Carnestoltes a l’espai

Carnestoltes entre estrelles, sols, llunes, alienígenes, astronautes, robots, núvols...

2 Tornaveu
Editorial

Sumari

S
empre disposada a prendre inici-
atives, l’AMPA va decidir en una
Carnestoltes a l’espai 2
reunió recent d’aprofitar la nova
oferta del govern de 2000 euros
Editorial 3
per comprar un cotxe nou. Hi va L’entrevista 4
haver una llarga discussió sobre l’ús que
se’n faria, del cotxe. Seria per portar els
jugadors als partits de bàsquet? L’execu-
Artistes del Cervantes 6
tiva de l’AMPA podria usar-lo per anar a
dinar? I també hi havia el problema de la
Relacions exteriors 8
mida: un Ferrari no es podia acceptar per El nostre barri 11
massa elitista i poc pràctic mentre que
una furgoneta, tot i ser molt útil, seria Poemes amics 14
impossible d’aparcar i massa gran per als
carrerons del barri. Lletra menuda - Jocs Florals 16
A més a més hi havia el tema del model.
Tothom estava d’acord que l’AMPA hauria Cuines del Cervantes 28
És l’hora dels adéus 30
de comprar un producte del país, encara
que els cotxes que es fabriquen a Catalu-
Entreteniments 31
nya no deixen de ser alemanys o japone-
sos, no pas catalans. I és clar, el cotxe ha-
via de ser molt ecològic, per tant s’havia
de trobar un cotxe eco-lògic, i 100% ca-
talà. Després de setmanes de recerca van
descobrir que un cotxe d’aquestes carac-
terístiques l’estava fabricant en un poblet
de Lleida un tal Pol Puig i Puig. El vehicle,
anomenat Car-Gol, no podia pas ser més Equip de redacció:
ecològic pel medi ambient: la car-rosseria Oriol Garcia, Stephen Burgen, Inés Caravia,
era de closques de car-gol reciclades, les Cristina Ferrer, Ester Martí, Miguel Vega, Elena
rodes eren bolets secs i endurits i funci- Mendiz, Gemma Salas i Montse Jover.
onava amb un extracte barrejat de cal-
çot i mongeta, produint només la mena Col laboren:
d’emissions normalment associades amb Maria Sol, Mercè Gil, Rosanna Casano, Purita
la ingesta de quantitats ingents de calçots Méndez, Victor Obiols, Eva Guillamet (fotos
i mongetes. No hi havia ni un component Jocs Florals’09), Eulàlia Armengol, Clara Joli,
espanyol i el cotxe estava completament Estefania Medialdea, Xavi Berruezo, Pilar Boix
i Núria Ferraz.
«catalanitzat». Fins I tot el velocímetre,
en lloc de posar 75 rpm, informava al
El Tornaveu és la vostra revista. Si teniu qualsevol
conductor que anaven a «tres quarts de
idea per a un proper número envieu-la a la nostra
cent». L’únic inconvenient –a part d’es-
adreça electrònica:
tar disponible només en color marró– era
que el Car-Gol feia figa si se’l conduïa fora
dels límits de Catalunya. Tanmateix, l’Am-
revistatornaveu@gmail.com
pa ho considerà un detall menor i pensà
Trobareu una versió electrònica del Tornaveu al
que rebria la comanda tan aviat com el
blog de l’ampa:
Senyor Puig i Puig hagués recollit prou
closques del tan lleidatà Aplec del Cargol
d’enguany. http://ampacervantes.blogspot.com/

Tornaveu 3
 L’entrevista

M’hi vull quedar...

Amb nom de princesa, un segon cognom que imposa respecte i un aspecte físic que sembla més
d’alumna de 6è que no pas d’una professora, aquest any ha arribat a l’escola Cervantes l’Estefania
Medialdea Van Veijfeijken, la professora que ha omplert el buit que van deixar l’Amparo Tello i la
Marta en els nens de 3er.

De mare holandesa i pare català, «una molt bona combinació» l’Estefania reuneix una sèrie d’in-
gredients que la fan una mestra adient pels temps que vivim i el lloc on ens trobem: ha viscut la
multiculturalitat de primera mà, parla 4 idiomes i, darrere d’aquest aspecte juvenil i desenfadat,
amaga una experiència diversa en el món de l’educació, una sòlida formació acadèmica i un
discurs que, a més de coherència, transpira vocació. Tornaveu ha parlat amb ella i aquestes són
algunes de les seves opinions.

Amb quina freqüència viatges a Holanda? S’han complert les expectatives que tenies?

Al menys un cop a l’any. L’any passat hi vaig
estar 7 mesos. Vaig treballar a una escola
d’edu­cació especial.
Quines diferències hi ha entre les escoles
holandeses i les catalanes?
A Holanda el nen és el que marca els ob-
jectius, decideix l’activitat. La societat és
molt respectuosa i això es mostra cap al nen.
Aquesta metodologia no es podria aplicar
aquí perquè socialment som molt diferents.
Un altra diferència és el volum de feina ad-
ministrativa que has de fer com a professora,
allà és més simplificada.
Com, quan i per què vas decidir fer-te mestra?
Ho vaig decidir a primer de veterinària. Jo ana-
va per ciències i sempre havia tingut el «cu-
quet» aquest de l’educació. Un dia vaig pensar,
«això no és el que vull!» i un amic em va dir:
«I si no fossis això, què t’agradaria ser?», i
vaig dir «una cosa totalment diferent: mestra,
un canvi radical». Jo tirava més cap a la peda-
gogia o psicopedagogia i magisteri em sembla-
va un camí maco, i m’hi he quedat!
Com vas arribar al Cervantes?
Per consell d’una companya. La vaig escollir
per la seva reputació.
No només s’han complert, s’han disparat. Estic
molt contenta. M’hi vull quedar!
Quins aspectes t’agraden més?
La primera cosa que em va impactar és la di-
versitat que tenim i com s’aprofita. M’agrada
també la idea del que vol dir ensenyar i apren-
dre. Aquí es pot desenvolupar una metodologia
activa basada en el mètode científic, tot partint
dels interessos dels alumnes. I a tot el cicle
es treballa de la mateixa manera, la qual cosa
dóna molta coherència. M’he trobat molt aco-
llida, molt ajudada per professionals que t’en-
senyen molt i que cada dia es qüestionen si la
feina que fan està ben feta amb una gran dosi
d’humilitat. Sobre els meus alumnes, he de dir
que tenen molta iniciativa i estan acostumats a
llegir qüestions d’actualitat, preguntar i partici-
par i sense por d’expressar les seves opinions.
M’agrada també la relació família-escola.
Què s’hauria de millorar al sistema educatiu?
La falta d’estabilitat dels interins. No crec que
ajudi al sistema la quantitat de mestres que
canvien de lloc cada curs. Caldria també un
intervencionisme per mirar d’igualar els per-
fils dels alumnes entre escoles públiques sub-
vencionades i escoles públiques de diferents
districtes. S’hauria d’escoltar més les escoles,
mestres i famílies a l’hora de prendre decisions.

