53868178q Llinas Bas Joan

ÍNDEX
1. INTRODUCCIÓ 1
1.1 Justificació de la programació 1
1.2. Marc legal 1
1.3. Context 3
2. OBJECTIUS 4
2.1. Objectius generals d'etapa 4
2.2. Objectius específics de la matèria 6
3. COMPETÈNCIES i CONTINGUTS 10
3.1 Competències transversals 10
3.2. Competències específiques de la matèria de Llatí 11
3.3. Continguts claus i Continguts Curriculars 12
4. METODOLOGÍA 14
4.1. Principis i estratègies metodològiques 14
4.2. Activitats i estratègies d'ensenyament-aprenentatge 14
4.3. Materials i recursos 16
4.4. Organització de l'aula: 16
4.5. Ús de les TIC: 16
5. AVALUACIÓ 17
5.1 Procediments i instruments d’avaluació 18
5.2 Criteris de qualificació 19
6. ATENCIÓ A LA DIVERSITAT 20
6.1 Mesures metodològiques 21
6.2 Mesures curriculars 21
6.3 Orientacions: 21
7. TEMPORALITZACIÓ 22
7.1 Situació d’aprenentatge I: Memento Mori 23
7.2 Situació d’aprenentatge II: Ab Roma condita 29
7.3 Situació d’aprenentatge III: Roma mater 35
7.4 Situació d’aprenentatge IV: Deae Deique 41
7.5 Situació d’aprenentatge V: Mens sana in corpore sano 47
7.6 Situació d’aprenentatge VI: Beati Hispani 53
8. AVALUACIÓ DE L'ACTIVITAT DOCENT 59
9. BIBLIOGRAFÍA Y WEBGRAFÍA 61
ANNEX 63
1. INTRODUCCIÓ
1.1 Justificació de la programació
Cada curs escolar el professorat docent de Llatí s’ha d’enfrontar a les consabudes
preguntes “Per a què serveix el llatí?” i “El parla algú el llatí?” El llatí, juntament amb el
grec, ens recorda que descendim d'una cultura tan immensa que tot el que s'ha creat
després no és sinó una emulació dels clàssics. Sense un coneixement previ del llatí, no
podríem entendre Calderón de la Barca, Salvador Espriu o Marguerite Yourcenar. Com
afirma Wilfried Stroh al seu llibre "El llatí ha mort, Visca el llatí!", els estudiants que
s'apropen a aquesta llengua no només destaquen en altres àrees del coneixement, sinó
que també desenvolupen millor el seu pensament lògic i troben més fàcil aprendre altres
idiomes. Podem dir el mateix de totes les matèries? És la nostra tasca acostar el llatí als
estudiants, fer-lo atractiu, interessant, allunyant-nos de la simple memorització de
declinacions i conjugacions, ja que el llatí és molt més profund que això. Sens dubte, ens
trobarem amb estudiants desmotivats o confosos davant frases com "Gallia est omnis
divisa in partes tres". És per això que la tasca de planificar els objectius, competències,
continguts i metodologia és crucial per superar aquestes barreres i fer que el llatí arribi no
només al cervell, sinó també a l'ànima dels nostres alumnes.
Aquesta programació està destinada a la matèria de Llatí del quart curs de l'Educació
Secundària Obligatòria, una assignatura opcional. S'estableix basant-se en la normativa
curricular de Catalunya, així com en el que estableix la LOMCE, en el seu Capítol III,
Article 22, que defineix la finalitat de l'etapa: "adquirir els elements bàsics de cultura,
especialment en els seus aspectes humanístic, artístic, científic i tecnològic; desenvolupar
i consolidar hàbits d'estudi i treball; preparar-los per a la seva continuïtat en estudis
posteriors i per a la seva incorporació al món laboral, així com formar-los per a l'exercici
dels seus drets i deures com a ciutadans". Com a educadors, hem de col·laborar en
l'assoliment d'aquests objectius, i la millor manera de fer-ho és mitjançant una
programació eficaç. Aquesta eficàcia ha de combinar-se amb una flexibilitat que permeti al
professor ajustar el programa segons les circumstàncies, com ara vagues, excursions o
altres activitats a l'escola, o la substitució temporal del professor per raons de salut o
altres motius.
1.2. Marc legal
Aquesta programació s'ha elaborat seguint la Resolució EDU/17/2020, de 13 de gener, de

convocatòria de concurs oposició per a l'ingrés i accés a la funció pública docent i per a
l'adquisició de noves especialitats, i la Resolució EDU/1233/2020, de 5 de juny, que
modifica la resolució anterior. BUSCAR RESOLUCIÓ CONVOCATORIA ACTUAL
● Resolució EDU/4037/2022, DE 21 de desembre, de convocatòria dels processos

1
d’estabilització, mitjançant el sistema selectiu de concurs d’oposició per a l’ingrés a la
funció pública docent.
La legislació educativa en la qual es basa aquesta programació s'organitza segons els

diferents nivells: el Sistema educatiu, el Currículum autonòmic, l'Organització i el
funcionament del centre i l'Atenció a la diversitat.
-Sistema Educatiu
● Llei Orgànica 8/2013, de 9 de desembre, per a la millora de la qualitat educativa

(LOMCE).
● Ordre EDU/113/2022, de 3 de maig, per la qual s'estableix el calendari escolar del
curs 2022-2023 per als centres educatius no universitaris de Catalunya i es
modifica l'Ordre EDU/119/2021, de 28 de maig, per la qual s'estableix el calendari
escolar del curs 2021-2022 per als centres educatius no universitaris de Catalunya
(DOGC núm. 8671, de 19.5.2022)
● Llei 12/2009, del 10 de juliol, Llei d'Educació de Catalunya (LEC).
● Llei Orgànica 2/2006, de 3 de maig, d'Educació (LOE).
● Llei Orgànica 3/2020 (LOMLOE), de 29 de desembre, per la qual es modifica
l'actual Llei Orgànica 2/2006 (LOE), de 3 de maig, d'Educació
-Currículum de l'ESO, Competències i Avaluació
● ORDRE ENS/108/2018, de 4 de juliol, per la qual es determinen el procediment,

els documents i els requisits formals del procés d'avaluació a l'educació
secundària obligatòria.
● Decret 175/2022, de 27 de setembre, d'ordenació dels ensenyaments de
l'educació bàsica.
-Organització i funcionament del Centre
● El Decret 102/2010, de 3 d'agost, d'autonomia dels centres educatius, on s'indica

que els centres disposen d'autonomia a l'hora de planificar en funció de les
necessitats dels alumnes, el seu projecte educatiu, la tipologia del centre i els
professors de què disposa. Resolució de 20 de juny de 2019, per la qual s'aproven
els documents per a l'organització i la gestió dels centres, i les directrius per a
l'organització i la gestió dels serveis educatius pel curs 2019-2020.
● Resolució ENS/585/2017, de 17 de març, per la qual s'estableix l'elaboració i la
implementació del Projecte de Convivència en els centres educatius dins el marc
del Projecte Educatiu de Centre.
-Atenció educativa específica
● El DECRET 150/2017, de 17 d'octubre, de l'atenció educativa a l'alumnat en el

marc d'un sistema educatiu inclusiu.
● Acord GOV/5/2015, de 20 de gener, pel qual s’aprova el Pla per a la igualtat de
2
gènere en el sistema educatiu.
● El conjunt de plans de suport individualitzats (PI) que puguin ser necessaris.
1.3. Context
- EL CENTRE
La programació presentada intenta adaptar-se tant com sigui possible a la realitat d'un
grup de 4t curs d'ESO, en un determinat centre del Vallès Occidental.
És un institut que va ser fundat a finals dels anys 80, tenint un creixement constant des
d’ençà fins avui en virtut d’haver estat el primer institut públic d’una població que ha anat
creixent demogràficament, i avui dia compta amb uns 700 alumnes repartits en dos
edificis: un amb els alumnes de 1r de la ESO (que comparteixen amb una escola pública)
i l’altre amb els alumnes de 2n a 4t de la ESO, els Batxillerats i els cicles. Hi treballen uns
90 professors, i entre els docents hi ha un bon clima de treball que els permet que es
diguin a terme activitats en col·laboració amb els diferents departaments, ja sigui dins o
fora del centre, la qual cosa repercuteix positivament en la formació dels alumnes.
La majoria d'ells són alumnes autòctons de la mateixa població o de les porblacions

circumdants tot i que també compta amb alumnes de procedència marroquina o
sud-americana, entre d'altres. En termes generals, tenen un nivell sociocultural mitjà i la
major part de les famílies mostra interès pels estudis dels fills. A causa de la naturalesa
de l'institut i el seu alumnat no sol haver-hi grans conflictes de convivència. Per aquells
que puguin sorgir, l'institut compta amb la mediació com a eina per resoldre'ls. Aquesta
coordinació està realitzada per professors del centre formats en la matèria, així com per
alumnes i membres de l'equip directiu.
Poc a poc, el centre s'ha anat actualitzant, de manera que totes les classes compten amb
ordinador, connexió a internet i projector. A més, compta amb tres aules d'informàtica,
adequadament equipades, i una plataforma moodle a disposició de tots els professors i
alumnes, que pot arribar a actuar com a pàgina web de l'assignatura.
A nivell de projecte, el Projecte Educatiu de Centre (PEC) s'ha adaptat al currículum del
2015 (decret 187/2015 d'ordenació de les ensenyances de l'ESO), fent principal èmfasi en
què la formació dels alumnes es basi en l'educació competencial, amb una metodologia
activa, així com el treball cooperatiu entre les diferents àrees. A més el centre dóna
importància a l'atenció psicopedagògica dels alumnes, comptant per això amb una
psicòloga que ajuda els alumnes tant en els seus problemes personals com a orientar-los
acadèmicament.
3
- LA CLASSE
Passant de forma més concreta a l'alumnat de 4t curs d'ESO al qual es dirigeix aquesta
programació, assenyalem que es tracta d'un grup de 16 alumnes (10 noies i 6 nois) entre
els quals:
- Tres alumnes diagnosticades de dislèxia a les quals els costa tant atendre a
classe com treballar a casa. Compten amb un PI metodològic.
- Una alumna que pateix crisis d'ansietat i que per això falta repetidament a classe o
no és capaç de prestar atenció quan sí ve.
- Cinc alumnes amb un rendiment i una motivació molt alts, els quals familiars
compten amb estudis superiors i tenen un major accés a la cultura. Tot i això, no
han estat diagnosticats com a alumnes de capacitats altes.
En general podem dir que la motivació de la classe és alta, solen treballar a casa i a
classe no hi ha problemes importants de conducta. Tot i això seria necessari millorar les
tècniques d'estudi i l'expressió escrita i oral.
2. OBJECTIUS
Seleccionar i contextualitzar els objectius és una tasca difícil que han de dur a terme els
educadors. Serveixen per fer explícites les intencions educatives, indicant els resultats
que els alumnes haurien d'assolir de manera progressiva al llarg del procés
d'ensenyament-aprenentatge.
2.1. Objectius generals d'etapa
Aquests objectius es troben reflectits en el DECRET 175/2022, de 27 de setembre,

d'ordenació dels ensenyaments de l'educació bàsica.
L'educació bàsica ha de contribuir en el fet que els i les alumnes adquireixin les capacitats
presents en els indicadors del perfil competencial de sortida concretats a l'annex 1, que
els permeti:
A. Assumir responsablement els seus deures; conèixer i exercir els seus drets en el
respecte als altres; practicar l'empatia, la tolerància, la cooperació i la solidaritat
entre les persones i grups; exercitar-se en el diàleg garantint els drets humans
com a valors comuns d'una societat plural, i preparar-se per a l'exercici de la
ciutadania democràtica.
B. Desenvolupar i consolidar hàbits d'autoregulació, estudi i treball individual i en
equip com a condició necessària per portar a terme de manera satisfactòria les
tasques de l'aprenentatge i com a mitjà de desenvolupament personal i relacional.
C. Valorar la igualtat de gènere i respectar la diversitat sexual, de gènere, ètnica o de
capacitats. Rebutjar els estereotips que suposin qualsevol forma de discriminació
4
entre persones. Conèixer els drets sexuals i reproductius, i exercir-los des del
respecte a qualsevol persona i des de l'autocura.
D. Enfortir les capacitats afectives en tots els àmbits de la personalitat i en les
relacions amb els altres, així com rebutjar tot tipus de violència i discriminació,
especialment la violència masclista i la violència LGTBI-fòbica, els prejudicis de
qualsevol tipus, els comportaments sexistes, i resoldre pacíficament els conflictes.
E. Adquirir destreses bàsiques en la utilització de les fonts d'informació per adquirir,
amb sentit crític, nous coneixements. Desenvolupar les competències
tecnològiques bàsiques i avançar en una reflexió ètica sobre el funcionament i l'ús
de la tecnologia.
F. Concebre el coneixement científic com un saber integrat, que s'estructura en
diferents disciplines, així com conèixer i aplicar els mètodes per identificar i
resoldre els problemes en els diversos camps del coneixement i de l'experiència.
G. Conèixer, comprendre i aplicar les diferents formes de raonament pròpies de les
matemàtiques i usar-les en la resolució de problemes propis en els diversos
camps del coneixement i de l'experiència.
H. Desenvolupar la iniciativa emprenedora i la confiança en si mateix, la participació,
el sentit crític, la iniciativa personal i la capacitat per aprendre a aprendre,
planificar, prendre decisions i assumir responsabilitats.
I. Utilitzar la llengua catalana en tots els contextos relacionats amb els
aprenentatges tant formals com informals.
J. Comprendre i expressar amb correcció, oralment i per escrit, en llengua catalana i
en llengua castellana, textos i missatges complexos, i iniciar-se en el coneixement,
la lectura i l'estudi de la literatura.
K. Comprendre i expressar-se en una o més llengües estrangeres de manera
apropiada.
L. Conèixer, valorar i respectar els aspectes bàsics de la cultura i la història pròpies i
dels altres, així com el patrimoni artístic, cultural i gastronòmic.
M. Conèixer i acceptar el funcionament del propi cos i el dels altres, respectar les
diferències, afermar els hàbits de cura i salut corporals, adquirir estratègies per
poder prendre decisions conscients sobre el consum alimentari, i incorporar
l'educació física i la pràctica de l'esport per afavorir el desenvolupament personal i
social. Conèixer i valorar la dimensió humana de la sexualitat en tota la seva
diversitat.
N. Valorar críticament els hàbits socials relacionats amb la salut, l'alimentació, el
consum, la cura, la consideració i el respecte cap als éssers vius, i contribuir a la
conservació i millora del medi ambient.
O. Apreciar la creació artística i comprendre el llenguatge de les diferents
manifestacions artístiques, utilitzant diversos mitjans d'expressió i representació.
5
P. Desenvolupar hàbits quotidians de mobilitat activa, autònoma i saludable, per
fomentar l'educació vial i actituds de respecte per prevenir els accidents de trànsit.
Q. Prendre consciència de les problemàtiques que té plantejades la humanitat i que
es concreten en els objectius de desenvolupament sostenible.
2.2. Objectius específics de la matèria
Els objectius específics de la matèria de llatí es veuen reflectits en el Decret 175/2022 a

través dels diferents 39 Sabers específics, els quals es defineixen com “coneixements,
destreses i actituds que constitueixen els continguts propis d’una matèria o àmbit
l’aprenentatge dels quals és necessari per a l’adquisició de les competències específiques”.
Aquests s’agrupen en 5 blocs segons els continguts que treballen, i a continuació es
presenten resumits per apartats:
● El present de la llengua i la civilització llatines, recull els coneixements i

