Professional Documents
Culture Documents
Curriculum Educacio Primària
Curriculum Educacio Primària
Educaci, currculum : educaci primria I. Catalunya. Departament d'Educaci II. Catalunya. Servei dOrdenaci Curricular 1. Educaci primria Catalunya Currculums 373.312.14(467.1)
Generalitat de Catalunya Departament dEducaci Edici: Servei de Comunicaci, Difusi i Publicacions Elaboraci: Servei dOrdenaci Curricular Disseny grfic: Estudi Juste Calduch 1a edici: juny de 2009 Tiratge: 4.000 exemplars Dipsit legal: B-29.333-2009 Impressi: Grfiques Cusc, SA
ndex
Consideracions generals sobre letapa deducaci primria
Introducci Letapa deducaci primria Les competncies bsiques com a marc de referncia curricular Projecte educatiu i projecte lingstic Atenci a la diversitat Acci tutorial i orientaci Avaluaci i pas de cicle
5 5 6 6 8 9 10 10 11 11 11 12 13 14 16 16 19 20 22 23 24 25 26 27 29 30 30 74 94 109 116 126 150 150 151 153 155 157 157 158 160 166 166 180
Estructura de letapa
Estructura del currculum Les rees Distribuci horria
rees
mbit de llenges Coneixement del medi natural, social i cultural Educaci artstica Educaci per al desenvolupament personal i la ciutadania Educaci fsica Matemtiques
Annexos
Decret 142/2007 Ordre EDU/296/2008
Cicle inicial (6-8 anys) Cicle mitj (8-10 anys) Cicle superior (10-12 anys)
Les finalitats bsiques daquesta etapa educativa sn proporcionar a lalumnat un marc daprenentatges que li permetin iniciar-se en ladquisici de les competncies bsiques i en laplicaci dels instruments necessaris per adquirir nous aprenentatges. Aquesta etapa proporciona als infants una educaci que els permet assegurar el seu desenvolupament personal i posar les bases duna formaci basada en lautonomia personal, la responsabilitat, la solidaritat, la llibertat, la participaci i el comproms individual i collectiu: conixer els elements bsics de la llengua, lentorn geogrfic, la histria i les tradicions que li permetin arrelar-se al pas, i poder participar en la construcci dun mn millor i continuar aprenent al llarg de la vida.
En sntesi, les competncies bsiques sn les vuit segents: Competncies transversals Competncies comunicatives 1. Competncia comunicativa lingstica i audiovisual 2. Competncia artstica i cultural Competncies metodolgiques 3. Tractament de la informaci i competncia digital 4. Competncia matemtica 5. Competncia daprendre a aprendre Competncies personals 6. Competncia dautonomia i iniciativa personal Competncies especques per conviure i habitar el mn 7. Competncia en el coneixement i la interacci amb el mn fsic 8. Competncia social i ciutadana
1. Competncia comunicativa lingstica i audiovisual s la capacitat de saber comunicar oralment (conversar, escoltar i expressar-se), per escrit i amb els llenguatges audiovisuals, fent servir les tecnologies de la comunicaci, amb la gesti de la diversitat de llenges, amb ls de diferents suports i tipus de textos i amb adequaci a les diferents funcions. 2. Competncia artstica i cultural s el coneixement, comprensi i valoraci crtica de diferents manifestacions culturals i artstiques, tradicionals o no, que sutilitzen com a font denriquiment i gaudi i es consideren com a part del patrimoni de cada cultura. Tamb inclou la capacitat de crear produccions artstiques prpies o expressar continguts a travs de diferents mitjans artstics. 3. Tractament de la informaci i competncia digital Es tracta de la cerca, captaci, selecci, registre i processament de la informaci, amb ls de tcniques i estratgies diverses segons la font i els suports que sutilitzin (oral, escrit, audiovisual, digital) amb una actitud crtica i reflexiva. Requereix el domini de llenguatges especfics bsics (textual, numric, icnic, visual, grfic i sonor). 4. Competncia matemtica s lhabilitat per comprendre, utilitzar i relacionar els nombres, les informacions que es presenten en forma numrica i els aspectes espacials de la realitat. Inclou les operacions bsiques, els smbols i les formes dexpressi i de raonament matemtic, problemes i situacions relacionats amb la vida quotidiana, el coneixement cientfic i el mn laboral i social. 5. Competncia daprendre a aprendre s lhabilitat per conduir el propi aprenentatge i sser capa de continuar aprenent cada vegada de manera ms efica i autnoma dacord amb els propis objectius i necessitats. 6. Competncia dautonomia i iniciativa personal s ladquisici de la conscincia i laplicaci dun conjunt de valors i actituds personals interrelacionades, com la responsabilitat, la perseverana, el coneixement de si mateix i lautoestima, la creativitat,
lautocrtica, el control emocional, la capacitat delegir, dimaginar projectes i portar endavant les accions, daprendre de les errades i dassumir riscos. 7. Competncia en el coneixement i la interacci amb el mn fsic Mobilitzaci de sabers que han de permetre a lalumnat comprendre les relacions que sestableixen entre les societats i el seu entorn i fer un s responsable dels recursos naturals, tenir cura del medi ambient, fer un consum racional i responsable i protegir la salut individual i collectiva com a elements clau de la qualitat de vida de les persones. Inclou tamb el desenvolupament i laplicaci del pensament cientificotcnic per interpretar la informaci, predir i prendre decisions. 8. Competncia social i ciutadana Capacitat per comprendre la realitat social en qu es viu, afrontar la convivncia i els conflictes emprant el judici tic que es basa en els valors i prctiques democrtiques i exercir la ciutadania, actuant amb criteri propi, contribuint a la construcci de la pau i la democrcia i mantenint una actitud constructiva, solidria i responsable davant el compliment dels drets i obligacions cvics. Els continguts curriculars de les diferents rees contribueixen a ladquisici de les competncies. Per aquest motiu, en el currculum de cadascuna de les rees, hi consten les competncies prpies i la seva contribuci a ladquisici de les competncies bsiques de letapa. Per tamb sn necessries altres estratgies. Entre les estratgies i formes que contribueixen a la consolidaci de les competncies bsiques cal destacar lorganitzaci de les activitats a laula i el funcionament dels centres, les activitats docents, les formes de relaci i de comunicaci que sestableixen entre la comunitat educativa i la relaci amb lentorn. Les activitats complementries i extraescolars poden afavorir, tamb, la consecuci de les competncies bsiques. En els centres tamb sha de fomentar la lectura en les activitats de totes les rees, com a factor bsic per al desenvolupament de les competncies bsiques i per a ladquisici dels objectius educatius de letapa.
El projecte lingstic ha de preveure el treball conjunt en llengua catalana i en llengua castellana dels continguts, objectius, aspectes metodolgics i criteris davaluaci, tot evitant repeticions en totes dues llenges, aix com de la llengua estrangera. Les competncies lingstiques, que tenen un carcter transversal, shan de tractar des de les diferents rees. Dacord amb el projecte lingstic, els centres poden impartir continguts drees no lingstiques en una llengua estrangera. El projecte lingstic ha destablir pautes ds de la llengua catalana per a totes les persones membres de la comunitat educativa i ha de garantir que les comunicacions del centre siguin en aquesta llengua.
ATENCI A LA DIVERSITAT
Lescola ha dsser inclusiva i ha de tenir com a finalitat proporcionar una formaci comuna a tot lalumnat i respondre a les seves necessitats, tant el que manifesta ms dificultats per aprendre com el que est especialment dotat intellectualment. Una concepci comprensiva de lescola suposa definir plantejaments sobre latenci a la diversitat i aplicar estratgies adients a fi de donar resposta als diferents interessos, capacitats i ritmes daprenentatge de lalumnat. En definitiva, es tracta de garantir un equilibri entre la diversitat de lalumnat i la comprensibilitat del currculum, diversificant la intervenci pedaggica i creant les condicions adequades que permetin el progrs de cada infant. Sn mesures datenci a la diversitat: verificar ladequaci dels objectius de la programaci a les caracterstiques de lalumnat; preveure diverses activitats amb diferent grau de complexitat per assolir un determinat objectiu, i identificar quines sn les ms adequades per a cada alumne/a; preparar noves activitats que permetin a lalumnat aprendre i participar plenament a laula, i incloure de manera progressiva les noves opcions de treball en la programaci daula com a propostes que tamb poden ser tils per a la resta de lalumnat; avaluar prenent com a referent les opcions recollides especficament en les programacions. Lescolaritzaci de lalumnat dincorporaci tardana al sistema educatiu ha de tenir en compte les seves circumstncies, ledat, els coneixements i lhistorial acadmic. Quan aquest alumnat presenti grans mancances en llengua catalana, ha de rebre una atenci especfica mitjanant programes dimmersi, simultniament a la seva escolaritzaci en els grups ordinaris, amb els quals compartir el major temps possible de lhorari setmanal. Lescolaritzaci dalumnes amb discapacitat o trastorns greus de conducta pot comportar lelaboraci i aplicaci dun pla individualitzat que reculli el conjunt dajudes, suports i adaptacions que pugui necessitar en els diferents moments i contextos escolars. Lescolaritzaci de lalumnat amb altes capacitats intellectuals pot comportar tamb lelaboraci i aplicaci dun pla individualitzat, quan el seu nivell o ritme daprenentatge i el grau de maduresa ho aconselli, com la flexibilitzaci de la permanncia en un curs, en un cicle o en tota letapa.
Estructura de letapa
ESTRUCTURA DEL CURRCULUM
El currculum s el conjunt dels objectius, continguts, metodologies i criteris davaluaci de les diferents rees, conjuntament amb la contribuci de lrea a ladquisici de les competncies bsiques. Els apartats del currculum de cada rea sn: Introducci Competncies prpies de lrea Contribuci de lrea a les competncies bsiques Estructura dels continguts Consideracions sobre el desenvolupament del currculum Objectius Continguts Connexions amb altres matries Criteris davaluaci A lapartat competncies prpies de cada rea es concreten les competncies que es treballen amb ms intensitat des de lrea. Lapartat contribuci de lrea a les competncies bsiques recull laportaci de lrea a lassoliment de les diferents competncies. A la resta dapartats sexplica lestructura dels continguts de cada rea i es fan consideracions sobre la metodologia didctica i lavaluaci. Els objectius de lrea sn el conjunt daprenentatges definits en termes de capacitats, que concreten per a cada rea el que sespera que lalumnat adquireixi. Els continguts, organitzats per cicles, sn els objectes daprenentatge i els coneixements, presentats de forma integrada (conceptuals, procedimentals i actitudinals), que collaboren en ladquisici dels objectius i de les competncies bsiques. Lapartat de connexions amb altres rees inclou els continguts que comparteixen les diverses rees i que permeten explicitar el treball daquests mateixos continguts en contextos diferents i evidenciar la transferncia daprenentatges, un dels aspectes fonamentals del currculum per competncies. Els criteris davaluaci expressen el tipus i grau daprenentatge que sespera que obtingui lalumnat en cada rea i per a cada cicle, dacord amb els objectius i continguts plantejats.
LES REES
Lestructura de cada rea s la segent: Competncies prpies de lrea Contribuci de lrea a les competncies bsiques Estructura dels continguts Consideracions sobre el desenvolupament del currculum Objectius Continguts per blocs i cicles Connexions amb altres rees Criteris davaluaci
Estructura de letapa 11
En cada cicle sha de fer com a mnim un treball o projecte interdisciplinari de caire competencial sobre un aspecte de la realitat, amb activitats que requereixin laplicaci de coneixements de diverses rees. En el cicle superior es podr oferir, de manera opcional per a lalumnat, una segona llengua estrangera. A letapa de leducaci primria hi trobem les rees de coneixement segents: Llengua catalana i literatura, llengua castellana i literatura i arans, a era Val dAran Coneixement del medi natural, social i cultural Llengua estrangera Educaci artstica Educaci fsica Matemtiques Educaci per a la ciutadania i els drets humans (en un dels cursos del cicle superior)
DISTRIBUCI HORRIA
Els centres docents han dorganitzar lhorari dacord amb la seva programaci, atenent les necessitats i possibilitats de la seva planificaci curricular, especialment si sorganitza per projectes de treball interdisciplinari, dacord amb ledat i els interessos de lalumnat. En aquesta flexibilitzaci de les hores dedicades a cada rea, es respecten els horaris globals i lhorari mnim establert per a cadascun dels cicles de letapa. Horari deducaci primria Dif. mnims/ globals
Mnims etapa 420 420 245 315 455 245 245 35 525 315 525
Llengua catalana i literatura Llengua castellana i literatura Estructures lingstiques comunes Llengua estrangera Coneixement del medi natural, social i cultural Educaci artstica Educaci fsica Educaci per a la ciutadania i els drets humans Matemtiques Religi (voluntria) Esbarjo Lliure disposici Total mnims Total disposici Total hores lectives
140
665
5.250
Estructura de letapa 12
m. Adquirir els elements bsics duna correcta educaci vial i les actituds de respecte que afavoreixin la prevenci daccidents de trnsit. n. Conixer i valorar el medi natural, aix com els animals ms propers a lsser hum i adoptar comportaments que afavoreixin la seva protecci.
Competncies bsiques
La finalitat de leducaci s aconseguir que els nois i les noies adquireixin les eines necessries per entendre el mn en qu estan creixent i que els guin en el seu actuar; posar les bases perqu esdevinguin persones capaces dintervenir activament i crtica en la societat plural, diversa i en canvi continu, que els ha tocat viure. A ms de desenvolupar els coneixements, capacitats, habilitats i actituds necessaris (el saber, saber fer, saber ser i saber estar), els nois i les noies han daprendre a mobilitzar tots aquests recursos personals (saber actuar) per assolir la realitzaci personal i esdevenir aix persones responsables, autnomes Ser competent implica i integrades socialment, per exercir la ciutadania activa, incorpoutilitzar de manera rar-se a la vida adulta de manera satisfactria i ser capaos dadaptar-se a noves situacions i de desenvolupar un aprenentatge efectiva coneixements, permanent al llarg de la vida.
La necessitat de plantejar com a finalitat educativa la millora de les capacitats de les persones per poder actuar adequadament i amb eficcia fa que sigui imprescindible centrar el currculum en les competncies bsiques per aconseguir, en primer lloc, integrar els diferents aprenentatges tot impulsant la transversalitat dels coneixements. En segon lloc, centrar-se en les competncies afavoreix que lalumnat integri els seus aprenentatges, posant en relaci els distints tipus de continguts i utilitzant-los de manera efectiva en diferents situacions i contextos. I, en tercer lloc, aix orienta el professorat, en permetre identificar els continguts i criteris davaluaci que tenen carcter bsic per a tot lalumnat i, en general, per inspirar les distintes decisions relatives al procs densenyament i aprenentatge. La finalitat central de cadascuna de les rees curriculars s el desenvolupament de les competncies bsiques, tot tenint en compte que cadascuna de les rees contribueix al desenvolupament de diferents competncies i, a la vegada, cada una de les competncies bsiques sassoleix com a conseqncia del treball en distintes rees. Per tant, leficcia en la consecuci de les competncies bsiques depn duna bona coordinaci de les activitats escolars de totes les rees curriculars. I per aconseguir-ho s clau lorganitzaci del centre i de les aules; larticulaci dels diferents mbits dorganitzaci del professorat, com els cicles i cursos; la participaci de lalumnat en la dinmica del centre i en el procs daprenentatge propi; la complementaci del treball individual i del treball cooperatiu; ls de determinades metodologies i recursos didctics, com la concepci, organitzaci i funcionament de la biblioteca escolar; lacci tutorial amb atenci especial a les relacions amb les famlies, i finalment la planificaci de les activitats complementries i extraescolars. Perqu el currculum sigui coherent amb els plantejaments que sacaben de proposar cal preveure dos grups de competncies bsiques: unes sn les ms transversals, que sn la base del desenvolupament personal i les que construeixen el coneixement, entre les quals cal considerar les comunicatives, per comprendre i expressar la realitat, les metodolgiques, que activen laprenentatge i les relatives al desenvolupament personal; i un segon grup, les ms especfiques, relacionades amb la cultura i la visi del mn, que faran que les accions dels nois i noies siguin cada vegada ms reflexives, crtiques i adequades.
Competncies bsiques 14
Per aconseguir un desenvolupament daquestes competncies, cal tenir en compte que totes estan en estreta relaci i complementarietat: la visi de la realitat social i fsica s una construcci cultural que es produeix en les interaccions humanes que requereixen de competncies personals i socials de la comunicaci i de les metodolgiques. Alhora, aquestes competncies no es poden desenvolupar si no somple de significat, de contingut significatiu, lexercitaci dels infants en les activitats escolars, la qual cosa els ser til en la resoluci de les situacions que planteja el mn fsic i social. s a dir, leducaci ha de desenvolupar harmnicament la competncia dactuar com a persona conscient, crtica i responsable, en el mn plural i divers que s la societat del segle XXI. Per a leducaci obligatria, sidentifiquen com a competncies bsiques les vuit competncies segents: Competncies transversals Competncies comunicatives 1. Competncia comunicativa lingstica i audiovisual 2. Competncia artstica i cultural Competncies metodolgiques 3. Tractament de la informaci i competncia digital 4. Competncia matemtica 5. Competncia daprendre a aprendre Competncies personals 6. Competncia dautonomia i iniciativa personal Competncies especques per conviure i habitar el mn 7. Competncia en el coneixement i la interacci amb el mn fsic 8. Competncia social i ciutadana
Els objectius i els continguts de cadascuna de les rees curriculars han de tenir en compte el desenvolupament integral de totes les competncies bsiques i, en conseqncia, cal que des de totes les rees es tinguin en compte les competncies comunicatives, les metodolgiques, les personals i, de les especfiques, aquells aspectes peculiars que es relacionen amb la prpia disciplina. Els criteris davaluaci serveixen de referncia per valorar el progressiu grau dadquisici de les distintes competncies. Per tenir una Cada rea contribueix a visi ms precisa de com en cadascuna de les rees curricules competncies bsiques lars es plantegen aquestes competncies bsiques, en la introducci de cadascuna cal especificar com contribuir a deseni cada competncia volupar-les. A continuaci es descriuen els aspectes nuclears daquestes de cada rea. competncies, la visi global dels quals cal completar amb el que apareix en cada rea curricular, on es precisa la seva contribuci al desenvolupament daquestes competncies bsiques. Tot i que hi ha aspectes concrets de les competncies que sn especfics dels nivells educatius posteriors, cal exercitar-les des dels primers nivells educatius si es vol aconseguir un aprenentatge global suficient per part de tot lalumnat.
Competncies bsiques 15
Aquesta competncia suposa saber interaccionar oralment (conversar, escoltar i expressar-se), per escrit i amb ls dels llenguatges audiovisuals, tot fent servir el propi cos i les tecnologies de la comunicaci, amb gesti de diverses llenges i amb ls de les eines matemtiques (operacions fonamentals, eines aritmtiques i geomtriques o tils estadstics). El desenvolupament de tots aquests mbits facilitar el de la competncia intercultural per poder valorar la diversitat cultural, que fa comprendre i expressar la seva percepci del mn, la daltri i la de la seva prpia realitat. Aprendre a comunicar vol dir saber expressar fets, conceptes, emocions, sentiments i idees. s fonamental lhabilitat per expressar, argumentar i interpretar pensaments, sentiments i fets i lhabilitat dinteractuar de manera adequada en contextos socials i culturals diversos, amb atenci a les conseqncies que comporta la presncia de dones i homes en el discurs. En la comunicaci sinterpreta de forma significativa la informaci que es rep i, fent servir els processos cognitius adequats, es desenvolupa la capacitat per generar informaci amb noves idees, saber-les combinar amb daltres i avaluar la informaci rebuda ms enll del seu significat. Aprendre a comunicar tamb s saber utilitzar diferents llenguatges i tecnologies de la informaci i la comunicaci. Aquestes tecnologies condicionen la comunicaci i, per tant, modifiquen la manera de veure el mn i de relacionar-se i canvien alhora els hbits en les relacions comunicatives personals, laborals i socials. Comunicar-se, a ms, afavoreix el desenvolupament de les altres competncies bsiques: les metodolgiques de la cerca i gesti de la informaci. Treballar de manera cooperativa i ser conscient dels propis aprenentatges, la interpretaci de la realitat i habitar el mn i conviure, en definitiva, afavoreixen la construcci del coneixement i el desenvolupament del pensament i de la identitat propis.
Les dues competncies comunicatives que es consideren a continuaci sn: la lingstica i audiovisual, i lartstica i cultural.
Competncies bsiques 16
construcci i comunicaci dels coneixements, la representaci, interpretaci i comprensi de la realitat i lorganitzaci i autoregulaci del pensament, les emocions i la conducta.
Cal una atenci molt focalitzada en com utilitzen aquesta competncia en les diverses activitats escolars de totes i cadascuna de les rees curriculars. Cal que en tots aquests mbits es trobin solucions creatives que ajudin a superar tota mena destereotips i a prendre actituds crtiques davant dels continguts de risc que denigren les persones per motius de sexe o que les associen a imatges tpiques que es converteixen en vehicle de segregaci o desigualtat, aix com els continguts violents que representen accions dagressi directa o indirecta a la integritat de les dones. Noms aix els nois i les noies esdevindran progressivament competents en lexpressi i comprensi dels missatges, tant orals com escrits, visuals o corporals, que sintercanvien en situacions comunicatives diverses que es generen a laula, i podran adaptar la seva comunicaci als contextos, si es vol que siguin eficaos en la comprensi del mn que els far actuar amb coherncia i responsabilitat. Duna manera general els coneixements, les habilitats i les actituds propis daquesta competncia han de permetre interactuar i dialogar amb altres persones de manera adequada i apropar-se a altres cultures; expressar observacions, explicacions, opinions, pensaments, emocions, vivncies i argumentacions; gaudir escoltant, observant, llegint o expressant-se, utilitzant recursos lingstics i no lingstics, i aprofundir en la interpretaci i comprensi de la realitat que ens envolta i el mn. Daquesta manera es potencia el desenvolupament de lautoestima i confiana en si mateix per esdevenir un ciutad o ciutadana responsable que estigui preparat per aprendre al llarg de tota la vida.
La competncia comunicativa s la base de tots els aprenentatges i responsabilitat compartida entre totes les rees.
Per tot aix, aquesta competncia s essencial en la construcci dels coneixements i pensament social crtic, en el tractament de la informaci (tcniques per memoritzar, organitzar, recuperar, resumir, sintetitzar, etc.) i el domini dels recursos comunicatius especfics de les diverses rees que han de facilitar la comunicaci del coneixement i compartir-lo (descrivint, explicant, justificant, interpretant o argumentant els fenmens que es plantegen en els projectes destudi a les aules). Per fer-ho, cal tenir molt present la varietat de textos que susen o que es construeixen en aquestes activitats, per exemple: Textos que conten: reportatge, testimoniatge, ancdota Textos que descriuen: informe dobservacions, acta, llistes, descripci dun lloc, duna situaci, dun personatge, dun objecte, fullet informatiu Textos que expliquen: presentaci dun objecte, article denciclopdia, llibre de text, reportatge, notcia periodstica Textos que organitzen informaci o idees: quadre, esquema, mapa conceptual, mural, maqueta Textos que diuen com fer: recepta, instruccions de muntatge, consells o suggeriments, protocol de laboratori o dossier de sortida de camp, consignes, normes o regles dun joc Textos per convncer o fer actuar: anunci, cartell de promoci, text dopini, debat Textos que impliquen interaccions verbals: entrevista, conversa, dramatitzaci, cmic Textos que serveixen deines de referncia: diccionari, atles, catleg, anuari, banc de dades, glossari
Competncies bsiques 17
Cal tenir en compte que aquests textos es poden presentar amb ls de llenguatges audiovisuals que, en lmbit de la divulgaci de determinades disciplines, tenen uns codis que cal reconixer; tamb cal preveure que poden aparixer en suport paper o digital, cosa que els confereix unes formes diferents que shan de considerar en el procs daprenentatge. En el desenvolupament de les activitats escolars el paper de la llengua oral s fonamental: cal aprendre a parlar, escoltar, exposar i dialogar per aprendre. Aix implica ser conscient dels principals tipus dinteracci verbal, ser progressivament competent en lexpressi i comprenmissatges orals que sintercanvien amb la activa Cal aprendre a parlar, si dels de codis i habilitats verbals i no verbals i de utilitzaci prpiesi efectiva les regles de lintercanvi comunicatiu en situacions diferents. A partir duna bona escoltar, exposar i interacci oral saprn a llegir i comprendre millor els textos i a escriudialogar per aprendre. re, reflexionar i revisar com sescriu; saprn a pensar. En aix juguen un paper clau les preguntes, les que fa el professorat i les que han daprendre a formular els nois i les noies. Per aprendre en la llengua parlada, el paper central s per a qui aprn i cal que el professorat spiga orientar lalumnat perqu ls de les habilitats de la llengua parlada vagi generant lhbit de fer reflexionar sobre com es fan les coses. En el desenvolupament daquesta competncia juga un paper essencial saber seleccionar i aplicar determinats propsits o objectius a les accions prpies de la comunicaci lingstica (el dileg, la lectura, lescriptura, etc.). Per aprendre a fer-ho, cal que en les diferents rees curriculars es generin situacions comunicatives i projectes o tasques, en la resoluci dels quals calgui emprar habilitats per representarse mentalment, interpretar i comprendre la realitat i organitzar i autoregular el coneixement i lacci dotant-los de coherncia. Aquesta competncia comunicativa cal que sapliqui tamb en la cerca, selecci i processament de la informaci provinent de tot tipus de mitjans, convencionals o digitals, i de tota mena de suports; en la comprensi i la composici de missatges diferents amb intencions comunicatives o creatives diverses, i en suports diversos, aix com la coherncia i cohesi al discurs i a les prpies accions i tasques per resoldre les situacions prpies de cada mbit curricular. A ms la competncia comunicativa i audiovisual inclou, evidentment, tant el llenguatge verbal com ls adequat dels recursos no verbals que afavoreixen la comunicaci: recursos visuals, gestuals, corporals De manera especial cal reflexionar sobre les representacions grfiques especfiques de cada construcci disciplinria. Comprendre i saber comunicar sn sabers prctics que han de recolzar-se en el coneixement i reflexi sobre el funcionament del llenguatge i dels recursos comunicatius especfics de cada rea curricular, i impliquen la capacitat de prendre el llenguatge com a objecte dobservaci i anlisi. En aquesta lnia poden ser de gran ajut les precisions que sobre la competncia comunicativa es fan en el currculum de les rees de llengua, apartat en qu totes les rees sn competents i que en la de llengua sha desenvolupat duna manera ms detallada i precisa. Els continguts que apareixen en aquests apartats del currculum, prpiament, shan de tenir presents, amb les seves especificitats, en tots i cadascun dells. Aprendre a expressar i interpretar diferents tipus de discursos adequats a la situaci comunicativa i en diferents contextos socials i culturals implica el coneixement dalguns aspectes de la diversitat lingstica i cultural, aix com algunes de les estratgies necessries per interactuar duna manera adequada en contextos plurals. Aquesta dimensi plurilinge i intercultural de la comunicaci suposa poder comunicar-se
Competncies bsiques 18
en diverses llenges amb distint nivell de domini i formalitzaci especialment en lescriptura, amb la qual cosa, safavoreix laccs a noves i ms variades fonts dinformaci, comunicaci i aprenentatge. El coneixement daltres llenges i cultures dna, a ms, una major obertura cap a laltre, fet que s clau per al desenvolupament duna societat solidria i que senriqueix amb les aportacions de tots els seus ciutadans i ciutadanes. La competncia comunicativa tamb s imprescindible per adoptar decisions i cohesionar els grups humans; acceptar i fer crtiques constructives; posar-se en el lloc daltri de manera emptica; respectar opinions diferents a les prpies amb sensibilitat i esperit crtic; desenvolupar lautoestima i la confiana en un mateix o mateixa, i treballar en grup de manera cooperativa. Comunicar-se i conversar sn accions que suposen habilitats per establir vincles i relacions constructives amb les altres persones i amb lentorn i apropar-se a noves cultures, que adquireixen consideraci i respecte en la mesura que es coneixen. Per aix, la competncia de comunicaci lingstica est present en la capacitat efectiva de conviure i de resoldre conflictes. En sntesi, el desenvolupament de la competncia lingstica i audiovisual suposa el domini, tant oral com escrit, de llenges diverses en mltiples suports i amb el complement dels llenguatges audiovisuals en varietat de contextos i finalitats, com a eina per aprendre a aprendre.
Aquesta competncia implica posar en joc habilitats de pensament divergent i convergent, ja que comporta elaborar idees i regular sentiments propis i aliens; trobar fonts, formes i vies de comprensi i expressi, i planificar, avaluar i ajustar els processos creatius necessaris per aconseguir uns resultats, ja sigui en lmbit personal com en lacadmic. Es tracta, per tant, duna competncia que facilita tant expressar-se i comunicar-se com percebre, representar, comprendre i enriquir-se amb diferents realitats i produccions del mn de lart i de la cultura, considerats en el sentit ms ampli del terme.
La competncia artstica i cultural facilita lexpressi i la comunicaci; la percepci, la representaci, i la comprensi i la valoraci de les realitats culturals i artstiques.
Competncies bsiques 19
Requereix posar en funcionament la iniciativa, la imaginaci i la creativitat per expressar-se mitjanant codis artstics i, en la mesura que les activitats culturals i artstiques suposen en moltes ocasions un treball collectiu, disposar dhabilitats de cooperaci i tenir conscincia de la importncia de donar suport i apreciar les iniciatives i contribucions daltri en la consecuci del resultat final. La competncia creativa artstica i cultural ha de mobilitzar, tamb, el coneixement bsic de les principals tcniques, recursos i convencions dels diferents llenguatges artstics, aix com de les obres i manifestacions ms destacades del patrimoni cultural, de manera especial el de la cultura tradicional. A ms, comporta identificar la importncia representativa, expressiva i comunicativa que els factors esttics han tingut, i tenen, en la vida quotidiana de la persona i de les societats. Implica igualment una actitud destima de la creativitat implcita en lexpressi didees, experincies o sentiments a travs de diferents mitjans artstics, com la msica, la literatura, les arts visuals i escniques, o de les diferents formes que adquireixen les anomenades arts tradicionals populars. Exigeix tamb valorar el dileg intercultural i la defensa de la llibertat dexpressi en un marc de respecte i empatia per les persones. En sntesi, el conjunt de destreses que configuren aquesta competncia es refereix a ls daquells recursos de lexpressi i representaci que faciliten la realitzaci de les creacions individuals i socials; el coneixement bsic de les diverses manifestacions culturals i artstiques i lhabilitat per apreciar i gaudir amb lart i daltres manifestacions culturals; laplicaci dhabilitats de pensament divergent i de treball collaboratiu; una actitud oberta, respectuosa i crtica cap a la diversitat dexpressions artstiques i culturals; el desig i voluntat de cultivar la prpia capacitat esttica i creadora, i, finalment, un inters a participar en la vida cultural i per contribuir a la conservaci del patrimoni cultural i artstic, tant de la prpia comunitat com de les altres comunitats i cultures, de manera especial aquelles a les quals pertanyen persones de lentorn del centre educatiu.
Competncies bsiques 20
Per aix s una competncia transversal que cal atendre i particularitzar en cadascuna de les rees curriculars. No hi ha un tractament de la informaci al marge dels continguts especfics de les rees i, per contra, el desenvolupament realitzat en una rea pot ser transferit a les altres si el professorat fa activitats explcites de transferncia. Tamb cal tenir present que hi ha factors personals (estils daprenentatge) i socioculturals que poden determinar la manera daccedir i processar la informaci i que, per tant, el professorat ha de ser sensible a la diversitat de maneres de fer amb qu es pot trobar. A ms, la comunicaci daquesta diversitat pot donar pistes a altres nois i noies de com procedir en el desenvolupament daquesta competncia. No solament cal respectar aquesta diversitat, sin que pot ser una eina daprenentatge efica. Aquesta competncia es desenvolupa en la cerca, captaci, selecci, registre i processament de la informaci, amb ls de tcniques i estratgies diverses segons la font i els suports que sutilitzin (oral, imprs, audiovisual, digital). Requereix el domini de llenguatges especfics bsics (textual, numric, icnic, visual, grfic i sonor) i de les seves pautes de descodificaci i transferncia, aix com laplicaci en distintes situacions i contextos del coneixement dels diferents tipus dinformaci, fonts, possibilitats i localitzaci, i dels llenguatges i suports ms freqents en qu sol expressar-se aquest coneixement. Transformar la informaci en coneixement exigeix el domini de les destreses relacionades amb el raonament per organitzar-la, relacionar-la, analitzar-la, sintetitzar-la i fer inferncies i deduccions de distint nivell de complexitat; en definitiva, comprendre la informaci i integrar-la en els esquemes previs de coneixement. Significa, aix mateix, comunicar la informaci i els coneixements adquirits emprant, de manera creativa, recursos expressius que incorporin, no solament diferents llenguatges i tcniques especfiques, sin Transformar la informaci tamb les possibilitats que ofereixen les tecnologies de la informaci i la comunicaci. en coneixement implica Ls reflexiu i competent daquestes tecnologies s clau en comprendre-la i comunicar-la el desenvolupament de totes les competncies, per en amb les possibilitats que lmbit del tractament de la informaci t una rellevncia especial, ja que ajuda a extreure el mxim rendiment a parofereixen les tecnologies tir de la comprensi de la naturalesa i manera doperar dels de la informaci. sistemes tecnolgics, i de lefecte que aquests canvis tenen en el mn personal i sociolaboral (tenir una actitud crtica i reflexiva davant de la ideologia que transmeten, que condiciona la vida individual i social). Aquesta competncia, que anomenem digital, tamb suposa emprar les TIC com a eina en ls de models de processos, matemtics, fsics, socials, econmics o artstics; processar i gestionar adequadament informaci abundant i complexa; resoldre problemes reals; prendre decisions; treballar en entorns collaboratius ampliant els entorns de comunicaci per participar en comunitats daprenentatge formals i informals, i generar produccions responsables i creatives. El coneixement i domini dhabilitats tecnolgiques bsiques permet incorporar amb eficincia ls interactiu daquestes eines en les prctiques educatives i saber optimitzar-les tot adaptant-les a propsits collectius i personals. Per ser competent en aquest mbit tamb shan de mobilitzar estratgies ds davant els canvis de programari i maquinari que van sorgint, aix com fer un s habitual dels recursos tecnolgics disponibles per resoldre situacions reals (daprenentatge, treball, oci) de manera eficient. En especial, cal tenir en compte que els textos sn no lineals (hipertext), interactius i en format multimdia, la qual cosa exigeix
Competncies bsiques 21
ls de diferents tipus de processos de comprensi i de variades estratgies per al seu s en diferents contextos comunicatius, que la mateixa tecnologia potencia.
En sntesi, el tractament de la informaci i la competncia digital implica anar desenvolupant metodologies de treball que afavoreixin que els nois i les noies puguin esdevenir persones autnomes, eficaces, responsables, crtiques i reflexives en la selecci, tractament i utilitzaci de la informaci i les seves fonts, en diferents suports i tecnologies. Tamb ha de potenciar les actituds crtiques i reflexives en la valoraci de la informaci disponible, contrastant-la quan calgui, i respectar les normes de conducta acordades socialment per regular ls de la informaci.
4. Competncia matemtica
La competncia matemtica s necessria en la vida personal, escolar i social, ja que sovint cal analitzar, interpretar i valorar informacions de lentorn i ls de les eines matemtiques pot ser un instrument efica. Aquesta competncia adquireix realitat i sentit en la mesura que els elements i raonaments matemtics sn utilitzats per enfrontar-se a situacions quotidianes, per tant, s una competncia que cal tenir en compte en totes les rees del currculum i activitats daprenentatge. La competncia matemtica implica lhabilitat de comprendre, utilitzar i relacionar els nombres, les seves operacions bsiques, els smbols i les formes dexpressi i raonament matemtic, tant per produir i interpretar distints tipus dinformaci com per ampliar el coneixement sobre aspectes quantitatius i espacials de la realitat, i per entendre i resoldre problemes i situacions relacionats amb la vida quotidiana i el coneixement cientfic i el mn laboral i social. s a dir, la competncia matemtica implica el coneixement i maneig dels elements matemtics bsics (distints tipus de nombres, mesures, smbols, elements geomtrics, etc.) en situacions reals o simulades de la vida quotidiana; elaborar la informaci a travs deines matemtiques (mapes, grfics) per poder-la interpretar, i posar en prctica processos de raonament que condueixin a la soluci de problemes Cal posar en joc els elements o a lobtenci de la informaci. Aquests processos permeten aplicar la informaci a una gran varietat de i raonaments matemtics en situacions i contextos, seguir cadenes argumentals, i situacions de la vida quotidiana. identificar-ne les idees fonamentals, i estimar i jutjar la lgica i validesa dargumentacions i informacions. Forma part de la competncia matemtica lhabilitat danalitzar, interpretar i expressar amb claredat i precisi informacions, dades i argumentacions. Suposa, tamb, seguir determinats processos de pensament (com la inducci i la deducci, entre altres) i aplicar alguns algoritmes de clcul o elements de la lgica, fet que condueix a identificar la validesa dels raonaments i valorar el grau de certesa associat als resultats derivats dels raonaments vlids. Tamb implica una disposici favorable i de progressiva seguretat i confiana vers la informaci i les situacions (problemes, incgnites, etc.) que contenen elements i suports matemtics, aix com en la seva utilitzaci quan la situaci ho aconsella, basada en el respecte i el gust per la certesa i en la recerca per mitj del raonament.
Competncies bsiques 22
Lassoliment daquesta competncia saconsegueix en la mesura que els coneixements, les habilitats i actituds matemtics sapliquen de manera espontnia a una mplia varietat de situacions, provinents daltres camps del coneixement i de la vida quotidiana, la qual cosa augmenta la possibilitat real de seguir aprenent al llarg de la vida, tant en lmbit escolar o acadmic com fora daquest, i afavoreix la participaci efectiva en la vida social.
