Carretera

Clau
Tipus d'estudi
IA-NG-10030
Ttol abreujat
DOCUMENT PREVI AMBIENTAL

Xarxa
NOVA CARRETERA DES DEL PK 375+200 DE LA C-31 AL PK 34+000 DE LA C-260. SIURANA CASTELL D'EMPRIES
BSICA PRIMRIA
Classe d'obra
MILLORA GENERAL
Subclasse d'obra
Data de redacci
NOVA CARRETERA
Carreteres
FEBRER 2012
Punts quilomtrics
0+000 AL 6+000
Direcci General de Carreteres
Localitats
SIURANA, RIUMORS, FORTI, CASTELL D'EMPRIES
Comarques
ALT EMPORD
Documents
MEMRIA I PLNOLS
Empresa consultora
EGAM S.L.
Autor/es
JOAN BORRELL I RUSCALLEDA GERGIA RODOREDA I BARTRS
Exemplar
Tom
I
DOCUMENT PREVI AMBIENTAL. MILLORA GENERAL. NOVA CARRETERA. DES DE PK 375+200 DE LA CARRETERA C-31 AL PK 34+000 DE LA C-260. TRAM: SIURANA CASTELL DEMPRIES CLAU: IA-NG-10030
Millora general. Nova carretera. PK 375+200 de la C-31 al PK 34+000 de la C-260. Tram: Siurana Castell dEmpries Document previ ambiental
NDEX
MEMRIA ...........................................................................................................................1 1. INTRODUCCI ........................................................................................................... 1 1.1. OBJECTE I JUSTIFICACI DEL DOCUMENT PREVI.......................................... 1 1.2. ANTECEDENTS ................................................................................................... 1 2. LOCALITZACI DEL PROJECTE ............................................................................... 3 2.1. LOCALITZACI GEOGRFICA I EMPLAAMENT .............................................. 3 3. DESCRIPCI I JUSTIFICACI DEL PROJECTE........................................................ 4 3.1. DESCRIPCI DE LES PRINCIPALS CARACTERSTIQUES DEL PROJECTE.... 4 3.2. JUSTIFICACI DEL PROJECTE .......................................................................... 5 4. DESCRIPCI DEL CORREDOR OBJECTE DESTUDI .............................................. 6
5. CARACTERITZACI O DIAGNSTIC AMBIENTAL DE LA ZONA DEL PROJECTE.. 8 5.1. MARC TERRITORIAL ........................................................................................... 8 5.2. MEDI FSIC........................................................................................................... 8 5.2.1. Clima ............................................................................................................. 8 5.2.2. Medi atmosfric ............................................................................................. 9 5.2.3. Medi acstic .................................................................................................10 5.2.4. Geologia i geomorfologia..............................................................................11 5.2.5. Edafologia ....................................................................................................12 5.2.6. Hidrologia superficial i subterrnia ................................................................13 5.3. MEDI BITIC .......................................................................................................14 5.3.1. Vegetaci i usos del sl ................................................................................14 5.3.2. Fauna i connectivitat ecolgica.....................................................................16 5.3.3. Paisatge .......................................................................................................17 5.3.4. Patrimoni natural ..........................................................................................18 5.4. PATRIMONI CULTURAL......................................................................................19 5.5. MEDI SOCIOECONMIC ....................................................................................20 5.5.1. Infraestructures.............................................................................................20 5.5.2. Poblament i activitats socioeconmiques......................................................20 5.5.3. Planejament urbanstic .................................................................................21 6. ANLISIS DELS PRINCIPALS IMPACTES ................................................................25 6.1. ANLISI AMBIENTAL DEL CORREDOR.............................................................25 6.2. TAULA RESUM ANLISI AMBIENTAL DEL CORREDOR O AMBIT DESTUDI ..29
PLNOLS
Enginyeria, Estudis i Gesti Ambiental SL
MEMRIA
Millora general. Nova carretera. PK 375+200 de la C-31 a PK 34+000 de la C-260. Tram: SiuranaCastell dEmpries Document previ ambiental
1. INTRODUCCI
1.1. OBJECTE I JUSTIFICACI DEL DOCUMENT PREVI
El projecte objecte destudi, la nova carretera que preveu connectar la C-31(Figueres-la Tallada dEmpord) amb la C-260 (Figueres-Roses) passant per Forti i Riumors, queda classificat dins del Grup 6 de lAnnex I del Reial Decret Legislatiu (RDL) 1/2008, de 11 de gener, pel qual saprova el text refs de la Llei dAvaluaci dImpacte Ambiental de projectes, sent aix necessari, tal i com estipula larticle 3 del RDL 1/2008, la redacci dun Estudi dImpacte Ambiental que ha danar precedit dun Document Previ Ambiental. Aix, lobjecte daquest document previ ambiental respon a les determinacions recollides als articles 5 i 6 del RDL 1/2008. Aquest document t com a objecte presentar i emmarcar les caracterstiques ms rellevants del projecte a realitzar, a efectes diniciar el trmit davaluaci ambiental, amb la finalitat que lautoritat ambiental competent defineixi el contingut i labast de les qestions que hauran de ser recollides a lEstudi dImpacte Ambiental. Es tracta doncs dun document previ a la redacci de lEstudi dImpacte Ambiental, que caracteritza a mode general i des de la vessant ambiental lmbit que es veur afectat pel desenvolupament del projecte objecte destudi. Aix, el document previ avalua els traats contemplats a lestudi informatiu de Millora general. Nova carretera. Des de PK 375+200 de la carretera C-31 al PK 34+000 de la C260. Tram: Siurana Castell dEmpries. Clau: EI-NG-10030. En data de presentaci daquest document previ, lestudi informatiu no ha desenvolupat encara les alternatives de manera que aquest document pren com a referncia el traat proposat per lOrdre dEstudi (ordre nm. 100603) amb un mbit destudi de 500 m per banda daquest traat.
1.2. -
ANTECEDENTS
Estudi informatiu. Millora general. Nova carretera. Des de PK 375+200 de la carretera C-31 al PK 34+000 de la C-260. Tram: Siurana Castell dEmpries. Clau: EI-NG10030 (en redacci) Estat de dimensions i caracterstiques de lobra executada Millora general. Desdoblament de la carretera C-260. PK 32+300 AL PK 35+000. Tram: Vila-Sacra Castell dEmpries. DG-9032.5.A1-OE (Setembre 2006) Projecte constructiu. Millora General. Desdoblament de la carretera C-260 del PK 32+300 al PK 35+000. Tram: Vila-Sacra Castell Dempries. Clau: DG-9032.5 (Juliol 2004)
Estat de dimensions i caracterstiques de lobra executada Millora general. Condicionament de la C-31 i C31-F, antiga C-252 de Cor a Garriguella. PK 373+130 a PK 380+240 de la C-31i PK 35+370 a PK 35+380 de la C31F. Tram: Torroella de Fluvi Figueres. Clau: AG-99233-OE (Abril 2004). Projecte constructiu. Millora general. Condicionament de la C-31 i C31-F, antiga C252 de Cor a Garriguella. PK 373+130 a PK 380+240 de la C-31i PK 35+370 a PK 35+380 de la C31F. Tram: Torroella de Fluvi Figueres. Clau: AG-99233 (Abril 2001).
2. LOCALITZACI DEL PROJECTE

2.1. LOCALITZACI GEOGRFICA I EMPLAAMENT
Lestudi informatiu objecte daquest estudi subica a la comarca de lAlt Empord, afectant els termes municipals de Siurana, Riumors, Forti i Castell dEmpries. Es tracta duna nova carretera de 6 km de longitud que sinicia a Siurana, al PK 375+200 de la C-31 (Figueres-la Tallada dEmpord) mitjanant un nou enlla a diferent nivell, i connecta amb la C-260 (Figueres-Roses) al PK 34+000 a Castell dEmpries mitjanant un enlla a nivell. Aquesta nova carretera inclou les variants de Riumors i Forti. La nova carretera transcorre des de lenlla amb la C-31 en direcci nord-est recolzant-se al llarg dels primers 400 m a la traa de lactual carretera GIV-6215. A partir daquest punt la nova carretera continua per lest del nucli urb de Riumors en forma de variant fins a trobar la carretera existent GIV-6214, just passat el nucli de Riumors. Al llarg duns 300 m, la nova carretera aprofita aquest eix existent de connexi entre els nuclis de Riumors i Forti per, posteriorment, tornar a fer un gir cap a lest per tal de rodejar Forti fins a trobar lactual GIV-6213, just passat el nucli de Forti i el rec den Dorra. A partir daquest punt el nou eix viari transcorre recolzant-se sobre la GIV-6213 aproximadament 1 km fins a lenlla amb la C-260. Val a dir que lmbit per on es preveu transcorri la nova carretera s un espai pla i eminentment agrcola, on es localitzen gran quantitat de camins i recs associats a ls agrcola principal de lespai. Lmbit estudiat (500 m per banda de la traa de lOrdre dEstudi) inclou conreus herbacis intensius de regadiu i de sec (ferratges i cereals), i en menor grau a zones de cultiu arbori (tant de sec com de regadiu). Lespai estudiat resta atravessat per un mplia xarxa de recs i canals aix com per mltiples camins.
3. DESCRIPCI I JUSTIFICACI DEL PROJECTE
3.1.
DESCRIPCI DE LES PRINCIPALS CARACTERSTIQUES DEL PROJECTE
A continuaci es detallen les principals caracterstiques que es defineixen a lOrdre dEstudi (nm. 100603) i que lEstudi Informatiu Millora general. Nova carretera. Des del PK 375+200 de la carretera C-31 al PK 34+000 de la C-260. Tram: Siurana Castell dEmpries. Clau: EI-NG-10030 haur de desenvolupar. Lordre destudi amb data de 22 de juny de 2010 contempla que el recorregut daquesta traa sestn al llarg de 6 km considerant la construcci duna carretera convencional 1+1 sobre terreny pla per a una velocitat de 80 km/h, que formar part de la xarxa comarcal de carreteres. Les dades que es poden extreure de lanlisi de lordre destudi sn les segents: Tipus destudi: Estudi informatiu Classe dobra: Millora general Nova carretera Longitud aproximada: 6 km Municipis afectats: Siurana, Riumors, Forti, Castell dEmpries Comarques: Alt Empord Tipus de xarxa: Comarcal Tipus de via: Carretera convencional 1+1 Tipus de terreny: Pla Velocitat de projecte: 80 km/h Secci tipus: 7/9 Observacions: la connexi amb la C-31, PK 375+200 ser a diferent nivell. La resta de connexions (GIV-6215, GIP-6214, GIV-6213 i C-260) seran interseccions a nivell. Lorigen de lestudi sinicia amb un nou enlla a la carretera C-31 de Figueres a la Bisbal dEmpord, al PK 375+200, i transcorre, recolzant-se el mxim possible en els traats actuals de la GIV-6215, GIV-6214 i GIV-6213 i sempre evitant el pas de la nova carretera per linterior dels nuclis urbans de Riumors i Forti. Aix la nova carretera inclou les variants pel costat est dels nuclis de Riumors i Forti, fins a connectar amb la C-260 de Figueres a Roses mitjanant la rotonda existent al PK 34+000.
3.2.
JUSTIFICACI DEL PROJECTE
El Pla Territorial de les Comarques Gironines (PTCG en endavant) proposa un seguit dinfraestructures viries en el conjunt del sistema dinfraestructures de mobilitat del territori per tal de millorar i optimitzar els corredors existents, reforar les relacions interiors, tenir en compte les sobrecrregues relacionades amb lestacionalitat de la poblaci i la xarxa de connectivitat entre el pobles petits. En aquest sentit, el Pla proposa estudiar la creaci dun eix secundari entre Vilacolum (C31) i Peralada (N-260) passant per Riumors, Forti, Castell dEmpries (C-260) i Vilanova de la Muga, que permeti crear una alternativa a lactual carretera de Sant Pere Pescador (GIV-6216) que travessa el Parc Natural dels Aiguamolls de lEmpord. Lestudi informatiu objecte destudi correspon a una part daquesta proposta dactuaci del PTCG, concretament al tram situat entre la carretera C-31 a Siurana i la C-260 a Castell dEmpries. Aquest eix es preveu que pugui canalitzar el trnsit entre la C-31 i la C-260 (principal accs a Roses); lOrdre dEstudi determina la nova carretera shaur de recolzar en la mesura que sigui possible amb les actuals carreteres existents en lmbit, que sn la GIV6215 i GIV-6213; aix mateix les connexions nord de Riumors i sud de Forti shauran dunificar en un nic eix mitjanant la GIP-6214, preferiblement pel costat est. LEstudi dImpacte Ambiental tindr per objecte obtenir lalternativa ms adequada dentre aquelles proposades per tal de definir la nova carretera daccs a Castell dEmpries des de la C-31.
4. DESCRIPCI DEL CORREDOR OBJECTE DESTUDI