experiències necessaris per poder afavorir entre l’alumnat el desenvolupament
d’un esperit crític i un judici estètic, conformant habilitats d’interpretació de textos
literaris llatins i fomentant la lectura comparada d’obres rellevants de la cultura
llatina en les seves diferents manifestacions amb obres de la tradició clàssica de
tots els temps.
● Llengua llatina i plurilingüisme, posa l’accent en com el coneixement de la
llengua llatina contribueix a un ús més precís de les llengües i en l’adquisició de
vocabulari culte i tècnic.
● Textos llatins i la seva transcendència, pretén fer valdre la importància del llegat
cultural llatí en el món occidental.
● Interpretació de textos llatins, pretén integrar tots els sabers implicats en la
identificació i l’anàlisi dels elements bàsics de la llengua llatina com a sistema dins
d’un context, organitzant-los al voltant de tasques senzilles de traducció i/o
producció oral.
● El llegat i el patrimoni romans, fixa la mirada arreu de la mar Mediterrània, però
de manera molt especial a Catalunya, i s’hi recullen els coneixements, les
habilitats i les actituds que permeten l’aproximació a l’herència material i
immaterial de la civilització llatina.
SABERS
El present de la llengua i la civilització llatines
- Valoració del paper de l’humanisme i la seva utilitat en la societat moderna a partir d’exemples extrets del
món actual coneguts per l’alumnat en diversos formats (escrit, arts gràfiques, arts escèniques, audiovisual...).
- Reconeixement de la importància de la civilització llatina en la configuració de la nostra identitat com a

societat a partir de l’anàlisi crítica dels principals elements que la conformen, en el context dels reptes que la
6
societat actual contínuament planteja.
- Coneixement de l’evolució del lèxic llatí dins del context de les llengües d’aprenentatge per millorar la
competència oral i escrita de l’alumnat, a partir, sempre que sigui possible, dels textos mateixos traduïts per
l’alumnat.
- Presa de consciència de la importància d’aspectes geogràfics, històrics, culturals, polítics i lingüístics de la

civilització llatina per a la comprensió de la noció actual d’Europa en general i per a la configuració de
Catalunya com a país en particular, com a exemple del pes tan important de la llengua, la cultura i la
civilització llatines en la configuració del projecte comú europeu.
- Establiment d’estratègies i eines per relacionar el passat i el present a partir dels coneixements adquirits i
conscienciar l’estudiant sobre l’actualitat del llegat grecoromà, utilitzant a aquest efecte diversitat de recursos:
gràfics, textos, restes arqueològiques...
- Coneixement i valoració dels temes i personatges fonamentals de la literatura llatina en el seu context i la
seva pervivència a través de la tradició clàssica, tan important per a la configuració de la realitat cultural
catalana, sobre la base de la lectura comparada de textos literaris llatins i moderns.
- Reconeixement de la importància dels textos clàssics llatins (tant en versió original com adaptada o en
traducció) com a testimoni dels aspectes constitutius de la nostra condició humana des de l’antiguitat fins als
nostres dies.
- Valoració del paper globalitzador i integrador de la llengua i la civilització llatines com a eina per combatre
actituds segregadores i intolerants de la societat actual vers grups humans minoritaris, amb el benentès que
les llengües i cultures han de bastir ponts de comunicació entre les persones, sigui quin sigui el seu origen
geogràfic i el seu estatus social i econòmic.
- Projecció d’una mirada crítica cap a aquells aspectes de la civilització romana (expressats en textos i en
peces d’art d’època romana) que atempten contra la igualtat de gènere i d’oportunitats i que, segons els
criteris actuals, mereixen un clar rebuig.
Llengua llatina i plurilingüisme
- Identificació de paraules amb lexemes, sufixos i prefixos d’origen llatí en textos orals i escrits produïts o
interpretats per l’estudiant en les llengües d’aprenentatge, enriquint les capacitats comunicatives de
l’estudiant.
- Establiment d’estratègies bàsiques que ajudin a inferir significats en lèxic especialitzat i de nova aparició a
partir de la identificació de formants llatins per ampliar i emprar amb propietat el vocabulari d’ús habitual de
l’alumnat.
- Conscienciació de la importància de la llengua llatina per al vocabulari i el pensament tècnic i científic tant al
llarg de la història com en l’estat actual de la ciència i la tècnica en els seus diferents àmbits, usant a aquest
efecte textos moderns redactats en les llengües d’aprenentatge, de dificultat mitjana-alta i relacionats amb el
pensament, la ciència i la tècnica.
- Reconeixement, organització i incorporació a la producció escrita, oral o multimodal de lèxic d’arrel llatina
entre les diferents llengües del repertori lingüístic de l’alumnat, amb el benentès que el plurilingüisme és un
tresor a conservar i a promocionar, com demostra la celebració del Dia Europeu de les Llengües cada 26 de
setembre.
- Comprensió i identificació dels canvis fonètics més freqüents del llatí a les llengües d’ensenyament com a
mitjà per a la millora de l’ús correcte i apropiat d’aquestes, tot donant a l’alumnat les estratègies necessàries
perquè sigui capaç d’identificar per si sol les principals diferències entre aquests dos registres de la llengua
7
llatina.
- Iniciació a l’etimologia del vocabulari llatí com a base perquè l’estudiant infereixi el significat de termes
desconeguts i ampliï d’aquesta manera el domini del lèxic en les seves llengües d’aprenentatge.
- Coneixement i ús adequat dels llatinismes i de les locucions llatines més freqüents per emprar-los
correctament, a partir, preferentment, de textos moderns que els incloguin i que permetin la deducció del seu
significat per part de l’alumnat.
- Aplicació dels procediments de composició i derivació llatins en l’elaboració de famílies de paraules per
ampliar la competència lèxica de l’estudiant, aplicant unes normes mínimes que li permetin deduir els
significats de mots que abans desconeixia.
- Estudi comparatiu de les llengües a partir del seu origen i relacions de parentiu per tal que l’alumnat sigui
conscient de la base comuna llatina de les llengües modernes, sobre la base de la lectura comparada de
textos moderns redactats en diversos idiomes.
- Conscienciació de la importància del llatí per a la correcta expressió escrita, oral i multimodal en les diferents
llengües del repertori lingüístic de l’alumnat. - Maneig d’eines analògiques i digitals per a l’aprenentatge i la
reflexió de la llengua llatina com a vincle i impuls per a l’aprenentatge d’altres llengües estrangeres.
Textos llatins i la seva transcendència
- Establiment d’estratègies per comentar i interpretar textos llatins a partir dels coneixements adquirits en
altres matèries de l’àrea lingüística i de la pròpia experiència amb l’objectiu d’ampliar els referents culturals de
l’alumnat.
- Coneixement dels trets bàsics de la transmissió textual i dels principals suports d’escriptura utilitzats en el
món antic i la seva comparació amb els actuals, a partir de textos llatins i de restes arqueològiques que hi
facin referència.
- Presa de consciència del valor fonamental dels textos llatins en la construcció de la nostra identitat com a
societat respectuosa i tolerant amb la diversitat en totes les seves facetes i identificació i denúncia d’aquelles
actituds arrelades en la societat romana que atemptin contra aquests mateixos principis.
- Valoració de la petjada dels textos literaris llatins damunt del llegat cultural del món occidental, com a base
per a una aproximació crítica als grans problemes de la humanitat des de l’antiguitat fins als nostres dies
(guerra de l’aigua, ecologia, transsexualitat, assetjament sexual, violència de gènere…), a partir de la lectura i
interpretació comparada de textos antics i moderns.
- Lectura crítica dels textos llatins des d’una perspectiva de gènere i d’igualtat de drets per tal de formar
alumnes amb una actitud crítica davant de tota mena d’actes i decisions que atemptin contra aquests principis
i amb capacitat de discernir aquells textos llatins que hi estan en consonància d’aquells que fomenten actituds
contràries i, per tant, clarament rebutjables.
Interpretació de textos llatins
- Aprenentatge de l’abecedari i de la pronúncia del llatí, en connexió amb la seva permanència i influència en
les llengües del repertori lingüístic de l’alumnat a partir de llistes de mots seleccionats o de textos senzills.
- Coneixement i aplicació pràctica dels casos i els seus principals valors sintàctics, de la flexió nominal,
pronominal i verbal així com de les estructures oracionals bàsiques, la concordança i l’ordre de paraules per
tal de llegir i comprendre en profunditat textos llatins, entenent sempre la sintaxi i la morfologia com a una eina
al servei dels textos traduïts i no com a una finalitat en elles mateixes.
- Capacitació de l’alumnat per traslladar amb correcció ortogràfica i expressiva el missatge d’un text en llengua
8
llatina a les seves llengües d’ús habitual i per reflexionar i justificar la traducció oferta, o bé per articular
continguts orals en llatí amb una mínima correcció.
- Aprenentatge i posada en pràctica de les estratègies bàsiques per a la producció de textos orals senzills en
llengua llatina referits a situacions de la vida quotidiana, que permetin treballar i millorar la competència oral de
l’alumnat.
- Establiment d’estratègies bàsiques per identificar, analitzar i traduir unitats lingüístiques (lèxic, morfosintaxi) a
partir de la comparació de les llengües i les varietats que conformen el repertori lingüístic personal de
l’alumnat i per millorar la seva agilitat mental.
- Maneig de recursos fonamentalment digitals per a l’aprenentatge i estratègies bàsiques d’adquisició de

llengües com ara el portafolis europeu de les llengües, glossaris, diccionaris, jocs, enregistraments, etc., en la
mesura en què la llengua llatina pot ser, per ella mateixa, una eina molt útil per fomentar la competència
plurilingüe de l’alumnat.
- Foment de l’autoconfiança, l’autonomia i la iniciativa de l’alumnat en el trasllat d’un text llatí a la llengua
d’aprenentatge com a garantia de la seva estabilitat emocional, amb el benentès que l’error, lluny de ser una
mostra de fracàs, és una part integrant del mateix procés d’aprenentatge.
El llegat i el patrimoni romans
- Coneixement i valoració de la pervivència del llegat material de la cultura i la civilització llatines (llocs
arqueològics, inscripcions, etc.), així com del llegat immaterial (mitologia, institucions polítiques, oratòria, dret,
rituals i celebracions, etc.) com a base de la cultura occidental, a partir de recursos diversos com
representacions artístiques (ceràmiques i estàtues), restes arqueològiques i textos originals o traduïts a la
llengua d’aprenentatge de l’alumnat.
- Coneixement de les principals característiques del patrimoni cultural romà i valoració de la seva pervivència
fins als nostres dies a través de la romanització, entesa aquesta com un procés integrador que enriqueix els
ciutadans i ciutadanes europeus i que es pot comparar amb altres processos d’aculturació semblants.
- Interpretació i valoració de textos llatins entorn de l’ecologia i el canvi climàtic davant la necessitat
peremptòria de conservar el medi ambient i d’aturar l’escalfament global, en la línia dels objectius de
desenvolupament sostenible.
- Conscienciació de l’alumnat de la necessitat de participar en processos destinats a conservar, preservar i

difondre el patrimoni arqueològic romà del seu entorn com a element enriquidor per a les generacions
presents i futures.
- Maneig d’eines analògiques i digitals (incloses les xarxes socials, sota la supervisió sempre de l’ensenyant)
que permetin la presentació i difusió de la importància del patrimoni material i immaterial de la cultura romana
mitjançant la producció i coproducció oral, escrita i multimodal.
- Conscienciació de l’alumnat sobre la necessitat de respectar la propietat intel·lectual i els drets d’autor
respecte de les fonts consultades i els continguts utilitzats, amb el benentès que el plagi atempta contra la
creació artística i literària, i reflexió sobre el concepte mateix d’imitació i plagi en el món romà.
- Establiment d’estratègies i adopció d’eines, analògiques i digitals, individuals i cooperatives, per a

l’autoavaluació i la coavaluació en un món cada cop més interconnectat, en el qual les noves tecnologies i el
treball cooperatiu són una realitat inqüestionable i la base d’una societat més rica, informada i tolerant.
9
3. COMPETÈNCIES i CONTINGUTS
Les competències es defineixen com la capacitat d'utilitzar els coneixements i habilitats de

manera transversal i interactiva en diversos contextos i situacions que requereixen
l'aplicació de coneixements de diferents àmbits. Això implica la comprensió, la reflexió i el
discerniment, considerant la dimensió social de cada situació. Comprenen un conjunt de
coneixements (fets, idees i conceptes que adquirim de manera abstracta), capacitats (el
que ens permeten utilitzar i aplicar aquests coneixements en situacions concretes,
obtenint resultats tangibles) i actituds (mentalitats i disposició a actuar davant de
diferents situacions o idees)
Els plans d'estudis de l'educació primària i secundària obligatòria incorporen les vuit
competències bàsiques que els estudiants han de dominar en acabar l'educació bàsica.
3.1 Competències transversals
El currículum de l'educació bàsica incorpora les competències clau, les quals són una
adaptació de les establertes en la Recomanació del Consell de la Unió Europea del 22 de
maig de 2018, sobre les competències clau per a l'aprenentatge continu.
D'aquestes competències, quatre són considerades transversals i són treballades des de

totes les àrees, matèries, àmbits i projectes.
Durant les sessions d'avaluació finals de segon, quart i sisè d'educació primària, i de
segon i quart d'educació secundària obligatòria, l'equip docent ha de valorar de manera
col·legiada el nivell d'assoliment d'aquestes competències:
● Competència ciutadana.
● Competència emprenedora.
● Competència personal, social i d'aprendre a aprendre.
● Competència digital.
En el següent quadre es llisten les competències transversals treballades principalment

en aquesta programació.
Competències Transversals
Competència CC1. Analitzar i comprendre idees relatives a la dimensió social i ciutadana de la

Ciutadana (CC) seva pròpia identitat, així com als fets socials, històrics i normatius que la determinen,
mostrant respecte per les normes, empatia, equitat i esperit constructiu en la
interacció amb els altres en diferents contextos socioinstitucionals.
CC2: Analitzar i assumir els principis i valors de la integració europea, l'ordenament

jurídic espanyol i català, i els drets humans i de l'infant. amb respecte a la diversitat i
compromís amb la igualtat de gènere, la cohesió social, el desenvolupament
sostenible i la ciutadania mundial.
10
CC3: Analitzar problemes ètics actuals, formar judicis propis i afrontar-los amb actitud
respectuosa i dialogant. i rebutjar tota forma de discriminació o violència.
Competència CD1. Fa cerques avançades a Internet atenent a criteris de validesa, qualitat,

Digital (CD) actualitat i fiabilitat.
CD2. Gestiona i utilitza el seu propi entorn personal digital d’aprenentatge permanent
per construir nou coneixement i crear continguts digitals, mitjançant estratègies de
tractament de la informació i l’ús de diferents eines digitals.
CD3. Participa, col·labora i interactua mitjançant eines i/o plataformes virtuals per
comunicar-se, treballar col·laborativament i compartir continguts, dades i informació,
gestionant de manera responsable les seves accions, presència i visibilitat a la xarxa.
Competència CPSAA 1. Regular i expressar les seves emocions enfortint l’optimisme, la resiliència,
personal, l’autoeficàcia i la recerca de propòsit i motivació cap a l’aprenentatge
social i
CPSAA 3. Comprendre proactivament les perspectives i les experiències dels altres i
d’aprendre a
incorporar-les al seu aprenentatge per participar en el treball en grup
aprendre
(CPSAA) CPSAA 4. Fer autoavaluacions sobre el propi procés d’aprenentatge, buscant fonts
fiables per validar, sustentar i contrastar la informació i per obtenir conclusions
rellevants.
CPSAA 5. Planificar objectius a mitjà termini i desenvolupar processos metacognitius

de retroacció per aprendre dels propis errors en el procés de construcció de
coneixement.
3.2. Competències específiques de la matèria de Llatí

D’acord al Decret 175/2022, el llatí presenta 5 competències específiques:
● Competència específica 1 Valorar i argumentar el paper de la civilització llatina en
l’origen de la identitat catalana i europea en general a partir del reconeixement de les
semblances i diferències entre llengües i cultures, per combatre els estereotips i
prejudicis lingüístics i culturals, i valorar aquesta diversitat com a font de riquesa
cultural.
● Competència específica 2 Analitzar i percebre els aspectes bàsics de la llengua
llatina, comparant-la amb la llengua d’ensenyament i amb altres llengües del repertori
individual de l’alumnat, per valorar els trets comuns i la diversitat lingüística.
● Competència específica 3 Interpretar i valorar, amb sentit crític i diferents propòsits
de lectura, textos llatins, reconeixent el sentit global i les idees principals i
secundàries, assumint l’aproximació als textos com un procés dinàmic i prenent
consciència dels coneixements i experiències pròpies, per identificar el seu caràcter
clàssic i fonamental.
11
● Competència específica 4 Interpretar i crear produccions llatines (escrites o orals)
de tipologia diversa i estructura morfosintàctica senzilla, aplicant estratègies de
planificació, redacció, revisió, correcció i edició, i mobilitzant el coneixement sobre
l’estructura de la llengua per promoure una capacitat àgil de raonament i
aprenentatge.
● Competència específica 5 Analitzar i valorar el patrimoni cultural, arqueològic i
artístic romà, apreciant-lo i reconeixent-lo com a manifestació de la creació humana i
com a testimoni de la història, per identificar-hi les fonts d’inspiració i distingir els
processos de construcció, preservació, conservació i restauració, i garantir-ne la
sostenibilitat.
3.3. Continguts claus i Continguts Curriculars
En la matèria de llatí tenim un total de 17 continguts claus, cadascun dels quals amb els
seus continguts curriculars corresponents. Degut a que l’assignatura de Llatí a 4t ESO actua
en part com una introducció a la llengua i cultura llatina, és important entendre que és
impracticable i poc raonable buscar impartir-los tots, de manera que en la següent taula hi
surten només els que apareixen en aquesta programació:
Continguts clau Continguts curriculars
1. Estratègies de comprensió escrita. • Organitzadors gràfics.