Competncies bsiques 23
Fa necessria tamb la perseverana en lestudi i laprenentatge, des de la seva valoraci com un element que enriqueix la vida personal i social i que s, per tant, mereixedor de lesfor que requereix. Comporta ser capa dautoavaluar-se i autoregular-se, responsabilitat i comproms personal, saber administrar lesfor, acceptar les errades i aprendre de i amb les altres persones. En sntesi, aprendre a aprendre implica la conscincia, la gesti i el control de les prpies capacitats i coneixements des dun sentiment de competncia o deficcia personal, i inclou tant el pensament estratgic com la capacitat de cooperar, dautoavaluar-se, i el maneig eficient dun conjunt de recursos i tcniques de treball intellectual, i tot aix es desenvolupa per mitj dexperincies daprenentatge conscients i gratificants, tant individuals com collectives.
Competncies bsiques 24
Suposa poder transformar les idees en accions, s a dir, proposar-se objectius i planificar i portar a terme projectes individuals o collectius. Requereix, per tant, poder reelaborar els plantejaments previs o elaborar noves idees, buscar solucions i portarles a la prctica. A ms, analitzar possibilitats i limitacions, conixer les fases de desenvolupament dun projecte, planificar, prendre decisions, actuar, avaluar el que sha fet i autoavaluar-se, extreuren conclusions i valorar les possibilitats de millora.
Lautonomia i la iniciativa personal ajuden a transformar les idees en accions i a emprendre i avaluar projectes individuals i collectius.
Exigeix, per tot aix, tenir una visi estratgica dels reptes i oportunitats que ajudi a identificar i complir objectius i a mantenir la motivaci per aconseguir lxit en les tasques escolars i els projectes personals. A ms, comporta una actitud positiva cap els canvis, amb la flexibilitat necessria per adaptar-shi crticament i constructiva i que pressuposa flexibilitat de plantejaments, per la qual cosa aquests canvis es poden comprendre com a oportunitats, adaptar-shi crticament i constructiva, afrontar els problemes i trobar solucions en cada un dels projectes vitals que semprenen. En la mesura que lautonomia i la iniciativa personal involucren sovint altres persones, aquesta competncia obliga a disposar dhabilitats socials per relacionar-se, cooperar i treballar en equip: posar-se en el lloc de laltre, valorar altres idees, dialogar i negociar; lassertivitat per fer saber adequadament a les altres persones les prpies decisions, i treballar de forma cooperativa i flexible. Una altra dimensi important daquesta competncia, molt relacionada amb aquesta vessant ms social, est constituda per aquelles habilitats i actituds relacionades amb el lideratge de projectes, que inclouen la confiana en un mateix, lempatia, lesperit de superaci, les habilitats per al dileg i la cooperaci, lorganitzaci del temps i tasques, la capacitat dafirmar i defensar drets o lassumpci de riscos. En sntesi, lautonomia i la iniciativa personal impliquen ser capa dimaginar, emprendre, desenvolupar i avaluar accions o projectes individuals o collectius amb creativitat, confiana, responsabilitat i sentit crtic.
Competncies bsiques 25
Els coneixements escolars han de permetre al nen i a la nena comprendre i interpretar el mn en qu viu i facilitar-li la participaci en la construcci duna societat ms humana. Leducaci escolar ha de preveure les situacions problemtiques que tot ciutad i ciutadana ha daprendre a administrar i solucionar en els camps concrets de leducaci cientfica i tecnolgica i leducaci per a la salut, per al medi ambient i per al desenvolupament sostenible; leducaci social i per a la ciutadania. Si volem ms cohesi social i una actitud responsable i participativa de les noies i els nois envers la comunitat escolar i lmbit local cal, entre daltres, la conscienciaci de la pertinena social i comunitria, el coneixement dels valors en qu es fonamenta la societat democrtica i el dels drets humans, el respecte per la diversitat, el desenvolupament dhabilitats socials, el funcionament participatiu de la instituci escolar, el treball en equip, ls del dileg en la resoluci de conflictes, el plantejament crtic dels hbits de consum i dels estils de vida i el desenvolupament de projectes en com. Del que sacaba de dir, sen dedueixen dues competncies molt estretament relacionades: la competncia en el coneixement i la interacci amb el mn fsic i la competncia social i ciutadana.
Competncies bsiques 26
modes de vida i adoptar una disposici a una vida fsica i mental saludable en un entorn natural i social que tamb ho sigui. Aix mateix, suposa considerar la doble dimensi individual i collectiva de la salut i mostrar actituds de responsabilitat i respecte envers les altres persones i envers un mateix. Tamb incorpora laplicaci dalgunes nocions, conceptes cientfics i tcnics, i de teories cientfiques bsiques prviament compreses, per exemple, identificar i plantejar problemes rellevants; fer observacions directes i indirectes; plantejar i contrastar solucions, temptatives o hiptesis; identificar el coneixement disponible, i comunicar conclusions. Aquesta competncia proporciona, a ms, destreses associades a la planificaci i al maneig de solucions tcniques seguint criteris deconomia, eficcia i sostenibilitat per satisfer les necessitats de la vida quotidiana i del mn laboral. Suposa aix mateix demostrar esperit crtic en lobservaci de la realitat i en lanlisi dels missatges informatius i publicitaris, aix com uns hbits de consum responsable en la vida quotidiana. Implica tamb la diferenciaci i valoraci del coneixement cientfic al costat daltres formes de coneixement i la utilitzaci de valors i criteris tics associats a la cincia i al desenvolupament tecnolgic. En definitiva, aquesta competncia suposa el desenvolupament i laplicaci del pensament cientificotcnic per interpretar la informaci que es rep i per predir i prendre decisions amb iniciativa i autonomia en un mn en qu els avenos que es van produint en els mbits cientfic i tecnolgic sn molt rpids i tenen una influncia decisiva en la vida de les persones, la societat i el mn natural. Implica tamb la diferenciaci i valoraci del coneixement cientfic en contrast amb daltres formes de coneixement i la utilitzaci de valors i criteris tics associats a la cincia i al desenvolupament tecnolgic. En coherncia amb tot el que sha dit en els pargrafs anteriors, sn parts daquesta competncia bsica ls responsable dels recursos naturals, la cura del medi ambient, el consum racional i responsable i la protecci i promoci de la salut individual i collectiva com a elements clau de la qualitat de vida de les persones i de les societats.
Competncies bsiques 27
Entre les habilitats que tenen relaci amb aquesta competncia destaquen: conixer-se i valorar-se; saber comunicar-se en contextos distints; expressar les prpies idees i escoltar les alienes; ser capa de posarse en lloc daltri; prendre decisions en els distints nivells de la vida comunitria; valorar les diferncies i reconixer la igualtat de drets entre els diferents collectius, en particular, entre homes i dones, i practicar el dileg i la negociaci per arribar a acords com a forma de resoldre els conflictes, tant en lmbit individual com en el social. La dimensi tica de la competncia social i ciutadana suposa ser conscient dels valors de lentorn, avaluar-los i reconstruir-los afectivament i racional per crear progressivament un sistema de valors propi i comportar-se en coherncia amb aquests valors en afrontar una decisi o un conflicte. Aix suposa entendre que tota posici personal no s tica si no est basada en el respecte als principis o valors universals com els que cont la Declaraci universal dels drets humans. La vessant social daquesta competncia suposa utilitzar el coneixement sobre levoluci i organitzaci de les societats i sobre els trets i valors del sistema democrtic, aix com utilitzar el judici moral per elegir i prendre decisions i exercir activament i responsable els drets i deures de la ciutadania. Afavoreix tamb la comprensi de la realitat histrica i social del mn, la seva evoluci, els seus assoliments i problemes. La comprensi crtica de la realitat exigeix experincia, coneixements i conscincia de lexistncia de distintes perspectives en analitzar aquesta realitat. Comporta recrrer a lanlisi multicausal i sistmic per jutjar els fets i problemes socials i histrics i per reflexionar-hi de manera global i crtica, aix com fer raonaments crtics i lgicament vlids sobre situacions reals i dialogar per millorar collectivament la comprensi de la realitat. Significa alhora entendre els trets de les societats actuals, la creixent pluralitat i el carcter evolutiu, a ms de demostrar inters i comprensi per laportaci que les diferents cultures han fet a levoluci i progrs de la humanitat, i disposar dun sentiment com de pertinena a la societat on es viu. En definitiva, mostrar un sentiment de ciutadania global, compatible amb la identitat local. Tamb formen part daquesta competncia aquelles habilitats socials que permeten saber que els conflictes de valors i interessos intervenen en la convivncia, resoldrels amb actitud constructiva i prendre decisions amb autonomia, emprant tant els coneixements sobre la societat com una escala de valors construda per mitj de la reflexi crtica i el dileg en el marc dels patrons culturals bsics de cada regi, pas o comunitat. La vessant ciutadana daquesta competncia implica lexercici de la ciutadania activa i integradora que exigeix el coneixement i comprensi dels valors en qu sassenten els estats i societats democrtics, dels seus fonaments, maneres dorganitzaci i funcionament. Permet reflexionar crticament sobre els conceptes de democrcia, llibertat, solidaritat, coresponsabilitat, participaci i ciutadania, amb atenci particular als drets i deures reconeguts en les declaracions internacionals, en la Constituci espanyola i en lEstatut dautonomia de Catalunya, aix com la seva aplicaci per part de diverses institucions; tamb permet mostrar un comportament coherent amb els valors democrtics, que a la vegada comporta disposar dhabilitats com la presa de conscincia dels propis pensaments, valors, sentiments i accions, i el control i autoregulaci. Lexercici de la ciutadania implica disposar dhabilitats per participar activament i plena en la vida cvica; significa construir, acceptar i practicar normes de convivncia dacord amb els valors democrtics; exercir els drets, llibertats, responsabilitats i deures cvics, i defensar tamb els drets daltri.
Competncies bsiques 28
En sntesi, aquesta competncia suposa comprendre la realitat social en qu es viu; afrontar la convivncia i els conflictes emprant el judici tic basat en els valors i prctiques democrtiques, i exercir la ciutadania, actuant amb criteri propi, contribuint a la construcci de la pau i la democrcia i mantenint una actitud constructiva, solidria i responsable davant el compliment dels drets i obligacions cvics.
Competncies bsiques 29
rees. mbit de llenges Llengua catalana i literatura, llengua castellana i literatura, llengua estrangera
Lobjectiu central de leducaci s preparar lalumnat de Catalunya perqu sigui capa de desenvoluparse com a persona i de comunicar-se, i aix poder afrontar els reptes de la societat plural, multilinge i multicultural del segle XXI. Aix significa educar les nenes i els nens perqu desenvolupin aquelles competncies comunicatives i lingstiques que facin possible que tant personalment com socialment siguin capaos dactuar i reeixir en el seu entorn i construir els fonaments de la ciutadania, del coneixement, del que s la condici humana, de la comprensi daltri. Per aconseguir-ho, cal plantejar, en leducaci primria, el desenvolupament integral i harmnic dels aspectes intellectuals, afectius i socials de la persona, entre els quals leducaci lingstica i comunicativa ocupa un lloc preferent. Per formar parlants plurilinges i interculturals cal: lassoliment de la competncia plena en catal, la llengua prpia de Catalunya, i en castell, com a garantia que lescola proporciona als alumnes la competncia que els cal per tenir les mateixes oportunitats; tamb el respecte per la diversitat lingstica i el desig daprendre altres llenges i daprendre de totes les llenges i cultures, i duna manera totalment integrada lassoliment del domini de les competncies comunicatives audiovisuals i digitals necessries per accedir autnomament i crtica a les tecnologies de la informaci i comunicaci i poder interpretar els missatges audiovisuals que formen part de la cultura dels infants i joves. Daquesta manera, lalumnat esdevindr capa de dur a terme les tasques de comunicaci que li permetin expressar la seva comprensi de la realitat, relacionar-se amb persones de la seva edat i adultes de tot arreu, integrar, comprendre, valorar i comunicar la seva cultura i sentiments, amb la utilitzaci del llenguatge verbal, oral i Des de totes les rees escrit, i el no verbal, amb la possibilitat demprar els mitjans sha de vetllar pel audiovisuals i les tecnologies de la informaci i la comunicaci.
El desenvolupament daquesta competncia no ha de ser un afer exclusiu de lrea de llengua. Ats que la llengua i la comunicaci sn la base de la captaci, elaboraci i comunicaci del coneixement, totes les rees esdevenen tamb responsables del desenvolupament de les capacitats comunicatives de lalumnat. s a dir, totes les rees shan de comprometre des de la seva especificitat i des de les maneres peculiars dexplicar el mn en la construcci de les competncies de comunicaci. Lrea lingstica se centra duna manera especfica en la literatura, en el desenvolupament de la competncia del lector literari.
Competncies bsiques 30
lEstatut i la Llei de poltica lingstica, que estableix que la llengua prpia de Catalunya s el catal i que s tamb la llengua normalment emprada com a vehicular i daprenentatge en lensenyament. A ms el catal s la llengua oficial de Catalunya. Tamb ho s el castell, que s la llengua oficial de lEstat espanyol. El reconeixement dhaver daprendre dues El catal: llenges, a ms, s un privilegi que obre les portes a desenvolupar-se en una llengua vehicular societat plural oberta a altres cultures.
i daprenentatge. Aquesta obertura es refora, a ms, si considerem la nostra vinculaci a Europa, per mitj del Marc europeu com de referncia per a laprenentatge, lensenyament i lavaluaci de llenges, elaborat pel Consell dEuropa, que planteja com a fita aprendre una o dues llenges estrangeres, en coherncia amb la competncia plurilinge i intercultural, la capacitat dutilitzar les llenges amb finalitats comunicatives i de prendre part en la interacci intercultural que t una persona que domina, en graus diversos, distintes llenges i posseeix experincia de diverses cultures. s evident que aix safavorir la participaci de lalumnat en la vida escolar, acadmica, afectiva i relacional, la transferncia de coneixements entre llenges i les actituds obertes i de respecte envers la diversitat lingstica prxima i llunyana, entesa com un dels patrimonis de la humanitat. A ms, aquest coneixement de diverses llenges potencia el domini del catal i la valoraci de la prpia cultura.
Aix vol dir que les nenes i els nens, en acabar letapa: a) han de dominar el catal, llengua vehicular, de cohesi i daprenentatge; b) tamb han de dominar el castell; c) han de conixer una o dues llenges estrangeres per tal desdevenir usuaris i aprenents capaos de comunicar-se i accedir al coneixement en un entorn plurilinge i pluricultural; d) han de comprendre missatges escrits bsics i establir relacions entre llenges romniques; e) han de tenir una actitud oberta, respectar les llenges i cultures presents en lentorn on viuen i interessar-shi, i tamb ho han de fer respecte daltres de ms llunyanes, de les quals poden aprendre i enriquir-se personalment, malgrat no les aprenguin mai; i, finalment, f) han de desenvolupar la competncia audiovisual amb la conscincia de la importncia de ls de les tecnologies de la informaci i comunicaci i la influncia que els missatges audiovisuals i els seus llenguatges tenen en els nous sistemes de comunicaci, que configuren moltes de les realitats daquest mn plural i divers. Lobjectiu daconseguir parlants plurilinges competents implica que cada escola, partint duna anlisi sociolingstica rigorosa del centre i del seu entorn, estableixi en el projecte lingstic del centre, amb programes precisos de gesti de les llenges per determinar com el catal, llengua vehicular de lescola, sarticula, duna manera coherent, amb lensenyament de les altres llenges tot establint acords per relacionar les diferents estratgies didctiques. En fer-ho, cal recordar que el catal s una llengua que lescola ha de tractar amb atenci especial, no noms pel seu estatus oficial, sin tamb i sobretot pel desconeixement que en t una part de lalumnat pel que fa als seus usos colloquials i informals. Lescola t, doncs, la missi de transmetre-la perqu tota la poblaci pugui emprar-la en qualsevol situaci comunicativa, fet que ha de garantir la cohesi de tota la societat i evitar aix la seva compartimentaci en comunitats lingstiques separades. Alhora, lescola ha de garantir que el seu alumnat tingui tamb un domini ple del castell, oferint lensenyament daquelles formes ds menys conegudes pel seu alumnat. Tamb cal, respecte a les llenges estrangeres, considerar-ne la diferent presncia social per fer-ne un tractament diferenciat. Per a un ensenyament adequat de les llenges s important el tractament integrat dels llenguatges audiovisuals amb qu es construeixen les comunicacions. El projecte lingstic de centre pot ser tamb un instrument de reflexi sobre el perill que comporta, per al desenvolupament de competncies lingstiques i per a la integraci social de les persones, la restricci del catal als espais vinculats al currculum escolar i la seva desvinculaci de les relacions interpersonals,
afectives, ldiques, etc. En aquest sentit, el professorat ha de ser conscient de la necessitat del desenvolupament de les competncies comunicatives, lingstiques i audiovisuals de lalumnat per a lassoliment dels objectius bsics de totes les rees. I, per tant, cal que simpliqui en lelaboraci i aplicaci del projecte lingstic del centre, ja que proporciona les eines fonamentals per a la formaci de les nenes i els nens de les nostres escoles.
Competncies bsiques 32
de complexitat cada vegada ms gran i de tipologia i funcionalitat diversa, en diferents suports (paper, digital) i formats (verbals, grfics i imatge). La competncia audiovisual, cal atendre-la en totes les seves dimensions receptives, productives i crtiques, de comunicaci i de creaci, i amb una clara relaci amb les interaccions orals, que afavoriran un accs ms conscient i efica a les informacions audiovisuals de tanta importncia per limpacte tan global que han aconseguit les tecnologies de la informaci i comunicaci. Els processos de recepci i creaci sn complexos i diversos segons el tipus i format triat i el contingut que shi vehicula; sn processos que saprenen en la seva utilitzaci, en qualsevol rea o activitat escolar. Cal motivar la seva utilitzaci per aprendre i comprendrels com a globalitat, tot aplicant el seu aprenentatge a missatges cada cop ms complexos i amb funcions ms diversificades i amb formats i suports ms variats. Una segona competncia, dacord amb la finalitat de donar les eines perqu les nenes i els nens puguin afrontar els reptes de la societat, s la competncia plurilinge i intercultural que, en essncia, s actuar adequadament en un mn plural, multilinge i multicultural. Aquests continguts tamb tenen relaci amb les altres rees curriculars, per en lensenyament de les llenges tenen unes implicacions ms especfiques. En concret, a ms dels aprenentatges especfics de cada una de les llenges, caldr aprendre actituds i habilitats per afrontar altres llenges, fins i tot desconegudes (conixer-les i valorar-les, saber gestionar els problemes de les interaccions multilinges, respectar altres maneres de veure el mn), en resum, estar obert a laltre. Finalment, la competncia literria, prpiament especfica de lrea, fa que les nenes i els nens puguin comprendre millor el mn que els envolta, les altres persones i a si mateixos a travs de la lectura dobres de qualitat i del contacte amb tot tipus de construccions de la cultura tradicional. Laccs guiat a aquestes obres facilita el desenvolupament de lhbit lector i escriptor i fa que les nenes i els nens descobreixin el plaer per la lectura, spiguen identificar esttiques i recursos i aprecin textos literaris de gneres diversos (potic, narratiu i teatral), i tamb daltres formes esttiques de la cultura que ens envolta de tipus tradicional com canons, refranys, dites i frases fetes, endevinalles, rodolins; o ms actuals com videoclips o ficcions audiovisuals. Amb tot aix les nenes i els nens van interioritzant els senyals de la cultura que els aniran precisant els criteris per ser ms rigorosos en les seves valoracions i gustos esttics, amb la qual cosa, a ms destimular la seva creativitat, es desenvolupa el seu sentit crtic.
competncia del tractament de la informaci i ls de les tecnologies de la informaci i la comunicaci per a lelaboraci de coneixement. La lectura i lescriptura dinformacions presentades en diferents llenges i formats, fet facilitat amb ls de les TIC, aporten una nova dimensi als processos de tractament de la informaci, la diversitat de punts de vista, i la manera de presentar les informacions faciliten la flexibilitat mental necessria per a un aprenentatge crtic. A ms, la verbalitzaci i les interaccions resulten claus en el desenvolupament de la competncia daprendre a aprendre, ja que regulen i orienten la prpia activitat amb autonomia progressiva. La llengua, precisament pel paper que juga en el desenvolupament de les competncies metodolgiques, ajuda a la comprensi dels processos de les competncies centrades a conviure i habitar el mn. Duna manera molt especial, la competncia plurilinge i intercultural contribueix al desenvolupament de la competncia social i ciutadana, entesa com les habilitats i destreses per a la convivncia, el respecte i lenteniment entre les persones. Aprendre llenges s, abans que altra cosa, aprendre a comunicar-se amb altres persones, a prendre contacte amb distintes realitats i a assumir la prpia expressi com a modalitat fonamental dobertura als altres. A ms de reconixer les llenges com a element cultural de primer ordre, la lectura, comprensi i valoraci de les obres literries contribueix duna manera clau al desenvolupament de la competncia artstica i cultural.
Competncies bsiques 34
La dimensi comunicativa s la base dels aprenentatges de lrea, com ho s de tots els aprenentatges escolars, per la qual cosa els continguts que es presenten en aquesta dimensi no sn els especfics de lrea lingstica, sin que cal atendrels en totes les activitats curriculars i centrar les activitats de lrea en all que t relaci amb els aprenentatges literaris. En aquest apartat, a ms dels continguts referits a la competncia oral, lescrita i laudiovisual apareixen els referits al funcionament de la llengua i el seu aprenentatge, que en ser plantejats aix es vol significar que cal introduir-los i exercitar-los amb la funci exclusiva de millorar la comunicaci, defugint el tractament gramaticalista de lensenyament de les llenges. La dimensi literria planteja els continguts especfics de lrea, de manera que el tractament dels continguts de la dimensi comunicativa shan de focalitzar per a lassoliment dels objectius daquesta dimensi. En aquest apartat, cal posar atenci especial a la cultura tradicional i les obres de referncia de la nostra cultura escrita que sn adequades a ledat. Cal recordar que, malgrat que el nucli el representen els processos de recepci, la presncia dactivitats descriptura s un bon instrument per a leducaci literria. Finalment, la dimensi plurilinge i intercultural planteja continguts relacionats amb els usos socials en contextos multilinges. Aquesta dimensi sha de tenir en compte en totes les accions docents, per en aquesta rea cal fer una aproximaci ms reflexiva i organitzada per atendre totes les habilitats necessries per a la comunicaci en contextos plurals. Atesa la peculiaritat daquests continguts plurilinges, es presenten unitriament en un nic bloc al final de cada cicle i precedint als criteris davaluaci: s funci de lequip docent que, en el projecte lingstic de centre, sarticulin els ensenyaments daquest mbit en els de les diferents llenges, rees curriculars i activitats escolars.
la transferncia daprenentatge
No s possible fer un llistat exhaustiu ni exclusiu daentre les llenges. quests continguts. Cal, per, considerar entre daltres, a ms dels que apareixen explcitament en la dimensi plurilinge i intercultural, la majoria dels recursos comunicatius, com sn les estratgies lectores o la redacci de resums i esquemes i els aspectes ms globals, com els tipus de text o altres de ms concrets, la puntuaci o la terminologia gramatical. Cal que el professorat de llenges es posi dacord, en primer lloc, en quins sn els aspectes que es consideraran en aquest apartat; tamb caldr acord en com sintrodueix el treball daquests continguts, qui ho fa i com es far en les altres llenges, per explicitar les diferncies i assegurar la interioritzaci dels recursos, i, com ja sha dit, afavorir la transferncia a noves situacions comunicatives. Aquest plantejament posa laccent en el desenvolupament de les competncies i evita les repeticions intils que sn sovint la marca dun ensenyament gramaticalista.
Es tracta densenyar les llenges amb un enfocament comunicatiu, que se centra en la construcci social dels significats, la qual cosa vol dir que, per donar sentit a tots els aprenentatges del currculum, cal organitzar el centre educatiu com un espai comunicatiu on la biblioteca-mediateca del centre, la revista de lescola, la rdio escolar o altres elements facilitin lintercanvi dintre de lescola i lobertura del centre al seu entorn. Un altre principi didctic, relacionat amb els enfocaments didctics que sacaben de descriure, s leducaci en els valors i actituds respecte de la llengua. En primer lloc, perqu introduir lobertura i sensibilitat envers la diversitat lingstica i cultural, present a laula o a lentorn o b amb laportaci dexperincies externes, s una de les claus perqu es produeixi la necessria flexibilitat de pensament, perqu tothom respecti els altres i sinteressi per ells. En segon lloc, perqu cal que lalumnat sigui conscient
Competncies bsiques 36
del perill que la llengua i els diferents llenguatges es puguin convertir en vehicles de transmissi de valors negatius detnofbia, de sexisme o dintolerncia. A lescola cal fer una aposta seriosa per la lluita contra letnocentrisme i totes les varietats dintolerncia. Pel que fa als recursos TIC, integrats en el currculum de llenges, sutilitzen per organitzar, aplicar i presentar la informaci en diferents formats, per aprendre a llegir i escriure de forma individual i collectiva, per comunicar-se i publicar la informaci per a una audincia determinada, i facilitar la quantitat i qualitat dels documents produts i fer que el procs de lectura i escriptura esdevingui ms collaboratiu, interactiu i social. Les funcions del processador de textos serveixen per organitzar el text, gestionar-lo, modificar-lo, corregir-ne els errors i millorar-lo. Els correctors canvien el procs de revisi. Equivocar-se forma part del procs daprenentatge. Les presentacions multimdia donen suport a lexpressi oral. Cal tenir en compte que sorgeixen noves escriptures no lineals (hipertext), interactives i en format multimdia, amb signes ideogrfics i amb ajudes per activar els coneixements i per a la generaci de textos. Tot aix requereix diferents tipus de processos de comprensi i diferents estratgies per al seu aprenentatge. En la cerca dinformaci, es treballa amb mitjans tecnolgics per tal darribar a entendre, registrar, valorar, seleccionar, sintetitzar i comunicar la informaci.
Pel que fa a lavaluaci, cal abandonar la visi de lavaluaci exclusivament sancionadora dels resultats de lalumnat per part del professorat i passar a concebre-la fonamentalment com a activitat comunicativa que regula (i autoregula) els processos daprenentatge i s de la llengua, a fi de potenciar el desenvolupament de la competncia plurilinge i lassoliment de lautonomia de laprenentatge. En aquesta visi, lavaluaci forma part indestriable de lestructura de les tasques de lensenyament i aprenentatge de llenges. Cal preveure els dispositius davaluaci com a activitat conjunta (interactiva) amb lalumnat, com a reflexi sobre els processos i sobre els resultats de laprenentatge lingstic, tot precisant les pautes i els criteris per regular el procs, per valorar els esculls que es presenten, i per introduir-hi millores, o per a la necessria valoraci del resultat final. Ls dels diferents tipus davaluaci (autoavaluaci, heteroavaluaci, coavaluaci, individual, collectiva) i instruments (pautes davaluaci, qestionaris, portafolis, dossiers) asseguraran leficcia educativa. Per aconseguir totes les virtualitats daquesta avaluaci, cal que lalumnat sigui conscient de tot el procs seguit, que sigui capa dusar funcionalment la reflexi sobre la llengua, revisant i reformulant les seves produccions, i que aprengui a transferir el que ha aprs en altres situacions. Amb aquesta activitat cognitiva i metacognitiva el professorat, mediador i assessor, o un grup dalumnes mitjanant el treball cooperatiu, poden donar a lalumnat el protagonisme i la responsabilitat del seu aprenentatge ajudant-lo a valorar el propi treball i a decidir com millorar-lo. Ats, a ms, que lobjectiu de lensenyament de la llengua s aconseguir que les nenes i els nens esdevinguin persones plurilinges, cal canviar lavaluaci que podia tenir sentit en un marc monolinge; cal partir de la idea que hi ha diferents graus de domini duna llengua i que cal tenir altres capacitats, com el canvi de llenges, que sn desconegudes en una persona monolinge. En aquesta avaluaci s molt important que lalumnat sigui conscient de la seva situaci plurilinge i del fet que aquesta pot canviar.
Finalment, tot el procs davaluaci, i encara ms si es pensa en els passos finals del procs i la certificaci, s una tasca collaborativa i responsabilitat de tot lequip del professorat. La gesti daquests procediments, decisions i implementacions lha dabordar conjuntament tot lequip, el qual haur de decidir les mesures que caldr organitzar, tamb en conjunt, per facilitar la millora de laprenentatge del seu alumnat.
OBJECTIUS
Les rees de llengua catalana i literatura, llengua castellana i literatura i llengua estrangera de leducaci primria tenen com a objectiu el desenvolupament de les capacitats segents: 1. Valorar la realitat multilinge i multicultural de la nostra societat com a font de riquesa personal i collectiva, prendre conscincia de la importncia del domini de llenges en un mn cada cop ms global i utilitzar amb progressiva autonomia tots els mitjans al seu abast, incloent-hi les TIC, per obtenir informaci i per comunicar-se, evitant els estereotips lingstics que suposen judicis de valor i prejudicis classistes, racistes o sexistes. 2. Desenvolupar la competncia comunicativa oral i escrita en totes les llenges de lescola per comunicar-se amb els altres, per aprendre, per expressar les opinions i concepcions personals, apropiarse i transmetre les riqueses culturals i satisfer les necessitats individuals i socials. 3. Desenvolupar la competncia en la llengua catalana com a vehicle de comunicaci parlada o escrita per a la construcci dels coneixements, per al desenvolupament personal i lexpressi i per a la seva participaci en les creacions culturals. 4. Desenvolupar la competncia en llengua castellana de manera que sigui possible que, al final de leducaci obligatria, utilitzi normalment i correctament les dues llenges oficials. 5. Expressar-se oralment, adequant les formes i el contingut als diferents contextos i situacions comunicatives, i mostrant una actitud respectuosa i de collaboraci. 6. Comprendre i respondre en llengua estrangera a les interaccions orals ms habituals de laula. 7. Comprendre discursos i explicacions orals que es donen en lmbit escolar i en el context social i cultural proper. 8. Comprendre els missatges orals en llengua estrangera sobre temes relacionats amb els interessos dels alumnes, els dels altres i del mn que ens envolta. 9. Comprendre textos escrits que es donen en lmbit escolar i en el context social i cultural proper. 10. Comprendre textos audiovisuals (publicitat, pellcules, informatius), dels mitjans de comunicaci o de les tecnologies de la informaci i la comunicaci, i fer-ne una lectura crtica i creativa. 11. Utilitzar adequadament la biblioteca, els mitjans de comunicaci audiovisual i les tecnologies de la informaci per obtenir, interpretar i valorar informacions i opinions diferents. 12. Utilitzar les llenges eficament en lactivitat escolar, tant per buscar, recollir i processar informaci com per escriure textos vinculats a les diferents rees del currculum. 13. Produir textos de diferent tipologia i amb diferents suports, relacionats amb el context social i cultural, amb adequaci, coherncia, cohesi i correcci lingstica, segons ledat.
14. Reflexionar sobre la llengua i les normes de ls lingstic, a partir de situacions de comunicaci reflexiva, per escriure i parlar de forma adequada, coherent i correcta i per comprendre textos orals i escrits. 15. Utilitzar la lectura com a font de plaer i enriquiment personal i apropar-se a obres de la tradici literria. 16. Comprendre textos literaris de gneres diversos adequats quant a temtica i complexitat i iniciar-se en els coneixements de les convencions especfiques del llenguatge literari. 17. Manifestar una actitud receptiva, interessada i de confiana en la prpia capacitat daprenentatge i ds de les llenges.
CICLE INICIAL
CONTINGUTS Llengua catalana i literatura
DIMENSI COMUNICATIVA
Parlar i conversar
Participaci activa en interaccions amb el grup o mestre en qualsevol situaci comunicativa de laula, tant les referides a gesti, organitzaci, discussi dels problemes que sorgeixen en el dia a dia, explicaci de vivncies personals, com les derivades de situacions densenyament i aprenentatge, amb respecte per les normes que regeixen la interacci oral (torns de paraula, to de veu, ritme). Producci de textos orals memoritzats (canons, poemes, dramatitzacions) i de producci prpia (exposicions, explicacions) adaptant lentonaci, el to de veu o el gest a la situaci comunicativa i amb la utilitzaci de la comunicaci audiovisual sempre que lactivitat ho requereixi. Inters a expressar-se oralment amb bona entonaci i pronunciaci.
Escoltar i comprendre
Comprensi de tot tipus de missatges orals en diferents contextos i en qualsevol dels escenaris possibles: activitats daula, situacions daprenentatge en qualsevol rea i en la vida quotidiana. Comprensi de relats audiovisuals com a representaci de la realitat, per tal de comenar a diferenciar el mn real i la seva representaci audiovisual. Comprensi de textos orals de diferents tipus, formats i mitjans, per obtenir informaci i per aprendre. Inters i respecte per les intervencions dels altres.
Llegir i comprendre
Comprensi de les informacions ms habituals de classe, de la vida quotidiana i dels textos vinculats a continguts curriculars en qualsevol dels formats possibles i de forma conjunta a partir dels textos, imatges o esquemes. Utilitzaci destratgies afavoridores del procs de comprensi lectora abans, durant i desprs de la lectura (planificaci, anticipaci, identificaci de mots, inferncies, relaci entre fragments, capacitat dautocorrecci a partir del sentit global, identificaci dels signes de tot tipus que formen part del text). s destratgies lectores adequades en la lectura individual silenciosa o en veu alta amb el professorat. s destratgies de comprensi i interpretaci crtica dels missatges audiovisuals adreats a les nenes i nens de la seva edat (publicitat de joguines i de productes dalimentaci, entre altres). Inters pels textos escrits i audiovisuals com a font dinformaci i daprenentatge i com a mitj de comunicaci. Inters i curiositat per mirar o llegir contes o llibres de coneixements, per tamb per llegir un rtol, un ttol dun llibre, una notcia dInternet o qualsevol altre text. Participaci en activitats de lectura collectiva.
Escriure
Composici de textos escrits, que poden tenir el suport dimatges o esquemes, fets en diferents situacions: a) situacions quotidianes de laula i lescola; b) experincies personals i produccions en lmbit creatiu (contes, poemes, vivncies); c) textos de treball produts en qualsevol de les rees curriculars. Iniciaci en els mecanismes que fan possible el llenguatge audiovisual en la seva funci expressiva. s de programari informtic per escriure textos curts, especialment de tractament de textos, dedici grfica i de presentacions. Aplicaci dun procs reflexiu en lescriptura de textos: pensar, escriure i revisar. Inters per la bona presentaci dels textos escrits i per aplicar-hi els coneixements ortogrfics treballats a classe.
Comprensi i aprofundiment en el sentit del text, a partir de lectures conjuntes guiades, prctica dalgunes estratgies lectores i interpretaci del llenguatge literari: derivaci, composici, sentit figurat, interpretaci de locucions, frases fetes o refranys i descobriment del ritme i la rima, si es tracta de poesia o can. s destratgies lectores apreses en altres situacions, en la lectura individual silenciosa o en veu alta: fer atenci al ttol i a les imatges, anticipaci, deducci del significat dun mot, relaci amb els seus coneixements, entre altres. Lectura en veu alta tot fent atenci a la pronunciaci, al to de veu, a lentonaci perqu tots ho entenguin, i adequant lentonaci i el ritme a cada tipus de text. Escriptura de textos narratius i de carcter potic (contes, poemes, endevinalles, refranys, rodolins), basant-se en models observats i analitzats, aprofitant les emocions que provoquen les imatges i altres missatges audiovisuals. Coneixement de la biblioteca de centre per adquirir autonomia per a la utilitzaci dels seus recursos. Inters per lelecci de temes i textos i per la comunicaci de preferncies personals. CONTINGUTS COMUNS AMB ALTRES REES Interacci, comprensi i expressi de missatges orals, escrits i audiovisuals vinculats a continguts daltres rees. Producci de canons amb entonaci, to de veu i gest adequats a la situaci comunicativa.
Parlar i conversar
Participaci activa en interaccions amb el grup o mestre/a en qualsevol situaci comunicativa de laula, respectant les normes que regeixen la interacci. Producci de missatges orals: breus exposicions a classe, aprenent a adaptar lentonaci, el to de veu i el gest a la situaci comunicativa, amb lajut de la comunicaci audiovisual sempre que es requereixi per facilitar el discurs oral.
Escoltar i comprendre
Comprensi de missatges orals (instruccions, explicacions, narracions) del mestre/a o dels companys/anyes a laula. Comprensi de relats audiovisuals com a representaci de la realitat, per tal de comenar a diferenciar el mn real i la seva representaci audiovisual. Comprensi de textos orals de diferents mitjans (comunicaci, rdio, televisi, videojocs) per obtenir informaci i per aprendre. Inters i respecte per les intervencions dels altres.
Llegir i comprendre
Comprensi de les informacions ms habituals de classe, de la vida quotidiana i dels textos vinculats a continguts curriculars en qualsevol dels formats possibles i a partir del text, imatges o esquemes que els componen. Utilitzaci destratgies afavoridores del procs de comprensi lectora en la lectura individual silenciosa, amb el mestre/a o collectiva. Inters pels textos escrits i audiovisuals com a font dinformaci i daprenentatge i com a mitj de comunicaci daprenentatges i dexperincies. Inters i curiositat per mirar o llegir contes o llibres de coneixements, per tamb per llegir un rtol, un ttol dun llibre, una notcia dInternet o qualsevol altre text.
Escriure
Composici de textos escrits senzills produts en diferents situacions: a) reescriptura dexplicacions breus; b) experincies personals; c) composicions a partir dimatges. Inters per la bona presentaci dels textos escrits i per aplicar-hi els coneixements ortogrfics treballats a classe.
Comprensi, memoritzaci i recitaci de poemes amb ritme, pronunciaci i entonaci adequades. Escriptura de contes breus i altres textos basant-se en models observats i analitzats i aprofitant les emocions que provoquen les imatges i altres missatges audiovisuals.
Parlar i conversar
Producci de textos breus orals memoritzats com canons, poemes i rimes, amb la utilitzaci dimatges sempre que lactivitat ho requereixi, adaptant lentonaci, el to de veu o el gest al contingut. Reproducci del lxic bsic i dels missatges relacionats a les situacions comunicatives habituals de laula. Participaci activa en activitats de dramatitzacions, explicaci de contes dialogats i representacions conjuntes, com recitacions de poemes o canons, mostrant respecte per les produccions dels altres.