4 Tornaveu
Un bon exemple és la sisena hora. Penso que
aprofitant bé les 5 es pot fer la mateixa feina o
la feina que cal fer. Els nens i les nenes passen
massa hores a l’escola i a vegades veus que
estan massa cansats.
Ens pots explicar alguna anècdota divertida
que t’hagi passat?
Una vegada un nen de p4 o p5 em va pre-
guntar quina edat tenia; jo l’hi vaig preguntar
quina pensava ell: em va dir 40 o 60!
A una companya meva un nen, amb tota la
sinceritat del món, l’hi va preguntar que per
què tenia bigoti. I a mi si tenia un fill. Aquesta
espontaneitat no té preu.
Trobes a faltar el pre escolar?
Sí, però jo sóc de las que trobo a faltar tot!
Cada edat té el seu interès. L’any passat
vaig estar a 5è i pots treballar d’una altra
manera. 3er m’agrada molt perquè els nens
encara són petits però prou grans per fer
moltes coses. Els petits són tendres però
també cansen molt. També vaig estar a una
llar d’infants d’educadora i coordinadora i
també de monitora de menjadors en insti-
tuts. En poc temps he voltat molt. L’insti-
tut com a mestra encara em faria respecte.
Encara he d’evolucionar i créixer molt més,
però a l’escola m’agraden totes les edats.
Pots aplicar tota la metodologia que t’agrada
a l’escola?
Hi ha una cosa que em costa per falta de temps.
Treballar sense llibre és ideal, però implica una
dedicació temporal que de vegades no tens.
Tu vols fer-ho tot relacionat amb l’experiència
diària dels nens però de vegades no hi arribes.
Amb això no vull dir que sigui dolent el tre-
ball sistematitzat, jo sóc partidària que hi ha
continguts que es poden treballar de manera
més sistemàtica, per exemple, amb els deu-
res. El repte és relacionar-ho tot de manera
coherent. Jo intento relacionar la llengua amb
les mates integrant-ho tot. Suposo que el tre-
ball amb projectes necessita molta paciència i
experiència.
Els seus companys / companyes:
«Sempre està disposada a ajudar»
Els seus alumnes:
«Sempre està contenta i ens ajuda molt»
Miguel Vega
Tornaveu 5
 Artistes del Cervantes

Cartes a l’avi. Una estrella em farà l’ullet

Núria Garcia i Quera,
Cartes a L’avi
Una estrella em farà l’ullet
CIM edicións 2006
205 pàgines

Aquest llibre de la Núria Garca i Quera, tieta del Tomàs (2on) i

la Carme (P4), ens presenta una col•lecció de 24 cartes escrites
des de Tornafort, un petit poble del Pallars Sobirà. El destinatari
és el seu avi, i la funció de les cartes és entretenir-lo durant la
seva convalescència en una residència a Barcelona.

Les cartes, la majoria no gaire extenses, parteixen de l’ob-

servació d’aspectes quotidians que acaben convertint-se en
reflexions sobre aspectes diversos de la nostra vida. S’hi
tracten temes com la història, la llengua, la relació amb la
naturalesa... sempre amb una perspectiva intimista i un es-
til variat i elegant.

Trobareu episodis tan diversos com una interessant exploració

filològica que du la Núria a comunicar-se amb el gran Joan Coromines, incidències al poble, de gran
comicitat i tendresa, descripcions d’arriscades aventures d’excursionisme, divertides anècdotes fa-
miliars, crítiques al sistema de vida modern.

A mesura que avança el llibre el lector percep que la motivació de l’escriptora va més enllà de la
comunicació familiar i la necessitat de connectar-se amb el món urbà que ha deixat enrere. Hi ha
també la recerca d’una veu narrativa, una exploració en el món de les paraules que l’ajuda a en-
dreçar el seu univers interior i a afrontar els canvis.

La figura central del llibre és, però, l’avi, que a mesura que avança la lectura, es perfila com un
personatge entranyable i complex. El fet que l’avi no respongui a les cartes augmenta la cohesió
narrativa i afegeix una aura de misteri al personatge. A la part final del llibre ens trobem una carta
pòstuma més llarga i de gran tensió emocional en què s’explica la manera que té l’avi de respondre
a les cartes, (no desvetllarem el secret en aquesta ressenya) i finalment una curta resposta de l’avi
que tanca el cicle de comunicació.

La mort i l’amor es barregen en una metàfora còsmica inspirada, no podria ser d’una altra manera,
pel la ingenuïtat dels infants. La presència de l’avi en un cel immens i etern ens recorda que aques-
tes persones que ens han influït en la nostra vida i ens han millorat com a persones, no ens
deixen mai, com tampoc ens deixa la bona literatura.

Miguel Vega

6 Tornaveu
Walking the Lions
Stephen Burgen
Walking the Lions
Carroll & Graf, 2002
288 páginas

Ya han pasado algunos años desde su publicación y, sin em-

bargo, esta novela trata dos temas relevantes en esta época
de crisis económica: la especulación inmobiliaria y los conflic-
tos sin resolver de la guerra civil. Con estos elementos el autor
traza un «thriller» a la catalana que mantiene el suspense de
principio a fin.

El personaje central es Alex, músico de jazz que vive en

Nueva York, de madre cubana y padre catalán exiliado. El hé-
roe descubre que su tía, a quien él daba por muerta a los 16
años, le ha dejado en herencia una propiedad en Cataluña.
En su viaje a la Barcelona actual buscando respuestas so-
bre su pasado familiar se encuentra una trama de amenazas
para que venda su nueva casa.

Siempre es interesante descubrir una visión externa que añada un aire de frescura a la visión
de nuestros conflictos. Esta novela explora con rigor diversos aspectos de la historia y la cultura
catalanas en el marco de una historia trepidante que entremezcla un pasado sin resolver con un
presente tumultuoso.

La novela se complementa con otros aditivos reconocibles: figuras marginales y pintorescas, refe-
rencias a la gastronomía, a la cultura, a la geografía catalana en general. La visión de Barcelona, el
Barrio Gótico, sus bares, terrazas, plazas y calles, añaden interés tanto al lector local como al que
no conoce la ciudad.

Además de la amenidad y entretenimiento de la novela, el lector descubre un estilo audaz que rega-
la descripciones de rica adjetivación además de mostrar grandes recursos narrativos, manteniendo
ese tono tan mordaz que los lectores del Tornaveu pueden disfrutar en nuestros editoriales.

No hemos podido evitar pensar en Javier Barden y Penélope Cruz como los actores que podrían encar-
nar los protagonistas de la versión cinematográfica. Alguien sabe el teléfono de Woody Allen? Tornaveu
quiere contactar con él para ofrecerle el guión a cambio de una pequeña subvención para la revista.

El único inconveniente de esta novela es que sólo la podréis encontrar en su versión original en inglés
(el autor ha donado una copia a la biblioteca de la escuela y otra a la Francesca Bonnemaisson).

