Urbanisme Normes

NORMES URBANSTIQUES PLA DORDENACI URBANISTICA MUNICIPAL - LLAGOSTERA TEXT REFS APROVACI DEFINITIVA
Normes Urbanstiques Pla dOrdenaci Urbanstica Municipal de Llagostera 1
INDEX
TTOL I. DISPOSICIONS GENERALS CAPITOL I - DEFINICI, CONTINGUT I VIGNCIA DEL PLA Art. 1 - mbit territorial i objecte del POUM. Art. 2 - Marc legal. Art. 3 - Contingut i interpretaci. Art. 4 - Vigncia. Art. 5 - Modificaci i revisi del POUM CAPITOL II - EL DESPLEGAMENT DEL PLA Art. 6 - Iniciativa i Competncies. Art. 7 - Planejament urbanstic derivat. Art. 8 - Desplegament del Pla en el sl urb. Art. 9 - Desplegament del Pla en sl urbanitzable delimitat. Art. 10 - Desplegament del Pla en sl urbanitzable no delimitat. Art. 11 - Desplegament del Pla en sl no urbanitzable Art. 12 - Desplegament del Pla general respecte als sistemes generals. CAPITOL III. GESTI I EXECUCI DEL PLANEJAMENT Art. 13 - Elecci dels sistemes d'actuaci. Art. 14 - Sectors o polgons d'actuaci. Art. 15 - Sistema d'actuaci en Sl Urb. Art. 16 - Sistema d'actuaci en sl urbanitzable. Art. 17 - Execuci i gesti de sistemes. TTOL II. PARMETRES COMUNS D'ORDENACI I D'US EN SL URB I URBANITZABLE CAPITOL I. DISPOSICIONS GENERALS. Art. 18 - Regulaci paramtrica general CAPITOL II. DEFINICI DELS PARMETRES QUE REGULEN LA PARCELLACI. Art. 19 - Parcella i parcel.laci Art. 20 - Parcella mnima Art. 21 - Regularitzaci de parcella Art. 22 - Front de parcella Art- 23 - Fondria de la parcella Art. 24 - Condici de solar. 16 17 16 16 16 16 15 14 14 14 14 14 12 12 12 13 13 13 13 9 9 10 10 10
CAPITOL III. DEFINICI DELS PARMETRES QUE REGULEN L'EDIFICACI Normes Urbanstiques Pla dOrdenaci Urbanstica Municipal de Llagostera 2
SECCI 1. DEFINICI DELS PARMETRES REFERITS AL SECTOR O MBITS DE PLANEJAMENT Art. 25 - Coeficient d'edificabilitat bruta Art. 26 - Coeficient de volum edificable brut Art. 27 - Coeficient d'edificabilitat complementari brut Art. 28 - Densitat mxima d'habitatges bruta SECCI 2. PARMETRES APLICABLES A TOTS ELS TIPUS D'ORDENACI DE L'EDIFICACI Art. 29 - Alineacions Art. 30 - Edificabilitat Art. 31 - Edificabilitat mxima de parcella Art. 32 - Ocupaci mxima de parcella Art. 33 - Sl de parcella lliure d'edificaci Art. 34 - Adaptaci topogrfica i moviment de terres Art. 35 - Planta baixa. Art. 36 - Plantes soterranis. Art. 37 - Planta pis. Art. 38 - Planta sotacoberta. Art. 39 - Planta coberta. Art. 40 - Faanes i mitgeres. Art. 41 - Cossos sortints. Art. 42 - Elements sortints. Art. 43 - Ventilaci i illuminaci. Art. 44 - Celoberts. Art. 45 - Patis de ventilaci. Art. 46 - Regles per a traar l'alineaci en xamfr. SECCI 3. PARMETRES APLICABLES A LEDIFICACI SEGONS ALINEACI A VIAL Art. 47 - Alineaci de l'edificaci Art. 48 - Alada reguladora referida al carrer. Art. 49 - Punt d'aplicaci de l'alada reguladora referida al carrer Art. 50 - Nombre de plantes referida al carrer Art. 51 - Planta baixa referida al carrer. Art. 52 - Ocupaci de la planta soterrani. Art. 53 - Profunditat edificable Art. 54 - Pati d'illa Art. 55 - Construccions auxiliars Art. 56 - Tanques 27 28 28 28 28 26 26 26 27 27 24 24 25 25 19 19 19 19 20 20 20 21 21 21 21 22 23 24 18 18 18 18
SECCI 4. PARMETRES APLICABLES AL TIPUS D'ORDENACI D'EDIFICACI ALLADA Art. 57 - Alada reguladora referida a la parcella. Art. 58 - Punt d'aplicaci de l'alada reguladora referida a la parcella Art. 59 - Nombre de plantes referit a la parcella Art. 60 - Planta baixa referida a la parcella. Art. 61 - Planta soterrani referida a la parcella Art. 62 - Separacions mnimes Art. 63 - Tanques. Art. 64 - Construccions auxiliars CAPITOL IV. REGULACI D'USOS I ACTIVITAT SECCI PRIMERA. CLASSIFICACI URBANSTICA DELS USOS Art. 65 - Definici d'usos i la seva classificaci. Art. 66 - Classificaci d'usos segons la permissibilitat Art. 67 - Classificaci d'usos segons el domini Art. 68 - Regulaci d'usos segons la funci urbanstica: usos generals Art. 69 - Regulaci d'usos segons la funci urbanstica: usos especfics SECCI SEGONA. REGULACI ESPECFICA DE L'S INDUSTRIAL Art. 70 - Activitats. Art. 71 - Regulaci de les activitats Art. 72 - Classificaci de situacions relatives a l'activitat Art. 73 - Lmits mxims a cada categoria. Art. 74 - Consideracions particulars Art. 75 - Indicacions sobre els aspectes mediambientals SECCI TERCERA. REGULACI ESPECFICA DE L'S D'APARCAMENT Art. 76 - Condicions generals sobre la reserva d'aparcament en les edificacions 41 Art. 77 - Previsi mnima de places d'aparcament obligatries Art. 78 - Causes d'exempci de les previsions d'aparcament TTOL III. RGIM URBANSTIC DEL SL CAP. I. DISPOSICIONS GENERALS. Art. 79 - Classificaci i Qualificaci del sl. Art. 80 - Els sistemes. Art. 81 - Les zones. CAP. II. REGULACI I DESENVOLUPAMENT DE SISTEMES SECCI PRIMERA. DISPOSICIONS GENERALS Art. 82 - Definici dels sistemes generals. Normes Urbanstiques Pla dOrdenaci Urbanstica Municipal de Llagostera 4 44 43 43 43 41 42 37 37 38 38 39 39 31 31 31 32 32 29 29 29 29 30 30 30 30
Art. 83 - Execuci dels sistemes. Art. 84 - Titularitat i afectaci del sl. SECCI SEGONA. SISTEMES GENERALS DE COMUNICACI (1) Art. 85 - Definici. Art. 86 - Tipus de vies Art. 87 - Condicions generals Art. 88 - Camins rurals Art. 89 - Publicitat SECCI TERCERA. SISTEMA GENERAL D'ESPAIS LLIURES (2) Art. 90 - Definici i constituci Art. 91 - Espais lliures en sl urbanitzable delimitat SECCI QUARTA. SISTEMA D'EQUIPAMENTS COMUNITARIS (3) Art. 92 - Definici i tipus. Art. 93 - Parmetres edificatoris generals Art. 94 - Parmetres edificatoris particulars SECCI CINQUENA. SISTEMA GENERAL DE SERVEIS TCNICS (4) Art. 95 - Definici i tipus. Art. 96 - Titularitat Art. 97 - Condicions particulars SECCI SISENA. SISTEMA GENERAL HIDRULIC (H) Art. 98 - Sistema hidrulic SECCI SETENA - SISTEMA GENERAL DE PROTECCI (5) Art. 99 - Definici Art. 100 - Sistema de protecci de la xarxa viria Art. 101 - Sistema de protecci de la xarxa hidrulica CAP III. REGULACI I DESENVOLUPAMENT DEL SL URB SECCI PRIMERA. DISPOSICIONS GENERALS Art. 102 - Definici. Art. 103 - Determinaci i ordenaci en el sl urb. Art. 104 - Cessions gratutes en sl urb. SECCI SEGONA. ZONES D'ORDENACI EN SL URB Art. 105 - Definici de zones. Art. 106 - Zona de nucli antic (clau 6). Art. 107 - Zona eixample (clau 7). Art. 108 - Zona residencial suburbana (clau 8) Normes Urbanstiques Pla dOrdenaci Urbanstica Municipal de Llagostera
44 44
45 45 45 45 46
47 47
48 48 48
50 50 50
51
52 52 52
53 53 53
54 55 56 59
Art. 109 - Zona filera rural (clau 9) Art. 110 - Zona volumetria flexible (clau 10). Art. 111 - Zona ciutat jard (clau 11) Art. 112 - Zona verd privat (clau 12) Art. 113 - Zona de volumetria especfica (clau 13) Art. 114 - Zona industrial (Clau 15). SECCI TERCERA. POLGONS DE DESENVOLUPAMENT EN SL URB Art. 115 - Estudis de Detall Art. 116 - PMU-1 C. Cantallops - la Pau - Marina Art. 117 - PMU-2 Avda Canig fins c. Almogvers Art. 118 - PMU-3 Pg. Romeu-PgPompeu Fabra-Riera Gotarra-C.Fivaller Art. 119 - PMU-4 Pg Romeu-C.Pau Casals-Riera Gotarra-C.Fivaller Art. 120 - PMU-5 Carretera de Sant Feliu Art. 121 - PMU-6 C. Mol-C.Vidreres Art. 122 - PMU-7 C. Saragossa Art. 123 - PAU-1 Puig del General CAPTOL IV. REGULACI DEL SL URBANITZABLE SECCI PRIMERA. DISPOSICIONS GENERALS Art. 124 - Definici i tipus. Art. 125 - Sistemes generals i locals en Sl urbanitzable. Art. 126 - Deures dels propietaris del Sl urbanitzable delimitat. Art. 127 - Gesti del Sl urbanitzable delimitat. SECCI SEGONA. ZONES D'ORDENACI DEL SL URBANITZABLE Art. 128 - Definici de zones. Art. 129 - Sector Urbanitzable Delimitat La Canyera (SUD-1). Art. 130- Sector Urbanitzable Delimitat Can Serra (SUD-2). Art. 131 - Sector Urbanitzable Delimitat Ganix (SUD-3). Art. 132 - Sector Urbanitzable Delimitat Fonollerons (SUD-4) Art. 133 - Sector Urbanitzable Delimitat ampliaci Mas Gotarra (SUD-5). Art. 134 - Sector Urbanitzable Delimitat Canalejes (SUD-6). Art. 135 - Sector Urbanitzable Delimitat Llagostera Residencial (SUD-7). Art. 136- Sector Urbanitzable Delimitat Selva Brava (SUD-8) Art. 137 - Sector Urbanitzable Delimitat Font Bona (SUD-9). Art. 138 - Sector Urbanitzable Delimitat Pascual Carb (SUD-10). Art. 139 - Sector Urbanitzable Delimitat Industrial Nord (SUD-11). Art. 140- Sector Urbanitzable Delimitat Industrial Sud (SUD-12) CAP. V. REGULACI DEL SL NO URBANITZABLE. (SNU) SECCI PRIMERA. DISPOSICIONS GENERALS Normes Urbanstiques Pla dOrdenaci Urbanstica Municipal de Llagostera 92 80
61 63 65 68 69 70
79 81 82 83 84 85 86 87
92 92 93
94 95 97 100 106 110 112 114 118 119 122 125 126
Art. 141 - Definici i mbit. Art. 142 - Desenvolupament del POUM en SNU. Art. 143 - Espais d'inters natural Art. 144 - Avaluaci d'impacte ambiental SECCI SEGONA. USOS DEL SL NO URBANITZABLE Art. 145 - Disposicions generals Art. 146 - Regulaci dels usos agrcoles Art. 147 - Regulaci dels usos ramaders Art. 148 - Regulaci dels usos forestals Art. 149 - Regulaci dels usos de caa i pesca Art. 150 - Regulaci de l's d'habitatge Art. 151 - Regulaci dels usos industrials i comercials Art. 152 - Regulaci dels usos turstics i de lleure SECCI TERCERA. TRANSFERNCIES, DIVISIONS I SEGREGACIONS DE PROPIETAT Art. 153 - Unitats mnimes de conreu i de producci forestal Art. 154 - Indivisibilitat de les finques Art. 155 - Parcellacions urbanstiques SECCI QUARTA. CONSTRUCCIONS EN SL NO URBANITZABLE Art. 156 - Nucli de poblaci. Art. 157 - Disposicions generals. Art. 158 - Construccions agrries Art. 159 - Construccions ramaderes Art. 160 - Construccions forestals Art. 161 - Habitatges familiars Art. 162 - Installacions relacionades amb les obres pbliques. Art. 163 - Edificacions i installacions d'utilitat pblica i/o d'inters social Art. 164 - Tancament de finques 139 127 127
127 127
128 129 129 131 132 132 132 132
134 134 134
136 136 137 137 137 138 138 138
SECCI CINQUENA. ZONES D'ORDENACI DEL SL NO URBANITZABLE Art. 165 - Definici de Zones. Art. 166 - Zona de paisatge fluvial (PF) Art. 167 - Zona de reserva forestal (RF) Art. 168 - Zona rstica-agrcola (RA) Art. 169 - Zona d'indstries i comeros en sl no urbanitzable (IC) TTOL IV. INTERVENCI EN L'EDIFICACI I S DEL SOL Art. 170 - Actes subjectes a llicncia Art. 171 - Procediment Art. 172 - Classificaci de les llicncies d'obres i installacions Art. 173 - Documents necessaris per a la sollicitud de llicncies Normes Urbanstiques Pla dOrdenaci Urbanstica Municipal de Llagostera 7 148 149 149 151 140 141 143 145 147
Art. 174 - Particularitats de la llicncia de primera utilitzaci Art. 175 - Particularitats de la llicncia de tancament de parcella Art. 176 - Condicions d'atorgament de llicncies Art. 177 - Caducitat, termini i prrroga de les llicncies Art. 178 - Seguiment Art. 179 - Establiment de terminis per a edificar per part de l'Ajuntament 154 Art. 180 - Infraccions urbanstiques TTOL V. PLA ESPECIAL DE PROTECCI DEL PATRIMONI Art. 181 - Objectiu. Art. 182 - Classificaci. Art. 183 - Catleg amb relaci d'edificis o conjunts d'inters 153
153 153 154 154 154
155 155 155
DISPOSICIONS TRANSITRIES Primera.- Usos disconformes . Segona.- Volums disconformes i fora d'ordenaci. Tercera.- Parcelles fora d'ordenaci. DISPOSICIONS FINALS Primera.Annex 1: Grfics. Annex 2: Relaci UGM Annex 3: Relaci de masies i habitatges rurals que cal incloure en el catleg al que fa referncia l'article 50.2 del text refs de la llei d'urbanisme Annex 4: Relaci dedificacions destinades a habitatge que no han destar incloses en el catleg de masies al que fa referncia larticle 50.2 del text refs de la llei durbanisme Annex 5: Relaci dactivitats industrials i comercials en sl no urbanitzable. 161 159 159 160
TTOL I. DISPOSICIONS GENERALS

CAPITOL I. DEFINICI, CONTINGUT I VIGNCIA DEL PLA
Art. 1 - mbit territorial i objecte del Pla dordenaci urbanstica municipal. El present Pla dordenaci urbanstica municipal (POUM) constitueix l'instrument d'ordenaci integral del territori del municipi de Llagostera de conformitat amb all que disposa l'actual legislaci urbanstica. Art. 2 - Marc legal. 1. Aquest POUM est redactat i s'aplicar d'acord amb: la Llei 2/2002, de 14 de mar, d'Urbanisme. els Reglaments de Planejament, Gesti i Disciplina urbanstica aprovats, respectivament, pels Reials decrets 2159/1978, 3288/1978 i 2187/1978, en tot all que no hagi quedat desplaat per la Llei 2/2002, que continuar sent aplicable per ra de la clusula constitucional de supletorietat, sens perjudici de la legislaci bsica vigent. el Reglament de la Llei sobre protecci de la legalitat urbanstica, i el de la Llei de Mesures d'adequaci de l'ordenament urbanstic a Catalunya, aprovats respectivament pels Decrets 308/1982 i 146/1984, d'acord amb la taula de vigncia, aprovada per Decret 166/2002, d11 de juny. el Decret 303/1997, de 25 de novembre, pel qual s'aprova el Reglament sobre mesures per facilitar l'execuci urbanstica, d'acord amb la taula de vigncia, aprovada per Decret 166/2002, d11 de juny. l'Ordre de 6 d'agost de 1982, pel qual s'aprova la instrucci que regula aspectes orgnics i funcionals del Registre d'entitats urbanstiques collaboradores, d'acord amb la taula de vigncia, aprovada per Decret 166/2002, d11 de juny.
2. Qualsevol referncia, en les presents Normes, a la legislaci urbanstica vigent, ha d'entendre's que es refereix als textos indicats a lapartat anterior. 3. El POUM s pblic, executiu i obligatori. Les seves determinacions tenen carcter prioritari sobre qualsevol disposici municipal amb un objectiu semblant i la seva interpretaci no podr contradir, en cap cas, les instruccions que es derivin de la legislaci urbanstica vigent. 4. Les abreviatures utilitzades en aquestes Normes referides als textos legals esmentats sn les segents: - Llei 2/2002, de 14 de mar, d'Urbanisme (publicada al DOGC. 3600, de 21.3.2002) (LU) - Reglament de planejament. Reial decret 2159/1978, de 23 de juny, pel qual saprova el Reglament de planejament per al desenvolupament i aplicaci de la Llei sobre Rgim del sl i ordenaci urbana (publicat al BOE 221 de 15.9.78 i 222 de 16.9.78) (RP) - Reglament de gesti. Reial decret 2288/1978, de 25 dagost pel qual saprova el Reglament de gesti urbanstica per al desenvolupament i aplicaci de la Llei sobre rgim del sl i ordenaci urbana (publicat al BOE 27 de 31.1.79 i 28 de 1.2.79) (RG) - Reglament de disciplina urbanstica. Reial decret 2187/1978, de 23 de juny (publicat al BOE 223 de 18.9.78) (RD) - Reglament de Protecci de la legalitat urbanstica. Decret 308/1982 (publicat al DOGC 261 de 22.9.82) (RPL) Normes Urbanstiques Pla dOrdenaci Urbanstica Municipal de Llagostera 9
- Reglament de la Llei de Mesures d'adequaci de l'ordenament urbanstic a Catalunya. Decret 146/1984 (publicat al DOGC 481, de 31.10.84) (RMA) - Decret 303/1997, de 25 de novembre, pel qual s'aprova el Reglament sobre mesures per facilitar l'execuci urbanstica. (RMEU). - lOrdre de 6 d'agost de 1982, pel qual s'aprova la instrucci que regula aspectes orgnics i funcionals del Registre d'entitats urbanstiques collaboradores, d'acord amb la taula de vigncia. (IREUC). Art. 3 - Contingut i interpretaci. 1. Aquest POUM est integrat pels segents documents: -
Memria Plnols d'ordenaci urbanstica. Normes urbanstiques. Catleg de bns a protegir Agenda i avaluaci econmica i financera de les actuacions a desenvolupar Informe mediambiental
2. Les presents normes, juntament amb els plnols d'ordenaci, constitueixen el cos normatiu especfic en matria urbanstica del municipi de Llagostera, i prevalen sobre els restants documents del Pla. En el no previst per les Normes, s'estar a la legislaci urbanstica i d'ordenaci del territori aplicable en cada cas. 3. Els dubtes en la interpretaci del planejament urbanstic d'aquest municipi produts per imprecisions o per contradiccions entre documents d'igual rang normatiu es resolen atenent els criteris de menor edificabilitat, de major dotaci per a espais pblics i de major protecci ambiental i aplicant el principi general d'interpretaci integrada de les normes. En el supsit que es doni un conflicte irreductible entre la documentaci imperativa del planejament urbanstic i que no pugui ser resolt atenent els criteris generals determinats per l'ordenament jurdic, preval el que estableixi la documentaci escrita, llevat que el conflicte es refereixi a quantificaci de superfcies de sl, supsit en el qual cal atenir-se a la superfcie real. 4. La delimitaci de sectors, polgons d'actuaci, zones i sistemes assenyalada pel POUM, tenint en compte les tolerncies necessries en tot alament topogrfic, podr ser precisada o ajustada en els corresponents documents de planejament que se'n despleguin, d'acord amb els segents criteris: Una variaci mxima de la superfcie de les rees delimitades del cinc per cent (+-5%). Noms s'admeten alteracions de la forma per tal d'ajustar els corresponents mbits a alineacions oficials, a caracterstiques naturals del terreny, a lmits fsics i particions de propietat i, en general a elements naturals o artificials d'inters que aix ho justifiquin. No podr alterar-se la delimitaci d'un element del sistema d'espais lliures pblics o d'equipaments comunitaris si aix suposa la disminuci de la seva superfcie.
Art. 4 - Vigncia. Aquest POUM entrar en vigor el mateix dia de la publicaci de la seva aprovaci definitiva en al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya, i mantindr la seva vigncia de forma indefinida mentre no es produeixi la seva revisi.
Art. 5 - Modificaci i revisi del POUM 1. Lalteraci del contingut del POUM es far a travs de la seva revisi o amb la modificaci dalgun dels elements que el constitueixen, seguint el mateix procediment establert per a la seva formulaci. 2. Si la modificaci altera la zonificaci o l's urbanstic dels espais lliures, les zones verdes o els equipaments esportius considerats pel planejament urbanstic com a sistemes urbanstics generals o locals, aquesta es tramitar dacord amb el procediment establert a larticle 95 de la LU i els articles 43 al 64 del RP. 3. Seran circumstncies que justificaran la revisi daquest POUM les segents: El transcurs de 12 anys des de la data daprovaci definitiva. El transcurs de 8 anys, si en aquest temps les previsions de creixement del Pla shan consolidat amb un ndex superior al 66% o inferior al 33%. Lalteraci de lestructura general i orgnica del territori o b de la classificaci del sl. Les disfuncions entre les disposicions del Pla i les necessitats reals de sl per a crear habitatges o per a establir activitats econmiques. Per laparici dusos no previstos a laprovaci daquest Pla. Les disposicions urbanstiques de rang superior que aix ho determinin.
CAPITOL SEGON. EL DESPLEGAMENT DEL PLA.

