita per viure!...Aix s que no em decanto per ning...el ms important s la calma, la tranquilitat, la concrdia, la pau... Estruti.Antrhax.Bandarra! Estafador! Galifardeu! Explotador de rucs!

Filipides.-Ja arriben aquests escandalosos. Sn el dentista Estruti i el burrer Antrhax; quines dues peces! Els conec prou b. s clar que a Abdera tots ens coneixem. B, primer observo el dentista i desprs el burrer. Desprs torno a mirar al burrer, i finalment el dentista. I jo pregunto: Qui de vosaltres s lacusador? Estruti i Anthrax.- Jo acuso a aquest home destafa! Filipides.-Com dieu? Estruti i Anthrax.- Que jo acuso a aquest home destafa!

Filipides.-Calma,calma,calma. Anem per parts. No ens precipitem! O sigui que tots sou els acusadors? B. I a on s lacusat? Estruti Anthrax.- Jo acuso a aquest home destafa! Filipides.-Aix ja ho heu dit abans, fonoll! Silenci! Aix que tenim dos acusadors. B. Per comencem pel comenament. Expliqueume b lassumpte. (els dos ho expliquen alhora segons el seu punt de vista a la vegada) Per feu-ho un desprs de laltre, fonoll, que sin no massabento de res!!! Estruti.- Senyor Filipides. Jo, que sc el dentista Estruti, vaig llogar un ruc, per un dia, a aquest home. Es veritat que varem parlar pas de lombra del ruc. Per es que alg ha sentit parlar mai que en un lloguer daquesta mena, es parls de lombra! No s pas aquest el primer ruc que es lloga a Abdera! Filipides.- (al public) Jo trobo que el dentista t tota la ra... Estruti.El ruc i la seva ombra van junts, senyor jutge! Com pot ser que aquell que lloga un ruc no pugui tenir dret a la seva ombra? Aix s elemental! Filipides.-S,s,s...mheu convenut. Vejam, tu, Anthrax, que has de dirhi amb tot aix. s evident que el dentista est carregat de ra. Anthrax.Illustrssim senyor! Jo sc un home de poble, un senzillssim home de poble, un insignificant, un miserable...per els meus cinc sentits em diuen que no puc pas deixar gratutament el meu ruc al sol, perqu alg sassegui a la seva ombra. He llogat el ruc al senyor Estruti, i mha pagat el lloguer, s, s veritat. Per una cosa s el ruc, i una altra de molt diferent, s la seva ombra! Filipides.-S,s...tamb trobo que tens tota la ra. Anthrax.Si vol ombra, que pagui el doble del lloguer del ruc.

Filipides.-S,s,s...ja pots callar. Mhas convenut. Tens tota la ra. Per ara b! Jo crec...jo crec que el millor que podeu fer s posar-vos dacord! Tu, honorable Anthrax, toblides de lombra del teu ruc, que en definitiva, no s res ms que una ombra. I vos, acabalat i poders dentista Estruti, li doneu un parell ms de monedes de coure, i quedeu en pau i contents. Creieu-me...la pau s sempre el millor. Estruti.Com sentn aix? Jo no li dono una sola moneda ms, a aquest polls burrer, ni que em matin! Tinc els meus drets! Anthrax.I jo tinc els meus! Ja en parlarem daix! Em pagareu el que faci falta!

Estruti.-

Ni una moneda, ja ho he dit

Filipides.-(els deixa barallat-se) (al pblic) Desprs de tot, ja que criden de nou, deixarem que es desfoguin. Hom no sha de ficar en assumptes que es poden arreglar tot sols. Maixugo la suor que em raja....per ells segueixen cridant. Em moco els nassos...per ells segueixen bramant. I tot dun cop, no se pas com, es fa un gran silenci. Cal que actui. Amb tot aix, jo pregunto, i el ruc? A on dimonis s el ruc? Anthrax.Es a la porta, al carrer, que sespera, illustrssima senyoria. Filipides.-Doncs fes-lo entrar. (Anthrax va a buscar el ruc, i entren) s un animal gris, trist, pesat. Es queda parat, ja que segurament no esperava trobar-se mai en un jutjat. Aixeca les orelles, mira al seu amo, desprs mira el dentista, i finalment, em mira a mi. Deixa caure el cap amb resignaci. I s clar que et comprenc! La tonteria humana s per fer plorar a qualsevol, fins i tot a un ruc! Per lAnthrax comena a cridar de nou. Anthrax.- Mireu...mireu, senyor jutge. Es que lombra dun ruc tan espais i ben alimentat com aquest, no val cinc monedes de coure? I , sobretot, en un dia tan calurs com el davui... Filipides.-Aix, tossut que tossut, continues volent cobrar les cinc monedes... Anthrax.Per les granotes sagrades! Naturalment que s! Jo no em torno mai enrera! Ja em coneixeu! Tinc els meus drets! Filipides.-Estar b, estar b, no tenfadis, home. Aix no tinc ms remei que donar-te un dia pel judici. Vejam lagenda de judicis...que aquests temps est molt atapeda... Mentrestant, voleu portar el ruc al pati? Sha de quedar dipositat aqu, fins que el tribunal hagi decidit. Anthrax.Per illustrssima senyoria! No em podeu pas fer aix. Jo necessito aquest ruc! s tot el meu mitja de vida! La meva economia descansa exclusivament sobre les seves espatlles! Filipides.-Doncs, no hi ha altre soluci. La justcia s la justcia. El ruc s la causa del plet. Ell s el cos del delicte i per aix cal que quedi sota custdia. Anthrax.Per amb ell em guanyo el pa! Sn totes les meves rendes. Jo sc un insignificant, un misarable...

Filipides.-Ho veus, home, ho veus... Aix et passa per no voler la pau. La tranquilitat. Si estigussim en guerra, no podries pas exercir el teu ofici, perqu la guerra sincautaria del teu ruc. I si tens un procs, lhas de donar al tribunal en custdia. Qu?...cedirs ara? Qu hi dius? (Anthrax es tomba desquena) Per senyor Estruti, perque no pagueu unes poques monedes de coure a aquest pobre home, per demostrar la seva bona voluntat? No veieu que hi ha qui es morir de mal de queixal...? Estruti.Anthrax.No em convencereu pas... No em decideixo...