En el present document previ ambiental es caracteritza i savalua, de mode genric, limpacte ambiental que es gener fruit de lexecuci de la nova carretera entre la C-31 i la C-260. En data de redacci daquest document previ (febrer 2012) lestudi informatiu Millora general. Nova carretera. Des del PK 375+200 de la carretera C-31 al PK 34+000 de la C-260. Tram: Siurana Castell dEmpries. Clau: EI-NG-10030 no ha desenvolupat encara les alternatives a estudiar de manera que sha pres com a mbit objecte daquest document previ la traa de lOrdre dEstudi (nm. 100603) i un espai de 500 m per banda daquesta traa. En termes generals, el corredor delimitat transcorre de sud a nord, amb una longitud de 6 Km i a travs de zones majoritriament agrcoles des del lmit nord-est de Siurana (C-31) creuant els termes municipals de Riumors i Forti fins a la connexi amb la carretera C260 de Castell dEmpries. El corredor sinicia a la carretera C-31, al terme municipal de Siurana i al pK 375+200 daquesta carretera. Al llarg dels primers 400 el traat de lOrdre dEstudi esdev coincident amb lactual carretera GIV-6215, de manera que el corredor estudiat es desenvolupa al llarg daquesta carretera local prenent direcci nord-est. En aquest tram inicial, completament planer aix com tota la resta del traat, predominen dues tipologies dusos del sl, els conreus herbacis de sec (mplies parcel.les amb poca presncia de recs) i els conreus arboris de sec (concentrats al sector sud-oest, tm de Siurana); destacar la presncia del rec Sirvent que sarticula pel sector sud-est de lmbit, sense estar afectat per la traa de lOrdre destudi per si dins de lmbit destudi. Desprs daquests 400 m la traa pren direcci nord-est, deslligant-se de lactual carretera GIV6215 i endinsant-se vers una zona agrcola dominada pels conreus herbacis intensius de regadiu i de sec i per una mplia i extensa xarxa de recs (tots afluents del rec Sirvent). Aquests conreus sn parcel.les petites circumdades totes elles per recs (molt probablement es tracta dantigues closes, com per exemple la Closa Major), la majoria dels quals porten associada vegetaci ja sigui canys o altres espcies de ribera. Desprs de recrrer gaireb 1,5 km en direcci nord-est i ja a lalada del nucli de Riumors, la traa pren direcci nord circumdant aix, pel sector est la poblaci de Riumors. Al sector est de la traa continua el mateix tipus de paisatge (conreus herbacis intensius i algun arbori pomeres-rodejats dun gran nombre de recs, a destacar el rec Saliner). El sector dret de la traa hi ha el nucli urb de Riumors aix com un granges que se situen a lentorn del nucli, destacar tamb la menor presncia de recs al sector oest de la traa i la major presncia de conreus herbacis de sec amb parcelles ms mplies. Desprs d1,5 Km en direcci nord, la traa pren direcci oest fins anar a trobar la carretera actual GIV6214 (coincident amb el lmit de tm de Siurana amb Forti). Al sector est de la traa hi ha una clara disminuci dels recs agrcoles (malgrat continuen sent-hi presents) i la parcelles agrcoles presenten majors dimensions; el sector oest de la traa est dominat per camps de conreu, pocs recs i per alguna edificaci agrcola i ramadera i alguns equipaments municipals. La traa de lOrdre destudi segueix el traat de la GIV-6214 fins
uns 500 m on seguidament pren direcci nord-est durant 1,5 Km, deixant a loest el nucli de Forti. Al llarg daquest espai els usos predominants continuen sent agrcoles, es tracta, per, de parcel.les de conreus herbacis intensius de regadiu i de sec de majors dimensions que les del nucli de Riumors (sector est). Aquests conreus tamb estan rodejats per recs i drenatges, destacant el rec Saliner i el rec Madral, ambds interceptats per la traa. Desprs daquest recorregut la traa torna a prendre direcci nord, creua el rec den Dorra i segueix el traat de la carretera GIV-6213 fins a enllaar amb la carretera C-260 (pK 34+000). Al llarg daquest recorregut el paisatge i usos del sl esdevenen una continuaci dels usos descrits; afegir que els recs interceptats i presents en aquesta zona sn afluents del rec den Dorra i sacompanyen del tamarigar.
5. CARACTERITZACI O DIAGNSTIC AMBIENTAL DE LA ZONA DEL PROJECTE
5.1.
MARC TERRITORIAL
El traat objecte daquest estudi subica a la comarca de lAlt Empord, a lespai comprs entre els rius Muga i Fluvi situat a linterior de la plana de lEmpord, afectant els termes municipals de Siurana, Riumors, Forti i Castell dEmpries. Es tracta dun espai reblert de sediments alluvials que ha possibilitat la implantaci del principal s del sl de la zona, lactivitat agrcola. Linici de lmbit en estudi es localitza al sud, a la intersecci amb la C-31 a Siurana, i finalitza a la C-260 situada al nord, al terme municipal de Castell dEmpries. Enmig shi localitzen dos petits nuclis urbanitzats compactes (Riumors i Forti) que sintegren a la matriu agrria prpia de la plana, la qual es troba relligada per una important xarxa de camins, recs i drenatges. Des dun punt de vista geomorfolgic, la horitzontalitat i lescs pendent s el tret caracterstic del relleu de lmbit destudi. Les cotes de lmbit objecte destudi se situen entre els 2 i 10 metres, trobant-se les zones ms planeres al llarg del sector est. s remarcable tamb la presncia delements caracterstics del paisatge empordans com sn els paravents de xiprers i pollancres . Per ltim, afegir que a lest de lmbit, arran de costa, es localitza un important espai dinters natural protegit. Es tracta de lespai PEIN i Xarxa Natura 2000 Aiguamolls de lEmpord. Part del territori situat entre els Aiguamolls i els nuclis de Forti i Riumors, i per tant dins lmbit destudi, est catalogat pel Pla Territorial de les Comarques Gironines (PTCG) com a Espai dinters connector. Afegir que la resta de lmbit destudi resta catalogat, segons el PTCG com a sl de protecci especial i sl de dinters agrari i paisatgstic.
5.2.
MEDI FSIC
5.2.1. Clima El clima general de la zona destudi s de tipus mediterrani martim subhumit i subrid de terra baixa tipus Perpiny i subtipus Sant Feliu de Guxols (meridional). Es tracta dun clima tpic de contrades litorals de lextrem nord-est de Catalunya exposades al vent del nord (tramuntana). El perode subhivernal s llarg (entre 3 i 5 mesos) com tamb ho s lestiu, dins el qual hi ha 2 mesos rids i 1 de peririd.
ATLES CLIMTIC DE CATALUNYA EN FUNCI DE LNDEX THORNTHWAITE
mbit destudi
Font: elaboraci prpia en base a la Cartografia de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya.
Les precipitacions es distribueixen duna manera irregular dun any a l'altre, per tenen una marcada estacionalitat, produint-se els mxims de precipitaci a la primavera i tardor i el mnim a lestiu, amb perode rid llarg. Segons aix, la vegetaci climcica correspondria a lalzinar litoral (Quercetum ilicis galloprovinciale).
Taula 1. Relaci de les temperatures i precipitacions de lestaci de Castell dEmpries
CASTELL DEMPRIES Mitjana anual Temperatura Mxima de mitjanes mensuals Mnima de mitjanes mensuals Precipitaci Precipitaci anual 14,9C 21,2 C 8,9C 468,6 mm
5.2.2. Medi atmosfric Lrea destudi est inclosa en la zona de qualitat de laire 9 Empord. Aquesta rea presenta nuclis urbans de grandria mitjana i petita, amb una marcada estacionalitat en la poblaci a causa del turisme. Les rees rurals representen la major part del seu territori. Aquest fet implica nivells baixos demissions difuses provinents dactivitats domstiques i del trnsit urb. Hi ha pocs focus industrials, que afecten bsicament un 20% dels
10
municipis, predominant els de tipus B (material per a la construcci, fabricaci de cermica i similars) A grans trets, el territori on subica la zona de qualitat de laire 9 s una franja litoral que sendinsa cap a linterior en una plana, i que es veu sovint afectada per la tramuntana. Quan no hi ha vent, la dispersi dels contaminants es produeix pel rgim de brises.
Taula 2. Alguns dels parmetres de contaminaci atmosfrica estudiats a lestaci de la Bisbal dEmpord, en funci de les dades disponibles, corresponents a lany 2010.
CONTAMINANT Mitjana anual (g/m3)
Cd 0.2
As 0.5
Ni 2,2
Pb 0.01
PM(10) 20
5.2.3. Medi acstic La zona destudi transcorre per un entorn rural amb presncia dhabitatges allats, situats al llarg del corredor avaluat, i dos nuclis urbans (Riumors i Forti). Es tracta per tant, dun zona de sensibilitat acstica alta. Els habitatges situats al medi rural es correspondrien amb una sensibilitat de tipus A3 i les zones del nucli urb de Riumors i Forti es correspondrien amb una sensibilitat acstica alta de tipus A4 (predomini del sl ds residencial). Cal tenir en compte per, que la sensibilitat acstica dels receptors la defineix el municipi a travs del mapa de capacitat acstica. En aquest cas, degut a que els mapes de capacitat acstica daquests municipis no estan aprovats, sassocia una sensibilitat acstica tenint en compte ls del sl, segons el que determina lAnnex 1 del Decret 176/2009, pel qual saprova el Reglament de la Llei 16/2002:
Taula 1. Valors lmit dimmissi (Annex 1).
Zones de sensibilitat acstica i usos del sl Zona de sensibilitat acstica alta (A) (A2) Predomini del sl ds sanitari, docent i cultural (A3) Habitatges situats al medi rural* (A4) Predomini del sl ds residencial 55 57 60 55 57 60 45 47 50 Valors lmit dimmissi en dB(A) Ld (7-21 h) Le (21-23 h) Ln (23-7 h)
(*) Per infraestructures existents i per a usos del sl A2, A3 i A4, el valor lmit dimmissi sincrementa en 5 dBA.
s important destacar, que a la part inicial i final de lmbit hi transcorren dues carreteres existents (C-31 i C-260) i al llarg de lmbit hi transcorren les carreteres GIV-6213, GIV6214 i GIV-6215, que determinen lambient sonor dels habitatges que es troben al seu entorn. Per altra banda, dins lmbit destudi shi troben habitatges allats que es troben en ambients rurals ms sensibles.
11
De forma general es considera com a possibles receptors els habitatges emplaats a una distncia aproximada de 200 m a lentorn de leix principal de cada alternativa proposada. Aix, tot i no conixer els traats exactes de les alternatives, shan localitzats els segents possibles receptors. Es tracta dels mateixos receptors en ambds casos: Riumors (nucli urb) Riumors nord Forti (nucli urb) i especialment el dispensari mdic (CAP) i el CEIP Teresa de Pallej. Diversos habitatges allats
Lentrada en funcionament de la nova carretera suposar un augment dels nivells dimmissi sonora a lentorn de la traa al llarg de tot lmbit destudi. Les zones on aquest augment ser ms notori sn les zones rurals on shi situen habitatges allats, que actualment es troben ms allunyats de les infraestructures existents: la C-31 i C-260 a linici i final de lmbit i les GIV-6213, GIV-6214 i GIV-6215 que transcorren al llarg de lmbit. Tenint en compte que lorografia planera i la manca de masses boscoses, facilitaran la dispersi del soroll a lentorn de les traces, es preveu un impacte acstic considerable en els diferents habitatges de lentorn. Sn especialment sensibles els nuclis urbans per la presncia dun major nombre de receptors potencials i els habitatges allats que actualment es troben ms allunyats de qualssevol infraestructura. Per les alternatives que es proposen, es preveu que es puguin superar els valors lmit dimmissi establerts per la legislaci vigent en alguns dels receptors definits; especialment, pel que fa als habitatges allats situats al nord de lmbit, en la zona en que les traces transcorren ms allunyades de les carreteres existents.
5.2.4. Geologia i geomorfologia Lrea destudi es troba situada a la zona central de la Plana de lEmpord, depressi dorigen tectnic. Les lnies de falla, dorientaci nord-oest i sud-est, generades en el Mioc, son les responsables de lenfonsament progressiu doest a est del territori, donant lloc al contrast entre la plana i les muntanyes que lenvolten.
12
mbit destudi Font: Mapa geolgic de Catalunya 1:250.000, Institut Cartogrfic de Catalunya.
La depressi formada ha estat reblerta mitjanant laportaci sedimentria dels rius procedents dels relleus vens; a lAlt Empord, han estat principalment la Muga i el Fluvi. La deposici de sediments ha perms lavan progressiu de la lnia de la costa. Els aiguamolls litorals en sn un exemple. Pel que fa concretament a lmbit destudi, destaca el fet que al sud i sud-oest es localitza un espai format per lutites, margues, gresos i conglomerats, creuada per una falla en direcci NO-SE. La resta de lespai es troba ocupat per les graves, sorres i llims de lHoloc tpiques de la plana sedimentria alluvial.
5.2.5. Edafologia Segons la classificaci de sls de la FAO, a la zona destudi shi desenvolupen dos tipus sls: fluvisls i cambisls. Per una banda, els fluvisols sn sls joves desenvolupats sobre materials alluvials, de tipus utric. Sn sls que han rebut successivament aportacions de materials alluvials o colluvials. Es tracta de sls amb heretatge dominant de tipus mineral. Les
13
caracterstiques morfolgiques, fsiques i qumiques sn molt favorables per al creixement de les plantes, per la qual cosa sn sls ds agrcola intensiu, i de gran importncia econmica. Els sls associats a aquesta unitat sn els glesls. Es tracta de sls hidromorfs, s a dir, sls amb saturaci temporal o permanent daigua que afecta la quasi totalitat del perfil i provoca una reducci del ferro acompanyada freqentment de la mobilitzaci i migraci localitzada daquest element. Per altra banda, els cambisls es caracteritzen per ser sls amb lixiviaci dominant, s a dir, hi ha una prdua dions dels horitzons ms superficials cap als ms profunds. Els sls associats a aquests tipus de sls sn les redzines i els regosls calcrics. Per ltim, esmentar que el Reial Decret 9/2005, de 14 de gener, estableix la relaci dactivitats potencialment contaminants del sl i els criteris i estndards per a la declaraci de sls contaminats. Aquest Reial Decret t per objecte establir una relaci dactivitats susceptibles de causar contaminaci al sl, aix com adoptar criteris i estndards per a la declaraci de sls contaminats. Lactivitat que es pretn desenvolupar en lmbit destudi (transport terrestre) sinclou a lannex I del RD 9/2005, com a activitat potencialment contaminant del sl, per tant, shaur delaborar un informe preliminar de situaci amb els continguts que sestableixen a lannex II daquest RD i amb lobjectiu principal de valorar la possibilitat de que shagin produt o es produeixin contaminacions significatives del sl on semplaa aquesta activitat.
5.2.6. Hidrologia superficial i subterrnia Pel que fa a la hidrologia superficial, el curs fluvial de major entitat proper a lmbit destudi s la Muga. Aquest riu se situa uns 500 m al nord de la C-260, dins el terme municipal de Castell dEmpries, sense veures directament afectat per la traa objecte destudi. Lmbit destudi es caracteritza, especialment el sector est (ms dens a lalada de Riumors), per est teixit per una mplia xarxa de recs, squies i drenatges que circulen al llargs dels marges dels conreus. Es tracta duna mplia zona inundable que antigament estava ocupada per estanys i aiguamolls que varen ser dessecats per reconvertir-la en terres de conreu; els recs sutilitzen pels conreus de regadiu. La major part lmbit destudi pertany a la conca del Rec Sirvent i en segon terme al Rec den Dorra. El Rec Sirvent s una squia que transcorre pel lmit est de Siurana i pel sud de Riumors, i que desprs de creuar la C-31 pren direcci oest est per, finalment, desguassar al nord de la desembocadura del Fluvi desprs de travessar Sant Pere Pescador. El Rec den Dorra, situat ms al nord, s una squia que circumda el nucli de Forti per loest, creua la carretera GIV-6213 i pren direcci sud-est vers els Aiguamolls
14
de lEmpord. Aquest rec prov de la riera dAlguma, afluent del riu Manol, sent el seu origen a Sta Llogaia dAlguma. Gran quantitat daltres cursos fluvials de menor entitat tributen al Rec Sirvent, sent els que hi desguassen per lesquerra els que drenen la plana per on transcorre lmbit destudi i corredor. Entre aquests cursos cal destacar els que es veuen directament afectats corredor objecte destudi. De sud a nord sn: Rec de Caus Rec Merdaules Rec del Saliner Rec del Rac Rec Madral Pel qu al Rec del Mol den Dorra, al llarg de lmbit estudiat, hi drenen menor quantitat de torrents, sent el rec dels Piconers el principal tributari. Pel que fa a les aiges subterrnies, la major part de la zona destudi es troba sobre una massa daigua continguda en els materials sedimentaris, equivalents a les terrasses fluvials 1 i 2, de rebliment de les planes dels rius Fluvi i Muga (A10). La litologia dominant s gravosa i sorrenca amb presncia de llims i argiles. El conjunt de sediments poden agrupar-se en dues principals unitats aqferes: - Aqfer superficial de la plana alluvial del Fluvi i la Muga (4011A11), i - Aqfer profund de la plana alluvial del Fluvi i la Muga (4011A12). Aquest aqfer sinclou dins el Decret 328/1988, d'11 d'octubre, pel qual s'estableixen normes de protecci i addicionals en matria de procediment en relaci amb diversos aqfers de Catalunya. Per ltim, afegir que lrea destudi es troba inclosa en el Decret 476/2004 com a zona vulnerable per contaminaci de nitrats.
5.3.
MEDI BITIC
5.3.1. Vegetaci i usos del sl La zona destudi correspon fitogeogrficament a la terra baixa mediterrnia, concretament al domini de lalzinar litoral amb marfull (Quercetum ilicis galloprovinciale). La vegetaci potencial associada als cursos fluvials amb cabal constant daigua correspon a comunitats forestals com la salzeda i lalbereda. Lactivitat humana a la plana empordanesa ha generat una intensa transformaci del territori, especialment pel condicionament de lespai per dur a terme activitats agrcoles.
15
Aquest fet ha produt una reducci gaireb total de la superfcie original de vegetaci potencial, tant de la plana com de les comunitats associades als espais fluvials. Actualment lmbit destudi es caracteritza per ser una zona ocupada principalment per camps de cultiu de diversa tipologia. El tipus ms extens correspon a conreus herbacis intensius, especialment de regadiu (antigues closes) i de sec, com sn els ferratges, i sobretot cereals com el blat (Triticum sp.), lordi (Hordeum sp.) i la civada (Avena sativa). Aquesta agricultura sovint va lligada a explotacions ramaderes de porc o bov. Enmig daquesta important matriu agrcola shi localitzen tamb cultius arboris de sec com lolivera (Olea europaea) a la zona sud de lmbit (t.m. de Siurana) , i de regadiu, com s el cas de les parcelles destinades al conreu de pomeres (Pyrus malus) disperses de forma puntual al llarg de tot lmbit. Tamb es troben espais ocupats per conreus dhorta localitzats majoritriament a lentorn dels nuclis urbans de Riumors i Forti; plantacions arbries puntuals de pi pinyer i pollancres; i herbassars producte del descans dels conreus herbacis. Tamb cal destacar la presncia de comunitats ripries dins lmbit destudi. En primer lloc, tot i la seva escassa distribuci al llarg de lmbit, es diferencia la vegetaci prpiament de ribera, present a la Muga i a altres cursos fluvials com s el Rec Piconers, el Rec Madral (a Forti) i Rec del Saliner. Es tracta de comunitats de salzeda i albereda on la presncia del salze (Salix alba) i llber (Populus alba) esdev dominant, en segon terme hi apareixen els freixes (Fraxinus angustifolia). Aquestes espcies arbries van acompanyades dun gran nombre despcies arbustives de ribera. Es tracta, especialment en el cas de la Muga, de comunitats ben estructurades, amb arbres madurs que conformen un bosc en galeria. En segon lloc, es pot diferenciar una vegetaci associada a recs i canals, com s el Rec Sirvent, constituda per espcies majoritriament arbustives -sense un estrat arbori ben definit- com el gatell (Salix cinerea), el sanguinyol (Cornus sanguinea), el canys (Phragmites australis), el roldor (Coriaria myrtifolia) o el jonc (Scirpus sp.), entre daltres, acompanyades dalgun peu arbori com lom (Ulmus minor). Per ltim, assenyalar que la major part de lentramat de recs existent dins lmbit que acompanya lestructura parcellria de conreus resta ocupada o b per canyissar, constitut gaireb monoespecficament per canys (Phragmites australis), o per tamarigar especialment al scetor nord, tm Forti-, comunitat vegetal integrada per tamarius (Tamarix sp.) acompanyats de canys, joncs, esbarzers (Rubus ulmifolius) i altres espcies, puntualment algun peu arbori de ribera (lom o el pollancre, per exemple). Per ltim, hi ha zones on predomina el canyar, dominat per la canya (Arundo donax), espcie allctona. Cal destacar lexistncia de tanques vegetals de xiprers (Cupressus sempervivens), o daltres espcies arbries com el pollancre (Populus nigra), associades a algunes parcelles agrcoles amb una doble funcionaliat, delimitar les parcelles i exercir de paravents. Tamb cal destacar la presncia dexemplars arboris sigulars reductes de la massa forestal original.