Escoltar i comprendre
Comprensi dinstruccions simples de treball i dactuaci a laula. Comprensi de missatges quotidians dintercanvi social saludar, acomiadar-se, presentar-se i missatges ds habitual a laula: la data, el temps, lassistncia, la localitzaci dobjectes. Reconeixement i identificaci de mots i textos breus acompanyats de suport visual i/o audiovisual. Comprensi global dun text destructura repetitiva, amb un contingut fcil dentendre i de predir amb ajut delements gestuals i icnics. Comprensi especfica del lxic bsic per entendre el contingut de narracions, descripcions i situacions, amb ajut delements gestuals i icnics. Inters i respecte per les intervencions orals dels altres.
Llegir i comprendre
Reconeixement i identificaci de mots i textos breus acompanyats de suport visual o audiovisual. Comprensi de mots i frases senzilles conegudes i treballades mpliament en els contextos orals de laula. s destratgies de lectura: s del context visual i verbal i dels coneixements previs sobre el tema o la situaci. Inters i curiositat per mirar i llegir contes o llibres (en diferents suports) escrits en la llengua estrangera.
Escriure
Escriptura de mots i missatges breus a partir de produccions orals relacionades amb les vivncies, les experincies i les activitats a laula. Producci de missatges breus seguint un model treballat i fcilment identificable en la llengua daprenentatge.
Respectar les normes dinteracci oral i mostrar inters i respecte quan parlen els altres. Comprendre i extreure informaci rellevant de produccions adequades a ledat, i de diferents suports utilitzats a laula. Fer breus exposicions orals sobre coneixements, vivncies o fets. Comprendre informacions rellevants de missatges escrits breus i mostrar comprensi per mitj dexplicacions orals o altres representacions que shagin treballat a classe: contestar preguntes, completar un text, escollir un dibuix. Escriure missatges relacionats amb temes daprenentatge i experincies prpies. Redactar amb claredat i ortografia adequada als seus aprenentatges. Mostrar coneixement en la correspondncia so-grafia i tenir assolida lortografia de base i algunes regles bsiques dortografia en els escrits fets a laula. Saber aplicar els coneixements apresos a llengua catalana. Valorar lactitud i latenci quan sexplica o es llegeix un conte, un poema, una can. Mostrar inters i llegir contes adequats a la seva competncia lectora. Ser capa descriure textos curts amb intenci literria. Comprendre que la llengua s un instrument de comunicaci, per aprendre i apropar-se a altres cultures, que hi ha diversitat de llenges i mostrar respecte per totes. Percebre algunes caracterstiques de les semblances entre les llenges que hi ha a laula o a lentorn ms proper. Tenir una actitud crtica cap a estereotips lingstics que reflecteixen prejudicis racistes, classistes o sexistes.
CICLE MITJ
CONTINGUTS Llengua catalana i literatura
DIMENSI COMUNICATIVA
Parlar i conversar
Participaci activa i collaborativa en interacci amb el grup o mestre en qualsevol situaci comunicativa de laula i lescola, tant les referides a gesti, organitzaci, discussi dels problemes que sorgeixen en el dia a dia i explicaci de vivncies personals, com les derivades de situacions densenyament i aprenentatge, respectant les normes que regeixen la interacci oral (torns de paraula, to de veu, ritme). Exposici de temes de manera ordenada i comprensible. Participaci activa en els dilegs o debats, aportant i defensant idees prpies i defensant o contradient, si cal, les dels altres amb arguments raonats. Producci de textos orals i audiovisuals (descripcions, explicacions, justificacions, presentacions de temes), amb preparaci prvia utilitzant recursos adequats (to de veu, gesticulaci, suports visuals). Exposicions a partir dun gui, esquema o imatge, amb la possibilitat de fer-ho davant duna cmera de vdeo. Expressi democions i sentiments utilitzant recursos verbals i no verbals adequats, amb la possibilitat de fer-ho davant duna cmera de vdeo. Adequaci del llenguatge i dels elements no verbals a la situaci comunicativa. s dun llenguatge no discriminatori i que respecti les diferncies de gnere.
Escoltar i comprendre
Identificaci i comprensi de tot tipus de missatges orals en diferents contextos i en qualsevol dels escenaris possibles: activitats daula, situacions daprenentatge en qualsevol rea, i en la vida quotidiana. Comprensi de textos orals de diferents mitjans de comunicaci audiovisual i informtics per obtenir-ne informaci i per aprendre, i valoraci guiada de la informaci que aporten. Reelaboraci i explicaci de manera sinttica dexposicions que fa alguna persona o b que shan escoltat o mirat a travs dalgun mitj audiovisual, informtic o dels mitjans de comunicaci. Inters, respecte i audici reflexiva davant les intervencions dels altres.
Llegir i comprendre
Comprensi de les informacions escrites ms habituals de classe, de la vida quotidiana i dels textos vinculats a continguts curriculars en qualsevol dels formats possibles i de forma conjunta a partir del text, imatges o esquemes que el componen. Utilitzaci destratgies afavoridores del procs de comprensi lectora abans, durant i desprs de la lectura (planificaci, anticipaci, idea principal, identificaci de mots, inferncies, relaci entre
fragments, capacitat dautocorrecci a partir del sentit global, identificaci dels signes de tot tipus que formen part del text). Lectura, comprensi i anlisi guiada dinformacions i relats procedents de documents audiovisuals i de mitjans de comunicaci. Resposta a preguntes a partir del text, la resposta de les quals comporta reelaboraci, relaci amb els coneixements de cadasc o elaboraci dinferncies. s destratgies lectores adequades en la lectura individual silenciosa o en veu alta amb el professorat. Inters i curiositat per mirar o llegir contes o llibres de coneixements, per tamb per llegir qualsevol text que es t a labast: un rtol, un avs, un ttol dun llibre, una notcia de diari, una informaci dInternet, entre altres. Coneixement del funcionament ms bsic duna biblioteca. Iniciaci a cerques dinformaci a Internet, utilitzaci de lhipertext i dels enllaos. Inters pels textos escrits com a font dinformaci i daprenentatge i com a mitj de comunicaci, daprenentatges i experincies. Sentit crtic davant produccions audiovisuals: publicitat, informatius, relats de ficci.
Escriure
Escriptura de textos escrits o audiovisuals senzills produts en diferents situacions: per narrar, descriure, explicar fets o fenmens, per fer coses com receptes, entre altres. Organitzaci del text per millorar la coherncia i la cohesi amb lajuda de pautes i utilitzant els coneixements lxics i morfosintctics de ledat. Coneixement del programari de tractament de textos, dedici grfica i de presentaci que permeti escriure un text, inserir imatges, fer un esquema en ordinador. Utilitzaci de correus electrnics per comunicar-se. Expressi didees de forma sinttica a travs dun esquema o imatge. Aplicaci dun procs reflexiu en lescriptura de textos: pensar, escriure i revisar. Valoraci dels avenos de cadasc en escriptura i conscincia de les mancances. Inters per la bona presentaci dels textos escrits i per aplicar-hi els coneixements ortogrfics apresos. Sentit esttic en la seva presentaci formal.
Aplicaci dels signes de puntuaci ms bsics (punt final, coma, interrogant, admiraci, dos punts, gui). Transformaci de frases per comprovar la relaci entre puntuaci, entonaci i significat. Introducci a laccentuaci grfica: reconeixement de les sllabes dun mot, accent greu i agut, reconeixement de les paraules agudes, planes i esdrixoles. s de terminologia gramatical: nom, verb, oraci, mascul, femen, article, singular, plural, passat, present, futur. Observaci del funcionament de la llengua en els textos que es llegeixen i en els de producci prpia: derivaci, composici, sentit figurat, sinnims, polismia, famlia de paraules, entre altres. Reconeixement darticles, connectors, noms, adjectius i verbs en un text. Diferenciar els temps verbals (passat, present i futur) en enunciats. Comparaci i transformaci denunciats per mitj de canvis dordre, segmentacions, canvis en els connectors, per comprovar de quina manera es modifica el significat i els canvis de puntuaci que comporta. Aplicaci de tots els recursos que sofereixen a laula per millorar el treball escrit personal: consulta al diccionari o a alg altre, llibreta personal, memoritzaci, o b orientar-se a partir del coneixement de la llengua (analogia, famlia de paraules). Consulta al diccionari i introducci als diccionaris i correctors dels programaris de tractament de textos. Progressiva autonomia en laprenentatge: reflexi sobre el procs, lorganitzaci i planificaci del treball, acceptaci de lerror, autocorrecci i autoavaluaci de tot el procs. Valoraci del progrs en escriptura. Opini ajustada de les capacitats de cadasc, sense infravalorar-se ni sobrevalorar-se. Confiana en les prpies capacitats. Reconeixement del valor social de lortografia per comunicar-se amb els altres. DIMENSI LITERRIA Adquisici de lhbit de lectura a partir de ls de molts estmuls: audici, lectura i memoritzaci de textos, poemes, canons, refranys o dites; biblioteca daula i descola, revistes escolars, gravacions, s de mitjans audiovisuals o dramatitzacions. Participaci en activitats literries de lescola i de lentorn proper. Lectura conjunta guiada per aprofundir en el sentit del text, practicar algunes estratgies lectores, i aprendre a interpretar el llenguatge literari: derivaci, composici, sentit figurat, interpretaci de locucions, frases fetes o refranys; descobrir el ritme i la rima, si es tracta de poesia o can. Lectura, anlisi i reconeixement dels elements clau de la narraci i de relats audiovisuals adequats a ledat. s destratgies lectores apreses en altres situacions per a la comprensi en la lectura individual silenciosa o en veu alta, en petit grup o en gran grup. En la lectura en veu alta, fer atenci a la pronunciaci, al to de veu i a lentonaci perqu tots ho entenguin. Tamb saber que cada tipus de text demana una entonaci i un ritme diferent. Escriptura de poemes per comunicar sentiments, emocions, estats dnim o records, utilitzant llenguatge potic: adjectius, comparacions, sentits figurats. Escriptura de contes i textos narratius fent atenci a lestructura daquest tipus de text, en qu hi ha dhaver una situaci inicial, un nus i un desenlla.
Escriptura de jocs lingstics amb paraules, sons, rimes (embarbussaments, calligrames, rodolins entre altres). Elaboraci de missatges creatius i crtics mitjanant associacions dimatges, i dimatges i sons. Possibilitat dassociaci amb textos escrits. Dramatitzaci de contes i altres textos literaris adequats a ledat i als interessos del grup. Reconeixement de les dades bsiques dun llibre (autoria, adaptaci, traducci, illustraci, editorial, collecci) i dels principals agents de producci dun relat de ficci audiovisual (direcci, gui, actors, msica). Coneixement del funcionament duna biblioteca per saber on poden trobar llibres adequats a ledat, i temes del seu inters i utilitzaci de tot tipus de recursos. Consulta de biblioteques virtuals per trobar-hi novetats, sntesis de llibres, recomanacions o obres dun tema o autor/a determinat. Interpretaci del sentit de les illustracions (colors, tcnica, estil) en referncia al text. Expressi de les impressions personals duna lectura i, si cal, adoptar-hi una posici crtica. Participaci en les converses, debats o presentacions de llibres al grup classe. CONTINGUTS COMUNS AMB ALTRES REES Interacci, comprensi i expressi de missatges orals, escrits i audiovisuals vinculats a continguts daltres rees.
Parlar i conversar
Participaci activa en interaccions amb el grup o mestre en qualsevol situaci comunicativa de laula, aportant idees, reflexionant sobre el que diuen els altres, arribant de forma guiada a organitzar un aprenentatge o un tema, respectant les normes que regeixen la interacci. Producci de textos orals i audiovisuals (descripcions, explicacions, justificacions, presentacions de temes) amb preparaci prvia utilitzant recursos adequats (to de veu, gesticulaci, suports visuals). Expressi democions i sentiments utilitzant recursos verbals i no verbals adequats. Inters a expressar-se oralment amb pronunciaci i entonaci adequades a la situaci comunicativa. Adequaci del llenguatge i dels aspectes no verbals de la comunicaci a la situaci comunicativa. s dun llenguatge no discriminatori i respecte per les diferncies de gnere.
Escoltar i comprendre
Comprensi dinformacions de missatges i explicacions orals en diferents contextos i activitats daula. Comprensi de textos orals de mitjans de comunicaci audiovisual, informtics, per obtenir informaci i per aprendre.
Reelaboraci i explicaci dexposicions fetes per altres persones o que shan sentit en els mitjans de comunicaci o informtics. Inters, respecte i audici reflexiva davant les intervencions dels altres.
Llegir i comprendre
Comprensi de les informacions de diferents tipus de text relacionats amb temes treballats, tot utilitzant estratgies que els ajudin a comprendre i a relacionar el que diu el llibre amb els coneixements que tenen del tema. Resposta a preguntes sobre textos que llegeixen, la resposta a les quals comporti reelaboraci, relaci amb els coneixements de cadasc i elaboraci dinferncies. Cerca guiada dinformaci a la biblioteca escolar i amb ls de les TIC. Lectura, comprensi i anlisi guiada de la informaci provinent de documents escrits i audiovisuals que apareixen en diferents mitjans i suports. Inters pels textos escrits com a font dinformaci i aprenentatge i com a mitj de comunicaci dexperincies. Participaci en activitats de lectura collectiva. Lectura crtica de missatges escrits i audiovisuals (publicitat, informatius, relats de ficci).
Escriure
Composici de textos relacionats amb els temes treballats a classe i amb lexperincia personal: descripcions, explicacions, dilegs, notcies, receptes, utilitzant procediments senzills descriptura: pensar, escriure i revisar. Elaboraci daudiovisuals senzills per descriure, narrar i explicar situacions quotidianes. Elaboraci de textos escrits i daudiovisuals a partir de models, per tal que millorin en lorganitzaci dels mateixos (coherncia i cohesi i s del lxic, ortografia i estructures morfosintctiques adequats al seu nivell i al tema). Inters per la bona presentaci dels textos escrits. s del programari del tractament de textos i dedici grfica i de presentaci que els permeti escriure un text, amb la incorporaci dimatges i udios. Valoraci dels avenos de cadasc en lescriptura i conscincia de les mancances.
Coneixement i s de lortografia bsica en paraules utilitzades en contextos molt treballats. Coneixement i s progressiu de les normes ortogrfiques constants (que no tenen excepcions). Introducci a laccentuaci grfica: reconeixement de les paraules agudes, planes i esdrixoles. Identificaci i s dels signes de puntuaci ms comuns apresos a llengua catalana. s de les normes ortogrfiques apreciant el seu valor social i la necessitat de cenyir-shi en els escrits. Coneixement de les normes treballades. Confiana en la prpia capacitat per aprendre llengua i en les situacions daprenentatge compartit. DIMENSI LITERRIA Lectura silenciosa de textos narratius: contes i novelles. s de la biblioteca daula i descola. Lectura collectiva de novelles amb comentaris sobre els temes i argument. Relaci i raonaments sobre la vida fora del llibre. Lectura i recitaci de refranys, dites i frases fetes, amb ritme, pronncia i entonaci adequats. Lectura de poemes i anlisi i comprensi posterior per entendre el sentit del poema i el seu llenguatge: metfores, personificacions, comparacions i adjectius. Lectura, anlisi i reconeixement dels elements clau de la narraci i de relats audiovisuals adequats a ledat. Escriptura de poemes per comunicar sentiments, emocions, estats dnim o records, utilitzant llenguatge potic: adjectius, comparacions i les estratgies necessries per expressar-ho per escrit, esborranys, revisions. Escriptura de contes, partint de lectures prvies que serveixin de model, i que els facin pensar en el tema, els personatges, el context, a travs de la planificaci, textualitzaci i revisi. Elaboraci de missatges creatius i crtics mitjanant associacions dimatges, i dimatges i sons. Possibilitat dassociaci amb textos escrits. Dramatitzaci de situacions i textos literaris.
Parlar i conversar
Participaci activa en els intercanvis orals: formulaci de preguntes, simulacions i dilegs, en el context de laula i prxims a lalumnat. Reproducci i memoritzaci de textos breus orals com canons, poemes i rimes, amb acompanyament delements no verbals que ajudin a la comprensi de la llengua. Participaci activa en les interaccions orals emprant la pronunciaci, lentonaci, ritme i expressions orals habituals ds a laula i valorant i respectant les normes que regeixen la comunicaci (torns de paraula, to de veu, gest adequat i rols). Producci de missatges breus orals que permetin parlar sobre la vida quotidiana al centre o en els entorns ms propers de lalumnat tant en activitats individuals com en grup. s de les estructures prpies de la llengua estrangera en les produccions orals.
Escoltar i comprendre
Comprensi dinstruccions (rutines, ordres, etc.) simples i encadenades dactuaci a laula. Comprensi de missatges quotidians dintercanvi social: saludar, acomiadar-se; missatges ds freqent a laula; la data, el temps (atmosfric i lhora), lassistncia; informacions personals sobre gustos, habilitats, sentiments, caracterstiques fsiques, rutines, entre altres. Identificaci del lxic bsic dun tema especfic amb ajut dillustracions o sense. Audici i comprensi global de textos orals de tipologia diversa, en diferents suports i formats (dileg, relat, descripci) i amb un grau de dificultat adequat al nivell. s guiat destratgies de comprensi: anticipaci del contingut, formulaci dhiptesis, verificaci, identificaci de paraules clau. Comprensi de textos de tipologia diversa procedents de mitjans diversos i en diferents formats per accedir a una determinada informaci i aprendre. Respecte i esfor datenci, comprensi i valoraci per les intervencions orals dels altres.
Llegir i comprendre
Comprensi de textos senzills en suport paper i digital i de temtica variada per copsar el sentit general i extreuren informaci per a la realitzaci de tasques concretes o com a gaudiment de la lectura. Utilitzaci de tcniques de lectura apreses en les llenges daprenentatge del centre que ajudin a la comprensi del text i que permetin la deducci del significat dels mots i expressions (predicci, suposici). Utilitzaci de diccionaris illustrats en format paper i digital per comprendre el significat del lxic nou. Inters per la lectura de textos com a font dinformaci i de plaer. s dels recursos de la biblioteca daula i escola com a font dinformaci i de plaer.
Escriure
Producci de missatges breus relacionats amb situacions de la vida quotidiana, a partir dels models treballats a laula. Escriptura de textos breus seguint models treballats a laula amb una finalitat comunicativa, utilitzant, quan calgui, els recursos que ofereixen les TIC o daltres llenguatges. Producci de textos a partir de models i incorporant expressions i frases senzilles conegudes i treballades oralment per transmetre informacions rellevants relacionades amb els temes de treball. Aprofitament de les tcniques i recursos de producci escrita apreses de les altres llenges del centre per a la producci de textos. s de les estructures prpies de la llengua estrangera en les produccions escrites. Inters per la bona presentaci i edici dels textos produts.
s dhabilitats i estratgies per aprendre nou lxic, expressions i estructures (repetici, memoritzaci, associaci, utilitzaci de suports multimdia) de forma individual, per tamb en grup. s de recursos TIC amb suports multimdia per al treball de vocabulari bsic i dampliaci i destructures lingstiques de la llengua estrangera. s de recursos que ajudin a laprenentatge de la llengua (memoritzaci, recitaci, associaci de mots) i reflexi sobre el propi aprenentatge, especialment per captar els petits avenos que sassoleixen. Valoraci i confiana en la prpia capacitat per aprendre una llengua estrangera com a instrument per a la realitzaci de tasques, com a eina daprenentatge i daccs al coneixement i com a llengua de comunicaci dins i fora de laula. DIMENSI PLURILINGE I INTERCULTURAL
Identificaci en produccions de diferents llenges romniques (o daltres llenges) de paraules que sassemblen, arriscant-se a trobar el significat usant estratgies de comprensi (hiptesis, inferncies). Coneixement dalgunes semblances i diferncies en els costums quotidians i s de les formes bsiques de relaci social als pasos on es parla la llengua estrangera i al nostre. Identificaci de paraules de llenges diferents que sassemblen i de la relaci amb el seu significat. Percepci de les dificultats de comunicaci amb persones que parlen altres llenges i plantejament de possibles solucions verbals i no verbals per resoldre les situacions. Identificaci dels comportaments i rituals (sobretot socials, com les salutacions i els comiats) que sn caracterstics de la llengua estrangera. s de la llengua estrangera per expressar i manifestar sentiments i afeccions en situacions daula. Valoraci positiva de les diferents activitats culturals i lingstiques del centre en qu sutilitza la llengua estrangera i participaci activa en aquestes. Valoraci de les produccions tradicionals i actuals (rimes, canons, contes, textos breus) de la llengua estrangera. Actitud positiva dinters i de confiana davant de laprenentatge de llenges estrangeres per conixer altres llenges i cultures.
Mostrar seguretat en lortografia de base i coneixement de les normes ortogrfiques que responen a lleis constants. Tenir capacitat per observar el funcionament de la llengua: els canvis de significat quan shi fan transformacions, la formaci de les paraules, la relaci entre puntuaci i sentit o el llenguatge literari. Mostrar autonomia progressiva en laprenentatge: reflexi en el procs, organitzaci i planificaci del treball, acceptaci de lerror, autocorrecci. Participar en lectures conjuntes per aprofundir en el sentit del text, practicar algunes estratgies lectores i aprendre a interpretar el llenguatge literari. Escriure poemes i textos narratius fent atenci a lestructura i al llenguatge. Produir textos audiovisuals senzills tenint en compte els elements bsics del llenguatge audiovisual per expressar idees, emocions, records. Conixer i valorar la diversitat lingstica (entre llenges diferents o dintre duna mateixa llengua) i cultural de lentorn, amb actitud de respecte cap a les persones que parlen altres llenges i tenir inters a comprendre-les. Comparar produccions de diferents llenges per trobar-hi semblances i diferncies. Tenir una actitud crtica cap als estereotips lingstics i audiovisuals que reflecteixen prejudicis racistes, classistes o sexistes.
Mostrar correcci en lortografia bsica i coneixement de les lleis constants en les seves produccions. Reflexionar sobre el propi procs daprenentatge, detectant avenos i errades. Comprendre les novelles, contes i poemes llegits i poder parlar del seu argument o del seu significat. Escriure contes clars i ben estructurats, i poemes. Participar en representacions teatrals, aprendre el paper i declamar-lo b. Conixer i valorar la diversitat lingstica (entre llenges diferents o dintre duna mateixa llengua) i cultural de lentorn, amb actitud de respecte cap a les persones que parlen altres llenges i tenir inters a comprendre-les. Comparar produccions de diferents llenges per trobar-hi semblances i diferncies. Tenir una actitud crtica cap als estereotips lingstics que reflecteixen prejudicis racistes, classistes o sexistes.
CICLE SUPERIOR
CONTINGUTS Llengua catalana i literatura
DIMENSI COMUNICATIVA
Parlar i conversar
Participaci activa i collaborativa, en interacci amb el grup o mestre en qualsevol situaci comunicativa de laula i lescola, tant les referides a gesti, organitzaci, discussi dels problemes que sorgeixen en el dia a dia, explicaci de vivncies personals, com les derivades de situacions densenyament i aprenentatge, respectant les normes que regeixen la interacci oral (torns de paraula, to de veu, ritme). Producci de textos orals i audiovisuals de producci prpia (exposicions, descripcions de situacions o processos, democions), amb preparaci prvia, i adaptant lentonaci, el to de veu o el gest a la situaci comunicativa. Exposici de temes de manera ordenada i comprensible, i participar activament en els dilegs o debats, aportant i defensant idees prpies i defensant o contradient, si cal, les dels altres amb arguments raonats, amb la possibilitat de fer-ho en presncia duna cmera. Exposicions a partir dun gui, esquema, imatge o b utilitzant com a suport programaris de presentaci. Expressi del pensament de manera coherent i estructurada per satisfer necessitats personals, escolars i socials. Inters a participar en les converses i expressar-se amb claredat i bona pronncia. Adequaci del llenguatge a la situaci comunicativa en converses informals, presentaci de treballs o relaci amb persones ms grans. s de llenguatges no discriminatoris i que respectin les diferncies de gnere.
Escoltar i comprendre
Comprensi de tot tipus de missatges orals en diferents contextos i en qualsevol dels escenaris possibles: activitats daula, situacions daprenentatge en qualsevol rea i en la vida quotidiana. Utilitzaci de les TIC per a la comprensi de textos orals de diferents mitjans de comunicaci audiovisual, per obtenir-ne informaci i per aprendre. Reelaboraci i explicaci de manera sinttica dexposicions o explicacions que ha fet alguna persona o b que shan escoltat o shan mirat a travs dalgun mitj audiovisual, amb especial atenci quan el procs de recerca sha fet amb ls de les TIC. Comprensi de textos audiovisuals i identificaci i valoraci com a representacions de la realitat. Aplicaci danlisis crtiques que permetin valorar adequadament linters de missatges escoltats i qestionar-los, si cal. Capacitat crtica per comprendre all que sha escoltat i fer-se preguntes a partir dels continguts exposats. Inters, atenci i respecte per les intervencions dels altres.
Llegir i comprendre
Comprensi de les informacions escrites en algun dels formats possibles que fan referncia a qualsevol mbit de lescola i de la vida quotidiana (material de treball, instruccions, anotacions, fullets informatius, documentals, publicitat, cartes, articles del diari, reportatges i entrevistes, entre daltres). Lectura silenciosa i comprensi guiada amb diferents propsits i intencions de temes treballats a classe. Lectura i interpretaci desquemes, grfics i mapes conceptuals per saber extreuren la idea principal i les relacions entre els elements. Lectura de missatges en suport audiovisual, de manera que la informaci que se nextregui es faci a partir del text, imatges, grfics i altres recursos que en formen part i sabent identificar els elements del llenguatge audiovisual i la seva funci expressiva. Utilitzaci destratgies afavoridores del procs de comprensi lectora abans, durant i desprs de la lectura. A ms de saber aplicar les de cursos anteriors, caldr un mfasi especial per esbrinar les intencions de lautor/a del text; mostrar una actitud crtica envers el que es llegeix, comprensi de vocabulari en contextos, realitzaci dinferncies; formulaci, comprovaci i reelaboraci dhiptesis, i captaci de les idees principals. Respondre preguntes a partir dun text, la resposta de les quals comporti reelaboraci. Autoregulaci de la comprensi dun text: saber quan tequivoques i qu has de rectificar. Lectura en veu alta de manera que el to de veu, la velocitat i lentonaci sajustin a lauditori. Recerca dinformaci en un llibre o enciclopdia a partir de consultar els ndexs i els glossaris, en cas que nhi hagi. Utilitzaci dInternet per buscar informaci: coneixement dels cercadors ms habituals, coneixement de les adreces de ms s i capacitat per captar informaci a partir denllaos i dorganitzar-la per ferne un treball personal. s deines informtiques de comunicaci: correu electrnic i entorns virtuals. Coneixement del funcionament duna biblioteca-mediateca, de manera que es pugui trobar all que es busca tan autnomament com sigui possible. Inters pels textos escrits com a font dinformaci i aprenentatge i com a mitj de comunicaci dexperincies. Valoraci crtica de la capacitat lectora dun mateix.
Escriure
Escriptura de textos produts en diferents situacions i que responguin a diferents intencions que, sempre que calgui, han de tenir el suport dimatges o esquemes: narracions, explicacions, descripcions, dilegs, notcies, receptes, cmics, entre daltres. Coneixement i aplicaci de lestructura que determina la tipologia dels textos (per exemple, en una descripci, hi ha una presentaci i un desenvolupament; en una notcia sha de respondre a unes preguntes; en una narraci, hi ha de passar alguna cosa). Consolidaci de les estratgies adquirides en cursos anteriors en el procs de producci de textos: pensar (intencions, destinatari, contingut possible), escriure (tenir present la intenci, llegir la part
escrita per saber com continuar, afegir-hi o treure idees), revisar (comprovar si respon a la primera intenci, fer-ne una lectura en veu alta per comprovar-ne la coherncia i la cohesi, i modificar el text a partir de treure, afegir o inserir-hi fragments). Expressi didees de forma sinttica a travs dun esquema o imatge. Utilitzaci de manera autnoma de diferents recursos per autocorregir un text o corregir els dels altres. Coneixement dels recursos bsics del maquinari i del programari de tractament de textos, dedici grfica i de presentacions i de dibuix que permeti elaborar-hi textos, fer-hi esquemes o mapes conceptuals i inserir-hi imatges i udios. Utilitzaci de programari per enviar i rebre correus electrnics, per escriure i publicar a Internet per comunicar-se. Coneixement daltres mitjans que permeten produir textos amb un component visual o auditiu, com el vdeo o la rdio. Valoraci dels avenos de cadasc en escriptura i conscincia de les mancances. Confiana en un mateix per poder millorar. Inters per la bona presentaci dels textos escrits i per aplicar-hi els coneixements apresos.
Capacitat per revisar els textos dun mateix o daltres companys, a partir dalgun tipus de suport, sobretot el que fa referncia a lestructura i organitzaci del text, puntuaci i lxic, aix com els elements paratextuals que han de fer-lo ms entenedor. Coneixement i s de les lleis ortogrfiques constants (com ga, gue, gui, go, gu) i introducci a les lleis dexcepci (com alternances c/g, t/d a final de mot) i a les excepcions (com fred o cub). Accentuaci grfica: reconeixement de les sllabes dun mot, accent greu i agut, reconeixement i accentuaci de les paraules agudes, planes i esdrixoles. Aplicaci dinstruments personals per revisar lortografia dels textos: regles conegudes, deducci per comparaci, associaci de paraules, llibretes personals, consultes, diccionaris, corrector incorporat en un tractament de textos i bases dorientaci, entre molts altres. Capacitat per reflexionar sobre els errors de cadasc i buscar recursos per corregir-los. Reconeixement del valor social de lortografia per comunicar-nos amb els altres. DIMENSI LITERRIA Adquisici de lhbit de lectura a partir de ls de molts estmuls: audici, lectura i memoritzaci de tot tipus de textos, debats a partir dun tema o autor; biblioteca daula i descola, revistes escolars, i activitats literries que sorganitzen des de lescola i de lentorn proper. Audici i visionament de productes audiovisuals adequats a ledat per fomentar i potenciar el gust esttic. Lectura conjunta guiada per aprofundir en el sentit del text, comparar autors, situar-los en lpoca, aprendre a fer lectura crtica, aix com per practicar algunes estratgies lectores i aprendre a interpretar el llenguatge literari: comparaci, derivaci, composici, sentit figurat, interpretaci de locucions, frases fetes o refranys; i descobrir el ritme i la rima, si es tracta de poesia o can. Reconeixement daquests recursos retrics en els missatges audiovisuals i les diferents funcions que juguen en el text literari i en altres textos. Escriure textos de tot tipus: contes, poemes, cmics, diaris personals, notcies i dramatitzacions senzilles, per expressar sentiments, emocions, estats dnim o records. Producci de textos audiovisuals senzills (utilitzant la imatge fixa o en moviment i el so) per descriure, narrar i informar i per expressar emocions i opinions. Creaci de jocs lingstics amb paraules, sons o rimes (embarbussaments, calligrames i rodolins, entre altres). Adequaci del to, lentonaci i la modulaci de la veu en lectures pbliques, de manera que atregui latenci de loient i siguin entenedores. Dramatitzaci de contes, poemes i altres textos literaris adequats a ledat i als interessos del grup. Reconeixement de les dades bsiques dun llibre: autor, adaptador, traductor, illustrador, editorial, collecci, localitat i any dedici, fent una fitxa tcnica en qu constin aquestes dades. Reconeixement de les dades bsiques duna producci audiovisual, pellcula, anunci o notcia. Comprensi dels llibres de lectura i relats de ficci audiovisual: caracteritzaci dels protagonistes, comprensi de la trama, situaci en el temps, comentari dalguns trets del llenguatge i interpretaci del sentit de les illustracions (colors, tcnica, estil) en referncia al text. Coneixement del funcionament de les biblioteques per saber on es poden trobar llibres per a la seva edat i de temes del seu inters.
Coneixement del funcionament duna biblioteca virtual per trobar-hi novetats, recensions de llibres, opinions de lectors, recomanacions dobres, de temes o dautors. Escriptura de textos narratius i de carcter potic (endevinalles, refranys, rodolins), basant-se en models observats i analitzats o en idees personals. Participaci en les converses, debats o presentacions de llibres al grup classe. Expressi dimpressions personals desprs de les lectures i adopci duna posici crtica. Coneixement i valoraci del text literari com a vehicle de comunicaci i dinteracci, com a fet cultural i com a possibilitat de gaudiment personal. CONTINGUTS COMUNS AMB ALTRES REES Interacci, comprensi i expressi de missatges orals, escrits i audiovisuals vinculats a continguts daltres rees.
Parlar i conversar
Participaci activa en interaccions en petit o en gran grup aportant idees, reflexionant sobre el que diuen els altres, arribant a organitzar les idees sobre el tema del qual es parla i poder-les explicar. Respecte per les formes que regeixen la interacci oral. Producci de textos orals preparats prviament de manera ordenada i clara (descripci de situacions, processos, exposicions). Utilitzaci de recursos adequats a laudincia (to de veu, gesticulaci, suports visuals) durant les exposicions. Participaci en debats, aportant i defensant idees prpies de forma clara i ordenada i escoltant les idees dels altres per modificar les prpies, si cal. Capacitat de reelaborar, contextualitzar i explicar diferents textos procedents de mitjans de comunicaci audiovisual: notcies, reportatges, anuncis Producci de textos orals relacionats amb fets viscuts, de successos de lentorn escolar i social i dels que els arriben a travs dels mitjans de comunicaci, valorant i respectant les normes de la interacci oral. Adequaci del llenguatge a les diferents situacions comunicatives. Inters a expressar-se oralment amb pronunciaci i entonaci adequades. s dun llenguatge no discriminatori i de respecte envers les diferncies.
Escoltar i comprendre
Comprensi i extracci dinformacions a partir de missatges i exposicions orals que es produeixen a laula. Comprensi de textos orals de mitjans de comunicaci audiovisual (rdio i televisi, informtics i Internet), principalment notcies, entrevistes, debats i reportatges, per obtenir informaci i per aprendre.
Anlisi guiada de les informacions. Reelaboraci i explicaci resumida dexposicions fetes per altres persones o que shan sentit en els mitjans de comunicaci. Inters, respecte i audici reflexiva davant les intervencions dels altres.
Llegir i comprendre
Lectura silenciosa i comprensi guiada amb diferents propsits i amb diferents intencions de temes treballats a classe. Resposta a preguntes que demanin raonament, organitzaci i reelaboraci del que sha llegit a travs desquemes i resums fets de forma guiada. Comprensi i interpretaci desquemes, grfics, mapes conceptuals. Comprensi de textos vinculats als mitjans de comunicaci: diari, web, trptics informatius i publicitaris i anlisi guiada del que sha llegit per localitzar informacions rellevants. Utilitzaci destratgies afavoridores del procs de comprensi lectora, seguint les que es treballen en catal. Recerca dinformaci en un llibre o enciclopdia. Utilitzaci dInternet per mitj dels cercadors per buscar informaci. Utilitzaci de la biblioteca descola (mediateca), posant en prctica els coneixements adquirits en catal. Comprensi i localitzaci dinformacions rellevants en textos de mitjans de comunicaci social. Integraci de coneixements i informacions procedents de diferents suports. Inters pels textos escrits com a font dinformaci i aprenentatge i com a mitj de comunicaci dexperincies. Valoraci crtica de la capacitat lectora dun mateix. Actitud crtica davant de ls manipulatiu i discriminatori de determinades informacions en textos periodstics i publicitaris.
Escriure
Composici de textos produts en diferents situacions i que responguin a diferents intencions: narracions, exposicions, descripcions, notcies, instruccions, cartes, resums, entre altres. Reconeixement i aplicaci de lestructura prototpica duna determinada tipologia textual, per exemple en una exposici, presentaci, cos ordenat de lexplicaci i conclusi. Consolidaci de les estratgies descriptura adquirides en altres cursos i treballades en catal: pensar (intenci, destinatari/ria, contingut, forma), escriure (llegint, rellegint, canviant), revisar si el que hem escrit respon a la idea del que volem escriure, comprovar si s coherent i est ben cohesionat i reformular el que calgui. Expressi didees de forma sinttica. s dels coneixements del programari de tractament de textos i dedici grfica i de presentacions. Utilitzaci de programaris per enviar correus electrnics.
Valoraci dels avenos de cadasc en escriptura i conscincia de les mancances. Confiana en un mateix per poder millorar. Inters per la bona presentaci dels textos escrits i per aplicar-hi els coneixements apresos.
Parlar i conversar
Interacci oral a laula en situacions reals o simulacions amb progressiva autonomia i eficcia. Producci dinstruccions de treball i dactuaci a laula. Formulaci de preguntes i respostes a missatges quotidians dintercanvi social i relacionats amb el contingut temtic que es treballa, prestant atenci a lentonaci i la pronunciaci adequades. Participaci activa en les interaccions orals a laula emprant la pronunciaci, lentonaci, el ritme i les estructures orals treballades i respectant les normes bsiques de comunicaci (torn de paraula, to de veu). Reproducci i producci de textos orals com canons, poemes, rimes, narracions i textos breus relacionats amb continguts curriculars daltres rees o amb la prpia rea, emprant el llenguatge verbal i no verbal. s de les estructures prpies de la llengua estrangera en les produccions orals. Exposici oral individual o en grup de temes treballats i utilitzant tots els suports visuals i informtics disponibles. Interacci en converses breus ja treballades en situacions de similitud a la realitat o relacionades amb la realitat escolar. Valoraci de les produccions orals com a expressi del propi aprenentatge. Disposici per superar les dificultats que poden sorgir en una interacci tot utilitzant estratgies que facilitin la comunicaci (repetici, utilitzaci dexemples, gest, imatges).
Escoltar i comprendre
Comprensi dinstruccions de treball i dactuaci a laula. Comprensi de missatges quotidians dintercanvi social (saludar, acomiadar-se, felicitar, disculpar-se, demanar perms, donar les grcies, comentar festes i sortides, adonar-se de les novetats a laula) i de missatges relacionats amb el contingut temtic, procedncia geogrfica, professions, adreces, suggeriments. Identificaci del lxic i expressions bsiques dun tema especfic. Comprensi global i especfica de textos de tipologia i contingut divers i en diferents suports i formats i extracci dinformaci per a la realitzaci duna tasca concreta o com a refor/ampliaci dels coneixements. Audici i comprensi de textos orals i audiovisuals (dilegs, narracions, descripcions, instruccions de jocs, receptes) adequat al nivell i a ledat, que facilitin la interacci entre lalumnat. Distinci per lentonaci entre una pregunta, una exclamaci i una instrucci o una frase. Inters i esfor a comprendre les produccions orals a laula.
