OCDE (2008): Informe PISA 2006.

Competencias científicas para el mundo

del mañana, Santillana, capítols 1 i 2.

Guida Al·lès Pons

Idea clau
Si los alumnos sólo aprenden a memorizar y reproducir conocimientos y
habilidades científicos, se arriesgan a estar preparados principalmente para
trabajos que están desapareciendo de los mercados laborales (pág. 39)
La forma com PISA ha construit les tasques per l’avaluació dins un marc que
inclou els contextos -situacions de la vida real personal, social o global-, les
competències -capacitat de transferir-, els coneixements –de les ciències i
sobre les ciències- i les actituds, prové d´indicis experimentals sobre com
ensenyar i es sosté sobre la necessitat d’adaptar-se al món futur.

Justificació teòrica.
La construcció de les tasques de l’informe PISA es basa en les
investigacions sobre l’aprenentatge situat segons les quals s’aprèn millor si
s’afavoreixen les interaccions a partir de la reflexió entorn a coneixements
vinculats amb la realitat1. Alguns autors consideren com a contextualitzats no
només els coneixements vinculats a la realitat sinó els relacionats amb els
dubtes epistemològics –les preguntes- que els van originar2. De fet, una part
important de PISA avalua coneixements plantejats en forma de problemes.
En tot cas, hi ha acord en què l’aprenentatge és una conseqüència
del pensament i no al revés com ja deia Dewey a principis del s.XX (aprendre
comença amb preguntes). I en què això no implica deixar de transmetre
continguts sinó ensenyar a pensar amb, a partir de, i a través d’ells3 tot
regalant bones preguntes als alumnes. Unes preguntes, que segons la LOE
d’acord amb la filosofia PISA, no es poden limitar a l’àmbit acadèmic4. S’ha
d’evitar una seqüència didàctica que produeixi coneixement fràgil (oblidat o
mort, ingenu, ritual), activi només la memòria a curt termini i no ajudi a retenir,
pensar i transferir el coneixement5. Quan no hi ha pensament entorn als
continguts no hi ha retenció i quan no hi ha retenció no hi ha transferència6.
El coneixement fràgil unit a un pensament pobre genera persones amb
identitats dèbils (manejables, vulnerables).
Justificació en relació a les polítiques educatives
La reflexió de l’OCDE-UE-PISA sobre l’educació s´ha vist reflectida a
la LOE a través de la centralitat que les competències bàsiques han atorgat a
les estratègies metodològiques, l’organització i l’avaluació per evitar que ser
capaç d’afrontar els desafiaments que planteja la vida deixi de ser una
intenció teòrica7, i esdevingui una pràctica avaluable per mitjà d´indicadors
concrets8. De fet tant a Catalunya com al País Basc9 s’han publicat
orientacions en relació a la seqüència didàctica, els principis i estratègies
metodològiques i el procés d’elaboració del PEC, que haurien de suposar
iniciar un procés de canvi des del Claustre en relació a quatre blocs:
decisions curriculars, organitzatives, desenvolupament comunitari i formació
docent10. A un altre nivell, estudis com el TALIS aporten indicadors sobre la
forma d’ensenyar11 tot dividint-los entre pràctiques estructurades, pràctiques
centrades en l´alumne i pràctiques innovadores (projectes, debats). Desconec
si s´han fet estudis que relacionin aquests indicadors amb els resultats PISA,
però seria interessant saber si es poden establir correlacions entre les
pràctiques educatives -estructurades o innovadores (TALIS)- i els resultats
PISA.
1 Lave, J., Wenger, (2008) E., Situated Learning. Legitimate peripheral participation, citat per Marco, B (2008),
Competencias básicas. Hacia un nuevo paradigma educativo, Ministerio de Educación, política social y Deporte y
Narcea, Madrid.
2 Denyer, Furnémont et alt, (2007): Las competencias en educación. Un balance. Fondo de cultura económica, México.
També les investigacions de Perkins i Gardner al llibre de Perkins, David, (2008): La escuela inteligente, Gedisa, (4ª ed,
1ª ed: 1992)
3 Perkins, David (2008), La escuela inteligente, Gedisa, (4ª ed, 1ª ed: 1992)
4 Llei orgànica 2/2006, de 3 de maig, d´Educació. Han d’ajudar a la realització personal, a exercir la ciutadania activa,
incorporar-se a la vida activa d’una manera satisfactòria i adoptar una actitud d’aprenentatge permanent al llarg de tota
la vida
5 Rychen, S. Sagalnik, L., (2006), Las competencias clave para el bienestar personal, social y económico, Aljibe,
Málaga.
6 Perkins, D., (2008), o.c.
7 Rychen, Salganik, (2006), o.c., Capítol 3 sobre les competències claus.
8 ICE UDL, Indicadors de riquesa competencial.
9 Generalitat de Catalunya, Departament d’Educació (2009). Gobierno Vasco, Departamento de Educación, (2009):
Las competencias básicas en el sistema educativo de la CAPV.
10 Gairín, J. (2009): Los planes de mejora basados en la evaluación de las competencias, San Sebastián.
11 OECD (2009): TALIS, Teaching and Learning International Survey, pàg. 433, Country profiles of classroom teaching
practices (2007-2008)