• Preguntes i respostes.
• Resums.
2. Lèxic i semàntica. • Camps semàntics d’ús quotidià (Salutationes,

Familia, Officia, munera, Aedificia publica et privata,
partes corporis…)
3. Morfologia. • Substantius.
– Els 6 casos i les seves funcions principals.
• Adjectius.
– Adjectius de tres terminacions.
• Numerals cardinals i ordinals.
• Els Pronoms (personals, demostratius possessius).
• Les Preposicions
• Adverbis.
• Verbs:
– Present d'indicatiu actiu/passiu i infinitiu.
– Imperatiu positiu/negatiu.
4. Sintaxi • Oració simple.

• Oracions compostes per coordinació.
– Copulatives: et, atque, -que, nec, neque, ac.
– Disjuntives: sed, autem.
5. Pragmàtica. • Gèneres de text.

• Organització del text.
• Adequació a la situació i a l’interlocutor.
• Context lingüístic.
• Registre.
• Elements de la comunicació.
• Ús de suport visual.
• Gestualitat.
12
6. Estratègies verbals i no verbals per superar • Habilitats retòriques (control del volum de veu,
malentesos. entonació. velocitat, fluïdesa, gestualitat…)
7. Cerca i gestió de la informació lingüística. • Arrels i desinèncie.

• Tipus de desinències.
8. Ús d’eines de consulta lèxica. • Diccionaris (en paper i/o en línia).

• Cercadors de textos: Perseus, etc.
9. Estratègies de producció oral. • Adequació al context, claredat de la pronúncia,

volum, riquesa semàntica…)
10. Estratègies d’interacció oral. • Escolta activa.

• Gestualitat.
• Torn de paraula.
• Petició d’aclariments.
11. Fonètica i fonologia. • Regles de pronúncia del llatí clàssic.

• Fluïdesa.
12. Geografia i organització territorial de la Roma • Interpretació de models geogràfics.

antiga • Províncies i ciutats principals.
• Els romans a Hispània.
13. Fets principals de la història de Roma • Cronologia.

• Temps històric.
• La romanització: els romans a la Península Ibèrica,
Empúries i Tarraco.
14. Organització sociopolítica del món romà. • Principals formes de govern antigues (monarquia,
república, imperi) i semblances i diferències amb les
actuals.
• Societat en el món antic.
• Ciutadans: lliures (patricis, plebeus, lliberts) i
esclaus.
• L’urbanisme romà i l’actual. Semblances i
diferències.
– Edificis més representatius: teatres, amfiteatres,
circs, aqüeductes, termes, temples, domus, villa,
insula.
• Vida diaria: lleure, escola, família i relacions socials.
15. La dona en el món romà • Importància de la dona en la política, la societat, la

cultura i la religió.
16. Les manifestacions culturals i artístiques • Literatura: autors principals del món antic.
romanes. • Reconeixement de temes mítics i històrics del
passat romà en l’art.
• Referents estètics: cànons i ordres arquitectònics.
17. Diversitat cultural i religiosa. • Idees bàsiques del món religiós romà. Aspectes
culturals tant públics
com privats.
• Politeisme versus monoteisme.
• Sincretisme religiós.
13
4. METODOLOGÍA
4.1. Principis i estratègies metodològiques
D'acord amb la metodologia didàctica establerta en el Decret 175/2022, i recollida en el

currículum oficial, posarem en pràctica una metodologia activa que permeti el
desenvolupament d'un aprenentatge competencial per part de l'alumne. D'aquesta
manera, el que es pretén és afavorir la motivació de l'alumnat, de manera que ells es
sentin part activa i responsable del procés d'aprenentatge, per a que l'alumne adquireixi
un coneixement comprensiu i no repetitiu de la matèria, afavorint la interacció a l'aula i
posant en pràctica els seus coneixements previs adquirits en altres matèries.
A més, tindrem en compte la diversitat a l'aula, prestant atenció als diferents tipus i ritmes
d'aprenentatge, fent servir per això tècniques d'estudi diferents i activitats amb diferent
grau de dificultat.
4.2. Activitats i estratègies d'ensenyament-aprenentatge
Quant al desenvolupament de les unitats didàctiques, insistirem en la relació existent

entre els diferents apartats de les mateixes, donant unitat als continguts i a l'assignatura.
D'aquesta manera, la didàctica que es portarà a terme a l'aula serà de tipus inductiu amb
la finalitat d'obtenir un aprenentatge significatiu. Per això partirem dels coneixements
previs de l'alumne per construir-ne de nous i es realitzaran contínues comparacions amb
altres matèries i llengües modernes que puguin ajudar a comprendre millor el llatí. Així
doncs, quan els continguts siguin més senzills, s'intentarà anar del general (la lectura) al
particular (l'explicació gramatical), i quan els continguts siguin més complexos, seguirà
l'ordre invers. Per tant, la metodologia que proposem barrejarà el mètode deductiu amb el
inductiu, de manera que ens puguem adaptar a les necessitats de tot l'alumnat.
Quant als continguts culturals partirem de textos originals traduïts, que permetran donar
una introducció al tema gràcies al comentari dels mateixos o fer una revisió al final
d'aquest. A partir de la seva lectura, tractarem de comparar els fets històrics i culturals
romans amb els nostres. Després es passarà a l'explicació de termes o fets concrets
recolzant-nos en mapes, imatges, seqüències de pel·lícules i altres materials de les TIC
que afavoreixin la aclaració de continguts. A més, quan es tractin continguts històrics, es
demanarà als alumnes la realització d'eixos cronològics, que serviran per ordenar les
dades adquirides, i la realització de recerques individuals o grupals, així com posades en
comú.
Així mateix, es farà veure als alumnes que la cultura llatina és un element imprescindible
per a la comprensió del món i els textos llatins.
Pel que fa al lèxic, considerem que no s'ha d'usar el diccionari, ja que la majoria de
termes són polisèmics i podria provocar confusió. En la mesura del possible, evitarem
14
l'aprenentatge de llistes de vocabulari aïllat, sinó que aquest s'adquirirà a través de la
lectura d'estructures repetitives, de l'agrupació de termes per famílies lèxiques, així com
de l'ús de l'etimologia per comprendre el significat de moltes paraules. Es farà entendre a
l'alumnat que un text es pot entendre encara que no es conegui el significat exacte d'una
paraula, i que el context serà un aliat essencial per a l'aprenentatge del mateix.
En cada unitat, es presentarà un vocabulari mínim relacionat amb els conceptes

gramaticals adquirits, compost per les paraules més freqüents de cada conjugació o
declinació i, principalment, per lèxic transparent. En el cas de les conjuncions i
preposicions, s'aniran aprenent a mesura que vagin sorgint en els textos. A més,
s'estudiaran els processos d'evolució fonètica que permetin conèixer millor l'origen del
vocabulari llatí, català i castellà.
Pel que fa als continguts gramaticals, s'introduiran en la unitat a través de la lectura d'un
text en llatí adaptat que permeti dur a terme un primer contacte amb els nous continguts.
Una vegada llegits aquests textos, els quals comptaran amb expressions repetitives
perquè siguin recordades amb major facilitat, es passarà a comentar quins elements nous
apareixen en ell. Posteriorment, es passarà a una explicació de la gramàtica en la qual
s'aclareixi el ja comentat anteriorment. D'aquesta manera, l'explicació gramatical es
converteix en un mitjà i no en un fi, i la nostra prioritat serà que els alumnes siguin
capaços de comprendre textos senzills sense massa esforç. D'aquesta manera, no només
farem ús de l'anàlisi morfosintàctic exhaustiu sinó que farem que els alumnes creïn les
seves pròpies frases i/o textos, facin retroversions, exercicis més visuals com col·locar
substantius i adjectius en diferents columnes segons el seu cas, corregir errors en frases,
etc. A més, intentarem que la creació de textos o frases es faci també de manera
espontània i oral, ja que, encara que la nostra prioritat no és que els alumnes acabin
parlant llatí, considerem que sí que afavoreix a consolidar estructures senzilles, ja que els
mecanismes que es posen en pràctica per parlar qualsevol llengua són més complexos
que els utilitzats per escriure-la o llegir-la.
Finalment, com ja hem comentat, els textos seran una peça fonamental en el
desenvolupament de les unitats didàctiques, ja que s'utilitzaran en tot moment amb
diferent finalitat. Per tant, farem ús de textos adaptats en llatí, que serveixin per introduir
continguts lingüístics i de vocabulari, i de textos originals en traducció que ens permetin
tractar aspectes culturals. Així doncs, es treballaran textos de Tàcit, Tito Livi, Estrabó,
Suetoni, entre altres, que serviran perquè els alumnes tinguin una primera presa de
contacte amb els autors i la literatura llatina. Després de la lectura, es realitzaran
comentaris, debats i s'exposaran dubtes tant en el referent a aspectes gramaticals i lèxics
com culturals. D'aquesta manera, es pretén també estimular l'interès i l'hàbit de lectura, ja
que els alumnes podran veure la necessitat de llegir per crear coneixement.
15
4.3. Materials i recursos
A fi de poder dur a bon termini tots els sabers i continguts explicats anteriorment, caldrà
comptar amb material divers i adequat per cada situació d’aprenentatge. La llista de material
a emprar comprèn entre altres:
● Material didàctic creat pel professor: presentacions digitals, esquemes, tests digitals,
recopilació d'imatges, exercicis, etc.
● Llibre de text: "Llatí 4t ESO" de l'editorial Barcanova, com a font de consulta i per a
algunes activitats.
● Lectura de textos originals llatins en traducció, principalment presos de les
traduccions de l'editorial Gredos.
● Llibre Reading Latin: Text, Vocabulari i Exercicis, de Peter V. Jones i Keith C. Sidwell
(1a edició catalana de 1990, de Promociones y Publicaciones Universitarias).
● Diccionaris de cites llatines: "Astèrix: les cites llatines explicades" (Madrid, 2018) i
"Peccata minuta" de V. AMIANO (Barcelona, 2012).
● Visualització de sèries i documentals il·lustratius com la sèrie "La dona a Carthago
Nova", escenes de la sèrie de HBO "Roma" o un documental de la BBC sobre el
Coliseu.
● Gamificació: jocs d'autoavaluació amb targetes de colors on es proposen preguntes
amb dues possibles respostes per repassar declinacions o derivacions del lèxic.
A més del material, es promourà l'exploració d'altres entorns on els alumnes puguin conèixer
aspectes estudiats durant el curs i despertar el seu interès per la cultura romana, com una
visita guiada a la zona arqueològica d'Empúries.
4.4. Organització de l'aula:

La disposició dels alumnes serà flexible, adaptant-se a les necessitats i naturalesa de les
activitats.
En general, treballaran per parelles per fomentar la cooperació. Les parelles es modificaran
si cal per garantir la heterogeneïtat i la cooperació.
En ocasions, es farà treball en grups més grans o individualment, segons les necessitats.
4.5. Ús de les TIC:

Es farà servir diverses eines TIC per dinamitzar l'aprenentatge, amb activitats individuals i en
grup utilitzant aplicacions com Padlet, Genially, Canva o PowerPoint.
Es desenvoluparan codis QR per compartir els treballs fàcilment.
Es farà ús dels ordinadors de l'aula i del projector, així com de l'aula d'informàtica en
ocasions concretes.
16
5. AVALUACIÓ
L'avaluació té com a finalitat regular el procés d'aprenentatge i comprovar el grau
d'assoliment de les competències dels àmbits, d'acord amb els ritmes i les capacitats
d'aprenentatge dels alumnes.
L'avaluació formativa adquireix un caràcter fonamental i orientador per analitzar, valorar i
reorientar, si és necessari, la pràctica docent per assolir l'assoliment de les competències
que estableix el currículum. Per tant, ha de permetre que tant els professors com els
alumnes puguin conèixer el procés d'aprenentatge, identificar els avenços, les dificultats i els
errors que sorgin al llarg del procés educatiu, i prendre les decisions adients per regular-lo.
Amb aquesta finalitat, els alumnes han de conèixer els objectius d'aprenentatge i els criteris i
procediments amb els quals se'ls avaluarà. També ha de permetre comprovar el grau
d'assoliment de les competències, tant les dels àmbits associats a les matèries com les dels
àmbits transversals.
L'objectiu de l'avaluació és acompanyar i millorar el procés d'aprenentatge dels alumnes en
relació als continguts i al grau d'assoliment de les competències, tenint en compte els ritmes
i les potencialitats de cadascun. L'avaluació també ha de permetre als alumnes i als
professors analitzar les dificultats del procés d'aprenentatge i trobar les estratègies per
superar-les.
Per atendre a la diversitat dels alumnes, es realitzarà una avaluació personalitzada, contínua
i global, en la qual es pugui valorar l'avanç dels alumnes cap a l'objectiu o objectius
establerts, intentant orientar el procés d'ensenyament-aprenentatge.
Seguint la metodologia didàctica establerta en el Decret 175/2022, se’ns presenten els

