IV
13 · Abril de 2010
>> LES ILLES BALEARS PORT A PORT | Portocolom
Un dels ports
més sostenibles
de Balears
En el segle XIX va ser un port estratègic per
a l’exportació de vi i aiguardent cap a França
PEPE QUIROGA
PALMA
Portocolom és un tranquil nucli
urbà, residencial i turístic, situat al
sud-est de Mallorca, amb un port
que, per ser l’únic existent en els
15 quilòmetres del litoral de
Felanitx, és conegut també amb el
sobrenom col·loquial de Port de
Felanitx. El topònim de Porto-
colom aparegué escrit per prime-
ra vegada en un anònim de 1327
que es conserva en el Britisch
Museum de Londres, com també
en una carta de 1339, atribuïda a
Angelinus Dulceri i que conserva
la Bibliothèque National de París.
Un nom, el de Portocolom, al
qual se li ha pretès donar orígens
molt diferents, tot i que ja se sap,
arran del descobriment d’un antic
manuscrit de repoblació de la
conquesta de Jaume I, que corres-
pon al que rebia una petita pos-
sessió, segregada d’Alqueria
Blanca, situada en la proximitat
de la rada, que fou adquirida per
un tal Pere Burguera a dos ger-
mans anomenats Portocolom.
Onomàstica cartogràfica que,
per altra part, cal dir que identifi-
cava en la cartografia només a
l’ensenada, per advertir, que mal-
grat disposar d’un fons molt
somer, en cas d’urgència podia
servir a les naus de port natural o
de refugi. En cap cas, com a vega-
des s’ha suposat de forma errònia,
es feia referència a una obra por-
tuària o a un nucli urbà instal·lat
en aquesta. Tot i així, com consta
en altres documents, no serà fins a
l’any 1877 quan s’estableix en la
zona una colònia agrícola.
Aquests documents daten a l’any
www.portsib.es
1898 la construcció d’una petita
capella a la Punta des Babo i,
situen, ja en l’any 1912, l’edifica-
ció, al voltant de la capella, de les
primeres cases del poble, el pri-
mer cens del qual registrà 289
habitatges, en la seva major part
cases estiuenques dels habitants
de Felanitx.
Quant al tràfic portuari en la
rada, i degut a la seva escassa pro-
funditat, pot dir-se que aquest fou
pràcticament nul fins a 1793, any
en què es draga per primera vega-
da a fi de construir un moll
modest i facilitar l’exportació de
vi i d’aiguardent a França. Fins
aleshores, només va estar ocupa-
da, al llarg dels segles, per unes
quantes barques de pesca d’art
menor, ja que no serà fins a l’any
1908 quan apareix el primer bou
professional. Ràpidament, però,
augmentà el nombre de vaixells,
ja que en 1935 la xifra d’embarca-
cions pujava a 35, 12 d’elles bous.
El dragat es repetirà l’any 1828,
aquesta vegada en direcció N-W,
en el tram d’aigües o canal inte-
rior que avui es coneix com Sa
Fonera, i que va permetre ampliar
la llargària del lloc per atracar.
L’ampliació del moll va donar lloc
a una activitat marítima regular i
a que Portocolom arribara a quali-
ficar-se oficialment, en 1855, com
a port comercial, on es situà un
edifici duaner. Aquest fet va dur a
la construcció del primer far de la
rada, que quedà acabat el 1863 i
estava dotat amb un aparell de
sext ordre que subministrava una
llum blanca fixa amb un abast de
10 milles.
L’any 1880 es va fer un tercer
DE LES ILLES BALEARS
Les embarcacions tradicionals formen part del paisatge actual de Portocolom. Fotos: PORTS IB
Embarcacions esportives fondejades a Portocolom.
dragat, de fins a quatre metres de
profunditat, de manera que el
moll s’allargà fins a 40 metres, a fi
de poder rebre també importació
a granel, llegums i fusta i, a la
vegada, poder qualificar la rada
com a port d’interès general. Deu
anys més tard, en 1890, el port
aconseguí exportar la xifra rècord
de 14 milions de litres de vi i d’ai-
guardent. Però en 1891 l’exporta-
ció declinà per dues causes ines-
perades: el proteccionisme francès
cap als seus propis vins i l’aparició
de la plaga de la filoxera, un insec-
te paràsit de la vid que, en poc
temps, acabà amb totes les vinyes
de Mallorca. En l’any 1926, el port
perd la seva qualificació d’interès
general. Amb aquesta pèrdua de
la seva utilitat portuària, amb un
trànsit mercantil que era ja només
ocasional, Portocolom regressà a
la seva pacífica existència de loca-
litat estiuenca.
Els estiuejants adquireixen
llaüts per fer una volta per l’anco-
rada o visitar les cales veïnes, i els
cinc quilòmetres de perímetre de
l’ancorada s’omplin d’escars, ram-
pes varadores cobertes on es guar-
den les embarcacions durant l’hi-
Núm.
vern, principalment en Cala
Camp Roig, més popularment
coneguda com És Riuetó. A la
vegada, tot el paratge, la imatge
marinera del poble i les 60 hectà-
rees d’aigua abrigada de la rada,
esdevenen una de les imatges
més pintoresques i fotografiades
de Mallorca. En 1954 es cons-
trueix el primer establiment hote-
ler, l’Hostal Portocolom, i 40 anys
més tard, en 1994, amb 21 hotels i
aparthotels, la localitat és ja una
de les destinacions preferides pels
turistes. Un auge residencial i
turístic que converteix Portoco-
lom en port de recalada de la gran
flota recreativa i esportiva de les
Illes. Aquest fet obliga al Govern
balear a aplicar una reordenació
portuària nàutica i pesquera con-
siderada avui com el principal
referent de conservació d’un tra-
dicional paisatge portuari que
s’hagi realitzat a Balears. En 1960
es funda el Club Nàutic i en 1979
s’inicien les obres del seu port
esportiu enfront del Pla de Sa
Sinia, per acollir 252 amarra-
ments, que afegits als 200 de ges-
tió directa de Ports IB i a les nom-
broses boies instal·lades en dues
àrees de fondejo bé assenyalades,
converteixen Portocolom en un
dels port recreatius més sosteni-
ble de les Illes Balears.