16
5.3.2. Fauna i connectivitat ecolgica A nivell faunstic s important destacar els condicionants existents en lespai: gaireb la major part de lmbit destudi es desenvolupa per zones agrcoles amb un significatiu entramat de recs i canals, i que prcticament sn inexistents les comunitats arbries, a excepci de la vegetaci associada a algun curs fluvial. Per tant, el poblament faunstic principal de la zona s una fauna prpia dindrets oberts que aprofita els recursos de les zones agrcoles alhora que es beneficia de lexistncia de la xarxa hdrica associada com a punts dabeurament i alimentaci, o com a hbitat propi. Aix mateix, els arbres dispersos i les plantacions arbries lineals tamb poden funcionar com a zones de recer per a la fauna, especialment, per a lavifauna. Aix doncs, lavifauna ser la principal poblaci faunstica existent a lmbit. La presncia damplis espais oberts, la poca extensi dels espais urbanitzats i dinfraestructures viries aix com el conjunt de la xarxa hidrogrfica existent afavoreix, tamb, la presncia de resta de grups faunstics de vertebratss (mamfers, amifibis i rptils). Cal dir tamb que la proximitat de la zona dinters natural dels Aiguamolls de lEmpord aix com la Muga i altres zones humides de lentorn afavoreix la presncia davifauna prpia dindrets humits que pot utilitzar els espais agrcoles com a font daliment. Pel que fa a la connectivitat ecolgica, lmbit es troba en una zona agrcola continua que forma part de diversos connectors classificats a nivell comarcal i a nivell de la Costa Brava. Cal dir que la connectivitat de lespai es troba condicionada per la presncia dinfraestructures viries dentitat al lmit sud (C-31) i al nord (C-260) de lmbit destudi, i, en menor mesura, pels actuals traats de les carreteres secundries GIV-6215, GIP-6214 i GIV-6213, que lestudi informatiu preveu aprofitar en part. A nivell de comarques gironines, el Pla Territorial de les Comarques Gironines determina una srie despais dinters connector destacant el curs fluvial de la Muga com a curs fluvial dinters connector, situat al nord de lespai, i una franja de territori de connexi nord - sud situada al sector oriental de lmbit destudi proper al nucli de Forti- que connecta lespai natural de les Alberes amb els Aiguamolls de lEmpord i amb el Montgr-les Medes-el Baix Ter. Aquesta franja est classificada pel PTCG com a Sl amb especial valor connector. Igualment, segons el Catleg despais dinters natural i paisatgstic de la Costa Brava, realitzat per la Diputaci de Girona, Fundaci Territori i Paisatge i lAssociaci Naturalistes de Girona, una part de lmbit destudi al sud est del nucli de Riumorsexerceix la funci de connector entre diversos espais agrcoles i lespai protegit dels Aiguamolls de lEmpord. En concret es tracta del sector 21 Connector Camp del Serrat Parc Natural Aiguamolls de lEmpord. Finalment, pel que fa als connectors establerts pel Departament de Medi Ambient, a travs de les Directrius Estratgiques per al manteniment de les connexions entre els
17
espais protegits, es detecta un curs fluvial dinters connector (La Muga) situat al nord de lmbit destudi aix com una rea dinters connector (21.Aiguamolls de lEmpord) tamb catalogada com a espai nexe entre conques (La Muga i el Fluvi).
5.3.3. Paisatge El paisatge intrnsec de lmbit en estudi es caracteritza per un predomini de les cobertes agrcoles, especialment conreus herbacis intensius. Es tracta duna matriu agrcola en un relleu planer on hi destaquen els espais urbanitzats, especialment les granges i explotacions ramaderes disperses puntualment i els petits nuclis urbans de Riumors i Forti. El territori es troba solcat per una xarxa de camins que donen accs a les parcelles de conreu en qu sestructura lespai. Delimitant aquestes parcelles, es localitzen en alguns casos fileres de xiprers o altres plantacions lineals arbries a mode de paravents. En aquestes parcelles, de dimensions i formes variables, shi cultiva principalment cereals i farratges, per tamb oliveres i pomeres. Un important entramat de recs i canals amb vegetaci ripria associada que drena el territori forma part del paisatge de la zona. En termes genrics, es defineixen cinc unitats paisatgstiques al llarg de lmbit destudi: el paisatge de tipus agrari composa el paisatge predominant de la zona, podent diferenciar dues tipologies en funci de lalada del cultiu: conreu herbaci junt amb els herbassars, i el conreu arbori, tant de sec com de regadiu. Les estretes franges de comunitats de ribera que acompanyen els cursos fluvials presents a lmbit formen una altra unitat paisatgstica atorgant-li naturalitat a lespai; les plantacions arbries de pi pinyer, pltans i pollancres que, tot i el seu carcter natural, presenten una estructura totalment regular; i per ltim, els espais urbanitzats i artificialitzats. El paisatge circumdant en general, s una continuaci de la matriu agrria caracteritzada per un relleu planer i homogeni, amb puntuals i petits turonets que acullen petits nuclis urbans. Val a dir, que es poden identificar petites diferncies. A lest de lmbit destudi i tamb al nord, ms enll de la Muga, hi ha un predomini de conreus herbacis intensius, cereals i farratges, petites parcelles agrcoles circumdades de recs i camins, que antigament havien funcionat com a closes. Ja a lextrem oriental la presncia de closes es fa ms evident fins a topar amb lespai natural dels Aiguamolls de lEmpord. Al sud-oest de lmbit hi ha un predomini de conreus herbacis extensius, es tracta de parcelles molt ms mplies amb menor presncia de recs i drenatges. La qualitat paisatgstica dun indret ve determinada pels valors paisatgstics que aglutina. Es t en compte el valor esttic, ecolgic, productiu, histric i identitari, daquell indret. Daquesta manera, i tenint en compte els camps de conreu i els paravents associats, les diferents comunitats vegetals presents, els cursos fluvials aix com les edificacions es pot dir que la zona per on transcorre el corredor o mbit destudi gaudeix duna notable qualitat paisatgstica.
18
Per altra banda, savalua la fragilitat dun paisatge, entenent que, un paisatge s ms frgil com menors sn les seves dimensions, t una major fragmentaci, una major exposici, una menor dificultat didentificaci a ull nu i una menor dificultat daccedir-hi. En aquest sentit, la unitat paisatgstica, que te una major fragilitat s la conformada per la vegetaci de ribera i la vegetaci de recs. Aix, mateix, en general lespai objecte destudi es considera un paisatge frgil, doncs els conreus es desenvolupen en parcel.les petitesmitjanes, es presenten fragmentats per recs i camins, resten notablement exposats zones planes-, i tenen facilitat daccs. Pel que fa a lexposici de visuals al tractar-se duna zona planera lmbit destudi resta mpliament exposat; tot i aix, la presncia continua de recs i drenatges degut a la vegetaci associada al seu entorn i les pantalles de xiprers i pollancres dels camps de conreu funcionen puntualment com a pantalles visuals. Al llarg de lmbit shi localitzen mltiples observadors potencials, ja siguin associats als nuclis urbans de Riumors i Forti, ja sigui les mltiples granges i cases allades existents, ja sigui al llarg dels camins existents que circulen entre els camps de conreu i els nuclis urbanitzats.
5.3.4. Patrimoni natural Lmbit destudi inclou un espai catalogat com a rea dinters faunstic i florstic localitzat al llarg del Rec del Mol den Dorra al seu pas pel terme municipal de Forti. Aquest rec, juntament amb el rec Sirvent, han estat declarats zones amb presncia de lldriga per lORDRE MAB/138/2002 de 22 de mar i per tant, mbits daplicaci del Pla de conservaci de la lldriga, A dins de lmbit destudi es localitzen altres espais catalogats com a rees dinters faunstic i florstic per no afectats directament per la traa proposada per lOrdre dEstudi. Es tracta del Rec Sirvent, al sud, de la Closa Major i el seu entorn immediat, a lest, i de la Muga, al nord. Aquest mateix espai, la Muga, est catalogat tamb com a zona de protecci per a lavifauna amb la finalitat de reduir els riscos delectrocuci i shi localitzen hbitats dinters comunitari. Tot lmbit destudi es localitza sobre els Aqfers protegits del Delta del riu Fluvi i Muga. Les altres figures de patrimoni natural presents a les proximitats de lmbit destudi lespai natural dels Aiguamolls de lEmpord (parc natural i Xarxa Natura 2000), els estanys de Siurana i Robert (zones humides de lInventari de Zones Humides de Catalunya) i daltres zones dinters faunstic i florstic no queden dins de lmbit destudi de manera que no es veuran afectades directament per la traa objecte destudi. Malgrat tot cal apuntar la notable proximitat de lespai natural dels Aiguamolls de lEmpord, a menys dun quilmetre de distncia.
19
5.4.
PATRIMONI CULTURAL
Segons la informaci obtinguda de lestudi previ realitzat per lempresa ATICS, no es detecten Bns Culturals dInters Nacionals (BCIN) en lrea ocupada per lmbit destudi o corredor. Pel que fa al Patrimoni arqueolgic (J.A.) existent pels entorns de lrea afectada, sen nhan detectat tres: J.A. La Bomba, centre de producci ceramista de lpoca romana, situat entre els termes municipals de Siurana i Torroella de Fluvi, incls en el catleg de patrimoni del POUM de Torroella de Fluvi; i J.A. Casa de la reina Sibilla i J.A. Esglsia de Sant Juli i Santa Brbara, situats dins el nucli urb de Forti. En referncia als elements del Patrimoni Arquitectnic (P.A.) existents pels entorns de lrea afectada, shan detectat 2 elements catalogats com a patrimoni arquitectnic: P.A. Nucli histric de Riumors, on hi ha les segents edificacions protegides: Esglsia parroquial de Sant Mamet i el Palau Petit de la Casa Xatmar. P.A. Nucli histric de Forti, on shi localitzen les edificacions protegides Esglsia parroquial de Sant Juli, Casa de la Reina Sibilla de Forti o Can Borrassana, Casa del Delme, Can Cal i Can Via.
Esmentar tamb que aquests dos elements es troben inclosos dins el catleg delements del Patrimoni Arquitectnic del municipi corresponent, a ms dincloure altres elements: A Riumors: P.A. Nucli histric de Riumors (cal afegir lAntiga rectoria, Cal Marquez, Mas de les Llebres, Can Vila i Can Padrosa), P.A. Mas Solladors, P.A. Mas Lloren, P.A. Mas Francesc i P.A. Mas Toms Noble A Castell dEmpries: P.A. Mas Mare de la Font.
En fase de redacci de lEstudi dImpacte Ambiental es realitzar una prospecci arqueolgica superficial de les alternatives plantejades.
20
5.5.
MEDI SOCIOECONMIC
5.5.1. Infraestructures Per la zona objecte destudi hi transcorren vies de comunicaci de la xarxa de carreteres secundries (xarxa primria i comarcal) que enllacen amb els eixos principals de comunicaci existents actualment a la comarca: AP-7 i N-II (A-2). Es tracta de la carretera C-31 de Figueres a la Bisbal dEmpord, que dins lmbit destudi coincideix amb el lmit sud del municipi de Riumors; i la C-260 de Figueres a Roses que transcorre pel nord de lmbit entre els termes municipals de Forti i Castell dEmpries. A banda daquestes carreteres, dins lrea destudi hi ha les carreteres secundries GIV6215, GIP-6214 i GIV-6213 de connexi entre la C-31 i la C-260 passant per dins dels nuclis urbans de Riumors i Forti. La resta de vies de comunicaci existents formen part de lentramat urb de Riumors i Forti o corresponen a la xarxa de camins rurals i senders que acompanyen el mosaic agrcola de la zona. Les vies de comunicaci que es troben dins de lmbit destudi, de sud a nord, sn: C-31 GIV-6215 Cam de Sant Pere (Siurana-Riumors) Cam dels Fondos Cam de Sant Pere (Riumors) GIP-6214 Carretera llarga de la Gallinera Cam del Mas den Dorra GIV-6213 C-260
5.5.2. Poblament i activitats socioeconmiques Lmbit destudi es localitza entre els termes municipals de Siurana, Riumors, Forti i Castell dEmpries, municipis de lAlt Empord. En relaci al poblament, i segons dades de lInstitut dEstadstica de Catalunya, el municipi de Siurana es troba en una fase demogrfica decreixent des del 2008 passant de 211 a 181 habitants lany 2011. En canvi Riumors ha anat decreixent des de finals dels anys 90 fins el 2005 quan va arribar a un mnim de 154 habitants, per continuar de forma ascendent assolint un total de 247 habitants lany 2011. Pel que fa a la poblaci de Forti
21
ha anat creixent paulatinament; lany 2011 comptava amb 658 habitants. Finalment, Castell dEmpries ha adoptat un comportament demogrfic creixent els ltims anys passant de 5.285 habitants lany 1998 a assolir un mxim de 12.220 habitants lany 2010. Amb tot aix es pot dir que el creixement de la poblaci sha dut a terme de forma molt diferent entre els municipis rurals i petits de linterior (Siurana, Riumors i Forti) i alguns de la costa, com s el cas de Castell dEmpries. Mentre molts daquests ltims han duplicat la poblaci els ltims anys, en els municipis rurals la poblaci ha experimentat creixements moderats, i alguns fins i tot han disminut la poblaci. Segons dades tamb de lIdescat del 2010, el principal sector docupaci de la poblaci dels quatre municipis s el sector serveis representant un 79% de la poblaci activa a Siurana, un 71% a Castell dEmpries, un 58% a Forti i un 43.5% a Riumors. Pel que fa a la industria i la construcci, el percentatge docupaci se situa entre el 10 i 20%. s en lagricultura on es produeix una diferncia important. Tan sols un 2% de la poblaci activa de Castell dEmpries es dedica al sector agrari. En canvi, als altres tres municipis afectats aquest sector representa un percentatge molt ms elevat, concretament un 34.8% a Riumors, 10.3% a Forti i 9.2% a Siurana.
5.5.3. Planejament urbanstic El marc territorial on subica lestudi informatiu sn les comarques gironines, concretament lAlt Empord. La figura de planificaci a nivell territorial en aquest mbit s el Pla Territorial de les Comarques Gironines (PTCG) aprovat definitivament el 14 de setembre de 2010 (DOGC nm. 5735 de 15 doctubre de 2010). El PTCG proposa un seguit dinfraestructures viries en el conjunt del sistema dinfraestructures de mobilitat del territori per tal de millorar i optimitzar els corredors existents, i reforar les relacions interiors aix com la xarxa de connectivitat entre el pobles petits. En aquest sentit, el Pla proposa estudiar la creaci dun eix secundari entre Vilacolum (C-31) i Peralada (N-260) passant per Riumors, Forti, Castell dEmpries (C260) i Vilanova de la Muga, que permeti crear una alternativa a lactual carretera de Sant Pere Pescador (GIV-6216) que travessa el Parc Natural dels Aiguamolls de lEmpord. Lmbit destudi afecta a les segents categories de sl regulades pel PTCG: Sl amb valor de connexi Sl dinters agrari i paisatgstic Sl de protecci especial Sl ds industrial i/o logstic
22
Pel que fa al planejament urbanstic municipal cal tenir en compte que lmbit destudi afecta a quatre municipis de la comarca de lAlt Empord: Siurana, Riumors, Forti i Castell dEmpries. El marc normatiu urbanstic del municipi de Siurana s el Text refs de les Normes Subsidiries de Siurana, aprovat definitivament per la Comissi Territorial dUrbanisme (CTU) de Girona en data 27 de febrer de 2006, i publicat al DOGC nm. 4598 el 22 de mar de 2006. Actualment aquest planejament vigent es troba en fase de revisi. Concretament dins de lmbit destudi es localitzen les segents categories del sl: Sl no urbanitzable: Protecci agrcola (7) Sistema: - Viari (Sx) - Hidrogrfic (H) El sl no urbanitzable de protecci agrcola esdev la categoria amb major grau dafectaci. Pel que fa a Riumors, el planejament vigent s la Delimitaci de sl urb de Riumors aprovada definitivament per la CTU de Girona en data de 26 de juliol de 1983, acord publicat al DOGC el 5 doctubre de 1983. En data 19 dabril de 2010 el Conseller de Poltica Territorial i Obres Pbliques resol aprovar lentrada en vigor de les Normes de Planejament urbanstic dels municipis sense planejament de les comarques gironines, entre els quals es troba Riumors, elaborades per la Direcci General dUrbanisme i que seran vigents durant quatre anys, des de la publicaci de la resoluci al DOGC (nm. 5626, 11 de maig de 2010) durant els quals shaur dhaver aprovat definitivament el POUM daquest municipi o les Normes de planejament urbanstic per trmit ordinari. En data de maig de 2011 es va aprovar provisionalment la proposta de POUM de Riumors. Concretament dins de lmbit destudi es localitzen les segents categories del sl: Sl no urbanitzable - Sl rstec (20) - Sl de valor agrcola (24) - Sl dalt valor agrcola i connector (25b) Sl urb
23
El sl no urbanitzable de valor agrcola i el sl dalt valor agrcola i connector esdevenen les categories amb major grau de representaci dins de lmbit destudi. En relaci a Forti, el planejament vigent correspon a les Normes Subsidiries de Planejament aprovades definitivament per la CTU de Girona el 13 de novembre de 1996, acord publicat al DOGC nm. 2307 de 13 de gener de 1997. En data 25 de maig de 2005 saprova el Text refs de la normativa de les Normes Subsidiries de Planejament de Forti que engloba les NN.SS. del 1996 i totes les modificacions puntuals posteriors realitzades fins a la data daprovaci del text refs. Concretament dins de lmbit destudi es localitzen les segents categories del sl: Sl no urbanitzable: Zona agrcola (SA) Sl urbanitzable Sl urb Sistemes: - Viari (Sx) - Infraestructures i serveis (T) - Equipaments (E) - Espais lliures (A) El sl no urbanitzable zona agrcola esdev la categoria amb major grau de representaci dins de lmbit destudi. El planejament vigent al municipi de Castell dEmpries s el Text refs de les normes urbanstiques del Pla dOrdenaci Municipal aprovat definitivament en data 21 de novembre de 2007 per la CTU de Girona, i publicat al DOGC. nm. 5062 de 4 de febrer de 2008. Actualment es troba en fase daprovaci inicial el nou PGOU del municipi. Concretament incideix sobre les segents categories del sl: Sl no urbanitzable: - Sl agrcola (24) - Sistema hidrogrfic (H) Sl urbanitzable programat (21b) Ambdues tipologies de sl no urbanitzable presenten el mateix grau de representaci dins de lmbit destudi. Per ltim, tamb citar el planejament de Torroella de Fluvi ats que, sense veures directament afectat per la traa proposada a lOrdre dEstudi, una part del sector nord del
24
municipi es troba incls dins lmbit en estudi. El planejament vigent s el Text refs de les Normes Subsidiries de Planejament aprovat definitivament en data 20 de desembre de 2000 per la Comissi Territorial dUrbanisme de Girona, i publicat al DOGC. Nm. 3391 de 18 de maig de 2001. La categoria del sl que resta dins de lmbit s sl no urbanitzable dinters agrcola. Analitzant el planejament municipal dels municipis inclosos dins de lmbit destudi, cap dels planejaments vigents dels municipis afectats inclou reserva per la infraestructura objecte destudi. En canvi per, les propostes de planejament aprovades inicialment dins el territori afectat ja contemplen una reserva de sl al respecte. Concretament: la proposta de Castell dEmpries, sota la categoria X1p. Definici dels subsistemes de vialitat: subsistema de xarxa territorial projectada es troba la reserva de sl per aquest fi. Aquest subsistema correspon a la proposta de xarxa territorial i es configura com a prolongaci de la carretera GIV-6213 a Forti. la proposta provisional de Riumors contempla una reserva de sl sota la categoria X2p. Xarxa bsica local projectada. Larticle 16 de la proposta de POUM especifica que es delimita en sl no urbanitzable la reserva de terrenys del traat actualment en estudi de la futura Carretera de Siurana a Forti. Compren una franja de 70 m damplada total centrada en el cam, 35 m. a banda i banda, i es troba delimitada en els plnols de zonificaci del sl no urbanitzable.
Pel que fa altra legislaci especfica aplicable, cal tenir en compte el Decret 293/2003 de carreteres. Segons larticle 33 caldr que els planejaments urbanstics vigents considerin la nova carretera objecte destudi, una vegada aprovat el projecte, com a xarxa viria bsica. I segons larticle 34, les obres relatives a aquest projecte seran declarades dutilitat pblica amb la conseqent necessitat docupaci dels bns i adquisici dels drets que aix suposa.
25
6. ANLISIS DELS PRINCIPALS IMPACTES