següents criteris d’avaluació d’acord a cada competència específica de la matèria de Llatí
de 4t ESO:
Criteris d’Avaluació
CE1 1.1 Analitzar manifestacions culturals del present, mitjançant la comparació de similituds i
diferències amb l’antiguitat llatina, i descriure’n el significat en el context del
desenvolupament cultural a Catalunya i a Europa.
1.2 Valorar de manera crítica les formes de vida, costums i actituds de la societat romana
en comparació amb els de les nostres societats, a partir del contingut de fonts llatines en
diferents suports.
1.3 Comprendre i valorar els períodes de la història de Roma, els esdeveniments,
personatges i aspectes de la civilització romana en el seu context històric, tot
comparant-los, amb una mirada crítica, amb els referents actuals, sobre la base dels
coneixements adquirits.
CE2 2.1 Valorar críticament la diversitat lingüística i cultural a la qual dona origen el llatí i
adequar-s’hi, identificant i explicant semblances i diferències entre els elements lingüístics
del seu entorn, relacionant-los amb els de la cultura pròpia i desenvolupant una cultura
compartida i una ciutadania compromesa amb els valors democràtics.
2.2 Inferir significats de termes llatins aplicant els coneixements lèxics i fonètics d’altres
llengües del repertori individual de l’alumnat.
17
2.3 Ampliar el cabal lèxic de l’alumnat i millorar-ne l’expressió oral i escrita, incorporant
llatinismes i locucions usuals d’origen llatí de manera coherent.
2.4 Reconèixer els elements llatins en diferents contextos lingüístics i produir definicions
etimològiques de termes quotidians, científics i tècnics, establint, si s’escau, la relació
semàntica entre un terme patrimonial i un cultisme.
CE3 3.1 Analitzar i explicar de manera oral, escrita o multimodal el caràcter clàssic i humanista
de les diverses manifestacions literàries i artístiques de la civilització llatina, utilitzant un
vocabulari correcte i una expressió adequada.
3.2 Reconèixer i valorar el sentit global i les idees principals i secundàries d’un text,
contextualitzant i identificant les referències històriques, socials, polítiques o religioses
que hi apareixen, i servint-se de coneixements sobre personatges i esdeveniments
històrics.
3.3 Interpretar de manera crítica el contingut de textos llatins de dificultat adequada, atès
el context en què es van produir, connectant-los amb l’experiència i valorant com
contribueixen a entendre les formes de vida, els costums i les actituds de la nostra
societat.
CE4 4.1 Analitzar els aspectes morfològics i sintàctics elementals de la llengua llatina,
identificant-los i comparant-los amb els de la llengua pròpia.
4.2 Traduir textos i/o produir continguts orals breus i senzills amb termes adequats i
expressió correcta en la llengua d’ensenyament, justificant-ne el resultat i manifestant la
correspondència entre l’original i la versió realitzada.
4.3 Produir oracions bàsiques utilitzant les estructures pròpies de la llengua llatina.
4.4 Avesar l’alumnat al maneig de recursos fonamentalment digitals per a la comprensió
de textos llatins (en format escrit o oral) i la creació de produccions pròpies en aquest
idioma, per tal de fomentar-ne la competència plurilingüe i digital.
CE5 5.1 Identificar i interpretar elements de la civilització llatina, especialment els relacionats
amb la mitologia clàssica, com a font d’inspiració de manifestacions literàries i artístiques.
5.2 Reconèixer i valorar les empremtes de la romanització en el patrimoni cultural i
arqueològic de l’entorn, identificant els processos de preservació, conservació i
restauració com un aspecte fonamental d’una ciutadania compromesa amb la
sostenibilitat ambiental i la cura del seu llegat.
5.3 Exposar correctament de forma oral, escrita o multimodal les conclusions obtingudes
a partir de la investigació, individual o col·laborativa, del llegat material i immaterial de la
civilització romana i la seva pervivència en el present a través de suports analògics i
digitals, seleccionant informació, contrastant-la i organitzant-la.
5.1 Procediments i instruments d’avaluació

L’avaluació ha de ser la fase d'investigació a l'aula que ens permeti examinar el procés
d'ensenyament-aprenentatge per poder millorar-lo. Les activitats mencionades en la
metodologia han de ser avaluades per poder reestructurar-les si és necessari i perquè els
alumnes siguin capaços de comprovar el què han après.
Amb els diferents procediments d'avaluació es pretén controlar el que els alumnes saben i
aprenen en els tres moments claus de l'aprenentatge:
1. Inicial: per conèixer la situació inicial i definir activitats que permetin una
reestructuració de les idees prèvies.
18
2. Desenvolupament: per comprovar el procés d'aprenentatge i valorar el compliment
dels objectius, competències i continguts assolits.
3. Síntesi: per veure si la reestructuració de les idees s'ha produït de manera
satisfactòria.
El procés d'avaluació ha de ser compartit amb els alumnes, fent-los partícips o protagonistes
del seu aprenentatge. Per tant, l'avaluació ha de ser contínua, es valora dia a dia, i formativa
(autoavaluació i coavaluació), és a dir, ha de facilitar que els alumnes aprenguin a regular-se
de manera autònoma. També ha de ser individualitzada, ja que es centra en l'evolució de
cada alumne, en la seva situació inicial i en les seves particularitats.
Els instruments d'avaluació seran nombrosos i variats per tenir una visió correcta del seu
desenvolupament. Cada estudiant tindrà una fitxa personal on es reculli l'avaluació en cada
un dels instruments i, a més, coneixerà explícitament els criteris de correcció de cada
instrument, amb l'objectiu de facilitar l'aprenentatge.
En aquesta programació destaquen els següents instruments:
1. Observació sistemàtica: recollirem les observacions individuals que farem de cada
alumne/a en diferents activitats que considerarem importants com l'esforç personal,
la participació, l'expressió oral, l'interès, la realització d'activitats, etc. Per a això,
tindrem un registre individualitzat on anotarem aquestes observacions diàries.
2. Valoració de tasques: aquest grup es pot dividir en dos. En el primer d'ells, es
refereix a les activitats que plantejarem per al seu lliurament, com els treballs o
exercicis proposats. En aquest cas, valorarem una expressió i argumentació
correctes, la originalitat, la claredat, l'ordre i la neteja, etc. En el segon d'ells,
s'analitzaran les activitats plantejades durant les unitats didàctiques, valorant el
treball realitzat a la sessió i a casa. En ambdós casos, aquesta valoració pot ser
grupal, dual o individual.
3. Proves escrites competencials: es realitzaran al final de cada unitat didàctica amb
la finalitat de comprovar que els continguts i competències s'hagin adquirit. Dins del
possible, s'intentarà evitar les proves que preveuen la repetició sistemàtica de
continguts, sinó que es posin en pràctica en una situació que permeti posar en
pràctica les competències adquirides durant l'activitat.
5.2 Criteris de qualificació

Els criteris generals del departament de Llengües Clàssiques són els següents:
1. Per assignar la nota contínua parcial (trimestral) de l'alumnat es tenen en compte
els següents aspectes:
1.1. Les proves escrites competencials realitzades al llarg de cada trimestre
representen el 30% de la nota. Tant les proves escrites com les activitats
avaluables que es realitzin al llarg del curs, es valoraran usant nivells
d'assoliment dels objectius plantejats. Cada objectiu s'ha graduat en tres
19
nivells d'assoliment: satisfactori (nivell 1), notable (nivell 2) i excel·lent (nivell
3), que van des de l'assoliment fins a l'excel·lència en l'objectiu, tenint en
compte que cada nivell implica l'assoliment de l'anterior. Els criteris per fer la
graduació són la completitud i la pertinència de les respostes, així com la
creativitat que mostra l'alumne. En cada unitat didàctica es troba la graduació
de tots els objectius que es treballaran al llarg del curs i que permetran
l'adquisició de les competències.
1.2. Les activitats d'avaluació realitzades per l'alumnat (reptes, qüestionaris,
treballs individuals o en grup, presentacions orals, lectura, etc.) tindran un
valor del 60% de l'avaluació contínua parcial.
1.3. L'actitud tindrà un valor del 10% en cada avaluació.
2. Avaluació final contínua: Per superar el curs, l'alumnat ha de haver aprovat les
tres avaluacions o haver mostrat una evolució al llarg del curs, demostrant a la
tercera avaluació l'adquisició de les competències no assolides en les avaluacions
anteriors.
3. Activitats extraordinàries d'avaluació i final de curs: juny: Si l'alumnat no
supera la matèria, tindrà l'opció de fer una prova de recuperació que podrà
contenir conceptes i competències treballades en totes les avaluacions i així
superar el curs al mes de juny.
6. ATENCIÓ A LA DIVERSITAT
Per establir les mesures d'atenció a la diversitat, tindrem en compte el DECRET
150/2017, de 17 d'octubre, de l'atenció educativa a l'alumnat en el marc d'un sistema
educatiu inclusiu.
L'objectiu general de la matèria ha de ser generar entorns d'aprenentatge rics, ajustats a
les capacitats dels alumnes i a les seves possibilitats d'aprendre, i proporcionar bones
expectatives d'èxit de tots els alumnes perquè, d'acord amb les seves característiques,
trobin entorns de convivència i d'aprenentatge que resultin estimulants en les seves
capacitats i que compensin les dificultats.
Quan parlem d'alumnes amb necessitats específiques de suport educatiu (NESE) ens
referim a aquells que requereixen determinades mesures i suports que facilitin el progrés
de tots els alumnes, previnguin les dificultats d'aprenentatge i ajustin les capacitats dels
alumnes al sistema educatiu.
En referir-nos a l'atenció educativa en un sistema educatiu inclusiu, hem de fer referència
a dos tipus de mesures que són de màxima importància per atendre tot l'alumnat dels
centres: mesures metodològiques i mesures curriculars.
20
6.1 Mesures metodològiques
Poden contemplar des de la intervenció d'un segon professor a l'aula, o l'adaptació
d'accessos, fins a la intervenció de la psicopedagoga a l'hora de treballar amb els alumnes
amb necessitats especials. Així mateix, es poden dur a terme diferents actuacions a l'aula:
● Atenció individualitzada o en petits grups dins de l'aula.
● Adequació de l'entorn al tipus de necessitat.
● Flexibilitat en la temporització i en les eines de presentació de les tasques (ordinador,
oral, manual).
6.2 Mesures curriculars

El Pla de Suport Individualitzat (PI) és un document que recull les valoracions i les
decisions preses pels equips docents amb la participació de la família de l'alumne. El PI
s'avalua i s'actualitza en funció del progrés personal de l'alumne i es revisa de manera
periòdica.
Per tant, es planificaran adaptacions tenint en compte les necessitats específiques de
suport educatiu dels alumnes, realitzant adaptacions curriculars.
Concretament, a la classe que ens ocupa, tenim tres alumnes amb dislèxia i un que pateix
una pèrdua de visió aguda, tots ells amb un PI.
A més d'ells, comptem amb alumnes amb un alt rendiment als quals se'ls proporcionaran
activitats d'ampliació en cas que es consideri necessari, i una alumna amb freqüents crisis
d'ansietat que, tot i no tenir una adaptació, es realitzaran les mesures metodològiques
necessàries per afavorir el seu aprenentatge.
.
6.3 Orientacions:
-Per a la dislèxia:
A. RELACIÓ AMB L'ALUMNE
-Demostrar-li, de manera discreta, que coneixem les seves necessitats educatives i que
farem tot el possible per ajudar-lo.
-Donar-li seguretat. Tenir en compte la seva autoestima.
B. METODOLOGIA
● Aspectes generals
-Proporcionar-li més temps en tot el que impliqui lectura, comprensió, redacció i ortografia.
-Evitar fer-lo copiar textos llargs de la pissarra o d'una presentació digital si se li poden
donar fotocopiats o en format digital.
● Lectura
-No forçar-lo a llegir en veu alta.
-Si és necessari que llegeixi en veu alta, donar-li abans el text de la lectura.
● Escriptura/ortografia
21
-No suspendre mai per faltes, encara que se'n comptabilitzin segons els criteris acordats
pels departaments per als alumnes dislèxics.
-Sempre que sigui possible, puntuar els treballs pel seu contingut i no pels errors
ortogràfics, la forma o l'expressió. Si el que ha escrit no s'entén, donar-li l'oportunitat que
ho expliqui oralment o donar-li una mica d'ajuda per refer la frase.
-Entendre que presenta interferències entre el castellà i el català.
-Tenir en compte que la còpia sistemàtica d'errors d'ortografia no li facilita l'adquisició de
la norma ortogràfica.
● Comprensió
-Assegurar-nos que ha entès les instruccions escrites, els enunciats, etc.
- En els exercicis creats pel professor, marcar en negreta aquelles paraules clau dels
enunciats o dels apartats d'un exercici.
- Destacar els paràgrafs on es troba la informació rellevant.
7. TEMPORALITZACIÓ
Per dissenyar les unitats didàctiques que ocuparan tot un curs escolar, cal determinar la
distribució en el temps, tenint sempre en compte el caràcter orientatiu d'aquesta
informació, ja que es poden donar situacions en què es modifiqui, com la realització
d'excursions, xerrades, celebracions internes, motius pedagògics que obliguin a invertir
més o menys temps del preestablert, entre altres.
En aquest apartat distribuïm temporalment les unitats didàctiques exposades en el
següent apartat. Per això s'ha tingut en compte el calendari escolar del curs 2022/2023,
que preveu 170 dies lectius, que comencen el 7 de setembre i acaben el 20 de juny.
Tenint en compte que la nostra matèria compta amb tres sessions setmanals de 60 minuts
cadascuna, i els dies de festius i de lliure disposició, obtenim un total aproximadament de
108 sessions al llarg de l'any, però a aquest número cal extreure’n 10 hores
considerant-les susceptibles de pèrdua a causa de les possibles activitats escolars,
extraescolars, projectes del centre i altres factors externs com vagues o manifestacions
que puguin prendre lloc al llarg del curs. Això comporta la disposició d'un total de 98
sessions lectives efectives que distribuirem al llarg del curs segons la següent taula:
TRIMESTRE UNITAT DIDÀCTICA Nº Hores
SA1. Memento Mori 11-12
1r trimestre
SA2 Ab Roma condita 14
(34h)
SA3 Senatus Populusque Romanus 15
2n trimestre
SA4- Plebs et patricii 15
(30h)
SA4. Imperium et libertas 18
3r trimestre
SA5. Beati Hispani 16
(34h)
22
7.1 Situació d’aprenentatge I: Memento Mori
Títol Memento Mori
Curs (nivell 4t ESO

educatiu)
Àrea / Matèria / Llatí: Llengua i Cultura

Àmbit
DESCRIPCIÓ (context + repte)

Per què aquesta situació d’aprenentatge? Està relacionada amb alguna altra? Quin és el context? Quin repte planteja?
Què és el llatí? Per a què serveix? És o no és una llengua morta? Aquestes són les preguntes que sovint plantegen molts alumnes que
comencen l’assignatura. Quina cara els quedaria quan sapiguessin que segueix viva a través de les seves filles, les llengües
romàniques, i que encara a dia d’avui l’utilitzem en molts àmbits?
La situació d'aprenentatge s'estructura en sis sessions per presentar als alumnes les bases del llatí i la seva influència en les llengües
modernes. A través de dinàmiques actives com recerques, jocs i debats, els alumnes exploraran les arrels llatines de les paraules, la
composició llatina, els canvis fonètics a les llengües actuals i les relacions de parentiu lingüístic entre les llengües romàniques. Aquest
enfocament promou una comprensió més profunda de la importància del llatí en el desenvolupament de la nostra llengua i la diversitat
lingüística europea, fomentant la reflexió i la participació activa dels alumnes.
23
COMPETÈNCIES ESPECÍFIQUES DE LES ÀREES O MATÈRIES
Amb la realització d’aquesta situació d’aprenentatge s’afavoreix l’assoliment de les competències específiques de les àrees o matèries
següents:
Àrea o matèria Competències específiques
Llatí: Llengua i C1 Valorar i argumentar el paper de la civilització llatina en l’origen de la identitat catalana i europea en general a partir del reconeixement
Cultura de les semblances i diferències entre llengües i cultures, per combatre els estereotips i prejudicis lingüístics i culturals, i valorar aquesta
diversitat com a font de riquesa cultural.
C2 Analitzar i percebre els aspectes bàsics de la llengua llatina, comparant-la amb la llengua d’ensenyament i amb altres llengües del
repertori individual de l’alumnat, per valorar els trets comuns i la diversitat lingüística.
COMPETÈNCIES ESPECÍFIQUES DE LES COMPETÈNCIES TRANSVERSALS