Filipides.-(al pblic) Ui, que aquests, jo els conveno dun moment a laltre... es qesti dinsistir, animar, encoretjar... Sembla que ja cedeixen!!...estan a punt de cedir!!! Per per desgracia de tots nosaltres, en aquest precs moment, surten en escena els dos picaplets Fisignato i Polifono... (Desapareixen els tres i es queden els dos picaplets, un a cada banda descena) Fisignato.-Que ho heu sentit? Ho heu sentit b? Per desgracia de tots nosaltres! Aix s tot el que sels hi acut? Jo voldria defensar el meu collega Polifono, per no puc pas comprendre com un membre de la illustre escola de picaplets dAbdera, vulgui defensar a aquest insignificant i proletari Anthrax. No ho puc entendre! En canvi, defensar al senyor Estruti, membre de una illustre famlia, i en lexercici lliure de la seva honrosa professi darrencaqueixals, era per a mi un gran honor. I de qu es tractava en aquest plet? Doncs, de res ms i res menys que darribar a una sentncia justa! Jo no havia pas acceptat el perque el dentista tingus diners i penses cobrar una bona picossada, res ms lluny del meu intent. Els diners no fan la felicitat! Es tractava dactuar en pro de la justcia! Polifono.-S, aix mateix, de la justcia! Per quina justcia? Es cert que ell ha estudiat en escoles de gran solvncia, i jo vaig fer carrera en escoles nocturnes. Diferencies socials que no tenen cap importncia, en un cas com aquest, quan es tracta de defensar el burrer, perque sn els intocables drets dels burrers i els traginers! Per , ja ho s, ja se que els meus enemics han aprofitat aquest cas per atacar-me. Si fins i tot han arribat a dir que jo defensava el burrer perque mhavia mirat el ruc i trobava que

era un animal sa i ben alimentat, i que esperava quedar-mel. Aix s una vulgar calumnia de la premsa poc respectuosa! No, senyors, no! Es tracte de la justcia! Es que els pobres i honrats propietaris dels rucs no poden tenir drets sobre la seva ombra? A on anirem a parar si deixessim trepitjar-nos aix!? Per aix, dipositat el ruc al jutjat, vaig comenar a preparar el plet amb el meu client Anthrax. Polifono.-Amunt lesperit, Anthrax. S, s veritat que de moment thas quedat sense ruc, per amb aquest plet, guanyars dotze dracmes! Anthrax.Dotze dracmes! Per les granotes, senyor Polifono! Dotze dracmes? Nesteu segur? Polifono.-Com ho sents. Dotze dracmes. Anthrax.Dotze dracmes!! Amb aquests diners em puc comprar tres rucs nous. Tres!! Jo ser el burrer ms important dAbdera. El rei dels rucs dAbdera! Jo ser el rei de tots els rucs, I guanyar deu mil escuts Tots els companys menvejaran, Puix jo ser molt important. Polifono.-Es clar que guanyar el plet, no ser cosa fcil. Vull dir que cal que comprenguis la situaci. Es molt important que dara endavant portis una vida decorosa i decent. S, s, no em miris amb aquests ulls estranyat. Es diu, que aqu than vist amb alguna copa de massa... Anthrax.Calumnies, senyor Polifono! No sho cregui pas. Per si jo no bec mai!! Polifono.-Doncs a fe que, jo mateix, ahir et vaig veure que sorties de la taberna de Leonides, i anaves fent tintines. Anthrax.B,...ahir s, per va ser una mica de licor de cireres. De tant en tant, una mica de licor de cireres no s pas dolent, senyor Polifono... Polifono.-Aix sha dacabar. Sha dacabar absolutament. Totalment. Irremissiblement. Ah! I una altre cosa, res de pagar la teva esposa! Aix tindrem la comissi de dames al nostre favor. Anthrax.Per estimat senyor Polifono, si jo no....

Polifono.-Res. No em contradiguis, que jo ho ser tot. Ara es tracte que el poble, el illustre poble dAbdera, tingui plena confiana amb tu. Amb la simple ombra dun ruc no en tindrem prou. No ho entens? Es tracte delevar el to del plet. Donar-li ms importncia. Lombra dun ruc no interessa, per la teva dignitat, la dignitat de un honrat comerciant de rucs dAbdera, menyspreada i insultada... aix s que interessa a tothom. Interessa a tot el poble! Anthrax.- Per jo sc un de sol...i el poble s molta gent... Polifono.-Ara nicament comptes tu. Tu, oh gran Anthrax!. Un general no s pas un exrcit,no? Per s el ms important. Doncs, ara, ets un general, un general de la virtut, un general del matrimoni feli, un general de la rectitud... Els meus honoraris, considerant que ets un pobre miserable, sn quatre dracmes. I els haig de cobrar necessriament dintre de tres dies. s lordenana. Per desgrcia, no ms possible fer descomptes. Anthrax.Quatre dracmes!? Refonoll,senyor Polifono! Llavors ja no ser tant de negoci...considerant que guanyi el plet, nicament podr comprar dos rucs!... Polifono.-Per de qu et queixes, home! No ten dones vergonya de queixar-te? Va,va,va...home, si al cap i a la fi, guanyars dos rucs sense fer res! I repeteixo, dintre de tres dies haig de cobrar. No puc donar ms termini. O cobro o no hi ha plet. En fi me nhaig danar, que mespera en Panfus, el rentista. No cal que macompanyis, no em conv que em vegin en companyia tan poc agradable. Au! Anthrax!...amunt els nims! Amunt el front, endavant i coratge! (Polifono i Anthrax marxen. Entren Fisignato i Estruti) Fisignato.-I mentre el meu collega va pel mercat amb el burrer, jo passejo per lhonorable barri residencial dels que no tenen feina per fer. Com que fa sol, anem per lombra. Senyor Estruti, jo no el vull enganyar. Vost guanyar el plet, s evident. Per en traur poca cosa. En aquest burrer miserable, tot el que lhi podem estirar, sn quatre dracmes.