Llegir i comprendre
Lectura de textos de tipologia diversa, en suport paper i digital, per copsar el sentit general i extreuren informaci per a la realitzaci duna tasca concreta o com a refor/ampliaci dels coneixements ja treballats. Comprensi dinformacions relacionades amb continguts de diferents rees curriculars i presentades en diferents suports. Utilitzaci de tcniques de lectura apreses de les altres llenges del centre que ajudin a la comprensi del text i que permetin la deducci del significat dels mots i expressions (predicci, suposici). Utilitzaci de diccionaris en format paper i digital per comprendre el significat del lxic nou. Gaudiment de la lectura de textos reals i adaptats adequats a ledat. s dels recursos de la biblioteca daula i escola com a font dinformaci i plaer. s de les TIC per a la recerca guiada de la informaci en la realitzaci de tasques especfiques.
Escriure
Producci de paraules, expressions i textos relacionats amb situacions de la vida quotidiana. Producci de textos (descripcions, dilegs, narracions, poemes) dextensi controlada seguint models treballats a laula amb una finalitat comunicativa, utilitzant, quan calgui, els recursos que ofereixen les TIC o daltres llenguatges. s dels recursos TIC per establir contactes amb daltres persones i comunicar-se en la llengua estrangera i per a la presentaci, edici i publicaci de textos. Reconeixement de les estratgies bsiques (transferides de les llenges escolars) que sn necessries per a la producci de textos escrits segons la tipologia treballada. s de les estructures prpies de la llengua estrangera en les produccions escrites. Inters per la presentaci acurada dels textos escrits.
Parlar i conversar
Reproducci del lxic bsic i dels missatges relacionats amb les situacions comunicatives habituals de laula. Participaci activa en activitats de dramatitzacions, explicaci de contes dialogats i representacions conjuntes, com recitacions de poemes o canons, sempre mostrant respecte per les produccions dels altres. Inters per les produccions orals, valorant lesfor que suposa utilitzar una nova llengua.
Escoltar i comprendre
Comprensi dinstruccions simples de treball i dactuaci a laula. Comprensi de missatges quotidians dintercanvi social i ds habitual a laula. Reconeixement i identificaci de mots i textos breus acompanyats de suport visual i/o audiovisual. Comprensi global dun text destructura repetitiva, amb un contingut fcil dentendre i de predir amb ajut delements gestuals i icnics. Comprensi especfica del lxic bsic per entendre el contingut de narracions, descripcions i situacions amb ajut delements gestuals i icnics. Inters i respecte per les intervencions orals dels altres.
Llegir i comprendre
Reconeixement i identificaci de mots i textos breus acompanyats de suport visual o audiovisual. Comprensi de mots i frases senzilles conegudes i treballades mpliament en els contextos orals de laula. s destratgies de lectura: s del context visual i verbal i dels coneixements previs sobre el tema o la situaci. Inters a conixer llibres escrits en aquesta llengua estrangera.
Escriure
Escriptura de mots i missatges breus a partir de produccions orals relacionades amb les vivncies, les experincies i les activitats a laula amb una finalitat comunicativa, utilitzant, quan calgui, els recursos que ofereixen les TIC. Producci de missatges breus seguint un model treballat i fcilment identificable en la llengua daprenentatge. Inters per la presentaci acurada dels textos escrits.
s de recursos TIC i suports multimdia per al treball de vocabulari bsic i estructures lingstiques de la llengua estrangera. Valoraci de la llengua estrangera com a instrument per a la realitzaci de tasques i com a llengua de comunicaci dins laula. DIMENSI PLURILINGE I INTERCULTURAL
Identificaci de les semblances i diferncies entre el catal i castell com a llenges romniques en camps lxics concrets i en contes, dites o canons en diferents versions. Identificaci de paraules que sassemblen en altres llenges, arriscar-se a trobar el significat i identificar les estratgies que fan servir. Coneixement dalgunes semblances i diferncies en els costums quotidians i s de les formes bsiques de relaci social als pasos on es parla la llengua estrangera i al nostre. Identificar paraules que viatgen duna llengua a una altra i dels manlleus que hi ha a les llenges catalana i castellana, en camps lxics concrets (la cuina, els esports, entre daltres). Reconixer els mots de les llenges estrangeres treballades a lescola que hi ha al catal i al castell i a daltres llenges. s destratgies lingstiques apreses en altres llenges per comprendre produccions orals i escrites en les llenges estrangeres treballades a lescola. Percepci de les dificultats de comunicaci i saber arribar a acords amb persones que parlen altres llenges. Estratgies comunicatives per adaptar-se a linterlocutor/a en contextos multilinges i reformular els missatges, o amb ls delements no verbals per aconseguir que les altres persones ens entenguin. Reconeixement i aprenentatge de formes bsiques de relaci social en una nova llengua estrangera. Identificaci i coneixement de semblances i diferncies dels costums i formes de relaci social ms habituals de les societats que parlen les llenges estrangeres treballades a lescola o daltres llenges i cultures. s de la llengua estrangera per expressar i manifestar sentiments i afeccions. Valoraci positiva de les diferents activitats culturals i lingstiques del centre en qu sutilitza la llengua estrangera i participaci activa en aquestes. Reconeixement i valoraci de les produccions tradicionals (rimes, canons, contes, llegendes, textos orals i escrits) i actuals (dibuixos animats, pellcules i daltres recursos multimdia). Conscincia de la diversitat de situacions en qu t sentit usar la llengua estrangera. Actitud positiva dinters i de confiana davant de laprenentatge de llenges estrangeres i per conixer altres llenges i cultures.
Aplicar tot tipus destratgies per comprendre el sentit global i informaci especfica de textos escrits de tipologia diversa i en diferents formats. Saber elaborar sntesis en forma desquema o mapa conceptual. Comprendre autnomament textos escrits (contes, poemes, articles, fullets informatius, entre daltres) i audiovisuals (pellcules, anuncis, informatius). Saber respondre i formular preguntes referides als textos que shan llegit o mirat. Conixer el funcionament duna biblioteca tamb de les virtuals per localitzar llibres de coneixement i lectures literries. Saber sintetitzar informaci provinent de webs utilitzant el format hipertext. Escriure textos funcionals, narratius, literaris i audiovisuals coherents a m i fent s de les TIC ben construts, amb riquesa de llenguatge, partint del procs de pensar, escriure o elaborar i revisar. Conixer i aplicar lestructura que determina la tipologia dels textos. Expressar idees a travs desquemes. Utilitzar programari per comunicar-se amb lexterior: correu electrnic i entorns virtuals de comunicaci. Saber escriure textos de totes les tipologies amb un lxic i estructura que sadiguin al tipus de text, a les intencions i al registre. Tenir capacitat per revisar i millorar els textos dun mateix o dels altres. Conixer la terminologia gramatical bsica i la funci de cada element en un enunciat. Mostrar seguretat en lortografia de base i bon coneixement de les normes ortogrfiques que responen a lleis constants i haver aprs algunes normes dexcepci i algunes excepcions; haver memoritzat les paraules ds freqent. Aplicar laccentuaci grfica en la majoria de casos en els textos de producci prpia. Conixer els mecanismes de la llengua per crear significat, com derivaci, composici, sentit figurat i tots els treballats durant el curs. Aplicaci en els textos de producci prpia. Mostrar progressiva autonomia en laprenentatge: reflexi sobre el procs, organitzaci i planificaci del treball, acceptaci dels errors, autocorrecci i autoavaluaci de tot el procs. Mostrar comprensi dels llibres de literatura que llegeixen: saber explicar com sn els protagonistes, la trama, els escenaris. Valorar-ne el llenguatge i la illustraci. Saber-ne fer una valoraci global. Escriure textos de tot tipus: contes, poemes, cmics, diaris personals, notcies. Conixer i valorar la diversitat lingstica i cultural de Catalunya, dEspanya i del mn, amb actitud de respecte cap a les persones que parlen altres llenges i inters a comprendre-les. Saber comparar produccions de diferents llenges per trobar-hi semblances i diferncies i canviar el punt de vista personal per poder comprendre altres maneres de veure el mn. Tenir inters a solucionar els problemes de comprensi i comunicaci que es produeixen en contextos multilinges sabent adaptar els missatges. Usar un llenguatge no discriminatori i respectus amb els altres i ser crtic amb els prejudicis racistes, sexistes i classistes.
Comprendre i extreure la informaci rellevant de textos i produccions adequades a ledat, provinents de diferents mitjans (explicacions, lectures, audiovisuals), diferenciant idees principals i secundries, identificant idees, opinions i valors no explcits. Comprendre autnomament textos escrits (contes, poemes, articles, fullets informatius, entre daltres) i audiovisuals (pellcules, anuncis, informatius). Saber respondre i formular preguntes referides als textos que shan llegit o mirat. Exposar textos orals preparats prviament de manera ordenada i clara (descripci de situacions, de processos, exposicions). Utilitzaci de recursos adequats a laudincia: to de veu, gesticulaci, suports visuals. Extreure i contrastar informacions de textos escrits diversos i mostrar la comprensi per mitj de la lectura en veu alta. Aplicar a les lectures estratgies treballades a llengua catalana. Escriure textos funcionals i textos narratius i potics. Elaborar textos audiovisuals amb coherncia i cohesi i correcci lingstica, utilitzant procediments adequats (selecci, ordenaci, revisi). Reflexionar sobre el propi procs daprenentatge, detectant errors i avenos. Observaci i aplicaci de lorganitzaci dels textos llegits i escrits a laula: descripcions, exposicions, instruccions, dilegs, notcies, entre altres. Observaci dels connectors per precisar el significat dels textos. Aplicar la puntuaci apresa a llengua catalana. Aplicar la terminologia gramatical apresa a llengua catalana. Coneixement de les normes ortogrfiques, apreciant el seu valor social. Gaudir amb la lectura de textos tradicionals i de la literatura infantil adequats al cicle. Conixer i valorar la diversitat lingstica i cultural de Catalunya, dEspanya i del mn, amb actitud de respecte cap a les persones que parlen altres llenges i inters a comprendre-les. Saber comparar produccions de diferents llenges per trobar-hi semblances i diferncies i canviar el punt de vista personal per poder comprendre altres maneres de veure el mn. Tenir inters a solucionar els problemes de comprensi i comunicaci que es produeixen en contextos multilinges i saber adaptar-hi els missatges. Usar un llenguatge no discriminatori i respectus amb els altres i ser crtic amb els prejudicis racistes, sexistes i classistes.
Emprar la llengua estrangera amb correcci tenint en compte lentonaci, el ritme i les estructures prpies per transmetre informacions diverses dacord amb una finalitat comunicativa i emprant els recursos disponibles. Fer petites exposicions orals individuals o en grup de temes relacionats amb les diferents rees del coneixement. Comprendre el sentit global i informaci especfica de textos escrits de tipologia diversa i en diferents suports i formats. Elaborar textos escrits senzills tant en suport paper com digital segons un model i tenint en compte el destinatari/ria, el tipus de text i la finalitat comunicativa. Tenir cura i inters per les produccions escrites aix com pels elements que en sn propis (correcci, planificaci, contextualitzaci, revisi). Valorar i reconixer les diferents estratgies que ajuden a prendre conscincia del propi aprenentatge i mostrar un cert grau dautonomia a lhora de resoldre situacions daprenentatge. Actitud de respecte cap a les persones que parlen altres llenges i inters a comprendre-les. Valorar la llengua estrangera com a instrument de comunicaci amb altres persones i cultures, interessant-se per les produccions tradicionals i actuals en llengua estrangera. Saber comparar produccions de diferents llenges per trobar-hi semblances i diferncies i canviar el punt de vista personal per poder comprendre altres maneres de veure el mn. Tenir inters a solucionar els problemes de comprensi i comunicaci que es produeixen en contextos multilinges, sabent adaptar els missatges. Usar un llenguatge no discriminatori i respectus amb els altres i ser crtic amb els prejudicis racistes, sexistes i classistes.
Els fenmens naturals i socials, objecte destudi, es presenten en forma de problemes, interessos, conflictes o expectatives.
Els diferents aspectes i dimensions que constitueixen lentorn sinterrelacionen i interactuen. Conv tenir present que els fenmens naturals i socials, objecte destudi de lrea, no es presenten en la realitat sota un prisma disciplinar, sin en forma de problemes, interessos, conflictes o expectatives que es comprenen millor quan sestudien i sanalitzen relacionant els coneixements propis de les disciplines que integren lrea.
Els objectius de lrea shan de referir, doncs, als conceptes propis del medi natural, social i cultural, als aspectes metodolgics i procedimentals i als hbits i valors per a la convivncia. Per assolir aquests objectius cal preparar lalumnat perqu reflexioni sobre el seu propi procs daprenentatge. Lrea contribueix molt especialment al procs de creixement intellectual de les persones. Juntament amb leducaci per a la ciutadania i els drets humans, ha de contribuir de manera preferent a capacitar els infants per collaborar en la construcci de la realitat futura. Per tant, lalumnat hauria de comenar a aprendre a plantejar alternatives i propostes de millora a travs dun treball cooperatiu amb una actitud dialogant i oberta a les interpretacions dels altres, competncies que sn prpies dels ciutadans i ciutadanes del segle XXI. I tamb hauria de saber com vetllar per la seva prpia salut, i per la dels altres.
Tots els infants construeixen representacions del mn i aprenen a elaborar explicacions personals sobre all que els envolta. Laula s el lloc on shan dexplicitar aquestes idees prvies i les diverses concepcions del mn que estan a la base dels processos personals daprenentatge. Noms quan lalumnat pren conscincia del que sap, o pensa que sap, i ho comunica est en disposici de compartir-ho amb els altres i
de modificar-ho, si escau. Aquest s un procs reflexiu a partir del qual lalumnat construeix el seu propi aprenentatge i es dota deines per trobar respostes vlides i coherents a les qestions que es formula.
participar en la vida collectiva de la classe, lescola i la localitat, posant en prctica habilitats socials que afavoreixen les relacions interpersonals; actuar en el marc de projectes collectius per resoldre problemes i millorar la vida de la comunitat i per promoure una vida saludable.
Competncies comunicatives
Expressar idees i organitzar informacions de manera efica i intelligible sobre espais, fets, problemes i fenmens geogrfics, histrics, socials, naturals i tecnolgics. Comunicar idees i informacions de manera oral, escrita, visual i utilitzant les TIC per informar, per convncer, per dialogar. Utilitzar convencions cartogrfiques, matemtiques i cientfiques i saber-les interpretar. Identificar informacions rellevants de lrea en textos que utilitzen diferents canals comunicatius i de procedncies diverses.
Competncies metodolgiques
Plantejar-se preguntes que puguin ser objecte dinvestigaci. Utilitzar habilitats de planificaci del treball. Utilitzar habilitats per a la recollida i tractament de la informaci. Utilitzar el pensament crtic i creatiu per a lanlisi de la informaci, la resoluci de problemes i la presa de decisions.
Competncies personals
Aplicar coneixements i habilitats en contextos familiars i del seu entorn. Buscar els fonaments de la seva identitat. Dissenyar i aplicar projectes individuals i collectius de manera responsable i creativa. Desenvolupar habilitats personals (autoestima, autocrtica, autoreflexi, autoaprenentatge, iniciativa...) que afavoreixen les relacions interpersonals.
Canvis i continutat en el temps Matria i energia Entorn, tecnologia i societat Aquesta organitzaci dels continguts integra coneixements, procediments i actituds diversos. El professorat haur de triar aquells continguts concrets que, depenent de lentorn, facilitin que lalumnat adquireixi eines tils per interpretar els fenmens i problemes ms rellevants i tingui marcs de referncia per aproximar-se a la comprensi del mn. Aquesta aproximaci no es pot restringir al marc espacial de la localitat, comarca o pas, sin que ha de poder abastar la informaci a la qual tenen accs a travs de les TIC i daltres mitjans de comunicaci. Els coneixements conceptuals, vinculats als procediments propis de les disciplines de lrea, han de relacionar-se amb el procs dadquisici de competncies relacionades amb els llenguatges oral, escrit i matemtic i amb les de la resoluci de problemes oberts.
habilitats i estratgies per: comparar diferents poques, esdeveniments o problemes histrics, ubicar-los cronolgicament, utilitzar i interpretar diferents fonts i evidncies del passat, consultar tota mena de documents i de mitjans, en especial, els tecnolgics, i elaborar breus informes en relaci amb lestat de conservaci del patrimoni histric i cultural local. En sntesi, els coneixements histrics de leducaci primria han de permetre a lalumnat ubicar la seva prpia histria en el temps social i relacionar el passat amb el present i el futur, situar-se davant dels grans perodes de la histria de Catalunya i Espanya, sense oblidar alguns esdeveniments mundials, en especial dels segles XIX, XX i XXI, utilitzar tota mena dinformacions, evidncies i fonts per construir relats i narracions histriques sobre situacions o problemes concrets i, finalment, elaborar projectes relacionats amb la difusi i la conservaci del patrimoni local.
Encara que en leducaci primria els continguts es presentin organitzats per rees, per a lassoliment de les competncies bsiques s convenient establir relacions entre aquests sempre que sigui possible. La connexi entre continguts drees diverses mostra les diferents maneres de tractar una mateixa situaci i dna un sentit ms ampli als conceptes i nafavoreix la comprensi. De la mateixa manera, els continguts que en una rea es presenten com a instrument trobaran en una altra rea els contextos adequats que els donaran sentit. Les connexions poden establir-se amb naturalitat en situacions de relaci amb lentorn i la vida diria. Al final dels continguts de cada cicle es concreten les connexions que es poden establir amb daltres rees; la proposta que es fa t un carcter orientatiu i en cap cas s exhaustiva.
coneixement directe de
Les TIC esdevenen un instrument rellevant en lensenyament i aprenentatge de les cincies, des de lobservaci inicial fins a la realitzaci i valoraci final. A partir de visualitzadors i sensors es pot observar i mesurar fenmens reals, transferint les dades a lordinador per organitzar-les, fer-ne els grfics corresponents i analitzar-ho sense haver de fer els clculs mecnicament. Amb la modelitzaci de fenmens i els simuladors, a partir de la interacci amb els objectes, es poden fer proves virtuals. A Internet, shi troben recursos dinformaci, mapes virtuals, bases de dades i aplicacions per als projectes a portar a terme amb lalumnat. Cal treballar estratgies per a la localitzaci de la informaci, lobtenci i tractament de les dades i les habilitats danlisi i de comunicaci (collaborativa, de presentaci i publicaci dels resultats). En el bloc dentorn, tecnologia i societat sinclouen els continguts per al treball de les habilitats bsiques que es requereixen de les TIC, tot i que shan de treballar i avaluar dins del context que cada rea o projecte de treball determini.
Lavaluaci ha destar dirigida fonamentalment a millorar laprenentatge de lalumnat, s a dir, a subministrar informaci, de diferents procedncies, per comprendre els punts forts i els punts febles de laprenentatge de lalumnat en relaci amb els objectius establerts i els continguts. Daquesta manera, els i les mestres podran adaptar el programa a les necessitats reals de lalumnat, per ajudar-los a superar els obstacles i assolir els objectius establerts. Amb aquesta finalitat, i per estimular que els alumnes aprenguin a autoavaluar-se i a autoregular-se, entenem que sha de promoure una avaluaci inicial de les idees prvies i de les representacions sobre el que pensen que aprendran i una avaluaci en el procs daprenentatge, incidint especialment en la regulaci de les formes danticipaci i planificaci del seu pensament i la seva acci. Finalment cal planificar una avaluaci final o sumativa, dacord amb els criteris davaluaci, en la qual lalumnat ha de demostrar haver assolit els objectius, a partir de la proposta de situacions o problemes amb relaci als quals, per donar-hi resposta, hagin daplicar els coneixements apresos.
OBJECTIUS
Lrea de coneixement del medi natural, social i cultural de leducaci primria t com a objectiu el desenvolupament de les capacitats segents: 1. Plantejar-se, identificar i resoldre interrogants i problemes relacionats amb fenmens i elements significatius de lentorn natural, social i cultural, utilitzant estratgies de cerca i tractament de la informaci, i analitzar els resultats i plantejar solucions alternatives als problemes. 2. Utilitzar diversos llenguatges per expressar i comunicar els continguts de lrea de forma personal i creativa, seleccionar i interpretar dades expressades per mitj de codis diversos (lingstics, numrics, grfics) i reflexionar sobre el propi procs daprenentatge. 3. Comportar-se dacord amb els hbits de salut i higiene personal derivats del coneixement del cos hum, mostrant una actitud dacceptaci crtica i de respecte per les diferncies individuals (edat, sexe, caracterstiques fsiques i personalitat).
4. Participar activament en el treball en grup, adoptant una actitud responsable, solidria, cooperativa i dialogant, argumentar les prpies opinions i contrastar-les amb les dels altres, respectant els principis bsics del funcionament democrtic. 5. Prendre conscincia de pertinena a diferents mbits socials i culturals, reconixer la diversitat com a element enriquidor de la convivncia i respectar la igualtat de drets i deures de les persones, reconeixent les prpies responsabilitats. 6. Identificar lespecificitat dels ssers humans i analitzar i valorar crticament la intervenci humana en el medi i el seu impacte al llarg del temps, adoptant compromisos individuals i collectius dactuaci en la protecci i millora del medi ambient i del patrimoni cultural. 7. Reconixer en el medi natural, social i cultural els canvis i les continutats relacionats amb el pas del temps, comprendre algunes relacions de successi i simultanetat, de cronologia i de durada, i aplicar aquests coneixements en la interpretaci del present, la comprensi del passat i en la construcci del futur. 8. Identificar els principals elements de lentorn natural, social i cultural; analitzar la seva organitzaci, les seves caracterstiques i interaccions i aplicar aquesta anlisi a diferents escales espacials i temporals. 9. Planificar i realitzar projectes i aparells senzills, analitzant les propietats dels materials i les eines i mquines que hi intervenen, tot valorant la contribuci de la cincia i la tcnica a la millora de les condicions de vida de les persones. 10. Utilitzar de manera responsable i creativa les TIC i el material relacionat amb lexperimentaci i el treball de camp, com a eines per obtenir informacions i com a instruments per aprendre i compartir coneixements. 11. Utilitzar la llengua com a eina per construir coneixement, per comunicar-lo i per compartir-lo amb els altres, a partir del desenvolupament de les competncies comunicatives prpies de lrea (descripci, explicaci, justificaci, interpretaci i argumentaci). 12. Participar en lelaboraci, realitzaci i avaluaci de projectes relacionats amb aspectes rellevants de lentorn natural, social i cultural, amb la conservaci del medi ambient i del patrimoni i amb accions solidries i de justcia social. 13. Apreciar el gaudi que comporta arribar a trobar explicacions racionals dels fets i problemes que sidentifiquen en el nostre entorn i de la utilitat de laplicaci de procediments i actituds cientfiques.
CICLE INICIAL
CONTINGUTS
Lentorn i la seva conservaci
Observaci delements i fenmens naturals i comunicaci de les observacions utilitzant formes de representaci bsiques. Orientaci mitjanant lobservaci delements naturals i humanitzats de lentorn. Exploraci dalgun aspecte de lentorn a partir duna qesti rellevant, mitjanant el treball cooperatiu.
Descoberta de les formes dorganitzaci de lescola i de lentorn proper, valorant la importncia de la convivncia. Reconeixement dels drets i deures de les persones del grup, aix com la importncia del dileg en la resoluci de conflictes. Representaci de situacions quotidianes on sassumeixin rols culturals diferents del propi, sobservin les manifestacions culturals de lentorn i es valori la seva diversitat i riquesa.
Matria i energia
Observaci, descripci i classificaci de materials en funci dalgunes propietats tot relacionant-les amb els seus usos. Distinci entre objectes dun sol tipus de material o de diferents. Aplicaci de criteris de separaci i selecci als residus urbans. Participaci en la reducci, reutilitzaci i reciclatge de residus de lescola. Observaci i descripci dinteraccions que produeixin canvis en un sistema. Plantejament de preguntes a partir dobservacions i s de taules simples per recollir dades i comparar-les. Manteniment de la neteja i collaboraci en lordre i lestalvi de materials a lescola.
CONNEXIONS AMB ALTRES REES Comprensi i producci de missatges orals, escrits i audiovisuals. Comunicaci dinformacions amb diferents llenguatges simblics. Vivncia del propi cos i valoraci de la salut personal. Orientaci en lespai. Unitats de mesura del temps. Utilitzaci dels recursos de les TIC.
CRITERIS DAVALUACI
Observar lentorn i identificar relacions senzilles entre els elements que en formen part, distingint els elements humanitzats i els naturals. Valorar la importncia de respectar i protegir el medi. Distingir ssers vius i objectes inerts i relacionar caracterstiques (nutrici, relaci, reproducci) danimals i plantes propers, amb la seva identificaci com a ssers vius. Reconixer i classificar amb criteris elementals els ssers vius de lentorn i identificar algunes relacions que estableixen amb el medi, utilitzant els instruments adequats i mostrant una actitud de respecte per la natura i pel material. Reconixer les principals parts del cos hum i relacionar-les amb la seva funci i amb els canvis fsics que es produeixen al llarg de la vida. Identificar semblances i diferncies entre les persones i valorar la seva diversitat fsica. Valorar positivament la relaci entre la salut i el benestar de la persona i la prctica de determinats hbits associats a la higiene, lalimentaci variada i equilibrada, lexercici fsic i el descans. Conixer alguns valors fonamentals de la convivncia democrtica, especialment aplicats a lescola, i la necessitat de respectar les normes bsiques com a ciutadans i ciutadanes. Reconixer, identificar i posar dexemples de les responsabilitats i de les tasques que desenvolupen les persones a lentorn, superant els estereotips sexistes. Identificar els grups de pertinena dins lentorn i les seves relacions. Reconixer algunes manifestacions culturals presents en lmbit escolar i local, mostrant empatia, valorar la seva riquesa i respectar la seva diversitat. Valorar el paper de les famlies i descriure alguns aspectes de la vida personal i familiar. Ordenar temporalment alguns fets rellevants. Descriure altres fets quotidians i elements patrimonials aplicant nocions temporals bsiques. Observar i identificar les propietats dalguns materials i relacionar-les amb els seus usos, fent-se preguntes que permetin obtenir informacions rellevants. Desmuntar i tornar a muntar objectes senzills i joguines, diferenciar-ne els diferents components, manipulant-los amb precauci i descriure algunes caracterstiques del seu funcionament. Collaborar en les tasques del treball en grup, contrastant i valorant les explicacions dels altres i les prpies amb respecte.
CICLE MITJ
CONTINGUTS
Lentorn i la seva conservaci
Caracteritzaci del sistema Sol-Terra-Lluna i establiment de relacions entre els moviments de rotaci i translaci de la Terra, el dia i la nit i les estacions, i entre la posici del Sol i les ombres. Mesura de la temperatura, direcci i velocitat del vent i quantitat de precipitacions. Iniciaci al registre, representaci grfica i interpretaci de dades meteorolgiques. Utilitzaci de recursos TIC. Reconeixement de formes de relleu i accidents geogrfics i localitzaci dels ms rellevants de lentorn. Observaci i descripci de diferents tipus de paisatge de lentorn proper i lluny, reconeixent els elements naturals i humanitzats i limpacte de lactivitat humana en el paisatge. Aplicaci de tcniques dorientaci a lespai. Inici en ls i elaboraci de plnols i mapes del barri o ciutat. Identificaci i disseny dactuacions responsables orientades a ls sostenible de lentorn. Realitzaci dun treball dinvestigaci a partir duna qesti rellevant, mitjanant el treball cooperatiu i ls de les TIC.
Matria i energia
Mesura, comparaci i ordenaci de propietats dels materials: longitud, massa, capacitat, temperatura. Conservaci de la massa i volum amb els canvis de forma. Experimentaci dels canvis destat en laigua i la seva reversibilitat. Identificaci del cicle de laigua a la Terra. Reconeixement dels usos socials de laigua i importncia de ls responsable. Identificaci de diferents fonts denergia i de cadenes energtiques relacionades amb canvis observats a la vida quotidiana. Valoraci de ls responsable de les fonts denergia. Experimentaci de la transmissi del so en els diferents medis. Valoraci del soroll i la contaminaci acstica.
Formulaci de preguntes sobre propietats i canvis dels materials i disseny i realitzaci dexperiments per donar-hi resposta. Anlisi dels resultats i comunicaci oral i escrita. Responsabilitzaci en el manteniment de la neteja, lordre i lestalvi de materials i energia a lescola i a casa.
CRITERIS DAVALUACI
Reconixer i explicar, recollint dades i utilitzant aparells de mesura, les relacions entre alguns factors del medi fsic i les formes de vida i activitats humanes, mostrant una actitud de respecte pel medi. Analitzar i descriure elements naturals i humanitzats del paisatge de lentorn proper i establir comparacions amb altres tipus de paisatges. Utilitzar plnols i mapes, aix com mecanismes dorientaci espacial per situar-se en lentorn, localitzar determinats elements i desplaar-se. Classificar animals i plantes de lentorn proper i reconixer les caracterstiques bsiques dels vertebrats dacord amb criteris cientfics. Identificar les parts del cos que permeten el moviment, relacionar-les amb altres rgans i comprendre el funcionament del cos hum des dun sentit global. Relacionar la nutrici amb lobtenci denergia i el creixement.
Valorar positivament la prctica de determinats hbits associats a la higiene, lalimentaci, lexercici fsic i el descans com a hbits saludables que s recomanable mantenir, tot discernint les activitats que perjudiquen la salut. Conixer i valorar el funcionament bsic de les institucions municipals i comarcals i els mecanismes democrtics de participaci, utilitzant-los per participar activament al centre escolar. Descriure alguns trets demogrfics i econmics de lentorn, identificar algunes manifestacions culturals, valorar la seva diversitat i riquesa i localitzar elements del patrimoni comarcal natural i cultural. Analitzar les situacions que poden comportar risc en lmbit viari i proposar mesures de prevenci. Aplicar nocions de canvi i continutat a alguns aspectes de la vida quotidiana de les societats humanes i situar alguns fets histrics rellevants, dacord amb els criteris de successi i duraci temporals. Utilitzar fonts documentals i patrimonials per justificar aquests canvis i continutats. Identificar alguns dels usos que es fan dels recursos naturals i algunes de les conseqncies que sen deriven. Analitzar limpacte dalgunes activitats humanes sobre els recursos i en particular sobre laigua. Saber muntar, desmuntar i utilitzar algunes mquines senzilles, analitzant el seu funcionament, posant atenci especial a lenergia que utilitzen i valorant la importncia de fer un s responsable de les fonts denergia. Plantejar-se interrogants sobre determinats fets i fenmens, obtenir informaci rellevant per mitj de lobservaci sistemtica directa i indirecta i el recull de dades amb els mitjans i fonts adequats i comunicar els resultats de la recerca oralment, grficament i per escrit. Mostrar iniciativa i creativitat en la realitzaci dun treball dinvestigaci sobre un tema rellevant de lentorn, utilitzant els recursos TIC de forma eficient.
CICLE SUPERIOR
CONTINGUTS
Lentorn i la seva conservaci
Identificaci de la Terra com a planeta que forma part del sistema solar. Lectura i interpretaci de dades del temps atmosfric en diferents representacions. Reconeixement dalgunes caracterstiques del clima de lentorn, en relaci amb les varietats climtiques de Catalunya, i comparaci amb altres climes. Identificaci i localitzaci de les principals unitats de relleu de Catalunya, dEspanya i del mn. Utilitzaci i interpretaci de diferents representacions cartogrfiques (plnols, fotos aries, croquis), en diferents suports, per localitzar elements importants del medi fsic. Realitzaci de croquis despais propers. Anlisi dels elements naturals i antrpics que influeixen en la configuraci del paisatge. Identificaci dalguns riscos ambientals: els terratrmols i les avingudes daigua. Valoraci dactuacions que contribueixen a la protecci del medi. Realitzaci dun treball dinvestigaci a partir del plantejament de qestions i problemes rellevants de lentorn, mitjanant el treball cooperatiu i a partir de lexperimentaci i ls de diferents fonts dinformaci. Argumentaci oral i escrita de les propostes de soluci.
Identificaci dels canvis que comporta el creixement en el desenvolupament fsic, personal i relacional. Valoraci crtica dels comportaments individuals que afecten la salut dels altres i la prpia. Riscos del consum de tabac i alcohol. Expressi raonada de les valoracions prpies i contrast amb les valoracions dels altres sobre decisions que afavoreixen un comportament responsable i saludable. Caracteritzaci dactuacions de primers auxilis per ajudar-se i ajudar els altres.
Anlisi del paper de les dones com a subjectes individuals o collectius de la histria al llarg del temps i valoraci de la seva aportaci al patrimoni i a la cultura.
Matria i energia
Mesura i comparaci de masses i volums de materials diversos. Experimentaci de la flotabilitat dels materials en laigua. Identificaci de les propietats dels diferents materials duna mescla relacionant-les amb ls de diferents tcniques de separaci de substncies: imantaci, filtraci, decantaci, evaporaci i destillaci. Experimentaci de les propietats de laigua com a dissolvent. Observaci de canvis qumics en relaci amb fenmens quotidians: combustions, oxidacions i fermentaci. Aplicaci a la prevenci del foc i obtenci de compost. Identificaci dels diferents instruments objectes ds habitual al laboratori i coneixement i aplicaci de les normes ds i seguretat en el laboratori. Anlisi dels efectes duna fora o diferents forces sobre un objecte. Aplicaci en lestudi de mquines simples que sutilitzen habitualment a lescola o a casa. Experimentaci dels canvis destat en laigua i la seva reversibilitat. Identificaci i relaci del cicle natural i hum de laigua. Aplicaci de ls responsable de laigua. Identificaci de les fonts denergia ms utilitzades en la societat i diferenciaci entre energies renovables i no renovables. Planificaci dexperincies per comprovar propietats dels materials i el seu comportament davant la llum, la calor i lelectricitat. Elaboraci dun informe per comunicar el procs i els resultats utilitzant lordinador.
CONNEXIONS AMB ALTRES REES s de tcniques de representaci grfica. Comunicaci dinformacions i argumentacions prpies. Valoraci destils de vida saludables. Anlisi delements del patrimoni natural i cultural. Aplicaci dhabilitats de relaci social i respecte per la diversitat. Aplicaci del dileg i la mediaci en la resoluci dels conflictes. Utilitzaci dels recursos de les TIC.
CRITERIS DAVALUACI
Analitzar els elements fsics i humanitzats dels paisatges i els principals factors de canvi produts per processos naturals i per lactivitat humana al llarg del temps. Reconixer la diversitat de paisatges de Catalunya i Espanya i la necessitat de preservar la riquesa paisatgstica i patrimonial. Analitzar alguns dels usos que es fan dels recursos naturals i de les fonts denergia, aix com algunes conseqncies dels usos inadequats. Valorar, entre daltres recursos, laigua com un b escs i conixer maneres diferents de prevenir o reduir limpacte de les activitats humanes sobre el medi. Utilitzar plnols i mapes a diferents escales, interpretant els diferents signes convencionals, aix com fotografies aries. Elaborar croquis i plnols senzills com a mitj per analitzar elements del territori i comunicar els resultats de les observacions i interpretacions. Reconixer i explicar la presncia ubiqua dels microorganismes en el medi. Relacionar lestructura dun sser viu amb les funcions que realitza. Identificar els principals rgans del cos hum i les funcions que fan tot relacionant ladequat funcionament del cos amb determinats hbits de salut. Conixer les repercussions dels hbits incorrectes sobre la salut. Conixer, analitzar i valorar els mecanismes de funcionament i de participaci de les societats democrtiques, aplicats als rgans de govern de diferents institucions, assumint responsabilitats en el si del marc escolar. Reconixer i respectar la diversitat de manifestacions culturals de lentorn, de Catalunya i dEspanya. Identificar les normes de convivncia dels grups i respectar els drets i deures fonamentals de les persones. Identificar, descriure i analitzar processos de canvi i transformaci social, cultural, econmic i tecnolgic en lentorn, en especial, els canvis provocats per la globalitzaci, identificant i valorant algunes de les causes de les desigualtats en el mn actual. Usar diferents informacions procedents dels mitjans de comunicaci per interpretar problemes socials rellevants. Valorar la relaci de proximitat que proporcionen les tecnologies de la informaci i la comunicaci amb altres llocs del planeta. Utilitzar diferents tipus de fonts documentals (textuals, patrimonials, orals) per obtenir informaci sobre els trets significatius de la societat dpoques passades, situant els fets en lnies de temps. Planificar i portar a terme experincies senzilles sobre alguns fenmens fsics i qumics de la matria, plantejant-se hiptesis prvies, seleccionant el material necessari, i registrar els resultats i comunicar les conclusions, oralment i per escrit, per mitjans convencionals i amb ls de les TIC.
Planificar i realitzar projectes de construcci dalguns objectes, maquetes i aparells senzills, seleccionant els materials pertinents, demostrant responsabilitat en les tasques individuals i actitud cooperativa per al treball en grup i vetllant per la prpia seguretat i la dels altres.
Els objectius i els continguts de leducaci artstica pretenen que les nenes i els nens adquireixin la capacitat dinterpretar i representar el mn: aprendre a percebre, per tamb a produir a partir del coneixement i de la comprensi de si mateix i del seu entorn i a entendre les imatges com una representaci de la realitat. Lrea deducaci artstica mant uns enllaos evidents amb lrea deducaci fsica, en tant que totes dues rees treballen el sentit esttic i creatiu de lexpressi i comunicaci corporal, de manera especial per mitj de la dansa. La dansa ajuda lalumnat a conixer les seves possibilitats corporals, a respectarse i respectar els altres i a compartir una experincia corporal transmesa per mitj dels sentits i enriquida amb la msica.