Amb la realització d’aquesta situació d’aprenentatge s’afavoreix l’assoliment de les competències específiques transversals següents:
Competències transversals específiques
● Competència ciutadana
S’implica en la comunitat per garantir i defendre el lliure exercici dels drets econòmics, socials i culturals promovent la defensa de la dignitat de les persones en un
context de sostenibilitat ambiental, econòmica i social. També s’implica en el desenvolupament de la consciència cívica, en què analitza la pròpia identitat, que
requereix la comprensió crítica de la realitat social, política, científica, ecològica i econòmica des d’un punt de vista local i alhora global, per dirigir accions per a la
seva millora.
● Competència personal, social i d’aprendre a aprendre
La capacitat d’adaptació a nous contextos en un entorn en evolució contínua exigeix implicar-se de manera activa, autònoma i permanent en l’aprenentatge, així
com en l’actualització constant dels coneixements i en l’adquisició de noves habilitats.
● Competència digital
Fa cerques avançades a Internet tenint en compte la propietat intel·lectual i els drets d’imatge i fomenta el domini d’eines digitals. Gestiona i utilitza el seu propi
entorn personal digital d’aprenentatge permanent per construir nou coneixement i crear continguts digitals, mitjançant estratègies de tractament de la informació i
l’ús de diferents eines digitals.
24
OBJECTIUS D’APRENENTATGE I CRITERIS D’AVALUACIÓ
Objectius d’aprenentatge Criteris d’avaluació

Què volem que aprengui l’alumnat i per a què? Com sabem que ho ha après?
CAPACITAT + SABER + FINALITAT ACCIÓ + SABER + CONTEXT
1. Identificar paraules amb lexemes, sufixos i prefixos d’origen llatí en textos orals i escrits 1. Organitzar i participar en un concurs de llatinismes per
per conèixer l’evolució del lèxic de les llengües romàniques des del llatí per millorar les relacionar termes moderns amb les seves arrels llatines i
competències escrites i orals dels alumnes. així posar en pràctica els seus coneixements en llengua
llatina i reflexionar sobre la presència del llatí en les llengües
2. Conèixer la importància de la llengua llatina en el vocabulari tècnic i científic. modernes.
2. Valorar el pes i la importància del llatí en el
3.Establir estratègies i eines per relacionar el passat i el present a partir dels coneixements desenvolupament dels idiomes parlats pels alumnes i el rol
adquirits i conscienciar l’estudiant sobre l’actualitat del llegat grecoromà, utilitzant diversitat actual de la llengua llatina en la actualitat.
de recursos: gràfics, textos, restes arqueològiques. 3. Prova escrita dels continguts de la SA.
SABERS
Amb la realització d’aquesta situació d’aprenentatge es tractaran els sabers següents:
Saber Àrea o matèria
1 Aprenentatge de l’abecedari i de la pronúncia del llatí, en connexió amb la seva permanència i influència en les llengües del repertori Llatí: Llengua i Cultura
lingüístic de l’alumnat a partir de llistes de mots seleccionats o de textos senzills.
2 Aplicació dels procediments de composició i derivació llatins en l’elaboració de famílies de paraules per ampliar la competència lèxica Llatí: Llengua i Cultura
de l’estudiant, aplicant unes normes mínimes que li permetin deduir els significats de mots que abans desconeixia.
3 Estudi comparatiu de les llengües a partir del seu origen i relacions de parentiu per tal que l’alumnat sigui conscient de la base Llatí: Llengua i Cultura
comuna llatina de les llengües modernes, sobre la base de la lectura comparada de textos moderns redactats en diversos idiomes.
4 Establiment d’estratègies i eines per relacionar el passat i el present a partir dels coneixements adquirits i conscienciar l’estudiant Llatí: Llengua i Cultura
sobre l’actualitat del llegat grecoromà, utilitzant a aquest efecte diversitat de recursos: gràfics, textos, restes arqueològiques...
5 Establiment d’estratègies bàsiques que ajudin a inferir significats en lèxic especialitzat i de nova aparició a partir de la identificació de Llatí: Llengua i Cultura
formants llatins per ampliar i emprar amb propietat el vocabulari d’ús habitual de l’alumnat.
6 Conscienciació de la importància del llatí per a la correcta expressió escrita, oral i multimodal en les diferents llengües del repertori Llatí: Llengua i Cultura
lingüístic de l’alumnat.
25
7 Coneixement i ús adequat dels llatinismes i de les locucions llatines més freqüents per emprar-los correctament, a partir, Llatí: Llengua i Cultura
preferentment, de textos moderns que els incloguin i que permetin la deducció del seu significat per part de l’alumnat.
DESENVOLUPAMENT DE LA SITUACIÓ D’APRENENTATGE
Quines són les principals estratègies metodològiques que es preveuen utilitzar? Quins tipus d’agrupament realitzarem? Quins són els principals
materials que necessitarem? Etc.
En aquest repte, els alumnes organitzaran un concurs de llatinismes on hauran de relacionar termes moderns amb les seves arrels llatines. A través d'aquesta experiència,
els alumnes posaran en pràctica els seus coneixements en llengua llatina i reflexionaran sobre la presència del llatí en les llengües modernes. Aprendran a identificar i
utilitzar adequadament els llatinismes, ampliant així el seu vocabulari i comprenent millor la relació entre el llatí i altres idiomes. A més, potenciaran la seva capacitat de
deducció i la seva consciència lingüística.
Els alumnes treballaran individualment i en petits grups e 3-4 alumnes, emprant eines digitals com ordinadors, llibretes, i el llibre de Llatí 4t ESO de Barcanova.
Finalment, s’emprarà el llibre de text de Llatí per practicar els continguts més lingüístics en les primeres fases de la SA.
ACTIVITATS D’APRENENTATGE I D’AVALUACIÓ

Activitat Descripció de l’activitat d’aprenentatge i d’avaluació Temporització
Activitats inicials - Presentació de l'abecedari llatí i pronúncia (pràctica amb lectura de diàlegs llatins de Reading Latin) 3 hores
Què en sé? - Evolució de l’alfabet al llarg dels segles fins el català actual. Presentació de les llengües romàniques.
- Els alumnes es divideixen en equips i realitzen una recerca sobre l'origen llatí de paraules comunes en
les llengües modernes (especialment català i espanyol) i preparen una petita exposició.
Activitats de - Breu visió de la historia de Roma: via presentació dinàmica del docent es mostren les fases de la 5 hores
desenvolupament història de Roma desde la monarquia fins l’imperi i les interaccions amb els pobles conquerits i veïns.
Què estic aprenent? - Kahoot de la història de Roma.
- Introducció als llatinismes. Els alumnes examinen una sèrie de situacions quotidianes on s’utilitzen i
extreuen els seus significats i els comparen amb expressions i vocables catalans i castellans.
- Els alumnes han d’identificar el màxim nombre de llatinismes de la cançó Vademecum de
Víctor Lemes i interpretar el seu significat d’acord al context d’aquesta.
- Via exercicis pràctics els alumnes aprenen llatinismes en diferents contexts més tècnics/científics.
Activitats de - Preparació del concurs de llatinismes i explicació de la dinàmica del joc: els alumnes en grups de 3-4 1-2 hores
26
síntesi i han de preparar una sèrie d’oracions que incloguin llatinismes i de vocables llatins dels quals deriven
estructuració mots en les llengües romàniques.
Què he après de - Elaboració de les targetes amb els llatinismes / mots llatins i assignació de punts segons la
nou? dificultat percebuda (de 50 a 200 punts).
Activitats - CONCURS DE LLATINISMES: Els equips escullen targetes entre les redactades pels altres grups i han 2 hores
d’aplicació i de dir en un temps limitat el significat dels llatinismes o dir paraules en català, castellà o altres llengües
transferència romàniques a partir del mot llatí de la targeta. El grup que aconsegueixi més punts guanya el concurs.
Com sé que ho he - Després del concurs, al final de la sessió es realitza un breu DEBAT en grup sobre les
après? relacions entre els termes moderns i els llatinismes associats. Es fomenta la reflexió i la
argumentació per entendre millor com el llatí ha influït en les llengües d'avui dia.
- Prova escrita dels continguts de la situació d’aprenentatge.
BREU DESCRIPCIÓ DE COM S’ABORDEN ELS VECTORS EN AQUESTA SITUACIÓ D’APRENENTATGE
- Aprenentatges competencials: implica l’alumnat en els seus propis aprenentatges i la situació parteix d’un repte assumible per al qual es
capacita a l’alumnat.
- Ciutadania democràtica i consciència global: prepara l’alumnat per treballar en equip amb respecte i actitud constructiva.
- Perspectiva de gènere: es garanteixen les intervencions de l’alumnat a l’aula per garantir que tothom participi en igualtat de condicions, i
.-Universalitat del currículum: s’inclou la capacitat de decisió de l’alumnat en el seu itinerari educatiu i s’implementen experiències
d’aprenentatge significatives per a l’alumnat.
- La qualitat de l’educació lingüística: fomenta el respecte per la diversitat lingüística.
- Benestar emocional: es té en compte el context, les necessitats i les expectatives de l’alumnat i promovent la participació activa.
MESURES I SUPORTS UNIVERSALS
- Es comparteixen objectius d’aprenentatge i criteris d’avaluació abans d’iniciar la situació d’aprenentatge.

- S’utilitzen metodologies que possibiliten formes flexibles de treball: grups cooperatius (suport entre iguals) i aprenentatge basat en
problemes.
- Es disposa del suport del professorat.
- Es fa avaluació formativa i formadora: autoavaluació i coavaluació.
- Es fan servir rúbriques consensuades prèviament amb l’alumnat.
- S’utilitzen suports digitals.
27
MESURES I SUPORTS ADDICIONALS O INTENSIUS
Quines mesures o suports addicionals o intensius es proposen per a cadascun dels alumnes següents:
Alumne/a Mesura i suport addicional o intensiu
Alumnes amb dislèxia Aplicació del PI metodològic. en el disseny de l’activitat.
Alumne amb crisis d’ansietat Seguiment i suport del professor d’orientació educativa
28
7.2 Situació d’aprenentatge II: Ab Roma condita
Títol Ab Roma Condita
Curs (nivell 4t ESO

educatiu)

Àmbit

Quan els alumnes pensen en els antics romans, sovint els ve al cap la imatge del seu gran imperi, de la magnitud del seu territori i de les
conquestes que aquests van fer. Pensen, però, en el fet que l’herència dels romans es pot trobar encara avui dia en la majoria dels seus
passats territoris?
La situació d'aprenentatge introdueix als alumnes al món romà i la seva importància històrica i geopolítica. A través de l'estudi de
l’alfabet, la flexió nominal i verbal, i la conjugació del verb 'sum', els alumnes adquireixen les bases de la llengua llatina i exploren com la
influència romana perdura en la toponímia actual, establint connexions entre el passat i el present.
Mitjançant activitats interactives i pràctiques, com investigacions de noms en llatí i l'anàlisi de textos històrics, es fomenta la participació
activa dels alumnes i la comprensió profunda de la matèria.
29
següents:
Àrea o Competències específiques

matèria
Llatí: Llengua C1 Valorar i argumentar el paper de la civilització llatina en l’origen de la identitat catalana i europea en general a partir del reconeixement de les
i Cultura semblances i diferències entre llengües i cultures, per combatre els estereotips i prejudicis lingüístics i culturals, i valorar aquesta diversitat com
a font de riquesa cultural.
C2 Analitzar i percebre els aspectes bàsics de la llengua llatina, comparant-la amb la llengua d’ensenyament i amb altres llengües del repertori
C3 Interpretar i valorar, amb sentit crític i diferents propòsits de lectura, textos llatins, reconeixent el sentit global i les idees principals i
secundàries, assumint l’aproximació als textos com un procés dinàmic i prenent consciència dels coneixements i experiències pròpies, per
identificar el seu caràcter clàssic i fonamental.
C4 Interpretar i crear produccions llatines (escrites o orals) de tipologia diversa i estructura morfosintàctica senzilla, aplicant estratègies de
planificació, redacció, revisió, correcció i edició, i mobilitzant el coneixement sobre l’estructura de la llengua per promoure una capacitat àgil de
raonament i aprenentatge.
C5 Analitzar i valorar el patrimoni cultural, arqueològic i artístic romà, apreciant-lo i reconeixent-lo com a manifestació de la creació humana i
com a testimoni de la història, per identificar-hi les fonts d’inspiració i distingir els processos de construcció, preservació, conservació i
restauració, i garantir-ne la sostenibilitat.