A continuaci es relacionen els principals impactes previstos en relaci als elements que configuren el medi fsic, medi bitic, patrimoni cultural i medi socioeconmic del corredor on es desenvolupa lestudi informatiu Millora general. Nova carretera. PK 375+200 de la C-31 al PK 34+000 de la C-260. Tram: Siurana Castell dEmpries. Clau: IA- IANG-10030.
6.1.
ANLISI AMBIENTAL DEL CORREDOR
En relaci al medi fsic cal tenir en compte els impactes sobre el medi atmosfric, el medi acstic, la geologia i geomorfologia de la zona, ledafologia i la hidrologia superficial i subterrnia on se situa lmbit destudi. En primer lloc, pel que fa la qualitat de laire en aquesta zona, es podr veure afectada pel major volum de trnsit que circular per la nova carretera (IMD no establerta a lOrdre dEstudi); de totes maneres cal tenir en compte que al llarg de lmbit destudi ja shi desenvolupen traats viaris (GIV-6213, GIV-6214 i GIV-6215). Pel que fa limpacte acstic, la construcci de la nova carretera suposar un impacte negatiu sobre els habitatges disseminats i els nuclis de poblaci presents a lmbit destudi, ja que es considera que es troben en una zona de sensibilitat acstica alta. Sn especialment sensibles els nuclis urbans de Riumors i Forti, per la presncia dun major nombre dhabitants (potencials receptors) i els habitatges allats, que gaudeixen duna major qualitat acstica, ja que actualment es troben allunyats de qualsevol infraestructura. Per contra, limpacte ser menor en les zones inicial i final dels traats, on actualment ja shi troben les carreteres C-31 i C-260 i les zones on els traats passen ms a prop de les actuals carreteres GIV-6213, GIV-6214 i GIV-6215. En general, lmbit destudi es desenvolupa en una zona morfolgicament planera i amb absncia de masses boscoses, fet que facilitar la dispersi del soroll a lentorn de les traces. No es preveu la necessitat de generar desmunts ni terraplens de grans dimensions, i per tant, limpacte acstic causat pel moviment de terres no ser rellevant. Les traces de les carreteres es trobaran a una cota molt similar respecte els potencials receptors en ambds casos. En relaci a lhidrologia, el corredor objecte destudi se situa en una zona amb una notable presncia de recs i drenatges associats a usos agrcoles, a destacar el rec Sirvent, el rec Saliner, el rec Madral i el rec del Mol den Dorra. La construcci de la traa suposar una afectaci sobre aquesta xarxa de drenatge que haur de tenir-se especialment en compte ja sigui per la seva importncia ecolgica ja sigui pel seu s socioeconmic. Cal destacar que el sector est de lmbit presenta una major densitat de
26
recs i drenatges que no pas el sector oest, on les parcel.les agrcoles sn ms mplies i hi ha ms presncia de conreus herbacis de sec. Pel qu fa a limpacte sobre la morfologia, no esdevindr especialment rellevant ja que la traa es desenvolupa en una zona molt planera; la horitzontalitat i lescs pendent s el tret caracterstic del relleu de lmbit destudi. Les cotes de lmbit objecte destudi se situen entre els 2 i 10 metres, trobant-se les zones ms planeres al llarg del sector est. Aix, no es preveu generar grans moviments de terres; noms seran presents terraplens de petites dimensions que hauran dintegrar-se al mxim (les pendents) amb lhoritzontalitat del paisatge. En relaci al medi bitic cal tenir en compte els impactes sobre la vegetaci, la fauna i la connectivitat, el paisatge i el patrimoni natural on se situen el corredor en estudi. A nivell de vegetaci, hi ha un clarssim predomini dels usos agrcoles, es tracta sobretot de conreus herbacis intensiu (tan de regadiu com de sec, especialment cereals i ferratges). Aquests conreus estan envoltats duna trama de recs i drenatges, especialment densa en el sector est i propera al nucli urb de Riumors. Aix el desenvolupament de la traa suposar lafectaci daquests conreus i de la vegetaci associada a aquests recs, es tracta de comunitats de canyissar, tamarigars i comunitats mixtes riberenques, comunitats, en general, despecial inters ecolgic. En general, hi ha una absncia de comunitats forestals, sent-hi noms present, i de forma molt fragmentada i puntual, a alguns recs, tals i com el rec Saliner o el rec Madral. La traa tamb afectar a les pantalles de xiprers i pollancres que rodegen alguns camps de conreu. Des dun punt de vista estrictament faunstic, el corredor afectar a ambients agrcoles i tamb fluvials, degut a la xarxa de recs existent; lavifauna s la principal poblaci faunstica de lmbit. Cal apuntar que la proximitat de la zona dinters natural dels Aiguamolls de lEmpord aix com la Muga i altres zones humides de lentorn afavoreix la presncia davifauna prpia dindrets humits que pot utilitzar els espais agrcoles com a font daliment. Caldr anar especialment amb compte amb la localitzaci de zones de nidificaci despcies protegides o amenaades1 . Des dun punt de vista de connectivitat, una part de lmbit, especialment el sector nord i tamb el sud-est, segons estudis de connectivitat consultats, funciona com a connector entre els diferents espais naturals propers (Aiguamolls de lEmpord i Serra de lAlbera. En aquest sentit caldr garantir que la nova traa es dissenyi adequadament i contempli suficients mesures per a evitar la fragmentaci dels espais connectors, evitant aix la disminuci de la permeabilitat faunstica. A nivell paisatgstic, si b la morfologia planera de la zona i la poca presncia de comunitats vegetals suposen un atenuant, cal apuntar que la incorporaci duna nova
1
Apuntar que sha demanat al Servei de Flora, Fauna i Animals de Companyia sobre la presncia tan de flora com de fauna amenaada.
27
traa sobre el territori suposar la fragmentaci del paisatge agrcola, paisatge que presenta una notable qualitat paisatgstica (presncia de diferents valors paisatgstics) i que esdev frgil. A ms, cal tenir en compte que lmbit resta notablement exposat al tractar-se duna zona planera, ocultat noms per la continua presncia de recs i drenatges i per les pantalles de xiprers i pollancres; a ms la proximitat als nuclis urbans de Riumors i Forti facilita la presncia de mltiples observadors potencials. Respecte al patrimoni natural, al llarg del corredor es localitzen 4 zones classificades com a rees dinters faunstic i florstic, totes aquestes rees, excepte la Closa Major, estan relacionades amb cursos fluvials o recs (rec Sirvent, rec del Mol den Dorra i la Muga), val a dir que la Muga si b queda dins de la zona destudi no podr restar directament afectada per la nova traa ja que se situa ms enll (al nord) de la carretera C-260. Apuntar tamb que tan el rec del Mol den Dorra com el rec Sirvent han estat declarats com a zones amb presncia de lldriga. Caldr que lexecuci de la traa eviti (cas de la Closa Major) o minimitzi (cas de recs) lafectaci daquests espais a travs destructures i passos de fauna correctament dissenyats i dimensionats. Finalment destacar la proximitat de lespai natural dels Aiguamolls de lEmpord (parc natural i Xarxa Natura 2000) i de les zones humides de Siurana i Robert. Lmbit destudi se situa tamb sobre daqfers protegits: el del Delta del riu Fluvi i Muga Pel qu fa al patrimoni cultural dins el corredor, per no afectats per la traa de lOrdre destudi, shan detectat 3 jaciments arqueolgics, dos dels quals es troben dins del nucli urb de Forti. Pel qu fa al patrimoni arquitectnic es localitzen dos elements, es tracta dels nuclis histrics de Forti i de Riumors. Per ltim, en relaci al medi socioeconmic sanalitzen les possibles afectacions sobre infraestructures, poblament i activitats socioeconmiqes i planejament urbanstic. Al llarg de lmbit destudi o corredor shi localitzen diverses infraestructures que poden veures afectades. Per una banda, destacar la presncia de les carreteres locals (GIV6213, GIV-6214 i GIV-6215) que es veuran puntualment afectades per la traa; lestudi informatiu ha de preveure aprofitar al mxim el traat daquestes infraestructures. Aix mateix tamb es veuran afectats la densa xarxa de camins existent a lmbit, que haur de ser reposada en la seva totalitat. Alguns daquests camins sn rutes i senders municipals senyalitzats. Des dun punt de vista socioeconmic el corredor se situa sobre un espai ocupat per camps de conreu, fet que suposar una prdua del seu valor i del seu rendiment. Al llarg del corredor tamb shi localitzen algunes edificacions agrcoles i ramaderes, tot i que la traa de lOrdre destudi no les intercepta directament. En relaci al planejament urbanstic, el corredor es desenvolupa majoritriament sobre sl no urbanitzable, especialment sl agrcola. Tamb hi sn presents, amb un grau molt menor sl classificat com a urb (nucli de Riumors i de Forti), sl urbanitzable (cas de
28
Forti) i alguns sistemes, principalment viari i hidrolgic. A nivell territorial, el PTCG classifica lespai en 3 grans categories: sl amb valor de connexi, sl de protecci especial i sl dinters agrari i paisatgstic. Tenint en compte tots els factors ambientals, i segons el qu sha exposat anteriorment es considera que el sector est del corredor, especialment a lalada del nucli de Riumors i tamb el sector est de Forti sn les zones que aglutinen majors valors ambientals (petites explotacions de conreus herbacis intensius algunes antigues closes-, densa xarxa de recs amb vegetaci de ribera associada- i inters connector).
29
6.2.
TAULA RESUM ANLISI AMBIENTAL DEL CORREDOR O AMBIT DESTUDI
FACTOR MEDI FSIC Atmosfera Soroll Geomorfologia Hidrologia MEDI BITIC Vegetaci
CORREDOR / MBIT DESTUDI
Disminuci de la qualitat de laire per laugment de circulaci de vehicles Increment dels nivells sonors al llarg de la traa. Zones ms sensibles: nuclis urbans de Forti i Riumors (major nombre dhabitants) i els habitatges allats de la zona nord (actualment allunyats de les carreteres existents). Afectaci no especialment rellevant al tractar-se duna zona molt planera (cotes de 2 a 10 m). No es preveu generar grans moviments de terres; terraplens de petites dimensions Important afectaci a recs i drenatges (densa xarxa, especialment al sector est) associats als camps de conreu. Importncia ecolgica i socioeconmica de la xarxa de rec Afectaci a conreus herbacis intensius (de regadiu i sec), comunitats vegetals associades a la xarxa de regs (canyissar, tamarigar i altres de ribera); absncia de comunitats forestals (noms petits fragments de bosc de ribera en alguns regs) i mplia presncia de pantalles de xiprers i pollancres (no conformen comunitats vegetals) Afectaci a ambients agrcoles i fluvials (xarxa de recs), lavifauna s la principal poblaci de lmbit. Proximitat de zones dinters natural (Aiguamolls de lEmpord i altres zones humides). Afectaci de la permeabilitat del territori, part de lmbit sector nord i sud-est- funciona com a connector. Afectaci duna zona de notable qualitat i fragilitat paisatgstica; com a atenuants tenir en compte la morfologia planera i la poca presncia de comunitats vegetals i absncia de comunitats forestals. Espai planer exposat per amb pantalles visuals (recs i pantalles de xiprers i pollancres) i notables observadors potencials (nuclis urbans i granges)l. Presncia i possible afectaci 4 rees dInters Faunstic i Florstic; rec Sirvent i rec del Mol den Dorra zones declarades amb presncia de lldriga. Proximitat de lespai natural dels Aiguamolls de lEmpord (parc natural i Xarxa Natura 2000) i de zones humides de Siurana i Robert. Presncia daqfers protegits del Delta del riu Fluvi i Muga Presncia de 3 jaciments arqueolgics (dos dins de nuclis urbans) i de 2 elements del patrimoni arquitectnic (nuclis histrics de Riumors i Forti)
Fauna
Paisatge
Patrimoni natural PATRIMONI CULTURAL Patrimoni cultural
30
FACTOR MEDI SOCIOECONMIC Infraestructures Socioeconomia Planejament urbanstic
CORREDOR / MBIT DESTUDI
Afectaci a una mplia xarxa de camins associada als conreus i a la plana en general. Afectaci de les carreteres locals GIV-
6213, GIV-6214 i GIV-6215

