ACTDS DDL IUITD C()L.

L() INTDRNACI() DD IIDNGUA I TITDRATUR CATATANDS

12-17 de setembie de 1988
v t c0t-.Lo0ut tt{rERt{Act0iAt OE llt{El I TMRAruRA CATAI.'{ES

Tolosa de Llenluadoc,

UNIVERSTAT DETOULOUSELE MIBAIL TOLOSA DELLENGUADOC 1 2 - I 7 D E S E T E M B R ED E 1 9 A

Publicacions l'Abadia de Nlontserrat de

EL MODE D'ACCI VERBAI COM A CATEC'ORIA ORACIONAL: FACTORS QIJE INTERVENEN EN LA SEUA CONFIGURACI

0. En aquesta bteu comunicaci pretenem repassar les difetncies entre els conceptesde <mode d'acci> i <aspecte>i mostrat, una vegada assenyaladesles oposicions pdncipals que s'estableixen per a caactetitzar la categotia de <mode d'acci vetbal>, la necessitat d'estudiar aquesta ms que no com una categoria verbal, sl com una categoria otacional en qu intervenen alguns factots sintlctics. De la influncia d'aquests factors ens lirritatem a apuntar aquella que practiquen el subjecte i els objectes ditecte i indirecte.r Utitzem la denomiaci de <mode d'acci>, cortesponent aI terme <Aktionsat>, com a categoria verbal, enfront d'altres denominacions proposades, perqu s la que compta amb ms tadici a l')mbit de la filologia omiica. l. Entte les nocions de <mode d'acci> i <aspecte> es ptodueix sovint una confusi terminolbgica i conceptual que obliga d'intentar una delimitaci i
1. Volem adveti que quest teball es basa en u estudi bs detallat del tena que ve ser pesedtat coo a memia de lliceciatura a la Uives! dad Cooplutense de Maclid pd seteobre de 1986. Aquesta meoria, que dcs dad posem a disposici de les persooes interessades pel tema; fou didgida pel Dr, Igoacio Bosque, a la resposabilitat del qual auibuim qualserol ecet que hom pogus oba l oste teball, i e sosaem totes les etades i defectes. 2. Aquesta cofusi e veu favoid pel fet que el oode d'acci, a <frfeociadel que ocore nh f516, do t u clrsideraci uuloioe e

202

a. . {Arr{Ez LA{EZ- ^. DB rrr roRRB

Per a estblir aquestadelimitaci cal teir en compte que el concepted'<aspecte>es refereix a la forma en qu el padant presenta una situaci e relaci al temps flsic o defctic, sempe que la llengua oferescauna forma sistemltica d'exxessarla tria d'ua determada presentaci. Quant aI concepte de <mode d'accir, es refeeix a la constituci temporal intema d'una situaci (ete nent per sittaci el referent de la predicaci), independentment del temps flsic o delctic, s a dir, a la forma de classifcar la osta concepcide la situaci. Es pot dir, doncs, a grans trets, que el mode d'acci t un cadcte lxico-semlntic i (quasi)oblectiu, mente que I'aspectes de caricter moolbgic i (quasi)subiectiu. 2. Les nombrosesdassficacions que s'han donat del mode d'acci es basen ----<xpllcitamento impllcita- en un conjunt linitat (1981:288),serien: dbposicionsque, seguiatFraagois ptocs en sittaci/ procs lon de ituaci (& a di, <propie tat)r), exemple: ( 1) pedode a. Joanfabtica rellotges(ara,en aquest de temps) b. Joan s rellotger

procs estatfufprocs ilin)mic, crrnrp'let (2) a. Joansap la resposta b. Joan llegeix la resposta

ptocs duratiaf yocs pantaal o istantani (entesala instantaneitat no com a propietat flsica, sin com a propietat d'un succspercebut com a tempoalnent indivisible. Fxemple:

la teoria liogifstica, i taob pcr lc! fcqiicots itctfclocic dueixe soviot cntrc .obds.

