rent arreplegar les propostes mnimes al final del volum com una mena d'apndix?

(s curis trobar-nos amb gaireb set pgines abans d'arribar a la. 1.^ narraci). Agrupades les narracions, prirner que res^ la lectura romandria menys desorientadora i ms coherent. Aix/noms s una suggerncia si la collecci ha de continuar en aquesta lnia. Caldria, ara, un Uibre orientat ms cap a l'infant, que no pas un llibre per a nfantsadults; potser per aquest motiu l'hem trobat tan imantabuls, miltifarillan't i quantisplendent. Enrien Sbastian i Munoz

. ' Ei collar niaragd del rei Husseim Edicions del Bidlent. Valncia, 1984 (col. ESPLAI, nm. 1). ' En 1975, Primer Premi Permanent de Narrativa de la Fundaci Huguet, amb Penlope sense pls. ' En 1980, obt el premi Enric Valor, de Castalla, amb Narracions de Macolim, encara indit, si b algima narraci aparegu publicada ms tard, com s ara El tort de la Seu a Lletres de canvi.
' TACA, O.: Las voces de la.

novela. Ed. Gredos. Madrid, 1978, 2.* ed. = ESCRIV, V.: El primprincep Hussin i altres narracions. Exc. Ajxmtment de Gandia (Ve. Premi Joanot Martorell, 1983). ' PROPP, V.: Morfologia del cuento. Editorial Fundamentos.

MISCELLNIA HOMENATGE A EN MANUEL SANCHIS GUARNER

Responent a aquell desig que havia fet en Maiuel Samchis Guarner al final del seu llibre ms conegut Lk llengua dels valencians, i que deia adx: Replegueu, joves valencians, el llegat cultunal dels nostres avantpassats, manterai-vos fiidls a la:| llengua autctona, herncia ^ rica de glria pretrita i de: (possibilitats, els sfeus dixebtes, coliegues i amics s'iban aplegat per retre-li el millor testimoniatge de gratitud i a'dmiraci. Com a fruitj de llur quefer investigador,: ens han obsequiat amb el primer volum d'una miscellnia, als Quaderns de Fiolagia de la Universitat de Valncia, en honor del Mestre. Aquest volumins exemplar s encapalat per una srie de treballs monogrfics sobre la vida i obra del Mestre Sanchis a cura de Frederic Llcypls Bauset, Jaume Prez Muntaner, Rosanna Cantavella, Antoni F e r r a n d o , E m l Casanova, L M s Alpera, Vicent Simbor, Pere Rutort i Enric Valor, els quals s'hi acosten pdl' qe fa al seu aspecte htim i erudit. Tot seguit hi trobem sei-

146

xanta estudis d temtica relativa a la llengua, literatura i hi&tria cultural catalanes, escrits per aquells fillegs que ms destaquen arreu dels Pasos de parla catalana i de fora. Ac farem esment d'alguns articles: Cal comentar d'antuvi Llius V. Araol, amb la seua aportaci sobre La llengua dels avis al Pas Valenci, una cronologia trabucada?. Aracil ha escrit nombrosos articles de sociolingstica catalana a diferents llocs del mn. Dos llibres en reuneixen tot el material publicat fins ara: Papers de Sociolingstica i Dir la realitat. Sn essencials com aquest article seu per comprendre l'origen i el procs de la substituci lingstica del catal pel castell. Antoni M.^ Badia Margarit, Rector de la Universitat Central de Barcelona, hi tracta L'acci del substrat i la formaci de la llengua catalana: desprs de passar revista a totes les teories entorn de l'origen del catal occi'dental i de l'oriental, aconsella no de buscar el substrat sin de veure com actua; no sn dues zones geogrfiques amb substrat diferent, sin la mateixa, en la qual la diversa intensitat d'actuaci del substrat don lloc als matisos que ara separen les dues zones dialectals. Bmili Casanova, de la Universiitat de Valncia, desmunta totes les teories sobre l'origen dels gruips --atge, -etge (-ticum, llat), negant que aquests sufixos siguen de for-

maci catalana, i s, en canvi, prstecs del francs a l'poca del catal preliterari. Antoni Ferrando i Francs, cap del Departament de Lingstica Vzilenciaina a la Facultat de Filologia de Valncia, analitza la traducci de l'El Breviari d'Amor en llengua catailana, vessat de l'occiit: la seua difusi en la Pennsula, ima descripci codicolgica, el context histricocultural de la versi catali^ia i les particularitats lingstiques ens apropen a un coneixement ms pregon de l'poca en qu els contactes entre la Corona d'Arag i les terres occitanes i franceses eren especialment intensos. L'anlisi de la llengua li forneix els elements suficients per atribuir a Guillem de Copons l'autoria de la versi. Els estudis arbics tamb hi sn presents: M.* del Carmen Barcel realit23a unes Precisiones sobre algunos arabismos en valenciano y otros nuevos, mentre que Alvaro Galms de Fuentes, iMikel de Epalza i M.* Jess Rubiera de Epalza ens aporten llurs estudis sobre la toponmia rab i bereber als Pasos Catalans. Vkent Escriv, de l'Escola de Magisteri de Valncia, des d'una concepci personal de la Semitica, analitza Jacob Xalabn; Complex de cultura i el narrador. ngel Lpez Garca fa un Assaig d'exiplicaci del diasistema verbal catal i de la seva srie ide dominncia de trets tot apilicant un nou paradigma metodolgic que