Afectaci a mltiples camps de conreu. Presncia dedificacions agrcoles i ramaderes. Afectaci a sl no urbanitzable i en menor grau a sl urb, urbanitzable i de sistemes (viari i hidrolgic)
PLNOLS
E = 1:2.650.000
E = 1:50.000
E = 1:250.000
Generalitat de Catalunya Departament de Poltica Territorial i Obres Pbliques Direcci General de Carreteres
GISA
I D I D I I D D I D I D I I D D D I D I I D I D D D D D D I I D I D D I D I D I
D I I D I D I D I D I D I D I D I D I D I D I D I D I I D I D I D I I D I I I D D I D I I D I D I I I D D I D I I I D D I D I BO D I I I D I BO PR BO I PR D I I I I BO BO D BO D D BO BO BO BO D D PR D I I I I D BO BO I D D D BO I D D D I I I D D I PR D PR D D PR D PR RA D D PR D I D D D D D D D D D PR D D BO BO R BO I D I PR I CE I CE I I D RA BO D F BO R I R PR D D D I D I I I DC PR PR D I D I D I D I D I R D I D I D I D I BO D I D I I D I I D I D I DR I I D I I DR I DR I D I D I D D D I D I BO D I D I I D D I D I D I D I I D I D I D I D I I I I D I D I D I I D I I D I I CE D I PR BO I BO F I PR R R D I I PR I D I D I PR I R I D I D I D I I D I I D I D I D I D I BO BO I BO I D I D I D D D I D I D I I D D D I D I D I D BO BO D I D I I D I D D D I D I D I I D I D I I D I D I I D I D I D I I D I D I I I D I D I I D I D I I D I I D I D I D I D D I I D I D I I D I D I D I D I D I D I D I D I D I I D I D I D I D D I D I D I D I D I D I D I D I D I D I D I D I D I D I D I D D I D I D I D I D I D I I D D I RA RA RA D D D D D D BO BO BO BO D D D D D I D I D I D I I PR CE D I D I D I D I D I D I D I D I D I D I D I D I D I D I D I I DC D I D I D I D I D I D I D I D I D I PR CE PR PR CE PR CE PR PR CE CE PR PR CE BO BO I DC D I D I D I D I D I D I D I D I D I D D I D I I D I D I D I D I I D I D I D I D I D I D I D I D I D I D I I D I D I D I D I D I D I D I D I D I D I D I D I D I I D I D I I D I D I D I D I D I D I D I D I D I I D I D I D I PR I D I R D I HI BO D D I R BO D I D I D I I PR PR RA I D I BO D I D I PR BO D I D I D I D I RA D I D I D I D I D I D I D I BO D I D I D I D I D I R D I D D D I D I BO I D I D I D I D I D I D I I D I D I D I D I D I D I D I D I D I D I D I D I D I D D D D D R D I R BO D D I D I D D I I PR D I D I D I CE I I D I I D I D I D I I D I D I I I D I D I D I D I D I D I D I D I I D I F R R D I D I D I I I CE D I I HI D I I D I D I D I I I D I D I D I D I D I D I D I D I BO D I I I BO I D I I D I D I D I D I PR I D I I D I D I D I I D I D I PR I D I D I I D BO I D I I I D I D I D I I D I I D I D I I D I D I D II D I D I D I I D I D I BO D I D I D I I D I BO CE I I I D I D I D I I I D I D I BO I D I I I DC I D I I D I PR I D D I PR I BO D I D I RA D I I D I D I I D D I D I PR I D I D I D I I I D I I D I I PR D I I I D I D I D I D I D I D I D I BO BO D I D I I I D I D I D I D I I D I D I D I D I D I I I I D I D I I PR I D I I D I D I I D I D I I I I D I I D I BO D I HI BO D PR D I I D I I D I D I D I D I BO I D I D I D I I BO BO D I I D I I D I D I BO BO I D I D I D I I I I I D I D I BO I I D D I D I D I D I D I D I I D I BO BO BO I D D I D I I D I D I PR I I DC I D I I D I D I D I I D I I D I I I D I I D I I I D I BO D I BO D I D I I I D I BO I I I D I I I I D I I I I I D I D I D I BO I D I D I D I I I D I D I D I I D I I D I I I D I D I D BO BO HI BO BO D D D D I I D I I D I DC I I D I D I D I D I I D I D I D I DC I DC I DC I I D I I I I I D I I D D I D I D I D I D I D I D I D I I I D I I I D D I I D I I D I D I D I I I D I I D I I D I D I I I BO D D BO D I D I D I BO D D I D I D D I BO I D I D PR PR R PR PR D I I D I D D I D I D I I D I PR PR D I I D I I I D I I D I I D I D I PR I D I I D I D I I D I I I PR D I PR PR PR D II I D I D I I D I D I D I I PR I I D I D I D I D I D I D I D I D I D I HI D D BO D I D I D I D I I D I D I I I I D I D I D I D I D I D I I BO D I DC I D I BO D BO BO BO D D I PR PR I PR D I HI D I D I D I I D I I D I I D I D I D I D I I I D I D I D I D BO BO F I I D D I D I PR D I D I BO BO BO D D D D D D I D I
D I D I I D I
D I D I D I D I D I D I D I D I
ol
D I
I D I
D I
D I I
D I BO
el
a nol
F
FR
R D I D I R I D I D I
Vila-sacra
D BO
el Botx
D I BO I I D I D I
D I D I D I D I I D I D I D I D I D I D I D I D I D I D I D I D I D I D I D I PR D I D I D I D I D I D I D I D I D I
BO
Cmping Mas Nou