seva millora.
30

1. Comprendre els casos i la flexió nominal i verbal del llatí.
2. Identificar i diferenciar els casos de la primera declinació i els seus usos sintàctics. 1. Preparar una exposició sobre l'expansió de Roma a través
de l'estudi de noms de països i ciutats en llatí.
3. Reconèixer les característiques i formes del verb sum en el present de l'indicatiu 2. Analitzar oracions senzilles per entendre el rol dels casos en
la llengua llatina.
4. Explorar l'expansió i influència de Roma mitjançant l'estudi de noms de països i ciutats 3. Valorar de manera crítica la influència romana en la
provinents del llatí. organització actual d’Europa i les seves nacions i pobles.
4. Prova escrita de la SA
5. Establir connexions entre el llatí i altres llengües modernes mitjançant l'estudi comparatiu
del seu origen i evolució.
SABERS
1 Aprenentatge de l’abecedari i de la pronúncia del llatí, en connexió amb la seva permanència i influència en les llengües del repertori Llatí: Llengua i Cultura
lingüístic de l’alumnat a partir de llistes de mots seleccionats o de textos senzills.
2 Aplicació dels procediments de composició i derivació llatins en l’elaboració de famílies de paraules per ampliar la competència lèxica Llatí: Llengua i Cultura
de l’estudiant, aplicant unes normes mínimes que li permetin deduir els significats de mots que abans desconeixia.
31
3 Estudi comparatiu de les llengües a partir del seu origen i relacions de parentiu per tal que l’alumnat sigui conscient de la base comuna Llatí: Llengua i Cultura
llatina de les llengües modernes, sobre la base de la lectura comparada de textos moderns redactats en diversos idiomes.
4 Establiment d’estratègies i eines per relacionar el passat i el present a partir dels coneixements adquirits i conscienciar l’estudiant Llatí: Llengua i Cultura
sobre l’actualitat del llegat grecoromà, utilitzant a aquest efecte diversitat de recursos: gràfics, textos, restes arqueològiques...
5 Establiment d’estratègies bàsiques que ajudin a inferir significats en lèxic especialitzat i de nova aparició a partir de la identificació de Llatí: Llengua i Cultura
formants llatins per ampliar i emprar amb propietat el vocabulari d’ús habitual de l’alumnat.
6 Conscienciació de la importància del llatí per a la correcta expressió escrita, oral i multimodal en les diferents llengües del repertori Llatí: Llengua i Cultura
lingüístic de l’alumnat.
7 Coneixement i aplicació pràctica dels casos i els seus principals valors sintàctics, de la flexió nominal, pronominal i verbal, així com de Llatí: Llengua i Cultura
les estructures oracionals bàsiques, la concordança i l’ordre de paraules per tal de llegir i comprendre en profunditat textos llatins,
entenent sempre la sintaxi i la morfologia com una eina al servei dels textos traduïts i no com una finalitat en elles mateixes.
Els alumnes han de preparar una presentació sobre l'expansió romana, incloent noms de països i ciutats en llatí. En grup general realitzen una pluja d’idees sobre la
influència de l'expansió romana en el món actual, incidint en la toponímia.
Mitjançant una investigació dirigida, els alumnes individualment investiguen sobre una selecció de noms de països i ciutats en llatí i la seva relació amb la història romana,
establint paral·lelismes amb la realitat actual. A través de textos històrics adaptats i targetes amb imatges es presentaran i treballaran el sistema flexiu llatí, la 1a
declinació i la conjugació verbal del present, i la toponímia europea.
Finalment, en parelles els alumnes procediran a la confecció de la presentació final incorporant els elements apresos i les comparacions establertes, exposant a la classe
la història i origen del toponímic d’una ciutat o país actual.
Els alumnes empraran, doncs, eines digitals com ordinadors, llibretes, i el llibre de Llatí 4t ESO de Barcanova, així com les targetes dels exercicis.
32
Activitats inicials - Els alumnes participen en una sessió de brainstorming per explorar i compartir les seves idees sobre 2 hores
Què en sé? com l'expansió romana ha influenciat el món actual, amb l’aula en semicercle per fomentar la interacció
i visibilitat de tots.
- Els alumnes són introduïts a la flexió nominal i la conjugació verbal.
Activitats de - L’expansió romana: es presenta via visualització i presentació de mapes interactius. 6 hores
desenvolupament - Les vies romanes (https://www.omnesviae.org/)
Què estic aprenent? - Mapamundi romà (https://www.omnesviae.org/tabula)
- Introducció al sistema flexiu romà i la 1a declinació.
- Presentació de la conjugació verbal llatina via comparació amb la catalana i espanyola.
- Creació de cartells visuals en parelles amb exemples de paraules de la primera declinació declinades i
els casos, seguit d'una activitat de classificació on els alumnes han de relacionar les paraules amb els
casos adequats.
- Els alumnes analitzen i examinen una sèrie d’oracions senzilles per entendre les funcions sintàctiques
dels casos i la conjugació verbal del present i del verb sum.
- DINÀMICA, els alumnes participen una activitat de jocs de rol tipus “Qui és qui” on els alumnes
han d’utilitzar una llista d’adjectius i emprar adequadament el verb sum per identificar els
personatges.
- Mitjançant una investigació guiada individual, els alumnes aprenen sobre la selecció de noms de
països i ciutats en llatí i com es relacionen amb la història romana.
Activitats de - En grups de 3-4 els alumnes han de triar un país europeu pertanyent a la diàspora romana i 4 hores
síntesi i seleccionar el seu nom i el de ciutats seves en llatí, els quals utilitzaran per fer la seva presentació,
estructuració establint paral·lelismes amb la realitat actual.
Què he après de - Visualització de vídeos
nou?
Activitats - Els alumnes exposen per grups els origens llatins de la toponímia del país que han escollit. 2 hores
d’aplicació i - Per cloure la unitat, es realitza un debat i reflexió conjunta sobre les similituds i diferències entre la
transferència Roma antiga i el món actual.
- Prova escrita competencial dels continguts de la situació d’aprenentatge.
33
Com sé que ho he
après?
- Perspectiva de gènere: es garantexien les intervencions de l’alumnat a l’aula per garantir que tothom participi en igualtat de condicions, i

problemes.

34
7.3 Situació d’aprenentatge III: Roma mater
Títol Roma mater
Curs (nivell 4t ESO

educatiu)

Àmbit

La família era un pilar fonamental de la societat romana. Aquesta estava dominada pel pater familias, que tenia sota la seva autoritat no
només la seva esposa i els seus fills (casats i solters) sinó també els seus germans petits, néts, les dones deus seus fills, servents,
esclaus, lliberts…
Avui dia, l’estructura familiar es manté amb certes similituds, però ha evolucionat i canviat de manera notable al llarg dels segles. Què és
el que ha provocat aquesta evolució? Quins rols tenen els membres de les famílies actuals en comparació als de la família romana?
En aquesta situació d'aprenentatge, els alumnes crearan un àlbum de fotos virtual que capti els diferents membres i aspectes de la vida
familiar romana, comparant-la amb la seva pròpia. A través d'aquest projecte, es busca que els alumnes aprofundeixin en la comprensió
de la importància de la família romana en la societat antiga, així com en la seva influència en els models familiars contemporanis.
Mitjançant la recerca, selecció d'imatges i contextualització del material, els alumnes posaran en pràctica els seus coneixements sobre la
vida familiar romana i desenvoluparan habilitats de síntesi i presentació de la informació. Igualment, els alumnes aprofundiran en el
coneixement de la 1a declinació i tindran una introducció a la 2a i als mots masculins i neutres i a l'ús de l'imperfet d'indicatiu.
35
següents:
Llatí: Llengua i C1 Valorar i argumentar el paper de la civilització llatina en l’origen de la identitat catalana i europea en general a partir del reconeixement de
Cultura les semblances i diferències entre llengües i cultures, per combatre els estereotips i prejudicis lingüístics i culturals, i valorar aquesta diversitat
com a font de riquesa cultural.
C2 Analitzar i percebre els aspectes bàsics de la llengua llatina, comparant-la amb la llengua d’ensenyament i amb altres llengües del repertori
planificació, redacció, revisió, correcció i edició, i mobilitzant el coneixement sobre l’estructura de la llengua per promoure una capacitat àgil de
raonament i aprenentatge.
C5 Analitzar i valorar el patrimoni cultural, arqueològic i artístic romà, apreciant-lo i reconeixent-lo com a manifestació de la creació humana i
com a testimoni de la història, per identificar-hi les fonts d’inspiració i distingir els processos de construcció, preservació, conservació i

36
seva millora.
La capacitat d’adaptació a nous contextos en un entorn en evolució contínua exigeix implicar-se de manera activa, autònoma i permanent en l’aprenentatge, així com
en l’actualització constant dels coneixements i en l’adquisició de noves habilitats.
entorn personal digital d’aprenentatge permanent per construir nou coneixement i crear continguts digitals, mitjançant estratègies de tractament de la informació i l’ús
de diferents eines digitals.

1. Analitzar i interpretar textos llatins relacionats amb la família romana tot adquirint
coneixements de la 2a declinació i l'imperfet d'indicatiu per aprofundir en el l’aprenentatge de
la llengua i cultura llatina.
1. Preparar un àlbum d’imatges amb oracions senzilles sobre la
2. Desenvolupar habilitats per comentar i analitzar textos llatins amb un enfocament crític i
família..
reflexiu. 2. Valorar de manera crítica la influència romana en els rols
3. Promoure la reflexió sobre els valors sintàctics, morfològics i culturals presents en els familiars tradicionals.
3. Prova escrita de la SA
textos llatins relacionats amb la família romana.
4. Fomentar una lectura crítica dels textos des d'una perspectiva de gènere i d'igualtat de
drets en el marc de la família romana.
SABERS
37
1 Establiment d’estratègies per comentar i interpretar textos llatins a partir dels coneixements adquirits en altres matèries de l’àrea Llatí: Llengua i Cultura
lingüística i de la pròpia experiència amb l’objectiu d’ampliar els referents culturals de l’alumnat.
2 Lectura crítica dels textos llatins des d’una perspectiva de gènere i d’igualtat de drets per tal de formar alumnes amb una actitud crítica Llatí: Llengua i Cultura
davant de tota mena d’actes i decisions que atemptin contra aquests principis i amb capacitat de discernir aquells textos llatins que hi
estan en consonància d’aquells que fomenten actituds contràries i, per tant, clarament rebutjables.
3 Coneixement i aplicació pràctica dels casos i els seus principals valors sintàctics, de la flexió nominal, pronominal i verbal així com de Llatí: Llengua i Cultura
les estructures oracionals bàsiques, la concordança i l’ordre de paraules per tal de llegir i comprendre en profunditat textos llatins,
entenent sempre la sintaxi i la morfologia com a una eina al servei dels textos traduïts i no com a una finalitat en elles mateixes
4 Coneixement i valoració de la pervivència del llegat material de la cultura i la civilització llatines (llocs arqueològics, inscripcions, etc.), Llatí: Llengua i Cultura
així com del llegat immaterial (mitologia, institucions polítiques, oratòria, dret, rituals i celebracions, etc.) com a base de la cultura
occidental, a partir de recursos diversos com representacions artístiques (ceràmiques i estàtues), restes arqueològiques i textos
originals o traduïts a la llengua d’aprenentatge de l’alumnat.

En aquesta situació d’aprenentatge, els alumnes han de crear un àlbum on aparegui l’arbre genealògic de les seves famílies basant-se en l'estructura de la família
romana. Mitjançant l'ús dels casos de la 1a i 2a declinació i la formació de frases tant en present i imperfet d'indicatiu, els alumnes exploraran les similituds i
diferències entre les dues cultures.
Treballaran individualment i en parelles, emprant eines digitals com ordinadors, diccionaris en línia, activitats interactives (tipus kahoot) .
Activitats inicials - Repàs dels casos i la 1a declinació. 2 hores

Què en sé? - Introducció a la família romana:
- Característiques de la família romana
- Rols dels membres de la família
38
- Importància de la família en la societat romana.
- EXERCICI D’ANÀLISI: els alumnes compararan les estructures familiars romana i contemporània
mitjançant una taula comparativa on destacaran els rols familiars, les relacions entre membres i les
responsabilitats de cada membre de la família.
Activitats de - Introducció als casos de la 1a i 2a declinació i l'ús de l'imperfet d'indicatiu mitjançant exemples pràctics 4 hores
desenvolupament i comparacions.
Què estic aprenent? - Explicació de la formació de l'imperfet d'indicatiu: establir paral·lelisme amb lla llengua catalana i
espanyola.
- LECTURA guiada d'un text llatí relacionat amb la família romana, seguida d'una activitat de grup on els
alumnes han de reflexionar sobre com aquest text podria interpretar-se des de diferents punts de vista.
- Anàlisi de les estructures oracionals en relació amb els rols familiars.
Activitats de - Elaborar frases breus emprant la 1a i 2a declinacions i el present i imperfet per descriure familiars i 2 hores
síntesi i persones. Un cop elaborades, es comparteixen amb el grup classe.
estructuració
Què he après de
nou?
Activitats - Crear en parelles un àlbum familiar amb imatges editades via IA i descripcions en llatí emprant els 3 hores
d’aplicació i coneixements adquirits en la SA present i les anteriors-
transferència - Prova escrita dels continguts de la SA.
Com sé que ho he
après?
39

problemes.

40
7.4 Situació d’aprenentatge IV: Deae Deique
Títol Deae Deique
Curs (nivell 4t ESO

educatiu)

Àmbit

Zeus i Júpiter no són el mateix? Els romans van fer un còpia i pega de la mitologia grega? Hi ha gent que encara creu en aquestes
coses? Espera, divendres és per Venus? Aquesta situació d’aprenentatge té com a objectiu el respondre a qüestions com les anteriors
que poden sortir quan els alumnes aprenen dels orígens i arrels mitològiques de celebracions i elements presents, com ara el calendari i
els planetes, així com ajudar a fer-los entendre el pes que tenia la religió i les seves creences mitològiques dins la seva societat i com
aquestes ens han arribat i influenciat avui dia a través de la literatura, tradicions, festes i fins i tot jocs.
Els alumnes hauran de crear un joc de taula basat en la religió romana que inclogui adjectius de 3 terminacions. Aprendran a aplicar els
coneixements adquirits sobre els adjectius i la concordança en un context pràctic i creatiu. A més, potenciaran la seva capacitat de treball
en equip, la seva creativitat i la seva capacitat explicativa. El joc serveix com a eina per aprofundir en la temàtica de la religió romana i
reforçar els conceptes lingüístics treballats.
41
següents:
planificació, redacció, revisió, correcció i edició, i mobilitzant el coneixement sobre l’estructura de la llengua per promoure una capacitat àgil
de raonament i aprenentatge.

seva millora.
42

1.Interpretar de manera crítica el contingut de textos llatins de dificultat adequada, atès el
context en què es van produir, connectant-los amb l’experiència i valorant com contribueixen
a entendre les formes de vida, els costums i les actituds de la nostra societat.
2. Conèixer les normes de la concordança entre adjectius i substantius llatins masculins, 1. Organitzar i crear un joc de taula en grups
femenins i neutres emprant la 1a i 2a declinació per aprofundir en el coneixement de la 2. Analitzar i valorar el pres de la mitologia i religió romana
dins les tradicions, festes i calendari actual.
llengua i la seva evolució. 3. Prova escrita competencial de la SA
3.Establir estratègies i eines per relacionar el passat i el present a partir dels coneixements
adquirits i conscienciar l’estudiant sobre l’actualitat del llegat mitològic i religiós romà,
utilitzant diversitat de recursos: gràfics, textos, restes arqueològiques.
SABERS
1 Reconeixement de la importància de la civilització llatina en la configuració de la nostra identitat com a societat a partir de Llatí: Llengua i Cultura
l’anàlisi crítica dels principals elements que la conformen, en el context dels reptes que la societat actual contínuament
planteja.
2 Aplicació dels procediments de composició i derivació llatins en l’elaboració de famílies de paraules per ampliar la competència Llatí: Llengua i Cultura
lèxica de l’estudiant, aplicant unes normes mínimes que li permetin deduir els significats de mots que abans desconeixia.
3 Coneixement de l’evolució del lèxic llatí dins del context de les llengües d’aprenentatge per millorar la competència oral i escrita Llatí: Llengua i Cultura
de l’alumnat, a partir, sempre que sigui possible, dels textos mateixos traduïts per l’alumnat.
4 Establiment d’estratègies i eines per relacionar el passat i el present a partir dels coneixements adquirits i conscienciar Llatí: Llengua i Cultura
l’estudiant sobre l’actualitat del llegat grecoromà, utilitzant a aquest efecte diversitat de recursos: gràfics, textos, restes
arqueològiques...
5 Establiment d’estratègies bàsiques que ajudin a inferir significats en lèxic especialitzat i de nova aparició a partir de la Llatí: Llengua i Cultura
identificació de formants llatins per ampliar i emprar amb propietat el vocabulari d’ús habitual de l’alumnat.
43
6 Conscienciació de la importància del llatí per a la correcta expressió escrita, oral i multimodal en les diferents llengües del Llatí: Llengua i Cultura
repertori lingüístic de l’alumnat.
7 Coneixement i aplicació pràctica dels casos i els seus principals valors sintàctics, de la flexió nominal, pronominal i verbal, així Llatí: Llengua i Cultura
com de les estructures oracionals bàsiques, la concordança i l’ordre de paraules per tal de llegir i comprendre en profunditat
textos llatins, entenent sempre la sintaxi i la morfologia com una eina al servei dels textos traduïts i no com una finalitat en elles
mateixes.
8 Iniciació a l’etimologia del vocabulari llatí com a base perquè l’estudiant infereixi el significat de termes desconeguts i ampliï
d’aquesta manera el domini del lèxic en les seves llengües d’aprenentatge.
En aquesta situació d'aprenentatge els estudiants seran dividits en grups i se'ls assignarà la tasca de crear un joc de taula basat en la religió romana. Durant
aquest procés, posaran en pràctica els coneixements adquirits sobre els adjectius i la concordança, treballant de manera col·laborativa per dissenyar un joc
original i creatiu.
Els alumnes faran investigació autònoma i treballaran individualment, en parelles i en grup d’acord a cada tasca mentre adquireixen els coneixements necessaris
per la realització de la tasca final, emprant recursos en línia, el llibre de text i el material pertinent en cada activitat i per l’elaboració dels jocs de taula (materials
per manualitats com cartolines, retoladors…), incloent presentacions interactives per l’adquisició dels continguts.