Purita Méndez

Tornaveu 7
 Relacions exteriors

Des de l’Alboraia...
El 21 de novembre de 2008 es va fer a la biblioteca de l’escola, dins les activitats de formació
de pares i mares que promou l’AMPA, una xerrada sobre com eliminar els polls, a càrrec de
la Sra. Carmeta Codina, infermera de Salut Escolar del Districte de Ciutat Vella, amb un bon
nombre de participants. Es van fer algunes fotos durant l’activitat amb la finalitat de penjar-les
posteriorment al bloc de l’AMPA. Un error en l’adreça electrònica va fer que les fotos arribessin
a l’AMPA de l’escola Cervantes d’Alboraia (València). I així va ser com ens vam descobrir els uns
als altres. Els amics d’Alboraia es van mostrar interessats per la nostra escola i vam intercanviar
informació i impressions sobre les activitats de les nostres AMPA’s. Ells també tenen una revista:
El Bassot, i ens han convidat a participar-hi amb un article. I Tornaveu ha correspost amb aquest
espai pel Cervantes d’Alboraia. Aquí teniu el missatge amistós d’en Lluís Fontelles, president
de l’AMPA de l’altra Cervantes. Salutacions Alboraia!

Mercè Gil

Són les 8 del matí, ho anuncia el despertador i
el sol que apunta per la finestra. Hora d’alçar-
se i d’avisar a les menudes perquè es preparen
per anar al Col•le, una rutina quotidiana que
hui serà diferent, esta vesprada tenim el car-
nestoltes del Cervantes. Sembla que tots a casa
ens alçarem més contents, sobretot elles, amb
ganes de disfressar-se amb els seus companys.
Quina tropa!, més de 400 xiquets i xiquetes
que junt amb els profes i els pares més atrevits
desfilaran pels carrers del poble d’Alboraia.
Es nota l’excitació perquè hui no costa desdeju-
nar-se, endreçar-se i vestir-nos per a eixir, lla-
vors m’adone que ocorre el mateix quan tenim
les celebracions del dia de la pau, del dia de
l’arbre o els festivals de nadal. Als xiquets els
agraden eixos dies especials de col•le, i no em
quedaré sense dir que també resulten especi-
als per a nosaltres, els pares, encara més quan
podem col•laborar i sentir-nos part d’eixe lloc
màgic on creixen i es formen les persones.
És l’hora d’eixir de casa i les meues filles no
han parat de parlar de les seues disfresses,
m’encarregue de revisar que ho porten tot i
també agafe un cd de música de carnestoltes,
perquè els pares de l’AMPA aportem el nostre
òbol en els dies especials del Col•le. M’ompli
participar, junt amb la resta de mares i pares,
tots podem posar un poquet per a fer una
escola millor.
Pel camí em trobe amb Carles, el tresorer,
i quedem després per a comentar algunes
qüestions del “matinal xiquets”, esta acti-
vitat que organitza l’AMPA per a acollir en
el Col•le als xiquets des de les 7 del matí
i facilitar la conciliació de la vida laboral i
familiar.
Com els afluents, la riuada de persones es
fa cada vegada més nombrosa a mesura que
ens acostem al Col•legi, les meues filles es
troben amb companyes i s’emparellen xar-
rant de les seues coses. Els sent mencionar
que este curs no faran la “falla” però que ha
dit la mestra que la setmana fallera la tan-
caran amb una xocolatada.
Entropesse ara amb Teresa, em conta algu-
na incidència amb l’extraescolar d’anglés, i
és que enguany ha sigut complicat organit-
zar-les. Això sí, l’activitat de ball que es fa
els divendres a la vesprada ha sigut la millor
acollida, segons em conta ella, els xiquets
s’ho passen d’allò més bé.
Entrem al Col•legi donant els bon dia, salu-
dant a aquells que coneixem més i a altres

8 Tornaveu
amb qui només ens encreuem en eixe espai
«físico-temporal». Clara, la bidell, rep a tots
a la porta del carrer.
M’agrada veure el jardí de l’entrada, enfront
del pavelló de primària que és l’edifici princi-
pal. Ací bese i abrace a l’estudiant de primària,
la seua edat ja no em permet que l’acompanye
fins a la filera. Així que la veig córrer pel gran
pati de terra fins el punt de trobada amb els
seus companys de classe.
Alguns xiquets que estan jugant en les pistes de
basquet o de futbet ixen disparats cap a les se-
ues fileres quan senten la música que sona a les
9 en punt. La menuda i jo ens afanyem davall
la nova pèrgola que uneix el pavelló de primària
amb el menjador escolar i el pavelló d’infantil.
Els pares ens acomiadem dels xiquets que van
formant un tren amb el professor de maqui-
nista. Una sensació d’alliberament ens envaeix
per a prendre el camí del treball o d’altres que-
fers adults, reconec que també d’alleugeriment
sabent que estaran en lloc segur.
Hui no treballe fins a la vesprada així que em
quedaré una estoneta, sempre ens ajuntem
alguns de la colla de l’AMPA, perquè de ve-
gades cal acostar-se a parlar amb la Direcció
del Col•le, organitzar alguna tasca pendent o
simplement xarrem. Després de parlar amb el
tresorer i les monitores del «matinal», aprofite
que passa Sergi per a comentar-li que ja té un
espai en la web de l’AMPA per al Cor, és que
este pare del Col•le és profe de música i des
de fa diversos anys dirigeix a les mares i pares
amb ganes de cantar. Em comenta que vol or-
ganitzar enguany un xicotet concert junt amb
el cor d’altres dos Col•legis i participar en les
festes de final de curs dels respectius centres.
Ja en petit comité, ens quedem en la porta de-
batent sobre algunes qüestions de l’última re-
unió de la Junta i és que estem a les portes de
la primavera i amb l’últim trimestre a la vista.
El 5 d’abril serà la XXII edició de la Trobada d’Es-
coles en Valencià i en la nostra escola tenim dues
línies, la d’ensenyament en valencià i la d’incor-
poració progressiva amb alguna assignatura
també en Valencià. La Trobada és la festa de la
nostra llengua amb cercaviles, tallers, música, i
sobretot convivència. Participen tots els col•legis
i instituts d’ensenyament en Valencià de la Co-
marca de l’Horta, Institucions educatives i priva-
des que es reuneixen cada any en un poble. Es-
tem preparant tallers per als xiquets i esperem
que continuen tenint tant d’èxit com els anteri-
ors. Ens agradaria enguany que tots els profes-
sors, xiquets i pares que participen concloguen
la jornada menjant entorn d’una gran paella.
Açò ens portarà de cap, però ens il•lusiona po-
der fer-ho realitat. El mateix que quan prepa-
rem la visita dels patges dels Reis Mags i els
Tornaveu 9
 Relacions Exteriors

regalets que porten als xiquets com a bestreta

de la seua arribada, i això que se’ns van ajun-
tar al desembre, amb els pocs dies lectius que
té, les jornades solidàries, col•laborar en el se-
gon contenidor d’ajuda que la ONG «Mentus
del Mon» envia a Bolívia, preparar una xarrada
de compra responsable de joguets, la deco-
ració nadalenca del col•le i per descomptat la
preparació i repartiment de la nostra revista
«el Bassot». També ens va donar temps per a
la reivindicació participant en una manifestació
a favor de l’Escola Pública.

Encara sort que no tot ens ve tan apegat perquè

Joan, el papa que s’encarrega de l’Estada d’Es-
tiu, ens va dir ahir que teníem ja reservat un al-
berg amb activitats diferents de les d’altres anys
per a l’última setmana de Juny quan no hi ha
col•le ni tampoc han començat encara les esco-
les d’estiu. Cada vegada s’apunten més xiquets,
així que com més prompte ho sapiem millor per
concretar les places i contractar el transport.