Art. 6 - Iniciativa i Competncies. 1. El desenvolupament d'aquest Pla correspon, en primer lloc, a l'Ajuntament. A ms, l'Ajuntament podr elaborar i aprovar un Programa d'actuaci urbanstica municipal (PAUM), que contingui les previsions i els compromisos assumits per al desenvolupament del POUM pel que fa a la reforma i millora urbanes, als equipaments i a la generaci d'activitat econmica, dins del marc del desenvolupament urbanstic sostenible. Tanmateix, els particulars poden proposar i realitzar la redacci de plans i projectes urbanstics dintre de les competncies que estableixen la legislaci urbanstica vigent i aquest Pla. 2. Correspon als diferents departaments de la Generalitat de Catalunya, rgans de l'Administraci de l'Estat, Diputaci Provincial o altres rgans d'administraci local supramunicipal que es puguin crear, el desenvolupament de les actuacions de la seva competncia, per a la progressiva execuci de les determinacions del Pla. Art. 7- Planejament urbanstic derivat. 1. Amb l'objecte de complementar les determinacions del Pla, s'elaboraran, d'acord amb all que preveu la legislaci urbanstica vigent: Plans parcials urbanstics, Plans parcials de delimitaci, Plans especials urbanstics, Plans de millora urbana, Catlegs de bns protegits, Ordenances municipals i Projectes d'urbanitzaci complementaris. 2. L'objecte, les determinacions i la documentaci dels Plans parcials urbanstics i els Plans parcials de delimitaci es concreten als articles 65 i 66 de la LU. La seva tramitaci es far d'acord amb all que senyalen els articles 83 i 84 de la LU. 3. Les diferents finalitats dels Plans especials urbanstics i les corresponents determinacions es concreta a l'article 67 de la LU. La seva tramitaci es far d'acord amb all que assenyala l'article 83 de la LU . 4. Les diferents finalitats dels Plans de millora urbana i les corresponents determinacions es concreta a l'article 68 de la LU. La seva tramitaci es far d'acord amb all que assenyala l'article 83 de la LU . 5. Tots els plans, projectes i qualsevol altre document urbanstic de desenvolupament de les previsions d'aquest POUM, hauran de garantir l'accessibilitat i la utilitzaci amb carcter general dels espais d's pblic, i no seran aprovats si no observen les determinacions i els criteris establerts a la llei 20/1991, de 25 de novembre, de promoci de l'accessibilitat i supressi de barreres arquitectniques, i en els corresponents reglaments. Art. 8 - Desplegament del Pla en el sl urb. 1. El desenvolupament de les determinacions del POUM en sl urb s'executar de manera puntual o allada, o b de forma integrada per sectors de planejament urbanstic o polgons d'actuaci urbanstica complets, la delimitaci dels quals ve fixada en els plnols d'ordenaci. 2. Els propietaris de sl urb consolidat han d'acabar o completar a llur crrec la urbanitzaci necessria perqu els terrenys assoleixin la condici de solar, en els termes de larticle 42.2 de la LU. 3. Els propietaris de sl urb no consolidat tenen les obligacions previstes als articles 43 i 44 de la LU. 4. A ms, es poden formular Plans de millora urbana, amb les determinacions i objectius previstos a larticle 68 de la LU.
Art. 9 - Desplegament del Pla en sl urbanitzable delimitat. 1. Per a la transformaci urbanstica d'un sector de sl urbanitzable delimitat, cal la formulaci, la tramitaci i l'aprovaci definitiva d'un Pla parcial urbanstic. El seu mbit territorial s'haur de correspondre necessriament amb els sectors de planejament delimitats per aquest Pla en els plnols d'ordenaci. 2. El desenvolupament parcial dels sectors en subsectors es podr dur a terme si es fa d'acord amb all que estableix l'article 91 de la LU. Art. 10 - Desplegament del Pla en sl urbanitzable no delimitat. 1. En el sl urbanitzable no delimitat el Pla es desplega obligatriament mitjanant la formulaci, la tramitaci i l'aprovaci definitiva dun Pla parcial urbanstic de delimitaci. 2. Mentre no es desenvolupin els corresponents Plans parcial urbanstics de delimitaci, els terrenys que constitueixen el sl urbanitzable no delimitat s'ajustaran al rgim d'utilitzaci, gaudi i disposici establert per al sl no urbanitzable. Art. 11 - Desplegament del Pla en sl no urbanitzable Les determinacions del Pla que regulen el Sl no urbanitzable sn d'aplicaci directa i immediata. No obstant aix, es podran formular Plans especials urbanstics amb les finalitats previstes a larticle 67 de la LU. Art. 12 - Desplegament del Pla respecte als sistemes generals. Les previsions del Pla respecte als sistemes urbanstics generals es desenvoluparan mitjanant lexpropiaci dels terrenys afectats i la seva execuci directa, o b, si els terrenys estan inclosos en un mbit d'actuaci urbanstica sotms al sistema de reparcellaci, passaran a titularitat pblica mitjanant cessi obligatria i gratuta mitjanant qualsevol de les modalitats de larticle 115.2 de la LU, o per la modalitat d'ocupaci directa de larticle 150 de la LU.
CAPITOL TERCER. GESTI I EXECUCI DEL PLANEJAMENT.

Art. 13 - Elecci dels sistemes d'actuaci. En ocasi de laprovaci del planejament urbanstic o, si s'escau, de la delimitaci del polgon d'actuaci urbanstica, i tamb en el supsit de larticle 113.1.d. LU, s'ha de decidir el sistema dactuaci urbanstica i la modalitat que cal aplicar, en funci de les necessitats, els mitjans economico-financers amb qu es compti, la collaboraci de la iniciativa privada i les altres circumstncies que hi concorrin. Art. 14 Sectors o polgons d'actuaci. 1. El repartiment equitatiu dels beneficis i les crregues derivats de l'ordenaci urbanstica i l'execuci o complementaci de les obres i els serveis urbanstics necessaris es dur a terme per sectors o polgons dactuaci complets. 2. Quan no calgui o no sigui possible la delimitaci d'un polgon per al repartiment equitatiu dels beneficis i les crregues derivats de lordenaci urbanstica, sen pot fer lexecuci de manera puntual o allada, especialment en sl urb. Si d'aquesta actuaci se'n deriven beneficis especials per als sectors confrontats o propers, es podran repercutir les despeses mitjanant la imposici de contribucions especials, als propietaris beneficiats. Art. 15 - Sistema d'actuaci en Sl Urb Per a l'execuci del planejament en sl urb, el POUM i el PAUM poden delimitar polgons dactuaci no inclosos en sectors subjectes a un pla de millora urbana. Aix no s obstacle perqu l'administraci pugui realitzar actuacions allades en sl urb, pel sistema dexpropiaci, quan aquestes actuacions estiguin previstes en aquest POUM o en un pla de millora urbana. Art. 16 - Sistema d'actuaci en sl urbanitzable. 1. La delimitaci de sectors o polgons dactuaci per a l'execuci del planejament dun sector del sl urbanitzable delimitat la definir el POUM. En canvi, en aquells mbits no delimitats prviament com sectors pel planejament urbanstic general, la delimitaci la far un Pla parcial de delimitaci. 2. Cada sector de Pla parcial podr coincidir amb un polgon o b dividir-se en dos o ms polgons dactuaci. Tots els terrenys inclosos dins dun mbit de planejament parcial estaran adscrits a algun polgon dactuaci. 3. Els plans parcials d'iniciativa particular han d'sser executats pel sistema de reparcellaci, en les modalitats de compensaci bsica o de compensaci per concertaci. No obstant aix, si transcorreguts sis mesos des que l'Administraci actuant hagi requerit als propietaris perqu constitueixin la corresponent Junta de compensaci, no s'ha complert l'esmentat requeriment, dita Administraci podr deixar sense eficcia el Pla o canviar-ne el sistema d'execuci. Art. 17 - Execuci i gesti de sistemes. 1. Els terrenys qualificats de sistemes podran ser adquirits per l'administraci actuant per qualsevol ttol jurdic, mitjanant les cessions obligatries imposades per la legislaci urbanstica vigent, per mitj de l'ocupaci directa o per expropiaci forosa. 2. El cost dels terrenys podr repercutir-se segons sigui procedent, entre els propietaris beneficiats per lactuaci d'acord amb el que disposa la legislaci urbanstica vigent i mitjanant contribucions especials. Normes Urbanstiques Pla dOrdenaci Urbanstica Municipal de Llagostera 14
TTOL II. PARMETRES COMUNS D'ORDENACI I D'S EN SL URB I URBANITZABLE.

CAPITOL PRIMER. DISPOSICIONS GENERALS.
Art. 18 Regulaci paramtrica general. 1. Lordenaci dels parmetres i les condicions daplicaci del POUM es defineix en cada captol del present Ttol, segons els diferents elements que intervenen en la formaci urbana: parcel.laci, edificaci i s. Segons lanterior, els parmetres reguladors daquest POUM es divideixen en: a) Parmetres que regulen la parcel.laci. Inclou les determinacions que shan de complir en la formaci dels nous processos de parcellaci o reparcellaci per poder-se incorporar al procs urb. b) Parmetres que regulen ledificaci. Inclou aquells parmetres que regulen les condicions de la construcci i ledificaci. c) Parmetres reguladors dusos i activitats. Inclou aquelles condicions que regulen els diferents usos i activitats, atenent a la seva funci urbanstica o a la seva funci especfica de lactivitat a desenvolupar, dintre de les diferents zones en qu es divideix el conjunt del terme municipal. 2. Els parmetres definits en aquest Ttol regularan de forma genrica les condicions generals de les diferents zones excepte quan les condicions particulars duna zona concreta es determini el contrari o quan no siguin daplicaci en una zona concreta. 3. Dacord amb la naturalesa prpia del Sl No Urbanitzable, aquest POUM estableix en el Captol Cinqu del Ttol III, els parmetres i condicions especfics que han de regular les edificacions i els usos permesos en aquesta classe de sl.
CAPITOL SEGON. DEFINICI DELS PARMETRES QUE REGULEN LA PARCELLACI.

Art. 19 Parcella i Parcellaci. 1. Parcella s la porci de sl, edificable o no, que constitueix una unitat registral. 2. Sentn per parcellaci la modificaci de lestructura parcellaria (agrupaci, subdivisi, segregaci, divisi o variaci geomtrica de les parcelles) duna parcella en dues o ms, o de ms duna en una. Art. 20 Parcella mnima. 1. s la unitat de sl mnima, definida en cada zona, mitjanant superfcie i/o longitud dels seus lmits. Les parcelles mnimes definides a cada zona seran indivisibles, qualitat que caldr fer constar al Registre de la Propietat, en el moment dinscripci de la finca. 2. Les dimensions i mida de la parcella mnimes, es regularan a la normativa especfica de cada zona. Lincompliment daquestes dimensions mnimes impedir o restringir, segons la zona, ledificaci. 3. Les dimensions i mida de la parcella fan referncia tant a la superfcie com al front i fondria de la mateixa. Art. 21 Regularitzaci de la parcella 1. Si la mitgera que results de ledificaci de dos solars contigus no s normal a la lnia de faana, noms podran edificar-se els solars quan langle format per la mitgera amb la normal de la faana al punt dintersecci sigui inferior a vint-i-cinc graus (25). 2. En els casos que calgui, per poder edificar, shauran de regularitzar els solars perqu compleixin la condici indicada. Els casos especials, o que donin lloc a partions de parcelles corbats o trencats o parcelles en angles, es resoldran aplicant els criteris tcnics inspirats en les regles que cont aquest article. 3. Per dur a terme la regularitzaci prevista en lapartat anterior ser requisit la tramitaci per part de lAjuntament del corresponent projecte de Normalitzaci de finques presentat per qualsevol dels propietaris de les finques afectades. 4. Excepcionalment, es podran edificar els solars que es trobin entre edificacions ja consolidades amb la meitat de laprofitament urbanstic perms en el POUM, i sigui impossible poder complir les condicions de lapartat anterior. Art. 22 - Front de parcella s la parti o lmit de la parcella amb el carrer. Art. 23 Fondria de parcella Sentn com a fondria de la parcella la dimensi, entre el front de la parcella i una parallela a ell traada pel punt ms allunyat del fons de la parcella, mesurada sobre un segment perpendicular al front.
Art. 24 Condici de solar 1. s la parcella que pel fet de reunir les condicions de superfcie, dimensions, i urbanitzaci establertes en aquest POUM i en la legislaci urbanstica superior aplicable, s apta per a sser edificada immediatament. 2. Per atorgar la llicncia dedificaci en sl urb s necessari que la parcella reuneixi les segents condicions durbanitzaci: a) Que doni faana a vial pblic i aquest estigui obert en tota lamplada prevista. b) Que compti com a mnim amb el servei daigua potable, evacuaci de residuals, explanaci i pavimentaci del vial, encintat i pavimentaci de voreres, enllumenat pblic i subministrament denergia elctrica. 3. Els terrenys que reuneixin les condicions de lapartat anterior per que els manqui la pavimentaci i/o lenllumenat pblic podran obtenir llicncia condicionada a all que estableix larticle 41 de la LU i la resta de normativa urbanstica concordant. Si el terreny dna a ms duna via saplicar el mateix tractament per a totes. 4. Les fiances que es constitueixin per garantir els compromisos fets dacord amb lapartat anterior podran ser prestades per entitats bancries o dassegurances. 5. Quan en compliment daquest article es concedeixi una llicncia condicionada a la urbanitzaci simultnia, leficcia de la llicncia quedar suspesa en tant no es constitueixi la garantia establerta.
CAPITOL TERCER. DEFINICI DELS PARMETRES QUE REGULEN L'EDIFICACI.