que cs pq

EL ODE D'ACCI VEIBAL

20t

(3)

a. Joan dibuixa b. Joan esternuda

procs tlicf procs atlh (del grec tlos "fi", "acabament") segonsla denominacide Comrie (L976), s a dir, limitat/no limitat, amb tendnciaa una culninaci lgica/sensetedlncia a una culminaci lbgica, Exemple: (4) a. Joan dibuixa un mapa b. Joan dibuixa

A partir d'aquestesoposicions,i segonsles jeratquitzacionsde trets estableftes distintesdasentre els difeentstipus, sorgeixen sidcacions,reduibles a la dassificacide Vendler (19671 en estats, >) i ass actiuitats,rcalitucios (<<accomplishments oliments(<aclevements>). Aquestes distincionsresultende dos critetis fonamen<<duratiu>/<no tals basats en les oposicions duratiu> i <tlic>/<no tlic>, i ja es poden albirat, eocaraque no fomulades de maneta erpllcita, en autors com ara Aristbtil i Bello, respectivament. que s'estableixen 3, kab,les oposicions la classifcaci resultant, malgat sef tils per donat compte de les representacions ngstiques fonamentals del mode d'acci, no sn suficients per a erpcar els comportamentsdesigualsque s'observen segonsel coDtext. Els lmits entre les feents categoriesno semprees poden estabr amb rigor i per aixd hom pot dir que s en realitat el context el que explica la seleccidel valot adient de cada vetb quant al mode d'acci. El verb aporta, al costat d'una indicaci temporal i aspectual, una noci sobre el tipus d'acci o estat al qual es refereix. Aquestes idicacions. en combinat-seamb uns altes elementsdins l'oraci, s'influeixen i es modifiquen ente elles. El mode d'acci del verb s un facto ms dels que conflueixenen la informaci sobre el tipus d'acciindicadaen l'estuctuaoracional,que no sempre coincideixamb el mode d'acciblsic que aporta el verb. Com indica Verkuyl (1980), els verbs poden estar <prespe-

204

A. M. MARTNEZ LAfNEz - A. DE LA ToRRE

s a cificats>en termesde (icanvi), (+durada), (-l-culrninaci), d'accipotencial>, de la mateixamadir, poden tenir un .<mode respecte del els noms estanpte-especificats nera que, per exemple, nominal en qu tet (+comptable), malgratque siga el sintagma enta el om el que determina si la refercia de la pegalxica s comptable o no. De la mateixa manera,un verb com aa dibixat pot estar pre-especilcatcom a duratiu atlic, perb en combinar-se en quantitati nominalobjecteditecteespecificat amb un sintagma pedectiu apareixen l'otaci resultantcom a un valor aspectual duratiu tc, ex: dibixax abre. L'estuctua oracional bisica per a la configuraci del mode d'acci otacional pareix ser la formada pel verb i pel subiecte, l'objecte directe, l'objecte indirecte, el complement regit pel vetb i algunselements advebials. Vistes les limitacionsd'espaique imposaaquesta comunicaci, ens rcduirem a assenyalar el paper que acompleixen el subjecte, I'obiecte directe i l'indirecte en la configuraci del mode d'acci, ents aquest com ua caractelstica de I'oraci ms que no del verb aiat. per la infuncia del subiecte, hauremde dir que 4. Comeneant alguns substantius, derivats de verbs, pareixen apotar el mode d'acci del verb originari. Aixl en exemplescom ara: (5) a. L'accs de tero el va periudicar b. La proteccide son pate el va perjudicat

protecci accsaportaun caracterpuntual a petiudicar, mentte quLe que no s possiblela comli dna un caicter duatiu. S'obseva binaci quan el car)cter del verb esdevmolt macat com a duatiu o puntual n sentit irives a I'indicat pel nom: (6) a. *L'accsde terror continu b. *La proteccide son pare I'intenomp

EL uoDE D'AccI

VERBAL

20'