Ens queda també la Fira del llibre de vell, les

festes de final de curs, el bassot,... Este matí,
com en tantes altres ocasions, apareix el co-
mentari que tenim moltes activitats per a fer i
pocs caps i mans per a fer-les realitat.

Ring, ringgg,... parlant de caps!, «Lluís president

ampa» en la pantalla del mòbil. Dis-me Lluís...

ui!, Són quasi les 10, m’acomiade del grupet de

l’AMPA, hui no hi haurà cafenet, ho deixem per
al proper dia, això sí, continuarem parlant de fer
escola, de ser pares, del futur dels nostres fills.

Mentre camine de tornada a casa, creua un

cotxe amb matrícula de Barcelona i em re-
corde dels amics del Cervantes de la capital
catalana, amb els quals segur que compartim
alguna cosa més que el correu electrònic, per-
sones ocupades i preocupades per l’educació.
Tindran dies com este de hui?

Que no se’ns oblide escriure’ls de tant en tant,

al cap i a la fi, encara que en ciutats distintes
estem units per molts motius, físicament també
per la A7, un cordó umbilical d’aproximadament
350 km d’asfalt que algun dia podem recórrer
de sud a nord o de nord a sud per a veure’ns.

AMPA CEIP Cervantes Alboraia (València)

10 Tornaveu
El nostre barri

Per amor
Pare, anem a la Bonnemaison?
Segur que aquesta pregunta us sona. Per a molts de nosaltres, i
sobretot per als nostres fills, anar a la biblioteca Bonnemaison, és
un fet habitual. Però... us heu parat a pensar d’on ve aquest nom?
Qui era Francesca Bonnemaison Farriols?

Llegint la biografia d’aquesta dona, és fàcil que ens vingui al cap la

cançó «Per Amor» d’en Víctor Bocanegra. I és que Francesca Bon-
nemaison, davant de tot, es va moure per amor. Per amor al seu
marit, a la Cultura, a Catalunya, a Crist...

Fixeu-vos’hi. Filla de pare rossellonès i mare barcelonina, neix l’any

1872 en una família burgesa, catòlica i benestant que li permet
poder estudiar idiomes, piano, pintura... Els seus pares tenen una
important botiga de roba femenina al nº15 de la Rambla de Sant
Josep, de Barcelona. Es podia haver previst un futur tranquil, enmig
Francesca Bonnemasion amb 34 anys.
d’aquest ambient. Però no.

Als 21 anys es casa a la basílica de la Mercè, amb un home d’una

classe social més baixa que la seva, l’advocat vigatà Narcís Ver-
daguer i Callís –cosí del poeta– catalanista i amb fortes inquie-
tuds polítiques i culturals. La parella viu primer al carrer Duc de
la Victòria, i després al carrer Montsió, just a sobre del local dels
«Quatre Gats».

Francesca col·labora amb els seus escrits en el setmanari fundat

i dirigit pel seu marit «La Veu de Catalunya», partidari d’un ca-
talanisme moderat. Signa els seus textos amb el pseudònim de
Franar, unint el seu nom (Fra)ncesca al del seu espòs (Nar)cís.
Verdaguer i Callís mor l’any 1918, quan Francesca té 46 anys.
Avui encara tens la sensació que no es vulguin separar quan pas-
seges pel carrer Verdaguer i Callís, on hi ha una de les façanes
de la Biblioteca. Però Francesca Bonnemaison no ha passat a la
història per ser «la dona de...» sinó per l’acció educativa i cultu-
ral que desenvolupà en favor de les dones.

Tot havia començat l’any 1908, quan el rector de la parròquia de

Santa Anna l’anomenà bibliotecària de la parròquia. Francesca se
sorprengué: Però si no hi ha biblioteca...! i el rector rematà: Per
això t’hi poso, perquè la facis! Així doncs, l’any 1909 es funda la
Biblioteca popular de la Dona, dins de l’Obra de Buenas Lectu-
ras de l’esmentada parròquia, amb la intenció de «...oferir a les
obreres per mitjà de coneixements científics, artístics i manuals
el fonament del seu benestar moral i material». S’acabava de
fundar la primera biblioteca per a dones d’Europa! L’any següent
l’èxit de la iniciativa fa que se n’ampliïn els objectius. L’entitat es
converteix en Institut de Cultura i Biblioteca popular de la Dona Francesca Bonnemaison als anys 40.

Tornaveu 11
 El nostre barri

i s’instal·la al carrer Elisabets. S’hi culturitzen

dones de classes mitjanes i menestrals i es
gestiona íntegrament per dones.

Amb tot això, Donya Francesca, la Paquita Ver-

daguer o donya Paquita, així l’anomenaven els
que la van conèixer, ja vídua, es trasllada pri-
mer al carrer de Sant Pere Més Alt, i després
al sisè pis del nº 28 de la Via Laietana, edifici
propietat de Francesc Cambó, amb qui l’uneix
una forta amistat.

L’any 1922 el que es trasllada és l’Institut, que

va al nº 7 del Carrer de Sant Pere Més Baix, on
es realitzen obres en un vell edifici del segle
XVIII, aixecant quatre plantes de nova cons-
trucció. A la planta baixa s’hi posa la biblioteca
i als pisos superiors les aules, restaurant, dut-
xes... A l’Institut hi ha borsa de treball i s’im-
parteixen classes de gramàtica, idiomes, càlcul,
aritmètica, dactilografia, comerç, costura, deli-
neació, art aplicat, taquigrafia, fotografia, cui-
Francesca Bonnemasion de petita.
na, educació física... i fins i tot batxillerat. Tam-
bé organitza una caixa de previsió contra l’atur
de les sòcies vinculada a la Caixa de Pensions.
El 1930 en té més de vuit mil, de sòcies!

L’any 1936 la revolució social no perdona ningú,

i com a tants altres membres de les classes al-
tes, a Francesca li tocà marxar. S’exilia a Suïssa,
on exerceix de secretària personal de Francesc
Cambó. Torna l’any 1941, però ja no s’implica
en cap moviment social. El seu centre és ara en
mans de la Sección Femenina de la Falange. No
hi tornarà a posar els peus mai més.

En aquesta darrera etapa de la seva vida,

Francesca –devota de la mare de Déu de
Montserrat– passa llargues temporades en
aquest monestir. Fins i tot l’any 1948, quan
el monestir inaugura el nou tron de la Mare
de Déu, en un dels mosaics del cambril on
hi ha representades figures rellevants de la
societat catalana, al costat de Gaudí, Mossèn
Cinto Verdaguer o Torres i Bages, apareix la
nostra Francesca, somrient i amb mantellina.
L’any següent, el 13 d’octubre mor a Barce-
lona, als 77 anys.

Francesca Bonnemaison no fou una revoluci-

onària, ni una radical. No oblidem que perta-
nyia a una classe social molt concreta. I fou
precisament gràcies a formar part d’aquesta Reina dels Jocs Florals 1892, a la il·lustració Catalana.

12 Tornaveu
burgesia catòlica il·lustrada i
benestant que pogué facilitar
l’accés a l’educació de moltes
dones que, d’altra manera,
no haurien après mai a llegir
o a tenir les capacitats neces-
sàries per poder entrar en el
món laboral.