SECCI PRIMERA. DEFINICI DELS PARMETRES REFERITS AL SECTOR O MBITS DE PLANEJAMENT Art. 25 - Coeficient d'edificabilitat bruta Factor que fixa la superfcie mxima de sostre edificable d'un sector en relaci a tota la seva superfcie. S'expressa en metres quadrats de sostre edificable per metres quadrats de sl (m2/m2). Art. 26 - Coeficient de volum edificable brut Factor que relaciona el volum edificable d'un sector amb la seva superfcie total. Es dna en metres cbics edificables per metres quadrats de sl (m3/m2). Art. 27 - Coeficient d'edificabilitat complementari brut s el coeficient d'edificabilitat bruta que determina el sostre mxim edificable destinat exclusivament a uns usos concrets que s'assenyalen per a cada zona. Aquest coeficients mai podr augmentar el nombre d'habitatges que resultin per aplicaci dels coeficients de densitat d'habitatge per zona. Art. 28 - Densitat mxima d'habitatges bruta Coeficient que fixa el nombre mxim d'habitatges d'un sector en relaci a tota la seva superfcie. Les unitats vnen donades en nombre d'habitatges per hectrea de sl (hab/Ha).
SECCI SEGONA. PARMETRES APLICABLES A TOTS ELS TIPUS DORDENACI DE LEDIFICACI. Art. 29 - Alineacions 1. Alineaci del carrer o vial: s la lnia en planta que estableix el lmit entre les parcelles urbanes i el vial. 2. Rasant del carrer o vial: Lnia que fixa l'altimetria de l'eix del carrer en tot el seu recorregut. 3. Amplada de carrer o vial: s la distncia mnima entre les alineacions enfrontades del carrer. a) En el cas dalineacions constitudes per rectes o corbes paralleles en el tram de vial entre dos transversals, es prendr la distncia entre les dues alineacions. b) Si les alineacions no sn paralleles o presenten eixamplaments o estranyaments o altres irregularitats, es prendr com ample de vial la mitjana de les amplades del tram de vial comprs entre dos transversals. Art. 30 - Edificabilitat 1. Coeficient d'edificabilitat neta o de parcella: Factor que fixa la superfcie mxima de sostre edificable en relaci a la superfcie de sl d'una parcella. S'expressa en metres quadrats de sostre edificable dividit per metres quadrats de sl (m2/m2). 2. Coeficient de volum edificable net o de parcella: Factor que relaciona el volum edificable d'una parcella amb la seva superfcie. Es dna en metres cbics edificables per metres quadrats de sl (m3/m2). 3. Coeficient d'edificabilitat complementari net o de parcella: s el coeficient d'edificabilitat net que determina el sostre edificable destinat exclusivament a uns usos concrets assenyalats a cada parcella. Aquest coeficient mai podr augmentar el nombre d'habitatges que resultin per aplicaci dels coeficients de densitat d'habitatge net. Art. 31 Edificabilitat mxima de parcella 1. Sentn per edificabilitat mxima de parcella el sostre mxim que pot assolir una parcella resultat de multiplicar la seva superfcie pel seu coeficient dedificabilitat neta o de parcella. Sexpressa en metres quadrats de sostre per metres quadrats de sl (m2st/m2sl) 2. En les zones en les que ledificabilitat es calcula a partir de la profunditat i el nombre de plantes edificables, aquesta s lnica que es pot fer servir a efectes de compensacions de volum, no comptabilitzant el possible sostre de la planta sotacoberta, ni el dels altells ni el dels cossos sortints. 3. En aquelles parcelles en les que ledificabilitat mxima sestableixi a partir dun determinat coeficient dedificabilitat, en el cmput de ledificabilitat, es tindran en compte les superfcies de totes les plantes per sobre de la planta soterrani, incloent els patis de llum, pous de ventilaci, cossos sortints tancats i semitancats i la part de la planta sotacoberta amb una alada superior a 1,50 metres. 4. En les parcelles en pendent, ledificabilitat mxima a assolir no superar mai la que resultaria dedificar en terreny horitzontal. Art. 32 - Ocupaci mxima de parcella. 1. s la superfcie mxima resultant de la projecci ortogonal, sobre un pla horitzontal, de tot el volum de ledificaci, inclosos els soterranis i els cossos i elements sortints. 2. Locupaci mxima de la parcella es regula segons un percentatge mxim que relaciona la superfcie que ocupa ledificaci amb la superfcie de parcella. Normes Urbanstiques Pla dOrdenaci Urbanstica Municipal de Llagostera 19
3. No es comptabilitza a efectes docupaci els accessos des de lespai lliure dedificaci al soterrani, en el cas que la zona ho permeti. 4. En la tipologia allada les plantes soterranis resultants de rebaixos, anivellaments o excavacions no podran ultrapassar locupaci mxima de parcella. Art.33 Sl de parcella lliure d'edificaci. Sn els terrenys lliures d'edificaci per aplicaci de les condicions dedificaci de cada zona (ocupaci, separaci a lmits, fondria edificable,). Aquests espais no podran sser objecte de cap altre aprofitament que el corresponent a espais lliures al servei de l'edificaci construda a la parcella. Art. 34 - Adaptaci topogrfica i moviment de terres. 1. A efectes de les adaptacions topogrfiques sentn com a terreny natural el terreny inicial no transformat, amb pendent sensiblement uniforme. En els casos on el terreny presenti transformacions prvies i/o acumulacions o excavacions locals de la prpia parcella o del viari, sentn com a terreny natural la superfcie definida per a les cotes existents als vrtex del polgon que delimita la parcella. 2. En les zones edificables amb la tipologia allada, les plataformes d'anivellaci de terrenys possibles sajustaran a les segents limitacions: a) El mxim desnivell entre el terreny transformat i el que pugui entendres com a natural ser d'1,50 metres per sobre o de 2,20 metres per sota daquell respecte a aquest. Aquests lmits mxims de variaci topogrfica saplicaran tant en linterior de la parcella com en els seus lmits (v. Fig. 15 de lannex 1). b) Les plataformes d'anivellament a l'interior de parcella (excepte els soterranis) hauran de disposar-se de manera que no depassin uns talussos ideals de pendent 1:3 (alada:base) traats des de les cotes, per damunt o per sota, possibles segons l'apartat anterior, als lmits (v. Fig. 16 de lannex 1). c) Els murs interiors de contenci de terres no podran depassar en la part vista una altura de 3,70 metres. Aquests murs no depassaran lalada d1,50 m per sobre ni 2,20 m per sota de la cota natural del terreny. 3. En les zones edificables amb tipologia dalineaci a carrer, les transformacions topogrfiques dels patis dilla, procuraran que, en general, quedin situades a la cota del paviment de la planta que tingui consideraci de baixa, dins els marges establerts en aquestes normes, amb les segents limitacions: a) En el cas que el pendent natural del terreny, en la direcci perpendicular a la faana, sigui descendent des del carrer, el mxim desnivell entre el terreny transformat i el natural ser de 1,50 metres per sobre, sense sobrepassar la cota de planta baixa. b) En el cas que el pendent natural del terreny, en la direcci perpendicular a la faana, sigui ascendent des del carrer, el mxim desnivell entre el terreny transformat i el natural ser de 2,20 metres per sota, amb un mxim de 0,50 metres per sota del nivell de planta baixa. 4. En cas que el moviment de terres requereixin laportaci de material de rebliment, aquests han de consistir en productes obtinguts de lexcavaci del sl. No resulta admissible laportaci, com a materials de rebliment, de runes denderroc i residus de la construcci, ja que tenen la consideraci de residu. Art. 35 - Planta baixa. 1. Planta baixa de ledifici a nivell del sl o dintre dels lmits que amb referncia a la rasant assenyalen les normes. La planta baixa s la primera planta per sobre de la planta soterrani real o possible.
2. Si no es diu el contrari, no es permet el desdoblament de la planta baixa en dues plantes daccs independent, segons les modalitats de semisoterrani i/o entresol. 3. Quan la regulaci de la zona no ho especifiqui, les alries tils mnimes permeses de la planta baixa seran les segents: 3,00 m en el cas d'usos comercials, magatzems, etc. i 2,50 m en el cas d'habitatges i aparcament vinculat a lhabitatge. (v. fig. 1 i 2 de lannex 1) Es podran collocar fals sostres i reduir aquesta alada lliure mnima en dependncies de servei, sempre que no contradiguin la normativa sectorial daplicaci 4. Per altell sentn la part superior de les dues en qu un sostre fet a una certa alaria divideix parcialment una cambra que no t accs independent des de lexterior. 5. Solament es permet la construcci daltells de planta baixa, si es compleixen les segents condicions: a) Noms es permetr si formen part del local situat en planta baixa i que no tingui accs independent des de lexterior. b) Shaur de separar com a mnim 5,00 metres de les faanes a carrer de l'edifici, i la seva alada lliure mnima per sobre haur de ser 2,20 metres i per sota de 2,50 metres.(v. fig. 3 de lannex 1) c) nicament es podr dedicar a magatzems i oficines. Art. 36 - Plantes soterranis. 1. Sn les situades sota de la planta baixa. 2. No s'hi permeten espais habitables (dormitoris) en les plantes soterranis. Els soterranis per sota del primer noms podran ser dedicats a aparcaments, installacions tcniques de l'edifici, cambres cuirassades i similars. 3. Noms es permetr la construcci de plantes soterranis quan aquestes puguin desguassar a la claveguera pblica, encara que sigui per mitjans mecnics. 4. L'alada lliure mnima de les plantes soterranis s de 2,20 metres. (v. fig. 1 i 2 de lannex 1) Art. 37 - Planta pis. 1. Tota planta de ledificaci que estigui per sobre de la planta baixa. 2. Les plantes pis tindran una alada lliure interior mnima de 2,50 metres, excepte les dedicades a s daparcament que ser de 2.20 metres. (v. fig. 1 i 2 de lannex 1). Es podran collocar fals sostres i reduir aquesta alada lliure mnima en dependncies de servei, sempre que no contradiguin la normativa sectorial daplicaci. Art. 38 - Planta sotacoberta. 1. s aquella situada entre el darrer forjat tericament possible de ledifici i la coberta inclinada (v. fig. 1 de lannex 1). 2. Es destinar a trasters o espais comunitaris al servei del conjunt de ledificaci, o com ampliaci de lhabitatge situat immediatament en la planta inferior. En aquest cas no podr constituir mai un habitatge independent i la seva superfcie o dest no ser condici indispensable per obtenir els nivells mnims dhabitabilitat de lhabitatge que amplien. 3. Quan calgui disposar dobertures dilluminaci i ventilaci de la planta sotacoberta, aquestes es podran tancar amb finestres integrades al pla de la coberta inclinada. La superfcie docupaci de les obertures no sobrepassar el 6% de la superfcie de coberta. Art. 39 - Planta coberta.
1. Planta terminal de ledifici que protegeix la construcci de la pluja, ja sigui amb un terrat o amb una teulada, que se situa immediatament per sobre del pla horitzontal dels elements resistents del darrer forjat. 2. La coberta dels edificis ser amb teulada inclinada i/o terrat pla. En la tipologia dalineaci a vial noms es permetr la teulada inclinada o el terrat pla, en cap cas no sadmetr la coberta mixta en un nic edifici, sense perjudici dels retalls de la coberta acabada amb teulada permesos a lapartat 4b) daquest article. 3. Els materials dacabat, tan de les cobertes planes com inclinades no podran desentonar amb lentorn, pel seu material o pel seu color. Es prohibeix la utilitzaci de plaques de fibrociment. 4. Per a aquells edificis acabats amb teulada (v. fig. 1 de lannex 1), la planta coberta comena a comptar des del pla inferior del rfec o del pla inferior del forjat inclinat que la formi. El cantell del rfec o del forjat inclinat no podr ser superior a 30cm. Com a mxim la coberta arrencar des de l'alada reguladora mxima i, tamb com a mxim, 40 cm per sobre de l'ltim forjat perms. a) El pendent de la teulada no podr ser superior del 30%, excepte que la normativa especfica de la zona indiqui un altre pendent mxim. b) Solament es permetr el retall de la coberta en una superfcie mxima del 40%. c) Per sobre dels plans definits per a la teulada, podran sobresortir: elements de ventilaci i xemeneies. antenes i altres installacions radio-elctriques. claraboies dels celoberts, aquestes ltimes hauran de ser paralleles als plans de teulada i no se separaran ms de 50 cm d'aquesta en cap punt. Les caixes descala i la sala de mquines de lascensor. En els tres primers metres a partir de la faana a carrer i a pati dilla hauran de quedar per sota dels pendents de la coberta.
d) Els careners de coberta, aix com altres elements construts no sobrepassaran en ms de 3,50 metres lalria de larrencada de la coberta al pla de faana. 5. Per a edificis acabats en terrassa (v. fig. 2 de lannex 1) es considerar el pla d'arrencada de la planta coberta, el pla superior dels elements resistents de la darrera planta pis. a) Per sobre d'aquest pla es podr situar: la cambra d'aire amb una alada mxima de 60 cm. les baranes i altres elements de coronament de faana de carcter exclusivament decoratiu, que tindran una alada mxima d'1,20 metres per sobre de la cambra d'aire. Els elements de separaci entre terrats, que tindran una alada mxima per sobre de la cambra daire d1,20 m si sn massissos, i de 1,80 m si sn transparents, reixes o similars.
b) A ms, dins el glib que dibuixen uns plans inclinats amb el pendent mxim prems a la zona per cobertes inclinades, aplicats des de les arestes d'intersecci dels plans de faana amb l'alada reguladora mxima, es podran installar: cossos edificats que continguin els elements tcnics de l'ascensor les claraboies dels celoberts la caixa d'escales. Aquests cossos es separaran 3 metres de la faana al carrer o al pati dilla, la seva coberta ser plana i lalada des de lalada reguladora (pla superior de lltim forjat) no ser superior a 2,80 metres. c) Per sobre del glib definit al pargraf, anterior noms es permet que sobresurtin: Normes Urbanstiques Pla dOrdenaci Urbanstica Municipal de Llagostera 22
els elements de ventilaci i xemeneies, antenes i altres installacions radio-elctriques
Art. 40 Faanes i mitgeres. 1. Les faanes es tractaran amb acabats propis, prohibint-se deixar vista lobra aparellada per ser recoberta. 2. Es prohibeixen expressament els remolinats, revocats o arrebossats sense pintar en faanes exteriors. 3. Totes les mitgeres vistes es tractaran amb materials i acabats propis de faana. 4. En la creaci duna mitgera, sigui de nova edificaci o duna ja existent i que quedi consolidada per les obres realitzades, el propietari que demani la llicncia que origina la creaci de la mitgera, estar obligat a donar-li tractament de faana, a tots els casos i a crrec seu. 5. En aquells casos en qu la mitgera sedifiqus de manera immediata, sigui perqu sha sollicitat el corresponent perms dobres o es vagin a iniciar les obres de la finca vena, sexoner de donar acabat de faana a la mitgera que no quedi vista. Art. 41 - Cossos sortints. 1. Sn els que sobresurten de la lnia de faana o de lalienaci del pati dilla i tenen el carcter dhabitables o ocupables, siguin tancats, semitancats o oberts. 2. Sn cossos sortints tancats els que tinguin tots els seus costats amb tancaments rgids, indesmontables i ancorats. Els que tenen tancat algun dels seus contorns laterals amb tancaments rgids, indesmontables o ancorats sn cossos sortints semitancats, i els que no tenen cap dels cantons volats tancats sn cossos sortints oberts. 3. La superfcie en planta dels cossos sortints tancats computar com a superfcie de sostre edificable. 4. La superfcie en planta del cossos sortints semitancats computar el 50 per cent com a superfcie de sostre edificable. 5. Els cossos sortints oberts no computaran com a superfcie de sostre edificable. 6. Els cossos sortints es regularan en les edificacions segons alineaci a vial, dacord amb les condicions segents: a) Els cossos sortints estan prohibits a la planta baixa. b) No es permeten els cossos sortints tancats i els semitancats, ni a faana a vial ni a la faana de lespai lliure del pati dilla. c) El lmit lateral del vol dels cossos sortints shaur de separar de la paret mitgera una distncia superior al sortint mxim, amb un mnim de 0,60 metres. d) Lalria lliure entre la vorera i els cossos sortints s de 3,60 metres. e) Si la seva volada no es regula a la zona corresponent, aquesta es limita a les dimensions segents: f) En carrers dample menor de 6 metres, no es permeten que volin En carrers dample entre 6 i 12 metres, la volada mxima ser de 0,60 metres. En carrers dample superior a 12 metres, la volada mxima ser d1,00 metre.
La longitud de faana a carrer abarcada pel cos o cossos obertes en cada planta no ser superior a la meitat de la longitud total de faana, excepte que sindiqui el contrari en els parmetres especfics de la zona. Noms es permeten cossos sortints oberts a lespai lliure interior dilla que sobrepassin la fondria edificable mxima si :
g)
lespai interior dilla s superior a 120 m2 i si es pot inscriure una circumferncia de radi mnim 11 metres. els cossos sortints a lespai lliure interior dilla, en el cas que es puguin realitzar per aplicaci dels punts anteriors, podran tenir un vol com a mxim del 10% de la fondria edificable. I shauran de separar de la paret mitgera, dacord amb el punt c) daquest article.
Art. 42 - Elements sortints. 1. Sn part integrant de l'edifici o elements constructius no habitables ni ocupables, de carcter fix, que sobresurten del pla de faana, de l'espai lliure d'interior d'illa o de l'espai lliure de la parcella. Els elements no permanents (anuncis, rtols, persianes, elements de senyalitzaci, tendals, persianes...) no tenen la consideraci d'elements sortints. 2. Quan no s'indiqui res, els elements sortints en les edificacions alineades a vial, no podran volar ms 15cm, excepte a la planta baixa on, a ms, no podran sobresortir ms del 5% de l'amplada de la voravia, i a la planta coberta, on el rfec podr volar 45 cm per a carrers de menys de 10 metres i fins a 70 cm per a carrers de ms de 10 metres. Art. 43 - Ventilaci i illuminaci. 1. En els edificis dhabitatges, en tots els casos, les sales destar i els mejadors-estars hauran de ventilar directament a espai lliure, carrer o pati dilla. En els edificis dhabitatges, els dormitoris i sales interiors no podran autoritzar-se si no reben ventilaci i illuminaci per mitj al menys de celoberts. La ventilaci i illuminaci de les altres dependncies que no siguin les destinades a dormitoris o sales i les de les escales i peces auxiliars interiors, podr fer-se mitjanant patis de ventilaci. 2. La ventilaci i illuminaci per mitjans tcnics, sense utilitzaci de celoberts o patis de ventilaci, sadmetr per a dependncies i peces auxiliars dels habitatges, no destinades a dormitoris i sales, quan sassegurin les condicions higiniques i estigui autoritzat per les normes estatals, autonmiques i municipals sobre condicions sanitries i higiniques dels habitatges. 3. La ventilaci i illuminaci dels locals de treball i sales destinats a usos comercial i doficines podr realitzar-se mitjanant elements o mitjans tcnics de provada eficcia, que assegurin condicions adequades dhigiene. Art. 44 - Celoberts. Espai no edificat situat dintre del volum dedificaci i destinat a obtenir illuminaci i ventilaci. 1. Els celoberts poden ser interiors o mixtos. Sn interiors els celoberts que no sobren a espais lliures o a vials, i sn mixtos els oberts a aquests espais. 2. La dimensi i superfcie mnima obligatria dels celoberts es regiran per la normativa sectorial daplicaci (Decret 28/1999, de 9 de febrer, sobre requisits mnims dhabitabilitat en els edificis dhabitatges, o aquella legislaci que la modifiqui o substitueixi). 3. Les parets dels celoberts mixtos shan de considerar com a faanes a tots els efectes. 4. El celoberts ser mancomunat quan pertanyi al volum edificable de dues o ms finques contiges. Ser indispensable, als efectes daquestes Normes, que lesmentada comunitat de pati sestableixi per escriptura pblica, inscrita al Registre de la Propietat. Els patis mancomunats shan de regir, pel que fa a la forma i dimensions, pel que es disposa per als patis interiors i els mixtos. 5. Als efectes del que disposa aquest article sobre celoberts interiors, shan de tenir en compte, a ms les regles segents: 5.1. Les llums mnimes entre murs del celobert no podran reduir-se amb sortints o altres elements o serveis, com sn els safareigs. 5.2. Lalada del celobert a efectes de determinaci de la seva superfcie, shan damidar en nombre de plantes des de la ms baixa que necessiti ser servida pel celobert, fins a la ms elevada. 5.3. El paviment del celobert ha destar, com a mxim, un metre per damunt del nivell de sl de la dependncia a illuminar o ventilar. Normes Urbanstiques Pla dOrdenaci Urbanstica Municipal de Llagostera 25
Art. 45 - Patis de ventilaci. Espais no edificats digual significaci que els celoberts per a destinats a illuminar i ventilar escales o dependncies que no siguin dormitoris o estances. Sentn per estana sala o habitaci on shabita normalment i que no es destinat a dormitori, 1. Els patis de ventilaci poden ser interiors o mixtos, com els celoberts. 2. La dimensi i superfcie mnima obligatria dels patis de ventilaci es regiran per la normativa sectorial daplicaci (Decret 28/1999, de 9 de febrer, sobre requisits mnims dhabitabilitat en els edificis dhabitatges, o aquella legislaci que la modifiqui o substitueixi). 3. Regiran quant als patis de ventilaci les regles segents: 3.1. No s perms de reduir les llums mnimes interiors amb sortints. 3.2. Lalada del pati, a efectes de determinaci de la superfcie, sha damidar en nombre de plantes, des de la ms baixa que el necessiti fins a la ms alta. 3.3. El paviment del pati ha destar, com a mxim, a un metre per damunt del nivell del sl de la dependncia a ventilar o illuminar. 4. Els patis de ventilaci mixtos shan de considerar com a faanes a tots els efectes.
Art. 46 - Regles per a traar l'alineaci en xamfr. En els casos on el Pla determini el traat de xamfrans, sense definir-les grficament, es far de la segent manera: 1. El xamfr tindr una longitud igual a la secci del carrer ms estret dels que formen la crulla. 2. No es faran xamfrans en els supsits segents: - En carrers damplria menor de 8 m. - Quan les alineacions dels carrers formen un angle superior a 135o 3. El xamfr no ser mai de longitud superior a 20 m ni inferior a 5 m, i es collocar segons la perpendicular a la bisectriu de langle format per les faanes que arriben a la crulla. 4. La forma i dimensi del xamfr ser sempre la mateixa en cada una de les cares de la crulla.
SECCI TERCERA. ALINEACI A VIAL
PARMETRES
APLICABLES
LEDIFICACI
SEGONS
Art. 47 Alineaci de ledificaci. 1. s la lnia on sha de situar obligatriament ledificaci, coincidint o no amb lalineaci de carrer o vial. 2. Aquesta alineaci ve indicada en els plnols dordenaci, admetent-se reajustaments dalineacions i rasants en els termes establerts per larticle 180.4 de la LU. 3. Noms es permeten reculades parcials del pla de faana per motius de composici, sempre que predomini el volum alineat a carrer o vial, es resolguin les possibles mitgeres i no desharmonitzi formalment els fronts del carrer. 4. En cap cas les reculades podran produir un augment de ledificabilitat, de la fondria edificable mxima permesa, ni del nombre de plantes, o de lalada reguladora mxima. 5. Les reculades a la vora de la mitgera hauran de separar-se della una distncia mnima de 3,50 metres i noms podr recular-se duna de les mitgeres de la parcella. Per aix, ser condici indispensable aconseguir la continutat formal de la planta baixa mitjanant tanques dobra o elements similars, amb una alada mnima de 2,20 metres. Art. 48 - Alada reguladora referida al carrer. 1. Mesura vertical, en el pla exterior de la faana, que fixa l'alada lmit des del punt de referncia de lalada reguladora fins al pla horitzontal d'on arranca la teulada (sota rfec o sota forjat inclinat) o el pla superior de l'ltim element resistent, en el cas de coberta plana. 2. En les plantes reculades lalada reguladora es calcula projectant lltima planta reculada a faana i aplicant les mateixes caracterstiques que lanterior. 3. Sentn per alada reguladora mxima aquella que poden assolir les edificacions en un front concret de carrer. 4. Si la normativa especfica de cada zona no estableix el contrari lalada reguladora mxima es correspon amb el nombre de plantes mxim segons les dimensions que sassenyalen en el segent quadre: Nombre mxim de plantes
2 (B + 1P) 3 (B + 2P) 4 (B + 3P) 5 (B + 4P)
Alada reguladora mxima