Estruti.Ms igual aix. No mimporten els diners. Jo el que vull s que triomfi la meva causa, senyor picaplets. Per cert, els seus honoraris, quant pujaran? Fisignato.-Doncs, quaranta dracmes, senyor. s la tarifa vigent. Dintre dels tres primers dies haig de cobrar la meitat daquest import. Vint dracmes, si no us sap greu. Estruti.Aquest viatge a Gernia, mest costant un ull de la cara!...Per s igual, vost cobrar els seus honoraris, senyor Fisignato. Quan es tracte dels principis, cap sacrifici s massa gran. Jo sc un cientfic. Pitgores s el meu mestre, i els principis, sn els principis. (marxen descena mentre segueixen parlant) Anthrax.- (Sol en escena) Dotze dracmes, menys quatre dracmes, sn vuit dracmes, que sn dos rucs! Bon negoci, si senyor, bon negoci... Ara estic passant per la porta de la taverna...i el taverner s a la porta, e i em convida a entrar...sembla que seria lgic dentrar a celebrar-ho, no? Ara no em veu ning. I un xiquet de licor de cireres no fa mal a ning. Per no, no. No! Portat com un home, Anthrax, no entris pas a la taverna. Ni la miris! Res de tavernes! Ara jo sc representant vivent de tota la virtut. Fora flaqueses! (mentrestant ha sortit la seva dona. Fent feines de casa) Ja sc a la meva barraca. Naturalment, com sempre, la meva dona ha posat a assecar la roba a lentrada. I aix que li tinc dit que no ho faci, perqu es poc elegant. Es mereix que li doni unes quantes...per no! Dominat Anthrax, no la peguis...Recorda que dara endavant cal que siguis un marit model. Pensa amb els vuit dracmes! Amb els dos rucs que podrs comprar! (A la dona) Et saludo amb tota la devoci del meu cor, Crbila, esposa estimada. Crbila.(el mira de mala manera) Aquest ja deu anar begut! Ja tens feta la sopa dall, home. On s el ruc? Anthrax.Oh...lhe fet guardar, esposa.... le fet guardar. Aviat ja no em preguntars pel ruc, sin pels tres rucs! El vell i els dos nous! Vaig a fer un gran negoci. Guanyar vuit dracmes! Crbila.Anthrax.(sense fe) Vuit dracmes?! Ah, no tho creus, eh? Doncs s aix. Vuit dracmes!

Crbila.-

Ja vas trbol ,no?

Anthrax.No, perqu jo ja no bec, ja no bec gens! I tampoc et pagar mai ms. I saps perqu? Doncs, perqu jo ara sc el poble. S, el poble. I no sha de pagar a la dona. I perqu tho creguis, et vaig a fer un pet, que des de fa vint anys, no te nhavia fet cap. Crbila.Ara si que veig que no hi ets tot!

Anthrax.Mua,mua. Ai, la meva estimada bruixota! B,b, no ens posem nerviosos. Ara el que cal fer, s treure al carrer els llits i els mobles. Sn de bona fusta de cirera, i hem dempenyorarlos. Crbila.Per que dius, tu, ara!?

Anthrax.Es clar, dona, s clar! Jo haig de pagar al picaplets Fisignato. Li li haig de donar quatre dracmes! No ho entens? Jo hi guanyo vuit dracmes, i ell nhi guanya quatre. Vuit i quatre sn dotze. Per jo les haig de pagar per endavant. I tot aquest benefici, saps perqu, estimada esposa...no tho podrs creure...tot aquest benefici, per una trista ombra del meu ruc! Crbila.Per les granotes sagrades! El meu marit sha tornat boig!

Anthrax.El que sha tornat boig s el dentista! Aquest s que sha tornat boig! Volia descansar a lombra del meu ruc, sense pagar! Au va, home, au va! Aix no es fan els tractes a Abdera... Ara sabr qui sc jo... Ara sabr qui s el poble! Apa, apa...a treure els mobles i el llit. Fa molta calor i podrem dormir, perfectament, a terra. (sen va) Crbila.Aqu em teniu a mi, Crbila, pobre dona dun burrer. Filla dun sabater i duna pastora. Aqu estic, escoltant lestranya histria que vol explicar-me el meu marit, el burrer Anthrax. I vaig haver de casr-me amb aquest homenot! I pensar que el boxejadir Ketos shavia fixat amb mi... I aqu el teniu, traient de casa els mobles i els llits i portant-ho tot a empenyorar. Entaular un plet contra un dentista! Aix s que s una bestiesa! Un burrer, s un burrer, i aix no canvia! Es pensa que amb un picaplets en te prou per guanyar. Sort que jo conec el mn, i se com funciona... Lnica soluci s que prengui inters per la nostra causa, el gran cacic Estrobilo. Ell s poders i pot arreglar-ho.

Anthrax!, li dic, hem de fer per manera dinteressar el gran cacic Estrbilo. Si no ho fem, els rucs es quedaran all on sn ara, al teu cap, i prou! Anthrax.Francament ets molt poc intelligent, Crbila. Com vols que el gran cacic Estrbilo, sinteressi pels problemes dun pobre burrer? Com vols que jo li parli? No veus que mengegaria als gossos? Crbila.Ja veurs com es molt fcil. Jo conec una modista, que es diu Peleies, aquesta coneix un ferrer que es diu Mastax, Mastax coneix un seu germ que s capit de vaixell, i que s el proms dIris. Anthrax.Per , qui dimonis s Iris? I que mimporta a mi tot aix?

Crbila.Per que no ho veus? Iris s la criada de la gran estrella Telsia... Anthrax.I quina relaci t lestrella Telsia amb el meu plet?

Crbila.Per tu no saps que Telsia fa de model per a uns estudis dhistoria natural del gran cacic Estrbilo? Aix ho saben, fins i tot, les granotes!!! Anthrax.aah...histria natural...b... per jo pregunto...qu t a veure tot aix amb el meu plet? Crbila.Es molt fcil de compendre... jo parlo amb la modista, la modista parla amb el ferrer, el ferrer parla amb el mariner, el mariner parla amb la criada, la criada amb la gran estrella, i aquesta parla amb el gran cacic. Oi que ho entns? Anthrax.En absolut!

Crbila.Ens hem de bellugar, Anthrax, perqu jo conec molt b a la dona del dentista Estruti. Ui, quina fura! Que no saps que daqu uns dies hi ha el ball de carnestoltes? Doncs ella pla que es quedar quieta. Remour cel i terra per fer triumfar la seva causa. S, s cuesti dinteressar el gran cacic. Ell aconseguir els vuit dracmes. Anthrax.- Vuit dracmes!! (sen va pensatiu) Crbila.(al pblic) Al final, el vaig convena . I mentre ell tenia cura de treure els llits i els mobles, i empenyorar-los, jo vaig anar a veure la modista, que viu al districte del castell, damunt de la taberna. Com sempre, aqu hi ha els homes que beuen i les dones que cusen.

(pantomima.es prepara la taberna, els homes amb gerres a la ma i les dones cusen) Crbila.Escolta, Peleies, ests segura de que vols casar-te amb el taverner Colon, tan gran com s? Peleies.Ai, tot de cop, no ho s, Crbila, no se pas que fer.

Crbila.Apa, apa...val ms que tris el ferrer Mastax. El taverner ja sha quedat vidu cinc vegades! No pensis ms. A tu et conv en Mastax, en pots estar segura. Si et cases amb el taverner, no et lliurars duna bona pallissa diaria. Peleies.Ai, vols dir que en Mastax no em donar cap cop?