I, sobretot, sense la seva em-

penta i dedicació, avui no exis-
tiria la fantàstica Biblioteca que
tot sovint visitem, que tantes
bones estones ens fa passar i
que enguany celebra el cente-
nari de la seva fundació.

Oriol Garcia i Quera

Fragment del Mosaic de Montserrat, a l’esquerra hi surt la Francesca Bonnemaison.

Tornaveu vol agrair a la

Lluïsa Pardo, bibliotecària
de la Bonnemaison, la seva
col laboració en la recerca de
material gràfic i documental
per a la redacció d’aquest
article. Sembla que
l’empenta de la Francesca
segueix encomanant-se
a les noves generacions
de bibliotecàries,
100 anys després!

Tornaveu 13
 Poemes amics

De urbe
Si a l’anterior TORNAVEU anunciàvem l’exposició De Urbe, de Rosanna Casano per als mesos
de març, abril i maig a la galeria Esther Montoriol, en aquest número us mostrem una de les
obres que l’han feta possible. I no només això: la Rosanna també escriu! I ens regala aquest
poema, que va acompanyar els seus quadres durant aquests tres mesos.

De Arqueologías...
No recuerdo cuando se hizo cuadrado o esquina este tiempo.
Este tiempo que se resume entero
en esta búsqueda de contrastes,
de líneas, de sutiles capas de olvido.
¿De antes, tal vez, de mucho antes que el viento
y la luz obscurecieran la piel de las cosas?
En el momento exacto, que no recuerdo, éste fue el tiempo.
Geometrías hechas de silencio o lejanos arrullos,
desarrollados lugares de incógnito
entre la madrugada y el sueño.
Pequeñas acrobacias sobre la urbe
casi fosilizada por el uso,
figuras intrínsecas en góticos quehaceres.
En la abstracción un color verde
o un blanco casi abstracto.
Sobre mapas grises sigue el vuelo
y de soslayo, aledaños, mallas,
la arquitectura sigue sin lugar
sea título 1 o 2...
Hay viraje lindante a huero
y un perfil hueco asoma. Y más ventanas.
Las formas deslumbradas aparecen como reflejo aislado
y van persistiendo en su soliloquio.
Profundidades a ras, intersecciones de límites,
ranuras, hendiduras,
quebraduras en construcción constante.
La transparencia sigue invisibles rutas
dibuja misteriosa y tangible.
Cotidiano, efímero, el gesto se transforma en pintura.
«El color era gris, la retirada del mar
hacia sus bocas mas obscuras».

Text i Quadre: Rosanna Casano

14 Tornaveu
Tornaveu 15
 Lletra menuda - Jocs Florals ’09

Recordant a Miquel Martí i Pol...

La rodona

Les rodones estan jugant

Iman Zahidi - P3

Els cotxes

Els cotxes roden

per la carretera fent
rum, rum... i es troben
amb les lletres; llavors
surt foc i les lletres ajuden
a arreglar les rodes dels
cotxes i es fan amics.

Miquel Ortín - P3

16 Tornaveu
Tornaveu
El castell

Hi havia
una vegada
una nena que vivia
en un castell que hi
havia monstres.

Nerea Gracia - P4

Les famílies que parlaven

Hi havia una
vegada dues famílies
que estaven parlant i no
podien continuar perquè
es va posar a ploure i se’n
van haver d’anar a casa.

Martina Hernández - P4

Tornaveu
Tornaveu 17
 Lletra menuda - Jocs Florals ’09

El conillet té por

Hi havia
una vegada una
família que tenia
2 conills, una flor i un
ratolí. Va bufar el vent
i el sol es va apagar
i se’n va anar a casa
perquè tenien por.

Martiño Vega - P5

El desert dels tres reis

Hi havia
una vegada tres reis
que estaven al desert
i van perdre molts regals
perquè van venir els follets i
els hi van robar. I els tres reis
es van enfadar molt i conte
explicat conte acabat.

Rita Cots - P5

18 Tornaveu
Tornaveu 19
 Lletra menuda - Jocs Florals ’09

Tant gris com el fum

El fum té parella
Amb la llum, amb la llum té parella.

Amb la mina del llapis,

La mina té parella.

Amb el fum,
El fum juga amb el gris

Juga amb la mina.

Pseudònim: TULIPANA
Categoria A1
1r premi
Autora: Júlia Barba Torrents
Seleccionat pel Districte Ciutat Vella

La guerra d’Itàlia i Alemanya

Fa molts anys Itàlia no es posava d’acord amb Alemanya i... que un volia no
sé què... un queria no sé quantus i mai, mai, mai es posaven d’acord i van
tardar mesos i mesos per recuperar la pau.

... Alemanya i Itàlia senten peus i diuen:

—Què és aquest soroll?
I diuen:
—A coberta! Vénen intrusos!
Però no, són els Cascos Blaus que vénen a solucionar aquest problema.
I els Cascos Blaus parlen amb Itàlia i Alemanya i diuen els Cascos Blaus:
—Pareu de fer guerra!!!!!! Pareu de fer guerra!!!!!!
I ni cas, Itàlia i Alemanya barallant-se i amb guerra.

Al final, vénen els presidents d’Itàlia i Alemanya i diuen:

—Pareu la guerra!
I es para.

Fi!

Pseudònim: PICH
Categoria A1
2n premi
Autor: Iago López Pereiras

20 Tornaveu
Tornaveu
A la munyanya de l’Everest
Hi havia una vegada un ós panda que vivia a la muntanya de l’Everest. Dalt de la
muntanya, trobava canyes de bambú, pomes, plàtans...i encara més coses, per a
ell era el paradís, però no us penseu, que el panda era la única criatura que vivia
allà dalt, perquè també hi havia perill. Els animals més perillosos eren: els tigres, les
panteres, els guepards, els pumes, els lleons i les lleones.

El panda vivia molt bé, però havia d’anar a buscar el menjar a la nit, perquè sinó
seria el sopar de qualsevol animal.

El panda vivia aventures per la selva, com quan es trobava animals salvatges i s’ha-
via d’amagar.

Un dia, va decidir anar a buscar menjar, i quan va baixar del seu arbre va veure un
guepard dormint, va anar molt en silenci perquè no es despertés, però sense ado-
nar-se’n va ensopegar amb una branca i va espantar una granota, que va saltar a la
cara del lleopard, que es va despertar. El panda va sortir cames ajudeu-me.

Quan havien fet 2 quilòmetres, el panda va perdre de vista el lleopard. El panda

s’havia amagat darrere d’uns matolls, on hi havia móres negres i vermelles, se les
va menjar. Quan va arribar a casa tenia mal de panxa, i no sabia per què. Ell pensava
que havia corregut molt, però era perquè s’havia menjat les móres.

Va pensar en anar al riu, quan va arribar va veure una manada de tigres, i es va posa
dalt d’un arbre perquè no el veiessin.

Un tigre va olorar aquella oloreta d’ós panda. El panda no es va adonar que el tigre
que l’havia ensumat, estava pujant.
Quan el tigre va pujar, no va veure ningú, perquè el panda havia baixat quan el tigre
estava pujant.