7,50 m 10,20 m 13,20 m 16,20 m
Taula nmero 3
En els edificis amb ms plantes permeses sincrementar lalada reguladora mxima en tres metres per cada planta. 5. Per sobre de lalada reguladora tan sols es permeten els elements admesos sobre lltima planta definit en aquestes Normes.
Art. 49 Punt daplicaci de lalada reguladora referida al carrer. 1. El punt daplicaci de lalada reguladora referida al carrer saplicar a partir de la cota topogrfica de la rasant de lalineaci de vial o carrer. Si les normes especfiques de cada zona no estableixen altres regles es seguiran les segents: 2. Edificis amb faana a una sola via amb rasant no horitzontal:
a) Si la rasant del carrer, presa a la lnia de faana, presenta una diferncia de nivells entre l'extrem de cota ms alta i el seu centre, menor o igual de 0,6 m, l'alada reguladora s'amidar al centre de la faana, a partir de la rasant de la voravia en aquest punt (v. fig. 4 de lannex 1). b) Si la diferncia anterior de nivells s ms de 0,6m, l'alada mxima de l'edifici s'amidar a partir d'un nivell situat a 0,6m per sota de la cota de l'extrem de la lnia de faana de cota ms alta (v. fig. 5 de lannex 1). c) Quan l'aplicaci d'aquesta regla doni lloc que, en determinats punts de la faana, la rasant de la voravia se situ a ms de 3 m per sota del punt d'aplicaci de l'alada reguladora, la faana shaur de dividir en els trams que calguin perqu aix no passi. A cadascun dels trams resultants, l'alada reguladora s'haur d'amidar d'acord amb les regles anteriors. (v. fig. 6 de lannex 1). 3. Edificis amb faana a dues o ms vies que facin cantonada o xamfr: a) Si l'alada fos la mateixa a cada cara de vial, s'aplicaran les condicions del punt 1 operant amb el conjunt de les faanes desenvolupades com si en fossin una de sola. b) Si les alades reguladores fossin diferents, les ms altes es podran portar cap als carrers adjacents ms estrets, fins a una longitud mxima, comptada a partir de lalineaci del vial ms ample, igual a la fondria edificable corresponent al carrer de ms alada. Aquesta dimensi podr arribar com a mxim fins a la meitat de la longitud del tram de carrer de menor amplria. Daquesta regla solament podr beneficiar-se la primera parcella que fa cantonada. Sobre aquesta determinaci prevaldr el que es grafi expressament en els plnols (v. Fig. 7 de lannex 1). 4. Els edificis amb faana a dues o ms vies que no facin cantonada o xamfr (v. fig. 8 de lannex 1) regularan la seva alada com si es tracts d'edificis independents. El canvi d'alada mxima es far en el punt mig de la parcella. 5. Edificis amb faana a places, parcs i altres espais lliures pblics regularan la seva alada en funci del vial de major amplada que conflueixi a lespai pblic. Art. 50 Nombre de plantes referit al carrer. 1. s el nombre de plantes edificables que comptabilitzen a efectes dedificabilitat. 2. El nombre de plantes mxim sestableix en els plnols dordenaci o en la normativa especfica de cada zona. 3. Quan per algun nou planejament derivat sestableixen noves ordenacions en el sl urb, aquestes limitaran la seva alada en funci de les tipologies de lentorn i de lamplada del carrer. Art. 51 - Planta baixa referida al carrer. 1. s aquella el paviment de la qual est situat entre 1,00 metres per sobre i 1,00 metres per sota de la rasant del carrer, en els punts de major i menor cota, respectivament. 2. Si a conseqncia del pendent hi ha ms d'una planta dintre dels lmits anteriors, sentn per planta baixa, per a cada tram frontal de parcella, la de posici inferior. 3. En els casos de parcelles en front a dos carrers oposats, es referir la cota de la planta baixa a cada front, com si es tracts de parcelles diferents de profunditat meitat per a cada una delles. Art. 52- Ocupaci de la planta soterrani. Si la normativa de la zona no diu el contrari, es permet locupaci de la planta soterrani en tota la parcella. La coberta de la construcci que sobresurti de la planta baixa, es procurar que sigui ajardinada. Normes Urbanstiques Pla dOrdenaci Urbanstica Municipal de Llagostera 28
Art. 53 - Profunditat edificable. 1. Profunditat edificable s la distncia normal a lalineaci de ledifici que limita l'edificaci per la part posterior i defineix l'alineaci posterior de ledificaci. 2. La profunditat edificable mxima sestableix en els plnols dordenaci i/o en la normativa especfica de cada zona. 3. Les parts de parcella que excedeixin de la profunditat edificable formaran part del pati dilla. 4. En les illes tancades, la figura interior haur de complir que es pugui inscriure en ella una circumferncia de radi mnim 6 metres; en cas contrari laplicaci daquest criteri saconseguir mitjanant una disminuci de la superfcie edificable inicialment obtinguda. 5. Els angles aguts que resultin inferiors a 45 shauran de trencar de forma que resulti la lnia de faana no inferior a 5 metres. 6. Si establertes les disposicions dels punts anteriors resulta la profunditat edificable inferior a 11 metres, es considerar aquesta mida com profunditat edificable, sempre que sigui possible inscriure un circumferncia de radi 6 metres. Si ni aix saconsegus, lilla ser totalment edificable. Art. 54 - Pati d'illa. 1. s l'espai lliure d'edificaci possible. 2. En casos de desnivell entre faanes oposades d'illa, el cos de la planta baixa que sobresurt de la fondria edificable mxima de les plantes pis, s'haur de reduir o solucionar, de manera que l'edificaci a l'espai interior no ultrapassi un pla ideal traat a quaranta-cinc graus mesurat des de l'alada mxima corresponent a planta baixa en el lmit edificable de la parcella oposada (v. fig. 9 i 10 de lannex 1) i a una alada mxima corresponent a la planta baixa. 3. En els espais interiors dilla lalada mxima de la planta baixa que sobresurti de la fondria edificable mxima de les plantes pis ser de 5 metres, incloent la part de barana massissa en el cas de terrasses planes i fins el carener en el cas de cobertes inclinades. Art. 55 - Construccions auxiliars 1. Les construccions auxiliars shauran de situar dintre de la fondria edificable mxima, excepte que la normativa de la zona permeti el contrari. 2. Les piscines descobertes, que no sobresurtin del terreny, shauran de separar un mnim d1,50 metres de totes les partions. 3. Les barbacoes es construiran dintre de la fondria edificable mxima permesa. Art. 56 - Tanques. 1. Les tanques de separaci entre dos predis vens i de lmits al carrer, es tractaran amb acabats propis, prohibint-se deixar vista lobra aparellada per sser recoberta. 2. Les tanques a nivell de planta baixa entre vens i al carrer, tindran en la seva part massissa, una alada mxima d1,80 metres mesurats des de la base de la tanca, admetent-se fins a 2,10 metres en terrenys amb desnivell, amb la finalitat dadaptar-se a la topografia, que shaur de dividir en trams per evitar en cap cas, sobrepassi aquesta alada. 3. Les tanques a nivell de planta pis entre predis vens noms podr tenir una part massissa dun metre, la resta fins a 1,80 metres ser amb reixes opaques, elements vegetals, vidre opac, o similar. Normes Urbanstiques Pla dOrdenaci Urbanstica Municipal de Llagostera 29
SECCI QUARTA. PARMETRES DEDIFICACI ALLADA.
APLICABLES
AL
TIPUS
DORDENACI
Art. 57 - Alada reguladora referida a la parcella. 1. s la mesura vertical, en el pla exterior de la faana des del punt daplicaci de lalada reguladora referida a la parcella fins al pla horitzontal d'on arranca la teulada (sota rfec o sota forjat inclinat) o el pla superior de l'ltim element resistent, en el cas de coberta plana. 2. Sentn per alada reguladora mxima aquella que poden assolir les edificacions, per sobre de la qual noms es permet la planta coberta. 3. Si la normativa especfica de cada zona no estableix el contrari lalada reguladora mxima es correspon amb el nombre de plantes mxim segons les dimensions que sassenyalen en el segent quadre: Nombre mxim de plantes
2 (B + 1P) 3 (B + 2P) 4 (B + 3P) 5 (B + 2P)
Alada reguladora mxima

7,00 m 9,50 m 12,50 m 15,50 m
Taula nmero 4
En els edificis amb ms plantes permeses sincrementar lalada reguladora mxima en tres metres per cada planta. Les alades anteriors no saplicaran en les zones industrials. 4. Les zones on el nombre de plantes mxim no ve definit en els plnols dordenaci, aquestes vindran regulades per les condicions dordenaci de la zona, juntament amb les corresponents alades reguladores mximes daquest article. Art. 58 Punt daplicaci de lalada reguladora referida a la parcella. El punt daplicaci de lalada reguladora referida a la parcella saplicar, en tot el contorn de ledificaci, a partir de la cota del paviment de la planta baixa. Art. 59 Nombre de plantes referit a la parcella. 1. s el nombre de plantes edificables que comptabilitzen a efectes dedificabilitat. 2. En els casos en qu, per raons del pendent del terreny, l'edificaci es desenvolupi escalonadament, el nombre de plantes que es construeixin sobre cada una de les parts que tinguin consideraci de planta baixa, es subjectaran al nombre mxim de plantes perms, referida a cada una daquestes parts (v. fig. 13 i 14 de lannex 1). Art. 60 - Planta baixa referida a la parcella. 1. Tindr la consideraci de planta baixa aquella amb nivell de paviment com a mxim un metre per sobre del nivell exterior del terreny definitiu un cop transformat dins dels lmits de moviment de terres admesos pel present POUM (v. fig. 11 i 12 de lannex 1). 2. La part de planta semi soterrada que sobresurti ms dun metre del nivell exterior del terreny, tindr en tota aquesta part, la consideraci de planta baixa.
Art. 61 - Planta soterrani referida a la parcella. Tindr la consideraci de planta soterrani referida a la cota de terreny, la que tingui el sostre a menys d'un metre per sobre del nivell del sl exterior definitiu. Art. 62 - Separacions mnimes. 1. Les separacions mnimes de l'edificaci a la faana de la via pblica, al fons de parcella, a les seves partions laterals i entre edificacions d'una parcella, sn distncies que hauran de respectar tant les edificacions com els seus cossos sortints i tamb els soterranis, llevat que es tracti de rampa per donar accs des de lexterior als usos permesos en aquests. 2. Els rfecs podran envair les franges de separaci mnimes obligatries fins a una distncia mxima de 30 cm. Art. 63 - Tanques. 1. Les tanques de separaci entre dos predis vens i de lmits al carrer, es tractaran amb acabats propis, prohibint-se deixar vista lobra aparellada per sser recoberta. 2. Les tanques del carrer o entre vens tindran una alada mxima de 1,80 metres que es podran fer amb material masss fins una cota mxima de 1,00 metres per damunt de la vorera o del terreny, admetent-se fins a 1,30 metres en terrenys amb desnivell per adaptar-se a la topografia. La resta de tanca s'acabar amb reixes, tela metllica o vegetaci d'arbust. 3. En els casos que es materialitzin murs de contenci en els lmits, dalada superior a 1,00 metres, la tanca per sobre del mur de contenci, solament es podr projectar amb elements calats metllics, de fusta o vegetals. Art. 64 Construccions auxiliars. 1. En les zones on sigui permesa les construccions auxiliars al servei dels edificis principals, aquestes es destinaran a porteria, garatge particular, locals per guardar material de jardineria i de piscines, vestuaris, rebost, i altres per lestil. 2. La construcci dedificacions auxiliars sajustar al que estableix en la regulaci de cada zona, quant a sostre edificable, ocupaci en planta baixa, alada mxima i separacions mnimes a les partions de la parcella. 3. Les piscines descobertes, que no sobresurtin del terreny definitiu, shauran de separar un mnim d1, 50 metres de totes les partions. 4. Les barbacoes no podran ocupar les franges mnimes de separaci obligatries a lmits. 5. Les construccions auxiliars destinades a centres de transformaci o mesura de la xarxa elctrica no caldr que mantinguin les separacions mnimes a lmits de parcella establertes a la regulaci de cada zona i la seva superfcie no computar dintre de locupaci i ledificabilitat permeses, sempre que compleixin les segents condicions: a) Quedi plenament justificat i demostrat que la seva superfcie i alada sn les mnimes necessries per a la seva funci. b) La longitud de la seva faana no ocupi ms del 50% del front de la parcella. c) Mantinguin una separaci mnima d1metre amb el ve, excepte que ledificaci ocupi part de dues parcelles venes. Normes Urbanstiques Pla dOrdenaci Urbanstica Municipal de Llagostera 31
CAPITOL QUART. REGULACI D'USOS I ACTIVITAT.

SECCI PRIMERA. CLASSIFICACI URBANSTICA DELS USOS Art. 65 - Definici dusos i la seva classificaci Criteris de classificaci. A efectes d'aquest Planejament i del que el desplegui, s'estableixen els segents criteris de classificaci d'usos. a) Segons la permissibilitat. Atenent el diferent grau de permissibilitat es classifica els usos com a : dominants, compatibles i incompatibles. b) Segons el domini. Es diferencia entre els usos pblics, privats i collectius c) Segons la seva funci urbanstica. Atenent a la diferent funci urbanstica es classifica els usos com a generals o especfics. Art. 66 - Classificaci d'usos segons la permissibilitat 1. D'acord amb el grau de permissibilitat dels usos el POUM estableix la segent classificaci: a) Usos dominants: Sentn per s dominant aquell s general o especfic que caracteritza una zona, subzona o sistema, que el POUM estableix com a majoritari respecte els altres usos especfics que puguin establir-se. b) Usos compatibles: Sentn per s compatible aquell s que sadmet en una zona, subzona o sistema per no sser contradictori amb ls dominant. Sn els que poden ser simultanis o coexistir. c) Usos incompatible: Sentn per s incompatible aquell s que es prohibeix explcitament emplaar en una zona, subzona o sistema per sser contradictori amb ls dominant. d) Usos complementaris: Sentn per s complementari aquell que sense entrar amb contradicci amb els usos dominants o compatibles de la zona o sistema, els complementa en una proporci minoritria. 2. Aquest POUM fixa, com a obligatori, ls complementari de laparcament, dacord amb els estndards de places mnimes per a cada tipus dedifici en funci del seu s especfic. 3. En cap cas sadmetran com a usos complementaris els segents: plurifamiliar, comer gran, hoteler, recreatiu, indstria i estaci de serveis. Art. 67 - Classificaci d'usos segons el domini. 1. D'acord amb aquest criteri es diferencien usos pblics, privats i collectius 2. Sn usos pblics els referits als serveis prestats per l'Administraci o per gesti dels particulars sobre els bns de domini pblic. Tamb inclouen els realitzats per l'Administraci en bns de propietat particular mitjanant arrendament o qualsevol altre tipus d'ocupaci. 3. Usos privats sn aquells que es realitzen per particulars en propietat privada i que no estan compresos a l'apartat que segueix. 4. Usos collectius sn els privats destinats al pblic: es caracteritzen per pertnyer a una associaci, agrupaci, societat, club o organitzaci similar, per l'abonament d'una quota o d'un preu o alguna altra contraprestaci.
Art. 68 - Regulaci dusos segons la funci urbanstica: usos generals Aquest POUM distingeix i defineix els vuit usos globals segents: 1. S RESIDENCIAL: s aquell s referit a lallotjament prolongat de les persones en edificis condicionats per aquesta funci en unitats anomenades habitatges. Tamb inclou aquell s destinat a allotjaments comunitaris, com poden ser residncies, llars de vells, de matrimonis o de jovent, i a lallotjament temporal per a transents com poden ser hotels, apart-hotels, motels i en general els del ram d'hostelers. 2. S TERCIARI: Comprn les activitats de tipus comercial i de servei. Es considera activitat comercial la que consisteix en posar a disposici del mercat interior bns, productes o mercaderies, dhuc en aquells supsits que les mercaderies siguin sotmeses a processos de transformaci, tractament o condicionament que sn usuals en el comer. Aquesta activitat es pot desenvolupar a lengrs i al detall. Es considera activitat de serveis la que consisteix en la prestaci de serveis personals al pblic. 3. S INDUSTRIAL: Comprn les activitats de tipus industrial i magatzem. Es consideren activitats industrials les dirigides a lobtenci, reparaci, manteniment, transformaci o reutilitzaci de productes industrials, a lenvasat i embalatge, aix com a laprofitament, recuperaci i eliminaci de residus o subproductes, qualsevol que sigui la naturalesa dels recursos o processos tcnics utilitzats. 4. S RURAL: Comprn les activitats que sn prpies del medi rural, incloses les petites activitats de carcter familiar i artesanal delaboraci de productes derivats de la prpia explotaci agrcola o ramadera. 5. S DE COMUNICACIONS: Comprn aquelles infrastructures de transport terrestre (viari, ferroviaris,) que conformen la xarxa de comunicacions del territori. 6. S DE SERVEIS TCNICS: Comprn aquelles infrastructures de serveis tcnics i mediambientals, i serveis relacionats amb el transport rodat. 7. S DEQUIPAMENTS COMUNITARIS: Inclou aquells usos o activitats al servei directe dels ciutadans per a la seva educaci, assistncia sanitria, enriquiment cultural, prctica de lesport, i tots aquells que impliquin una millora de la seva qualitat de vida. 8. S DESPAIS LLIURES: Comprn aquells espais no edificats protegits o aquells altres destinats a activitats desbarjo, esplai o reps dels ciutadans. Art. 69 - Regulaci dusos segons la funci urbanstica: usos especfics Els usos especfics sn aquells que el Pla dOrdenaci Urbanstica estableix genricament per a les zones i sistemes en qu es divideix el sl urb i el sl urbanitzable. Els usos especfics en sl no urbanitzable es regulen al (Captol Cinqu del Ttol III): 1. REGULACI DE LS DHABITATGE. s destinat a lallotjament o residncia familiars. Pot ser unifamiliar o plurifamiliar: - habitatge unifamiliar, s aquell situat en una parcella independent en edifici allat, o agrupat horitzontalment a altres habitatges o altres usos amb accs exclusiu.
- habitatge plurifamiliar, s ledifici constitut per habitatges amb accs i elements comuns. 2. REGULACI DE LS HOTELER. El que correspon a aquells edificis que es destinin a allotjaments temporals per a transents i viatgers, en hotels, hotels-apartaments, motel i pensions, i en general tots aquells establiments del sector de lhosteleria i els seus serveis. HOTEL s aquell establiment que ofereix servei d'allotjament en habitacions, en rgim de lloguer i amb o sense serveis de carcter complementari. En aquest cas, les habitacions formen una unitat residencial indiferenciable i indissoluble del conjunt, i no tenen els serveis per a la conservaci i elaboraci d'aliments. HOTEL-APARTAMENT s aquell establiment hoteler que ofereix l'allotjament en apartaments dotats d'elements per a la conservaci, elaboraci i consum d'aliments en cadascun d'ells i inclou tots els altres serveis propis dels hotels. MOTEL s aquella especialitat d'hotel que se situa a no ms de 500 m de l'eix d'una carretera i que compte amb l'accs independent per a cada habitaci o grup residencial. PENSI s aquell establiment que ofereix servei d'allotjament en habitacions en rgim de lloguer, per no t serveis de menjar ni t installacions individuals per a fer-ho. Per als hotels la densitat mxima de llits en relaci al sostre mxim edificable, resultat d'aplicar el coeficient d'edificabilitat net, ser d'un llit per cada 16 m2 edificables. Per als altres tipus d'usos hotelers, la densitat mxima de nuclis residencials ser igual a la densitat mxima d'habitatges. 3. REGULACI DE LS COMERCIAL. 3.1 Establiments comercials. Sn establiments comercials tots els locals i les installacions, coberts o sense cobrir, oberts al pblic destinats al comer al detall, de carcter individual o collectiu, i locals destinats a la prestaci de serveis privats al pblic. No inclou el comer a lengrs, la restauraci i les activitats ldiques. Els establiments de carcter collectiu sn integrats per un conjunt destabliments individuals situats en un o diversos edificis, en els quals, amb independncia que les activitats respectives puguin exercir-se duna manera empresarialment independent, concorren tots a alguns dels elements segents: accs com des de la via pblica, ds exclusiu i preferent dels establiments o de llurs clients, aparcaments privats compartits o serveis comuns per a clients. 3.2 Tipus destabliments comercials: a) grans establiments comercials, individuals o collectius, sn aquells que tenen una superfcie de venda igual o superior a 800 m2 b) establiments comercials, dedicats essencialment a la venda dautombils i daltres vehicles, de maquinria, de material per a la construcci i articles de sanejament, de mobiliari, darticles de ferreteria, i els centres de jardineria, sn grans establiments comercials quan tenen una superfcie de venda superior als 2.500 m2. Si es dna el supsit que constitueixen un de collectiu, sense superar individualment els 2.500 m2 de superfcie de venda, el conjunt s un gran establiment comercial si supera els 5.000 m2 de superfcie de venda. c) Establiments comercials mitjans, individuals o collectius, sn aquells que tenen una superfcie de venda igual o superior a 400 m2. El creixement de loferta comercial al detall en forma de mitj i gran establiment comercial, incloses les excepcions previstes, estar subjecte a all que determina la normativa del Pla Territorial Sectorial dEquipaments Comercials 2001-2004, i aquella legislaci que la substitueixi o modifiqui.
El creixement de loferta comercial al detall en les zones industrials en format de mitj i gran establiment comercial, estar subjecte a all que determina larticle 9.5 del PTSEC 2001-2004, o aquella legislaci que la substitueixi o modifiqui. 4. REGULACI DE LS OFICINES I SERVEIS. Comprn totes aquelles activitats o serveis administratius, burocrtics, financers, dassegurances, empresarials o similars, de carcter pblic o privat, efectuats en oficines obertes al pblic o en despatxos particulars. En aquest sentit comprn les instruccions financeres o les bancries i les companyies dassegurances, les gestories administratives, els serveis a particulars i a les empreses, les oficines vinculades al comer i a la indstria, i els despatxos professionals o similars. 5. REGULACI DELS DINDSTRIA. Usos que per la seva condici necessiten installacions adequades. Inclou els segents usos especfics: a) Indstries dobtenci, transformaci i transport b) Els tallers de reparaci c) Les activitats que pels materials utilitzats, manipulats o magatzemats o despatxats, o pels elements tcnics emprats o per a les seves especials caracterstiques puguin ocasionar perill, molstia, insalubritat o incomoditat a les persones, vens o als bns. d) els magatzems destinats a la conservaci, guarda i distribuci de productes, i els comeros a l'engrs. L's industrial ve regulat a travs d'unes categories (Secci Segona daquest Captol) que el classifiquen tenint en compte les incomoditats, les possibles afectacions al medi ambient, la seguretat i la salut de les persones i per l'entorn on sn situades. Els magatzems situats al nucli hauran de preveure l'espai necessari per permetre la correcta accessibilitat dels vehicles de transport i per possibilitar les maniobres de crrega i descrrega sense interferir el trnsit. 6. REGULACI DE LS DACTIVITATS EXTRACTIVES. Fa referncia a l'extracci de terres i rids, minerals i a l'explotaci de pedreres. No es permeten activitats extractives. 7. REGULACI DE LS DAPARCAMENT. s el destinat a la parada i gurdia de vehicles autombils. Comprn els aparcaments privats, collectius i pblics. Perqu sadmeti la destinaci exclusiva dun edifici a ls daparcament, cal que, en la regulaci de la zona corresponent sespecifiqui la seva possible exclusivitat. Pel contrari, quan ls daparcament noms sigui adms, sentendr que aquest ser complementari a daltres usos. El Pla dOrdenaci Urbanstica Municipal estableix una regulaci especfica per aquest tipus ds en la Secci Tercera d'aquest mateix Captol. 8. S SANITARI. s el corresponent al tractament o allotjament de malalts. Comprn els hospitals, sanatoris, clniques, dispensaris, centres dassistncia primria, i similars. L's sanitari tamb inclou les clniques veterinries i establiments similars.
9. S SOCIO CULTURAL. Comprn les activitats educatives, culturals, i de relaci social, les que tenen relaci amb la creaci personal i l'artstica, i les de carcter religis. S'hi inclouen per tant, centres densenyament en tots els graus i modalitats, museus, cases de cultura, centres socials, biblioteques, sales d'art i d'exposici, sales de conferncies, etc., aix com tamb les esglsies, temples, capelles, centres parroquials, convents i similars. 10. S ASSISTENCIAL. Comprn les activitats destinades a lassistncia i cobertura de les necessitats de la poblaci i que en general no estan incloses en els altres usos. Inclou les diferents tipologies ds residencial i assistit, els centres geritrics, els centres de serveis assistencials (drogodependncia, atenci al menor), els centres dacollida, etc. Tamb inclou els serveis destinats a lallotjament comunitari com cases de colnies, residncies destudiants, asils, llars de vells, etc. Sempre que es tracti de centres assistits, basats en serveis comuns amb gesti centralitzada i titularitat indivisible, com tamb altres establiments que prestin una funci social a la comunitat, com poden ser casals, menjadors, centres dorientaci i diagnstic. 11. S DE RESTAURACI. s el que per lactivitat que es desenvolupa permet elaborar i transformar productes alimentaris per ser consumits en el mateix local, aix com la venda de begudes. Poden ser dels segents tipus: classe A : bars classe B : bar-restaurant classe C : restaurants) En el supsit que aquest locals vagin associats a discoteques, bars musicals, pubs, whiskeries o similars estan adscrits a ls recreatiu. 12. S RECREATIU. Comprn els serveis relacionats amb les manifestacions comunitries de loci i de lespectacle, no compreses en cap altra qualificaci, que poden generar molsties tant a linterior com a lexterior de lestabliment. Es consideren ds recreatiu els establiments de: classe D : bars musicals, cafs teatres, cafs cantant classe E : discoteques, sales de ball i sales de festes amb espectacle classe F : jocs datzar o sales de joc Ls recreatiu fa referncia tamb a les manifestacions comunitries de lleure o activitats similars no compreses en cap altra qualificaci. No es permet ls recreatiu en els patis dilla en edificacions segons illa tancada, ni a lespai lliure de zones residencials amb tipologia allada. 13. S ESPORTIU. Inclou els locals i edificis condicionats per a la prctica i l'ensenyament dels exercicis de cultura fsica i esport. Inclou els dels locals o edificis condicionats per a la prctica i lensenyament dels exercicis de cultura fsica i esports. 14. S DESTACI DE SERVEI. Installacions destinades a la venda al pblic de benzines, gas-oil i lubricants. Lestaci de servei admet com a usos complementaris els doficina, serveis, tallers de reparaci de vehicles, i magatzem relacionats amb la installaci. 15. S DE SERVEIS TCNICS. Comprn els centres o installacions destinades al servei pblic dabastament de la xarxa dinfrastructures i similars (aigua, energia elctrica, sanejament, gas, tractament de residus slids, etc.) Normes Urbanstiques Pla dOrdenaci Urbanstica Municipal de Llagostera 36
16. S DE LLEURE. Comprn les activitats desbarjo, esplai, i reps que donen en espais no edificats destinats especficament a aquests usos.
SECCI SEGONA. REGULACI ESPECFICA DE LS INDUSTRIAL Art. 70 Activitats 1. Sentn per activitat aquella acci concreta que ocupa un espai i est dirigida a la producci, lintercanvi i el consum. 2. La concreci de cadascuna de les activitats adscrites per a cada s es podr determinar en una ordenana especfica. 3. Per a la classificaci de les activitats es tindr en compte les disposicions de la Llei 3/1998, de 27 de febrer, de la Intervenci integral de lAdministraci Ambiental, i el Reglament general que la desenvolupa (Decret 136/1999, de 18 de maig), aix com les corresponents ordenances reguladores. Art. 71 - Regulaci de les activitats 1. Les indstries es classifiquen en cinc categories: 1 Categoria: Activitat admesa en promiscutat amb lhabitatge 2 Categoria: Activitat compatible amb lhabitatge 3 Categoria: Activitat no admesa contigua a lhabitatge excepte en sectors especialment reglamentats. 4 Categoria: Activitat no admesa contigua a lhabitatge, per s contigua a altres usos industrials. 5 Categoria: Activitat no admesa en edificis contigus a altres usos.
2. La determinaci de categories sestableix dacord amb els criteris segents: a) La primera categoria comprn aquelles activitats no molestes ni perilloses per a lhabitatge, de carcter individual o familiar que utilitzin mquines o motors de potncia inferior a 1kw cadascun. b) Les activitats de segona categoria han de ser compatibles amb lhabitatge i comprenen les petites indstries i tallers que per les seves caracterstiques no molestin amb despreniment de gasos, pols, olors, o no ocasionin remors ni vibracions que puguin ser causa de molsties per al venat. Inclouen les indstries i tallers amb menys de vuit llocs de treball o motors de potncia inferior a 3kw cadascun. c) Les activitats de tercera categoria sn aquelles que fins i tot amb ladopci de mesures correctores poden ocasionar molsties per a lhabitatge, per aix, en general, no es podran admetre al costat dhabitatge, excepte en sectors especialment reglamentats. d) La categoria quarta comprn aquelles activitats molestes i/o nocives i insalubres, no admeses en situaci de continutat ni combinades amb habitatges, per s al costat daltres usos i indstries. Comprenen la mitjana i gran indstria entre daltres, excepte quan la seva insalubritat no pot ser reduda a lmits compatibles amb la proximitat daltres activitats. e) La categoria cinquena comprn aquelles activitats de carcter perills i que amb les corresponents mesures dacondicionament puguin autoritzar-se en zones industrials distanciades de tota activitat aliena a elles. 3. Sentn per activitats de serveis les que shan de prestar a una comunitat dhabitatges o residents. Sense fer-ne una enumeraci exhaustiva, comprenen bugaderies, tnels de rentat de vehicles, installacions de climatitzaci, de manutenci, daparells elevadors i semblants.
4. Sentn per installaci auxiliar duna indstria els dipsits de combustible destinats a calefacci, els elements de transport intern i la manutenci, aix com les installacions de climatitzaci, depuraci i altres anlogues al servei de lactivitat prpia. 5. Tant les activitats de serveis com les installacions auxiliars definides anteriorment es classificaran en categories industrials, excepte quan per les seves dimensions i naturalesa o per les molsties que produeixin els corresponguin la inclusi a activitat de determinada categoria. 6. Els garatges ds privat per a vehicles de turisme i motocicletes es consideraran de primera categoria, i els garatges i aparcaments ds pblic de segona. Excepte quan per les presumibles molsties o caracterstiques especials shagin de considerar duna categoria superior. 7. Els tallers de reparaci, en especial dautombils, han de complir les segents condicions: a) La installaci de tallers de vehicles estar regulada segons el que determinen les disposicions de Departament dIndstria. b) Els tallers de reparaci de mecnica i electricitat es qualifiquen de segona categoria. c) Els tallers de xapa i pintura no es podran situar sota habitatges. d) El general, els tallers hauran de disposar dun espai de reserva de places daparcament en un nombre no inferior a quatre vehicles despera a part dels que sestan reparant. 8. Les estacions de servei en local exclusiu o conjuntament amb garatge o aparcament pblic es considerar de segona categoria. Art. 72. Classificaci de situacions relatives a l'activitat. A fi de tenir en compte totes les ubicacions possibles en relaci amb el seu entorn, les diferents situacions on es pot ubicar una activitat es classificaran en: 1. Situaci 1 : a) En planta baixa o planta pis d'edifici d'habitatges amb accs per d'espais comunitaris. b) En planta pis d'edifici no destinat a l's d'habitatge. 2. Situaci 2 : a) En planta baixa o inferiors d'edifici d'habitatges amb accs independent. b) En planta baixa o inferior d'edifici no destinat a l's d'habitatges amb accs exclusiu. 3. Situaci 3 : a) En edificis o locals classificats com a industrials a linterior dilla. 4. Situaci 4 : a) En edificis independents entre mitgeres i amb faana a carrer. 5. Situaci 5 : a) En edificis independents rodejats despai lliure o carrer. 6. Situaci 6 : a) En edificis situats en zones industrials i allats per espais lliures. Art. 73 - Lmits mxims a cada categoria. 1. Els lmits mxims a cada categoria i per a cada una de les situacions possibles, es refereixen als elements segents i es relacionen a la Taula I:
Categoria Primera Segona Tercera Quarta Cinquena
Situacions 1a
0,03
Parmetres 2a
0,05
1b
0,0 3
2b
0,05
3
0,05
4a
0,05
5a
6a
densitat de potncia
No
No
0,05
0,05
0,06.
0,07
0,08
Illim
densitat de potncia
No No No
No No No
0,05 No No
0,05 No No
0,06 No No
0,07 0,07 no
0,07 0,07. Illim.
Illim Illim Illim
densitat de potncia densitat de potncia densitat de potncia
Taula I. Relaci categoria-situaci

