Vacui Magia

I. El primer principi
El primer principi del conjur s que res no es pot fer del no-res.
Comunament sha dit que, per fer un glem, l'nic element que es necessita s
l'argila. Tanmateix, malgrat que amb aix ja funcionaria, el resultat seria quelcom
malgirbat, que pudiria a terra i adob i que, per tant, seria totalment inadequat per al teu
propsit. L'elecci que has de fer, per, no s si fer o no fer el glem, sin si fer-lo
correctament o no, bo i utilitzant l'nica cosa amb la qual es pot imitar a la perfecci l'olor
i la textura de la pell d'un beb. Per fer-ho correctament, necessitars ossos d'un beb.
No obstant aix, si ests llegint aquestes paraules, aix ja ho saps. No es pot fer res
del no-res i encara menys de la desesperaci que t'ha dut fins aqu.
II. El segon principi
El segon principi del conjur s saber i entendre el teu propsit. Aquest propsit no sorgeix
d'un desig maternal frustrat, sin del dia que la mare va caure malalta. I que tu tamb vas
emmalaltir, com ella: la teua malaltia era la pena, la por i un dolor sincronitzat que et feia
tremir el cos al mateix moment que ella. Als matins et tocaves els pits i les aixelles i hi
buscaves bonys inexistents; a les nits, mentre passaves pels camps illuminats pel clar de
lluna, escoltaves el silenci i t'imaginaves un mn sense ella.
Aquell primer dia, quan la vas posar al seu llit nou, et va agafar la m i va
xiuxiuejar:
Tant de bo hagus pogut conixer la teua filla. Segur que ser preciosa.
I aleshores va comenar a plorar.
Fins aquell moment, havies pressuposat que ho havia ents, sense que haguessis de
dir res. Que havia ents que has perdut el compte dels teus cabells blancs, que els genolls
et fan mal als matins, que veus mosques inexistents amb la mirada. Que havia ents que
ja has oblidat els milers de solucions intils que havies intentat: cada beuratge, cada
poci, cada encanteri que havies pogut desenterrar.
No ho comprenies.
Encara plorava, i notaves el tacte de la seua m nuosa i endurida en la teua.
Tremolava. Havies vist mai tremolar la mare?
s necessari repetir-ho: el segon principi del conjur s saber el teu propsit amb
claredat. I el teu propsit s fer qualsevol cosa per alleugerir les seues penes i temors.
Cada nit ho xiuxiuejaves al teu coix, tres vegades. I de bon mat, tamb li ho repeties al
reflex del mirall. Ho vas recitar una vegada i una altra fins al punt que vas aconseguir
entrar en trnsit. Qualsevol cosa. Qualsevol cosa. Qualsevol cosa. Qualsevol cosa per fer-la
feli. Qualsevol cosa per desfer-se d'aquest horrible turment. D'altra forma, no hauries
tingut cap ms opci que explicar-li la crua veritat i rompre-li el cor d'una vegada per
sempre.
III. Un aclariment sobre la naturalesa dels ossos
Els ossos humans sn freds i solitaris. Necessiten un al de vida per tal que es puguin
tornar ajuntar i un cor bategant per nodrir-los d'escalfor. I s que si estan massa temps

sota terra, retornen al seu element primigeni: la pedra. Per a aquest conjur, doncs,
necessitars ossos d'un beb que encara mantingui una mica d'al de vida.
Escolta les dones que vnen a tu pels teus sortilegis, pocions o plvores mgiques.
Escolta com fan safareig mentre tu mols els ingredients, xiuxiueges els encanteris o gires
el bol en sentit horari. A qui se li ha mort una criatura? Escolta les histries d'infants
nascuts morts, o de morts al bressol, o de nens ofegats al riu.
Escolta-ho, dia rere dia. El temps se t'escola entre els dits: et fas gran i la mare
s'est morint. Ja no s capa de determinar l'hora que s, ni l'estaci en qu es troba.
L'altre dia, fins i tot, et va confondre amb l'via. Ara, de vegades, quan t'hi asseus a la
vora mentre dorm, t'adones que, sense voler, aguantes la respiraci de forma instintiva,
com volent-te desempallegar de la por al que pugui passar.
Aleshores, sents una successi de paraules:
Saps que no durar gaire ms. Hi va haver una mort al bressol, encara no fa dos
mesos... s un xiuxiueig somort, de desgrcia imminent. Tanmateix, s tan puixant com
un encanteri.