Ara, el panda tenia dos problemes: el primer, era que no sabia com podia anar a
casa. El segon, que no podia veure aigua, perquè hi havia la manada de tigres.

Al final, es va dir: aniré d’amagat fins a casa. Ho va intentar, però hi havia massa
pujada i tenia molta set. Ara sí, que no sabia què fer. A casa, no podia beure aigua,
perquè no tenia aixeta. Ja ho sabeu, nosaltres tenim molta sort, quan volem aigua
ens la posem en un got i bevem aigua, per nosaltres, és així de fàcil, però a la selva
els altres animals se’ls poden menjar.

El panda va estar una bona estona, i al final va pensar, que si anava de branca en
branca podria arribar al riu.
Així ho va fer, quan quasi havia arribat, es va trobar a un camaleó. El Panda li va
preguntar on anava. Ell li va respondre que al riu. El panda li va dir que el portaria
a sobre seu.

Tornaveu 21
 Lletra menuda - Jocs Florals ‘09

A sota d’unes branques hi havia un altre puma amagat, ells volien anar a un prat
d’herbes altes perquè allà es podrien amagar millor per caçar animals. Quan va pas-
sar una estona el van perdre de vista, quan es van girar van veure el puma i els va
agafar per portar-los a casa seva, per després menjar-se’ls.

Quan van arribar a casa, el puma els va preguntar si tenien mare. El camaleó va
dir que no. El panda va dir que la seva mare s’havia mort. El puma es va posar trist
en sentir aquelles paraules. Llavors, els va dir: voleu quedar-vos a viure amb mi?
Us prometo que no us menjaré! Us ensenyaré la casa! Sí sí ! començarem pel llit,
després veurem el menjador...
L’ós panda i el camaleó, quan van veure el llit, es van quedar impressionants, tant
impressionants que li van dir si podien dormir una mica. I el puma els va dir que sí.
Ells van dir que no obririen la porta a ningú, quan encara no havien acabat de dir
una altra paraula estaven adormits.

Quan el puma se’n va anar, el panda va sentir unes passes a sota de la casa. El
panda es va despertar, i li va dir al camaleó que s’havien d’amagar. Els passos cada
vegada eren més forts. Quan els passos ja estaven a dalt, el camaleó va veure el
seu pare. El camaleó va sortir del seu amagatall i s’en va anar amb el seu pare, i
el panda es va posar trist. El camaleó va tirar cap enrere i li va dir que vingués amb
ell, així no viuria sol. El panda es va posar molt content.

Quan el puma va venir, va dir: és hora de dinar! Se’n va anar a la seva habitació, i
va veure que no hi havia ningú.
Quan va treure la manta, va veure una anaconda. L’anaconda va agafar al puma de
la panxa i en uns minuts el puma ja era mort.

I conte contat, ja està acabat!

Pseudònim: Cul Roig

Categoria A2
1r premi
Autor: Nico Fresneda Sol
Seleccionat pel Districte Ciutat Vella

El caimà
El caimà és un animal,
que et pot fer molt mal,
ataca amb la seva boca,
i es pot menjar fins una foca.
El caimà viu al riu,
i sempre somriu.

Pseudònim: L’escorpí
Categoria A2
Autor: Benja Calero Nieto
2n premi

22 Tornaveu
Tornaveu
La gota cega
Quan plou cau la gota cega
i xoca contra la muralla de la terra.
Es fa mal i comença a plorar.
Es desfà lentament...
com la xocolata a l’hora d’esmorzar.

Ella somiava abans venir a la realitat,

anar a les meravelloses plantes,
poder-les refrescar
i tastar el gust de les fruites acabades d’esclatar.
Si aquest somni es fes realitat,
el nostre món quedaria bocabadat.

Pseudònim: Yu-gi-oh
Categoria B1
Autor: Sebastián Arce Céspedes
1r premi
Guanyador Districte Ciutat Vella

La vida de Charles Darwin

A en Charles Darwin li encantava l’exploració
I gràcies a això va descobrir
la teoria de l’evolució.
També li encantava la naturalesa
I això l’omplia de puresa.

Amb el Beagle va viatjar.

I no sabia on anar.
Però al final a les Galápagos va arribar
I la seva biodiversitat el va fascinar.

A les Galápagos hi havia tretze espècies de pinçans

Uns amb el bec més petit i d’altres més gran.
Les iguanes marines i els crancs
Es duen més bé que els humans.

La seva teoria desafiava a Déu

I la ciència l’avançava un peu.
Ara això ha quedat solucionat

I per això aquest poema s’ha acabat.

Pseudònim: Meme
Categoria B1
Autor: Marc Masó Fort
2n premi

Tornaveu 23
 Lletra menuda - Jocs Florals ‘09

El soterrani
Hi havia una vegada un senyor que es deia Nick i era cartògraf. Va estudiar
cartografia a Anglaterra. Va rebre l’encàrrec de fer un mapa de la falla de San
Andrés, que està a Califòrnia i va agafar l’avió que sortia de Londres a les 6 del
matí cap a Los Ángeles
Quan s’acostava a Los Ángeles, va haver-hi un terratrèmol i a Hawaii va esclatar
un volcà anomenat Maunakea. En arribar era de nit. Va dormir poques hores i
quan es va despertar, va agafar un cotxe per anar a la zona que havia de carto-
grafiar. Només va començar a caminar, quan va ensopegar amb una pedra i va
caure a terra. Davant seu hi havia un forat que semblava molt profund. S’hi va
ficar amb molt de compte i va començar a baixar. Al fons es va trobar amb una
mena de passadissos que continuaven baixant en direcció al nord magnètic.
Després va començar a sentir molta calor i es va treure el jersei. Al cap de poc,
va començar a sortir lava pels racons. Ja havia travessat l’escorça de la Terra
i estava a la vora del mantell. S’estava marejant, però va tenir prou energia
per agafar llapis i paper i començar a dibuixar el plànol. Segurament cap altre
home havia pogut arribar tan al centre de la Terra com ell i volia ensenyar allò
que estava veient als altres.
Quan va acabar, va tornar enrere, resseguint les seves passes. Una guspira li
va encendre la samarreta, però per sort se la va poder treure sense cremar-
se. Minuts després sortia del soterrani. Estava molt cansat, però va anar cap al
cotxe i va conduir fins a la ciutat. L’endemà va agafar un altre avió per retornar
a Londres i lliurar un plànol que no era de la falla de San Andrés, sinó un altre
que valia més. I conte contat, aquest conte ja s’ha acabat.

Pseudònim: Stan
Categoria B1
1r premi
Autor: Pau Picas Gil
Seleccionat pel Districte C.V. La poma vermella
La poma vermella, jo volia agafar,
de l’arbre ella no es volia deixar anar.
Jo saltava i botava per poder-me-la menjar,
però la poma vermella no volia baixar.
Cansada, sota l’arbre vaig descansar,
adormida i somiadora...
en el somni me la vaig menjar.
Fins que...em vaig despertar.
Era la poma que va decidir baixar!!!
Vaig sentir un cop, un bony al cap!
que difícilment se’m va curar.
Ara sí, a la meva panxa,
per fi la poma va anar a parar!!!