(no) no sadmet (iIlim) illimitada Densitat de potncia contractada(en kW/m2).
Art. 74 Consideracions particulars. 1. Les activitats de tercera categoria o superior, no seran tolerades a menys de 15metres d'edificis dusos religis, cultural, d'espectacle pblic i sanitari; i viceversa. 2. Els lmits sonors samidaran a lexterior de ledifici en qesti i a linterior dels vens ms afectats per lactivitat. 3. La potncia de la indstria sentn sense tenir en compte les installacions auxiliars. 4. La superfcie comptabilitzada amb carcter industrial ser la que ocupi lactivitat sense comptar amb oficines o altres annexos a ledifici. Art. 75 - Indicacions sobre els aspectes ambientals Per a la installaci de qualsevol s o activitat industrial ser d'obligat compliment ladopci de les segents mesures respecte: 1.- Aiges residuals: a) Totes les aiges residuals generades s'hauran d'evacuar a travs de la xarxa de clavegueram la qual haur d'estar connectada amb el corresponent sistema de depuraci. b) Cal que les indstries amb efluents contaminants disposin d'un sistema de pretractament i depuraci en origen, que haur de permetre d'assolir els parmetres d'abocament a la xarxa de clavegueram (vectors de contaminaci i cabals) que resultin de les normes de gesti de l'estaci depuradora corresponent i siguin fixats per la Junta de Sanejament o per l'organisme al crrec d'aquesta gesti. 2.- Residus: a) Caldr que les activitats generadores de residus utilitzin les millores tecnolgiques a l'abast per reduir la producci de residus, garantitzar la seva valoritzaci i facilitar la recuperaci de subproductes. b) L'eliminaci dels residus no susceptibles de valoritzaci es dur a terme en plantes degudament legalitzades. Els productors de residus de nova implantaci hauran de justificar la gesti d'aquests en el trmit per a la concessi de la corresponent llicncia ambiental.
3.- Ambient atmosfric a) Emissions a l'atmosfera. Totes les activitats industrials amb focus emissors de fums i gasos, estan obligades a limitar els nivells d'emissi als lmits admissibles fixats pel "Decreto 833/1974", de 6 de febrer, de desplegament de la "Ley 38/1972 de proteccin del ambiente atmosfrico" i normativa concordant, aix com donar compliment a les determinacions de la legislaci esmentada i les determinacions de la Llei 22/1983, de 21 de novembre, de protecci de l'ambient atmosfric, Llei 6/1996, de 18 de juny, de modificaci de la Llei 22/1983 i Decret 322/1987 de desplegament de la Llei 22/1983. Per aquells contaminants que no tinguin fixat legalment el lmit d'emissi requeriran els nivells que es determinin, en el seu cas, a la llicncia municipal per a l'exercici de l'activitat. Aquestes activitats resten sotmeses igualment a l'obligaci dinstallar els sensors automtics necessaris i permetin dur a terme les mesures d'autocontrol que s'assenyali a l'esmentada llicncia. b) Sorolls i vibracions. En quant a la regulaci de sorolls i vibracions, saplicaran all que disposa la Llei 6/2001, de 31 de maig, dordenaci ambiental de lenllumenat per a la protecci del medi nocturn, i les ordenances reguladores del soroll aplicables a tot el municipi de Llagostera, i en particular, l'Ordenana municipal tipus, reguladora del soroll i les vibracions" aprovada per resoluci del Conseller de Medi Ambient de data 30 octubre de 1995. (DOGC nm. 2126, de 10 de novembre de 1995).
SECCI TERCERA. REGULACI ESPECFICA DE LS DAPARCAMENT Art. 76 Condicions generals sobre la reserva daparcaments en les edificacions. 1. En totes les edificacions de nova planta, en les reformes amb augment del nombre dhabitatges i en les ampliacions que suposin un increment de sostre o volum sobre el construt del 50%, shauran de preveure en el projecte, com a requisit indispensable per a lobtenci de llicncia, la reserva despai per a les places daparcament assenyalades en larticle segent. Ja sigui a linterior del mateix solar o en parcelles situades a un radi menor de 200 metres del propi edifici. En aquest darrer cas, la sollicitud de llicncia d'obra haur d'anar acompanyada de l'escriptura de compra de les places d'aparcament que calguin, i shauran de vincular registralment. 2. Quan ledifici es destini a ms dun s dels expressats en larticle segent, el nombre mnim de places daparcament ser el resultat daplicar els diferents parmetres sobre cada s. Si els usos no estan especificats en larticle segent saplicar per analogia lassenyalat en lesmentat article. 3. Les condicions tcniques dels aparcaments, aix com la regulaci del grau dincidncia sobre lentorn vindran regulades per la corresponent ordenana municipal i all que estableixi la legislaci sectorial vigent. Art. 77 Previsi mnima de places daparcament obligatries. Aquest Pla dOrdenaci Urbanstica Municipal determina la necessitat de disposar dun nombre de places daparcament en funci dels usos i del sostre permesos en cada zona: 1. Habitatges: 1 plaa per cada habitatge, excepte que la normativa de la zona indiqui el contrari. 2. s hoteler: El nombre de places d'aparcament s el segent: a) Per a hotels i hotels-apartaments, d'acord amb les categories establertes en el D. 176/1987, s'estableix un percentatge de places d'aparcament per a habitacions o unitats que es correspon amb el 100%, 85%, 70%, 55% o 40% segons l'hotel tingui, respectivament, la categoria de 5, 4, 3, 2 o una estrella. b) Als motels s'estableix un mnim de places igual al nombre d'habitacions o apartaments. c) Per a les pensions, i segons les categories definides en el mateix Decret, s'estableix un percentatge de places d'aparcament per a habitacions o unitats que es correspon amb el 25% o el 40% segons la pensi tingui, respectivament, la categoria de una o dues estrelles. d) En qualsevol dels casos enunciats en els apartats anteriors, les places d'aparcament estaran situades a una distncia inferior a 200m de l'entrada de l'establiment d'us hoteler. No ser daplicaci aquesta previsi de places daparcament, si per aplicaci daquest criteri resulta inferior a 5 places. 3. Comercial: La dotaci daparcament ser: a) comer amb superfcie de venda major de 400 m2 i menor de 1.300 m2. Hauran de preveure un espai d'aparcament amb capacitat equivalent a 8 places de cotxe per cada 100 m2 de superfcie de venda. A partir de 1.000 m2 de superfcie de venda, l'aparcament i accs per als clients ser separat de l'espai corresponent per al subministrament. b) comer amb superfcie de venda major de 1.300 m2. Aquests centres han de preveure un espai d'aparcament amb capacitat mnima equivalent a 10 places d'aparcament per a cada 100 m2 de superfcie de venda. 4. Oficines i serveis: Han de preveure una plaa d'aparcament per a cada 100m2 construts, no ser daplicaci aquesta previsi de places si per aplicaci daquest criteri resulta inferior a 5 places. Normes Urbanstiques Pla dOrdenaci Urbanstica Municipal de Llagostera 42
5. Industrial i magatzem: Han de preveure una plaa d'aparcament per a cada 100m2 construts, no ser daplicaci aquesta previsi de places si per aplicaci daquest criteri resulta inferior a 5 places. 6. Sanitari: Han de preveure una plaa d'aparcament per a cada 10 llits, no ser daplicaci aquesta previsi de places si per aplicaci daquest criteri resulta inferior a 5 places. 7. Recreatiu: Les sales recreatives han de preveure una plaa d'aparcament per a cada 15 localitats, no ser daplicaci aquesta previsi de places si per aplicaci daquest criteri resulta inferior a 5 places. Art. 78 Causa dexempci de les previsions daparcament. Causes de mida o tcniques: 1. Front de parcella inferior a 5 metres 2. Edificis catalogats 3. Forma del solar que impossibiliti lubicaci de les places daparcament obligatries. 4. Per raons tcniques demostrables (aqfers, mtodes dexcavaci extraordinaris, apuntalaments de terres exagerats, etc) 5. Habitatges socials de lloguer, que en el cas que es destinin a vendar hauran de dotar de les places daparcament corresponents. Aquesta condici shaur dinscriure en el Registre de la Propietat en el moment de concessi de la llicncia municipal dobres.
TTOL III. RGIM URBANSTIC DEL SL

CAPITOL PRIMER. DISPOSICIONS GENERALS.
Art. 79 - Classificaci i Qualificaci del sl 1. El rgim urbanstic del sl, d'acord amb all que s'ha previst a l'article 58 de la LU, es defineix a travs de la classificaci i la qualificaci del sl. 2. La classificaci del sl diferencia el regim jurdic daquest en urb, urbanitzable delimitat i no delimitat, i no urbanitzable, per tal d'establir i determinar les facultats de dret de propietat, conforme amb les determinacions normatives del Captol 1 del Ttol segon de la LU. 3. La qualificaci urbanstica del sl t per objecte, mitjanant la definici de zones i sistemes, assignar per a cada part del territori usos i, en el seu cas, intensitats i condicions d'edificaci, tot desenvolupant i concretant els drets i deures genrics establerts pel Pla mitjanant la classificaci del sl Art. 80 - Els sistemes. Els sls qualificats com a sistemes representen lassenyalament de terrenys destinats a linters collectiu perqu estructuren el territori i asseguren el desenvolupament i funcionament dels assentaments urbans. Art. 81 - Les zones Les zones corresponen a les superfcies de sl destinades per l'ordenaci a ser 0susceptibles d'aprofitament privat. La naturalesa de cada zona est en funci de la classe de sl i es determina amb la definici dels parmetres que regulen les condicions de parcel.laci, dedificaci i ds que sexigeix de forma especfica a cadascuna.
CAPITOL SEGON. REGULACI I DESENVOLUPAMENT DE SISTEMES.