D D BO
D I D I
D I D I D I D I
D I
D I I D I PR I PR RA I PR I
D I BO
D I
D I I I D I D I D I I D I D I D I I PR I PR
I I D
D I
D I
D I
C-26 0z
BO
D D
Can Gorgot
D I
BO
D I
D I
D HI
D I I D I
Castell d'Empries
BO D BO BO
D D D D
I PR CE I
PR CE I
D I D D BO
D I I
BO
Can Piernau
Mas Bordes
Mas d'en Basses
Planta de compostatge de Castell d'Empries

BO BO RA D RA
PI
D I
el Mol de Cabanes
RA RA BO
P la de R oses
I D I D I D I I D I D I I D I I D I D I
I D I D I I
RA
BO
D I D I
RA
D I
D I
Mas Pujol
D D
Cobert d'en Cristina
Santa Clara
0 C-26
D
I D I
D I D I I
D I
D I D I D I
D D
Re
D I D I I D I D I I I D I D I D I D I D I D I D I D I D I D I
I D I I ID D I D I I
D I
D I
D I
D I
D I
D I
D I
e cd
I D I D I
D PR ZE BO D PR R
Can Canet Can Falgars
Can Xom Petit

D
R ec
HI
de
BO
la M ola
Fo
Puigmal
D I D I D I D I D I D I D I D I D I
D I
la
D I D I D I
D I
D I D I D I
D I
PR
PR
I I D I D I D I D I I I I I I D I D I D I D I
nt
BO
Font dels Gossos

BO BO BO
C-26 0
D I D I D I
D I
I D I I D I
D I
D I
D I
D I I D I
D I
Font de la Mola
Cal Ferrer
D D D D D HI D D D D D
ZE
CE I
D I
I BO I D I D I
D I D I
D I D I
D I
I D BO
PR II D D I I D I D I R I P
la Mare de la Font
D
PR I
D HI HI D
PR I PR I PR I PR I D I
BO RA
Cmping Empries
AB
D I
l'Hort d'en Negre

BO HI HI
BO D D D
Can Pau
D
ga
el Far d'Empord
D I D I
Mas Panera
D D D D D D D D D D
Mas Panera
Rec del
D I
BO
-6 21 3
y an de l' Est Rec

D
11 62 VGI
1 62 VGI 2
CE
HI
I BO D
Can Quim Clos
el Mas Nou
Can Coromines
D
BO
D I
Mas Sants
D D I D
D I I
D I
I I D
I D I D I I D I
D I
Mas Aupi
I D I I D I D I D I
D I I D I D I I D I D I D I D I D I I D I
I I
D I
Mas Soms
D D D I D
de Mas Rec Ca rb
Mas Carb
D D RA BO BO
IV G
13 -62
Castell Nou
D
la M
BO D BO BO
Mas de les Puputs
BO D R TP
BO D I D I D I D I D I D I I D I D D I I I D I I D D D I I D D I I I D I D I D I D I D D I I D I D I D I D I D D I D I I D DI I I D I D I D D I D I I D D D I I I PR I
BO
D I I D I D I D I I I D I D I PR I D I I D I D I D I I D I PR I D I D I PR I D I D I D I D I
D I D I D I D I D I D I
D I D I D I D I D I D I D I
D I D I D I D I D I D I D I PR I I I
R F
D I
Mas Barcel
BO
D I
TP
D I D I PR I
PR
Can Llebrer
BO R
D BO D
D I
D I
D I
D D D
D I D I D I I D I
D I I
D I
D I D I D I I D I D I I
Mas Feliu
D BO D D BO BO D
BO
D RA
CE PR
CE PR
CE
BO
D D
Can Gornera
PR CE PR CE
Mas Feliu
Can Tries Can Turies

D D
BO BO BO
BO
RA
Mas Soms
l'Oliva
D D I D D BO I D I BO
I D I D I D I
BO I
Re cd eM as Ca rb
BO
ol M
IV G
D I D I D I D I D I I D I D I D I D I I D I D I D I I HI D I D I I I D D I I D I I D I I D I I D I D I D I D I D I D I D I I D I I I D I D I I I I I D I D I D I I D I I II D I I D I I D I D I D I D I I D I D I D I D I D I D I D I I I D I D I I D I I D I D I I D I D I I D I D I I D I D I D I D I I D D I D I I D I I I I PR I D I D I D I D I D I D I D I D I I D I D I D I D I D I D I BO D I D I D I I D D I I D I BO I BO I PR D I D I D I D I D I D I D I I D I D I D I D I D I D I D I I D D I D I D I I D I D I D I D BO D I D I
Can Caselles Can Canyet

D D
RA PR
PR PR CE I PR RA BO
2 -621 GI V
PR CE
D D I
BO
D D I I I
D D D
D I D I D I D I D I I D I D I D I I D I D I D BO I D I D I I D I I D I D I I D I D BO
I D I I
D I D
Mol d'en Dorra

D
Mas de Santa Llcia

BO
D D
Can Peret de la Gallinera

D
Can Coll
D BO
D I
D BO
I D I
6 21 V-6 GI
I D D I
D I
D BO BO BO BO I I D I D I D HI D D D I D I I D BO HI BO I D D BO I D I D I I D D I D I I D I D I D I D I D D BO I D I D D I D I I D I D I D I D I D I D I D I I D I I D I I D I D I D I D I D I D
I D D I D I D I I D I D D I I I D D I I D I D I D I D I
Mol de Baix
BO D D D
Mas Sarget
D
D I
I D
Mas dels Avalls

D
la Pera i Pont Mart

D I D I D I D I D I D I D I I D I D I D I D I D I D I I D I D I D I D I D I D I
les Cases Noves
D D I D I D I I D I
s del Rec
D PR
I D I D I
PR
ec
I D
Forti
el Camp de l'Esglsia
D BO
D D D D
Mas Bordes
D D D D D
del
BO
M ol
BO D
I D
I D I
Pi co ne rs
BO
Cortal de Can Vera

