En una vila de Sant Feliu de Llobregat, coneguda com el poble de les garses hi vivien

una colònia de garses negres i xerraires, que cuidaven les collites dels seus vilatans i
feien malbé les dels pobles veïns.
Conte la llegenda que a la plaça central d'aquesta s'alçava una alta torre, on es guardava
un preciós anell, un tresor molt important per a tots els santfeliuens.
En una altre torre, una mica apartada de la vila, hi vivia un vell avar, lleig i malcarat,
conegut com el Banyetes, poc estimat per la gent i les garses del poble, semblant a un
dimoni, vestia una capa negra i era l’únic que patia les destrosses de les garses a Sant
Feliu.
No mantenia cap relació amb els seus veïns ja que deien d'ell que feia anys que no es
rentava, que era molt dolent i egoista...etc així doncs cada any prescindien d'ell a la
famosa Festa Mayor que es celebra en Octubre.
Quan en Banyetes es va assabentar que no era invitat altre cop, es va empipar molt i va
decidir venjar-se de tots aquests santfeliuencs.I com es va venjar?
La famosa torre de la plaça, com ja sabeu, amagava un anell, que alhora de ser molt
bonic era també perillós, per això el guardaven allà, ja que tenia uns poders màgics molt
poderosos.
El malvat Banyetes volia aconseguir-lo i per fer-ho va enredar a una garsa molt jove que
encara no el coneixia ni en sabia res sobre aquest objecte, dient-li:
B- Garseta, tu que ets tan bufoneta amb el teu bec d'or. Què em voldries fer un favor?
G- No se si podré, no se si podré!
B- Escolta'm, he perdut la clau de casa meva i allà guardo un anell . Tu que ets tan
petita, podries entrar per la finestra i agafar-lo?
La garsa, jove e innocent, no va dubtar en ajudar a aquell vell, així doncs es va dirigir a
l'alta torre i en un tres i no res el malvat dimoni ja que tenia l'anell a les seves mans i
rient va dir-li a la pobre garsa:
B- Ha ha! T'he enredat garsa simple! Has robat aquest anell i ara no sereu estimades
pels santfeliuencs.
De cop i volta, el cos d'en Banyetes va començar a créixer gràcies als poders de l'anell
es va convertir en un temible dimoni de banyes llargues i afilades, decidint-se a aigualir
la Festa de la Major.
Els santfeliuencs van escoltar els que els hi deia la garsa i de sobte van veure com en
Banyetes molt enfadat, alt i gros venia cap a ells a una gran velocitat, fem tremolar tot
Sant Feliu. Els santfeliuencs van començar a córrer mentre pensaven alguna forma
d'acabar amb el dimoni...
B-. No fugiu, vilatans!Ara sí que farem festa grossa! Va dir en Banyetes.

En escoltar aquestes paraules els trabucaires van lluitar amb les seves armes.
I sabeu que va fer la garsa?
Va voler ajudar i amb el bec va aconseguir treure l'anell en Banyetes.
De sobte els poders del Banyetes van desaparèixer i la garsa amb l'anell al bec va
començar a créixer transformant-se en una criatura gegant i poderosa.
Aquella nova garsa, tirant foc per la boca va espantar i perseguir en Banyetes,que fugint
cames ajudeu-me és va ficar ell tot sol dins d'una cel·la de la Torre central, on era
guardat l'anell i va ser tancat amb clau durant una bona temporada.
Tots els santfeliuencs van agrair l'ajuda a la nova garsa que a partir d'ara seria l'encarregada de
protegir el poble.
Avui, d'aquella lluita ens queda el rècord del Correfoc a la Festa de la Tardor, una festa
on els joves més valents corrent davant les criatures i els nens més porucs s'amaguen.
I vet aquí un gat, i vet aquí un gos, que es miraven de lluny aquesta festa del Correfoc.