SECCI PRIMERA. DISPOSICIONS GENERALS Art. 82 - Definici dels sistemes urbanstics. 1. S'entn per sistemes urbanstics generals els terrenys que el planejament urbanstic reserva per a les comunicacions, per als equipaments comunitaris i per als espais lliures pblics, si llur nivell de servei s dabast municipal o superior. Els sistemes urbanstics generals configuren l'estructura general del territori i determinen el desenvolupament urb. 2. S'entn per sistemes urbanstics locals els terrenys que el planejament urbanstic reserva per a les comunicacions, per als equipaments comunitaris i per als espais lliures pblics, si llur nivell de servei s un sector de sl urbanitzable delimitat o el conjunt del sl urb del municipi. 3. La consideraci de sistemes implicar la declaraci de la utilitat pblica de les obres i la necessitat docupaci dels terrenys destinats per a sistemes als efectes dall que disposa larticle 103 de la LU. Aix no obstant, pel que fa al sistema dequipaments comunitaris, si el POUM no en determina ls, caldr prviament concretar-lo mitjanant la tramitaci dun pla especial urbanstic on es justificar la necessitat de la titularitat pblica. Tamb shaur de tramitar un pla especial per tal de canviar ls assignat pel POUM a un equipament concret. Art. 83 - Execuci dels sistemes 1. El rgim urbanstic dels sls afectats per sistemes es concreta als articles 43 i 44 de la L.U. 2. En el sl urb no consolidat i en el sl urbanitzable delimitat la cessi de terrenys qualificats de sistemes urbanstics generals o locals s obligatria, gratuta i prvia a ledificaci. Igualment, lobertura i eixamplament de vials sobre solars o edificis existents s obligatria i gratuta quan es compensa pels aprofitaments diferencials previstos pel planejament. 3. Els sls que el Pla adscriu per a sistemes generals, en la resta de supsits, sobtindran mitjanant el sistema dexpropiaci. Art. 84 - Titularitat i afectaci del sl. Els sls qu el planejament urbanstic afecta com a sistemes urbanstics generals o locals, queden vinculats a aquesta destinaci. La titularitat pblica per al servei pblic opera una vegada adquirit el sl per lAdministraci. Mentre que no es faci efectiva aquesta adquisici, continuar la propietat privada per vinculada a la destinaci assenyalada.
SECCI SEGONA. SISTEMA GENERAL DE COMUNICACIONS ( clau 1) Art. 85 Definici. El sistema viari comprn les installacions i els espais reservats al traat de la xarxa viria i exclusivament dedicats a ls de vialitat i aparcament. Art. 86 Tipus de vies. Sestableixen les segents categories de vies: a) Categoria A: carreteres, subjectes a la seva legislaci especfica. b) Categoria B-1: xarxa viria bsica, formada pels carrers estructurants assenyalats dins del sl urb i els indicats en el sl urbanitzable. Tamb inclou els camins agrcoles estructuradors del terme municipal, que sn vies de 4 m. damplada mnima, que faciliten laccs pblic al medi rural i natural, i a lentorn del qual es produeixen agrupacions de masies o altres activitats, formant petits venats. Tamb sinclou la Ruta del Carrilet, via verda ds cicloturista entre Girona i Sant Feliu de Guxols, que travessa Llagostera per la traa de lantic carrilet. c) Categoria B-2: xarxa viria secundria, comprn la resta de carrers del sl urb i dels camins no principals en sl no urbanitzable, que sn vies de 3 m. damplada mnima, que faciliten laccs pblic a llocs secundaris del medi rural i natural, generalment en forma duni de dos camins estructuradors o de cul-desac. En el sl urbanitzable es determinaran mitjanant la redacci del pla parcial corresponent. d) Categoria B-3: xarxa viria peatonal en sl urb, i la resta de camins i senders rurals del terme municipal e) Aparcaments, formats pels terrenys expressament reservats per aquesta finalitat. Art. 87 Condicions generals. 1. Les determinacions del Pla, pel que fa a la xarxa viria es podran completar mitjanant la redacci dels plans especials o parcials, segons correspongui. Art. 88 Camins rurals. 1. Pel que fa als camins rurals shaur de conservar en la seva integritat lactual xarxa i haur de restar lliure a la circulaci, tant els camins de titularitat pblica com privada. 2. Quan es redacti i saprovi linventari de camins rurals, aquest document sincorporar a aquest POUM completant la xarxa de camins que aquest contempla, sense que tingui carcter de modificaci del planejament general. 3. Amb carcter general, en tota la xarxa de camins rurals i senders s daplicaci all que disposen la Llei 9/1995, de 27 de juliol, de regulaci de laccs motoritzat al medi natural, i el Decret 166/1998, de 8 de juliol, de regulaci de laccs motoritzat al medi natural (DOGC nm. 2.680, d1/4/98). 4. Lobertura de nous camins, vials rurals, pistes forestals o qualsevol altre tipus de vialitat solament es permetr si est prevista expressament en aquesta normativa, est inclosa en una Pla de Gesti Forestal aprovat per ladministraci competent, o relacionada amb una explotaci forestal degudament acreditada, o est inclosa en algun Pla especial actual o que aparegui en el futur, o en plans o programes de ladministraci (per exemple, programes de prevenci dincendis forestals). En el cas que es consideri convenient es requerir el corresponent estudi dimpacte ambiental. 5. Es prohibeix lobertura de camins en cornisa o de vistes panormiques.
6. La modificaci dels perfils longitudinals i transversals dels camins i vies rurals ja existents, pblics i privats, estar subjecta a latorgament de la respectiva llicncia municipal. En cap cas la modificaci de perfils podr suposar alteracions negatives de les condicions paisatgstiques existents. 7. Lampliaci o modificaci del traat dun cam, aix com la construcci de vies daccs de qualsevol naturalesa, no haur de generar pendents superiors al 7% en sls tous, o del 15% en sls durs, ni terraplens o desmunts de ms de 3 m. dalada. Els talussos resultants shauran de revegetar convenientment amb vegetaci herbcia, arbustiva i arbria autctona, i no podran suposar cap modificaci de les escorrenties ni dels cursos fluvials existents. 8. La preparaci de la plataforma dels camins rurals contemplar nicament ls de grava, saul o totxana neta triturada, i la formaci de cunetes i trencaiges, de manera que sasseguri sempre la integraci de la infrastructura en lentorn. 9. Els camins rurals principals tindran una amplada aconsellada de 4 m., i els secundaris de 3 m. En tots dos casos lamplada mxima ser de 6 m. 10. No s permesa lobertura drees de circulaci per al lleure i lesport, ditineraris per al motociclisme de muntanya ni de circuits permanents no tancats, tal i com es tipifiquen al Decret 166/1998, amb lexcepci de circuits temporals per a curses puntuals (esllom, motocross i autocross o similars) que no suposin cap modificaci permanent de la topografia del terreny ni leliminaci de la vegetaci natural existent. Art. 89 Publicitat. La collocaci de cartells o altres mitjans de propaganda visibles des de la via pblica estar sotmesa a les prescripcions establertes a la legislaci vigent i a prvia llicncia municipal. En qualsevol cas queda prohibit realitzar publicitat en qualsevol lloc visible des de la xarxa viria territorial i la xarxa viria rural dacord amb la legislaci sectorial vigent (art. 88 del RD 1812/1994, de 2 de setembre, pel qual saprova el Reglament General de Carreteres, i art. 32 de la Llei 7/1993, de 20 de setembre, de Carreteres de Catalunya).
SECCI TERCERA. SISTEMA GENERAL DESPAIS LLIURES (clau 2) Art. 90 Definici i constituci. 1. Els espais lliures que formen part de l'estructura general i orgnica del territori ordenat per aquest POUM son: Els jardins i places pbliques. Els Parcs. Els passeigs
2. L's fonamental dels espais lliures s el descans i l'esbarjo de la poblaci. El seu dest implica la propietat pblica que haur dobtenir-se dacord amb lordenaci urbanstica. 3. La seva amplria mnima ser de 12 m. Sols s'hi admetran les construccions i installacions que ajudin a aconseguir aquest fi. En qualsevol cas, aquestes no podran ocupar ms del 5% de la superfcie total de l'espai lliure o zona verda. Temporalment s'hi admet la installaci de fires, circs i atraccions que no malmetin els espais enjardinats. 4. En cap cas s'admetran aprofitaments privats de subsl, sl i volada d'aquests espais, ni la ubicaci de serveis tcnics pblics o privats. No obstant aix, al subsl d'aquests sistemes s'admet que s'hi situn serveis pblics sempre que es garanteixi l'enjardinament de la superfcie. Art. 91 Espais lliures en sl urbanitzable delimitat. Els espais lliures en sl no urbanitzable hauran de complir les condicions assenyalades per la legislaci urbanstica. Es procurar que es situn en zones naturals dinters dintre del sector.
SECCI QUARTA. SISTEMA GENERAL DEQUIPAMENTS COMUNITARIS (clau 3) Art. 92 Definici i tipus 1. El sistema dequipaments comunitaris est constitut pels espais destinats a s pblic o collectiu al servei de la poblaci. El sl ser de domini pblic, admetent-se la gesti privada de lequipament. 2. Els possibles usos que es determinen com a sistema d'equipament comunitari sn: 3a. Docent i cultural: Centres on es desenvolupa lactivitat educativa dacord amb la legislaci vigent en aquesta matria. 3b. Religis: temples, centres religiosos. 3c. Sanitari-assistencial: hospitals, centres extra-hospitalaris i residncies de vells. 3d. Administratiu: Administraci pblica, congressos, exposicions, serveis de seguretat pblica... 3e. Esportiu i recreatiu: installacions i edificacions esportives, d'esbarjo i serveis annexes. 3f. Provement: escorxadors, mercats i altres centres de provement. 3g. Socio-cultural: cases de cultura, biblioteques, centres socials, llars de vells, centres d'esplai. 3h. Cementiri. 3i. Tractament de residus.
Art. 93 Parmetres edificatoris generals. 1. L'edificaci s'ajustar a les necessitats funcionals dels diferents equipaments, al paisatge, a l'organitzaci general del teixit urb en qu se situen, i a les condicions ambientals del lloc. Les condicions de ledificaci seran les mateixes establertes per a la zona contigua on se situa lequipament. En el cas de qu lequipament sigui collindant a dues zones diferents, sadoptaran les condicions de la zona de major edificabilitat. 2. En els supsits dels equipaments sense s determinat, canvi ds dels actuals equipaments, i els equipaments que no es puguin adaptar a les caracterstiques edificatries contiges a lemplaament, es redactar un Pla Especial que definir els usos i parmetres edificatoris daplicaci. Art. 94 Parmetres edificatoris particulars. 1. En la zona de protecci de 50 metres al voltant dels lmits del cementiri, no es podr permetre cap tipus dedificaci que no sigui destinada a la conservaci del mateix, per si es podran ubicar installacions de serveis tcnics. Es procurar mantenir aquesta zona amb vegetaci i arbres. En futures ampliacions la zona de protecci sampliar a igual distncia dels nous lmits. 2. Els equipaments de tractament de residus que recullen aquestes Normes es limiten a dues activitats ja establertes labocador de Solius del Consorci de la Conca del Riudaura (tractament de Residus Slids Urbans i planta de compostatge) i la Recuperacions Marcel Navarro i Fills SL (planta de tractament de residus industrials autoritzada per la Junta de Residus amb el codi E.231.96)- ambds es situen en sl no urbanitzable. Els parmetres edificatoris seran: a) Abocador de Solius (superfcie de la finca 168.000m2) edificaci allada edificabilitat mxima 0,06 m2st/ m2sl
ocupaci mxima 6% alada mxima de les edificacions i installacions 10 metres la distncia de les edificacions als lmits de la finca ser almenys de 12 metres, i de les tanques a leix dels camins 4 metres. No ser daplicaci els articles que regulen el moviment de terres en sl no urbanitzable.
b) Recuperacions Marcel Navarro i Fills SL (superfcie de la finca 30.430 m2) - edificaci allada - edificabilitat mxima 0,144 m2st/ m2sl - ocupaci mxima 15% - alada mxima de les edificacions i installacions 10 metres - la distncia de les edificacions als lmits de la finca ser almenys de 12 metres, i de les tanques a leix dels camins 4 metres. - Es permet la construcci de coberts auxiliars, amb una alada mxima de 3 metres i un 3% mxim docupaci addicional, sempre que es situn a una distncia mnima de 12 metres dels lmits de la finca. - Es realitzaran barreres visuals de les installacions en la franja perimetral despais lliures mitjanant la formaci de talussos i la plantaci despcies arbries i arbustives autctones. - Es considerar laplicaci especfica dels aspectes ambientals reglamentats segents: Decret 82/2005 de desenvolupament de la Llei 6/2001 sobre lenllumenat nocturn. LAnnex 3 del Decret 176/1992 Reglament de desplegament de la Llei 6/2002 sobre lmits dimmissi sonora a lexterior en zona de sensibilitat acstica moderada. Real Decret 1321/1992 a efectes de que els controls que sefectun en el permetre de lmbit de lactivitat no hauran de superar els 150 ug/Nm3 a lany de PST. Els espais on es projecti realitzar-hi operacions de manipulaci i emmagatzematge de residus es pavimentaran en condicions de baixa permeabilitat del sl. Les escorrenties daiges superficials de pluja, despais oberts que potencialment puguin resultar contaminades, seran recollides i pretractades abans del seu abocament
Les escorrenties superficials daiges de pluja sobre espais que potencialment puguin resultar contaminats, seran recollides i pretractades a fi de qu el seu abocament compleixi amb els parmetres de crrega contaminant i controls admissibles segons autoritzaci que es tramiti a lefecte a lAdmnistraci corresponent. Al llindar amb la franja boscosa confrontada, es mantindran mesures de protecci en aplicaci dels articles 6,8 i lannex 2.c del Decret 123/2005 i criteris establerts a la Llei 5/2003 de mesures de prevenci dincendis forestals
- Les actuacions que es portin a terme en aquests terrenys per ampliar la installaci existent hauran de tramitar-se dacord amb larticle 48 del Text Refs de la Llei dUrbanisme.
SECCI CINQUENA. SISTEMA GENERAL DE SERVEIS TCNICS (clau 4) Art. 95 Definici. El sistema de serveis tcnics comprn els terrenys destinats a la dotaci dinfraestructures, que poden ser gestionats en regim de concessi per empreses privades, d'abastament d'aiges, serveis d'evacuaci d'aiges residuals, centrals receptores i distribudores d'energia elctrica i la xarxa d'abastament, centrals de comunicaci i de telfon, parcs mbils de maquinria, plantes incineradores o abocadors de deixalles i altres possibles serveis de carcter af. Art. 96 Titularitat. El sl destinat a sistema de serveis tcnics podr ser de titularitat pblica o privada. Art. 97 Condicions particulars. 1. En sl urb i urbanitzable, totes les lnies seran subterrnies, el cost de llur soterrament anir a crrec del sector o del polgon dactuaci urbanstica on estigui incls. 2. El nou traat de lnies o la substituci de les existents en sl urb ser tamb soterrat. 3. En sl no urbanitzable, les noves lnies de transport elctric, es canalitzaran i sordenaran conjuntament amb les existents, preveient corredors al llarg de les grans infrastructures de comunicaci o pels terrenys que menys perjudiquin la qualitat ambiental i paisatgstica daquests sls. Per regular les mesures adequades a aquestes finalitats es redactar el corresponent Pla Especial, i una avaluaci dimpacte ambiental. 4. En la installaci de noves lnies elctriques aries sexigir als seus responsables ls de dispositius encaminats a impedir la collisi o electrocuci daus (dispositius salvaocells, allament de conductors i altres mesures que es consideren oportunes). 5. Els nous receptors de senyal de telefonis mbil subicaran preferentment en antenes ja existents i compartides per les diferents companyies. En el cas que es vulguin ubicar en nous emplaaments no qualificats com a Sistema General de Serveis Tcnics, lAjuntament podr exigir la presentaci per posterior tramitaci dun Pla Especial que reguli les mesures necessries per minimitzar limpacte visual i mediambiental, fomentant sempre la concentraci en installacions compartides, obertes a tots els operadors i amb un disseny de compartici que permeti la installaci dels serveis sollicitats inicialment aix com possibles serveis de futur. Totes les installacions hauran dajustar-se al Decret 148/2001, de 20 de maig, dordenaci ambiental de les installacions de telefonia mbil i altres installacions de radiocomunicaci, i al Reial Decret 1066/2001, de 28 de setembre, pel qual saprova el Reglament que estableix les condicions de protecci del domini pblic radioelctric, restriccions a les emissions radioelctriques i mesures de protecci sanitria front a emissions radioelctriques.
SECCI SISENA. SISTEMA GENERAL HIDRULIC (clau H) Art. 98 - Sistema hidrulic (clau H). 1. Constitueix el Sistema hidrulic el conjunt compost per rius, canals, rieres, torrents, fonts naturals i el subsl de les diverses capes fretiques. 2. La protecci de les aiges en lmbit daquesta normativa es regir amb carcter general per la legislaci sectorial existent, i en particular pel Reial Decret 1/2001, de 20 de juliol, pel qual saprova el text refs de la Llei dAiges (BOE nm. 176 de 24/7/01). 3. La delimitaci exacta de zones del protecci i domini pblic hidrulic de les rieres i rius de Llagostera resta supeditada a les determinacions que estableixi lAgncia Catalana de lAigua, o altra autoritat competent. 4. No es podr ocupar el Domini pblic hidrulic ni la seva zona de servitud per installacions o construccions de qualsevol classe, permanents o temporals, excepte aquelles degudament autoritzades i justificades pel seu inters pblic. 5. Correspon a lAgncia Catalana de lAigua, dacord amb els procediments administratius establert al Reglament del Domini Pblic Hidrulic, aprovat pel Reial Decret 849/1986, d11 dabril, i la Llei 3/1998, de 27 de febrer, de la intervenci integral de lAdministraci Ambiental, latorgament de de les autoritzacions i/o concessions administratives per ls de laigua, lautoritzaci o linforme i la imposici dels lmits dels abocaments daiges residuals, aix com lautoritzaci per locupaci, modificaci del relleu o construcci en la franja de terreny de 100 metres damplada al costat de les lleres pbliques que correspon a la zona de policia del domini pblic. 6. Caldr obtenir prviament autoritzaci administrativa per part de lAgncia Catalana de lAigua per la utilitzaci dels recursos daigua, tan superficials com a subterranis. L'aigua procedent de les capes fretiques ser emprada prioritriament per a l's domstic i per a l'agricultura mitjanant la construcci de pous sotmesos a llicncia municipal i a la inscripci i enregistrament a lACA. 7. Es prohibeixen les obres de canalitzaci dels cursos hdrics, a no ser que estiguin dictaminades per l'Administraci competent. En tot cas, es mantindran el domini i l's pblic dels terrenys superficials del llit anterior a la canalitzaci. 8. Els projectes de construcci de preses o dics amb la finalitat demmagatzemar o desviar aigua o per a actuacions de restauraci hidrolgico-forestal no podran afectar els boscos de ribera, definits pels plnols dinformaci. Aquestes actuacions hauran dassegurar un cabal de manteniment mnim al riu i una adequaci natural de les ribes i la cua de lembassament artificial, i la seva aplicaci estar sotmesa a lAvaluaci dimpacte ambiental. En cap cas el moviment de terres necessari podr provocar la creaci de talussos de ms de 3 m. dalada sobre el terreny original. 9. Safavorir la conservaci i, si sescau, la millora de les condicions actuals de les fonts, basses i canals de rec existents, per facilitar la preservaci de la fauna i vegetaci associades. 10. Les canalitzacions i els aprofitaments daigua que es puguin autoritzar en lmbit immediat de les fonts i brolladors naturals del terme municipal hauran de garantir la seva conservaci i respectar la seva tipologia tradicional. Les possibles captacions daiges, degudament autoritzades i dins dels parmetres permesos, es situaran a un mnim de 25 m. de la font o brollador, per garantir el manteniment dun cabal de sortida mnim pel seu s per les persones i la fauna salvatge, i per permetre el creixement de la vegetaci prpia de lentorn daquestes fonts i brolladors.
SECCI SETENA. SISTEMA GENERAL DE PROTECCI (CLAU 5) Art. 99 Definici. Tenen la consideraci de Sistema de Protecci aquells sls afectats per una servitud derivada de la corresponent legislaci sectorial. Art. 100 Sistema de protecci de la xarxa viria. 2. Els terrenys destinats a sistema viari i les seves franges de protecci sajustaran en quant a caracterstiques, usos, edificacions i installacions a all que disposa la legislaci de carreteres (per les vies de competncia estatal la Ley 25/1988 de 29 de julio, de Carreteras, i el Real Decreto 1812/1994 de 2 de septiembre del Reglamento General de Carreteras; i per les vies de competncia de la Generalitat la Llei 7/1993, de 30 de setembre, de Carreteres) 3. Caldr lautoritzaci prvia de lorganisme competent en qualsevol tipus dobra, installaci, canvi ds de la carretera, moviment de terres, plantaci, tala darbres, etc., que sefectu dins de les zones dafectaci de les carreteres, dacord amb les lleis sectorials de carreteres. 4. Les edificacions, construccions o murs que es pretenguin executar al llarg de les carreteres, es situaran a partir de la lnia dedificaci que estableixi ladministraci competent, i caldr obtenir prviament la seva autoritzaci. 5. Les edificacions situades al costat dels camins rurals shauran de separar 12 m, i les tanques 4 metres des de leix del cam. Art. 101 Sistema de protecci de la xarxa hidrulica 1. Al llarg de tots els cursos fluvials de Llagostera, i segons el Reial Decret 1/2001, de 20 de juliol (BOE nm. 176, de 24/7/2001) es defineix una zona de servitud ds pblic de 5 m. damplada a banda i banda, aix com una zona de policia de 100 m. damplada. Aquestes distncies shauran de mesurar a partir de lalineaci que marquen els coronaments dels marges que limiten les lleres i no des de leix central de la llera. En aquestes zones caldr prviament obtenir lautoritzaci de lAgncia Catalana de lAigua per a qualsevol obra o installaci que es vulgui fer. 2. Es defineix una franja de protecci dels sistemes naturals de riberes associats a la xarxa hidrulica que tindr una amplada de 10 metres a cada costat del marge de la llera. Aquesta amplada es podr ampliar mijanant un Pla Especial. 3. Queda protegit lespai situat a una distncia igual o inferior als 25 m. de qualsevol captaci o sorgncia natural daigua, si b podran autoritzar-se les obres, plantacions i altres actuacions destinades a millorar les rees contiges per potenciar-ne ls pblic. 4. Les fonts mantindran una protecci radial de 50 m. 5. Especialment es remarca que els terrenys periurbans i urbans situats en la direcci de desgus de la riera Gotarra i de les rieres Banyaloques sn genricament potencialment inundables, per la qual cosa, qualsevol obra o modificaci del terreny que pugui afectar els terrenys situats dintre de les zones de protecci daquests sistemes hidralics requerir especificament laprovaci de lAgncia Catalana de lAigua.
CAPITOL TERCER. REGULACI I DESENVOLUPAMENT DEL SL URB.