Els substantius abstractes referits a perlodes de temps pareixen aportaf sempre un matls duratiu: (7) 3 *La infantesa de Joan ens alegri

Els substantius continus sembla que tamb donen un caie duratiu al verb: (8) a. b. La pluja caigu durant tota la nit El projectil caigu durant tota la it

Els substantius discontinus inanmats eliminen el caire dinmic dels no-estatius; per aixd Plazack (1979) considea aquests casos com un tipus especialde situacions dinmiques <<extensionals>, en les quals el caicter de canvi que sol assignar-se a les situacions oesttiquesno apareix. (9) a. b. La casa rompia la perspectiva del cane El du conia tot al llatg de la fontea

En aquests casos de subjecte inanimat, Bertinetto (1981) poposa que es distingesquendues accepcionsdel verb d'acci: una accepci apositiva, que indica uia caactersticaestable del subjecte inanimat, una accepci dinmica, que suggereix la presncia d'un agent, les funcions del qual transmet a l'entitat inanimada.

A bada del tipus de significat denotat pel seu nucli, la constituci del sintagma nominal tamb influeix, de manera decisiva, en la configuraci del mode d'acci, com veuem als segents exemPres:

3. Noteu que, com a qualitat, un substatiu @m ^r^ it lntet (o joventut, bellese...) s que admetun pledicatpuotual.

206 ( 10)

- A. DE LA To.R3 a. M. Ax.rNEz LAvEz a. El coredo arib a l meta (*dutant dues hotes) b. Els corredots anibarcn a la meta durant dues hoes

on obsevemqug un vetb d'assoliment admet locucions adverbials de duaci si el subjecte s un plural indefnit, com va observat r (no duratiuVerkuyl (1972), el qual don) compte de I'Aspecte duratiu) de I'oraci segonsque aquestatinga un sintagmanominal subiecte especificato no. Aixl, com indica Verkuyl (1972:L02), en les oracionssegents; ( 11) a. *Un pacientd'aclva morit dutant mesos b, *El pacient va modr dutat mesos c. *Aqrrests dos pacients va morit dutant mesos d. Alguns pacientsvan moi dutant mesos

la di{ernciano rot ser atribuda al verb, que s el mateix en totes les otacions.El factor rellevant pateix ser la diferncia en Ia consd'11 que van amb l'astituci dels SSNN subjectes. Als exemples teisc els subjectes es refereixen a quantitats especificadesde pacients, per aixb no podenserduratius;a l'exemple(11)4 el subVal a dir, perqu iecte fa refernciaa una quatrtitat no especificada. el mode d'acci puga ser no duatiu es requeteix un subiecte de quantitat especificada. Si la quantitat del SN subjecte no esti especificada,l'Aspecte resultat serl dutatiu: (12) Els pacients moriren durat hores

Per retre compte de la difencia entre EspEcrFrcAT/ No Es. pEcrFrcArque utilitza Verkuyl (1972),Platzack(79791itrodueix (+/<DrvrD>)com a rcfomulacide el tet a/._ DrvrsrBLE
4. Verkuyl distigeix Jpedrd', tpecte otu 1ond, eqvaleot aquest darrer a all que oslte cnteneo per Mode d'Acci.

BL UODE D'ACCI VERAL

207

I'oposici courtenE / xo corpraBt.B; I'esmetat tret difereix de corrrt,rnr,r / No corrprBl,E pd fet de ser semintic i no sintictic, i perqu s'apca tant a sintagmesnominals (SN) com a oacios. Es diu que un SN t el tet -orvro si fa eferncia a una forma precisos.En aquestsentit, fixa o a uns llmits temporals i espacials cinc pomes s -prvm mente que pomes s { nwro. A ms, el {L com amb s { /-owrn es pot mmbinar tant amb + PLUR - PLURAL. pel tret + DrvrDfan referncia Les oacions marcades fan refea processosi[imitats, mentre que les oracions -rvr rncia a processoslimitats. Les oacions iteratives s'interpreten com oracionsmatcadesamb ILURALi, per tant, pden ser + Drvm (per exemple; foan ua anar txoltes aegadesa Londres\ o -ntvm (loar ua tnar a londres dues oegades). Val a dir que les constuccions SN * SV admeten el mode d'accino duratiu (puntualo terminatiu)si el SN t el tret +EspEcrFrcaT,s a dir, -nrvro. s-rsprcrc,tt (s a dir, *rvo) no s'a Quan el subjecte merd I'Aspecte no duratiu; l'Aspecte resultant s sempreduratiu: t r', ., I duranttreshores JunDarenconvloaF *en I treshores