Pseudònim: ESTRELLA
Categoria B1
Autora: Lola Guamis Sol
Accèssit

24 Tornaveu
Tornaveu
El pop
En un gran oceà
hi vivia un pop esquerrà.
Tenia un tentacle per cuinar,
un tentacle per menjar,
i la resta per passejar.
Menjava sardines plenes d’espines
I marisc amb risc.
Va aprendre a llegir,
a multiplicar i a dividir.
I un dia va marxar
per mai més tornar.
Pseudònim:Follet drac
Categoria B2
Autor: Ivan Pérez-Montes Atserà
1r premi
La nit
Sentint el silenci de la nit,
m’atreuen les llums de les estrelles,
escoltant el cant dels grills,
mentre miro la finestra.
Fosca com la mosca,
freda com la boira.
La foscor de la nit,
m’emporta fins a l’infinit.
Pseudònim: LUPITA LUJAN
Categoria B2
Autora: Basma Salmi
2n premi
La bossa màgica
Jo tinc una bossa màgica
que sempre porto penjant.
En ella hi fico les coses
que m’acaben molestant.
Hi he posat les meves pors,
també les meves rabietes
i m’ho ha transformat tot
en coses maques i ben fetes
He conegut la vergonya
i a la bossa l’he ficat,
s’ha transformat en empenta
i jo ja no m’he d’amagar.
Jo tinc una bossa màgica,
que no te la puc deixar.
Perquè té coses que jo
mai més vull que surtin ja.
Pseudònim: Ariadna
Categoria C1
Autora: Maria Pruna Torres
1r premi
Guanyadora Districte Ciutat Vella
Tornaveu
Tornaveu 25
 Lletra menuda - Jocs Florals ‘09

Els meus problemes amb la llengua

Tinc onze anys i vaig néixer a Bolívia. Des de l´ any 1997 fins al 2009 no he
parat de viatjar amb la meva família.

Vaig aprendre a parlar el castellà des de petit, però als tres anys ens vam anar
a viure Alemanya. Quan vaig arribar, no entenia res i la meva mare m’ho tra-
duïa tot, però jo vaig voler anar a l’escola per aprendre a parlar i tenir amics.
Passats uns mesos ja entenia l’idioma i em vaig fer amic dels meus companys
d’escola. Quan va acabar el curs vam anar a visitar ciutats d’Alemanya.

Després de tres anys vivint a Alemanya, vam tornar a Bolívia a veure la meva
família.

A Bolívia em confonia alhora de dir hola! o adéu! Jo ho deia en alemany i al meu cosí
li feia gràcia i reia, però en pocs dies em vaig acostumar. Quan va ser el moment
d’anar a veure als meus familiars d’Argentina, no em volia separar dels meus amics.
Em va fer molta pena.

Quan vam arribar a l’Argentina, vaig pensar que parlarien una altra llengua,
però al baixar de l’autobús vaig sentir veus molt rares; entenia la seva llengua,
però ells tenien una altre accent.
Vam tornar a Bolívia i vam celebrar el meu sisè aniversari. La meva mare va
trobar un company i van decidir casar-se i tenir una vida feliç. Tots junts vam
tornar cap a Alemanya.
Vaig tornar a l’escola i vaig veure els meus amics. No vaig tenir cap dificultat
amb l’alemany, me’n recordava de tot, podia parlar sense barrejar els dos idi-
omes. Durant aquest temps vam anar a Lourdes i vaig aprendre paraules en
francès.

Als 9 anys ens vam traslladar a viure a Barcelona. La meva mare volia viure
a prop de la seva germana. Llavors em vaig entristir molt, definitivament em
separava dels meus amics i del meu barri.

Quan vam arribar a Barcelona em vaig enrabiar moltíssim. Estava fart de can-
viar de llengua; podia entendre’m en castellà, però a l’escola em parlaven en
català. Va ser més fàcil que a Alemanya perquè jo era més gran i perquè em
podia relacionar en castellà amb els nous companys.

Aviat faré dotze anys i, malgrat he viatjat molt i he tingut alguns problemes
amb les llengües, encara tinc ganes d’aprendre’n d’altres.

Pseudònim: Michael Ballack

Categoria C2
Autor: Jorge Andrés Barrios Aguirre
1r premi
Seleccionat pel Districte Ciutat Vella

26 Tornaveu
Tornaveu
La sensació de tenir germans petits
Tinc onze anys i he nascut a Barcelona. A casa meva som quatre germans, dos
nens i dues nenes. Tots hem nascut a Barcelona.

Jo sóc el més gran de tots, vaig néixer l’any 1997. Quatre anys més tard va
néixer la meva germana. Al començament estava una mica amoïnat perquè jo
ja no era l’únic fill i els meus pares estaven més pendents d’ella que de mi, i no
m’agradava gens. Però per una altra banda em sentia més responsable i una
mica més important per ser el germà gran.

Dos anys més tard va néixer el meu germà. Quan va néixer jo ja no estava tan
neguitós però vaig notar que la meva germana estava una mica gelosa. Quan
el pare o la mare agafaven al meu germà, ella es posava a plorar perquè l’aga-
fessin. En aquell moment vaig entendre que sentir-se gelós era normal.

Cinc anys més tard va néixer la meva última germana. La meva germana i jo ja havíem passat
aquesta experiència, però vam notar que el nostre germà petit, en comptes de posar-se gelós com
havíem fet nosaltres, es va posar content. La volia agafar i tot però la meva mare no li deixava
perquè encara era molt petita. No sé perquè em sento molt responsable, gràcies als meus tres
germans divertits i trapelles.

Tenir germans petits pot ser divertit o un pes més. Pot ser divertit perquè pots jugar amb ells i
passar-t’ho molt bé, però pot ser un pes més per què no et deixen fer els deures tranquil, has de
tenir cura d’ells, o has d’anar a comprar perquè ets el més gran...

Això sí, no els canviaria per res del món!

Pseudònim: C. Ronaldo
Categoria C2
Autor: Mohamed Achik
Accèssit
La vida
A la vida hi ha coses
tant bones com dolentes.

De nadó la gana i la por ho és tot

i plores demanant amor.

Ja de més gran vas a l’escola.

Els deures i els companys et porten de cap.
Però quan comences a treballar
t’adones del que és la responsabilitat.

Arribes a vell i et diuen jubilat.

Passejades i xerrades ocupen la jornada.
Temps de penediment i enyorança.

Pseudònim: 2 street
Categoría C2
Autor: Isamel Assou
2n premi
A punt de morir
recordes la vida en un instant.
Coses bones i dolentes a la balança.
Les ganes de viure
ho equilibren tot plegat.
Viure la vida haurà valgut la pena.

Tornaveu
Tornaveu 27
 Cuines del Cervantes

Obrim una nova secció de receptes que es dirà «Les cuines de les famílies del Cervantes» on vo-
lem fer un recull d’aquelles receptes especials que feu a casa i que vulgueu compartir amb tots
nosaltres. Val des de la típica paella dels diumenges fins a la recepta de l’hummus que feu a casa o
la coca de xocolata de les celebracions... Per això necessitem la vostra col•laboració i us animem
a participar-hi enviant-nos o fent-nos arribar aquella recepta de la mama, el papa, la iaia,..., amb
la que tota la família se’n llepa els dits…

També estem molt interessats en conèi-

xer els costums culinaris i plats típics i
no tan típics d’aquells papes i mames
que heu vingut de fora per poder com-
partir-los i gaudir-los entre tots. No tin-
gueu vergonya i animeu-vos. Als que ens
agrada cuinar, ens agrada també provar
coses noves...