Crbila.Dona, no et pensis. El meu marit amb aix s com un rellotge. Cada dos dies, em dona una pallissa fenomenal. s com un ritu. Com si ho digues el calendari. Per ara ha deixat de pagar-me. S, s. Diu que vol esser virtus. I saps perqu?... doncs perqu t un plet amb un dentista. S dona, resulta que.... (pantomima dexplicar la histria) Peleies.(al pblic) I aqu em teniu a mi, a la modista Peleies escoltant lincreble histria del ruc, el burrer i el dentista. No s que hi entengui gaireb res, la veritat. Per si Crbila ha deixat de rebre pallisses del seu marit, aix s molt important. Ara diu que parli amb Mastax, perqu aquest parli amb el seu germ. Est b, jo hi parlar. Esparar que sigui diumenge... (Crbila sen va) Ah, aqu est. Vull dir que aqu est el diumenge. (Campanes que tocan a misa.) El diumenge, a Abdera, sn tots iguals. Al mat a escoltar sermons. Desprs, una miqueta de pollastre rostit. I a les dues en punt, ja arriba Mastax. Mastax.Eh, Peleies! Obre, que sc jo, Mastax, el ferrer, puntual com tots els diumenges a les dues de la tarda. Peleies.Entra!

Mastax.Escolta, minyona, et vols casar amb mi? Eh? Si o no? Eh? Que no ho saps? He rebut un encrrec de fer dos mil cascs guerrers per a una tribu de ms enll del Danubi . Sen diuen els Gods. Al davant dels cascs porten una guila, a l esquerra una deessa amb una espiga, a la dreta una nimfa amb un

martell, i al capdamunt una muntanya amb un be, i als costats, dues autentiques banyes de vaca. s un negoci fabuls. Ser un home ric! Diuen que em recomanaran als seus amics de raa! Peleies.Vols dir que si em caso amb tu, no em pagars?

Mastax.Jo!? Pegar-te!?....Jo!? Amb aquest ofici tan pacfic que tinc!? Per si sc incapa de matar una mosca! Mai, Peleies...Mai!... I si alguna vegada mexceds, i em poss ple de fria, i ten deixs anar alguna... ja veurs com els meus cops de garrot, sn ms suaus que si fossin carcies. Peleies.Mastax.Es que avui ja no es pega a la dona. Som civilitzats. Cilivi...Civili....CivilitzaQue?

Peleies.Doncs s. Mira lAnthrax, el dels ases. Ja no pega a la dona. Mastax.Qui?!....el burrer?!...jajaja...Va, dona, va... aquest la pega tots els dies, i tan fort que se sent de tot el barri.!! Peleies.No...que ara ha canviat. S... des de aquesta famosa histria del ruc!!...veurs... Mastax.(al pblic) I la Peleies comena la histria del conte del ruc, lombra i el dentista.... I no para, no para...s....s...i aix que explica s quasi surrealista...s...s...ep! I ara? Que dia aquesta bona minyona?... que est disposada a casar-se amb mi si parlo amb el meu germ Tifis?! Ah!, doncs, ho far, oi tan que ho far. Jo ajudar el burrer Anthrax i Peleies ser la meva dona! (Peleies marxa) Ara vaig a baixar el port, on el meu germ Tifis deu estar a punt darrivar amb el seu vaixell. Naturalment, estar alegre com un barril de cervesa, i cantar, com sempre, les seves estpides canons... (Entra Tifis cantan) Tifis.- Cent pirates a babord, cent pirates a estribord, i jo dret al mig del pont, amb una gerra de ron!! Mastax.Eh!! Capit Tifis! Estimat germ...escoltam!!

Tifis.- Perqu em trenques lestrofa? Calla ja, germ de terra! Estic cantant el gran cor dels pirates...

Mastax.Deixa de cantar, home. Tinc un encrrec molt important per a la teva Iris! Tifis.- Iris? Qui s que no la conec...no nhe sentit a parlar mai! Mastax.Es la teva promesa!

Tifis.- La meva promesa? No home, no! Si la meva promesa es la Clodila de Anfipolis! A veure si jo no sabr qui s la meva promesa... Mastax.No, home. Recorda que la ltima vegada que vares esser aqu et vares prometre amb Iris, aquella morena primeta... Tifis.- Calla, home, calla...ja men recordo! Es que aix de tenir una nvia a cada port, s un embolic espants. Per vols dir que Iris no era alta, molt grassa i rossa? Mastax.Morena i primeta...tho asseguro.

Tifis.- Ja pot esser, ja. Es que em faig un embolic! Mastax.S, home, segur...

Tifis.- Est b... i que vols de la meva promesa, si es pot saber? Mastax.Ms indispensable que la vagis a veure...

Tifis.- Est b! Si no hi ha ms remei, anir a veure-la. Mastax.Escolta...i si no saps de que parlar-li, perqu no li expliques la terrible histria del burrer, lase i el dentista? Iris treballa amb lestrella Telesia... (entra un taverner amb dues gerres, i Mastax fa veure que li explica tota la histria) Tifis.- Ens vrem pendre tres vasos de rom, i el meu germ mengegar la increble histria del burro i el seu amo. Jo lescolto atentament. Aja...aja... Em rasco el cap.... em sono els nassos... Aja...aja... Al final em pregunta si estic disposat a parlar de tot aix amb Iris, i li dic que s. Desprs, em torno a sonar els nassos, i el meu germ de terra sen va.

Adu, germ Mastax! No et veure mai ms. Ni tan sols has sabut beure com les persones decents. Abdera no t res per oferir a aquest capit de mar! Aquesta ciutat no t cap atractiu, i el conte del burrer i el dentista, s estpida. Que mimporten a mi els dentistes? Res! I els burrers? Encara menys! I la meva promesa Iris? Res de res! No s el meu tipus! I diuen que s la meva promesa! Potser s...amb aix de les noies, hom perd fcilment les cartes de navegar... Eh, taverner,! Qu val aquesta ampolla de rom? Eh! Que nhem begut tres?? Tres?! No est gens malament. T, una moneda dor espanyola, cobra i amb el canvi comprat un mapa del mar negre!!... (torna a pujar al vaixell) En pujar al vaixell, a vegades, faig tintines... i sembla que vagi de tort, per no em feu cas, s loneig i avui que hi ha vent de llevant, encara s ms fort... Ah! Ja sc al lloc de comandament! Aqu estic dret com un roure! Anem a fer-nos a la mar cap a terres promeses!! Iris.(que arriba corrents) Tiiiifiiiiis!!!...Capit Tiiiiifiiiissss!!!!