El bloc explorar i percebre inclou aquells aspectes relacionats amb el desenvolupament de capacitats de reconeixement visual, auditiu i corporal, que ajuden a entendre les diferents manifestacions artstiques, aix com el coneixement i gaudi de produccions plstiques i musicals diverses. El bloc interpretar i crear es refereix a lexpressi didees i sentiments per mitj del coneixement i ls de diferents codis i tcniques Els mbits dexplorar i artstics. Per facilitar laplicaci duna perspectiva integrada, els conceptes i actituds a treballar queden explicitats percebre i dinterpretar i crear en la major part de procediments de cada bloc. Encara que en leducaci primria els continguts es preplstic i la msica i la dansa. sentin organitzats per rees, per a lassoliment de les competncies bsiques s convenient establir-hi relacions sempre que sigui possible. La connexi entre continguts drees diverses mostra les diferents maneres de tractar una mateixa situaci i dna un sentit ms ampli als conceptes i nafavoreix la comprensi. De la mateixa manera, els continguts que en una rea es presenten com a instrument trobaran en una altra rea els contextos adequats que els donaran sentit. Les connexions poden establir-se amb naturalitat en situacions de relaci amb lentorn i la vida diria. Al final dels continguts de cada cicle es concreten les connexions que es poden establir amb daltres rees; la proposta que es fa t un carcter orientatiu i en cap cas s exhaustiva.
Lapropament a les diverses manifestacions culturals i artstiques que propicia lrea educa en el respecte per altres formes dexpressi i pensament, ja que dota lalumnat deines per valorar-les i formular opinions fonamentades que contribueixen a configurar criteris personals vlids en relaci amb els productes culturals i ampliar aix les seves possibilitats de lleure.
Lrea desenvolupa tamb la competncia social i ciutadana, ja que la interpretaci i la creaci suposa el treball en equip i contribueix a la sociabilitzaci dels infants en la mesura que comparteixen experincies i manifestacions culturals. Participa tamb en el desenvolupament de la competncia daprendre a aprendre i de lautonomia i iniciativa personal, pel que fa a la reflexi sobre els processos en la manipulaci dobjectes, lexperimentaci amb tcniques i materials, la capacitat dobservaci, la indagaci i la planificaci. Finalment, participa en la competncia matemtica, ja que aborda conceptes i representacions geomtriques, i shi treballen el ritme i les escales musicals.
Cal preparar lalumnat en un mn real i canviant, partint de les experincies prpies i vinculant la tradici i els nous recursos.
Els entorns multimdia posen mfasi en qu els audiovisuals, la msica, les imatges i les animacions sn eines poderoses per comunicar idees. Leducaci artstica, conjuntament amb les altres rees curriculars, prepara els alumnes en un mn real i canviant. La utilitzaci dels recursos TIC permet generar msica, combinar sons, textos, imatges, fotografies i animacions, els quals obren moltes possibilitats per a lexperincia esttica.
Lexperincia cultural i emocional que sadquireix a travs de les manifestacions artstiques i culturals, com la llibertat en lexperimentaci de tcniques i procediments comunicacionals i lanlisi i lavaluaci del paper social i cultural dels mitjans de comunicaci, afavoreixen la comprensi, la interpretaci i la creaci.
OBJECTIUS
Lrea deducaci artstica de leducaci primria t com a objectiu el desenvolupament de les capacitats segents: 1. Experimentar i indagar en les possibilitats expressives del so, de la imatge i del moviment i apreciar que lart s una manera de donar forma a les experincies, a les idees i a les emocions. 2. Explorar, conixer i experimentar les possibilitats que ofereix la veu, el cos, els sons, els instruments, lexperincia artstica, la comunicaci audiovisual, els materials i les TIC, mitjanant els llenguatges artstics i la realitzaci de projectes expressius i de comunicaci.
3. Comprendre que les manifestacions artstiques i culturals estan fetes per homes i dones i per a la gent, i que representen les seves experincies. 4. Valorar i respectar el fet artstic propi i dels altres entenent que s una manera de comunicar-se i dexpressar els sentiments, les descobertes, les capacitats i peculiaritats de cadasc. Apreciar que les experincies culturals prpies i les dels companys i companyes esdevenen un espai de dileg i enriquiment. 5. Participar, generar i afavorir lintercanvi dopinions, experincies, idees i valoracions i incorporar en el procs creatiu propi i dels altres aspectes de la prpia experincia o inquietud. 6. Valorar i gaudir de la interacci en el grup i el cooperativisme, tot participant conjuntament en la planificaci de les activitats i de la producci per crear un sentit de comunitat, desenvolupant una relaci de confiana en la dinmica de les activitats i compartint amb els companys i les companyes idees, valoracions i projectes. 7. Mostrar curiositat per com les artistes i els artistes indaguen en el coneixement, lexperincia i la imaginaci per fer msica, arts escniques i arts plstiques i arts audiovisuals. Conixer algunes de les institucions i professions dels mbits artstics i culturals i interessar-se per les caracterstiques del seu treball. 8. Compartir i reconstruir histries i pensaments que ens desvetllen les manifestacions artstiques i culturals i descobrir que poden influir en la nostra manera de pensar i en els nostres propsits. 9. Gaudir de laproximaci a les manifestacions artstiques i desenvolupar una posici crtica i un posicionament pluralista en laproximaci als artistes, als autors/ores i a les manifestacions artstiques i culturals. 10. Utilitzar la comunicaci audiovisual i les TIC per a la cerca dinformaci i conixer els codis del llenguatge audiovisual per elaborar produccions, tant de forma autnoma com en combinaci amb altres mitjans i materials. 11. Conixer les intervencions artstiques urbanes, els museus, els teatres, els auditoris, els edificis arquitectnics i culturals del barri, del poble o de la ciutat. Adonar-se de les seves funcions socials vinculades a la vida del barri, del poble o de la ciutat i a la noci de patrimoni.
CICLE INICIAL
CONTINGUTS
EXPLORAR I PERCEBRE
Visual i plstica
Observaci i exploraci sensorial dels elements presents en lentorn natural, cultural i artstic experimentant les sensacions i emocions que provoquen. Observaci i valoraci dimatges fixes i seriades de contextos propers (historietes, cmics, illustracions, fotografies, cartells, publicitat) que provenen del camp de les arts i la cultura visual. Expressi oral didees, emocions i experincies que desvetllen les manifestacions artstiques i culturals per promoure la comprensi crtica. Inters pel coneixement de les manifestacions populars i tradicionals de Catalunya i de la seva imatgeria i de les cultures dels companys i companyes amb experincies diferents. Inters i curiositat per descobrir i gaudir les manifestacions artstiques que ofereix lentorn (museus, exposicions, representacions, festes populars). Apreciaci que els artistes i les artistes conceben i produeixen objectes i imatges a partir del que saben, coneixen o imaginen. Satisfacci pel progressiu coneixement que els objectes i les imatges promouen. Discriminaci de materials, colors, formes, volums, lnies, grandries, impacte visual en les imatges, els objectes i les obres artstiques. Observaci de recursos formals del llenguatge audiovisual (enquadrament i punt de vista). Apreciaci dels objectes i imatges produts per un mateix o per altres i valoraci pel progressiu coneixement que promouen. Percepci que a travs de la participaci artstica i de linters vers els fets artstics sarriba a la satisfacci i lemoci de lexperincia esttica.
Msica i dansa
Escolta, exploraci i discriminaci de sons presents en lentorn natural, cultural i artstic: elements de lentorn que produeixen so; sons que es poden produir amb el cos, sons enregistrats. Percepci del so i del silenci, de les diferents qualitats del so i de la seva combinaci. Exploraci dels recursos creatius i expressius de la veu i dels instruments. Exploraci sensorial de les possibilitats de moviment del cos. Adequaci, quan escaigui, del moviment al so i a lespai. Expressi oral didees, emocions i experincies que desvetllen les manifestacions culturals i artstiques: audicions, espectacles, festes. Inters pel coneixement de canons i danses tradicionals catalanes i de canons i danses tradicionals dels pasos don provenen companys i companyes de classe. Inters i curiositat per participar i gaudir en les manifestacions artstiques que ofereix lentorn: audicions, dansa, espectacles, festes tradicionals.
Comprendre el significat de canons i danses i la seva relaci amb experincies conegudes o imaginades. Inters en laudici de peces instrumentals i vocals de diferents estils i cultures. Reconeixement dinstruments musicals i de veus masculines, femenines i infantils en audicions musicals. Reconeixement, interpretaci i representaci grfica i corporal delements musicals. Percepci que, a travs de la participaci i de linters, sarriba a la satisfacci en lexperincia artstica. INTERPRETAR I CREAR
Visual i plstica
Experimentaci amb les qualitats visuals i plstiques dels materials dels elements presents en lentorn: manipulaci i transformaci dels materials; utilitzaci de diversos materials i suports, i intervenci espacial i compositiva. Concepci i composici individual i collectiva dimatges i objectes a partir de materials i tcniques per a la representaci bidimensional i tridimensional, la composici dobjectes atenent a lequilibri i la utilitzaci de ritmes visuals. s progressiu dels materials, dimatges i dobjectes diversos de lentorn en les produccions prpies i collectives: materials plstics, fotografies, revistes, premsa, cromos, imatgeria popular i fantstica. Elaboraci de produccions plstiques i missatges audiovisuals a partir de la percepci sensorial, la imaginaci, les experincies, la realitat, les idees i les emocions, tot preveient els recursos necessaris i les possibilitats dels materials i avanant amb confiana i satisfacci en els diferents processos de producci. Incorporaci i utilitzaci progressiva de les terminologies prpies dels llenguatges artstics: pintura, dibuix, escultura, illustraci, collage, modelatge, construcci, fotografia, cinema i teatre. Valoraci de lordre, la cura i latenci en els processos de producci i del respecte en el treball. Inters, valoraci i respecte davant del fet artstic i davant de les produccions artstiques prpies i alienes.
Msica i dansa
Interpretaci de cantarelles, canons a una veu amb acompanyament o sense i danses tradicionals catalanes, daltres cultures i dautor, desenvolupant la tcnica vocal, instrumental i corporal. Realitzaci de danses, exercicis corporals i jocs motrius, acompanyats de seqncies sonores, canons i obres musicals. Composici individual i collectiva de produccions musicals i coreografies. s progressiu de materials sonors i instruments convencionals i no convencionals, desenvolupant ladaptaci corporal i musical a les caracterstiques de cadascun daquests. Incorporaci i utilitzaci progressiva de grafies no convencionals (dibuixos, paraules, smbols) i grafies musicals convencionals en la lectura, la interpretaci i la creaci de partitures senzilles. Incorporaci i utilitzaci progressiva de la terminologia que sempra en la prctica i la vivncia de la dansa i la msica. Valoraci de latenci i el respecte en les interpretacions i produccions artstiques prpies i dels altres.
CONNEXIONS AMB ALTRES REES Discriminaci de formes i grandries. Expressi de les emocions i experincies sensorials. Exploraci sensorial delements de lentorn, imatges, moviment, so i espai. Realitzaci dexercicis corporals i jocs motrius. Comprensi de textos de canons.
CRITERIS DAVALUACI
Reconixer i anomenar algunes de les caracterstiques i de les possibilitats dutilitzaci plstica, sonora i corporal dels elements presents en lentorn natural, cultural i artstic. Expressar de forma senzilla i compartir amb els companys i les companyes el que ens desvetlla una experincia cultural o artstica, individual o collectiva. Fer senzilles composicions visuals (imatges i objectes), sonores i coreogrfiques que representin el mn imaginari, afectiu i social i participar en produccions collectives. Emprendre processos de creaci i producci artstica i desenvolupar-los amb confiana, satisfacci i respecte. Mostrar respecte en el treball cooperatiu a lhora de participar en projectes artstics collectius. Reconixer elements musicals en audicions i coreografies. Interpretar de memria canons i danses. Fer patrons de moviment, jocs motrius, esquemes rtmics i meldics amb la veu, el cos i instruments. Llegir petits patrons meldics i rtmics amb els elements apresos.
CICLE MITJ
CONTINGUTS
EXPLORAR I PERCEBRE
Visual i plstica
Identificaci de la diversitat de materials i de qualitats, i les tecnologies que sutilitzen en la creaci dobjectes artstics i imatges mitjanant lobservaci de produccions en lentorn artstic i cultural i dels mitjans de comunicaci. Aproximaci al paper social i cultural de les exposicions culturals i dart, del cinema, del teatre i dels mitjans de comunicaci (publicitat, premsa, Internet) i de les produccions audiovisuals. Apreciaci de la incidncia de la cultura visual de lentorn i del patrimoni cultural en la vida quotidiana de les persones i en la forma de pensar. Apreciaci que la manera de ser i de pensar, els valors i les creences influeixen en la manera com ens relacionem amb i a travs de lart. Valoraci positiva de la diversitat de posicionaments, judicis i arguments que desvetllen els objectes i les imatges. Exploraci i dileg entorn al que les imatges, les produccions audiovisuals i els objectes poden explicar del mn i de nosaltres mateixos. Observaci de recursos formals del llenguatge audiovisual i la seva funci expressiva i esttica (enquadrament, planificaci i punt de vista). Reconeixement de manifestacions culturals, populars i tradicionals de Catalunya i de la seva imatgeria. Inters a conixer i dialogar sobre les diverses experincies culturals de companys i companyes. Inters a qestionar-se i cercar informaci sobre els motius i les raons de lart i dels contextos de producci artstica. Observaci i discriminaci de materials, colors, formes, volums, lnies, contorns, textures, grandries i perspectives, en la bidimensionalitat i la tridimensionalitat dels objectes, les imatges i les obres artstiques. Establiment de relacions entre les qualitats perceptibles de les produccions artstiques i el que commou o provoca. Identificaci dalguns materials i tecnologies emprats pels artistes en el present i en el passat. Percepci que a travs de la implicaci, de la resoluci de problemes i de la constncia sarriba a la satisfacci en la comprensi, interpretaci i creaci artstiques.
Msica i dansa
Identificaci de la varietat de sons, msiques, moviments corporals i tecnologies que utilitzen les artistes i els artistes en lexpressi musical i corporal mitjanant lescolta i lobservaci de produccions en lentorn artstic i cultural. Reconeixement de famlies instrumentals. Exploraci i dileg de com les artistes i els artistes expressen, mitjanant la msica i la dansa, idees i emocions molt properes a les nostres experincies.
Reconeixement de canons i danses populars i tradicionals de Catalunya. Inters a conixer i dialogar sobre les diverses experincies culturals de companys i companyes a travs de la msica i la dansa. Reconeixement destructures de simultanetat sonora en produccions musicals i artstiques. Apreciaci de la incidncia de la cultura musical i corporal de lentorn i de la manera de ser i de pensar propis, i en la manera com ens relacionem amb i a travs de les manifestacions musicals i escniques. Valoraci positiva de la diversitat de posicionaments, judicis i arguments que desvetllen les expressions musicals i corporals. Inters per la cerca dinformaci (individual i collectiva) sobre compositors/ores, intrprets, festivals de msica i manifestacions musicals i informaci a lentorn de la dansa. Reconeixement de petites formes musicals, de qualitats del so, dinstruments i formacions instrumentals i vocals en peces musicals. Reconeixement i representaci delements musicals i plstics a travs del moviment corporal. Percepci que a travs de la implicaci i de la constncia sarriba a la satisfacci en la comprensi, interpretaci i creaci artstiques. Reconeixement de la presncia de la msica i la dansa en els mitjans de comunicaci. INTERPRETAR I CREAR
Visual i plstica
Experimentaci i recerca de les possibilitats expressives i plstiques i de transformaci dels materials; les possibilitats espacials en la intervenci bidimensional i tridimensional; les accions que permeten els materials i les tcniques artstiques del passat i del present (fotografia, imatge digital, animaci). Disseny i composici individual i collectiva dimatges i objectes utilitzant materials tcniques i procediments diversos (materials naturals, industrials i de rebuig, recursos plstics, fotografia, recursos de les TIC...), atenent a lequilibri/tensi i utilitzant ritmes visuals, plans (figura-fons) i punts de vista diversos. s progressiu dimatges i objectes de lentorn proper, amb la finalitat dexplicar algun aspecte de la nostra vida (imatgeria popular i meditica, els records, la vida quotidiana, la histria i la memria del barri). Elaboraci de propostes artstiques de resultes de la percepci sensorial, la imaginaci, les experincies, la realitat, les idees i les emocions, tot preveient els recursos necessaris i les possibilitats dels materials i avanant amb confiana i amb satisfacci en el procs de producci. Caracteritzaci de personatges, producci dimatges i objectes, recreaci despais imaginaris, creaci destructures, decorats i exposicions amb propsits relacionables amb la prpia experincia i amb el desenvolupament dactivitats culturals als centres educatius i enregistraments audiovisuals. Assumir responsabilitats i afavorir dinmiques de treball cooperatiu i participatiu en lelaboraci de projectes artstics i culturals. Utilitzaci progressiva de les terminologies prpies dels llenguatges artstics: pintura, dibuix, escultura, illustraci, arquitectura, gravat, collage, modelatge, construcci, fotografia, imatge digital, cinema-vdeo.
Inters, valoraci i respecte pel fet artstic propi i dels altres i per les obres artstiques de diferents caracterstiques. Conscincia del propi aprenentatge en els processos de la producci, creaci i interpretaci artstiques.
Msica i dansa
Interpretaci, improvisaci i creaci de canons a una i ms veus, danses i jocs motrius, desenvolupant lafinaci, la dicci, la tcnica vocal, instrumental i corporal i la coordinaci tant individual com collectiva. Prctica de tcniques bsiques de moviment acompanyades o no de seqncies sonores, canons i obres musicals. Interpretaci de canons i danses tradicionals catalanes i canons i danses daltres pasos, en especial don provenen els companys i companyes de classe. Composici individual i collectiva de canons, msiques i coreografies utilitzant materials i instruments de percussi diversos, inclosos els recursos TIC i audiovisuals. Incorporaci progressiva de la terminologia corresponent. Creaci i producci de msica i de danses que es relacionin amb les prpies idees, emocions o experincies. Recerca i utilitzaci de msiques que ens mostren com som: canons, danses (populars, culturals i meditiques). Elaboraci de produccions musicals, escenogrfiques i audiovisuals a partir de la percepci sensorial, la imaginaci, les experincies, la realitat, les idees i les emocions, tot preveient recursos necessaris i avanant amb confiana i satisfacci en el procs de producci. Utilitzaci progressiva de les terminologies prpies dels llenguatges artstics: grafia musical convencional en la lectura, interpretaci i creaci de partitures senzilles, terminologia prpia de la dansa. Inters, valoraci i respecte pel fet artstic propi i dels altres i per les obres artstiques de diferents caracterstiques. Acceptaci i adaptaci de les prpies possibilitats davant de la producci, creaci i interpretaci artstiques. CONNEXIONS AMB ALTRES REES Comunicaci de judicis i arguments sobre objectes i imatges artstics. Identificaci de materials i qualitats dels objectes i de les tecnologies per produir-los. s dobjectes i imatges per explicar aspectes de la vida prpia i de lentorn.
CRITERIS DAVALUACI
Identificar i verbalitzar amb la terminologia adequada les possibilitats plstiques, sonores i corporals que utilitzen els i les artistes, i els mitjans de comunicaci presents en lentorn natural, cultural i artstic. Expressar i compartir amb els companys i les companyes el que ens desvetlla, de nosaltres mateixos i de la nostra manera de pensar, una experincia cultural o artstica, individual o collectiva.
Cercar informacions i respostes a partir de dubtes i qestions plantejades al voltant de les manifestacions artstiques i culturals i dels contextos de producci artstica. Fer composicions visuals (imatges i objectes) sonores i coreogrfiques que representin les nostres idees, emocions i experincies utilitzant materials i instruments diversos, inclosos els recursos de les TIC i els audiovisuals. Utilitzar en les produccions artstiques aquells elements que ens mostren com som, tot preveient recursos i materials propis del nostre entorn i afavorint la dinmica del fet cooperatiu. Avanar amb confiana i satisfacci i respecte en els processos de creaci i producci artstiques. Mostrar respecte i responsabilitat en el treball cooperatiu a lhora de participar en projectes artstics collectius. Interpretar canons i danses apreses utilitzant les tcniques bsiques de la veu i del moviment. Improvisar i crear canons participant en creacions individuals i collectives emprant degudament la terminologia i grafia corresponent. Llegir petites partitures amb els elements musicals apresos.
CICLE SUPERIOR
CONTINGUTS
EXPLORAR I PERCEBRE
Visual i plstica
Indagaci sobre les possibilitats comunicatives suggerides per la comunicaci audiovisual i la utilitzaci de les TIC i per les possibilitats plstiques dels materials i les seves qualitats formals en el disseny dimatges i dobjectes artstics, i per comunicar idees, emocions i experincies. Elaboraci i seguiment de protocols per a lobservaci daspectes i qualitats delements naturals i artificials. Utilitzaci dels mitjans de comunicaci i dInternet per obtenir informaci sobre qestions relacionades amb lart i els contextos de producci i exposici artstica. Valoraci del paper de les exposicions, la publicitat, Internet, el cinema, la televisi per informar, fer pensar, persuadir. Identificaci de maneres de viure i formes dorganitzaci social en les imatges i els objectes; percepci i comprensi dalgunes idees, valors o creences que desvetllen els objectes i les imatges; apreciaci de la relaci de lentorn cultural i els aspectes personals dels artistes i de les artistes en la creaci dobjectes i imatges. Apreciaci de la influncia de lexperincia cultural de cadasc en les reaccions davant les manifestacions artstiques, i en ls i en la creaci dobjectes i imatges. Comprensi i comunicaci de les maneres de viure, de les ideologies i de les concepcions, a travs dels objectes i de les imatges. Percepci i comprensi de les atribucions de temps, lloc, gnere i classe que desvetllen els objectes i les imatges atenent el seu context social. Apreciaci, valoraci i anlisi de la funci de les imatges i dels objectes en la promoci de noves expectatives i propsits pel que fa als valors i concepcions ideolgiques. Comunicaci de les experincies, pensaments i inquietuds personals que promou lexperincia amb els objectes i les imatges. Utilitzaci dels recursos formals del llenguatge audiovisual i de la seva funci expressiva i esttica (enquadrament, planificaci, punt de vista, illuminaci). Inters a identificar la motivaci en la creaci dobjectes i dimatges, les diferents visions de lart i la relaci dels objectes i les imatges amb els contextos de producci artstica. Discriminaci de materials, colors, formes, volums, lnies, contorn, textures, grandria, llum, moviment, bidimensionalitat i tridimensionalitat, establiment de relacions entre les qualitats perceptibles i el que pretenen les imatges i els objectes (informar, fer pensar, convncer, persuadir). Apreciaci dalgunes caracterstiques (formals, materials i tecnolgiques) en la creaci dobjectes i dimatges que han canviat o es mantenen al llarg del temps. Percepci que a travs de la implicaci, de la resoluci de problemes i de la constncia sarriba a la satisfacci en la comprensi, interpretaci i creaci artstiques.
Msica i dansa
Experimentaci de les possibilitats sonores que poden suggerir la utilitzaci de les TIC, la interacci de diferents mitjans i llenguatges artstics, les famlies i les agrupacions instrumentals. Recerca de les possibilitats corporals comunicatives per a una millor relaci entre les persones. Recerca dimatges que ens ofereixin tot tipus de moviment: anlisi i interpretaci corporal. Utilitzaci dels mitjans de comunicaci i dInternet per obtenir informaci sobre audicions, concerts, espectacles musicals, estils musicals i coreogrfics. Valoraci de ls de la msica en els mitjans de comunicaci i en produccions audiovisuals. Reconeixement de la relaci de les expressions musicals i les danses amb les idees, les emocions i les realitats socials. Apreciaci de la influncia de lexperincia cultural de lentorn en la comprensi, interpretaci i creaci musicals i escniques. Comprensi i comunicaci de les maneres de viure, de les ideologies i de les concepcions a travs del so i del cos. Apreciaci, valoraci i anlisi de la funci de la msica i de la dansa en la promoci de noves expectatives i propsits pel que fa als valors i les concepcions ideolgiques. Incorporaci progressiva de la grafia musical convencional en la lectura, interpretaci i creaci de partitures. Incorporaci i utilitzaci progressiva de la terminologia que sempra en la prctica i vivncia de la dansa. Exploraci de diverses estructures de simultanetat en produccions musicals i artstiques de complexitat creixent. Inters i recerca dinformaci (individual i collectiva) sobre compositors, intrprets, festivals de msica i manifestacions musicals, en general, i la dansa: diferents formes de viure-la i entendre-la. Apreciaci i reconeixement de diferents qualitats del so, de petites formes musicals, dinstruments i formacions instrumentals i vocals en peces musicals. Reconeixement i escriptura de ritmes i melodies, emprant la grafia musical convencional, utilitzaci corporal i verbal de la terminologia bsica de dansa que representi les necessitats ms properes a nosaltres. Percepci que a travs de la implicaci, de la resoluci de problemes i de la constncia sarriba a la satisfacci en la comprensi, interpretaci i creaci artstiques. INTERPRETAR I CREAR
Visual i plstica
Identificaci i aplicaci de les possibilitats de comunicaci que poden suggerir la utilitzaci dimatges, dobjectes, delements naturals, destructures geomtriques, de materials, de mitjans audiovisuals i de les TIC per comunicar de forma visual, coneixement, pensament, emocions i experincies. Recerca de les possibilitats de comunicaci que ofereixen els materials plstics, el comportament dalguns materials amb d'altres, les diverses possibilitats espacials en la intervenci bidimensional i tridimensional, les accions que permeten els materials, les possibilitats de la llum i els mitjans artstics del passat i del present (imatge digital, vdeo, fotografia, installaci).
Construcci i caracteritzaci de personatges, recreaci despais imaginats, creaci destructures, maquetes, decorats i exposicions en propsits relacionables amb la prpia experincia i en el desenvolupament dactivitats del centre. Creaci de missatges visuals mitjanant materials plstics i tecnologies de la comunicaci (imatge digital, vdeo, fotografia, installaci) per a la composici dobjectes i imatges, atenent lequilibri, el moviment, la utilitzaci de diferents punts de vista, el pla (general, mitj, de detall), el format (vertical, horitzontal, rod) i la finalitat (informar, persuadir). Reutilitzaci dobjectes i imatges de lentorn amb la finalitat dexplicar visualment experincies, desitjos i valoracions crtiques de lentorn. s progressiu en projectes artstics de representacions culturals: imatgeria popular i meditica, el barri o la ciutat, les fotografies, els objectes, colleccions, estils i moda, desitjos, desenganys. Participaci en projectes artstics que interaccionin amb la comunitat. Elaboraci de produccions artstiques com a resultat de la percepci sensorial, la imaginaci, les experincies, la realitat, les idees i les emocions, tot preveient els recursos necessaris i les possibilitats dels materials i les tcniques i procediments adequats, avanant amb confiana i amb satisfacci en el procs de producci. Assumir responsabilitats i afavorir la dinmica del treball cooperatiu, establint moments de revisi, respectant les aportacions dels/de les altres i resolent les discrepncies amb arguments. Incorporaci i utilitzaci progressiva de les terminologies prpies dels llenguatges artstics: pintura, dibuix, escultura, espectacle visual, installaci, cmic, cartellisme, arquitectura, publicitat, gravat, collage, modelatge, construcci, fotografia, imatge digital, cinema-vdeo. Inters a conixer i valorar el fet artstic propi i dels altres, i les manifestacions artstiques i culturals del nostre entorn. Adquisici de constncia i progressiva exigncia en la realitzaci de produccions artstiques.
Msica i dansa
Identificaci i aplicaci de les possibilitats de comunicaci que poden suggerir la utilitzaci del cos, de sons, de msiques, dinstruments, de mitjans audiovisuals i de les TIC per comunicar de forma sonora i corporal coneixements, pensaments, emocions i experincies. Interpretaci, improvisaci i creaci de canons, danses i jocs motrius, desenvolupant la tcnica vocal, la dicci, lafinaci, les tcniques instrumentals i corporals i la coordinaci tant individual com collectiva. Prctica de tcniques bsiques de moviment i utilitzaci destructures sonores en la improvisaci i composici coreogrfiques. Experimentaci de sincronitzacions de msica i moviment. Creaci de missatges sonors i corporals a partir de la combinaci de diversos mitjans i tecnologies de la comunicaci, incorporant la terminologia corresponent; creaci de msica, canons i danses a partir dels elements apresos. Recerca, utilitzaci i valoraci de canons, interpretacions i danses de lentorn. Participaci en esdeveniments collectius (amb msica i danses) de la comunitat (escola, barri, ciutat). Elaboraci de produccions a partir de la percepci sensorial, la imaginaci, les experincies, la realitat, les idees i les emocions, tot preveient els recursos necessaris i avanant amb confiana i amb satisfacci en el procs de producci.
Assumir responsabilitats i afavorir la dinmica del treball cooperatiu, establint moments de revisi, respectant les aportacions dels/de les altres i resolent les discrepncies amb arguments. Incorporaci i utilitzaci progressiva de les terminologies prpies dels llenguatges artstics: grafia musical convencional en la lectura, interpretaci i creaci de partitures, terminologia musical i terminologia prpia de la prctica i vivncia de la dansa. Inters a conixer i valorar el fet artstic propi i el dels altres, i les manifestacions artstiques i culturals del nostre entorn. Adquisici de constncia i progressiva exigncia en la realitzaci de produccions artstiques. CONNEXIONS AMB ALTRES REES Discriminaci dobjectes bidimensionals i tridimensionals. Creaci de missatges audiovisuals i plstics per comunicar experincies, pensaments i emocions. Identificaci daspectes culturals i histrics de la societat per mitj de les produccions artstiques. Valoraci dels mitjans de comunicaci, inclosa la publicitat, en la representaci del mn. Apreciaci de levoluci formal dels objectes al llarg del temps.
CRITERIS DAVALUACI
Identificar i reconixer en les diverses formes dexpressi artstica i cultural alguns trets socials, culturals, formals, estructurals, ideolgics, psicolgics, semitics i de gnere. Formular opinions i argumentacions al voltant de les manifestacions artstiques i culturals, de la utilitzaci dels mitjans de comunicaci i dInternet, atenent el seu paper social i cultural i la manera que comprenem lentorn. Cercar, elaborar i valorar concepcions al voltant de les manifestacions artstiques i culturals i dels contextos de producci artstica. Comunicar de forma visual, sonora i corporal coneixement, pensament, emocions i experincies, tot aplicant i combinant les possibilitats de comunicaci que suggereixen el cos, els sons, les msiques, les imatges, els objectes, les figures geomtriques, els mitjans audiovisuals i les TIC. Elaborar produccions artstiques que promoguin la valoraci crtica del nostre entorn. Planificar els processos de producci pel que fa a previsi de recursos, materials, moments de revisi i assumpci de responsabilitats en el treball cooperatiu. Mostrar respecte, responsabilitat i valoraci crtica en el treball cooperatiu i argumentar i resoldre les discrepncies a lhora de participar en projectes artstics collectius. Interpretar canons i danses apreses utilitzant les tcniques bsiques de la veu i del moviment. Improvisar i crear canons i participar en creacions individuals i collectives emprant degudament la terminologia i grafia corresponents. Llegir petites partitures amb els elements musicals apresos.
ja que propicia ladquisici dhabilitats per viure en societat i exercir la ciutadania democrtica; afavoreix la universalitzaci de les prpies aspiracions i drets per a tots els homes i dones; ajuda a generar valors com la cooperaci, la solidaritat, el comproms i la participaci, i valora la conquesta dels drets humans i rebutja els conflictes entre grups humans i les situacions dinjustcia. La identificaci dels drets i deures ciutadans, aix com lassumpci dels hbits cvics per mitj de la seva prctica, afavoreix lassimilaci de destreses per conviure i construir, en qualitat de futurs ciutadans i ciutadanes, societats ms cohesionades, lliures i equitatives, des dun sentiment didentitat compartida. La competncia dautonomia i iniciativa personal tamb es considera una competncia prpia, mentre que afavoreix les iniciatives de planificaci, presa de decisions, organitzaci i assumpci de responsabilitats. Per mitj del dileg i el debat, els infants saproximen de forma respectuosa a la diversitat i a la diferncia i les valoren de forma crtica. Tamb safavoreix lautonomia i lautoconfiana en la construcci de projectes personals de vida i en la presa de postures sobre els problemes i les possibles solucions.
als altres de manera altruista i generant sentiments dafecte i empatia, i superar lindividualisme amb actituds de collaboraci i comproms en la realitzaci de projectes en com. Suposa tamb conrear habilitats que ens permetin participar activament en la vida cvica, assumir els valors democrtics, acceptar i practicar normes socials dacord amb aquests principis, aix com conixer els fonaments i les formes dorganitzaci de lestat democrtic i lexercici de les llibertats en forma de drets i el compliment dels deures corresponents. Aprendre a ser ciutadans i ciutadanes en un mn global ha de contribuir al desenvolupament dactituds per viure de manera sostenible, dins la conscincia dels vincles que ens lliguen com a ssers humans i els que ens relacionen amb la natura. Implica responsabilitzar-nos de les conseqncies dels nostres actes i hbits de la vida quotidiana sobre les condicions futures de la vida humana. Tamb suposa reconixer-se com a membres dun grup social i identificar els valors comuns que compartim dins la diversitat.
OBJECTIUS
Leducaci per al desenvolupament personal i la ciutadania en letapa de leducaci primria t com a objectiu el desenvolupament de les capacitats segents: 1. Aprendre a ser i actuar de manera autnoma Identificar, acceptar crticament i construir la prpia identitat, desenvolupant lautoestima en tots els mbits de la personalitat. Reconixer lalteritat des de criteris digualtat i identificar les relacions dinterdependncia amb els altres. Desenvolupar una actitud favorable a la superaci dels prejudicis i contrria a la violncia i als comportaments discriminatoris. Desenvolupar mecanismes dautoregulaci de les prpies emocions i de la prpia conducta, habilitats emocionals i de comunicaci assertiva en les relacions personals i de grup, mostrant actituds emptiques, solidries i constructives. Actuar amb autonomia i responsabilitat en la vida quotidiana i en les relacions de grup, tot elaborant i aplicant valors i normes de convivncia. 2. Aprendre a conviure Reconixer i practicar els valors i normes que afavoreixen la convivncia i la relaci entre les persones, aix com estratgies de resoluci de conflictes des del dileg i la mediaci. Reconixer i sentir la diversitat social, cultural, de gnere i dorientaci afectiva com un fet enriquidor de la convivncia, sabent explicar els propis costums i mostrant respecte pels costums i maneres de viure de cultures diferents a la prpia i facilitar la incorporaci de les nenes i nens nouvinguts en lentorn sociocultural. Conixer i valorar els drets reconeguts a la persona en la Declaraci universal dels drets humans, en la Convenci sobre els Drets de lInfant, en lEstatut dautonomia de Catalunya i en la Constituci espanyola. Prendre conscincia de pertinena a diferents mbits i grups socials i de les formes de contribuir al seu desenvolupament i la seva millora. 3. Aprendre a ser ciutadans i ciutadanes en un mn global Conixer els mecanismes de funcionament de les societats democrtiques i el paper de les administracions en la garantia dels serveis pblics. Fomentar iniciatives de participaci democrtica i responsable dins del centre, participant activament en activitats fora del centre, com a eina per aprendre a assumir els deures ciutadans i compromisos socials. Identificar, analitzar i rebutjar les situacions dinjustcia i discriminaci, per ra de gnere, origen o creences, sensibilitzant-se al davant de les necessitats de les persones i grups ms desafavorits. Desenvolupar sentiments dempatia i actituds que garanteixin el respecte i la convivncia entre els diversos grups. Valorar i tenir cura del medi, aix com assumir comportaments de consum responsable que contribueixin a la sostenibilitat. Desenvolupar la capacitat descolta i dexposici argumentada de les prpies opinions i respecte per les dels altres. Valorar crticament els missatges dels mitjans de comunicaci per tal de construir-se una opini prpia.
CICLE SUPERIOR
CONTINGUTS
Identitat i autonomia
Identificaci dels trets didentitat i dels interessos personals i dels altres. Expressi de les emocions prpies i autoregulaci de la conducta, desenvolupant lautoestima. Desenvolupament de les capacitats emocionals i cognitives de presa de decisions, valorant la dignitat, la llibertat i la responsabilitat, aix com el desenvolupament de lautonomia personal. Identificaci dels propis prejudicis i rebuig de comportaments i actituds discriminatries (sexistes, de preponderncia de la fora fsica i altres condicions personals i socials) en els diferents mbits relacionals escolars i extraescolars. Reconeixement de les diferncies de gnere com un element enriquidor de les relacions interpersonals. Valoraci de la igualtat de drets dhomes i dones en les famlies i en qualsevol mbit personal, laboral i social. Interpretaci crtica de la realitat que ens presenten els mitjans de comunicaci, incls el llenguatge publicitari, per desenvolupar la capacitat delecci responsable. Identificaci dactituds i estratgies personals i collectives de consum responsable i cura del medi. Aplicaci de conductes responsables en ls de les TIC (autonomia, autocontrol i seguretat). Interpretaci correcta de les normes de mobilitat viria, com a vianants i com a usuaris de vehicles amb o sense motor.
Valoraci de la participaci com un dret i un deure. Identificaci i s dels mecanismes de participaci en el funcionament de laula i de lescola, valorant les estratgies implicades de treball en grup. Prctica de normes cviques i assumpci de rols per mitj del joc i la simulaci.
Pertinena i ciutadania
Presa de conscincia dels diferents grups socials als quals pertany lalumnat. Identificaci de les aportacions que com a ciutadans es poden fer a cada un dels nostres grups de pertinena. Reconeixement de costums, tradicions i estils de vida propis i daltres companys i companyes. Valoraci de les celebracions i manifestacions culturals com a signes didentitat i formes de cohesi social. Reconeixement de la diversitat social, cultural, de gnere i dopcions religioses i laiques que es manifesten a lentorn i manifestaci dactituds de sensibilitat, respecte i empatia envers costums, valors morals, sentiments i formes de vida diferents als propis. Reconeixement dels valors comuns en les diferents manifestacions de la diversitat i dels valors de les dones que han estat tradicionalment marginats per la societat. Identificaci i rebuig de les causes que provoquen situacions de marginaci, discriminaci i injustcia social en lentorn local i en el mn, incidint especialment en les referides a lexplotaci de la infncia. Manifestaci dactituds de cooperaci i solidaritat davant els problemes i les necessitats dels altres. Desenvolupament de lhbit dobservar i interpretar crticament la representaci de la realitat a travs dels mitjans de comunicaci. Defensa i cura de lentorn, valorant les repercussions que t globalment la gesti local dels recursos i identificant les bones prctiques alternatives i estratgies de consum responsable. Valoraci de la capacitat per adaptar-se a una realitat en constant evoluci, per mitj dactituds flexibles i obertes. Valoraci de la disponibilitat per trobar solucions als problemes i intentar millorar la realitat. CONNEXIONS AMB ALTRES REES Desenvolupament de la capacitat dexpressi dopinions i judicis de forma assertiva. Identificaci dels valors de la societat democrtica i de la necessitat de la participaci social. Identificaci dels drets i deures individuals i collectius. Assumpci de prctiques de consum responsable i de defensa del medi. Identificaci de les manifestacions culturals com a signes didentitat i cohesi social.