HeE vist que, en absncia d'altrcs constituentsotacionals,la no especifcacide la quantitat del sintagmanominal subjectepot relacionat-seamb el car)cter duratiu. Sols el carcter especificatdel subiectepot admetre l'Aspecte no duratiu, tot i que pot admeue el duratiu amb els verbs que compoten idea de moviment continuat (o d'iteraci). 5. Els verbs uansitius formen amb I'obiecte directe una unitat sintlctico-semlntica, les propietats de la qual s'escampen per tot ef predicat. Agb constitueix una a ms per a no parlar de mode d'aca del oerb, ja que, si en parllssem, a1s exemplesdel tipus: ( 14) . Lluisa i Gongal meniarenduant hoes b. *Lluisa i Gongal meniaren un entrep du. rant hores

208

A. M. MARTNEZ LAfNEz - ^. DE LA ToRRE

caldriadistingit-hi ente un verb meniar uratirs i tn vetb meniat no duratiu,la qual cosano pareix tenh massa trellat. Per tant, el mode d'acci oacionales veu afectattamb pel SN ObjecteDirecte,com s'obseva en (15), on l'exemplea es refe(procsduratiu tlic), perb passa teix a una realitzaci a set dctivitat (procsatc)en on l'OD s un nom continu:
( 15) a. Joan va menjat ,,., 1t"."",t.., en cinc minuts *durant cinc minuts "en cinc minuts durant cinc minuts

b. Joan va menjar pa

De la mateixa maneta, si el SN objecte diecte s un plural indefinit, I'otaci esdev durativa, amb qualsevol tipus de verb, tal com s'esdevamb el SN subjecte: (1) a. Lluisa tob) u bolet a les tes b. Lluisa tob) bolets durant tres hores

En el cas que el SN objecte directe siga un nom continu, el cacter esultant pot se tant 'assoliment (aconseguiment de carlcter puntual) com d' actiuitati t1/, .. ,. ( f aizua ) l l u t s al r o D a ) I gent , I en dueshores { . ( durant dues hores

Molts verbs poden construir-se amb un objecte directe o amb complement preposicional. Aquestes construccions ndiquen sovint diferet mode d'acci, com aa a: (18) (19) a. Jordi va escriure la carta b. Jordi va escriue en la catta a. Jordi va menjar una poma b. Jordi va menjar d'una poma

BL MODE D'ACCI VERBAL

209

limitats i el comon les oracionsamb OD es refereixen a plocessos plement preposicionaldna com a resultat oracionsrcferides a processosillimitats . El problema estd en la determinacide la rdaci sintcticacnAquests intoduit amb la preposici. ue el verb i el complement complementsno sn ppiament circumstancials,segonsque arma Plazack (1979), i^ que la preposici que els innodueix depn del verb, la qual cosaimpca un grau de cohesimaior ente aquest i el tipus de complements als qualsens referim.Platzackconsidera que aquestscomplementshaurien de se considetats f orvm, d'on el caicte de procs illimitat resultant quan s'afegeixenaI verb. Per donar compte de I'efecte dels sintagmesnominals sobte el mode d'acci6 oracional, cal tenir en consideracitamb, com subradla Carlson (1981:53), les funcions semlntiques(o <casos>) dels argumentsdel verb. Es plantejaaixl la qestide la difenciaentte obiecte<efectuat)r (que arriba existh com a esultat de 1'activitat indicada pel veb) i objecte <afectat>(transformaten si mateix o en la pel veb). Per relaci.amb el parlant per I'activitat assenyalada (201