BO D D RA D
RA
RA
Fortianell
D I
Mas d'en Sabater

D D D D D D D
Estany
RA
D I
Mol del Pi
D I
Mol de la Garriga
Mas Vicen
DR
D I D I
D I
I D
D I D I
D I
D I BO D I D I I D I
Mas Magre
D D
Mas Pep
D D D
I D HI D I D
ec
Rec del M ol
Mas Vidal
D
Can Llac
BO
CE D
Basses d'en Fidel

D BO BO D D D
ad
P l a
d e l
M o l
Cortal d'en Fages P l a

DR D D D BO DR D D
a n Dorr d'e
d e
C a n
V e r a
D D BO BO
l ra
Mas Bellesguard
DR D BO
14 -62 GIP
D HI
Can Tibau
D D D D
Can Sala
PR PR D D
BO
Can Jord
D D
Cortal d'en Cua Cortal d'en Llobet

D D D D D D D
Cortal de l'Hospital Sant Antoni
BO
Can Com
Cal Ferrer
Ca l'Esclopeter
BO
D D
AB
BO
Cortal Casanyes
Cortal d'en Roure

D D
BO
la Garriga
D
D D I I D
D I D
D D I D I I D I D I D I D D I D D RA D D DI I D HI I D I D I D I D RA ID I I D I D I I I D D I D I I CE I D I I D D I I D I D I D I D I D I I D D D
BO D D
Cortal d'Aviny
D D
el cd Re
Mas Platja
BO
ZE
RA
D I
BO
Vinya Gran
D I I D D I D I AB D I D I BO I D D I
Cortal Gussonet
D DR D D
BO D
BO
BO
S al i
BO D
PR PR
Mas de la Rosaleda
Pla
Palmers
D ZE D D DR
la Gallinera
Can Costa
BO
ne
r
PR D PR
I D D
trial rnacional
PR D I
BO
C-3 1
PR
la Pireta
D I D D I I D I D I D I
D I
Cortal d'en Ribes
BO D
D I D I
D I
Can Juli
D D
D I D I
BO
D I D I
D I
HI D I D BO D AB I D D I D I D BO D D I D I BO I D I D I D I D I D I D I D I I BO DR I BO ZE
PR
PR PR
Riumors
D D I D I D I D D I I D I D I I I D I I
I D
D I
itosanitari a
I D I D I I
I CE
PR
BO D I
PR PR PR PR D
D I
D I
I I I PR D I
D I
D I
D I
BO
I CE
PR
D I D I BO I D I D I
D I I I
D I
D I D D
I D I D I D I D I I
I D I I I D I D I D I D I D I D I
D I
I PR
D I
D D D I D I I D D D D D D D RA D D D DR D D D D D D D RA D D DR DR DR DR D I D D I I D D I I I D I D I
D I
D I
I D I D I D I I I D I I D I D I
D I D I
D I D I
D I RA
D I D I BO
Rec de la
D I
D I
I D I I
D I
D I D I
D I I D I
D I D I
Mas de les Figueres

BO
Cl
BO
Mas de les Arrabassades

BO
BO
Rec del Mo l d 'en Dor ra

BO BO
BO
Mas Banc
D D PR D
DR
Rac del Rec
BO
Mas Brossa
D D D D D BO CE RA
BO
el osa d
I D
D I RA
BO
BO
Mas Planes
el Cortalet
RA E
Mas Palmers
D
DR
D D PR D D PR PR D
I D I D AB
Pont
BO
D I D I D
D BO BO
BO
BO BO D
Estany del Cortalet

BO E BO E E BO E E E E BO E BO D BO E E
D BO BO
Rec
BO
GIV621 5
Can Noguera
D D D DR D
Mas d'en Batlle
BO
D D O D D
M
es aul erd
BO
BO BO
BO
BO D
BO
Mas Nou de Pdol

BO
lo
D D D D PR D PR
Casa Guss
D BO BO D BO D BO BO
t
E
BO
ura ent 'en V Rec d
de
Mas Fideuer
D BO D D D
BO
Rec de Cau s
Font de l'Estany Pdol

D
Can Navata
D D D D D D D
BO RA BO
ls
D BO
ur
Can Renard
D D
Mas Pdol
D D D D
BO
ro
BO
BO
s
E
Pla
E
Mas Costa
D BO PR PR D D
Fondos
de
R i umo r s
r aline Rec del S
Can Gallina
PR PR BO
Rec de Ca p
DR
BO
BO
de les Basses
BO
e cd Re
Mas Solladors
D D D D HI HI D
BO D D D D D D D D D D D D D D D D D D D D D D RA D D D D
Rec
de T
el Mas Nou
D
S i rv
erm e
DR
BO
en t
l adra Rec M
G
al
D BO
Mas Serra
D D
l in
D D
el
a er
D D
D D D
BO
D DR
GIV -62 18
C31
Mas Pastells
D D BO BO
Rec del Mig

BO
t ga Re
BO
MO
Mas del Matar

D D
E E
E BO
TA
la Ribera
D D I D I D I I D I
D I BO
Can Palol
BO D I I D I BO
BO
Mas Lloren
Rec S irvent
BO
DE L' E
BO
D I
RA
D I D I D I D I D I D I D I BO I I D I D I I D I D I D I D I D I D I I I CE D I D I D I D I D I D I D I D I D I I I D I D I D I D I D I D I D I D I D I D I BO D I
D I
I D I
Siurana
I
Can Navata
D D D BO BO
D D
Re cM
D BO D D
c Madral Re
D D BO D
D D D
D D D BO D
la Gurdia
D D
ST
BO
eC cd Re
A
N Y
a
al dr
BO D BO BO
l'Onzena
D BO D
Mas Pastelles
D I
Baseia
BO
la Bomba
ap de
BO BO D D
I D I D
BO D D
D I
D I BO BO
BO BO BO D D PR PR BO
D BO D
Can Pipa
erm e Re cd e
SE RR
S
COST L ES
E
Font Rovellada Siu rana
Mas Xoni
BO BO BO
lM
D E D CE D CE CE D PR D D
do Rec C orre
BO
BO
Rec S i rven t
ig
A T R R
AT
DE
BO
BO
BO
Puig Rod
BO
BO
N
D
BO
BO
el Cortal Vell
GISA
GISA
GISA
GISA
GISA
GISA
GISA
GISA
GISA
D I D I I D I
ol
D I
I D I
D I
D I I
D I BO
el
a nol
F
FR
Vila-sacra
D BO
el Botx
D I BO I I D I D I
BO
Cmping Mas Nou

D D BO
D I D I
D I D I D I D I
D I
D I BO
D I
I I D
D I
D I
D I
C-26 0z
BO
D D
Can Gorgot
D I
BO
D I
D I
D HI
D I I D I
Castell d'Empries
BO D BO BO
D D D D
I PR CE I
PR CE I
D I D D BO
D I I
BO
Can Piernau
Mas Bordes
Mas d'en Basses

BO BO RA D RA
PI
D I
el Mol de Cabanes
RA RA BO
P la de R oses
I D I D I I
RA
BO
D I D I
RA
D I
D I
Mas Pujol
D D
Santa Clara
0 C-26
D
I D I
D I D I I
D I
D I D I D I
D D
Re
D I
D I
D I
D I
D I
D I
D I
e cd
I D I D I
D PR ZE BO D PR R
Can Xom Petit

D
R ec
HI
de
BO
la M ola
Fo
Puigmal
D I
la
D I D I D I
D I
D I D I D I
D I
PR
PR
nt
BO
Font dels Gossos

BO BO BO
C-26 0
D I D I D I
D I
I D I I D I
D I
D I
D I
D I I D I
D I
Font de la Mola
Cal Ferrer
ZE
CE I
D I
I BO I D I D I
D I D I
D I D I
D I
I D BO
la Mare de la Font
D
PR I
D HI HI D
BO RA
Cmping Empries
AB
D I
l'Hort d'en Negre

BO HI HI
BO D D D
Can Pau
D
ga
el Far d'Empord
D I D I
Mas Panera
D D D D D D D D D D
Mas Panera
Rec del
D I
BO
-6 21 3
y an de l' Est Rec

D
11 62 VGI
1 62 VGI 2
CE
HI
I BO D
Can Quim Clos
el Mas Nou
Can Coromines
D
BO
D I
Mas Sants
D D I D
D I I
D I
I I D
I D I D I I D I
D I
Mas Aupi
I D I I D I D I D I
I I
D I
Mas Soms
D D D I D
de Mas Rec Ca rb
Mas Carb
D D RA BO BO
IV G
13 -62
Castell Nou
D
la M
BO D BO BO
Mas de les Puputs
BO D R TP
BO
R F
D I
Mas Barcel
BO
D I
TP
D I D I PR I
PR
Can Llebrer
BO R
D BO D
D I
D I
D I
D D D
D I D I D I I D I
D I I
D I
Mas Feliu
D BO D D BO BO D
BO
D RA
CE PR
CE PR
CE
BO
D D
Can Gornera
PR CE PR CE
Mas Feliu

D D
BO BO BO
BO
RA
Mas Soms
l'Oliva
I D I D I D I
BO I
Re cd eM as Ca rb
BO
ol M
IV G

D D
RA PR
PR PR CE I PR RA BO
2 -621 GI V
PR CE
D D I
BO
D D I I I
D D D
I D I I
D I D
Mol d'en Dorra

D
Mas de Santa Llcia

BO
D D

D
Can Coll
D BO
D I
D BO
I D I
6 21 V-6 GI
I D D I
D I
Mol de Baix
BO D D D
Mas Sarget
D
D I
I D
Mas dels Avalls

D
la Pera i Pont Mart

les Cases Noves
D D I D I D I I D I
s del Rec
D PR
I D I D I
PR
ec
I D
Forti
D BO
D D D D
Mas Bordes
D D D D D
del
BO
M ol
BO D
I D
I D I
Pi co ne rs
BO
Cortal de Can Vera

BO D D RA D
RA
RA
Fortianell
D I
Mas d'en Sabater

D D D D D D D
Estany
RA
D I
Mol del Pi
D I
Mol de la Garriga
Mas Vicen
DR
D I D I
D I
I D
D I D I
D I
Mas Magre
D D
Mas Pep
D D D
I D HI D I D
ec
Rec del M ol
Mas Vidal
D
Can Llac
BO
CE D
Basses d'en Fidel

D BO BO D D D
ad
P l a
d e l
M o l

DR D D D BO DR D D
a n Dorr d'e
d e
C a n
V e r a
D D BO BO
l ra
Mas Bellesguard
DR D BO
14 -62 GIP
D HI
Can Tibau
D D D D
Can Sala
PR PR D D
BO
Can Jord
D D

D D D D D D D
BO
Can Com
Cal Ferrer
Ca l'Esclopeter
BO
D D
AB
BO
Cortal Casanyes
Cortal d'en Roure

D D
BO
la Garriga
D
D D I I D
D I D
BO D D
Cortal d'Aviny
D D
el cd Re
Mas Platja
BO
ZE
RA
D I
BO
Vinya Gran
Cortal Gussonet
D DR D D
BO D
BO
BO
S al i
BO D
PR PR
Mas de la Rosaleda
Pla
Palmers
D ZE D D DR
la Gallinera
Can Costa
BO
ne
r
PR D PR
I D D
trial rnacional
PR D I
BO
C-3 1
PR
la Pireta
D I
Cortal d'en Ribes
BO D
D I D I
D I
Can Juli
D D
D I D I
BO
D I D I
D I
PR
PR PR
Riumors
I D
D I
itosanitari a
I D I D I I
I CE
PR
BO D I
PR PR PR PR D
D I
D I
I I I PR D I
D I
D I
D I
BO
I CE
PR
D I I I
D I
D I D D
I D I D I D I D I I
D I
I PR
D I
D I
D I
D I D I
D I D I
D I RA
D I D I BO
Rec de la
D I
D I
I D I I
D I
D I D I
D I I D I
D I D I
Mas de les Figueres

BO
Cl
BO

BO
BO

BO BO
BO
Mas Banc
D D PR D
DR
Rac del Rec
BO
Mas Brossa
D D D D D BO CE RA
BO
el osa d
I D
D I RA
BO
BO
Mas Planes
el Cortalet
RA E
Mas Palmers
D
DR
D D PR D D PR PR D
I D I D AB
Pont
BO
D I D I D
D BO BO
BO
BO BO D
Estany del Cortalet

D BO BO
Rec
BO
GIV621 5
Can Noguera
D D D DR D
Mas d'en Batlle
BO
D D O D D
M
es aul erd
BO
BO BO
BO
BO D
BO
Mas Nou de Pdol

BO
lo
D D D D PR D PR
Casa Guss
t
E
BO
ura ent 'en V Rec d
de
Mas Fideuer
D BO D D D
BO
Rec de Cau s

D
Can Navata
D D D D D D D
BO RA BO
ls
D BO
ur
Can Renard
D D
Mas Pdol
D D D D
BO
ro
BO
BO
s
E
Pla
E
Mas Costa
D BO PR PR D D
Fondos
de
R i umo r s
r aline Rec del S
Can Gallina
PR PR BO
Rec de Ca p
DR
BO
BO
de les Basses
BO
e cd Re
Mas Solladors
D D D D HI HI D
Rec
de T
el Mas Nou
D
S i rv
erm e
DR
BO
en t
l adra Rec M
G
al
D BO
Mas Serra
D D
l in
D D
el
a er
D D
D D D
BO
D DR
GIV -62 18
C31
Mas Pastells
D D BO BO
Rec del Mig