Tifis.- Ep, llamps i trons! Qui s aquesta? Precisament ara que estic a punt de posar la proa a lAdritic! Una noia prima...morena...aix em fa mala espina...perqu diria que s una de les meves nvies...Per Nept i la seva forquilla! Aquesta de sser Iris! Rediatre, com s que encara no he marxat!? Per ja no hi ha remei. Valor, capit, valor! Aquella vegada, a Abissinia, encara les vaig passar ms canutes... Iris.Tifis! Sembla mentida! Vens a Abdera i no has vingut a veurem!

Tifis.- Per que dius, dona! Que dius Iris! Perque tu ets Iris, oi? Es clar que pensava venir a veuret...per volia posar-me luniforme dels diumenges. Tingues en compte que acabem de descarregar una partida doli de bacall que feia una pudor dels mil dimonis! Iris.The estat esperant tota la nit i tot el dia! Per que no ens casem avui?

Tifis.- Casar-nos? Per!?...Ep!...no...vull dir...no ho dubtis pas gens!... Ser la promesa dun mariner, s com estar casada dues vegades...

Iris.-

(contenta) Yuuuppiiii!!! Oh! Que en sc de feli de tenir-te finalment, Tifis! No faig ms que pensar amb tu. Avui li he posat el vestit al revs a la meva senyoreta! Oh, Tifis, mira que bonica s la lluna! I com treu la seva cara de plata sobre el blau de les onades....oh, lluna, lluna...

Tifis.- Aquesta lluna sembla una moneda de plata de Prsia. Per una moneda aix, et podries comprar tot un barril de rom. Iris.Oh, Tifis, el mar s ple de llumetes, que no fan ms que donar voltes i ms voltes!

Tifis.- (que no sap que fer per marxar) Dem far vent del nord. Tramuntana, segurament. No tinc ms remei que anar-men. Has dentendre-ho. Iris.Anar-ten? Ten vols anar? No anvem a casar-nos!?

Tifis.- S, s trist. Per haig de marxar urgentment. Ah, per no et preocupis, que tornar de seguida. Unicament donar un tomb a la badia, fins a Xnthia. Iris.S! Aix mateix vas dir lltima vegada, i et vaig veure ms!

Tifis.- A s?...de deb?...ja tho havia dit?... vaja... Tasseguro, doncs, que aix no tornar a repetir-se. Perqu no sc el mateix. Ara sc un home formal. Es clar que aix no s cap mrit amb la promesa que tinc. Per ara, haig de marxar, s necessari que carregui camells per Anthipolhis. Iris.Camells?

Tifis.- S, s, camells! Una gran quantitat de camells! Avui dia, sense camells, no es pot fer res. s un vehicle imprescindible. Per al progrs dels pobles fan falta camells, camells, una gran quantitat de camells! Els camells sn ms alts que els cavalls, i aix s un gran avantatge. Iris.I ests segur que dem tornars?

Tifis.- Es clar que s! Tot el dia pensar amb tu... Mmm... B, i ara que fem, secall meu? Iris.Portam amb tu, Tifiset! Portam amb tu ara que la lluna es rodona, i saixeca sobre el mar. Portam!

Tifis.- (al pblic) Aqu estic jo, sense que el vent es mogui, al vell mig del mar... i aquesta, tossuda que vol venir amb mi. Aquesta promesa meva, s ms enganxosa que un barril de pega!

Per, per sort, en aquest moment recordo la histria de lase, el burrer i el dentista! Li explicar aquest rollo. Llamps i trons! Si aix no funciona, ja em veig casat sense remei, i aix s lltim! Escolta, secall meu, li dic, mhas de fer un gran favor, a mi, al meu germ de terra Mastax, aquell que vol casar-se amb la modista Peleies. I ja, desesperadament, li explico tot aquest malet embolic. Iris.Quin bon cor que t el meu Tifis! Pobre burrer! Ah, per, li ho dir immediatament a Telsia, perqu ho digui al gran cacic. I ja estic una altra vegada al port, mentre ell, el meu tresor, em mira des del vaixell! El dolor de la separaci, el fa anar de tort! Tifis, Tifis meu! Ja no et veig! Ten vas com una ombra fosca dins el mar! Com sempre, ja torno a estar sola! nicament queden en mi les estrelles i la lluna... Oh, ara que dic estrella! La meva senyoreta, que haig dajudar a banyar a la banyera de Corinto. Oh, Tifis, aquesta mateixa nit, parlar de tu amb la meva senyoreta, i dem ser la teva esposa! (LEstrella Telsia, que ja havia entrat, sest maquillant) Telesia.Ja s hora que arribis, Iris! Com pots veure, mestic arreglant per anar a la festa del gran cacic Estrobilo. A veure que em poso avui... potser una mica de pasta de cocodril trinxada, barrejada amb pols dargila, i terra descudella. Ah, i un xic de saliva dejuna! Suposo que avui no haurs menjat ceba! Ah! Aquesta Trcia aconseguir que se mespatlli el meu cutis, tan fi i refinat! I per totes parts hi ha mosquits, i no entenc perqu est tot ple de granotes! Va, donem el meu vestit egipci... i explicam alguna xerrameca, que ja saps que a mi , aquestes coses del poble, mencanten... si s que jo...jo adoro el poble! Iris.Oh, senyoreta, si precisament tinc una gran histria per explicarli. La histria de lase, el dentista, i el burrer!

Telesia.Ooooh! Un burrer!!! Que extic! Que interessant! Jo adoro els burrers! Caminen tan orgullosos al costat de lase, canten

canons... Sn pobres, Iris, i els pobres sou sempre felios, i perqu? Per qu no teniu preocupacions! I que li passa a aquest pobre burrer? T problemes? (pantomima de iris explicant la historia) Oh!...Oh!...que dolent aquest dentista! Quin homenot!... No passis pena, que li dir tot, tot, tot al gran Estrbilo, i ell em far cas... (Iris sen va i entra Estrobilo) Estrobilo.- El que mexpliques s molt emotiu, Telesia. Per tu continua ajudant-me en les meves investigacions arqueolgiques, ja que jo sc un investigador, i res ha de destorbar les meves investigacions... Telesia.Per, oi que ajudars a aquest burrer?...tresor meu...