a- TYaigesciue el llibte durat hotes b. Vaig llegir el llibe durant hoes

En 20a I'objectefectuato objectede esultat fa de I'oraci una realituci (d'on l'esttanyesade la seuaaparici amb dura ), mente que en 20b I'objecte afectat no canvia necessriament el caire d'activitat (tot i que pot fer-ho en uaig llegir eI llibre en daes bores). Les oracions amb objecte afectat com aa I'home maltract e! gos,la dona la rcntar eI oestit podertser sempedutatives,mentre que les oracions amb obiecte efectuat com ara l obrers de til constrairen la casa,Maria redactl eI projecte poden lterptetar-sesemprecom a realitzacions. estanen plural o sn continus,la distinci Quan els objectes <afectat>/<efectuat>pateix neutralitza-se, almenys pel que fa a.l

2IO

L rt. xARTfr{BZLA{EZ. . DB LA mRRs

mode d'acci, ja que en ambdscasosels sintagmesverbals passeo a indica activitas de duraci atIica o accionsrepetides. fgual com ocotre a l'OD si I'Objecte Inditecte Do apareixspecicat pel que fa a la quantitat, s a dir, & f orvm, nomss pos. sible la interpretaci durativa o itetatira. Per e*emple: (21) Entregi el regal a molts riquets duat tres nores

6. Podem concloure, d'acord amb allb que hem vist sobre la influncia del subiecte,l'objecte diiecte i l'idiecte en la contguraci del mode d'acci otacional, que pet tal que es produeica un mode d'acci otacional duatiu es requeteix que alar-nys un dels elements de nudi nominal (b un SN subiecte o un SN indb6 en el S Pred) siga <no especificat> eu la seuaquantitat, s a dir, +DrvrD. Aquesta conclusi, cal matisar.la amb l'estudi d'alues elements oacionals que influeixen en el Mode d'Acti, cosa que no s'abordaen aquestapresentacidel tema. Ae M. MnrfNrz Ltft'tsz ANroNr L ToRE

BIBLIOGR,{FIA B*rNsrro, P, M, (1981), Il caattee el procetto (aAktioasab) in italiaro. Ptopotte, intatticmete ,notit)at. pel lnd tipologia dcl lessico 'urbale, as Div. Autors, Teapo oerbale, ttr4ttule qsantilicatc in !ot,nd logic (Fitenze, Accademia della Cusca), plgs, 11-90. B 6co, Edud (1982), Errtorn els tep oetbals i els cotceptes d'<?ecta, adhliontt> i aettadib en catall, <Els Magesr, 25, pgs. l09Ur. Cmison, L. (1981), hped arr Qrlanrilicarion, <Syntc aod Seraanticsr, ' vol. 14, Texse axd Aspect (Acadcmic Pess), ptgs, 3164. Conre, B. (1976), Aspect (Cambridge University Press). F8.,rNgos, J. (l98ll, Tnoaax rc.rrrt 'itttpitarior, lotaelle sar I'atpect et YA*tionsrt, <Linguisticae lavestigatione*, V. 2, p gs. nrnl.

EL UODE D,ACCI VERBAT

2tl

Pt ^rz^8' . On ,Tbc Seatt tic in .rpctatiott d Aspca axd Ahtiorsat. A s*ty ol intern.l t,t rctetatcc in Sadisb(Fois Publicrtiooa,Dor4 Echt), Vnror,rr, Z. (l%i7r, Iitgtstict b Pbitotopbt (Itbc, Goell Uivcsity hc.!). Vanw, H. I. On2r, On tbc cottrposiottd rats. ol spects (Rci.dd, Dodcct). - (1980), O tbe propet cla.ssifuarion ol cocstt dtt oe pbrascs, <Tlfote ticd Liaguisricsr,7, l, 2, !gt. lt7-L4p.