147

propos dins la sua Gramtioa Eiminr. D'Universitats estrangeres hi han collaborat:, Giuseppe Tai'ani (Rorna), Klmn Faluba (Budapest), Enric Guiter (Montpeller),.Albert G. Hairf (Cardif ^Galles), Curt J. Wittlin (Saskatchewan Canad), Josep Gisoy (Toronto), Josep M.* Navarro (Bremen), Marie-Claire Zimmermann (Pars). Remarquem esipeoiialmerit Max W. Wheeler (Liverpodl) car al seu article La conjugaci valenciana: Geografia, diaeronia i psicologia realitza un estudi diacrnic de la morfologia verbal combiiiant-M tres punts de vista distihits: la psiooiMngstica, irestruoturalisme i la gcilingsitica. Amb ells explica els canvis lingstics haguts en la conjugaci catalana desprs de 1500 -tot identificnt-ne eils ; punts febles dl sistema. Quatre sn els estudis centrat en les terres del sud del Pas Valenci-. Per Finters que suposen en aquestes contrades els resuiniim breumerat: Jordi Coloraina, id la universitat d'Maioant, (aporta im articile exempQar aplicant els models sociolingstics de W. Labov, eh El parlar de la Canyada de Biar (l'Alt Vinalop). El mtode seguit li peranet d'observar el canvi lingiisitic en mofriment, tot destriant una variable sociolingiMstioa del poble, com ara el fonema de la e cbert del catal. L'apiici de variants diftongades d'aqiiest fonema no s un tret del ca-

tal preliterari, ja q constatei que l's- d'aquestes variants a penes es dna entre els vells i s, plenament en els joves, els quals generalitzen la diiftongaci a la posid tona. Brauli Montoya tracta Alguns problemes d'interferncia lxioo-semntica en una comunitat de parla mutilectal. L'espai estudiait abraa des de la lnia dialeotal de Biar-Busot cap a fHorta d'Oriola. El catal i el castell de la zona s'interfereixen produint espeoialitzacions semntiques, desaparicions de mots, etc, d'Una de les; dues llenges per adopci del terme (o sentit) ali. Frandsco Gimeno (Universitat d'Alacant), rere estudiaT les definicions existents sObr el substrat lingstic eiis proposa ui integraci de la teoria de substrat lingstic n la sociolingstica histrica, partint d'una feiptesi del canvi en la llengua per pressions socials. L'origen del substrat lingstic es deu a una situaci social de bilingsme; el seseig -valenci en castell s una r^a variable idepn sols del parlant i el seu context de la gsramtica social de la comunitat de parla aiiaeantina que mostra l'estratificaci socloeconinica dels parlnts i/o la diferenciaci funcional. Per fi, Lis Quirante Siitacruz (Institut Esipanyol de Cultura, a Roma) collabora amb un text sbre El espacio esenico en la Festa d'Elx. Hi data l'origen dels elements de qu es compon

148

l'escenari de la representaci: el Temple, l'andador, el cadafal, el cel, i en dna el significat simblic de llur distribuci escnica. Aquests articles sn grans aportacions a la nostra cultura popular i lingstica que no dubte d'aconsellar. Per ac ens deixem comentaris a: Ricard Blasco, Joan R. Borrs, Rosanna Cantavelia, Joan Coromines, Sebasti Mariner, Joaquim Molas, Francesc de B. Moll, Joan Oleza, Jaume Prez Muntaner, Llus B. Polanco, Francisco Rico, J. Riera i Sans, J. Roca i Pons, Vi-

cent Salvador, Vicent Simbor, Joan Sol, Germ Colom, Joan Veny... i molts ms que no acabarien la ressenya. Tots ells sn indiscutibles personalitats en la matria que exposen. I entre tots han fet d'aquesta Miscellnia un corpus essencial, til i atractiu per a professors, estudiants i illustrats que volen posar-se al dia en les darreres i n v e s t i g a c i o n s filolgiques que solquen la cultura dels Pasos Catalans. Antoni de la Torre Elx, hivern del 84

JORDI DE SANT JORDI: ENTRE EL CLASSICISME I LA MODERNITAT

Aquest volum sobre la poesia de Jordi de Sant Jordi, preparat per Mart de Riquer i Lola Badia,' recull l'obra completa del poeta, acompanyada d'un extensssim estudi preliminar que va des de la seua poca, personalitat... fins l'obra d'aquest gran poeta que va viure entre els darrers anys del segle xiv i la segona meitat d e l'any 1424. Mart de Riquer i Lola Badia donen llum a molts aspectes biogrfics de la vida de J. de Sant Jordi que encara ens eren desconeguts. Ens informen i posen en contacte en un afer fora curis: el gran inters d'Alfons el Magnnim i Maria de Castella perqu Na Isabel d e : S a n t Jordi, germana del poeta, puga ingressar com a monja al convent de la Sada de Valncia. Com tamb de les gracioses donacions que rep el poeta per part dels reis. Una de les concessions ms quantioses s el privilegi sobre el blat i d'altres mercaderies que s'exporten de Siclia, del qual extreu sis-cents florins d'or anuals i vitalicis, com tamb uns anys ms tard li s concedida a perpetutat l'alcaldia del castell de la Vall d'Ubc. La Cort d'Alfons el Magnnim era un lloc escaient per establir relaci amb una srie d'escriptors notables. Durant els anys en qu el nostre poeta s documentat al costat del rei s'agrupaven al voltant del Magnnim, gran pro-

149