Activitats inicials - Repàs dels conceptes previs relacionats amb l'adjectiu i la concordança. 2 hores
Què en sé? - Contextualització de la temàtica de la mitologia i la religió a la Roma Antiga i introducció.
- Introducció als adjectius de 3 terminacions.
Activitats de - Identificar les principals divinitats romanes i càrrecs religiosos d’època romana a partir de textos 4 hores
desenvolupament traduïts i en llatí adaptats i imatges.
Què estic aprenent? - Característiques dels adjectius llatins de 3 terminacions. Llistat d’adjectius més habituals (joc de
44
Kahoot)
- Concordances i declinacions dels adjectius.
- Exemples pràctics de traducció amb oracions senzilles.
- Visita virtual a un temple romà online. Realització d'un debat sobre la presència de la religió romana en
la vida quotidiana i la seva influència en el llenguatge i la cultura.
Activitats de - Preparació dels jocs: els alumnes rebran materials i orientació per desenvolupar de forma pràctica la 2 hora
síntesi i seva idea de joc de taula, els quals faran en grups de 3-4 alumnes..
estructuració - Instruccions: el joc ha d’incorporar l’ús d’adjectius en llatí en alguna de les mecàniques o
Què he après de aspectes (per exemple, un tauler de monopoly romà amb les caselles de temples o edificis
nou? romans descrits amb els adjectius)
Activitats - Cada grup explicarà el joc de taula creat, posant èmfasi en com han incorporat els adjectius de 3 2 hores
d’aplicació i terminacions i la concordança en la dinàmica del joc. Un cop presentats, recolliran feedbacks dels
transferència seus companys i realitzaran els ajustos necessaris segons les observacions rebudes
Com sé que ho he - En la jornada final, els alumnes jugaran als jocs de taula creats pels altres equips, canviant de joc en
après? torns de 10-15 min.
- Prova escrita dels continguts de la situació d’aprenentatge.

45
problemes.

46
7.5 Situació d’aprenentatge V: Mens sana in corpore sano
Títol Mens sana in corpore sano
Curs (nivell 4t ESO

educatiu)

Àmbit

Els romans, a més de ferotges conqueridors i experts estadistes, van invertir fortament en el camp de la ciència, especialment en la
ciència aplicada, destacant per les seves grans obres arquitectòniques, la seva tecnologia agrícola i militar… però també van incidir en la
medicina i distintivament en la cirurgia (degut al militarisme de la seva societat i a les ferides que patien els soldats), dels quals ens han
arribat no només termes mèdics per afectacions actuals com els tumors o el càncer sinó també les parts del cos, com el crani, el nas o la
boca.
En aquesta situació d'aprenentatge, els alumnes han de planificar i presentar una exposició sobre la ciència romana, incloent termes de
lèxic científic llatí relacionats amb les parts del cos i/o la medicina. L'objectiu és que els alumnes integrin els coneixements de la 3a
declinació amb la història de la ciència romana, millorant la seva capacitat de traducció i comprensió del llatí. Aquesta activitat fomenta la
recerca, la creativitat i la presentació oral.
47
següents:

seva millora.
48

1. Identificar paraules amb lexemes, sufixos i prefixos d’origen llatí en textos orals i escrits
per conèixer l’evolució del lèxic de les llengües romàniques des del llatí per millorar les
competències escrites i orals dels alumnes.
1. Elaborar una exposició incorporant els continguts apresos i
2. Conèixer la importància de la llengua llatina en el vocabulari tècnic i científic. treballats sobre un aspecte de la ciència antiga romana.
2.
3.Establir estratègies i eines per relacionar el passat i el present a partir dels coneixements
adquirits i conscienciar l’estudiant sobre l’actualitat del llegat grecoromà, utilitzant diversitat
de recursos: gràfics, textos, restes arqueològiques.
SABERS
1 Aprenentatge de l’abecedari i de la pronúncia del llatí, en connexió amb la seva permanència i influència en les llengües del Llatí: Llengua i Cultura
repertori lingüístic de l’alumnat a partir de llistes de mots seleccionats o de textos senzills.
comuna llatina de les llengües modernes, sobre la base de la lectura comparada de textos moderns redactats en diversos
idiomes.
arqueològiques...
49
mateixes.
Treball en petits grups per compartir coneixements previs i establir una base comuna, exercicis pràctics individuals o en parelles per familiaritzar-se amb el lèxic
científic i la seva aplicació, i presentació i preparació d'exposicions en grups per integrar coneixements i demostrar habilitats adquirides.
Materials per prendre notes, llibres de consulta sobre ciència romana i lèxic científic llatí, diccionaris (físics i/o en línia), materials per a l'exposició (pòsters,
presentacions, materials visuals), ordinadors si es requereixen.

Activitats inicials - Presentació dels objectius de la unitat didàctica 2 hores

Què en sé? - Breu repàs dels conceptes bàsics de la 3a declinació
- Introducció al lèxic científic llatí
-
ACTIVITAT INICIAL: Explorant la Ciència Romana
Dinàmica de la sessió:
Utilitzar una activitat de gamificació on els alumnes hagin de completar un mapa conceptual amb els conceptes
clau de la 3a declinació i relacionar-los amb termes científics roman
Activitats de - Flexió dels substantius de la 3a declinació 4 hores

desenvolupament - Flexió dels adjectius de la 3a declinació
Què estic aprenent? - Concordança de substantius i adjectius de 1a, 2a i 3a declinació.
PRÀCTICA: partida de Kahoot de concordança substantiu+adjectiu.
50
- Vocabulari científic relacionat amb les parts del cos
- Exercicis de traducció amb lèxic científic
-
ACTIVITAT D’EXPLORACIÓ: De rerum natura
Dinàmica de la sessió:
En grup es fa una activitat de debat on els alumnes investiguen en grups diferents científics romans (Hipàcia,
Galé, Metrodora, Vitruvi, Plini el Vell, Columela, …) i les seves aportacions, i després els han de defensar
responent una sèrie de preguntes per part del professor i dels seus companys (el docent porta preparada una
llista de preguntes per cada científic/a).
Activitats de - Repàs dels continguts treballats 1 hora

síntesi i - Exercicis pràctics de traducció i anàlisi de frases senzilles
estructuració - PREPARACIÓ EXPOSICIÓ:
Què he après de Els alumnes s'organitzen en grups de 4 per preparar una exposició sobre la ciència romana, on han de
nou? destacar l'ús del llatí en els termes científics relacionats amb les parts del cos, i elaboren els pòsters que siguin
pertinents per les exposicions. El professor assigna a cada grup un tema a cada grup d’entre els següents i
proporciona guies per cercar i tractar la informació: la cirurgia aplicada (ferides, lesions), les malalties i la seva
transmissió i cura, la ginecologia (a partir de Metrodora, Galé i altres), la cosmètica (amb Cleopatra la Física)
Activitats - Exposició de les presentacions. 3 hores

d’aplicació i - Reflexió final conjunta sobre l'experiència i l'aprenentatge adquirit.
transferència - Prova escrita competencial de la SA.
Com sé que ho he
après?
- Perspectiva de gènere: es garanteixen les intervencions de l’alumnat a l’aula per garantir que tothom participi en igualtat de condicions, i
51

problemes.

52
7.6 Situació d’aprenentatge VI: Beati Hispani
Títol Beati Hispani
Curs (nivell 4t ESO

educatiu)

Àmbit

En aquesta unitat didàctica l'objectiu és aprendre molt més sobre la ciutat romana i la gent que hi vivia. La finalitat és observar com la
ciutat romana encara és molt present a l'actualitat i també conèixer com devia ser el passat de la nostra ciutat d'una manera més
concreta.
Amb aquest objectiu en ment, els alumnes investigaran com era la vida a les ciutats dels antics romans, explorant les restes de
l’Empúries romana, i preparant una exposició dramatitzada sobre les ocupacions quotidianes d’un grup social concret, recordant els
coneixements apresos en les SA anteriors 8com ara les famílies romanes, els càrrecs religiosos i militars, etc)., així com preparant de
manera conjunta amb la classe una maqueta de la hipotètica ciutat de Castrum Kastellare, en la qual es basen per la seva exposició.
53
següents:
planificació, redacció, revisió, correcció i edició, i mobilitzant el coneixement sobre l’estructura de la llengua per promoure una capacitat àgil
de raonament i aprenentatge.
C5 Analitzar i valorar el patrimoni cultural, arqueològic i artístic romà, apreciant-lo i reconeixent-lo com a manifestació de la creació humana
i com a testimoni de la història, per identificar-hi les fonts d’inspiració i distingir els processos de construcció, preservació, conservació i

seva millora.
54

1. Descobrir la creació artística del món romà: característiques, simbologia i funcionalitat, les 1. Role-playing: activitat grupal on cada grup s’identificarà amb
tècniques innovadores que van emprar i els tipus d’edificis que van crear. una classe social romana i haurà d’investigar les
característiques i crear un objecte que identifiqui la classe
social (Activitat grupal).
2. Reconèixer els diferents edificis del món romà i la importància d’aquests a Hispania. 2. Exposició oral i entrega de PPT sobre les característiques
principals de la classe social i presentació a la classe de
3.Conèixer les diferents ciutats de Hispania de fundació romana. l’objecte realitzat.
3. Prova escrita competencial.
SABERS
1 Aprenentatge de l’abecedari i de la pronúncia del llatí, en connexió amb la seva permanència i influència en les llengües del Llatí: Llengua i Cultura
repertori lingüístic de l’alumnat a partir de llistes de mots seleccionats o de textos senzills.
comuna llatina de les llengües modernes, sobre la base de la lectura comparada de textos moderns redactats en diversos
idiomes.
55
arqueològiques...
mateixes.
Es preveuen cerques individuals i posades en comú, treball a partir de textos en llatí senzills i visualitzacions de vídeos per treballar el vocabulari de l’habitatge, la
ciutat i les declinacions 4a i 5a (tot revisant les 3 anteriors) a fi de construir els coneixements necessaris pel repte final.
A més, els alumnes treballaran en grups i parelles per preparar el seus rols en l’exposició i per la realització de les tasques.

Activitats inicials - Presentació de la S.A. : formació de grups, introducció a la activitat de teatre i als objectius. 2 hores
Què en sé? - Breu introducció a les declinacions 4a i 5a, comparant-les amb les 3 anteriors, per preparar els
alumnes per les següents activitats de la SA.
Activitats de - Context històric de la romanització d'Hispània: breu visió de la 2a Guerra Púnica (visualització vídeos 8 hores
desenvolupament - La importància de la llengua i la cultura romana a la península Ibèrica +
56
Què estic aprenent? - Característiques generals de la casa i ciutat romana: parts i funcions, principals edificis i càrrecs Sortida a
associats, classes socials… Empúries
- Els alumnes realitzaran una recerca sobre la vida quotidiana en les ciutats romanes, incloent aspectes (de 8 a 15:00
com l'arquitectura de les cases, els costums, les vestimentes i les activitats quotidianes. Aquesta aprox.)
investigació servirà com a base per a la caracterització detallada de la dinàmica de rol.
- Les declinacions llatines: distribuir entre els alumnes fragments de textos llatins relacionats amb la vida
quotidiana romana, emprant les 5 declinacions i els temps de present i imperfet, per la seva traducció,
anàlisi i comentari.
- Visita al jaciment arqueològic d’Empúries: realització del dossier de la sortida.
Activitats de - En equips de 3, l’alumnat haurà de dissenyar el plànol d'una casa romana, assignant-li les diferents 3 hores
síntesi i parts i funcions.
estructuració - Els alumnes en grups de rol preparen la seva exposició: material, suport audivisual, quin rol prendra
Què he après de cada membre…
nou? - ACTIVITAT : Presentació dels personatges romans. L’alumnat empra els coneixements apresos
de les 5 declinacions i dels temps de present i imperfet per descriure els personatges que
assumiran i les seves ocupacions redactant una sèrie de frases breus en llatí.
Activitats - ACTIVITAt: CASTRA KASTELLARUM. Entre el grup general, es debat sobre Cada grup construeix una 4 hores
d’aplicació i maqueta d’una part de la ciutat en petita escala, i un cop acabada, es junta amb les dels altres grups
transferència per així donar forma física a Castra Kastellarum.
Com sé que ho he - EXPOSICIONS: els grups exposen les seves investigacions, cada membre caracteritzat acordament al
après? seu rol (senador, legionari, matrona…).
- Un cop acabades les exposicions, els alumnes faran una prova escrita final dels continguts i sabers
treballats al llarg del curs.
57

problemes.

58
8. AVALUACIÓ DE L'ACTIVITAT DOCENT
Al llarg del curs i un cop finalitzat és important parar i fer-se una sèrie de preguntes per
reflexionar sobre el treball realitzat tant amb la programació didàctica com a les unitats.
És important fer-se una sèrie de qüestions sobre diferents aspectes. Per això ens podem
ajudar d'una rúbrica com la següent que ens pot guiar per saber si estem fent bé la nostra
feina i si hi ha alguna cosa que hem de modificar.
A. Gestió de l’aula 1 2 3 4 5
Planifico la intervenció a l’aula.
Exposo els objectius/finalitat/continguts de la Situació i sessió.
Explico amb correcció i claredat.
Dono instruccions concretes i faig preguntes pertinents.
Comprovo que entenguin les explicacions/ aclareixo dubtes si cal.
Treballo amb l'alumnat i ajudo a resoldre qüestions.
Dono pistes per corregir els errors.
Faig un resum final del que han fet a classe.
Conec l’alumnat.
Sóc coherent en l’aplicació de les normes
Tracto a l’alumnat amb respecte, l’animo i evito les comparacions.
Gestiono amb èxit els conflictes que es produeixin..
La classe comença puntual.
La classe acaba a l’hora prevista.
Durant la classe hi ha poques o cap interferència.
A la classe es fa un ús eficient del temps.
B. Comunicació 1 2 3 4 5
Sóc un buen comunicador.
El meu llenguatge és adequat.
Quan em dirigeixo al grup, miro tots els alumnes.
El meu to de veu és seré.
Busco interacció amb l’alumnat.
C. Desenvolupament de lactivitat docent. Activitats d'ensenyament-

aprenentatge. 1 2 3 4 5
Plantejo activitats amb diferent grau de dificultat.
Plantejo activitats variades al llarg de la sessió.
Plantejo activitats amb text i altres maneres de presentar la informació.