Estrobilo.- Creus que el puc abandonar? A ms, ja fa temps que li porto votada a aquest dentista de Megara! Abans, els que tenien mal de queixal, venien al meu cau, i bevien alcohol, per fer passar el seu mal. Entre tots els meus negocis, aquest era el ms important! Per des de que ha arrivat aquest remalet dentista, quan hom te mal de queixal, li arrenca el queixal, i sha acabat! Aix s una ignomnia! Una injustcia! Aquest dentista mha usurpat la meva principal font dingressos.! Per aix ajudar amb molt de gust al burrer, per tal de que pugui guanyar aquest plet, per donat pressa Telesia, cal que anem immediatament al gran ball de disfresses. Suposo que all trobar els meus enemics, els collegues que tenen simpatia pel dentista. Per encara que ell i la seva dona facin els impossibles, el plet el guanyarem nosaltres! Filipides.- Ja ho vaig veure a venir, jo el jutge, de que tot aix acabaria malament. s clar que el que va passar, va sser ms gros del que podia pensar. I s que, el ms important, s conservar la tranquilitat, la calma, la pau! La gent no shauria de posar en els plets, perqu tot ho compliquen, tot ho barregen. No pot sser, barrejar les coses importants, amb laltres de mnimes, com aquest del ruc. A ms, la gent s feia un embolic excepcional, no sabia pas el que passava, ni que s feia, i cada vegada era pitjor. La veritat s que no podia estranyar a ning que tot aix acabs tan malament. FILIPIDES -(TOCA LA CAMPANETA) ja ho vaig veure de seguida que all no anava be. Tant bon punt dono la paraula al fiscal, ja veig que anem per mal cam. Generalment, aqu a Abdera, fem les

coses molt casolanament. El fiscal explica lassumpte, amb molta celeritat, els jutges dictaminen, i tot sacaba aviat. Per avui no, el fiscal parla i parla i parla. Malament, avui anirem molt malament. (ELS JUTGES ESTAN FENT UNES GROSSES PAJARITES DE PAPER) GRUP 1 GRUP 2 molt be, molt be, si, si, molt be!! fora, fora, que calli, fora!!

FILIPIDES -silenci!! Prego que no sinterrompi al fiscal Miltias. MILTIAS resumint: que lombra de cap ruc, per tant, del ruc que ha donat origen a aquest plet, pot representar la part de la propietat duna persona, de la mateixa manera que lombra que fa una muntanya o una casa, no pertany a ning. I per tant, aquesta ombra no pot esser comprada, ni venuda, ni heretada, ni regalada ni llogada. Per tant, lacusaci del burrer Anthrax contra el dentista Estruti, manca de sentit i fonament legal. GRUP 1 GRUP 2 molt be, molt be, si, si, molt be! fora, fora, que calli, fora!!

FILIPIDES -a vejam, una miqueta de silenci!! (TRANQUILAMENT TOCA LA CAMPANETA) Silenci, si us plau. Procedim a votar. Que aixequin la ma els que estan dacord amb la proposta del fiscal Miltias. (DOS JUTGES AIXEQUEN LA MA) Es clar. Lgic, natural, ara els altres dos votaran en contra. (SORIGINA UN NOU GUIRIGALL A LA SALA) Per favor, silenci si us plau. El senyor Polifono te la paraula. POLIFONO -honorable audincia de la ciutat dAbdera. Estem apunt daprovar la proposta mes monstruosa que mai no hagi estat proposada a un tribunal. Perqu aquesta sentencia, de pronunciarse, faria somoure els preciosos drets de la humanitat entera. Perqu si Abdera ja no es pot llogar ni lombra dun ruc, el sentit de la propietat sen vindr per terra, i tornarem al temps de les cavernes!! (NOU GUIRIGALL. FILIPIDES TOCA LA CAMPANETA) FILIPIDES -apa, anem despresa. Aneu al gr. POLIFONO-I jo pregunto, com es que el fiscal Miltias sha pronunciat daquesta manera? Pregunto, pregunto... Miltias, digues... no es

veritat que ahir a les dotze de la nit, en el ball de mscares, us vareu comprometre a accedir als desigs del senyor Estruti i pronunciar-vos a favor seu? Tot se sap a Abdera, tot se sap!! (GIRIGALL MES FORT) Repblica dAbdera, que et surtin els colors a la cara!! Existeix un pacte secret, una confabulaci de les classes mes altes i aristocrtiques de Trcia, per fer triomfar la causa del dentista!! Aquestes classes shan unit amb un pacte que pot acabar amb la vida daquesta ciutat!si, tot se sap, tot se sap a Abdera, i jo he sabut de les maquinacions que el dentista Estruti i la seva esposa, han exercit sobre el tribunal. ESTRUTIO -no, no, es fals, tot es fals!! (DE NOU, UN GRAN ALDARULL) FILIPIDES -senyors, he dit silenci!! Apa, per favor, calleu. Ara te la paraula el defensor senyor Fisignato. FISIGNATO -respectable jurat. Tinc vergonya de posar-me a parlar. Una gran vergonya, pel respecte que es deu en aquest vell recinte, tant venerat pels nostres pares. Demano un acte de respecte envers ell. (TOTS SAIXEQUEN I GUARDEN SILENCI)

Certament que es difcil de dir res. Veniu, honorables lletrats, veniu oh excelsos predecessors que vareu erigir aquest lloc com el triomf de la equanimitat, de la saviesa i lhonor. Ser precs que ens posem tots de genolls i demanem que es purifiqui aquest edifici, tant malparat desprs de les paraules del senyor Polifono. FILIPIDES -posar tota la sala de genolls em sembla excessiu. Aneu al gra, si us plau. FISIGNATO -que es aix que ha gosat dir aquest home?? Pregunto, que es aix?? Potser els nostres ciutadans, els nostres lleials i valents ciutadans, habitants dAbdera des de tants anys, no estan per damunt de tot sospita? Es que es pot sospitar sense el mes petit fonament? Honorables pares, honorables ciutadans. Aquesta ciutat sensorrar si comencem a dubtar de tots i de tot, si ens fa trontollar el dubte... per si hem de seguir per aquest comi, seguim-hi. Perqu jo, honorables senyors, tinc proves de que el gran cacic Estrobilo, es va retirar en una sala apart amb els jutges que han votat a favor del burrer. Digueu-me: que pot tenir a veure el gran Cacic Estrobilo, amb un insignificant burrer, amb un burrer de la pitjor espcie...