BO
t ga Re
BO
MO
Mas del Matar

D D
E E
E BO
TA
la Ribera
D D I D I D I I D I
D I BO
Can Palol
BO D I I D I BO
BO
Mas Lloren
Rec S irvent
BO
DE L' E
BO
D I
RA
D I
I D I
Siurana
I
Can Navata
D D D BO BO
D D
Re cM
D BO D D
c Madral Re
D D BO D
D D D
D D D BO D
la Gurdia
D D
ST
BO
eC cd Re
A
N Y
a
al dr
BO D BO BO
l'Onzena
D BO D
Mas Pastelles
D I
Baseia
BO
la Bomba
ap de
BO BO D D
I D I D
BO D D
D I
D I BO BO
D BO D
Can Pipa
erm e Re cd e
SE RR
S
COST L ES
E
Mas Xoni
BO BO BO
lM
do Rec C orre
BO
BO
Rec S i rven t
ig
A T R R
AT
DE
BO
BO
BO
Puig Rod
BO
BO
N
D
BO
BO
el Cortal Vell
GISA
D I D I I D I
ol
D I
I D I
D I
D I I
D I BO
el
a nol
F
FR
Vila-sacra
D BO
el Botx
D I BO I I D I D I
BO
Cmping Mas Nou

D D BO
D I D I
D I D I D I D I
D I
D I BO
D I
I I D
D I
D I
D I
C-26 0z
BO
D D
Can Gorgot
D I
BO
D I
D I
D HI
D I I D I
Castell d'Empries
BO D BO BO
D D D D
I PR CE I
PR CE I
D I D D BO
D I I
BO
Can Piernau
Mas Bordes
Mas d'en Basses

BO BO RA D RA
PI
D I
el Mol de Cabanes
RA RA BO
P la de R oses
I D I D I I
RA
BO
D I D I
RA
D I
D I
Mas Pujol
D D
Santa Clara
0 C-26
D
I D I
D I D I I
D I
D I D I D I
D D
Re
D I
D I
D I
D I
D I
D I
D I
e cd
I D I D I
D PR ZE BO D PR R
Can Xom Petit

D
R ec
HI
de
BO
la M ola
Fo
Puigmal
D I
la
D I D I D I
D I
D I D I D I
D I
PR
PR
nt
BO
Font dels Gossos

BO BO BO
C-26 0
D I D I D I
D I
I D I I D I
D I
D I
D I
D I I D I
D I
Font de la Mola
Cal Ferrer
ZE
CE I
D I
I BO I D I D I
D I D I
D I D I
D I
I D BO
la Mare de la Font
D
PR I
D HI HI D
BO RA
Cmping Empries
AB
D I
l'Hort d'en Negre

BO HI HI
BO D D D
Can Pau
D
ga
el Far d'Empord
D I D I
Mas Panera
D D D D D D D D D D
Mas Panera
Rec del
D I
BO
-6 21 3
y an de l' Est Rec

D
11 62 VGI
1 62 VGI 2
CE
HI
I BO D
Can Quim Clos
el Mas Nou
Can Coromines
D
BO
D I
Mas Sants
D D I D
D I I
D I
I I D
I D I D I I D I
D I
Mas Aupi
I D I I D I D I D I
I I
D I
Mas Soms
D D D I D
de Mas Rec Ca rb
Mas Carb
D D RA BO BO
IV G
13 -62
Castell Nou
D
la M
BO D BO BO
Mas de les Puputs
BO D R TP
BO
R F
D I
Mas Barcel
BO
D I
TP
D I D I PR I
PR
Can Llebrer
BO R
D BO D
D I
D I
D I
D D D
D I D I D I I D I
D I I
D I
Mas Feliu
D BO D D BO BO D
BO
D RA
CE PR
CE PR
CE
BO
D D
Can Gornera
PR CE PR CE
Mas Feliu

D D
BO BO BO
BO
RA
Mas Soms
l'Oliva
I D I D I D I
BO I
Re cd eM as Ca rb
BO
ol M
IV G

D D
RA PR
PR PR CE I PR RA BO
2 -621 GI V
PR CE
D D I
BO
D D I I I
D D D
I D I I
D I D
Mol d'en Dorra

D
Mas de Santa Llcia

BO
D D

D
Can Coll
D BO
D I
D BO
I D I
6 21 V-6 GI
I D D I
D I
Mol de Baix
BO D D D
Mas Sarget
D
D I
I D
Mas dels Avalls

D
la Pera i Pont Mart

les Cases Noves
D D I D I D I I D I
s del Rec
D PR
I D I D I
PR
ec
I D
Forti
D BO
D D D D
Mas Bordes
D D D D D
del
BO
M ol
BO D
I D
I D I
Pi co ne rs
BO
Cortal de Can Vera

BO D D RA D
RA
RA
Fortianell
D I
Mas d'en Sabater

D D D D D D D
Estany
RA
D I
Mol del Pi
D I
Mol de la Garriga
Mas Vicen
DR
D I D I
D I
I D
D I D I
D I
Mas Magre
D D
Mas Pep
D D D
I D HI D I D
ec
Rec del M ol
Mas Vidal
D
Can Llac
BO
CE D
Basses d'en Fidel

D BO BO D D D
ad
P l a
d e l
M o l

DR D D D BO DR D D
a n Dorr d'e
d e
C a n
V e r a
D D BO BO
l ra
Mas Bellesguard
DR D BO
14 -62 GIP
D HI
Can Tibau
D D D D
Can Sala
PR PR D D
BO
Can Jord
D D

D D D D D D D
BO
Can Com
Cal Ferrer
Ca l'Esclopeter
BO
D D
AB
BO
Cortal Casanyes
Cortal d'en Roure

D D
BO
la Garriga
D
D D I I D
D I D
BO D D
Cortal d'Aviny
D D
el cd Re
Mas Platja
BO
ZE
RA
D I
BO
Vinya Gran
Cortal Gussonet
D DR D D
BO D
BO
BO
S al i
BO D
PR PR
Mas de la Rosaleda
Pla
Palmers
D ZE D D DR
la Gallinera
Can Costa
BO
ne
r
PR D PR
I D D
trial rnacional
PR D I
BO
C-3 1
PR
la Pireta
D I
Cortal d'en Ribes
BO D
D I D I
D I
Can Juli
D D
D I D I
BO
D I D I
D I
PR
PR PR
Riumors
I D
D I
itosanitari a
I D I D I I
I CE
PR
BO D I
PR PR PR PR D
D I
D I
I I I PR D I
D I
D I
D I
BO
I CE
PR
D I I I
D I
D I D D
I D I D I D I D I I
D I
I PR
D I
D I
D I
D I D I
D I D I
D I RA
D I D I BO
Rec de la
D I
D I
I D I I
D I
D I D I
D I I D I
D I D I
Mas de les Figueres

BO
Cl
BO

BO
BO

BO BO
BO
Mas Banc
D D PR D
DR
Rac del Rec
BO
Mas Brossa
D D D D D BO CE RA
BO
el osa d
I D
D I RA
BO
BO
Mas Planes
el Cortalet
RA E
Mas Palmers
D
DR
D D PR D D PR PR D
I D I D AB
Pont
BO
D I D I D
D BO BO
BO
BO BO D
Estany del Cortalet

D BO BO
Rec
BO
GIV621 5
Can Noguera
D D D DR D
Mas d'en Batlle
BO
D D O D D
M
es aul erd
BO
BO BO
BO
BO D
BO
Mas Nou de Pdol

BO
lo
D D D D PR D PR
Casa Guss
t
E
BO
ura ent 'en V Rec d
de
Mas Fideuer
D BO D D D
BO
Rec de Cau s

D
Can Navata
D D D D D D D
BO RA BO
ls
D BO
ur
Can Renard
D D
Mas Pdol
D D D D
BO
ro
BO
BO
s
E
Pla
E
Mas Costa
D BO PR PR D D
Fondos
de
R i umo r s
r aline Rec del S
Can Gallina
PR PR BO
Rec de Ca p
DR
BO
BO
de les Basses
BO
e cd Re
Mas Solladors
D D D D HI HI D
Rec
de T
el Mas Nou
D
S i rv
erm e
DR
BO
en t
l adra Rec M
G
al
D BO
Mas Serra
D D
l in
D D
el
a er
D D
D D D
BO
D DR
GIV -62 18
C31
Mas Pastells
D D BO BO
Rec del Mig

BO
t ga Re
BO
MO
Mas del Matar

D D
E E
E BO
TA
la Ribera
D D I D I D I I D I
D I BO
Can Palol
BO D I I D I BO
BO
Mas Lloren
Rec S irvent
BO
DE L' E
BO
D I
RA
D I
I D I
Siurana
I
Can Navata
D D D BO BO
D D
Re cM
D BO D D
c Madral Re
D D BO D
D D D
D D D BO D
la Gurdia
D D
ST
BO
eC cd Re
A
N Y
a
al dr
BO D BO BO
l'Onzena
D BO D
Mas Pastelles
D I
Baseia
BO
la Bomba
ap de
BO BO D D
I D I D
BO D D
D I
D I BO BO
D BO D
Can Pipa
erm e Re cd e
SE RR
S
COST L ES
E
Mas Xoni
BO BO BO
lM
do Rec C orre
BO
BO
Rec S i rven t
ig
A T R R
AT
DE
BO
BO
BO
Puig Rod
BO
BO
N
D
BO
BO
el Cortal Vell
GISA
GISA
GISA

Carretera

Uploaded by

Document Information

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Carretera

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

Clau

DOCUMENT PREVI AMBIENTAL

Direcci General de Carreteres

SIURANA, RIUMORS, FORTI, CASTELL D'EMPRIES

Enginyeria, Estudis i Gesti Ambiental SL

Enginyeria, Estudis i Gesti Ambiental SL

Enginyeria, Estudis i Gesti Ambiental SL

2. LOCALITZACI DEL PROJECTE

Enginyeria, Estudis i Gesti Ambiental SL

3. DESCRIPCI I JUSTIFICACI DEL PROJECTE

DESCRIPCI DE LES PRINCIPALS CARACTERSTIQUES DEL PROJECTE

Enginyeria, Estudis i Gesti Ambiental SL

JUSTIFICACI DEL PROJECTE

Enginyeria, Estudis i Gesti Ambiental SL

4. DESCRIPCI DEL CORREDOR OBJECTE DESTUDI

Enginyeria, Estudis i Gesti Ambiental SL

5. CARACTERITZACI O DIAGNSTIC AMBIENTAL DE LA ZONA DEL PROJECTE

Enginyeria, Estudis i Gesti Ambiental SL

ATLES CLIMTIC DE CATALUNYA EN FUNCI DE LNDEX THORNTHWAITE

Enginyeria, Estudis i Gesti Ambiental SL

CONTAMINANT Mitjana anual (g/m3)

Enginyeria, Estudis i Gesti Ambiental SL

Enginyeria, Estudis i Gesti Ambiental SL

Enginyeria, Estudis i Gesti Ambiental SL

Enginyeria, Estudis i Gesti Ambiental SL

Enginyeria, Estudis i Gesti Ambiental SL

Enginyeria, Estudis i Gesti Ambiental SL

Enginyeria, Estudis i Gesti Ambiental SL

Enginyeria, Estudis i Gesti Ambiental SL

Enginyeria, Estudis i Gesti Ambiental SL

Enginyeria, Estudis i Gesti Ambiental SL

Enginyeria, Estudis i Gesti Ambiental SL

Enginyeria, Estudis i Gesti Ambiental SL

Enginyeria, Estudis i Gesti Ambiental SL

Enginyeria, Estudis i Gesti Ambiental SL

6. ANLISIS DELS PRINCIPALS IMPACTES

ANLISI AMBIENTAL DEL CORREDOR

Enginyeria, Estudis i Gesti Ambiental SL

Enginyeria, Estudis i Gesti Ambiental SL

Enginyeria, Estudis i Gesti Ambiental SL

Enginyeria, Estudis i Gesti Ambiental SL

TAULA RESUM ANLISI AMBIENTAL DEL CORREDOR O AMBIT DESTUDI

CORREDOR / MBIT DESTUDI

Patrimoni natural PATRIMONI CULTURAL Patrimoni cultural

Enginyeria, Estudis i Gesti Ambiental SL

FACTOR MEDI SOCIOECONMIC Infraestructures Socioeconomia Planejament urbanstic

CORREDOR / MBIT DESTUDI

6213, GIV-6214 i GIV-6215

Enginyeria, Estudis i Gesti Ambiental SL

Cmping Mas Nou

Mas d'en Basses

Planta de compostatge de Castell d'Empries

Cobert d'en Cristina

Can Canet Can Falgars

Can Xom Petit

Font dels Gossos

l'Hort d'en Negre

y an de l' Est Rec

Can Quim Clos

Mas de les Puputs

Can Tries Can Turies

Can Caselles Can Canyet

Mol d'en Dorra

Mas de Santa Llcia