Poso exemples contextualitzats i propers als alumnes, sempre que sigui
possible.
Faig ús de fitxes o quaderns d'editorials amb les activitats seleccionades.
59
Utilitzo material propi correcte en contingut i format.
Utilitzo material manipulatiu, si és necessari.
Utilitzo recursos digitals, si és necessari.
Faig participar la majoria de l'alumnat.
Proporciono ajuda a l'alumnat amb més necessitats.
Utilitzo diferents estratègies per organitzar l'alumnat.
Aquest procés de reflexió personal es pot veure recolzat per un sondeig anònim que es
lliurarà a l'alumnat al final de cada trimestre, com el següent:
Puntua de 0 a 5 les següents preguntes, on 0 és molt desacord i 5 és molt
d'acord. 1 2 3 4 5
Les classes d'introducció de la unitat (la primera sessió en començar la unitat)
m'ha servit per a saber què haig d'aprendre en la unitat.
Els vídeos mostrat en classe i els textos llegits m'han semblat curiosos i m'han
ajudat a entendre conceptes.
Les activitats proposades en cada unitat han estat del meu interès
Les activitats proposades en cada unitat han servit per a entendre millor els
continguts.
Les activitats grupals m'han semblat útils i m'han ajudat a comprendre millor el
tema.
Les activitats de recerca m'han semblat interessants.
Les proves escrites m'han semblat correctes i adequades als continguts
donats al llarg de la unitat.
La correcció de les proves escrites i el seu posterior pla de recuperació m'ha
servit per a entendre els meus errors i estudiar de millor manera.
El temps dedicat a cada unitat ha estat el suficient.
La nota obtinguda en el trimestre es correspon amb el meu esforç personal.
Contesta breument a les següents preguntes:
Què canviaries o llevaries de les classes de llatí?
Què li diries a la professora?
Afegeix algun comentari.
60
9. BIBLIOGRAFÍA Y WEBGRAFÍA
Material de consulta per a la realització de la programació

● CENTRE DE RECURSOS EDUCATIUS ONCE BARCELONA. Orientacions a tenir en
compte en el procés d’Ensenyament/aprenentatge amb alumnes que tenen disfunció
visual cerebral. Generalitat de Catalunya. Departament d’Educació.
● Competències bàsiques de l’àmbit lingüístic. Generalitat de Catalunya. Departament
d’Educació.
● Direcció General d’Educació Secundària Obligatòria i Batxillerat (2018).
Competències bàsiques de l’àmbit personal i social. Generalitat de Catalunya.
Departament d’Educació.
● Direcció General d’Educació Secundària Obligatòria i Batxillerat (2015).
Competències bàsiques de l’àmbit digital. Generalitat de Catalunya. Departament
d’Educació.
● Direcció general de currículum y personalització (2020). Programar per competències
a l’educació secundària obligatòria. Generalitat de Catalunya. Departament
d’Educació.
● Decret 175/2022, de 27 de setembre, d’ordenació dels ensenyaments de l’educació
bàsica 5/13: document Matèries ESO. Llatí: Llengua i Cultura.
● SANMARTÍ, N. (2010). Avaluar per aprendre. L’avaluació per millorar els
aprenentatges de l’alumnat en el marc del currículum per competències. Generalitat
de Catalunya. Departament d’Educació. Direcció general de l’Educació bàsica i el
batxillerat.
● STROH, W. (2012). El latín ha muerto ¡Viva el latín! Subsuelo.
● V.V.A.A. (2020). Elaboració de la programació de les unitats didàctiques. Generalitat
de Catalunya. Departament d’Educació.
Materials per les classes

● CHAMBERS, A. (2015). Dime: Los niños, la lectura y la conversación. Fondo de
cultura económica de España.
● DURAN, M. (2016). Llatí 4. Casals.
● PETER V. JONES. Reading Latin: Text and Vocabulary.
● Garcia L. et alii (1999). Historia del mundo clásico a través de los textos. Alianza
Editorial.
● MÁRQUES GONZALEZ, N. (2019). Fake news de la Antigua Roma. Espasa.
● MOLIN B. (2018). Astérix: las citas latinas explicadas. Salvat.
● ORBERG H. (2011). Lingua Latina per se illustrata. Cultura Clásica. OVIDIO (2012).
61
Metamorfosis. Clásicos adaptados. Vivens Vives.
● V. AMIANO (2012). Peccata minuta. Ariel.
Traduccions de textos llatins

● AGUDO CUBAS, R. M. (1992). Suetonio, Vida de los doce Césares I. Gredos.
MEANA, M. J. – PIÑERO F. (1992). Estrabón, Geografía III-IV. Gredos.
● MORALEJO, J. L. (1979). Cornelio Tácito. Anales I-VI. Gredos. MORALEJO, J. L.
(1980). Cornelio Tácito. Anales XI-XVI. Gredos.
● V.V.A.A. (1998). Plinio el Viejo. Historia Natural III-VI. Gredos.
● VILLAR VIDAL, J. A. (1990). Tito Livio, Historia de Roma desde su fundación I-III.
Gredos.
● VILLAR VIDAL, J. A. (1993). Tito Livio, Historia de Roma desde su fundación
XXXI-XXXV. Gredos.
Webgrafia
● OMNES VIAE, de René Voorburg, https://www.omnesviae.org/
● DIVUS MAGISTER CRAFT (5 diciembre 2016). Insula romana – Roman apartment –
Latin – Minecraft. Youtube. https://www.youtube.com/watch?v=d22sGxMIzGk.
● DIVUS MAGISTER CRAFT (13 diciembre 2016). Domus romana – Roman house –
Latin–Minecraft. Youtube. https://www.youtube.com/watch?v=evJ7J1eqH2Y&t=22s
● LILLO REDONET, F. (7 marzo 2019). Día de la mujer. Epitafios romanos de mujeres
maltratadas. Blog de Fernando Lillo Redonet.
http://fernandolillo.blogspot.com/2019/03/dia-de-la-mujer-epitafios- romanos-de.html
● FERNÁNDEZ, JON. Article de la Vanguardia (2014)“El Latín sigue vivo”
https://www.lavanguardia.com/estilos-de-vida/20141017/54417114923/el-latin-sigue-v
ivo.html
● PASCUAL PEÑA, A. (13 junio 2019). El papel de la mujer en la Antigua Roma.
Academiaplay. https://academiaplay.es/el-papel-de-la-mujer-en-la- antigua-roma/
● UN PATRIMONIO DE CINE (23 marzo 2018). La Mujer en Carthago Nova. Capítulo
1: Vida privada. Youtube. https://www.youtube.com/watch?v=yQfPyUEgnOI
● UN PATRIMONIO DE CINE (6 abril 2018). La Mujer en Carthago Nova. Capítulo 2:
Momentos de una vida. Youtube. https://www.youtube.com/watch?v=e5kT4D5MAf
62
ANNEX
1. Rúbrica
1.1 per treballs escrits
Aspectes Just (0) Satisfactori (1) Notable (2) Excel·lent (3)

Informació a un El contingut La informació és força La informació és
Qualitat del
nivell molt mostra que s’ha clara i mostra una excel·lent: s’ha entès
Contingut
simplista. entès el que s’ha certa reflexió sobre el el tema, hi ha
treballat. tema. reflexions i
conclusions.
Confús, incomplert Les diferents L’organització és Mostra una
Organització
i sense una seccions tenen adequada i estan planificació acurada
del contingut
direcció clara. continguts però no relacionades entre si. que dóna una
hi ha relació ni seqüència lògica i
transició entre ells. clara.
Molts errors. Adequat malgrat Fluid i clar malgrat Fluid i amb bon nivell
Aspectes
Difícil d’entendre. alguns errors. alguns errors. lingüístic.
lingüístics
Poc elaborada. La presentació és La presentació és La presentació està
Ajuda
Poc visual. correcta però poc acurada i visual. força treballada i és
audiovisual
No fa servir atractiva. molt atractiva
imatges, gràfics, visualment
enllaços, etc.
Treball massa S’aprecia una Les tasques individuals El document mostra
Treball de grup
individual. No hi ha mica de estan relacionades discussió i planificació
relació entre les col·laboració en entre si. conjunta.
seccions. l’estructura global.
1.2 per treballs en grup

Només una part Quasi tothom s’ha Tothom ha col·laborat Tot el grup s’ha
Contribucions
del grup s’ha implicat i completat en el grup, encara implicat en el
al grup
implicat. les seves tasques. que amb nivells treball.
diferents.
Hi ha hagut No hi ha hagut La posada en comú Les discussions
Posada en
conflictes en les conflictes però no ha servit per planificar han ajudat a la
comú
tasques de tothom ha participat i resoldre dubtes cohesió del treball
discussió. en les discussions i d’equip.
planificacions.
Requereixen ajuda Han requerit ajuda El grup sovint ha El grup ha
Autonomía
constant en diverses ocasions trobat les respostes demostrat ser
per sí mateix capaç de treballar
de manera
autònoma i de
resoldre el repte
per sí sol.
63
1.3 per exposicions orals

Informació a un El contingut La informació és força La informació és
Qualitat del
nivell molt mostra que s’ha clara i mostra una excel·lent: s’ha entès
Contingut
simplista. entès el que s’ha certa reflexió sobre el el tema, hi ha
treballat. tema. reflexions i
conclusions.
Confús, incomplert Les diferents L’organització és Mostra una
Organització
i sense una seccions tenen adequada i estan planificació acurada
del contingut
direcció clara. continguts però no relacionades entre si. que dóna una
hi ha relació ni seqüència lògica i
transició entre ells. clara.
Poc clara. Clara i entenedora Fluida. El públic To de veu apropia i
Comunicació
Difícil d’entendre. en general. segueix amb interès. llenguatge precís. Fa
participar el públic.
Poc elaborada. La presentació és La presentació és La presentació està
Ajuda
Poc visual. correcta però poc acurada i visual. força treballada i és
audiovisual
No fa servir atractiva. molt atractiva
imatges, gràfics, visualment
enllaços, etc.
Treball massa S’aprecia una Les tasques individuals El document mostra
Treball de grup
individual. No hi ha mica de estan relacionades discussió i planificació
relació entre les col·laboració en entre si. conjunta.
seccions. l’estructura global.
1.4 per autoavaluar-se
S’ha de puntuar cada ítem del 0 al 3 de NOM DELS MEMBRES DEL GRUP
cada membre del grup.
0-Mai
1-Poques vegades
2-Sovint
3-Sempre
Accepta el repartiment de les tasques.
És responsable amb la part del treball
assignat.
Participa en les discussions del grup,
aportant
idees, clarificant...
Escolta activament als demés.
Accepta les opinions dels membres del
grup.
És respectuós i no entorpeix el treball del
grup
Anima i dóna suport a la resta del grup
Ha complert amb el seu rol?
64
Avaluació grupal i individual:
- Què he aportat al grup?

- Quins errors he comès?
- De què podem estar orgullosos?
- Quins errors hem comès com a grup?
- Què demanaria als membres del grup en el pròxim Treball Cooperatiu?
2. Mostres de materials emprats per les situacions d’aprenentatge o d’exercicis
- Alfabet llatí i normes de pronunciació
- Com es diu “mare” i “dos” en les següents llengües indoeuropees?
Català Castellà Italià Francès Anglès Alemany Grec Llatí

clàssic
Mare
Dos
65
- Fragment de l’article “El latín sigue vivo”, de Jon Fernández la Vanguardia
(2014)
[...] Seguro que, a priori, muy poca gente levantaría la mano motu proprio ante la pregunta
de si alguien sabe latín. Pero, de facto, todo quisqui utiliza el latín a diario, sin darse cuenta.
No es ningún rara avis ni ningún esnob quien en sus conversaciones habituales menciona
palabras y locuciones latinas como spa, referéndum, ultimátum, álbum, campus, júnior,
currículum vitae, dúplex, sui generis, tiquismiquis o, incluso, etcétera. La lista podría seguir
ad infinítum y se podría alargar in sécula seculórum. [...]
- Frases senzilles per analitzar i traduir:
1. Virorum clarorum fama numquam evanescit.

2. Matronae Romanae liberos custodiunt
3. Vulcanus, flammarum deus, deorum faber est et in Aetna officinam habet.
4. Tota Britannia aurum et argentum et alia metalla fert.
5. Notum est antiquum proverbium: “verba volant, scripta manent”.
6. Mater tua mala burra est.
- El cos humà
66
67

53868178q Llinas Bas Joan

Uploaded by

Document Information

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

53868178q Llinas Bas Joan

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

ÍNDEX

1.1 Justificació de la programació

1.2. Marc legal

Aquesta programació s'ha elaborat seguint la Resolució EDU/17/2020, de 13 de gener, de

● Resolució EDU/4037/2022, DE 21 de desembre, de convocatòria dels processos

La legislació educativa en la qual es basa aquesta programació s'organitza segons els

● Llei Orgànica 8/2013, de 9 de desembre, per a la millora de la qualitat educativa

-Currículum de l'ESO, Competències i Avaluació

● ORDRE ENS/108/2018, de 4 de juliol, per la qual es determinen el procediment,

-Organització i funcionament del Centre

● El Decret 102/2010, de 3 d'agost, d'autonomia dels centres educatius, on s'indica

-Atenció educativa específica

● El DECRET 150/2017, de 17 d'octubre, de l'atenció educativa a l'alumnat en el

La majoria d'ells són alumnes autòctons de la mateixa població o de les porblacions

2.1. Objectius generals d'etapa

Aquests objectius es troben reflectits en el DECRET 175/2022, de 27 de setembre,

2.2. Objectius específics de la matèria

Els objectius específics de la matèria de llatí es veuen reflectits en el Decret 175/2022 a

● El present de la llengua i la civilització llatines, recull els coneixements i

El present de la llengua i la civilització llatines

- Reconeixement de la importància de la civilització llatina en la configuració de la nostra identitat com a

- Presa de consciència de la importància d’aspectes geogràfics, històrics, culturals, polítics i lingüístics de la

Llengua llatina i plurilingüisme

Textos llatins i la seva transcendència

Interpretació de textos llatins

- Maneig de recursos fonamentalment digitals per a l’aprenentatge i estratègies bàsiques d’adquisició de

El llegat i el patrimoni romans

- Conscienciació de l’alumnat de la necessitat de participar en processos destinats a conservar, preservar i

- Establiment d’estratègies i adopció d’eines, analògiques i digitals, individuals i cooperatives, per a

Les competències es defineixen com la capacitat d'utilitzar els coneixements i habilitats de

3.1 Competències transversals

D'aquestes competències, quatre són considerades transversals i són treballades des de

En el següent quadre es llisten les competències transversals treballades principalment

Competència CC1. Analitzar i comprendre idees relatives a la dimensió social i ciutadana de la

CC2: Analitzar i assumir els principis i valors de la integració europea, l'ordenament

Competència CD1. Fa cerques avançades a Internet atenent a criteris de validesa, qualitat,

CPSAA 5. Planificar objectius a mitjà termini i desenvolupar processos metacognitius

3.2. Competències específiques de la matèria de Llatí

3.3. Continguts claus i Continguts Curriculars

Continguts clau Continguts curriculars

1. Estratègies de comprensió escrita. • Organitzadors gràfics.

2. Lèxic i semàntica. • Camps semàntics d’ús quotidià (Salutationes,

4. Sintaxi • Oració simple.

5. Pragmàtica. • Gèneres de text.

7. Cerca i gestió de la informació lingüística. • Arrels i desinèncie.

8. Ús d’eines de consulta lèxica. • Diccionaris (en paper i/o en línia).

9. Estratègies de producció oral. • Adequació al context, claredat de la pronúncia,

10. Estratègies d’interacció oral. • Escolta activa.

11. Fonètica i fonologia. • Regles de pronúncia del llatí clàssic.

12. Geografia i organització territorial de la Roma • Interpretació de models geogràfics.

13. Fets principals de la història de Roma • Cronologia.

15. La dona en el món romà • Importància de la dona en la política, la societat, la

D'acord amb la metodologia didàctica establerta en el Decret 175/2022, i recollida en el

4.2. Activitats i estratègies d'ensenyament-aprenentatge

Quant al desenvolupament de les unitats didàctiques, insistirem en la relació existent

En cada unitat, es presentarà un vocabulari mínim relacionat amb els conceptes

4.4. Organització de l'aula:

4.5. Ús de les TIC:

Seguint la metodologia didàctica establerta en el Decret 175/2022, se’ns presenten els

5.1 Procediments i instruments d’avaluació

5.2 Criteris de qualificació

6.2 Mesures curriculars

Títol Memento Mori

Curs (nivell 4t ESO