(COMENSA EL GIRIGALL DEFINITIU. CADA VEGADA ES PITJOR. EN UN SILENCI SURT EL JUTGE FILIPIDES AMB LA PERRUCA A LA MA I ESGARRAPAT I DESPENTINAT) FILIPIDES -Aix, ja ho sabia jo. Tot sen va anar en orri, quan varen sortir els ideals. La batalla, perqu aix va ser una batalla, fou terrible. El burrer va pegar al dentista, el dentista al fiscal, el fiscal a Polifono, Polifono a Fisignato, i Fisignato em va enclastar la campaneta per barret. Els jutges donaven cops a tots els que shi acostaven i aquests tamb els picaven a ells. Al final, mal girbats, amb contusions I macadures, tots abandonaren la sala, mentre els dos picaplets es retiraven amb llurs clients. (DESPRES DE FER EL QUE INDIQUEN LES PARAULES ANTERIORS, TOTS SHAN RETIRAT. APAREIX ARA ESTRUTI I FISIGNATO) ESTRUTI -(FURIOS) Malet director de la Companyia dEscaroles de Gernia ! que he guanyat jo amb que li fes mal el queixal del seny ? he perdut la meitat de la meva clientela, i un altre dentista acaba dinstallar-se dues portes ms enll de la meva, per fer-me perdre la que em queda ?! .. i qu dir de la meva categoria de la meva posici social he fet el ridcul espants!! Crec que el mes sensat que puc fer, es abandonar aquest procs. FISIGNATO -Senyor dentista Estruti, per que diu ara? Tota la ciutat est pendent de vos en aquests moments ! tot el que ha perdut es molt lamentable, ho reconec, per ara es juga quelcom molt ms important, ara es tracta dels ideals, de la humanitat!! Es precs tirar endavant, peti qui peti, i caigui qui caigui!!

(SURTEN. ENTREN POLIFONO I ANTHRAX) POLIFONO-pel teu sagrat dret de representant del poble humil dAbdera, tens el deure de continuar el plet. Sest a punt de fer un greu afront a la causa de tots els burrers de tot el mon !! home, aixeca lesperit !! ara ests a punt per al triomf !! i guanyarem !! pots estarne segur.Per cert, que necessito que em donguis 4 dracmes mes, per atendre els honoraris del plet. ANTHRAX -ja no em queden diners, senyor picaplets. El ruc est dipositat, junta amb els mobles i els llits, a la casa dempenyoraments. I fins he tingut de posar a servir la meva nica filla, cobrant el seu sou de dos anys per endavant, per donar-lo a vost. POLIFONO -ah, tu mateix. Tu mateix, si prefereixes abandonar-ho tot a dos passos del triomf ... tu mateix.

ANTHRAX -no... no senfadi, senyor Polifono. Ja pagar... ja pagar... POLIFONO -home, aix ja est molt millor. Necessito que em portis els diners aquesta mateixa tarda, dacord? I ara et deixo. La meva clientela cada dia s ms nombrosa. Aquest plet mha fet agafar molta fama. I no oblidis que cal que et mantinguis ferm, i em facis cas de tot!! ANTHRAX -hummm... encara vol quatre dracmes ms. Ja nhi vaig donar quatre, i ara en vol quatre mes. Si guanyo noms men quedaran quatre, per amb aix encara puc comprar un altre ruc haig de continuar peti qui peti !! Aquesta vegada li tocar el torn a la meva dona, no hi ha pas cap altre remei. La posar a treballar a casa del taverner Croax, i li demanar a Croax que em pagui dos anys de sou per endavant... aix tindr els quatre dracmes. No hi veig cap altre soluci. Ai Anthrax, coratge!! Temps mes difcils has passat, i sempre has tirat endavant... En fi, que hi farem. Mira ja soc al davant de la meva barraca. Ara la meva dona ja no estn la roba molla a lentrada. Es clar, com que ja no tenim roba...

(ENTRA A LA BARRACA. CAMVIA LA LLUM)

CROBILA -el pur de faves ja el tens apunt. Dall ja no en queda. ANTHRAX -ja... ni alls ens queda!! Comento a menjar pur... em moco el nas ... dona dic... hem passat temps ms difcils... botzina alguna cosa, junt als fogons, i no contesta... dona dic... Polifono el picaplets, ja el coneixes... vol quatre dracmes mes. CROBILA -per si ja no tenim res, home! ANTHRAX -continuo menjant. Em torno a mocar. dona dic, no podem fer res mes. Hem de guanyar aquest procs, per poder pagar els deutes. CROBILA -per si ja hem posat la filla a fregar, i li hem cobrat el sou de dos anys! ... ANTHRAX -si, dic jo, aix ja no te remei. Per el picaplets tamb diu que ell ha de viure. CROBILA -aquests si que es donen bona vida!!

ANTHRAX -ara, tornar-se a mocar, ja no tindria sentit. Sigui com sigui, li haig de dir. He parlat amb Croax, el vinater. Saps, est molt interessat que vagis a treballar a casa seva. Es una bona collocaci. i em pagar el sou de dos anys: Quatre dracmes. Vol que li facis el dinar, que tinguis cura de la botiga... s molt bon home... no crec que et pegui gaire... ella calla, no diu res, mira fix un rac. Vinga, sempre has estat una dona valenta i bona dona... i el pur de faves era molt bo... ella inclina el cap. Est be, per favor, digues alguna cosa!! CROBILA -quan hi Haig danar a casa de Croax? (PAUSA. ANTHRAX NO DIU RES) Est be, adu. ANTHRAX -adu Crobila, esposa estimada. Sempre has estat una excellent companya. Ella sen va. Surt una rata en un rac. Sempre que Crobila surt, entren rates. Ai, que aix es la misria, Anthrax, la misria. Sort que, quan guanyi el plet, en lloc de comprar-me un ruc, el que far ser tornar els Diners al vinater Croax, i fer que la meva dona torni a casa. Acaba de sortir una altre rata. Maleides!! Fora de casa meva!! (SURT. MES LLUM) Ja soc de nou al carrer. Hi ha gent a tots costats. La plaa es ben plena de gent. Les tavernes tamb son plenes. I tothom parla, parla, parla... sento el meu nom per tots els costats... la gent maplaudeix i tamb Xiula... la gent es baralla, es baralla tothom!! Per que es aix?? ... que ha passat a Abdera?? (TOT EL QUE DIU ANTHRAX SHA FET AMB MIM. FINALEMTN COMENA LA GENT A CORRER COM ESPERITADA DUN COSTAT AL ALTRE. ELS LLUMS SAPAGUEN) (VEUS EN OFF DE PROMOTOR TURSTIC, PROLETARI...??) (VAIXELL DE TIFIS) TIFIS - si senyor, ja estic de nou al pont del meu vaixell, amb els estels damunt del cap, la lluna a lespatlla i els meus vestits plens dalgues i de greix!! Eh... que es aix?! Sembla terra!! Al tim, es terra!! Terra, minyons, terra!! ... ser una de les meravelloses costes, alguna daquestes ciutats plenes de llum i colors!! Es qesti de veure quins negocis surten aqu... HOME 1 - capit Tifis!! TIFIS - qui s que em crida?? Qui puja al meu vaixell...!!