CRITERIS DAVALUACI
Mostrar un adequat nivell de coneixement personal, dautoestima i de gesti emocional en les activitats quotidianes, aix com motivaci per a la millora personal i en la relaci amb els altres. Reconixer, acceptar i respectar les caracterstiques prpies i les dels companys i companyes i el dret a la prpia identitat, valorant les diferncies. Practicar hbits de salut i seguretat personal.
Argumentar i defensar les prpies opinions desenvolupant habilitats de comunicaci assertiva. Escoltar i respectar les opinions dels altres, actuar amb autonomia valorant i responsabilitzant-se de les conseqncies de les prpies accions. Entendre, acceptar i practicar les normes de convivncia i els hbits cvics en les seves relacions personals entre iguals o amb adults. Participar amb responsabilitat en la presa de decisions del grup, utilitzant el dileg i la mediaci per arribar a acords, i ser-ne conseqent, amb lassumpci de les prpies obligacions. Assumir i practicar hbits cvics i actes adreats al benestar dels altres. Reconixer els drets humans fonamentals recollits en les declaracions universals, lEstatut dautonomia de Catalunya i la Constituci espanyola, i els principis de convivncia que shi recullen, per identificar els deures ms importants que sen deriven i les situacions en qu es vulneren aquests drets. Identificar els serveis pblics prestats per diferents mbits administratius als quals pertany com a ciutad/ana i conixer algunes de les seves competncies i responsabilitats socials i el paper que compleixen aquests serveis pblics en la vida de la ciutadania, conjuntament amb la importncia de la participaci i implicaci ciutadanes en el seu manteniment. Descriure els mecanismes bsics del funcionament democrtic, aplicats als rgans de govern de diferents institucions (municipals, autonmiques, estatals, europees), tot identificant els valors cvics de la societat democrtica i establint un parallelisme amb els mecanismes de participaci a laula i a lescola. Identificar les relacions que es donen entre les prpies vides i els propis actes i les vides de persones daltres parts del mn, tenint en compte la representaci que en fan els mitjans de comunicaci, entenent les relacions entre pobles des de la igualtat, el respecte i la cooperaci. Identificar els mecanismes de participaci en accions collectives ms enll del marc escolar i adaptar-se al treball en equip en la recerca dalternatives. Identificar i rebutjar les causes que provoquen situacions de marginaci, discriminaci, injustcia social i violaci dels drets humans. Mostrar empatia i valorar i respectar la diversitat social, cultural i de gnere, identificant situacions de desigualtat doportunitats. Identificar les bones prctiques amb relaci al medi i de consum responsable, assumint el comproms personal per transformar les actituds i estils de vida propis en pro de la sostenibilitat. Identificar algunes iniciatives de participaci ciutadana que promouen aquestes prctiques i mostrar-se sensible pels problemes mediambientals.
Lescola ha doferir a lalumnat mitjans i recursos per integrar lactivitat fsica a la vida quotidiana.
Lalumnat ha de construir el seu coneixement a partir dactivitats individuals i en grup que li permetin descobrir les possibilitats de practicar activitats fsiques en el seu entorn proper, prevenir situacions de risc associades a la prctica dactivitats fsiques i desenvolupar una mirada crtica envers certes imatges corporals difoses pels mitjans de comunicaci.
Lrea deducaci fsica mant relacions amb lrea deducaci artstica, ja que les dues rees treballen el sentit esttic i creatiu de lexpressi i comunicaci corporal. Aquest sentit es presenta des de dues vessants: la interacci amb la prpia persona des del punt de vista dels sentiments i sensacions prpies i la interacci amb lentorn i els altres, a partir de la percepci destmuls externs i la utilitzaci del cos com a llenguatge dexpressi, comunicaci i representaci. Finalment, les activitats de lrea han de potenciar les actituds i valors propis duna societat solidria, sense discriminaci, respectuosa amb les persones i lentorn.
potenciar les actituds i valors propis duna societat solidria, sense discriminaci, respectuosa amb les persones i lentorn.
Els continguts de lrea pretenen donar resposta a necessitats que portin cap al benestar personal i promoguin una vida ms saludable i de ms qualitat. La competncia en la prctica dhbits saludables de forma regular i continuada contribueix a sentir-se b amb el propi cos, a la millora de lautoestima i al desenvolupament del benestar personal.
La competncia comunicativa sassoleix amb lexperimentaci del cos i el moviment com a instruments dexpressi i comunicaci; lexpressi i comunicaci de sentiments i emocions individuals i compartides per mitj del cos, el gest i el moviment, i la valoraci crtica dels usos expressius i comunicatius del cos. Aquesta rea tamb desenvolupa la competncia social centrada en les relacions interpersonals per mitj de ladquisici de valors com el respecte, lacceptaci o la cooperaci, que seran transferits a lactivitat quotidiana (jocs, esports, activitats en la natura, entre altres). Les possibilitats expressives del cos i de lactivitat motriu potenciaran la creativitat i ls dels llenguatges corporals per transmetre sentiments i emocions que humanitzen el contacte personal.
La connexi entre continguts drees diverses mostra les diferents maneres de tractar una mateixa situaci i dna un sentit ms ampli als conceptes i nafavoreix la comprensi. De la mateixa manera, els continguts que en una rea es presenten com a instrument trobaran en una altra rea els contextos adequats que els donaran sentit. Les connexions poden establir-se amb naturalitat en situacions de relaci amb lentorn i la vida diria. Al final dels continguts de cada cicle es concreten les connexions que es poden establir amb daltres rees; la proposta que es fa t un carcter orientatiu i en cap cas s exhaustiva.
salut i la qualitat de vida, i ladquisici duna major conscincia de les possibilitats del propi cos.
Els diferents apartats presenten de forma integrada conceptes, procediments i actituds. Establir una prioritat de continguts en educaci fsica requereix respectar la doble polaritzaci entre continguts procedimentals i actitudinals. Els primers permetran a les nenes i nens sentir-se competents en el pla motor. Els segons els permetran afrontar, des duna perspectiva tica, les nombroses i complexes situacions que envolten lactivitat fsica i esportiva, aix com les relatives a la cultura corporal. Daltra banda, ladquisici de conceptes, tot i estar supeditada als anteriors tipus de continguts, facilitar la comprensi de la realitat corporal i de lentorn fsic i social. Lalumnat ha de construir el seu coneixement a partir de diferents tipus dactivitats: individuals i collectives, cooperatives, expressives, de condicionament fsic, a laire lliure, etc. Aquest coneixement permetr descobrir les possibilitats de practicar activitats fsiques en el seu entorn proper, prevenir situacions de risc associades a la prctica dactivitats fsiques, tenir una mirada crtica vers les imatges corporals difoses pels mitjans de comunicaci i ser sensible a les diferncies culturals i la seva influncia sobre els hbits de vida i sobre la prctica dactivitats fsiques.
OBJECTIUS
Lrea deducaci fsica en letapa de leducaci primria t com a objectiu el desenvolupament de les capacitats segents: 1. Conixer, acceptar i valorar el propi cos i lactivitat fsica com a mitj dexploraci per a lelaboraci de lautoimatge, lautoestima i lautoconfiana. 2. Apreciar els efectes beneficiosos envers la salut de lexercici fsic i de ladquisici dhbits higinics, alimentaris i posturals. 3. Utilitzar el coneixement del propi cos, les capacitats fsiques i les habilitats motrius per resoldre i adaptar el moviment a les necessitats o circumstncies de cada situaci.
4. Seleccionar i aplicar de forma efica i autnoma, principis i regles per resoldre problemes motors en la prctica dactivitats fsiques. 5. Participar en jocs com a element daproximaci als altres, seleccionant les accions i controlant lexecuci de les mateixes, prvia valoraci de les prpies possibilitats. 6. Regular i dosificar lesfor, assolint un nivell dautoexigncia dacord amb les prpies possibilitats i les caracterstiques de la tasca. 7. Explorar les possibilitats i recursos expressius del propi cos per comunicar sensacions, emocions i idees. 8. Compartir i gaudir de lexercici fsic i de lexpressi i comunicaci corporal en collectivitat mitjanant el joc, la dansa i qualsevol activitat fsica que comporti el desenvolupament de la persona. 9. Participar en activitats fsiques compartint projectes, establint relacions de cooperaci per assolir objectius comuns sense discriminacions, per mitj de la participaci solidria, tolerant, responsable i respectuosa i resolent els conflictes mitjanant el dileg. 10. Conixer i valorar la diversitat dactivitats fsiques, ldiques i esportives com a elements culturals, propis i daltres cultures, mostrant una actitud crtica tant des de la perspectiva de participant com despectador/a.
CICLE INICIAL
CONTINGUTS
El cos: imatge i percepci
Vivncia del propi cos en situacions referents a la tensi, la relaxaci i la respiraci. Experimentaci del cos en postures corporals diferents. Experimentaci, exploraci i discriminaci de diferents sensacions. Afirmaci de la lateralitat. Experimentaci de situacions dequilibri i desequilibri. Execuci de diferents situacions que provoquin la coordinaci de moviments. Participaci en situacions que provoquin la interacci entre espai i temps. Percepci espai-temps.
Expressi corporal
Exploraci i descobriment de les possibilitats expressives del cos i del moviment. Sincronitzaci del moviment amb pulsacions i estructures rtmiques senzilles. Desinhibici en lexterioritzaci democions i sentiments a travs del cos, el gest i el moviment. Experimentaci del plaer que proporciona el treball dexpressi a travs del propi cos. Exploraci de les possibilitats expressives amb objectes i materials. Participaci en situacions que suposin comunicaci corporal amb valoraci i reconeixement de les diferncies en la manera dexpressar-se.
El joc
Apreciaci del joc com a una activitat comuna a totes les cultures. Experimentaci dels diferents rols en el joc actuant amb comprensi i compliment de les normes del joc.
Valoraci, reconeixement i respecte cap a les persones que participen en el joc. Confiana en les prpies possibilitats i esfor personal en els jocs. Valoraci del joc com a mitj de relaci amb els altres i de divertiment. CONNEXIONS AMB ALTRES REES Orientaci en lespai. Valoraci de la relaci entre activitat fsica i salut. Descobriment de les possibilitats expressives del cos i del moviment. Interacci oral en el desenvolupament dels jocs. Desinhibici en activitats comunicatives verbals i no verbals.
CRITERIS DAVALUACI
Orientar-se en lespai amb relaci a la prpia persona utilitzant les nocions topolgiques bsiques. Equilibrar el cos adoptant diferents postures, amb control de la tensi, la relaxaci i la respiraci. Desplaar-se i saltar de forma diversa, variant les posicions corporals i la direcci i sentit dels desplaaments. Identificar com a accions saludables les normes dhigiene personal associades a la realitzaci dactivitats fsiques i prendre conscincia del risc daquestes. Sincronitzar els moviments corporals mitjanant estructures rtmiques senzilles i conegudes. Reaccionar davant els estmuls auditius o visuals que arriben de lentorn, tot utilitzant el moviment o els gestos. Representar personatges i situacions mitjanant el cos i el moviment amb desinhibici. Participar i gaudir en els jocs ajustant la prpia actuaci, tant pel que fa a aspectes motrius com de relaci amb els companys i les companyes. Collaborar activament en el desenvolupament dels jocs collectius, mostrant responsabilitat i cooperaci.
CICLE MITJ
CONTINGUTS
El cos: imatge i percepci
Descobriment dels elements orgnics i funcionals relacionats amb el moviment. Adequaci de la conscincia i control del cos en relaci amb la tensi, la relaxaci i la respiraci. Representaci del propi cos i el dels altres. Adequaci de la postura a les diferents necessitats expressives i motrius. Realitzaci dactivitats en qu intervingui lequilibri esttic i dinmic. Intervenci de lorganitzaci espaciotemporal en el desenvolupament dactivitats fsiques. Valoraci i acceptaci de la prpia realitat corporal i la dels altres.
Expressi corporal
Experimentaci del cos i el moviment com a instruments dexpressi i comunicaci. Adequaci del moviment a estructures espaciotemporals. Expressi democions i sentiments a travs del cos, el gest i el moviment. Utilitzaci dobjectes i materials com a instruments dexpressi i comunicaci.
Participaci en la creaci i interpretaci de situacions que suposin comunicaci corporal. Participaci en la realitzaci de balls, danses i coreografies senzilles. Valoraci i apreciaci de les diferents formes dexpressar-se.
El joc
Apreciaci del joc com a element de la realitat social i cultural. Participaci en diferents tipus de joc. Execuci i descobriment de les estratgies bsiques del joc relacionades amb la cooperaci, loposici i la cooperaci/oposici amb relaci a les regles del joc. Actitud responsable en relaci amb lestratgia del joc. Reconeixement i valoraci de les persones que participen en el joc. Comprensi, acceptaci i compliment de les normes del joc. Valoraci de lesfor en els jocs. Valoraci del joc com a mitj de relaci, de divertiment i ds del temps de lleure. CONNEXIONS AMB ALTRES REES Expressi democions per mitj del cos, el gest i el moviment. Representaci espaciotemporal de les activitats fsiques. s dels espais i materials dacord amb unes normes. Interacci oral en desenvolupament dels jocs i les activitats. Comprensi de les normes dels jocs i les activitats.
CRITERIS DAVALUACI
Utilitzar les nocions topolgiques per orientar-se a lespai en relaci amb la posici de persones i dobjectes. Participar en les activitats fsiques ajustant la prpia actuaci a les possibilitats i limitacions corporals i de moviment. Desplaar-se i saltar mitjanant un moviment corporal coordinat. Saltar i llenar objectes coordinadament. Incorporar conductes actives dacord amb el valor de lexercici fsic per a la salut, mostrant inters per la cura del propi cos. Proposar estructures rtmiques senzilles i reproduir-les corporalment o amb instruments. Utilitzar els recursos expressius del cos i promoure el treball en grup per representar i escenificar histries reals o imaginries. Participar i gaudir dels jocs i les activitats fsiques amb coneixement i respecte de les normes i mostrant una actitud dacceptaci vers els companys.
CICLE SUPERIOR
CONTINGUTS
El cos: imatge i percepci
Reconeixement dels elements orgnics i funcionals relacionats amb el moviment. Domini de la conscincia i control del cos en reps i en moviment. Aplicaci del control tnic i de la respiraci al control motor. Adequaci de la postura a les necessitats expressives i motrius de forma econmica i equilibrada. Utilitzaci adequada de la discriminaci selectiva dels estmuls i de lanticipaci perceptiva. Execuci de moviments amb certa dificultat amb els segments corporals no dominants. Adquisici del desenvolupament de lequilibri esttic i dinmic en situacions complexes. Resoluci de lestructura de lespai i del temps en accions i situacions motrius complexes. Valoraci i acceptaci de la prpia realitat corporal i la dels altres.
Expressi corporal
Elaboraci, participaci i conscienciaci de les possibilitats i recursos que ofereix el llenguatge corporal. Composici individual i/o collectiva de moviments a partir destmuls rtmics i musicals. Participaci en lelaboraci de balls i coreografies senzilles. Expressi i comunicaci de sentiments i emocions individuals i compartides a travs del cos, el gest i el moviment.
Utilitzaci dobjectes i materials en la realitzaci de dramatitzacions i en la construcci descenaris. Valoraci crtica dels usos expressius i comunicatius del cos. Participaci i respecte davant situacions que suposin comunicaci corporal.
El joc
Consolidaci del joc com a fenomen social i cultural. Realitzaci de jocs de diferents modalitats i de dificultat creixent. Prctica dhabilitats bsiques diniciaci esportiva en situacions de joc. Promoci de ls adequat de les estratgies bsiques del joc relacionades amb la cooperaci, loposici i la cooperaci/oposici. Acceptaci i respecte vers les normes, regles i persones que participen en el joc. Elaboraci i compliment dun codi de joc net. Estimaci de lesfor personal i collectiu en els diferents tipus de joc al marge de les preferncies i prejudicis. Valoraci del joc com a mitj de relaci, de divertiment i dutilitzaci satisfactori del temps de lleure. Participaci en la prctica de jocs darreu del mn. Incorporaci delements creatius en els jocs. Participaci en jocs cooperatius i per a la pau. CONNEXIONS AMB ALTRES REES Participaci en lelaboraci de dramatitzacions. Identificaci de les prctiques saludables. Participaci en lelaboraci de balls i coreografies.
CRITERIS DAVALUACI
Ajustar els moviments corporals a diferents canvis de les condicions duna activitat utilitzant les nocions topolgiques bsiques. Opinar de forma crtica en relaci amb situacions sorgides en la prctica de lactivitat fsica. Desenvolupar conductes actives per incrementar la condici fsica, ajustant la prpia actuaci a les prpies possibilitats i limitacions corporals. Identificar algunes de les relacions que sestableixen entre la correcta i habitual prctica dexercici fsic i millora de la salut. Construir composicions collectives en interacci amb els companys i companyes utilitzant els recursos expressius del cos i partint destmuls musicals, plstics o verbals. Utilitzar els recursos expressius del cos per comunicar idees i sentiments i representar personatges o histries reals o imaginries. Identificar com a valors fonamentals dels jocs i les prctiques dactivitat fsica, lesfor personal i les relacions que sestableixen amb el grup i actuar dacord amb aquests.
rees Matemtiques
Les matemtiques sn un instrument de coneixement i anlisi de la realitat i al mateix temps constitueixen un conjunt de sabers dun gran valor cultural, el coneixement dels quals ha dajudar a totes les persones a raonar, de manera crtica, sobre les diferents realitats i problemtiques del mn actual. Per aix leducaci matemtica en les etapes obligatries ha de contribuir a formar ciutadans i ciutadanes que coneguin el mn en el qual viuen i que siguin capaos de fonamentar els seus criteris i les seves decisions, aix com adaptar-se als Unes matemtiques canvis, en els diferents mbits de la seva vida.
Per aix, el currculum de matemtiques a leducaci primria es planteja amb la perspectiva dun aprenentatge de les matemtiques per a la vida diria, que ajudin a interpretar el mn que ens envolta, facilitant la quantificaci i la mesura de fets i processos naturals i socials per tal de poder-los comparar, ordenar, classificar i, per tant, conixer-los millor; organitzant la situaci dins de lespai i del temps; permetent descobrir semblances i regularitats en lobservaci de lentorn; modelitzant problemes de la vida real per tal de cercar-hi solucions; fomentant la comunicaci de coneixements i dinformaci, i facilitant la fonamentaci de criteris i la presa de decisions.
utilitzar les tcniques matemtiques bsiques (per comptar, operar, mesurar, situar-se a lespai i organitzar i analitzar dades) i els instruments (calculadores i TIC, de dibuix i de mesura) per fer matemtiques; interpretar i representar a travs de paraules, dibuixos, smbols, nombres i materials, expressions, processos i resultats matemtics; comunicar el treball i els descobriments als altres, tant oralment com per escrit, utilitzant de manera progressiva el llenguatge matemtic. La competncia matemtica sha dadquirir a partir de contextos que tinguin sentit tant per a lalumnat com per al coneixement matemtic que es pretn desenvolupar. Aprendre amb comprensi s fonamental per capacitar lalumnat en ls de tot el que aprn i per capacitar-lo a continuar aprenent, de forma autnoma, al llarg de tota la vida. Per aix, cal proporcionar en totes les classes de matemtiques oportunitats perqu lalumnat aprengui a raonar matemticament, proposant activitats daprenentatge, on la resoluci de problemes, entesa en un sentit ampli, esdevingui el nucli de lensenyament. Per tal de contribuir a lassoliment de les diferents competncies bsiques lensenyament de les matemtiques ha daconseguir que lalumnat integri i utilitzi de manera funcional tots els aprenentatges que va adquirint, a partir dels seus coneixements previs, de lexperimentaci, de la representaci i comunicaci i del contrast amb els altres. La formaci en matemtiques, a ms dincidir en la competncia matemtica, contribueix a lassoliment de totes les altres competncies bsiques de la manera que es detalla a continuaci: Competncia en el coneixement i la interacci amb el mn fsic. Les matemtiques sn un instrument danlisi de la realitat, en particular del mn fsic. El desenvolupament de determinats mbits, com la mesura i la visualitzaci, la interpretaci i construcci de grfics, aix com de processos com el raonament matemtic i largumentaci i la resoluci de problemes relacionats amb el mn fsic, contribueixen de manera directa a ladquisici daquesta competncia. Competncia en el tractament de la informaci i competncia digital. Molta de la informaci que rebem cont elements matemtics, nombres, formes i mesures entre daltres, expressats de manera diversa, el coneixement dels quals s necessari per a aquesta competncia. Tamb els continguts del bloc estadstica i atzar, aix com la utilitzaci dordinadors i calculadores, estan relacionats amb ladquisici daquesta competncia. Competncia dautonomia i iniciativa personal. Plantejar i resoldre qestions i problemes matemtics i tots els processos associats a aquesta activitat (planificaci, recerca destratgies, validaci de solucions i contrast amb les dels altres), que impliquen, entre altres coses, una presa constant de decisions, la prctica de les quals incideix en la progressiva adquisici dautonomia de lalumnat i de confiana en les prpies capacitats. Competncia daprendre a aprendre. Per aprendre matemtiques cal desenvolupar, entre daltres, capacitats relacionades amb la presa de decisions i el sentit crtic, la creativitat i la sistematitzaci, lesfor i la constncia, la sntesi i la generalitzaci. Totes aquestes, juntament amb la reflexi sobre el propi treball i la capacitat per comunicar-lo, formen part daquesta competncia bsica per a laprenentatge al llarg de tota la vida. Competncia comunicativa lingstica i audiovisual. Les matemtiques contribueixen a aquesta competncia aportant el coneixement dun llenguatge especfic, necessari en el desenvolupament de les
cincies i en la resoluci de molts problemes quotidians. Tamb en el treball matemtic ls de la llengua, tant oral com escrita, s fonamental per descriure conceptes i processos, expressar raonaments i argumentacions i, en concret, el llenguatge oral per comunicar, discutir, comparar i validar el treball realitzat. Competncia artstica i cultural. Les matemtiques constitueixen una creaci humana present en totes les cultures que cal comenar a conixer, valorar i relacionar amb la realitat actual. Daltra banda, i a un nivell ms concret, hi ha una relaci entre continguts de tipus geomtric i artstic, la connexi dels quals contribueix a aquesta competncia. Competncia social i ciutadana. El treball en grup, ents com un treball de cooperaci, i lacceptaci de les idees dels companys i de les diferents estratgies emprades en la realitzaci dun clcul, duna mesura o en el procs de resoluci dun problema, sn aspectes del procs densenyament i aprenentatge de les matemtiques que contribueixen al desenvolupament daquesta competncia.
estadstics elementals per analitzar dades, per treure conclusions i per fer prediccions basades en dades, i la comprensi i aplicaci dels conceptes bsics datzar. Sn processos comuns a tots els continguts: lorganitzaci del pensament matemtic propi i la seva comunicaci (mitjanant explicacions orals, grfiques i escrites) a companys/anyes i professors/ores i el contrast amb el dels altres. Tamb cal tenir en compte la importncia destablir connexions entre els diferents blocs de continguts de les matemtiques, entre els continguts matemtics i els daltres rees, per treballar-los de manera conjunta sempre que sigui possible. Ats que els processos matemtics sassoleixen en la mesura que es van aprenent els continguts dels diferents blocs, cal que en tots els cicles es desenvolupin els quatre processos segents: La resoluci de problemes, com a nucli del treball de matemtiques, ja que facilita la construcci de nous coneixements, la transferncia de conceptes, el desenvolupament destratgies de resoluci i lanlisi del procs de resoluci. Cal tenir en compte que els problemes, a ms daplicar el coneixement adquirit en altres contextos, han de possibilitar la construcci del coneixement matemtic i mostrar-ne la utilitat. El raonament i la prova, com a formes de desenvolupar coneixements, fer-se preguntes i tractar de respondre-les, formular conjectures i argumentar la seva validesa o refutar-la, donar raons a les respostes i reconixer lexistncia de diferents camins per arribar a un resultat determinat. La comunicaci i la representaci de la informaci, de les idees i dels processos seguits, que suposa lorganitzaci i estructuraci del coneixement per donar-li ordre i coherncia i afavorir el contrast amb altres formes de fer dels companys i companyes de classe. Cal potenciar ls de diferents formes de representaci per comunicar all que es vol expressar, a partir de la verbalitzaci i, de manera progressiva, del llenguatge simblic. Aquest procs afavoreix la incorporaci gradual del llenguatge especfic de les matemtiques i esdev una eina per resoldre problemes. La connexi entre els diferents continguts de les matemtiques, aix com entre aquests i els continguts daltres rees, ja que La connexi entre els serveix per mostrar la relaci entre conceptes de diferents rees, la qual cosa eixampla la comprensi de les matemtiques. diferents continguts Encara que els continguts es presentin organitzats per blocs, en eixampla la comprensi el procs densenyament i aprenentatge s convenient establir relacions entre aquests sempre que sigui possible. Per exemple, de les matemtiques. comprendre que els nombres decimals serveixen per expressar amb ms precisi una mesura, a la classe de matemtiques o a qualsevol altra, ajuda, entre altres coses, a comprendre millor el concepte de mesura i la seva relaci amb els nombres. Aix mateix, els nombres apareixen en la majoria de blocs i, en particular, tant en el bloc de mesura com en el destadstica es poden treballar aspectes que apareixen en el bloc de numeraci i clcul. Aix, el treball sobre la recta numrica, que implica, entre daltres, un procs de visualitzaci, relaciona continguts numrics i geomtrics. Tamb la introducci tant de les fraccions com dels decimals va lligada a la mesura; la interpretaci dalguns grfics es recolza en el treball sobre la recta numrica. I, pel que fa al bloc de geometria, la representaci geomtrica dels nombres permet utilitzar la visualitzaci per conixer propietats numriques, fet que possibilita la relaci entre continguts numrics i geomtrics.
Daltra banda, molts dels continguts de matemtiques es relacionen amb continguts daltres rees i tant es poden treballar en aquestes com en lrea de matemtiques, on podran servir de contextos per donar sentit i desenvolupar determinats continguts. Mentre que sn continguts per desenvolupar-se adequadament en lentorn, en la vida diria i, de manera especial, en els diferents mbits curriculars de letapa, al final dels continguts de cada cicle es concreten les connexions que es poden establir amb daltres rees; la proposta que es fa t un carcter orientatiu i en cap cas s exhaustiva.
Finalment, cal considerar la importncia de lavaluaci com a part del procs densenyament i aprenentatge, que inclou la reflexi sobre el que saprendr, sest aprenent o ja sha aprs. Cal tenir present la diversitat dinstruments per fer lavaluaci: discussions en gran i petit grup, preguntes i respostes orals, treballs individuals i en petit grup i realitzaci progressiva dexercicis escrits. Tots es complementen i proporcionen informaci, tant als mestres com als alumnes, sobre els avenos en laprenentatge. Al final de cada cicle, i com a darrera part daquest document, sinclouen criteris davaluaci amb la finalitat de guiar el disseny i lelaboraci dels instruments.
OBJECTIUS
Lrea de matemtiques de leducaci primria t com a objectiu el desenvolupament de les capacitats segents: 1. Utilitzar i valorar les matemtiques com una eina til per comprendre el mn i per expressar informacions i coneixements sobre lentorn, i reconixer-les com una cincia oberta i dinmica. 2. Reconixer el raonament, largumentaci i la prova com aspectes fonamentals de les matemtiques, aix com el valor dactituds com la perseverana, la precisi i la revisi. 3. Reconixer situacions-problema de lentorn i utilitzar les matemtiques per resoldre-les, triant els recursos que es considerin ms adients i explicant-ne lelecci. 4. Planificar i aplicar estratgies (anlisi de semblances i diferncies, exploraci sistemtica de diferents possibilitats, particularitzaci i generalitzaci, comprensi de ls de les operacions, entre altres) per resoldre problemes i modificar-les, si cal. 5. Organitzar i consolidar el pensament matemtic a partir de la comunicaci coherent i clara de les prpies idees, i dels processos matemtics emprats, als companys i als mestres. 6. Crear i utilitzar representacions per organitzar, registrar i comunicar les idees i els processos matemtics, aix com interpretar i usar el llenguatge matemtic, com ara xifres, signes, dibuixos geomtrics, taules i grfics per descriure fenmens habituals. 7. Comprendre el sistema de numeraci decimal i el significat de les operacions. Calcular amb fludesa i fer estimacions raonables, tot utilitzant diferents tcniques: clcul mental, clcul escrit i clcul amb calculadora i altres TIC, dacord amb la situaci. 8. Identificar i descriure formes geomtriques de lentorn, tot utilitzant el coneixement dels seus elements i de les seves propietats. Interpretar i utilitzar procediments dorientaci espacial en contextos diversos. 9. Comprendre les magnituds mesurables i el procs de mesurar, i aplicar les unitats ds habitual, les tcniques i els instruments de mesura adequats a cada situaci. 10. Interpretar la informaci, elaborar preguntes, recollir, organitzar i representar les dades per respondre-les, utilitzant els mtodes estadstics apropiats, aix com comprendre i aplicar els conceptes bsics datzar.
CICLE INICIAL
Processos especfics a desenvolupar
1. Resoluci de problemes (reconeixement, identificaci, planificaci, organitzaci, aproximaci, estimaci, exploraci i elaboraci). 2. Raonament i prova (comprensi, comparaci, diferenciaci, cerca de regularitats, ordenaci, classificaci, desenvolupament destratgies de clcul, desenvolupament destratgies de mesura i composici i descomposici). 3. Comunicaci i representaci (descripci, expressi, representaci, modelitzaci, s de diferents models, lectura i escriptura, s de diferents llenguatges, s de vocabulari especfic, situaci sobre la recta i verbalitzaci). 4. Connexions (relaci, interpretaci, aplicaci i utilitzaci).
CONTINGUTS
NUMERACI I CLCUL
Comprensi dels nombres, de les seves formes de representaci i del sistema de numeraci
Comprensi i s del comptatge amb significat de quantitats discretes. Descripci oral, grfica i escrita dels processos de comptatge i de clcul. s dels llenguatges verbal, grfic i simblic per representar els nombres (aproximadament fins al miler). Interpretaci i elaboraci de grfics a partir del comptatge. Visualitzaci geomtrica de nombres utilitzant materials. Posada en com de les diferents representacions. Reconeixement dels nombres en situacions quotidianes. s dels nombres naturals per resoldre problemes dins de contextos significatius. s de diferents models per comparar i ordenar els nombres (aproximadament fins al miler). Situaci dels nombres sobre la recta numrica. Arrodoniment de quantitats. s de les fraccions un mig i un quart en contextos significatius. s del sistema monetari en contextos reals. Leuro. Interpretaci dels nombres com a identificadors en situacions properes. Classificaci dels nombres segons diferents criteris (duna xifra, de dues, de la famlia del 10, etc.). Cerca de regularitats en els nombres. Inici a les taules de multiplicar (taules del 2, 5 i 10).
Comprensi dels significats de les operacions i de les relacions que hi ha entre unes i altres
Comprensi dels diferents significats de la suma i la resta amb nombres naturals, aix com de la relaci que hi ha entre una i altra. Comprensi de les situacions dagrupament com a multiplicaci i les accions de repartiment com a divisi. Interpretaci doperacions de nombres naturals mitjanant la recta numrica.
s del vocabulari bsic (a prop, lluny, sobre, sota, darrere, davant, entre) i de recursos TIC per orientar-se a travs de laberints i plnols.
Formulaci de preguntes abordables amb dades i recollida, organitzaci i presentaci de dades rellevants per respondre-les
Elaboraci de preguntes sobre temes propers a la prpia experincia i recollida de les respostes donades. Planificaci senzilla de recollides de dades amb mostres ms petites de 30. Lectura de la freqncia absoluta.
Organitzaci i representaci de dades obtingudes a partir dexperincies de comptatge i dordenaci, mitjanant objectes concrets, dibuixos i grfics. Utilitzaci dun vocabulari per descriure els atributs i per classificar segons criteris determinats.
CRITERIS DAVALUACI
Reconixer i utilitzar diferents usos dels nombres (cardinals, ordinals, identificadors) en situacions familiars i en altres rees. Cercar semblances i diferncies entre objectes i situacions (en particular, els canvis que es produeixen en una seqncia) i classificar i ordenar objectes dacord amb diferents criteris.
Comprendre situacions-problema relacionades amb aspectes concrets i vinculats a la prpia experincia. Emprendre la resoluci de forma autnoma i expressar la soluci i el procs seguit. Usar lassaig-error per cercar solucions als problemes i a les exploracions. Formular preguntes en situacions conegudes. Comunicar oralment coneixements i processos matemtics duts a terme (clcul, mesura, resoluci de problemes). Usar el llenguatge verbal per interpretar grfics, nombres i signes matemtics. Interpretar, representar (amb materials diversos) i utilitzar els nombres naturals (inferiors a 1.000) en contextos de la vida quotidiana. Comparar, ordenar i descompondre els nombres utilitzant diferents models. Desenvolupar agilitat en el clcul mental (descomposici additiva dels 20 primers nombres, dobles, estratgies personals). Usar els algorismes de suma i resta (sense portar-ne), les TIC i la calculadora per calcular i cercar regularitats dels nombres i operacions. Definir la situaci dun objecte a lespai i dun desplaament en relaci amb un mateix, tot utilitzant els conceptes: davant-darrere; prop-lluny; dalt-baix; dreta-esquerra. Identificar, analitzar i descriure objectes i espais amb formes geomtriques tridimensionals i planes. Buscar semblances i diferncies entre dues figures. Mesurar objectes, espais i temps familiars amb unitats no convencionals (pams, peus, passes...) i convencionals (kg, m, l, dia i hora), tot utilitzant instruments propers i adequats a cada situaci. Interpretar i construir grfics (pictogrames i diagrames de barres) amb dades sobre fets coneguts relatius a la vida quotidiana i a altres rees.
CICLE MITJ
Processos especfics a desenvolupar
1. Resoluci de problemes (reconeixement, identificaci, planificaci, aproximaci, estimaci, predicci, exploraci, investigaci, disseny, elaboraci, creaci, construcci i comprovaci). 2. Raonament i prova (comprensi, anlisi, comparaci, classificaci, ordenaci, selecci, establiment danalogies, desenvolupament destratgies de clcul, desenvolupament destratgies de mesura, composici i descomposici i formulaci de preguntes). 3. Comunicaci i representaci (descripci, expressi, representaci, modelitzaci, s de diferents models, s de diferents llenguatges, situaci sobre la recta, lectura i escriptura i s de vocabulari). 4. Connexions (relaci, interpretaci, aplicaci i utilitzaci).
CONTINGUTS
NUMERACI I CLCUL
Comprensi dels nombres, de les seves formes de representaci i del sistema de numeraci
Comprensi del sistema de numeraci decimal. Valor posicional. Descripci oral, grfica i escrita dels processos de comprensi del sistema de numeraci decimal i del clcul. s de diferents llenguatges (verbal, grfic, simblic...) per representar el sistema de numeraci decimal. Contrast de diferents representacions. Reconeixement i s de representacions equivalents dun nombre. Lectura i escriptura dels nombres fins al mili. s i contrast de diferents models per comparar i ordenar els nombres fins al mili. Reconeixement de la fracci com a part duna unitat i duna collecci. s de diferents models de representaci de les fraccions. Situaci dels nombres naturals i fraccionaris ms comuns (1/2, 1/3, 1/4) sobre la recta numrica. Arrodoniment de nombres en context. Aplicaci dels nombres decimals en contextos reals. Coneixement i s del sistema monetari: leuro i els cntims. Interpretaci i s de les unitats de mesura. s i relaci dels decimals i fraccions com a nombres que aproximen ms la mesura. Cerca i anlisi de peculiaritats dels nombres (parells, senars, de la taula del...). Interpretaci dels nombres naturals i de codis numrics en taules i grfics. Elaboraci de grfics i taules a partir del comptatge i la mesura. s de propietats numriques per recollir, descriure i interpretar dades.
Comprensi dels significats de les operacions i de les relacions que hi ha entre unes i altres
Comprensi dels diferents significats de la multiplicaci i divisi amb nombres naturals, aix com de la relaci que hi ha entre una i altra. Identificaci i s de les operacions inverses: suma i resta; multiplicaci i divisi. Exploraci de les propietats de les operacions.
Investigaci de la relaci entre figures a partir de la seva composici, descomposici i transformaci. Exploraci i reconeixement de figures congruents i figures semblants.
Formulaci de preguntes abordables amb dades i recollida, organitzaci i presentaci de dades rellevants per respondre-les
Formulaci de preguntes basades en fets propers i interessos propis. Recollida de dades mitjanant observacions, enquestes i experiments amb mostres ms petites de 50. Interpretaci de la freqncia absoluta. Lectura, interpretaci i utilitzaci de diverses representacions de dades, en particular de grfics (com pictogrames i diagrames de barres), amb recursos tradicionals i tecnolgics. s de la numeraci i de conceptes espacials per recollir, descriure i interpretar dades. Reconeixement de les diferncies en la representaci de dades qualitatives i quantitatives. Lectura i interpretaci de dades estadstiques i de grfics extrets de llibres, diaris, Internet i altres mitjans.
Exploraci de la probabilitat mitjanant experiments i jocs que produeixin pocs resultats. Resoluci de problemes on intervinguin factors datzar. s de latzar per reforar conceptes numrics. CONNEXIONS AMB ALTRES REES Interpretaci i s de nombres grans (per exemple, en demografia). s dels nombres fraccionaris i decimals en situacions de mesura de fets o fenmens naturals. Interpretaci del diner com a valor de canvi. Analogia entre la recta numrica i la lnia del temps. Cerca de regularitats i diferncies en lobservaci de lentorn (per exemple, canvis en el paisatge). Anlisi i representaci de relacions causals en el mn natural i social. Estudi de mapes (tcniques dorientaci a lespai). Interpretaci, disseny i dibuix ditineraris. s de models geomtrics per resoldre problemes daltres rees. Utilitzaci de la simetria i delements geomtrics per analitzar i fer produccions artstiques. - Interpretaci i s de la mesura com a instrument de coneixement del mn natural: longitud, pes/massa, capacitat. - s de mesures de temps grans (any, dcada, segle). - Elaboraci de preguntes i disseny dexperiments i activitats de mesura relacionades amb diferents rees. - Elaboraci i interpretaci de registres i de grfics en experiments realitzats en altres rees (per exemple, registres i grfics en meteorologia).