SECCI PRIMERA. DISPOSICIONS GENERALS Art.102 - Definici. Aquest POUM classifica com a SU el que per la seva situaci en rees consolidades per la urbanitzaci i l'edificaci mereix aquella qualificaci. Art. 103 - Determinaci i ordenaci en el sl urb. 1. Els lmits de SU, zones, sistemes, aix com els mbits de planejament derivat per al posterior desenvolupament del Pla es delimita en els plnols d'ordenaci. Tot junt constitueix l'ordenaci detallada d'aquest sl. 2. Cada unitat de zona porta l'indicador alfanumric que, d'acord amb les categories que s'estableixen, el defineix i n'estableix les condicions de parcel.laci, edificaci i s. 3. Els terrenys reservats per a sistemes tamb sindiquen amb el corresponent codi alfanumric. 4. Per al desenvolupament de lordenaci del Pla, en sl urb, es poden assenyalar i delimitar Plans de millora urbana, per als que es defineixen objectius, edificabilitat, densitat i condicions de parcel.laci, edificaci, s i gesti. 5. Per al desenvolupament de la gesti del Pla, en sl urb, es poden assenyalar i delimitar polgons dactuaci urbanstica per als que sestableix lordenaci detallada mitjanant la qualificaci urbanstica dels terrenys, i es determina les condicions de gesti i el rgim de cessions. 6. En tots els projectes dobres durbanitzaci shaur de tenir en compte all que disposa la Llei 16/2002, de 28 de juny, de protecci contra la contaminaci acstica, i la Llei 6/2001, de 31 de maig, dordenaci ambiental de lenllumenat per a la protecci del medi nocturn. Art. 104 - Cessions gratutes en sl urb. Les cessions gratutes obligatries en actuacions poligonals en SU, es determinaran en la corresponent regulaci i es realitzaran de la forma que disposa l'art.44 de la LU.
SECCI SEGONA. ZONES D'ORDENACI EN SL URB Art. 105 - Definici de zones. Aquest POUM estableix les segents zones: zona nucli antic (clau 6). zona eixample (clau 7). zona residencial suburbana (clau 8). zona filera rural (clau 9). zona volumetria flexible (clau 10). zona ciutat jard (clau 11). zona verd privat (clau 12). zona volumetria especfica (clau 13). zona edificaci en filera (clau 14) zona industrial (clau 15) zona dotacions privades (clau 16)
Art. 106 - Zona de nucli antic (clau 6) 1. DEFINICI Aquesta zona ordena l'edificaci del nucli antic del municipi estructurat bsicament al voltant de la plaa del Castell i les antigues muralles. Correspon a les illes dedificaci que en els plnols estan assenyalades per la clau 6 2. CONDICIONS DE PARCELLACI i EDIFICACI Les condicions de parcellaci i edificaci es regulen pel Pla Especial del Nucli Antic aprovat per la Comissi Territorial dUrbanisme de Girona en sessi del dia 26 de mar de 2003 (DOGC 3901 de 10 de juny de 2003). 3. CONDICIONS DE LS.
S ESPECFIC Habitatge unifamiliar Habitatge plurifamiliar Hoteler Comer petit Comer mitj Comer gran Oficines i serveis Indstria Aparcament PERMISSIBILITAT Compatible Dominant Compatible Compatible Compatible Incompatible Compatible Compatible (1) Compatible (2) S ESPECFIC Sanitari Socio-cultural Assistencial Restauraci Recreatiu Esportiu Estaci de Serveis Serveis Tcnics Lleure PERMISSIBILITAT Compatible Compatible Compatible Compatible Incompatible Compatible Incompatible Compatible Compatible
Observacions: (1) Sadmet ls industrial noms en la categoria primera, situacions 1, 2; en la categoria segona, situacions 1 i 2. Ls industrial adms queda condicionat al compliment de que no generar molsties en lentorn residencial en el que subica. Tanmateix, es prohibeixen aquells usos i activitats que comportin una major presncia de vehicles en via pblica (tallers de reparacions, magatzems de distribuci, garatges collectius, rentat de vehicels,) Sadmet nicament en planta baixa i plantes soterranis
(2)
4. CONDICIONS DAPARCAMENT.
Regulaci particular de laparcament Art. 76 a 78. Excepte ls dhabitatge, que no s obligatori la dotaci daparcament.
Art. 107 - Zona eixample (clau 7) 1. DEFINICI Es defineix aquesta rea com aquella que envolta el nucli antic i que compren les illes dedificaci que serviren deixample a lpoca industrial de finals del segle XIX i primera meitat del segle XX. Comprn ledificaci entre mitgeres amb faanes sobre lalineaci de vial formen illes tancades. El tipus dordenaci s dalineaci a vial 2. SUBZONES. Sidentifiquen les segents subzones: - subzona 7a - subzona 7b, correspon a les edificacions que configuren la plaa Catalunya 3. CONDICIONS DE PARCELLACI.
Parcella i parcel.laci Parcella mnima Regularitzaci de la parcella Front de parcella Fondria mnima de la parcella Condici de solar Art. 19 Art. 20 Art. 21 Art. 22 Art. 23 Art. 24 Lexistent. Per les noves parcelles el front mnim ser de 6 metres
4. CONDICIONS DE L'EDIFICACI.
Edificabilitat mx. de la parcella Ocupaci mxima Sl de parcella lliure dedificaci Adaptaci topogrf. i mov. terres Planta baixa Planta soterrani Planta pis Planta sotacoberta Planta coberta Art. 31 Art. 32 Art. 33 Art. 34 Art. 35 Art. 36 Art. 37 Art. 38 Art. 39 A la subzona 7b, les xemeneies, els conductes de ventilaci i les caixes descales i dascensors shauran de recular 4 metres de les faanes. Art. 40 Art. 41 La longitud de cada balc no podr superar una longitud mxima de 4 metres, ni el 50% de la longitud de faana. Els laterals dels balcons hauran de ser perpendiculars a faana. A ms en la subzona 7b, els balcons hauran de tenir les baranes calades amb una volada mxima de 80cm, i no es permeten els balcons axafranats. Elements sortints Ventilaci i illuminaci Art. 42 Art. 43 s la que resulta daplicar els parmetres corresponents a les profunditats edificables pel nombre de plantes corresponent. Segons profunditat edificable Ser preferentment ajardinat
Faanes i mitgeres Cossos sortints
Celoberts Patis de ventilaci Composici de faana
Art. 44 Art. 45 Lliure. En el cas de conjunts unitaris dhabitatges en filera, es modificar la composici cada cinc habitatges. A la subzona 7b, la composici, els materials i colors no desentonaran amb els edificis catalogats.
Alineaci de ledificaci Alada reguladora referida a carrer
Art. 47 Art. 48
Segons plnol dordenaci del sl urb Es determina en funci del nombre mxim de plantes fixades en els plnols dordenaci de sl urb. Per aquells edificis que sigui perms una planta tic, aquesta sendarrerir 3 metres de lalineaci de ledificaci a carrer i a pati dilla. Lalada lliure daquesta planta ser com a mxim de 2,70 metres. A la subzona 7b: Cap edificaci podr sobrepassar la cota establerta per lltima cornisa de ledifici del Casino.
Punt daplicaci de lAR
Art. 49 Segons plnol dordenaci del sl urb
Nombre mxim de plantes referit a Art. 50 carrer Planta baixa referida a carrer Ocupaci planta soterrani Profunditat edificable Pati dilla Construccions auxiliars Tanques Art. 51 Art. 52 Art. 53 Art. 54 Art. 55 Art. 56
Segons plnol dordenaci de sl urb
4. CONDICIONS DE LS.
S ESPECFIC Habitatge unifamiliar Habitatge plurifamiliar Hoteler Comer petit Comer mitj Comer gran Oficines i serveis Indstria Aparcament PERMISSIBILITAT Compatible Dominant Compatible Compatible Compatible Compatible Compatible Compatible (1) Compatible (2) S ESPECFIC Sanitari Socio-cultural Assistencial Restauraci Recreatiu Esportiu Estaci de Serveis Serveis Tcnics Lleure PERMISSIBILITAT Compatible Compatible Compatible Compatible Compatible (3) Compatible Incompatible Compatible Compatible
Observacions: (1) (2) (3) Sadmet ls industrial noms en la categoria primera, situacions 1, 2, 3 i 4; en la categoria segona, situacions 2, 3 i 4; en la categoria tercera, situacions 3 i 4. Sadmet nicament en planta baixa i plantes soterranis Sadmet nicament la classe D.
Regulaci particular de laparcament Art. 76 a 78
Art. 108 - Zona residencial suburb (clau 8a) 1. DEFINICI Es defineix aquesta rea com aquella de recent formaci i desenvolupament. Comprn ledificaci entre mitgeres amb faanes sobre lalineaci de vial formen illes tancades. El tipus dordenaci s dalineaci a vial 2. CONDICIONS DE PARCELLACI.
Edificabilitat mx. de la parcella Ocupaci mxima Sl de parcella lliure dedificaci Adaptaci topogrf. i mov. terres Planta baixa Planta soterrani Planta pis Planta sotacoberta Planta coberta Faanes i mitgeres Cossos sortints Elements sortints Ventilaci i illuminaci Celoberts Patis de ventilaci Composici de faana Alineaci de ledificaci Alada reguladora referida a carrer Art. 47 Art. 48 Art. 31 Art. 32 Art. 33 Art. 34 Art. 35 Art. 36 Art. 37 Art. 38 Art. 39 El pendent de la coberta inclinada ser com a mxim del 40% Art. 40 Art. 41 Noms es permeten cossos oberts. Art. 42 Art. 43 Art. 44 Art. 45 Lliure. En el cas de conjunts unitaris dhabitatges en filera, es modificar la composici cada cinc habitatges. Segons plnol dordenaci del sl urb Es determina en funci del nombre mxim de plantes fixades en els plnols dordenaci de sl urb Per aquells edificis que sigui perms una planta tic, aquesta sendarrerir 3 metres de lalineaci de ledificaci a carrer i a pati dilla. Lalada lliure daquesta planta ser com a mxim de 2,70 metres Punt daplicaci de lAR Art. 49 s la que resulta daplicar els parmetres corresponents a les profunditats edificables pel nombre de plantes corresponent. Segons profunditat edificable Ser preferentment ajardinat
Segons plnol dordenaci del sl urb
Les modificacions en locupaci o noves construccions en els terrenys de sl urb ja consolidats al costat del marge esquerre de la Gotarra, inclourant mesures de protecci passiva i tancament hidrulic respecte el risc de desbordament de la Gotarra.
S ESPECFIC Habitatge unifamiliar Habitatge plurifamiliar Hoteler Comer petit Comer mitj Comer gran Oficines i serveis Indstria Aparcament PERMISSIBILITAT Compatible Dominant Compatible Compatible Compatible Compatible Compatible Compatible (1) Compatible (2) S ESPECFIC Sanitari Socio-cultural Assistencial Restauraci Recreatiu Esportiu Estaci de Serveis Serveis Tcnics Lleure PERMISSIBILITAT Compatible Compatible Compatible Compatible Compatible (3) Compatible Incompatible Compatible Compatible
Observacions: (1) (2) (3) Sadmet ls industrial noms en la categoria primera, situacions 1, 2, 3 i 4; en la categoria segona, situacions 2, 3 i 4; en la categoria tercera, situacions 3 i 4. Sadmet nicament en planta baixa i plantes soterranis Sadmet nicament la classe D.
Art. 109 - Zona filera rural (clau 9) 1. DEFINICI Correspon a aquell tipus dassentament urb produt al llarg de camins o carreteres en les sortides de la poblaci. Comprn ledificaci entre mitgeres amb faanes sobre lalineaci de vial. El tipus dordenaci s dalineaci a vial 2. CONDICIONS DE PARCELLACI.
Edificabilitat mx. de la parcella Ocupaci mxima Sl de parcella lliure dedificaci Adaptaci topogrf. i mov. terres Planta baixa Planta soterrani Planta pis Planta sotacoberta Planta coberta Faanes i mitgeres Cossos sortints Art. 31 Art. 32 Art. 33 Art. 34 Art. 35 Art. 36 Art. 37 Art. 38 Art. 39 Art. 40 Art. 41 Noms es permeten cossos oberts amb una volada de 0,40 metres i amb la barana no massissa. La longitud mxima dun balc ser de 4 metres, sense superar el 50% de la longitud de faana.. s la que resulta daplicar els parmetres corresponents a les profunditats edificables pel nombre de plantes corresponent. Segons profunditat edificable. Ser preferentment ajardinat
Elements sortints Ventilaci i illuminaci Celoberts Patis de ventilaci Composici de faana Alineaci de ledificaci Alada reguladora referida a carrer Punt daplicaci de lAR
Art. 42 Art. 43 Art. 44 Art. 45 Lliure. En el cas de conjunts unitaris dhabitatges en filera, es modificar la composici cada cinc habitatges. Art. 47 Art. 48 Segons plnol dordenaci del sl urb. No es permet cap reordenaci de volums que pugui significar un canvi tipolgic. Es determina en funci del nombre mxim de plantes fixades en els plnols dordenaci de sl urb
Art. 49
Nombre mxim de plantes referit a Art. 50 carrer Planta baixa referida a carrer Ocupaci planta soterrani Profunditat edificable Pati dilla Construccions auxiliars Art. 51 Art. 52 Art. 53 Art. 54 Art. 55
Segons plnol dordenaci del sl urb
Les construccions auxiliars hauran destar incloses dintre del 50% de sl de parcella lliure dedificaci que es permet edificar en planta baixa.
Tanques
Art. 56
S ESPECFIC Habitatge unifamiliar Habitatge plurifamiliar Hoteler Comer petit Comer mitj Comer gran Oficines i serveis Indstria Aparcament PERMISSIBILITAT Dominant Compatible Compatible Compatible Compatible Compatible Compatible Compatible (1) Compatible (2) S ESPECFIC Sanitari Socio-cultural Assistencial Restauraci Recreatiu Esportiu Estaci de Serveis Serveis Tcnics Lleure PERMISSIBILITAT Compatible Compatible Compatible Compatible Compatible (3) Compatible Incompatible Compatible Compatible
Observacions: (1) (2) (3) Sadmet ls industrial noms en la categoria primera, situacions 1, 2; en la categoria segona, situaci 2. Sadmet nicament en planta baixa i plantes soterranis Sadmet nicament la classe D.
Art. 110 - Zona volumetria flexible (clau 10) 1. DEFINICI Comprn aquells sls residencials caracteritzats per una volumetria especial en forma i/o intensitat. Inclou els sls amb edificacions i espais lliures i es caracteritzen pel tipus edificatori de bloc o torre allada de carcter plurifamiliar o unifamiliars agrupats, amb espais lliures entre ells,. Lordenaci en aquesta zona es fixa a partir de locupaci relativa de ledifici mitjanant una ocupaci mxima i unes separacions mnimes. El tipus dordenaci s dedificaci allada. 2. CONDICIONS DE PARCELLACI.
Parcella i parcel.laci Parcella mnima Art. 19 Art. 20 Ser de 800m2, per sota daquesta superfcie seran inedificables excepte que la parcella sigui anterior a laprovaci de les NNSS (18.01.84) Art. 21 Art. 22. Ser com a mnim de 20 metres a vial Art. 23 Art. 24
Regularitzaci de la parcella Front de parcella Fondria mnima de la parcella Condici de solar
3. CONDICIONS DE L'EDIFICACI. Per les caracterstiques especfiques daquests terrenys previ a la concessi de qualsevol llicncia dedificaci de nova construcci, caldr presentar un projecte dordenaci de volums.
Edificabilitat mx. de la parcella Ocupaci mxima Sl de parcella lliure dedificaci Art. 31 Art. 32 Art. 33 1 m2sostre/m2sl (edificaci principal + auxiliar) 30% de la parcella (edificaci principal + lauxiliar) ajardinat
Adaptaci topogrfica i moviment Art. 34 de terres Planta baixa Planta soterrani Planta pis Planta sotacoberta Planta coberta Faanes i mitgeres Cossos sortints Elements sortints Ventilaci i illuminaci Celoberts Patis de ventilaci Composici de faana Alada reguladora mxima Punt daplicaci de lAR Art. 35 Art. 36 Art. 37 Art. 38 Art. 39 Art. 40 Art. 41 Art. 42 Art. 43 Art. 44 Art. 45 Lliure Art. 57 10,00 metres Art. 58
Nombre mxim de plantes referida Art. 59 Planta baixa + 2 plantes pis a la parcella Planta baixa referida a parcella Planta soterrani referida a parc. Separacions mnimes Art. 60 Art. 61 Art. 62 A vial: fixa de 5 metres A lmits: mnima de 3 metres Entre edificis de la mateixa parcella: meitat de lalada del ms alt. Construccions auxiliars Tanques Art. 64 Art. 63
S ESPECFIC Habitatge unifamiliar Habitatge plurifamiliar Hoteler Comer petit Comer mitj Comer gran Oficines i serveis Indstria Aparcament PERMISSIBILITAT Compatible Dominant Compatible Compatible Compatible (1) Incompatible Compatible Compatible (2) Compatible (3) S ESPECFIC Sanitari Socio-cultural Assistencial Restauraci Recreatiu Esportiu Estaci de Serveis Serveis Tcnics Lleure PERMISSIBILITAT Compatible Compatible Compatible Compatible Incompatible Compatible Incompatible Compatible Compatible
Observacions: (1) (2) (3) Sadmet nicament en planta baixa Sadmet ls industrial noms en la categoria primera, situacions 1, 2. Sadmet nicament en planta baixa i plantes soterranis
Art. 111 - Zona ciutat jard (clau 11) 1. DEFINICI Compren els sls urbans en qu ledificaci respon a creixement de baixa densitat realitzats en habitatges unifamiliars envoltats normalment de vegetaci de carcter privat. El tipus dordenaci s dedificaci allada. Sincorpora al planejament general el Pla Parcial Sector Mas Gotarra I, aprovat el 28 de febrer de 1996 (DOGC 2194 del 15.04.96) 2. SUBZONES. Sidentifiquen les segents subzones: subzona 11a, que correspon a lanterior zonificaci vivenda unifamiliar dels mbits de la Unitat dActuaci la Mata, ja executada, i la Unitat dActuaci Mont-rei, en execuci subzona 11b, que correspon a lanterior zonificaci de ciutat jard del Pla Parcial Sector Mas Gotarra I, ja executat i recepcionat. subzona 11c, que correspon a lanterior zonificaci de vivenda unifamiliar del Pla Parcial Sector Mas Gotarra I, ja executat i recepcionat. subzona 11d, que correspon a lanterior zonificaci de Mas Gotarra del Pla Parcial Sector Mas Gotarra I, ja executat i recepcionat. Aquesta zonificaci correspon als terrenys on subica el Mas Gotarra i els seus annexos.
3. CONDICIONS DE PARCELLACI.
Parcella i parcel.laci Parcella mnima Art. 19 Art. 20 Subzona 11a ser de 600m2 Subzona 11b ser de 400m2 Subzona 11c ser de 500m2 Subzona 11d lexistent Regularitzaci de la parcella Front de parcella Art. 21 Art. 22. Subzona 11a ser com a mnim de 14 metres a vial Subzona 11b ser com a mnim de 14 metres a vial Subzona 11c ser com a mnim de 14 metres a vial Fondria mnima de la parcella Condici de solar Art. 23 Art. 24
Edificabilitat mx. de la parcella Art. 31 Subzona 11a 0,70m2sostre/m2sl (edif. principal + auxiliar) Subzona 11b 0,40m2sostre/m2sl (edif. principal + auxiliar) Subzona 11c 0,40m2sostre/m2sl (edif. principal) +25m2 aux. Subzona 11d 0,07m2sostre/m2sl (no computaran les edificacions existents abans de laprovaci de les NNSS 18.01.84 -) Ocupaci mxima Art. 32 Subzona 11a 35% de la parcella (edif. principal + auxiliar) Subzona 11b 25% de la parcella (edif. principal) + 40m2 aux. Subzona 11c 25% de la parcella (edif. principal + lauxiliar) Subzona 11d 15% de la parcella (incls edificis existents)
Sl de parcella lliure dedificaci
Art. 33
ajardinat amb espcies autctones
Adaptaci topogrfica i moviment Art. 34 El tractament dels murs de contenci ser amb pedra natural o de terres aplacada, obra vista, formig vist o revocs i estucs. Els murs situats en els lmits tindran la seva part vista amb una alada mxima de 2 metres Planta baixa Planta soterrani Planta pis Planta sotacoberta Planta coberta Faanes i mitgeres Cossos sortints Art. 35 Art. 36 Art. 37 Art. 38 No es permet el sotacoberta habitable Art. 39 Art. 40 Art. 41 Subzona 11c la franja de separaci a vial es podr envair per cossos oberts que no tinguin una volada superior a 1 metre i una longitud del balc o balcons inferior al 50% de la longitud de la faana de ledificaci. Art. 42 Art. 43 Art. 44 Art. 45 Lliure Subzona 11d les noves construccions harmonitzaran amb les edificacions de la masia. Alada reguladora mxima Art. 57 Subzona 11b 7,50 metres Subzona 11d 7,00 metres excepte ledificaci del Mas Gotarra, que pot conservar la seva alada Punt daplicaci de lAR Art. 58
Elements sortints Ventilaci i illuminaci Celoberts Patis de ventilaci Composici de faana
Nombre mxim de plantes referida Art. 59 Planta baixa + 1 planta pis a la parcella Subzona 11d planta baixa + 1 planta pis, excepte ledificaci del Mas Gotarra, que pot conservar el nombre de plantes Planta baixa referida a parcella Art. 60 Subzona 11b la planta baixa es referir a la rasant del carrer en el punt de menor cota, i no respecte al terreny definitiu, sempre i quan que per sota de la planta baixa nicament hi hagi una nica planta semisoterrani.. Art. 61 Subzona 11b la planta soterrani ser aquella que es situa sota de la planta baixa referida al carrer. Art. 62 Entre edificis de la mateixa parcella: meitat de lalada del ms alt Subzona 11d mnima 10,00 metres A vial i lmits : Subzona 11a mnima de 3 metres Subzona 11b mnima de 3 metres Subzona 11c a lmits mnima de 3 metres i la meitat de lalada de ledificaci; a vial mnima de 4 metres. Subzona 11d mnima 5 metres
Planta soterrani referida a parc. Separacions mnimes
Construccions auxiliars
Art. 64 Subzona 11a la construcci auxiliar ocupar com a mxim un 5% de la parcella, amb una alada mxima de 3,10metres, es podr alinear a vial si la longitud de la faana de ledificaci auxiliar no supera els 5 metres. Subzona 11b la construcci auxiliar tindr com a mxim un sostre de 40m2, es podr alinear a faana si la longitud de la faana de ledificaci no supera el 50% del front de parcella. Subzona 11c la construcci auxiliar tindr com a mxim un sostre de 25m2, que haur de mantenir les separacions mnimes.
Tanques Densitat mxima dhabitatges
Art. 63
El tractament de la part massissa ser amb pedra natural o aplacada, obra vista, formig vist o revocs i estucs.
1 habitatge per parcella
S ESPECFIC Habitatge unifamiliar Habitatge plurifamiliar Hoteler Comer petit Comer mitj Comer gran Oficines i serveis Indstria Aparcament PERMISSIBILITAT Dominant (1) Incompatible Compatible Compatible (2) Incompatible Incompatible Compatible (3) Compatible (4) Incompatible S ESPECFIC Sanitari Socio-cultural Assistencial Restauraci Recreatiu Esportiu Estaci de Serveis Serveis Tcnics Lleure PERMISSIBILITAT Compatible Compatible Compatible Compatible Incompatible Compatible Incompatible Compatible Compatible
Observacions: (1) Sadmet en la Subzona 11a un habitatge bifamiliar apareat si sagrupen dues parcelles amb una superfcie mnima de 600 m2 cadascuna delles. La parcella resultant de lagrupaci haur dinscriures com a indivisible en el Registre de la Propietat. Els parmetres edificatoris seran els assenyalats en aquest article aplicat a la finca resultant. En la Subzona 11d es permet cinc habitatges unifamiliar allats en la totalitat de la zonificaci. (2) (3) (4) Sadmet establiments comercials destinats a cobrir les necessitats quotidianes amb una ocupaci mxima de 150m2 per planta. Sadmet nicament despatxos de professions liberals Ls industrial noms en la categoria primera, situaci 2, amb una superfcie mxima de 50m2, una potencia contractada mxima de 6kw i una potencia sonora inferior a 40dB.
Art. 112 - Zona verd privat (clau 12) 1. DEFINICI. Es qualifica de verd privat, els sls urbans amb edificacions envoltades de jard o jardins sense edificaci, que es considera necessari mantenir-los per tal dimpedir una excessiva densificaci, ja que tenen un inters i un valor tradicional dintre de la imatge de la poblaci. 2. SUBZONES Es diferencien dues subzones que sassenyalaran amb les claus 12a i 12b. Els terrenys classificats com a 12a correspon a aquells que tenen una edificaci existent dinters. 3. CONDICIONS DEDIFICACI. En aquesta zona es mantindr ledificaci actual, cas dexistir, amb possibilitat daugmentar el seu volum en un vint-i-cinc per cent (25%) respecte a lexistent en el moment daprovaci de les Normes Subsidiries de Planejament (18 de gener de 1984). No sadmet la nova edificaci. Les ampliacions no alteraran les caracterstiques generals del jard. En aquelles rees amb edificacions dinters (12a), les noves ampliacions mantindran sempre el carcter de les edificacions actuals i es situaran allades, de forma que no puguin degradar la visi actual i la composici de lordenaci. En els edificis existents en les rees (12a) es permeten les obres de conservaci, consolidaci i millora, no alterant la constituci exterior de ledifici, preservant els ambients interiors i decoraci de valors histrics. 4. CONDICIONS DS. Sn daplicaci les mateixes condicions ds que les fixades per a les illes colindants.
Art. 113 - Zona volumetria especfica (clau 13) 1. DEFINICI rees de sl urb que han estat objecte dun planejament derivat (Pla Especial o Estudi de Detall), o dun projecte unitari dedificaci, encara que no ans acompanyat dun planejament o normativa especfica. 2.SUBZONES En funci del seu origen: rees amb planejament especfic aprovat : Pla Especial de Reforma Interior Carretera de Sant Feliu (clau 13a). rees amb edificaci consolidada sense normativa de referncia (clau 13b)
3. Zona Volumetria especfica (clau 13b) 3.1. CONDICIONS DEDIFICACI Compren els habitatges socials del grup Juan Bautista Sanz. En aquestes rees es podran fer les segents obres: La substituci de les actuals edificacions per altres que respectin els parmetres executats. Obres de consolidaci que no suposin un canvi de les caracterstiques tipolgiques de la construcci, no es podran, per tant, modificar les teulades, la composici dobertures, la posici de laccs, Les obres dampliaci reuniran les segents condicions: - Es conservaran les caracterstiques tipolgiques i constructives de ledificaci que amplien. - Lampliaci permesa no superar el 10% del sostre original construt 3.2. CONDICIONS DS. Sn daplicaci les mateixes condicions ds que les fixades per a les illes colindants.
Art. 114 - Zona industrial (clau 15) 1. DEFINICI Compren els sls en qu ledificaci es destina a activitats industrials. Sincorpora al planejament general el Pla Parcial Sector de desenvolupament industrial I, aprovat el 13 de setembre de 1987 (DOGC 907 de 28.10.87) 2. SUBZONES. Sidentifiquen les segents subzones: subzona 15a, que correspon a lanterior mbit de la Unitat dActuaci Cavisa, ja desenvolupada subzona 15b, que correspon a lanterior zonificaci de industria allada del Pla Parcial Sector Industrial I, ja executat i recepcionat. subzona 15c, que correspon a lanterior zonificaci de industria amb volumetria existent del Pla Parcial Sector Industrial I, ja executat i recepcionat.
3. Zona Industrial (clau 15a) 3.1 DEFINICI Sls destinats la ubicaci de petites installacions de tipus industrial i magatzematge prpies de la poblaci de Llagostera. El tipus dordenaci s dalineaci a vial 3.2. CONDICIONS DE PARCELLACI.
Parcella i parcel.laci Parcella mnima Regularitzaci de la parcella Front de parcella Fondria mnima de la parcella Condici de solar Art. 19 Art. 20 Art. 21 Art. 22 Art. 23 Art. 24 El front de parcella mnim s de 15 metres. Per sota daquesta longitud no es pot edificar.
3.3. CONDICIONS DE L'EDIFICACI.

