Aix era una rateta que un dia trob una monedeta. -Oh, que estic de contenta!

! I ara, qu nhaur de fer daquesta monedeta?

Si la compr davellanetes, haur de tirar ses clovelletes.

Si la compr de confitets, me far mal as ventrellet... Ja s qu far: comprar una coleta i far una caseta.

 Aix era una rateta que un dia trob una monedeta. -Oh, que estic de contenta! I ara, qu nhaur de fer daquesta monedeta?

Si la compr davellanetes, haur de tirar ses clovelletes.

Si la compr de confitets, me far mal as ventrellet... Ja s qu far: comprar una coleta i far una caseta.

 Aix era una rateta que un dia trob una monedeta. -Oh, que estic de contenta! I ara, qu nhaur de fer daquesta monedeta?

Si la compr davellanetes, haur de tirar ses clovelletes.

Si la compr de confitets, me far mal as ventrellet... Ja s qu far: comprar una coleta i far una caseta.

 De ses fulles velles, far ses paretetes;

Des tronxos, ses biguetes i sa teuladeta;

De ses fulles tendres, far llenolets. I me menjar sullet.

 I encara li sobr un dineret. I sel compr de vermell per pintar-se. Se pinta tota, i surt en es balconet perqu la ves sa gent que passaria.

 Passa una vaca tota decidida i li diu:

-Rateta! Que tets pintadeta? Que em vols per marit?

-Si cantau polida diu sa rateta, tota entonada. I sa vaca va fer: -Muuu!!!

I eixord sa rateta: -Passau, passau! Que a mi i ses casetes me retgirau!

I sa vaca se nan.

 Passa una vaca tota decidida i li diu:

-Rateta! Que tets pintadeta? Que em vols per marit?

-Si cantau polida diu sa rateta, tota entonada. I sa vaca va fer: -Muuu!!!

I eixord sa rateta: -Passau, passau! Que a mi i ses casetes me retgirau!

I sa vaca se nan.

 As cap duna mica passa es be i li diu:

-Rateta! Que tets pintadeta? Que em vols per marit? -Si cantau polit diu ella tota entonada. I es be va fer amb tota sa fora: -B!!! B!!! I eixord sa rateta: -Passau, passau! Que a mi i ses casetes me retgirau!

 As cap duna mica passa es be i li diu:

-Rateta! Que tets pintadeta? Que em vols per marit? -Si cantau polit diu ella tota entonada. I es be va fer amb tota sa fora: -B!!! B!!! I eixord sa rateta: -Passau, passau! Que a mi i ses casetes me retgirau!

 As cap duna mica passa es moix i li diu:

-Rateta! Que tets pintadeta? Que em vols per marit?

-Si cantau polit diu ella tota entonada. I es moix fa: -Mu!!! Mu!!!

I sa rateta pega crit: -Veniu, veniu! Que de goig mompliu, i ses casetes tamb!

 As cap duna mica passa es moix i li diu:

-Rateta! Que tets pintadeta? Que em vols per marit?

-Si cantau polit diu ella tota entonada. I es moix fa: -Mu!!! Mu!!!

I sa rateta pega crit: -Veniu, veniu! Que de goig mompliu, i ses casetes tamb!

 Se fa es casament, unes noces que hi hagu, de dalt de tot. Tots van fer bon cap de taula i sobretat es novii, es moixet, que no donava ra a ses barres. Enforn fins que nhi va quebre i un moltet ms.

 Se fa es casament, unes noces que hi hagu, de dalt de tot. Tots van fer bon cap de taula i sobretat es novii, es moixet, que no donava ra a ses barres. Enforn fins que nhi va quebre i un moltet ms.

 Es noviis sen varen anar a jeure. Es moix no es podia bategar, de re-de-ple que estava: -Ai, aquesta panxeta meva! Si no esclat avui, no esclatar mai! Ai!... Ai, que ja mha escapat! Com va romandre aquell llit!

 -Animal, ms que animal! deia sa rateta. -Que no ho veies que tant denfornar thavia de dur aquestes resultes?

I, per ms burla i afronta, ho haur de fer net!

 I, per rentar es llenols sen va as trorrent, a una embassada, i all, renta qui te renta.
I tan fort fregava, que pega de cap dins sembassada.

 Passen uns traginers que venien de ciutat, i sa rateta els diu: -Traginers de ciutat, ja direu as meu gat, que em vngui a treure des negat! -Ja hi pensarem! Ja hi pensarem! diuen ells, i feren sa via...

 S que hi pensaren i digueren as moix: -Hala, tros danimal! Tens sa rateta que, rentant all que tu has embrutat s caiguda dins sembassada.

I tendrs sa poca alatxa de no anar-la a treure?

 Es moix corr cap a sembassada, troba sa rateta i li diu: -Que vols que et tregui per una cameta? -No, que em faries malet, diu ella. -Id, que et traur per sa coeta? -No, que em faries malet, diu ella. -No res, diu ell, te traur pes collet.

 Justament com la treia, sense voler li va fer una mica de sang: -Ai, quina sang ms dola i ms saborosa! diu es poliss. Ell, de golafre que era, no pogu estar: se lenfonya tota dins sa boca i se lempassola.

 I es poliss se nan a contar-ho als altres moixos, com era de saborosa una rata. I de llavors en s que es moixos, en veuren cap, no poden estar que no shi abordin. I qui no ho creu que ho vagi a cercar.