CRITERIS DAVALUACI
Reconixer i utilitzar els conceptes associats a la multiplicaci (mesura, repetici de la unitat) i divisi (partici, agrupament, aproximaci) en situacions de vida quotidiana i en altres rees. Cercar amb criteri les regularitats i canvis que es produeixen en una collecci o una seqncia, descriure-les i continuar la seqncia. Classificar i establir criteris de classificaci. Comprendre situacions-problema de lentorn proper. Cercar i utilitzar grfics senzills (fletxes, taules...), xifres i signes adients per representar situacions-problema. Cercar i seleccionar les dades necessries i estimar una resposta. Desenvolupar estratgies de soluci. Expressar el procs de soluci i la resposta. Formular preguntes en situacions conegudes i poc conegudes. Comunicar oralment i per escrit, de forma clara, coneixements i processos matemtics duts a terme (clcul, mesura, construccions geomtriques, resoluci de problemes). Reconixer la validesa de diferents processos de soluci duna situaci-problema. Interpretar el valor posicional del sistema de numeraci decimal. Interpretar i utilitzar de forma adequada els nombres naturals (fins a sis xifres) i els fraccionaris i decimals com expressi concreta de laproximaci de la mesura.
Comprendre i utilitzar el significat de les operacions (suma, resta, multiplicaci i divisi) amb els nombres naturals de forma apropiada a cada context. Desenvolupar agilitat en el clcul exacte i aproximat: clcul mental (descomposici additiva i factorial dels nombres, producte i divisi per la unitat seguida de zeros); s dels algorismes de clcul escrit, de les TIC i de la calculadora per calcular i cercar propietats dels nombres i operacions. Seleccionar el clcul adient a cada situaci: mental, escrit, amb mitjans tcnics. Interpretar i fer representacions espacials (croquis dun itinerari, plnol duna pista...) utilitzant referents concrets de lentorn proper. Identificar, reconixer i descriure figures planes (polgons) i cossos geomtrics de lentorn. Classificar les formes i cossos dacord amb caracterstiques geomtriques (costats, angles). Utilitzar les TIC i els instruments de dibuix per representar models geomtrics. Seleccionar de forma adequada, a cada situaci, la unitat i linstrument de mesura adient de les magnituds de longitud, massa, capacitat, temps. En contextos quotidians i en altres rees, fer lestimaci prvia, efectuar la mesura, comprovar-la i expressar-ne el resultat amb precisi. Utilitzar lequivalncia dunitats duna magnitud. Recollir dades sobre fets coneguts tot utilitzant tcniques de recompte senzilles, ordenar-les i expressar-les mitjanant grfics (taules de dades, grfics de barres, pictogrames), usant les TIC, si escau. Interpretar la informaci relativa a fets quotidians o present en altres rees, expressada en forma grfica.
CICLE SUPERIOR
Processos especfics a desenvolupar
1. Resoluci de problemes (reconeixement, identificaci, aproximaci, estimaci, predicci, anticipaci, planificaci, exploraci, elaboraci, creaci, construcci, disseny i comprovaci). 2. Raonament i prova (comprensi, anlisi, comparaci, classificaci, ordenaci, selecci, establiment danalogies, elaboraci de conjectures, contrast, inferncia, desenvolupament destratgies de clcul, desenvolupament destratgies de mesura, composici i descomposici i formulaci de preguntes). 3. Comunicaci i representaci (descripci, expressi, representaci, modelitzaci, s de diferents llenguatges, situaci sobre la recta, s de vocabulari i localitzaci). 4. Connexions (relaci, interpretaci, aplicaci i utilitzaci).
CONTINGUTS
NUMERACI I CLCUL
Comprensi dels nombres, de les seves formes de representaci i del sistema de numeraci
s i comprensi de les fraccions i dels decimals per mesurar quantitats contnues en contextos significatius. Descripci oral, grfica i escrita dels processos de comprensi dels diferents conjunts numrics i del clcul. Reconeixement i s de les relacions entre fraccions, decimals i percentatges en casos senzills (0,5, 1/2, 50%; 0,25, 1/4, 25%; 0,1, 1/10, 10%). Analogia entre el sistema de numeraci decimal i el sistema internacional de mesura. s i contrast de diferents models per representar les relacions entre decimals, fraccions i percentatges. Reconeixement i cerca de fraccions equivalents seguint camins diversos. Relaci dels nombres fraccionaris amb el clcul de probabilitats. s de diferents models per comparar i ordenar fraccions i decimals. Situaci dels nombres decimals, fraccionaris i percentatges sobre la recta numrica. Aproximaci dels nombres decimals. Comprensi i s dels nombres decimals i fraccionaris en laproximaci de la mesura. Cerca de caracterstiques dels nombres (primers, compostos, mltiples, divisors). Elaboraci de conjectures. Interpretaci i representaci, utilitzant diferents models, dels nombres quadrats i cbics. Representaci geomtrica del producte i superfcie del rectangle. Relaci de les mesures de superfcie i de volum amb les potncies. Anlisi de les relacions entre la superfcie i el volum duna figura. Interpretaci dels nombres grans expressats com a producte duna potncia en contextos significatius. Interpretaci dels nombres negatius en contextos significatius i reals. Interpretaci dels nombres naturals, decimals i fraccionaris en taules i grfics. Elaboraci de grfics i taules a partir del comptatge i la mesura. Creaci de codis numrics.
Comprensi dels significats de les operacions i de les relacions que hi ha entre unes i altres
Comprensi i s dels diferents significats de les operacions amb nombres decimals. Multiplicaci i divisi per nombres positius inferiors a 1. Comprensi i s de la suma i la resta de fraccions mitjanant representacions grfiques i aritmtiques. Reconeixement de la relaci entre elevar al quadrat i trobar la superfcie dun quadrat. Exploraci i comprensi de propietats de les operacions i elaboraci de conjectures.
Creaci de figures tridimensionals utilitzant materials fsics i recursos TIC. Interpretaci i elaboraci de definicions basades en les propietats dalgunes figures. Elaboraci de conjectures sobre propietats geomtriques.
Lectura descales i de taules de mesura en contextos reals. Descripci oral, grfica i escrita de la mesura de les diferents magnituds. Contrast i anlisi de diverses estratgies de mesura.
Formulaci de preguntes abordables amb dades i recollida; organitzaci i presentaci de dades rellevants per respondre-les
Formulaci de preguntes i dissenys dexperiments o enquestes per recollir dades i poder comparar caracterstiques en una mateixa poblaci. s de la numeraci i la geometria per recollir, descriure i interpretar dades. Utilitzaci de dades recollides per altres o generades a partir de simulacions (Internet, premsa escrita...). Obtenci de la freqncia absoluta en un conjunt de dades no superior a 50. Utilitzaci, amb recursos TIC i sense, de freqncies, diagrames de barres i histogrames per representar les dades obtingudes. Relaci de les taules de doble entrada i els diagrames en arbre amb la multiplicaci. Determinaci del tipus de representaci ms apropiada per resoldre problemes.
Comprensi que hi ha maneres de quantificar el grau de certesa dels resultats estadstics. Descripci oral i escrita duna situaci a partir de lanlisi de les dades.
CRITERIS DAVALUACI
Valorar la quantificaci en situacions de la vida real com un aspecte que afavoreix la comparaci, lordenaci i la classificaci. Cercar amb criteri les regularitats i canvis que es produeixen en una collecci o una seqncia; fer conjectures i comprovar-les; establir generalitzacions, i establir criteris consistents de classificaci i comprovar-los. Reconixer i comprendre les situacions-problema; cercar i utilitzar taules i grfics (taules de doble entrada, fletxes, diagrames darbre...), xifres i signes adients per representar tot tipus de situacionsproblema; cercar, seleccionar i organitzar les dades necessries; estimar una resposta raonable;
desenvolupar estratgies de resoluci (analogia, particularitzaci, identificaci doperacions...); expressar verbalment el procs de soluci i la resposta de forma coherent i clara; comprovar la validesa de les respostes, i reconixer la validesa de diferents processos de resoluci duna situaciproblema. Formular problemes a partir de situacions conegudes i comunicar oralment i per escrit, de forma coherent, clara i precisa, coneixements i processos matemtics realitzats (clculs, mesures, construccions geomtriques, resoluci de problemes). Interpretar el sistema de numeraci decimal; interpretar i utilitzar els nombres naturals, fraccionaris, decimals (fins als centsims) i nombres negatius, dacord amb contextos de la vida quotidiana, i reconixer les relacions entre nombres decimals, fraccionaris i percentatges. Utilitzar el significat de les operacions amb els nombres naturals, fraccionaris i decimals de forma apropiada a cada context; desenvolupar agilitat en el clcul exacte i aproximat: fer les operacions bsiques mentalment, mitjanant els algorismes de clcul escrit i usar les TIC i la calculadora per calcular i cercar propietats dels nombres i operacions, i seleccionar i justificar el clcul adient a cada situaci: mental, escrit i amb mitjans tcnics. Interpretar i fer, amb els instruments de dibuix i els recursos TIC adients, representacions espacials (itineraris, plnols, maquetes, mapes) utilitzant referents concrets i generals, de lentorn quotidi i daltres rees. Identificar, reconixer i descriure amb precisi figures i cossos geomtrics de lentorn, utilitzant nocions com perpendicular, parallel, simtric...; classificar les figures i els cossos, dacord amb caracterstiques geomtriques (vrtexs, costats, angles, cares, arestes, diagonals...), i expressar-ne els criteris i els resultats. Seleccionar de forma adequada a cada situaci la unitat, linstrument i lestratgia de mesura de les magnituds de longitud, massa, capacitat, temps, superfcie i amplitud angular, en entorns quotidians i en altres rees; fer-ne lestimaci prvia, la mesura, expressant el resultat amb precisi, i comprovar-la, i utilitzar lequivalncia dunitats duna magnitud, en situacions on tingui sentit. Interpretar amb llenguatge precs i seleccionar i fer, amb els instruments de dibuix i els recursos TIC adients, els grfics adequats (taules, histogrames, diagrames de barres, de sectors...) a cada situaci sobre un conjunt de dades de fets coneguts de lentorn i daltres rees; interpretar el valor de la mitjana, la mediana i la moda dins del context. Fer estimacions basades en lexperincia sobre els resultats (segur, probable, possible, impossible) de jocs datzar i comprovar-ne els resultats.
En aquest procs de revisi del projecte educatiu sha de plantejar tamb lactualitzaci de la resta de documents de centre. En el projecte lingstic, els centres han dorganitzar i gestionar ls de les diferents llenges al centre i el seu tractament curricular. Cal tenir present que els canvis que es fan en les normatives no comporten la modificaci de qu, com i perqu sensenya, ni volen dir desestimar tot all que sha fet servir fins ara, sin que volen dir revisar i, si cal, millorar les propostes, les activitats i les estratgies didctiques que han servit a lalumnat per aprendre i gaudir amb aquests aprenentatges. Per tant, es tracta dorientar el debat amb referncia al canvi curricular i dirigir-lo cap a un dileg pedaggic entre tots els membres de lequip docent, per visualitzar i revisar les finalitats educatives dels
actuals documents de centre i adaptar-los a les noves propostes curriculars. Una revisi conjunta de tot lequip per actualitzar qu i com ensenyar, per educar i formar persones autnomes com ms competents millor per exercir com a ciutadans i ciutadanes responsables i participatius.
Es fan projectes transversals en el centre com ara: setmana cultural, jornades solidries, tallers interdisciplinaris 2. La funcionalitat dels aprenentatges (aplicaci dels coneixements en diferents situacions i contextos) ha de tenir en compte que lorganitzaci dels diversos tipus de continguts (conceptes, procediments i actituds) s el mitj a travs del qual es poden comprendre i interpretar fets, situacions i problemes. En la mesura que lalumnat pren conscincia que el que ha aprs serveix per comprendre i proposar solucions a problemes coneguts, propers i reals, reconeix el valor dels continguts apresos. Per assegurar la funcionalitat dels aprenentatges, el professorat ha de donar rellevncia a la seva contextualitzaci. En lestudi dels diferents temes cal crear situacions didctiques que permetin la transferncia dinformaci per facilitar la interpretaci dels problemes a diferents mbits. La idea daplicaci comporta ser capa dutilitzar un coneixement ja conegut en la comprensi i resoluci de situacions noves, s a dir, no analitzades explcitament a laula. Aix vol dir que les activitats a plantejar per avaluar si lalumnat ha desenvolupat una determinada competncia no poden ser totes de tipus reproductiu dall que sha dit o sha exemplificat. En canvi, han de possibilitar que lalumnat mostri que s capa daplicar el coneixement aprs en lanlisi de nous problemes i en la presa de decisions en relaci amb temtiques diverses, de manera argumentada i fonamentada en sabers i en valors. Algunes qestions que podrien ajudar els equips docents a reflexionar sobre les decisions que es prenen en relaci amb la funcionalitat del currculum poden ser: Els continguts que es treballen a laula estan relacionats amb fets reals o amb problemes quotidians. Es treballa a partir de notcies de lactualitat. Es dna importncia a aspectes procedimentals basats en lexperimentaci, el treball de camp o la manipulaci. Els coneixements es tradueixen en actituds i accions quotidianes, tant individualment com collectivament. 3. Lautonomia personal (adquisici de les eines per aprendre, prenent conscincia del propi procs daprenentatge, tant individual com collectiu) ha de fomentar que lalumnat prengui conscincia del propi procs daprenentatge i tamb que aquest aprenentatge senriqueix en la mesura que es comunica i es comparteix amb els altres. En aquest sentit pren una gran rellevncia el paper de la llengua en la construcci i comunicaci del coneixement, ja que s leina que permet reconstruir el coneixement. Aquest procs requereix ls de les habilitats discursives de la llengua, que permeten comunicar i participar en la construcci compartida del coneixement. Aix, doncs, ensenyar i aprendre s un procs dinteracci i de comunicaci en qu el dileg adquireix gran rellevncia. Els discursos a laula shan de produir entre lensenyant i lalumnat, i entre lalumnat mateix. En aquest context, lensenyant no es limita a donar informaci, sin que posa en contacte lalumnat amb la informaci, facilitant-li les eines del llenguatge i del pensament, que permeten transformar-la en coneixement. Shan de crear situacions didctiques adequades perqu aquest coneixement pugui ser contrastat i discutit per lalumnat en el seu treball a laula. La reflexi sobre el propi procs daprenentatge (metacognici) cal que formi part de la programaci, i que es proposin tasques que la possibilitin, de manera que esdevingui un mitj perqu lalumnat comprengui all que fa.
Heus aqu algunes qestions que podrien ajudar els equips docents a reflexionar sobre ladquisici de cotes dautonomia per part de lalumnat a travs de la transferncia destratgies per aprendre a aprendre: Lalumnat sap gestionar el treball en grup de forma cooperativa. Les estratgies per a lavaluaci dels aprenentatges tenen en compte la gesti de lerror a travs de lautoregulaci. Lalumnat, en algun moment, ha de prendre decisions sobre qu i com aprendre.
per
per
es problematitzi
es contextualitzi
2. Prioritzaci
No tots els continguts associats a un aprenentatge clau tenen la mateixa importncia, tant pel que fa a la seva caracterstica de coneixement bsic com al temps necessari per al seu aprenentatge. Moltes vegades, el context seleccionat ja condiciona que es prioritzin uns continguts per damunt daltres. Per, davant del dubte, les preguntes que poden ajudar a prendre decisions sn del tipus: Si hagus de restringir el nombre de continguts a ensenyar, quins prioritzaria?.
3. Ordenaci
Tamb cal tenir en compte que no tots els continguts tenen el mateix grau de dificultat. Alguns estan ms a prop de les intucions de lalumnat, del coneixement quotidi, mentre que daltres sn ms abstractes i allunyats de les seves vivncies, per la qual cosa cal dedicar ms temps al seu ensenyament. Tamb uns sn ms complexos i abstractes que daltres. Cal, per tant, partir del que sanomena la demanda daprenentatge dun determinat contingut a lhora de preveure el temps necessari i les activitats concretes per treballar-lo.
4. Seqenciaci
En el moment de seqenciar els continguts sha de tenir en compte el procs de resoluci del problema escollit com a context daprenentatge perqu sigui coherent i el grau de dificultat. s convenient comenar pels continguts ms intutius i senzills, i anar augmentant progressivament el nivell de complexitat i dabstracci. Sempre, per, tenint present que lalumnat ha de percebre que els continguts que va aprenent li serveixen per interpretar i resoldre una determinada situaci inicial. No t massa sentit comenar plantejant un problema, o una situaci, per motivar lalumnat i desprs no utilitzar-lo per al desenvolupament dels aprenentatges clau.
6. Transdisciplinarietat
Alguns continguts es treballen des de diferents rees i sovint des de punts de vista diversos. A lhora de programar cal preguntar-se amb quins continguts daltres disciplines connecten els nous aprenentatges. Molt especialment cal tenir-ho en compte a lhora de treballar continguts relacionats amb processos generals, o b associats a contextos daprenentatge determinats.
7. Integraci
Cal dedicar temps a treballar els procediments i les actituds, tenint en compte, per, que no s possible deslligar-los dels conceptes. Si sn transversals, cal preguntar-se sempre si shan comenat a treballar des dalguna altra rea, i plantejar-se com sajuda a connectar els nous aprenentatges amb all que lalumnat ja sap, tot aprofundint en lespecificitat de la seva aplicaci a lrea. En tots els casos cal planificar el temps necessari.
8. Problematitzaci
La creaci dactivitats didctiques, amb un plantejament de temes de forma problematitzada, a partir dinterrogants o formulaci dhiptesis relacionats amb fets reals, amb problemes quotidians o dabast significatiu per a lalumnat, esdev una forma daprenentatge estimulant, ja que permet identificar problemes, aprendre a fer-se preguntes, representar-se com haurien de ser les coses, copsar la utilitat dels aprenentatges per entendre com s el mn on vivim.
ESTRATGIES I METODOLOGIA
El currculum t com a principal novetat el fet de considerar com a eix del procs educatiu les competncies que lalumnat necessitar per desenvolupar les seves funcions en la societat, en la seva futura vida laboral, aix com per resoldre problemes i situacions amb qu es trobar al llarg de la seva vida. En conseqncia shan de seleccionar les estratgies necessries perqu lalumnat aprengui a utilitzar els recursos necessaris, els coneixements, les habilitats i les actituds, duna manera flexible, adequada i en tota la seva complexitat, en contextos i situacions canviants i diversos. Per, si es vol que lalumnat desenvolupi aquestes competncies, caldr una coordinaci efica que superi la simple informaci sobre els continguts de les diferents rees i que faci possible que lalumnat relacioni els aprenentatges proposats en les diferents rees curriculars. Aquesta coordinaci exigeix: posar-se dacord en la metodologia que entre tots es treballar (molt especialment en all que fa referncia a les estratgies daprenentatge); treballar articuladament les diferents estratgies i tcniques daprenentatge, les habilitats comunicatives i els diferents tipus de text i les habilitats cognitivolingstiques (descriure, explicar, argumentar); acordar lavaluaci que es far i com es tindran en compte, en aquesta, els aspectes transversals. Ats que, dacord amb el que sacaba de dir, aprendre no s la simple adquisici de coneixements, sin el desenvolupament de la capacitat dutilitzar-los, s molt important prendre com a punt de partida, duna banda, els coneixements que ja t lalumnat i, duna altra, fer referncia a dubtes i problemes rellevants, i a situacions que tinguin, personalment i socialment, sentit per a qui aprn.
Laprenentatge es definir per la seva potencialitat per construir nous coneixements i daltres recursos necessaris per actuar de manera reflexiva. Cal fer evolucionar el pensament de lalumnat des de les seves concepcions inicials fins a la construcci de nous coneixements que siguin significatius i aplicables. Per aconseguir-ho, cal tenir molt en compte el procs densenyament i daprenentatge que cal seguir, de manera que, partint del ms simple i concret es vagi cap al ms complex i abstracte, seguint les fases que tenen en compte la lgica de qui aprn, com es pot veure al quadre segent:
QUADRE 2 FASES DENSENYAMENT I DAPRENENTATGE
ABSTRACTE
3. Estructuraci de coneixements
Integraci dels nous coneixements a la xarxa existent mitjanant explicacions i activitats estructurades. Sestableixen noves conexions entre conceptes que permeten elaborar idees ms complexes i originals.
COMPLEX
El treball per projectes s una metodologia que exemplifica els plantejaments exposats en relaci amb ladquisici de les competncies bsiques, ats que: parteix dun tema, problema o centre dinters negociat amb lalumnat; fa protagonista lalumnat en la construcci del propi coneixement perqu focalitza el desig de saber coses noves, la formulaci de preguntes, la reflexi sobre el propi saber, la recerca de nous coneixements i la reflexi sobre el propi procs daprenentatge; dna gran rellevncia al treball cooperatiu. Selaboren preguntes o hiptesis, es prenen decisions sobre el repartiment de tasques i es posa en com el resultat de les tasques individuals i selabora collectivament el resultat; incentiva processos dinvestigaci que suposen cercar, seleccionar i interpretar informaci a travs de fonts diverses, formular nous dubtes i noves preguntes i establir relacions amb altres problemes; es transfereixen estratgies per aprendre: es representa el procs de construcci de coneixement, savalua el que sha aprs i com sha aprs; sactiva la comunicaci, el dileg i la discussi en petit i en gran grup per construir coneixement de forma compartida.
LAVALUACI
Lavaluaci com a reguladora de tot el procs densenyament i daprenentatge ha de ser coneguda i coordinada per tot el professorat. Ha de permetre decidir i adaptar les estratgies pedaggiques a les caracterstiques de lalumnat i constatar el seu progrs a mesura que avana en els aprenentatges. s una eina bsica que ha de permetre determinar el grau en qu es van aconseguint les intencions educatives i ha de donar elements per a la reflexi i revisi de la prctica docent per aconseguir canvis i millores en el procs densenyament i daprenentatge. Ha de ser una part fonamental en la programaci, en el disseny i la realitzaci de les activitats daprenentatge. Ha de permetre que lalumnat conegui i contrasti lassoliment aconseguit de les competncies que sn lobjectiu de laprenentatge, a travs de lanlisi de tot el procs densenyament i daprenentatge. Alhora ha de fomentar la participaci de lalumnat, que ha dimplicar-se essent conscient i reflexionant sobre qu aprn, est aprenent o ja ha aprs, i intervenint en la recerca de solucions a les seves dificultats daprenentatge. Ha de tenir en compte tant la participaci individual com collectiva i preveure la valoraci independent daquests dos tipus de participaci en les activitats de grup. Cal utilitzar la diversitat dinstruments davaluaci: discussions en gran i en petit grup, preguntes i respostes orals, treballs individuals i en petit grup, exposici a laula dels treballs, problemes o investigacions fetes, realitzaci de proves, etc. El coneixement explcit per part de lalumnat dels criteris de correcci de cada instrument, alhora que facilita laprenentatge, dna eines per a nous aprenentatges. Tots aquests instruments es complementen i proporcionen informaci al professorat i a lalumnat i han de ser utilitzats en tots els moments del procs amb la finalitat de detectar, seguir, regular i retroalimentar el procs densenyament i daprenentatge. Lavaluaci serveix per conixer els resultats de laprenentatge (avaluaci sumativa), per regular les dificultats i els errors de lalumnat (avaluaci formativa) i per afavorir que lalumnat vagi aprenent a regular-se autnomament (avaluaci formadora: autoavaluaci i coavaluaci). Per fer aix cal seleccionar els continguts que resultin ms significatius i aplicar una avaluaci que sigui til per a lactivitat docent, gratificant per a lalumnat en el seu aprenentatge i orientadora per al professorat i per a lalumnat en les seves actuacions. Sha de compartir amb lalumnat el procs avaluador, fent-lo partcip i protagonista del seu procs daprenentatge. Lavaluaci s un procs constant al llarg del procs densenyament i daprenentatge que cal planificar en tres moments clau: en lavaluaci inicial o diagnstica, en lavaluaci mentre sest aprenent i en lavaluaci final, regulant-ne el procs densenyament i daprenentatge i les dificultats i els errors de lalumnat.
Els centres han danar definint el seu projecte educatiu sense perdre de vista que les decisions sobre lorganitzaci del currculum, dels espais, del temps estan al servei de les finalitats educatives que es proposin. El canvi de currculum pot encetar un debat de fons en el si dels claustres perqu les decisions que es prenguin estiguin, duna banda, fonamentades i compartides i, duna altra, vinculades a processos de formaci, de reflexi sobre la prctica i dinnovaci. Heus aqu algunes propostes per dinamitzar aquest debat: Optimitzar i revisar els canals de discussi i participaci del professorat en cada centre (equips docents, coordinacions de cicle, etc.). Valorar i compartir bones prctiques, potenciant el treball en equip i lintercanvi dexperincies amb daltres centres. Reflexionar i prendre decisions referents al desenvolupament de les competncies bsiques: - Identificar quin s el punt de partida (aprofitar actuacions fetes, per exemple, la reflexi i la presa de decisions tenint en compte els resultats de les proves de competncies bsiques). - Determinar la contribuci de les diferents rees a ladquisici de les competncies bsiques. - Prioritzar quines competncies conv treballar (per a tot lalumnat, per a cada cicle). - Prendre acords per treballar les competncies a laula. - Proposar quin tipus de formaci sajusta a les necessitats detectades.
LA PROGRAMACI
El currculum estableix, per a cada cicle, els continguts i criteris davaluaci que el centre distribuir i seqenciar, al llarg del cicle, i concretar en unitats de programaci i/o projectes de treball interdisciplinaris. En els continguts del currculum de cada cicle shi han integrat els tres tipus: fets i conceptes, procediments i actituds i valors, ja que per poder desenvolupar la competncia cal que es treballin de forma integrada. En cada cicle es far, com a mnim, un treball o projecte interdisciplinari de caire competencial sobre un aspecte de la realitat, amb activitats que requereixin laplicaci de coneixements de diverses rees. La programaci consisteix en la planificaci de la tasca educativa adreada a lalumnat de cada cicle de letapa, i comporta la necessitat de prendre decisions en relaci amb les opcions metodolgiques, organitzatives i davaluaci, concretant les activitats que es faran, la seva distribuci i temporitzaci al llarg dels cursos. Aquestes decisions han de tenir com a referent el projecte educatiu de centre i el currculum establert. La programaci permet fer el seguiment de les actuacions previstes per modificar-les, adaptar-les i millorar-les, quan calgui. La programaci, que es formalitza en un document, esdev una eina til per a lequip de mestres, ja que permet reflexionar sobre la seva tasca educativa, tenir constncia del que es treballa amb lalumnat
de forma simultnia i poder establir connexions entre les diferents rees i projectes; i tamb per al centre, perqu permet fer el seguiment de la progressi dels aprenentatges al llarg dels cicles i garantir la continutat educativa quan hi ha canvis en l'equip docent. Els centres, actualment, ja disposen duna programaci. El que cal s revisar-la, reflexionant sobre com es treballa i es duen a terme les activitats, tenint en compte les estratgies que afavoreixen les competncies.
complementen el treball individual i el treball cooperatiu, facilitant que els companys i companyes sajudin entre si; promouen ls de les TIC i els mitjans audiovisuals en tasques adients de forma integrada, com un bon recurs en la gesti del coneixement i en els processos densenyament i aprenentatge; connecten amb els interessos de lalumnat; presenten diferents graus de complexitat.
amb ls i funcionalitat de la producci final: la descripci dun personatge de contes per informar els nens i nenes de les altres classes quan el consultin a la biblioteca del centre. Lalumnat, en produir textos descriptius, treballant en grup, ha de tenir en compte les caracterstiques que sn prpies daquest tipus de text, sha de guiar per les imatges del personatge que ha de descriure, aplicar les normes ortogrfiques i fer una presentaci adequada a les fitxes murals que shan de posar a la biblioteca. En la competncia literria, sha dintentar millorar lhbit lector i el plaer de llegir contes populars; comparar cultures dabans i dara, versions cinematogrfiques dels contes, etc., i estimular la imaginaci i la creativitat.
4. Objectius daprenentatge
Els objectius daprenentatge daquesta unitat de programaci sn: participar en converses de grup, pensar, expressar-se i comunicar-se oralment a lhora dexposar les seves idees; mostrar inters per les aportacions dels altres i respectar-ne el torn de paraula; buscar i seleccionar informaci sobre els personatges dels contes; demanar suport (famlia/mestres/bibliotecaris); produir descripcions de personatges per escrit, de forma individual i en grup; fer servir el dibuix com a expressi i suport a la descripci dels personatges; emprar estratgies de revisar i corregir els textos per millorar-los i anar esdevenint ms bons escriptors; gaudir de la lectura dels contes; participar en el treball cooperatiu amb el grup per argumentar i consensuar; avaluar la tasca de cadasc i la dels altres, en lexpressi escrita i en la plstica; utilitzar els instruments TIC adequats (cercadors, processadors de textos, editors grfics).
5. Continguts
Llengua catalana i literatura
DIMENSI COMUNICATIVA
Parlar i conversar
Participaci activa en interaccions amb el grup o mestre/a, en qualsevol situaci comunicativa de laula, tant les referides a gesti, organitzaci, discussi dels problemes que sorgeixen en el dia a dia i en lexplicaci de vivncies personals, com les derivades de situacions densenyament i daprenentatge, amb respecte per les normes que regeixen la interacci oral (torns de paraula, to de veu, ritme). Inters per expressar-se oralment amb bona entonaci i pronunciaci.
Escoltar i comprendre
Comprensi de textos orals de diferents tipus, formats i mitjans, per obtenir informaci i per aprendre. Inters i respecte per les intervencions dels altres.
Llegir i comprendre
s destratgies lectores adequades en la lectura individual silenciosa o en veu alta en presncia del mestre o de la mestra. Inters pels textos escrits i audiovisuals com a font dinformaci i daprenentatge i com a mitj de comunicaci. Inters i curiositat a mirar o llegir contes o llibres de coneixements, per tamb a llegir un rtol, un ttol dun llibre, una notcia dInternet o qualsevol altre text.
Escriure
Composici de textos escrits, que poden tenir el suport dimatges o esquemes, basats en experincies personals i produccions en lmbit creatiu de la descripci de personatges. s de programari informtic per escriure textos curts, amb un tractament de textos i un programa dedici grfica. Aplicaci dun procs reflexiu en lescriptura de textos: pensar, escriure i revisar. Inters per la bona presentaci dels textos escrits i per aplicar-hi els coneixements ortogrfics treballats a classe.
Educaci artstica
Explorar i percebre Visual i plstica
Observaci i valoraci dimatges fixes i seriades de contextos propers (historietes, cmics, illustracions, fotografies, contes, Internet) que provinguin del camp de les arts i la cultura visual. Apreciaci dels objectes i imatges produts per un mateix o per altres i valoraci del progressiu coneixement que promouen. Elaboraci de produccions plstiques i missatges audiovisuals a partir de la percepci sensorial, la imaginaci, les experincies, la realitat, les idees i les emocions, tot preveient els recursos necessaris i les possibilitats dels materials i avanant amb confiana i satisfacci en els diferents processos de producci.
6. Criteris davaluaci
Llengua catalana i literatura
Participar de forma adequada en les situacions comunicatives que es desenvoluparan en el grup, respectant les normes dinteracci oral, i mostrar inters i respecte quan parlen els altres. Escriure descripcions de personatges, a partir de models i de creaci prpia, escrits tant a m com amb eines informtiques. Pensar i escriure la idea, rellegir el text per revisar-lo; completar-lo i millorar-lo. Mostrar coneixement de lortografia de base a lhora descriure paraules ds habitual a classe, en els aprenentatges i en els seus textos (hi ha/hi havia, vaig/va/vam, acabament en -ava); aplicar les normes ortogrfiques treballades en els continguts (gu/qu, rr/ny/ll, bl/br/mp/mb) i les altres ms usuals; aplicar tamb els signes de puntuaci ms bsics (punt final, coma, interrogant, admiraci). Inters a aplicar els coneixements apresos en la lectura i en lescriptura per a la bona presentaci dels treballs.
Educaci artstica
Expressar de forma senzilla i compartir amb els companys i les companyes les caracterstiques del dibuix dels personatges. Mostrar respecte en el treball dels altres a lhora descollir i valorar els projectes artstics.
Es treballa en la integraci dels continguts de dues rees del currculum: lrea de llengua com a principal i la deducaci artstica com a suport en lapartat dobservaci de imatges i en la producci del dibuix. Hi ha activitats preparades per al grup classe, daltres per treballar en petits grups, de forma cooperativa, daltres per al treball individual i daltres per treballar-les en collaboraci amb les famlies. Sincentiva lautonomia de lalumnat. La producci final ha de tenir la forma de cartell-mural per a la biblioteca del centre a fi que daltres classes sen puguin servir.
Materials
Contes. Ordinadors connectats a Internet, processadors de textos i programes dedici grfica. Fitxes de treball annexes.
Annexos 166
entorn social. La finalitat del desenvolupament curricular s la millora del nivell educatiu de tot lalumnat per conciliar la qualitat de leducaci amb lequitat en loferta educativa. Per assolir aquest objectiu s necessria la collaboraci de les famlies comprometent-se a fer el seguiment del treball quotidi dels seus fills i filles; de lalumnat esforant-se per aprendre; del professorat creant entorns motivadors per a laprenentatge, i de ladministraci educativa, amb la coresponsabilitat dels ens locals, facilitant els recursos necessaris per millorar lxit educatiu. En aquest Decret es defineixen les competncies bsiques generals que els nens i les nenes han dadquirir en leducaci primria, les quals es consolidaran al llarg de leducaci secundria obligatria. Aquestes competncies han de contribuir al desenvolupament personal de lalumnat, a la prctica de la ciutadania activa, a larrelament al pas, a la incorporaci a la vida adulta de manera satisfactria i al desenvolupament de laprenentatge al llarg de la vida. Els objectius de leducaci primria es defineixen per al conjunt de letapa. En cada rea curricular es descriu laportaci al desenvolupament de les competncies bsiques i es defineixen els objectius generals, i els continguts i els criteris davaluaci de cada cicle. Els elements que conformen el currculum sordenen i es determinen tenint present els principis de comprensivitat, de diversitat i dautonomia del centre. Aquests principis han dafavorir la flexibilitat curricular per adequar lensenyament a les caracterstiques de lescola i a les diferncies dels grups que la conformen i han de fer viable, possible i prioritria latenci a la diversitat com a base per construir una escola realment inclusiva. En aquesta etapa s fonamental que els continguts de les diferents rees es desenvolupin tenint en compte la funcionalitat i significativitat dels aprenentatges, la seva vinculaci amb lentorn mediat i immediat, la participaci de lalumnat en el procs daprenentatge i la permanent adequaci a les necessitats educatives dels infants. Per la manera com lalumnat deducaci primria accedeix al coneixement, es fa necessria una visi global dels continguts de les diferents rees de manera que les competncies bsiques adquireixen un paper rellevant. Els centres concretaran en el seu projecte educatiu els elements bsics que orientin el desenvolupament del currculum i en permetin ladequaci a lentorn. Lacci educativa respectar els principis bsics segents: tenir en compte les diverses maneres daprendre de lalumnat; adequar lensenyament a les diverses caracterstiques personals i socials que condicionen els aprenentatges; seleccionar i organitzar de manera adequada els continguts que es pretn que els nens i les nenes aprenguin; potenciar que lactivitat de classe discorri en les millors condicions possibles perqu cada alumne i el grup en conjunt sesforci per aprendre, raonar i expressar el que se sap, per plantejar els dubtes, per reelaborar el coneixement i per actuar amb autonomia, responsabilitat i comproms; posar els mitjans necessaris perqu cada nen i nena se senti ats, orientat i valorat, quan ho necessiti i sense cap tipus de discriminaci. Aquest Decret sha tramitat dacord amb el que disposa larticle 61 i segents de la Llei 13/1989, de 14 de desembre, dorganitzaci, procediment i rgim jurdic de lAdministraci de la Generalitat i dacord amb el dictamen del Consell Escolar de Catalunya.
Annexos 167
Dacord amb el dictamen de la Comissi Jurdica Assessora; En virtut daix, a proposta del conseller dEducaci i amb la deliberaci prvia del Govern, Decreto:
Article 2
Finalitat
La finalitat de leducaci primria s proporcionar a tots els nens i les nenes les competncies que els permetin assegurar el seu desenvolupament personal i social; adquirir les habilitats i les competncies culturals i socials relatives a lexpressi i comprensi oral, a la lectura i a lescriptura, al clcul, a la igualtat de drets i oportunitats entre homes i dones, a lautonomia personal, la coresponsabilitat i la interdependncia personal, a la resoluci de problemes i als coneixements bsics de la cincia, la cultura i la convivncia, el rebuig de tot tipus de comportaments discriminatoris per ra de sexe; desenvolupar la competncia dexpressar el que sha aprs, dexplicar amb raons coherents, fiables i ben justificades el seu punt de vista i la seva opini, de saber escoltar el punt de vista dels altres amb respecte i darribar a acords quan sigui necessari; desenvolupar les habilitats socials, desfor, treball i estudi; expressar el sentit artstic, la creativitat i lafectivitat, i conixer els elements bsics de la llengua, la histria, la geografia i les tradicions prpies de Catalunya que permetin el seu arrelament.
