La

TEMEROSOS, VALENTS O TEMERARIS?

EXPLORADORS
e S ir R o b e r t F. S c o t t
La vida d

DE L’ANTÀRTIDA
Dibuix: Laura Garceran

Un llibre elabo-
rat pels alum-
nes de 6èB
de l’escola IC
d’Horta (BCN)

Què vol dir ser valent?

F e b r e r 2 0 0 7 . A s s i g n a t u r a : C a t a l à
 Capítol 1. Sortida del Regne Unit

Text: Xavier Bonilla

Dia 1 de juliol de 1910, Scott i els seus companys surten del

Regne Unit. Emocionats, veuen desaparèixer la costa. Sabien
que es despedien del sol i de la calor per anys. El gener arriben
a l’Antàrtida i preparen una casa per passar-hi l’hivern. Només
fa sol un parell d’hores al dia. A l’equip hi ha un geòleg que
analitza la radioactivitat de les pedres, un zoòleg, que desco-
breix nous paràsits als pingüins.... en total, trenta homes que
organitzen conferències per passar les nits. Tots s’esforcen
per transmetre el que saben als altres.
Capítol 2. Tot aquell temps perdut

Text i dibuix: Cristina Sànchez

Mentre esperen la temperatura adequada per partir estudi-
en, llegeixen i editen un diari, el South Polar Times. D’una
banda, gaudeixen d’els petits detalls, una balena que apareix,
un poni que cau... de l’altra, el fred terrible, l’aurora boreal i la
solitud.

Proven els cotxes de trineus i les tendes. Fan expedicions, de

les que tornen congelats i esgotats. Els companys els reben
amb crits i alegria, i la petita casa els sembla la llar més en-
cantadora de la terra.
 Capítol 3. La partida

Dibuix superior: Christian Llorca

Text: Cristina

Davant hi van els cotxes de trineus. Darrera els trineus

arrastrats per ponis i gossos siberians. Cada dos dies
construïran un dipòsit per guardar-hi roba, aliments i petroli
per quan tornin. Han escollit els millors trineus i els animals
més forts.
 Capítol 4. Somnis trencats

Text i dibuix: Carla Díaz

Cada dia caminen sense parar. De sobte, un dels nois, Bow-

ers, es va inquietar: havia vist un punt negre en la neu. No s’ho
podien creure!!! El noruec Amundsen havia arribat abans,
havia clavat la bandera noruega i els havia guanyat.

TOT EL TREBALL QUE HAVIEN FET NOMÉS FOU UN SOM-

NI TRENCAT. Les llàgrimes omplien els seus ulls.
 Capítol 5. M’espanta la tornada

Text i dibuix: Saül Chivi

El 18 de gener, el capità Scott i quatre companys arriben al

centre de l’Antàrtida. Allà troben la bandera d’Admunsen, que
hi ha arribat abans i al seu costat hi claven la britànica.

Scott escriu: Aquí no hi ha res a veure. Res diferent de la

monotonia d’aquests dies. M’espanta la tornada.
 Capítol 6. El contratemps

Hau-
ríem d ‘haver agafat
les provisions!!
Estic
gelaaaat!!!!
Com
estaran la meva
muller i els meus fills?

Text: Sara M. S. i Jordi C.

Dibuix: Sara M. S.

Ara lluiten només per salvar la seva pell. El temps torna

cada cop més desagradable. L’hivern s’apropa. Arribar a al-
guns depòsits, després d’errar i no fer res durant dies i dies,
suposa sempre un petit goig. Llavors torna la confiança.
 Capítol 7. El desànim

Text i dibuix: Maria Guzman

Els cinc homes tornen. Fa molt que tenen els peus en carn
viva i els cossos freds i debilitats perquè només poden fer un
menjar calent al dia.
Un dia, Evans, el més fort de tots, es comença a comportar de
forma estranya. Queda endarrerit i té dolors imaginaris. Mor
enmig de la neu i el fred.
 Capítol 8. Un heroi

Text: Andrea Aznar i Laura G.

Dibuix: Laura Garceran
Segueixen arrossegant-se. Oates camina cada cop amb més
dificultats. Per als seus amics és més una càrrega que una
ajuda. A una temperatura de -42º, al migdia s’han d’aturar de
caminar. El malalt, amb les cames congelades, encara cami-
na uns quants kilòmetres en direcció al refugi nocturn. Dorm
amb els seus companys fins en sol demà. Defora ha començat
un huracà. De sobte, Oates s’alça: - Vull sortir una estona.
Potser quedi una estona allà defora.
Els seus amics tremolen. Tots sabien què significava aquell
passeig, però ningú s’atreveix a donar-li la mà per aturar-lo o
acomiadar-se
 Capítol 9. Tres homes extenuats

Text: Mireia L. i Xavier B.

Dibuix: Xavier Burrull

El temps és cada cop pitjor. El 21 de març es troben a només

20 quilòmetres de la base però el vent bufa tan fort que no
poden abandonar la tenda. El combustible s’havia acabat i el
termòmetre marcava -40º. No els hi quedava cap esperança.
Havien d’escollir entre morir de fred o de fam. Durant vuit dies,
aquells tres homes van estar resguardats dins la tenda.
 Capítol 10. La darrera carta

Text i dibuix: Óscar Moraño

En el moment de la seva mort, el capità Scott va escriure cartes

per tots els que estimava. Fins que se li van congelar els dits i
el llapis li va caure, va escriure el seu diari.
Li diu a la seva dona: Quàntes coses que et podria con-
tar d’aquest viatge. I què bo que ha estat haver-lo fet, en
comptes d’estar com un rei a casa assegut al sofà.
Les seves darreres paraules van ser: Porteu aquest diari a
la meva esposa.
 Capítol 11. La resposta

Text: Hannah Herrador

Dibuix: Marta

A la cabana-base, els companys els van esperar setmanes

senceres. Van provar d’anar-los a cercar però el temps els va
fer tornar. Només 7 mesos després, a la primavera polar, hi
van poder anar. Van trobar els cadàvers abraçats i els escrits:
les cartes, i els documents. Van cavar una tomba amb una
creu senzilla damunt un munt de neu.
 Còm hem fet aquest
llibre?

1. A classe vam explicar la història dels primers

exploradors a partir del text de Stephan Zweig
extret del llibre Momentos estelares de la hu-
manidad (Acantilado).
2. Cadascu se’n va portar a casa una part del text
per fer-ne un resum que havia de poder ser entès
per un nen de quart de primària.
3. Vam explicar la diferència entre ser temerós,
valent o temerari (Aristòtil: la valentia -tenir valor-
com a el terme mig entre la temeritat i la covardia).
Vam fer una redacció argumentativa. Scott què va
ser, valent, temerós o temerari?. I comparant-lo
amb Amundsen?. Algunes redaccions estan pen-
jades al bloc.
 Barcelona
Febrer 2008