Bé, per començar a fer boca, us presen-

tem la primera recepta. Ens l’ha fet arribar
la Clara Joli (mama Ena, Dúnia i Bru) a pe-
tició nostra. Els qui hagueu tingut la sort
de tastar la seva coca de iogurt entendreu
el perquè….Ella diu que és la típica coca
feta a casa però jo us puc assegurar que
el toc que li dóna amb les espècies la fa
diferent de moltes altres.

Alguns elefants que l’han tastat, han dit que «picava una miqueta» però això és
perquè no estan acostumats a les espècies i ho troben diferent….jo us puc dir que no
va sobrar gaire coca el dia que en va portar...

En fi, us animo que proveu de fer-la a casa i jutgeu vosaltres mateixos. Ah, i no oblideu que els
més petits ens hi poden ajudar i, a més a més els encanta, sobretot si es tracta de fer coques i
moure i remenar la cullera.

Bé, aquí va la recepta. Bon profit i fins la propera.

Eulàlia Armengol

28 Tornaveu
 COCA UNIVERSAL DE IOGURT... «PICANT»

INGREDIENTS (per a unes 8 persones)

1 iogurt natural. El pot buit el farem servir de mesura.

2 mesures de sucre

1 mesura d’oli

3 mesures de farina

3 ous

1 sobre de llevat

2 mesures de xocolata en pols

3 cullerades soperes d’anís verd

3 cullerades soperes vainilla (és el que li dóna el toc «picant»).

Si és en canya n’hi posarem una mica menys.

Ingredients complementaris al gust del consumidor:

pell de llimona ratllada, pell de taronja ratllada, xocolata
PREPARACIÓ en pols, macarrons de xocolata, fonoll, comí, licors varis, etc.

Posem el forn a 180 graus.

Anem abocant tots els ingredients en un bol i ho barregem bé amb una espàtula o cullera de fusta.
Per assegurar-nos que no quedin grumolls farem servir la batedora.
Reservem el llevat per afegir-lo al final de tot el procés.
Si volem que quedi la coca de dos colors, separem en dos bols la massa obtinguda. En un afegim
la xocolata en pols i la vainilla, i ho barregem bé.
A l’altre bol afegim l’anís verd (si ens molesta al paladar trobar-hi herbes, és millor moldre-ho
abans) i barregem també.
La quantitat de xocolata en pols,vainilla i anís verd es pot variar en funció dels gustos de cadascú
Un cop tenim les dues masses ben barrejades és el moment de posar-hi el llevat. Repartim el sobre
en els dos bols (la meitat per cadascun)i ho barregem bé amb la batedora.
Untem el motlle amb mantega i l’empolvorem amb farina. Anem abocant la massa dels dos bols
alternant-los de manera que quedin franges dels dos colors. Ho acabem de repartir en el motlle i des-
prés de deixar-ho reposar tres minuts, ja estarà a punt per posar dins el forn (que tindrem a 180ºC).
La cocció és de 40-50 minuts a 180 graus però a partir dels 35-40 minuts podem comprovar si ja
està cuit amb un escuradents. Si surt sec, és que ja està cuit.
No deixeu la coca massa temps al forn perquè sinó correm el risc que ens quedi seca.

Clara Joli

Tornaveu 29
 És l’hora dels adéus
Comiat
«Ha arribat per a mi l’hora dels adéus i ens hem de dir … a reveure…»
«Adiós con el corazón…, que con el alma no puedo…»
«It’s time to say GOODBYE to our school…, teachers… and friends…»
Fent memòria, recordo que vaig
aterrar en aquesta escola «El
nostre estimat Cervantes», de
pura casualitat el curs 1990/91.
En aquella època, poquíssimes
escoles hi havia, ja no només
a Catalunya, sinó a tot Europa,
amb un índex tan elevat d’in-
terculturalitat. Em vaig enamo-
rar d’aquesta escola, del seu
projecte educatiu de centre…,
de la riquesa que portava im-
plícita el fet de conviure amb
gent tan diversa, amb cultu-
res, amb maneres de pensar i
de fer les coses tan diferents…
que vaig decidir lluitar per tre-
ballar en la que en aquells mo-
ments creia que havia trobat:
«L’escola de la meva vida».
30 Tornaveu
Però les coses, a vegades, són
com són i no com ens agrada-
ria que fossin.
M’ha costat molt prendre la de-
cisió, però a hores d’ara, crec
que he fet allò que havia de fer
i el curs que ve, segons les pre-
visions, jo seré mestra en una
altra escola.
S’ha acabat una etapa de la
meva vida, compartida molt
agradablement amb molts de
vosaltres, i ara en comença
una altra de nova, esperança-
dora, en un altre lloc.
Recordaré sempre tots aquells
bons moments (sobretot en
els primers anys), infinits i in-
oblidables, que hem compartit
tots plegats. Sentiré nostàlgia
del temps que he passat amb
vosaltres, (àligues, pingüins,
genis...), ja no només per la
dedicació que hagi pogut tenir,
sinó per tot allò que he aprés
aquí. Espero i desitjo que algu-
na cosa, alguna bona idea que
us hagi pogut transmetre, pu-
gui prevaldre en vosaltres, al
llarg del temps.
Finalment, m’agradaria fer una
especial menció als nens i nenes
de 5è, «Els exploradors», dels
quals he estat tutora una part
d’aquest any escolar. Vàrem ini-
ciar el curs amb ganes de créi-
xer junts, de fer moltes coses, i
de fet, n’hem fet unes quantes.
Aquestes fotos, fetes el primer
dia de 5é, asseguts tots al lloc
on van voler seure, han estat el
que ens ha anat motivant per
aprendre junts. Un petó per a
tots i totes.
Portaré sempre al cor l’esco-
la Cervantes, una escola que
m’ha fet créixer com a mestra i
com a persona.
Gaudiré de tots aquells èxits
que, de ben segur, continuareu
aconseguint.
Per sempre,
Pilar
Entreteniments

Busca les 7
diferències de
la geganta
del Cervantes,
Dulsirena

El Gabi s’ha perdut per l’escola

i és l’hora de marxar cap
a casa. Ajuda’l ha trobar
el camí cap a la sortida!

Trobeu a la portada d’aquest

Tornaveu, una alienígena
entre els astronautes...
La identifiqueu?

solucions al proper Tornaveu!

Tornaveu 31
LLIBRERIA MONTSERRAT
EDITORIAL STUDIUM

C/BEATES, 8
TEL/FAX. 933190078 GRAN BODEGA EL MAESTRAZGO
Sant Pere Més Baix, 90

ENMARCACIONES
MARCS ARIAS SL
SANT PERE MES BAIX 16
TEL. 933190061

CARNISSERIA PEPITA
Sant Pere Més Baix, 84

Sant Pere Més Baix, 61 08003. Barcelona

FRUTERIA LA MAÑA QUIOSCO ANGEL

ALVAREZ DE CASTRO 10 FRANCESC CAMBÓ 23 AV FRANCESC CAMBÓ 30-36