Annexos 168
Article 3
Objectius de leducaci primria
Leducaci primria ha de contribuir a: a. Conixer, valorar i aplicar els valors i les normes de convivncia per ser un ciutad o ciutadana lliure capa de prendre compromisos individuals i collectius, respectar els drets humans i acceptar el pluralisme propi duna societat democrtica. b. Tenir conscincia del valor del treball individual i collectiu i desenvolupar hbits desfor i treball en lestudi, aix com actituds de confiana, amb iniciativa personal, autodisciplina, sentit crtic, responsabilitat, curiositat, inters i creativitat en laprenentatge. c. Adquirir habilitats per mantenir i millorar el clima de convivncia i per prevenir i resoldre conflictes de manera pacfica tant en lmbit familiar com en lmbit escolar i social. d. Conixer, comprendre i respectar les diferents cultures i les diferncies entre les persones, facilitar que les noies i els nois elaborin una imatge de si mateixos positiva i equilibrada i adquireixin autonomia personal, la igualtat de drets i oportunitats entre homes i dones i la no-discriminaci de persones amb discapacitats; defensar laplicaci dels drets humans en tots els mbits de la vida personal i social, sense cap tipus de discriminaci. e. Conixer i utilitzar de manera apropiada tant la llengua catalana, com la llengua castellana i, si escau, larans, aix com una llengua estrangera, i desenvolupar hbits de lectura. f. Desenvolupar les competncies matemtiques bsiques, iniciar-se en la resoluci de problemes que requereixin la realitzaci doperacions elementals de clcul, coneixements geomtrics i estimacions, i ser capa daplicar-les a les situacions de la vida quotidiana. g. Conixer, valorar i estimar lentorn natural, social i cultural ms proper, reforant aix el sentiment de pertinena i arrelament al pas i la capacitat dextrapolar aquests coneixements al mn en general; comprendre, a partir de lobservaci de fets i fenmens senzills, els principals mecanismes que regeixen aquest entorn per tal de ser capa de prendre compromisos responsables per mantenir-lo o introduir elements de millora. h. Utilitzar diferents representacions i expressions artstiques i iniciar-se en la construcci de propostes visuals. i. Iniciar-se en la utilitzaci per a laprenentatge de les tecnologies de la informaci i la comunicaci, seleccionar i valorar la informaci rebuda o aconseguida per mitj de les tecnologies de la informaci i de la comunicaci. j. Desenvolupar les capacitats afectives en tots els mbits de la personalitat i en la manera de relacionarse amb els altres, aix com una actitud contrria a la violncia, als prejudicis de qualsevol mena i als estereotips sexistes. k. Aplicar, en contextos diversos, els diferents coneixements adquirits i els recursos propis, a fi de resoldre de manera creativa problemes, situacions personals i necessitats de la vida quotidiana. l. Valorar la importncia de la higiene i de la salut, acceptar el propi cos i el dels altres, respectar les diferncies i utilitzar leducaci fsica i lesport per afavorir el desenvolupament personal i social.
Annexos 169
m. Adquirir els elements bsics duna correcta educaci vial i les actituds de respecte que afavoreixin la prevenci daccidents de trnsit. n. Conixer i valorar el medi natural aix com els animals ms propers a lsser hum i adoptar comportaments que afavoreixin la seva protecci.
Article 4
La llengua catalana, eix vertebrador del projecte educatiu
4.1 El catal, com a llengua prpia de Catalunya, ser utilitzat normalment com a llengua vehicular densenyament i aprenentatge i en les activitats internes i externes de la comunitat educativa: activitats orals i escrites de lalumnat i del professorat, exposicions del professorat, llibres de text i material didctic, activitats daprenentatge i davaluaci i comunicacions amb les famlies. 4.2 Lalumnat t dret a rebre lensenyament en catal a leducaci primria. Tamb tenen el dret i el deure de conixer amb suficincia oral i escrita el catal i el castell en finalitzar lensenyament obligatori, sigui quina sigui la seva llengua habitual en incorporar-se a lensenyament. 4.3 Lobjectiu fonamental del projecte educatiu s aconseguir que tot lalumnat assoleixi una slida competncia comunicativa en acabar leducaci obligatria, de manera que pugui utilitzar normalment i de manera correcta el catal i el castell, i pugui comprendre i emetre missatges orals i escrits senzills en una llengua estrangera decidida pel centre. Durant leducaci primria es far un tractament metodolgic de les dues llenges oficials, tenint en compte el context sociolingstic, per garantir el coneixement de les dues llenges per part de tot lalumnat, independentment de les llenges familiars. 4.4 Tots els centres han delaborar, com a part del projecte educatiu, un projecte lingstic propi, que ha de ser autoritzat pel Departament dEducaci, en el qual sadaptaran els principis generals i la normativa a la realitat sociolingstica de lentorn. 4.5 El projecte lingstic establir pautes ds de la llengua catalana per a totes les persones membres de la comunitat educativa i garantir que les comunicacions del centre siguin en aquesta llengua. Aquestes pautes ds han de possibilitar, alhora, adquirir eines i recursos per implementar canvis per a ls dun llenguatge no sexista ni androcntric. Tanmateix, quan sigui possible amb els mitjans de qu disposi el centre, sarbitraran mesures de traducci en una de les llenges ds familiar per al perode dacollida de les famlies procedents daltres pasos. 4.6 El projecte educatiu dels centres preveur lacollida personalitzada de lalumnat nouvingut. En el projecte lingstic es fixaran criteris perqu aquest alumnat pugui continuar o iniciar, si sescau, el procs daprenentatge de la llengua. 4.7 Lalumnat t dret a no sser separat en centres ni en grups classe diferents per ra de llur llengua habitual.
Article 5
La immersi lingstica
5.1 En funci de la realitat sociolingstica de lalumnat, simplementaran metodologies dimmersi lingstica en llengua catalana amb la finalitat de potenciar-ne laprenentatge.
Annexos 170
5.2 El programa dimmersi en llengua catalana tindr en compte la llengua de lalumnat i lensenyament de la llengua castellana. 5.3 Els centres que apliquin el programa dimmersi han dadaptar els horaris a les caracterstiques daquest programa. En tot cas es tindr en compte el nombre dhores de les rees lingstiques que sha dimpartir al llarg de letapa.
Article 6
La llengua occitana a Era Val dAran
Larans, variant de la llengua occitana, simparteix a Era Val dAran amb les assignacions temporals i en els mbits daprenentatge i les rees que el Consell General dEra Val dAran, dacord amb el Departament dEducaci, determini.
Article 8
Competncies bsiques
8.1 Sentn per competncia la capacitat dutilitzar els coneixements i habilitats, de manera transversal i interactiva, en contextos i situacions que requereixen la intervenci de coneixements vinculats a diferents sabers, cosa que implica la comprensi, la reflexi i el discerniment tenint en compte la dimensi social de cada situaci. 8.2 El currculum de leducaci primria inclour les competncies bsiques que es determinen en lannex 1. 8.3 El currculum de cadascuna de les rees cont les competncies bsiques que es treballen en aquella rea, la contribuci de lrea a ladquisici de les competncies generals de letapa, els objectius, els continguts i els criteris davaluaci de cada cicle. A lannex 2 sestableix el currculum de les rees, tenint en compte els horaris globals que figuren a lannex 3 daquest Decret. 8.4 La determinaci dels projectes i el funcionament del centre, lorganitzaci de les activitats a laula, aix com les activitats complementries i extraescolars poden contribuir, tamb, a ladquisici de les competncies bsiques.
Annexos 171
8.5 La lectura s un factor fonamental per al desenvolupament de les competncies bsiques i ha destar inclosa en el desenvolupament de totes les rees. Els centres, en organitzar la seva prctica docent, han de garantir una mitjana mnima de 30 minuts diaris destinats a la lectura.
Article 10
Horari
10.1 En lannex 3 sestableixen els horaris globals de cada rea de coneixement en qu sorganitza leducaci primria, computant 35 setmanes lectives per curs a ra de 25 hores setmanals, incls lesbarjo.
Annexos 172
10.2 Els centres docents han dorganitzar lhorari dacord amb la seva programaci, atenent les necessitats i les possibilitats de la seva planificaci curricular, especialment si sorganitza per projectes de treball interdisciplinaris, en funci de ledat i dels interessos de lalumnat. En aquesta flexibilitzaci de les hores dedicades a cada rea, es respectaran els horaris globals de lannex 3 i lhorari mnim establert per a cadascun dels cicles de letapa en lannex 3 daquest Decret. 10.3 Les rees de lmbit lingstic (llengua i literatura catalana, llengua i literatura castellana, llengua estrangera, i arans a Era Val dAran) i les matemtiques tindran continutat a cada curs escolar. 10.4 A leducaci primria, lesbarjo es considera una activitat educativa integrada en lhorari lectiu de lalumnat i, per tant, shi han de respectar tamb els principis del projecte educatiu.
Annexos 173
11.5 Lescolaritzaci de lalumnat amb altes capacitats intellectuals podr comportar tant ladaptaci curricular com la flexibilitzaci de la permanncia en un curs, en un cicle o en tota letapa. El Departament dEducaci establir els requisits de diagnstic i informe per als diferents casos.
Article 13
Organitzaci
13.1 Cada grup dalumnes disposar dun tutor o tutora, que ser el responsable dorientar el procs educatiu de lalumnat, tant en mbit individual com collectiu. El tutor o tutora vetllar especialment pel desenvolupament personal de lalumnat i per lassoliment progressiu de les competncies bsiques i coordinar, a aquests efectes, els i les mestres que atenen un mateix alumnat, com de lelaboraci dadaptacions del currculum a les necessitats i caracterstiques de lalumnat. 13.2 Correspon al tutor o tutora la relaci amb les famlies o tutors legals dels alumnes del grup i el seguiment de la documentaci, acadmica i de tot tipus, que sigui necessria per al procs densenyament i aprenentatge de lalumnat del grup. 13.3 Lequip directiu procurar que el tutor o tutora sigui el mateix al llarg de cada cicle. Aix mateix, en la planificaci i desenvolupament de lacci tutorial, el centre comptar amb lassessorament de professionals dels serveis educatius.
Article 14
Actuacions dels equips docents de cicle
14.1 En relaci amb el desenvolupament del currculum i el procs del seu alumnat, els equips de cicle tindran les funcions segents: Fer el seguiment global de lalumnat del grup i establir les mesures necessries per a la millora de laprenentatge, dacord amb el projecte educatiu del centre.
Annexos 174
Fer collegiadament lavaluaci de lalumnat, dacord amb la normativa establerta i amb el projecte educatiu del centre, i adoptar les corresponents decisions de promoci. Qualsevol altra funci que estableixi el Departament dEducaci o es determini en el pla dorientaci i acci tutorial del centre. 14.2 Els equips de cicle collaboraran per a prevenir els problemes daprenentatge que puguin presentar-se i compartiran tota la informaci que sigui necessria per a treballar de manera coordinada en el compliment de les seves funcions. A tal efecte, els centres habilitaran horaris especfics per a les reunions de coordinaci dels equips dins del perode de permanncia del professorat en el centre.
Article 16
Promoci
16.1 En finalitzar cada cicle, el professorat del grup prendr les decisions oportunes sobre la promoci de cada alumne. Es tindr en compte, de manera fonamental, lopini del professor tutor de lalumne i de lequip docent del cicle corresponent. 16.2 Cada alumne accedir al cicle segent sempre que hagi superat els aprenentatges corresponents o lequip docent consideri que podr seguir el curs segent amb aprofitament i amb els ajuts i suport corresponent. Es posar especial atenci en finalitzar el cicle inicial i el superior. 16.3 Quan no es compleixin les condicions esmentades, lalumnat romandr un any ms en el mateix cicle. Aquesta mesura es podr adoptar una sola vegada al llarg de leducaci primria i els centres establiran un pla especfic de recuperaci que permeti lalumne incorporar-se tan aviat com pugui al curs que li correspondria.
Annexos 175
16.4 Saccedir a leducaci secundria obligatria si sha assolit el desenvolupament de les competncies bsiques i un grau de maduresa adequat. Shi accedir, aix mateix, sempre que els aprenentatges no assolits no impedeixin seguir amb aprofitament la nova etapa, en la qual lalumne/a rebr els ajuts i suport corresponent. Quan no es compleixin les condicions suara esmentades, no es podr accedir a letapa segent si no shan adoptat les mesures previstes en els articles 15.3 i 16.3. 16.5 El centre informar els pares o tutors legals sobre la situaci acadmica de lalumne i sobre el seu progrs educatiu. Aquests collaboraran i participaran activament en les decisions relatives al procs educatiu de lalumne.
Article 17
Avaluaci diagnstica
17.1 En acabar el cicle mitj es realitzar una avaluaci diagnstica, que no tindr efectes en lexpedient acadmic individual, sin carcter orientador i formatiu per al centre, i informatiu per a les famlies i per al conjunt de la comunitat educativa. 17.2 Els centres utilitzaran els resultats de lavaluaci diagnstica per prendre les mesures oportunes i garantir que tot lalumnat assoleixi les competncies bsiques previstes per a aquest nivell descolaritat i en particular per organitzar, en el tercer cicle de leducaci primria, les mesures de refor per a lalumnat que les requereixi. 17.3 Lavaluaci diagnstica, conjuntament amb altres indicadors, permetr analitzar, valorar i reorientar, si cal, els dos primers cicles de leducaci primria per aconseguir la formaci i els aprenentatges previstos. 17.4 El Departament dEducaci facilitar als centres els models, instruccions i suport necessari per dur a terme lavaluaci diagnstica.
Annexos 176
de no-discriminaci i dinclusi educativa com a valors fonamentals, i establir els principis per a latenci a la diversitat de lalumnat i lacci tutorial, aix com per a lelaboraci del pla de convivncia i del projecte lingstic del centre. El projecte educatiu dels centres privats concertats ha dincloure el carcter propi del centre. 18.4 Els centres docents desenvoluparan i concretaran el currculum per a tota letapa i fixaran les mesures adequades datenci a la diversitat. Aix mateix, podran establir mecanismes per organitzar el refor dels aprenentatges a fi que lalumne pugui continuar els estudis obligatoris amb ms garanties dxit. Totes aquestes actuacions constaran en el projecte educatiu de centre. 18.5 El Departament dEducaci afavorir i incentivar la coordinaci entre els projectes educatius dels centres deducaci primria i els deducaci secundria obligatria a fi que el pas de lalumnat duna etapa a laltra sigui viscut com a continutat positiva. 18.6 Els centres podran establir compromisos amb les famlies i la comunitat local per incentivar el treball de lalumnat i apellar a la seva responsabilitat per millorar el seu procs daprenentatge. 18.7 Els centres docents, en el marc del seu projecte, podran organitzar les hores dedicades a cada rea i adaptar el currculum a les caracterstiques de lalumnat, a la situaci socioeconmica i lingstica del centre i al seu entorn social. Les assignacions temporals de cada rea de coneixement en qu sorganitza leducaci primria, en cadascun dels cicles, han de respectar i ajustar-se a les assignacions horries globals establertes a lannex 3. A lannex 4 daquest Decret es concreta lhorari mnim que cal respectar per cadascun dels cicles de letapa. 18.8 Lautonomia dels centres podr comportar dur a terme, dins el marc que estableixi el Departament dEducaci, experincies innovadores, plans de treball, formes organitzatives diferenciades, modificacions de lhorari escolar i relacions especfiques amb la comunitat local. En cap cas, per, aquestes mesures no podran comportar aportacions extraordinries de les famlies.
Article 19
Material didctic
Els materials didctics i els llibres de text que sutilitzin han de respectar els principis, valors, llibertats, drets i deures constitucionals i estatutaris i shan dadequar al que estableix aquest Decret i a les normes de desenvolupament. En particular, han dincloure els principis i valors recollits en la Llei orgnica 1/2004, de 28 de desembre, de mesures de protecci integral contra la violncia de gnere.
2 El Departament dEducaci garantir que tots els pares i tutors legals de lalumnat puguin manifestar la seva voluntat per poder rebre ensenyament religis, sense que lopci feta suposi cap tipus de discriminaci.
Annexos 177
Els centres docents adoptaran les mesures organitzatives per tal que lalumnat, els pares o tutors del qual no hagi optat perqu cursi ensenyaments de religi, rebi la deguda atenci educativa, a fi que lelecci duna o altra opci no suposi cap de mena de discriminaci. Aquesta atenci en cap cas comportar laprenentatge de continguts curriculars associats al coneixement del fet religis, ni a qualsevol rea de letapa. Les mesures organitzatives que el centre adopti seran conegudes per pares i tutors legals i estaran incloses en el projecte educatiu del centre. 3 La determinaci del currculum de lensenyament de la religi catlica i de les diferents confessions religioses que hagin subscrit acords de cooperaci en matria educativa ser competncia de les autoritats religioses corresponents. Aquest currculum haur de respectar els principis, els valors, les llibertats, els drets i els deures constitucionals i estatutaris. El Departament dEducaci vetllar pel seu compliment.
4 Lavaluaci dels ensenyaments religiosos es far amb els mateixos criteris que la de les altres rees, per les qualificacions no seran computables en les convocatries en qu han dentrar en concurrncia els expedients acadmics per tal de garantir el principi digualtat i de lliure concurrncia de tot lalumnat.
Disposici derogatria
Sense perjudici del que estableix la disposici final primera en relaci amb el calendari daplicaci de la nova ordenaci dels ensenyaments de leducaci primria, queden derogats el Decret 95/1992, de 28 dabril, pel qual sestableix lordenaci curricular de leducaci primria; el Decret 223/1992, de 25 de setembre, de modificaci del Decret 95/1992 i del Decret 75/1992, de 9 de mar, pel qual sestableix lordenaci general dels ensenyaments de leducaci infantil, leducaci primria i leducaci secundria obligatria a Catalunya: les referncies a leducaci primria del captol 1, el captol 3 i lapartat 2 de lannex; aix com qualsevol altra norma de rang igual o inferior en all que soposi al que sestableix en aquest Decret.
Annexos 178
Disposicions finals
1 Calendari daplicaci Lany acadmic 2007-2008 simplantar la nova ordenaci dels ensenyaments al cicle inicial. Lany acadmic 2008-2009 simplantar la nova ordenaci dels ensenyaments al cicle mitj. Lany acadmic 2009-2010 simplantar la nova ordenaci dels ensenyaments al cicle superior. 2 Sautoritza el Departament dEducaci per dictar, mitjanant ordre, les disposicions que siguin necessries per a laplicaci del que disposa aquest Decret. 3 Aquest Decret entrar en vigor lendem de la seva publicaci al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya.
Annexos 179
Annexos 180
Article 1
Objecte i mbit daplicaci
Aquesta Ordre t per objecte determinar el procediment i els documents i requisits formals del procs davaluaci en leducaci primria i s aplicable als centres docents pblics i privats i a tot lalumnat que cursi leducaci primria que regula el Decret 142/2007, de 26 de juny, pel qual sestableix lordenaci dels ensenyaments de leducaci primria. Aix mateix, saplicar a lalumnat amb ledat compresa dins els lmits que marca el Decret 142/2007, escolaritzat en centres deducaci especial que imparteixen leducaci bsica i obligatria.
Article 2
Criteris generals
2.1 En el projecte educatiu, els centres docents han de desenvolupar i concretar el currculum i els criteris metodolgics, organitzatius i davaluaci per a tota letapa i fixar les mesures necessries per atendre la diversitat de lalumnat. 2.2 Lavaluaci dels processos daprenentatge de lalumnat en leducaci primria ha de ser contnua i global, ats que s un component essencial de la mateixa programaci de les rees, i t per objecte constatar els avenos de lalumnat i detectar les dificultats tan bon punt es produeixin, esbrinarne les causes i adoptar les mesures necessries perqu lalumnat pugui continuar amb xit el seu procs daprenentatge. 2.3 Lavaluaci t un carcter formatiu, regulador i orientador del procs educatiu, i la informaci que proporciona ha de permetre no tan sols millorar els aprenentatges de lalumnat sin tamb els processos densenyament emprats i la prctica docent. Lavaluaci tamb ha de constatar lassoliment dels resultats de laprenentatge. 2.4 Els referents per a lavaluaci sn lassoliment de les competncies bsiques i els criteris davaluaci de les rees. Aix mateix, shan de prendre en consideraci els diferents elements del currculum, el treball fet a classe i linters i lesfor per progressar demostrat per lalumne/a. 2.5 Per fer efectiu el comproms de lalumne/a i de la famlia en el procs daprenentatge, els centres docents han de fer pblics els criteris davaluaci establerts en el projecte educatiu, que saplicaran en lavaluaci dels aprenentatges, i per a la promoci de lalumnat.
Article 3
Avaluaci de lalumnat
3.1 A fi de garantir la continutat del procs educatiu, en el primer trimestre del curs, els centres docents establiran mecanismes de coordinaci entre els diferents cicles de leducaci primria i amb el cicle de parvulari de leducaci infantil, que permetin completar la informaci sobre lalumnat en relaci amb els seus aprenentatges.
Annexos 181
3.2 En el mateix sentit facilitador del procs educatiu, correspon als tutors o a les tutores a linici de cada cicle dur a terme una avaluaci inicial que consisteixi a analitzar linforme personal del cicle anterior, que es podr completar amb altres dades obtingudes pel mateix tutor o tutora. 3.3 Sha dinformar lalumnat dels procediments formals de lavaluaci per ajudar-lo a regular els seus aprenentatges. 3.4 Quan el progrs de lalumne/a no sigui lesperat, cal adoptar les mesures organitzatives i metodolgiques que corresponguin. Aquestes mesures shan de prendre tan bon punt es detectin les dificultats, amb la intenci de garantir ladquisici dels aprenentatges que permetin millorar el procs educatiu de lalumne/a.
Article 4
Comissi davaluaci
4.1 A cada cicle sha de constituir una comissi davaluaci que sha de reunir, com a mnim, un cop per trimestre. La comissi davaluaci, composta per lequip docent de cicle, est presidida pel cap o la cap destudis o per qui, a aquests efectes, nexerceixi les funcions. Un tutor o tutora del cicle ha dactuar com a secretari o secretria de la sessi i estendren una acta. 4.2 En aquestes sessions davaluaci sha danalitzar collectivament levoluci dels aprenentatges de cada alumne/a i shan destablir les mesures dadequaci i refor, la modificaci destratgies, aix com els ajustaments de programaci que convinguin per a les activitats educatives del cicle. En lavaluaci dels aprenentatges de lalumnat, lequip docent de cicle ha dadoptar les decisions per consens. En cas que no shi arribi, sha de fer per majoria. 4.3 Desprs de cada sessi de la comissi davaluaci, el tutor o la tutora nha dinformar per escrit els pares, les mares o els representants legals de lalumne/a. Linforme ha de reflectir els resultats obtinguts en lavaluaci en relaci amb les rees del currculum, la valoraci del procs daprenentatge de lalumne/a, els aspectes personals i evolutius que es consideri oport esmentar i les mesures complementries o de refor que shagin pogut adoptar o les que sha previst adoptar. 4.4 En la darrera sessi davaluaci del cicle, sha de fer la valoraci final per rees i la valoraci global del progrs de cada un dels/de les alumnes. Cal tenir en compte, de manera fonamental, lopini del tutor o la tutora. Per a lalumnat que assoleixi de manera incompleta els objectius del cicle es decidir si ha de romandre un any ms en el cicle o no. En aquest darrer cas, cal explicitar quines sn les actuacions pertinents en el cicle segent per assolir els objectius esmentats. 4.5 Lequip docent de cicle podr decidir dincorporar a les sessions davaluaci els altres professionals que tamb hagin intervingut en el procs educatiu de lalumnat.
Article 5
Atenci a la diversitat
5.1 Per respondre a les necessitats de tot lalumnat, incls el que manifesta ms dificultats per aprendre i tamb el que est especialment dotat intellectualment, cal establir en la programaci prevista a laula les adaptacions necessries dacord amb els aspectes segents:
Annexos 182
a. Verificar ladequaci dels objectius de la programaci a les caracterstiques de lalumnat. b. Preveure diverses activitats amb diferent grau de complexitat per assolir un determinat objectiu, i identificar quines sn les ms adequades per a cada alumne/a. c. Preparar noves activitats que permetin aquest alumnat aprendre i participar plenament a laula, i incloure de manera progressiva aquestes noves opcions de treball en la programaci daula com a propostes que tamb poden ser tils per a la resta de lalumnat. d. Avaluar prenent com a referent les opcions recollides especficament en les programacions. 5.2 Les adaptacions incorporades en la programaci ordinria de laula i les mesures de refor previstes poden ser insuficients per atendre adequadament lalumnat ms vulnerable, que t unes necessitats educatives i personals diferents de les de la resta de companys i companyes. En aquests casos, cal elaborar un pla individualitzat que reculli el conjunt dajudes, suports i adaptacions que pugui necessitar en els diferents moments i contextos escolars. Aquest pla pot comportar que algunes rees o part de les rees no simparteixin. La comissi datenci a la diversitat ha de promoure aquest pla, el qual ha de recollir les grans lnies de latenci que es proporcionar a lalumne/a durant un perode de temps determinat, i sha danar adaptant dacord amb el seu progrs. El responsable delaborar aquest pla ser el tutor o la tutora de lalumne/a, amb la collaboraci dels professionals que desprs hi treballaran, com ara els altres docents i professionals del centre i dels serveis educatius. Tamb sha de comptar amb la participaci dels pares, les mares o els representants legals de lalumne/a, i lalumne/a mateix si la seva edat i circumstncies personals ho aconsellen, i sels ha descoltar durant el procs de presa de decisions i sha de tenir en compte el seu acord en les decisions finals i, si es considera convenient, tamb hi han dintervenir professionals daltres mbits, com ara el social o el de la salut. El pla lha daprovar el director o la directora del centre, amb el vistiplau de la comissi datenci a la diversitat. Un dels professionals que intervenen en el pla individualitzat, preferentment el tutor o la tutora, ser el designat per fer-ne el seguiment i la coordinaci, i actuar com a principal interlocutor amb la famlia, a la qual sha de lliurar una cpia del pla. El pla ha dindicar els suports que ha de rebre lalumne/a per fer efectiva la seva participaci en les activitats del centre. Sempre que sigui possible, shan dutilitzar els suports de qu disposa el centre, tant materials com de personal, com sn els seus companys i les seves companyes, el professorat i altres persones del centre amb la finalitat de normalitzar tant com sigui possible les activitats escolars daquest alumnat, de facilitar la seva inclusi en la comunitat i de promoure, entre tot lalumnat, la dignitat, la solidaritat entre iguals i el respecte vers la diferncia. Tamb, en la mesura de les possibilitats, ha dimplicar la famlia, la qual sha de mantenir informada del procs i dels aspectes en qu pot collaborar. El pla individualitzat ha dincloure: a. La identificaci de les habilitats de lalumne/a en els diferents mbits i rees curriculars. b.Els objectius i les competncies prioritries daprenentatge de les diferents rees o mbits curriculars. c. Altres objectius daprenentatge que poden ser, entre altres, les habilitats personals i socials i lautonomia executiva, ja sigui en lmbit escolar i en altres mbits com el familiar, de la salut, del lleure, etc.
Annexos 183
d. Les ajudes tcniques i suports que es proporcionaran a lalumne/a en les activitats que shan de dur a terme en els diferents entorns escolars: aula, pati, menjador, sortides i altres activitats generals del centre. e. Una valoraci peridica i un registre sistemtic del progrs de lalumne/a, que servir per fixar nous objectius i modificar, si cal, el pla. f. Lavaluaci sha de fer dacord amb els objectius fixats en el pla individualitzat. 5.3 Els centres deducaci especial i les unitats de suport a leducaci especial o altres agrupaments singulars en centres ordinaris, pel que fa a la programaci i lavaluaci, han de seguir els criteris generals que estableix aquesta Ordre.
Article 6
Avaluaci final de cicle o detapa
6.1 En els documents oficials, els resultats de lavaluaci de leducaci primria shan dexpressar en els termes segents: excellent (E), notable (N), b (B), suficient (S) i insuficient (I). Es considera qualificaci negativa linsuficient; les altres es consideren totes positives. 6.2 Aquestes qualificacions han de constar en tots els documents davaluaci de carcter oficial i en tots els certificats oficials expedits pel centre, aix com en linforme escrit a les famlies de final de cicle. 6.3 Es passa de cicle o detapa quan sha assolit el desenvolupament corresponent de les competncies bsiques i un grau de maduresa adequat. Saccedeix al cicle segent sempre que els aprenentatges no assolits no impedeixin seguir amb aproitament el nou cicle o etapa, en la qual lalumne/a rebr els ajuts i el suport corresponents. Quan no es compleixin les condicions esmentades no es podr accedir al cicle o etapa segent, llevat del que preveuen els punts segents. Lalumnat amb pla individualitzat ha de ser escolaritzat en el nivell que es determini en el pla. 6.4 La decisi que un alumne o una alumna estigui un any ms en un curs en qualsevol dels tres cicles de letapa deducaci primria lha de prendre la comissi davaluaci i noms la pot adoptar una vegada al llarg de letapa. En qualsevol cas aquesta decisi sha de prendre valorant lassoliment dels objectius programats, lopini de les famlies o representants legals i les repercussions positives i negatives previsibles que respecte del procs global daprenentatge de lalumne/a pugui tenir cada una de les opcions possibles. 6.5 Lalumnat amb pla individualitzat pot ampliar un curs ms del que preveu lapartat 4 daquest article la permanncia en letapa deducaci primria, sempre que aix afavoreixi la seva evoluci personal i social i el progrs en els seus aprenentatges. Cal comunicar la decisi al director o la directora dels serveis territorials corresponents. 6.6 Per a lalumnat amb altes capacitats intellectuals es pot elaborar un pla individualitzat quan el seu nivell o ritme personal daprenentatges i el grau de maduresa adequat aix ho aconselli, i es pot flexibilitzar la permanncia en un curs, en un cicle o en tota letapa. Cal comunicar la decisi al director o la directora dels serveis territorials corresponents.
Annexos 184
Article 7
Participaci de les famlies
7.1 Per tal de facilitar lexercici del dret i el deure de les famlies a participar en el procs educatiu dels seus fills i filles, el centre ha dinformar els pares, les mares o els representants legals de la seva evoluci escolar per mitj dinformes escrits, entrevistes individuals, reunions collectives i altres mitjans que consideri oportuns. Els informes escrits shan de fer, com a mnim, un al final de cada trimestre del curs escolar i un altre en finalitzar el cicle. 7.2 La periodicitat i lorganitzaci de les entrevistes individuals i reunions collectives amb els pares, les mares o els representants legals dels alumnes les fixar cada centre en la seva programaci general anual. Sha de garantir, com a mnim, una entrevista individual a linici de lescolaritat, una altra al llarg de cada curs, i una reuni collectiva a linici de cadascun dels cursos del cicle. 7.3 En linforme de final de cicle sha dincloure la valoraci global del cicle, la de les rees i les decisions relatives al pas de cicle o etapa segent.
Article 8
Documents oficials davaluaci
8.1 Sn documents oficials del procs davaluaci en leducaci primria els segents: les actes davaluaci de final de cicle, lexpedient acadmic, lhistorial acadmic, linforme individualitzat, que semplena en finalitzar letapa, i linforme personal per trasllat. 8.2 Aquests documents shan dajustar als models i a les caracterstiques que estableix lannex daquesta Ordre i han destar sota custdia del centre. 8.3 EI director o la directora, com a responsable de totes les activitats del centre, ho s tamb de les davaluaci, per aquest motiu visa amb la seva signatura els documents oficials. 8.4 Els documents esmentats han de romandre al centre, i la persona que exerceixi les funcions de secretari/ria s la responsable custodiar-los, tant en format imprs com en suport electrnic, i de les certificacions que se sollicitin. En el cas que se suprimeixi algun centre, els serveis territorials dEducaci han dadoptar les mesures corresponents per conservar-los o traslladar-los. 8.5 Les signatures dels documents han de ser autgrafes i, a sota, hi han de constar el nom i els cognoms dels signants. A mesura que simplementi la signatura electrnica, aquests documents es poden substituir pels seus equivalents en format electrnic. 8.6 En tots els documents elaborats sha dincorporar un s no sexista ni androcntric del llenguatge.
Article 9
Actes davaluaci de final de cicle
9.1 En les actes davaluaci de final de cicle shi ha de fer constar la relaci nominal de lalumnat i els resultats de lavaluaci de les rees i la global del cicle. Tamb han dincloure la decisi sobre el pas de cicle, i el canvi o la permanncia un any ms en un cicle. Les decisions sobre el pas al cicle segent
Annexos 185
shan de fer constar en aquests termes: s, per indicar que saccedeix al cicle segent; no, per indicar que no shi accedeix. Tamb hi ha de constar si lalumne/a ha seguit un pla individualitzat. 9.2 Shan destendre durant el mes de juny, per a cada un dels cicles, i shi ha de detallar tot lalumnat que finalitza un cicle juntament amb els resultats de lavaluaci. Les ha de signar el tutor o la tutora del grup i han de contenir el vistiplau del director o la directora del centre. Shan de tancar al final del perode lectiu ordinari. 9.3 En les actes davaluaci del cicle superior sha de fer constar la proposta daccs a leducaci secundria obligatria per a lalumnat que compleixi les condicions establertes.
Article 10
Expedient acadmic
10.1 Lexpedient acadmic s un document que t la funci de recollir de manera acumulativa els resultats de lavaluaci obtinguts per lalumne/a en cadascun dels cicles al llarg de leducaci primria, aix com qualsevol altra informaci rellevant de lalumne/a. 10.2 Lexpedient acadmic cont: les dades didentificaci del centre, les dades personals de lalumne/a, els resultats de lavaluaci de cada cicle, les decisions de pas de cicle, les mesures datenci a la diversitat adoptades, el pla individualitzat, si escau, i totes les observacions que la comissi davaluaci consideri oport de fer-hi constar.
Article 11
Historial acadmic de leducaci primria
11.1 Lhistorial acadmic de leducaci primria s el document oficial que relecteix els resultats de lavaluaci i les decisions relatives al progrs acadmic de lalumnat al llarg de letapa i t valor acreditatiu dels estudis cursats. 11.2 En lhistorial acadmic de leducaci primria shan de recollir les dades identificatives de lalumne/a, les rees cursades en cada un dels cicles de lescolaritzaci i els resultats de lavaluaci obtinguts en cada cicle i rea, aix com les decisions sobre el pas al cicle segent i la data dadopci, la data de la proposta daccs a leducaci secundria obligatria i la informaci relativa als canvis de centre, i tamb hi ha de figurar si lalumne ha seguit un pla individualitzat. 11.3 En finalitzar letapa, lhistorial acadmic sha de lliurar a lalumne/a i se nha denviar una cpia al centre deducaci secundria, a petici daquest, juntament amb linforme individualitzat. Aquestes circumstncies shan de reflectir en el corresponent expedient acadmic.
Article 12
Informe individualitzat
12.1 Linforme individualitzat de final detapa lha delaborar el tutor o la tutora en finalitzar letapa, un cop escoltat lequip de mestres, i ha dinformar del procs seguit per lalumne/a i del nivell dadquisici dels aprenentatges i de les competncies bsiques. Tamb shi ha de fer constar la informaci
Annexos 186
necessria per a la continutat del procs daprenentatge i altres aspectes que es considerin rellevants per garantir una atenci personalitzada. 12.2 El centre emissor i el centre receptor de linforme han de garantir la confidencialitat de les dades que cont aquest document.
Article 13
Trasllat de centre
13.1 Quan un alumne o una alumna es traslladi a un altre centre per continuar els estudis, el centre dorigen ha de trametre al centre de destinaci, i a petici daquest, lhistorial acadmic de leducaci primria i, si escau, linforme personal per trasllat, al qual es refereix larticle 14 daquesta Ordre, amb lacreditaci que les dades que cont concorden amb lexpedient que es custodia en el centre. 13.2 El centre receptor ha dobrir el corresponent expedient acadmic. 13.3 La matriculaci de lalumne/a adquirir carcter definitiu un cop rebut lhistorial acadmic degudament formalitzat. 13.4 En el cas que, per trasllat de lalumne/a, els documents oficials davaluaci hagin de tenir efecte fora de Catalunya, les qualificacions shan de codificar aix: excellent (SB), notable (NT), b (BI), suficient (SU), insuficient (IN). 13.5 En el cas de lalumnat que es traslladi a centres daltres comunitats autnomes en qu el catal no sigui llengua oficial, cal redactar linforme personal per trasllat i lhistorial acadmic en catal i castell.
Article 14
Informe personal per trasllat
14.1 A fi de garantir la continutat del procs daprenentatge de lalumnat que es trasllada a un altre centre sense haver completat un cicle sencer, semetr un informe personal on es far constar la informaci recollida de lequip docent necessria per a ladequada continutat del procs daprenentatge. Com a mnim, shi han de consignar els elements segents: a. Resultats parcials de lavaluaci, en el cas que shagin ems en aquest perode. b. Descripci, si escau, de les mesures educatives complementries de refor i suport realitzades. c. Totes les observacions que es considerin oportunes sobre el progrs general de lalumne/a. 14.2 Linforme personal per trasllat lha delaborar i signar el tutor o la tutora, amb el vistiplau de la direcci del centre, a partir de les dades facilitades per lequip docent de lalumne/a.
Article 15
Altres documents davaluaci
15.1 Cada mestre ha de disposar dun registre o full de seguiment per recollir sistemticament les observacions del procs daprenentatge de cada alumne/a.
Annexos 187
15.2 En el marc del projecte educatiu, correspon a cada centre adoptar els models ms adequats per a aquest registre o full de seguiment.
Article 16
Coordinaci entre els centres deducaci primria i els deducaci secundria
16.1 En la programaci dactivitats del primer trimestre del curs, els centres deducaci primria han de preveure la realitzaci dentrevistes entre el tutor o la tutora del darrer cicle de leducaci primria i el tutor o la tutora del primer curs de leducaci secundria obligatria per tal de completar la informaci sobre lalumnat en relaci amb els seus aprenentatges. 16.2 En qualsevol cas, els centres deducaci primria han destar oberts a les sollicituds dinformaci complementria que els puguin requerir els centres deducaci secundria obligatria receptors del seu alumnat.
Article 17
Supervisi de la Inspecci dEducaci
Correspon a la Inspecci dEducaci supervisar el procediment davaluaci de cada centre, vetllar per la seva adequada integraci en el procs educatiu de lalumnat i la seva correcci formal, aix com per les mesures adoptades datenci a la diversitat, i proposar les mesures que contribueixin a millorar-lo.
Article 18
Custdia de la documentaci
Tots els documents oficials de lavaluaci shan de conservar en el centre a disposici de la Inspecci per a possibles comprovacions.
Article 19
Dades personals de lalumnat
Pel que fa a lobtenci de les dades personals de lalumnat, a la seva cessi duns centres a uns altres i a la seguretat i confidencialitat daquestes dades, cal ajustar-se al que disposa la legislaci vigent en matria de protecci de dades de carcter personal i, en tot cas, al que estableix la disposici addicional 23 de la Llei orgnica 2/2006, de 3 de maig, deducaci.
Annexos 188
Disposici final
Aquesta Ordre entra en vigor lendem de la publicaci en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya.
Annexos 189