HOME 1 -soc un home que no vol dir el seu nom. TIFIS - aix va be. Quan un no vol dir el seu nom, s que el negoci es dels bons!! I que vols de mi, home sense nom?? HOME 1 -foc, capit, foc, vull cremar tota una ciutat!! TIFIS - amic meu, Tifis et pot donar tot el que vulguis. Soc una espcie de sucursal de linfern jo !! aix que vols cremar tota una ciutat, eh? I com es diu aquesta ciutat..? HOME 1 -Abdera!! s una ciutat maleda, per culpa dels rucs!! TIFIS - Abdera... es diu Abdera la ciutat del nostre amic!! Escolteu be aix, es diu Abdera!! Resulta que hem tornat a la ciutat don varem sortir. I on el vols aquest foc? HOME 1 -vull cremar les granotes!! TIFIS - no et preocupis, es rostiran a milers!! Farem una gran foguera. I es pot saber perqu ho vols fer?? HOME 1 -la meva causa es justa. Cal progressar i amb tantes granotes no es pot progressar. Esta en joc la nostra llibertat!! TIFIS - aix si que es interessant! Provocar un incendi s un plaer, quan es defensa la llibertat!! Estem al servei de les finalitats mes elevades!! Cada vegada es igual: per vosaltres es tracta dideals i per nosaltres, s qesti daiguardent i de diners!! Sens dona categoria, als que no tenim escrpols. I quan pagars?? HOME 1 -et donar cinc cents dracmes. TIFIS - dna-mels !! per veig que portes la bossa molt plena !! a veure que es. (LI ESTIRA LA BOSSA) Son perles autntiques!! HOME 1 - es tota la meva fortuna, capit!! TIFIS - fora!! (FUIG I EN SURT UN ALTRE) HOME 2 -capit Tifis!! TIFIS - el mateix!! Vens dAbdera, ciutad?? HOME 2 - dAbdera, si!! TIFIS - i com es natural, lluites per alguna cosa elevada i molt important.

HOME 2 - lluito pel progrs. TIFIS - tamb es un bon ... amb aix solc fer molts Diners. I que vols?? HOME 2 - foc, capit, foc!!! TIFIS - foc!! Aquest es un article de molta demanda darrerament!! I on el vols aquest foc? HOME 2 - vull cremar el despatx del dentista... de tots els dentistes!! TIFIS - i quan pagues?? HOME 2 -sis cents dracmes!! TIFIS - dna-mels. (ELS HI DONA. LESCENA SILLUMINA DE VERMELL) Amunt mariners de totes les aiges, amunt !! nedeu fins a la platja amb un ganivet a les dents i plens de greix. Taurons meus, que feu les meves ordres !! a terra, a terra, cremeu les seves mentides com si fossin palla !! (AMB UNA PANTALLA ES RELATA TOT EL PATETISME DE LES ESCENES GUERRERES) Ja crema!! Ja crema!! Abdera, el meu alegre foc dencenalls!! Tifis balla amb la llum de les teves flames. Aqu es rostiran les teves granotes, els teus plets, la teva gran tonteria!! Mireu, mireu els seus habitants, com corren i salten!! Ara, ara ja no hi pensen amb el burrer, el ruc i el dentista, ara noms tenen temps per crrer. Les cames els toquen lesquena de tant de crrer!! Ja podeu tornar, els meus fidels mariners, sha fet bona feina!! IRIS - (DESESPERADA) Tifis, Tifis... capit Tifis!! TIFIS - qui crida des del moll!?!? Iris, promesa meva, vdua carbonitzada!! Per, perqu crides?? ... Tifis sen torna al mar, amb els seus barrils doli i de vi, amb les seves canons i amb el foc desfermat!! El meu vaixell llisca sobre laigua, cam de les estrelles!! Jo he estat en aquesta ocasi, la justcia que ha catgut damunt aquesta ciutat, i que caur una i altre vegada, quan els homes no siguin capaos dentendrels, i per la vulgar obra dun ruc aixequin fogueres i banderes!! (ES FA LA LLUM. ENTREN ELS HABITANTS DABDERA, MAL FERITS) FILIPIDES -i aix es el que va passar a Abdera, per culpa del malet plet del ruc, es va encendre, es va cremar i va quedar totalment destruda per les flames. Aqu estem ara tots entre aquestes runes, amb el

cap cot, fantasmes nocturns, sota aquest sol que segueix brillant com si res no hagus passat. PELEIES - sols queden les parets negres. CROBILA - i les finestres son buides. MASTAX - est tot ple de fum. TELESIA - la meva banyera sha fet a trossos no era de marbre. ESTROBILO-les meves granotes sagrades shan cremat !! ESTRUTIO - tinc la casa cremada, ja no em queden clients... ANTHRAX -ara ja no tinc ni la barraca!! (TOT DE COP ENTRA EL RUC A ESCENA, QUE FUIG ESPERITAT) MASTAX -eh, per qui ve per aqu? AGATIRSO -es el ruc... ve pel que abans era la plaa. PELEIES - fixat... el ruc!! ESTROBILO-si... el ruc... el ruc dAnthrax!! FILIPIDES -sha escapat!! MASTAX -ell te la culpa de tot!!!! CROBILA -si, es veritat, ell en te la culpa!!! Ell es el criminal!!! PELEIES si no hagus estat per ell, no hauria passat res!!

ESTRUTION-es un incendiari!! TOTS - va, agafem-lo!! Que pagui per tot el que ha fet!!! ANTHRAX -el meu ruc!! El meu ruc!! (VAN PER AGAFAR-LO PERO EN AQUESTS MOMENTS EL RUC FA UN CRIT I TOTS QUEDEN QUIETS COM EN UN QUADRE PLSTIC, A PUNT PER FER-LI MAL) RUC - (AL PUBLIC) permeteu-me, senyors, senyores, amics meus... permeteu-me si us plau. Abans que aquesta colla magafin i em facin a trossets, permeteu-me de dir unes paraules. Ja se que no s gaire normal que un ruc parli, per es que hi ha gaires coses normals en aquesta histria??

Jo demanaria a cada un de vosaltres que em contestes amb tota sinceritat: qui es realment el ruc daquesta histria?? Esteu segurs que soc lnic ruc daquesta historia?? O es podria dir que hi han fora mes rucs??

FI