Edificabilitat mx. De la parcella Ocupaci mxima Sl de parcella lliure dedificaci Adaptaci topogrf. i mov. terres Planta baixa Planta soterrani Planta coberta Faanes i mitgeres Cossos sortints Art. 31 Art. 32 Art. 33 Art. 34 Art. 35 Art. 36 Art. 39 Art. 40 Art. 41 No es permeten cossos sortints a la faana del carrer. Les obertures en la faana del carrer shauran de separar com a mnim 1 metre de la mitgera de la parcella. 1,40 m2sostre/m2sl. 70% de la parcella
Elements sortints
Art. 42
Composici de faana Alineaci de ledificaci Alada reguladora referida A carrer Punt daplicaci de lAR Art. 49 Art. 47 Art. 48
Lliure.. Lalineaci de ledificaci coincidir amb lalineaci del carrer Lalada reguladora mxima ser de 7,50 metres. Noms podran superar aquesta alada les xemeneies, antenes i altres installacions especials annexes, com a grues i sitges.
Planta baixa i una planta pis
Es permeten construccions auxiliars per a s complementari de lactivitat industrial, que computar dintre de locupaci i edificabilitat mxima permesa.
Tanques
Art. 56
3.4. CONDICIONS DE LS.

S ESPECFIC Habitatge unifamiliar Habitatge plurifamiliar Hoteler Comer petit Comer mitj Comer gran Oficines i serveis Indstria Aparcament PERMISSIBILITAT Compatible (1) Incompatible Incompatible Compatible Compatible Compatible Compatible Dominant (2) Compatible S ESPECFIC Sanitari Socio-cultural Assistencial Restauraci Recreatiu Esportiu Estaci de Serveis Serveis Tcnics Lleure PERMISSIBILITAT Compatible (3) Compatible Compatible Compatible Compatible Compatible Compatible Compatible Compatible
Observacions: (1) (2) (3) Es permet nicament ls de lhabitatge pel personal de vigilncia, conservaci o guarda de lestabliment, a ra dun habitatge com a mxim per indstria o magatzem. Sadmet ls industrial noms en la categoria primera, situacions 1, 2; en la categoria segona, situaci 2. Sadmet nicament clniques i consultoris danimals.
3.5. CONDICIONS DAPARCAMENT.

4. Zona industrial (clau 15b) 4.1 DEFINICI Sn aquells terrenys previstos per a la localitzaci dedificacions i installacions destinades a usos i activitats de tipus industrials, que no suposin situacions de risc de la salut i seguretat pblica. El tipus dordenaci ser allada. 4.2. CONDICIONS DE PARCELLACI.
Parcella i parcel.laci Parcella mnima Art. 19 Art. 20 Ser de 1.000m2. Excepte lilla situada entre els carrers Llevant, Xaloc, Mestral i Tramuntana, .que sadmetr una parcella mnima de 400m2, sempre que es mantingui com unitat de promoci i composici arquitectnica els 1.000m2
Regularitzaci de la parcella Front de parcella Fondria mnima de la parcella Condici de solar
Art. 21 Art. 22. Front mnim 18 metres Art. 23 Art. 24

Edificabilitat mx. de la parcella Ocupaci mxima Sl de parcella lliure dedificaci Art. 31 1,00m2sostre/m2sl Art. 32 70% de la parcella Art. 33 Podran ser utilitzats com a estacionament i molls de crrega i descrrega. La resta quedar ajardinat i arbrat
Adaptaci topogrfica i moviment Art. 34 El tractament dels murs de contenci ser amb pedra natural o de terres aplacada, o revocs i estucs. Planta baixa Planta soterrani Planta pis Planta coberta Faanes i mitgeres Composici de faana Alada reguladora mxima Punt daplicaci de lAR Planta baixa referida a parcella Planta soterrani referida a parc. Separacions mnimes Art. 57 Art. 58 Art. 60 El paviment de la planta baixa es situar entre 0,60m i 0,60m respecte a la cota natural del terreny. Art. 61 El sostre estar com a mxim 0,60m per sobre de la cota natural del terreny. Art. 35 Lalada mnima lliure ser de 3,50metres Art. 36 Lalada mnima lliure ser de 2,25metres i queda prohibit la seva utilitzaci com a lloc de treball o habitatge
Art. 37 Lalada mnima lliure ser de 2,50metres Art. 39 Art. 40 Lliure 10 metres
Art. 62 A vial: mnima de 5 metres A lmits : mnima de 3 metres i la tercera part de lalada de ledificaci
Art. 64 Les construccions destinades a porteria o vigilncia de lactivitat no caldr que mantigui les separaciona mnimes establertes a lapartat anterior, sempre que la superfcie mxima de la construcci sigui 9m2 i laada inferior a 3,20m
Tanques
Art. 63 Lalada mxima de les tanques ser de 2,10 metres, essent els 0,50 metres inferiors massissos, i la resta amb tanca metllica o vegetal. Tant els molls de crrega i de descrrega i la seva rea dinfluncia ocupada pels vehicles pesants durant loperaci de crrega i descrrega no podran ultrapassar la lnia de vialitat.
4..4. CONDICIONS DE LS.

S ESPECFIC Habitatge unifamiliar Habitatge plurifamiliar Hoteler Comer petit Comer mitj Comer gran Oficines i serveis Indstria Aparcament PERMISSIBILITAT Compatible (1) Incompatible Incompatible Compatible (4) Compatible (4) Compatible (4) Compatible Dominant (3) Compatible S ESPECFIC Sanitari Socio-cultural Assistencial Restauraci Recreatiu Esportiu Estaci de Serveis Serveis Tcnics Lleure PERMISSIBILITAT Compatible (2) Compatible Compatible Compatible Compatible Compatible Compatible Compatible Compatible
Observacions: (1) (2) (3) (4) Es permet nicament ls de lhabitatge pel personal de vigilncia, conservaci o guarda de lestabliment, a ra dun habitatge com a mxim per indstria o magatzem. Sadmet nicament clniques i consultoris danimals. Es regula detalladament en el punt 6 daquest article. Es regula detalladament en el punt 7 daquest article.
4..5. CONDICIONS DAPARCAMENT.

5. Zona industrial (clau 15c) 5.1 DEFINICI Sn aquells terrenys previstos per a la localitzaci dedificacions i installacions destinades a usos i activitats de tipus industrials, que no suposin situacions de risc de la salut i seguretat pblica, amb volum existent en el moment daprovaci del Pla Parcial. El tipus dordenaci ser allada. 5.2. CONDICIONS DE PARCELLACI.
Parcella i parcel.laci Parcella mnima Regularitzaci de la parcella Front de parcella Fondria mnima de la parcella Condici de solar Art. 19 Art. 20 Ser de 3.000m2. Art. 21 Art. 22. Front mnim 25 metres Art. 23 Art. 24

Edificabilitat mx. de la parcella Ocupaci mxima Sl de parcella lliure dedificaci Art. 31 1,00m2sostre/m2sl Art. 32 100% de la parcella Art. 33 Podran ser utilitzats com a estacionament i molls de crrega i descrrega. La resta quedar ajardinat i arbrat
Adaptaci topogrfica i moviment Art. 34 El tractament dels murs de contenci ser amb pedra natural o de terres aplacada, o revocs i estucs. Planta baixa Planta soterrani Planta pis Planta coberta Faanes i mitgeres Composici de faana Alada reguladora mxima Punt daplicaci de lAR Planta baixa referida a parcella Planta soterrani referida a parc. Separacions mnimes Art. 57 Art. 58 Art. 60 El paviment de la planta baixa es situar entre 0,60m i 0,60m respecte a la cota natural del terreny. Art. 61 El sostre estar com a mxim 0,60m per sobre de la cota natural del terreny. Art. 35 Lalada mnima lliure ser de 3,50metres Art. 36 Lalada mnima lliure ser de 2,25metres i queda prohibit la seva utilitzaci com a lloc de treball o habitatge
Art. 37 Lalada mnima lliure ser de 2,50metres Art. 39 Art. 40 Lliure 10 metres
Art. 62 A vial: mnima de 5 metres A lmits : mnima de 3 metres i la tercera part de lalada de ledificaci
Art. 64 Les construccions destinades a porteria o vigilncia de lactivitat no caldr que mantigui les separaciona mnimes establertes a lapartat anterior, sempre que la superfcie mxima de la construcci sigui 9m2 i laada inferior a 3,20m Art. 63 Lalada mxima de les tanques ser de 2,10 metres, essent els 0,50 metres inferiors massissos, i la resta amb tanca metllica o vegetal.
Tanques
Tant els molls de crrega i de descrrega i la seva rea dinfluncia ocupada pels vehicles pesants durant loperaci de crrega i descrrega no podran ultrapassar la lnia de vialitat.
5.4. CONDICIONS DE LS.

S ESPECFIC Habitatge unifamiliar Habitatge plurifamiliar Hoteler Comer petit Comer mitj Comer gran Oficines i serveis Indstria Aparcament PERMISSIBILITAT Compatible (1) Incompatible Incompatible Compatible (4) Compatible (4) Compatible (4) Compatible Dominant (3) Compatible S ESPECFIC Sanitari Socio-cultural Assistencial Restauraci Recreatiu Esportiu Estaci de Serveis Serveis Tcnics Lleure PERMISSIBILITAT Compatible (2) Compatible Compatible Compatible Compatible Compatible Compatible Compatible Compatible
Observacions: (1) (2) (3) (4) Es permet nicament ls de lhabitatge pel personal de vigilncia, conservaci o guarda de lestabliment, a ra dun habitatge com a mxim per indstria o magatzem. Sadmet nicament clniques i consultoris danimals. Es regula detalladament en el punt 6 daquest article. Es regula detalladament en el punt 7 daquest article.
5.5. CONDICIONS DAPARCAMENT.

6. USOS INDUSTRIALS A efectes de perservar l'entorn del municipi de Llagostera i ateses les caracterstiques dels serveis existents a la zona industrial i la seva proximitat al nucli urb s'ha elaborat un llistat d'activitats expressament prohibides en base als segents a) Aspectes restrictius: R1.- Compatibilitat amb el venatge industrial, aquelles activitats que per la seva naturalesa comportaran moltes molsties (sorolls, impacte visual, ...), o b sn incompatibles amb les activitats industrials susceptibles dubicar-se a la zona industrial. R2.- Producci daiges residuals, que pel tipus de depuradora municipal existent, biolgica, resultaria impossible de depurar les seves aiges correctament, ja sigui per la presncia de greixos, de conductivitats elevades, de metalls pesants o de productes qumics, i per tant resulten insalubres i nocives pels habitants i per lagricultura i ramaderia de la zona. La installaci, per part daquest tipus dempreses, de depuradores prpies molt voluminoses provoca un fort impacte visual que es vol evitar. R3.- Emissions a latmosfera, que per la seva contaminaci atmosfrica les fa incompatibles, per insalubres, en una zona tant propera als nuclis habitats. R4.- Manipulaci de substncies insalubres, nocives i/o perilloses atesa la seva proximitat amb els nuclis habitats i la implantaci agrcola i ramadera del municipi.
Per tant, i dacord amb la classificaci catalana dactivitats econmiques de 1993 (CCAE93), Decret 97/1995, de 21 de febrer, les activitats econmiques expressament prohibides sn les segents:
ACTIVITATS EXPRESSAMENT PROHIBIDES Totes les activitats compreses en la Secci A Agricultura, ramaderia, caa i silvicultura. Totes les activitats compreses en la Secci B, Pesca.
R1
R2
R3
R4
X X
Totes les activitats compreses en la Secci C, Indstries extractives. X Les activitats de la Secci D, Subsecci DA Indstries dalimentaci, Begudes i Tabac que comprenguin el tractament i la transformaci de matria primera per a la fabricaci de productes a partir de: Matria primera animal (que no sigui la llet) amb una elaboraci de productes acabats superiors a 75 t/d. Matria primera vegetal, amb una capacitat delaboraci de productes acabats superior a 300 t/d (valor mitj trimestral) La llet, amb una quantitat rebuda superior a 200 t/d (valor mitj anual). No obstant podr admetres en produccions inferiors a les senyalades sempre que els seus efluents compelixin amb lordenana dabocaments i no precisin de la instal.laci duna depuradora prpia a lexterior dels edificis industrials. Les activitats de la Secci D, Subsecci DB, Grup 17.3 Acabament de txtils i Grup 18.3 Preparaci i tenyiment de pells de pelleteria; fabricaci darticles de pelleteria, o b les activitats txtils que tinguin efluents crmics. Les activitats de la Secci D, Subsecci DC, grup 19.1 Preparaci, adobament i acabat del cuir. Les activitats de la Secci D, Subsecci DE, grup 21.1 Fabricaci de pasta de paper, paper i cartr. Totes les activitats compreses en la Secci D, Subsecci DF, Divisi 23 Coqueries, refinaci de petroli i tractament de combustibles nuclears. Totes les activitats classificades dins el grup A de lannex 1 del Decret 322/1987, de 23 de setembre, de desplegament de la Llei 22/1983, de 21 de novembre, de Protecci de lAmbient Atmosfric (cid cianhdric, cid clorhdric, clor, arsnic, adobs, plaguicides i herbicides, etc.), compreses en la Secci D, Subsecci DG, Divisi 24 Indstries qumiques. Totes les activitats compreses en la Secci D, Subsecci DG, Classe 24.61, Fabricaci dexplosius i articles pirotcnics. X Totes les activitats classificades dins el grup A de lannex 1del Decret 322/1987, de 23 de setembre (cel.luloide i nitro-cel.lulo Normes Urbanstiques Pla dOrdenaci Urbanstica Municipal de Llagostera 78 X X
X X
X X
sa), compreses en la Secci D, Subsecci DH, Divisi 25 Fabricaci de productes de cautx i matries plstiques. Totes les activitats classificades dins el grup A dels apartats 2 Mineria i 10 Indstria de materials per a la construcci de lannex 1del Decret 322/1987, de 23 de setembre (fabricaci de clnquer i ciment, fabricaci de vidre, cal, guix, etc.), com-preses en la Secci D, Subsecci DI, Divisi 26 Fabricaci daltres produc-tes minerals no metl.lics. Totes les activitats classificades dins el grup A dels apartats 2 Mineria, 3 Siderrgia i Fundici, i 4 Metallrgia no frrica de lannex 1del Decret 322/1987, de 23 de setembre (calcinaci o sintetitzaci de minerals, siderrgia integral, aglomeraci de minerals, coqueries, forn alt, producci dalumini, zenc, plom, estany, daltres metalls no frrics, etc.), compreses en la Sec-ci D, Subsecci DJ, Divisi 27 Metallrgia. Totes les activitats compreses en la Secci D, Subsecci DJ, Divisi 28, Grup 28.51 Tractament i revestiment de metalls, quan utilitzin cianurs o b que tinguin efluents crmics. Totes les activitats compreses en la Secci D, Subsecci DK, Grup 29.6, Fabricaci darmes i municions. Totes les activitats compreses en la Secci D, Subsecci DN, Divisi 37, Reciclatge, i concretament les incineradores, plantes de tractament de RSU amb capacitat superior a les 50T/dia, plantes de tractament de pneumtics usats i plantes de tractament de RI. Totes les activitats classificades dins el grup A de lannex 1del Decret 322/1987, de 23 de setembre (centrals trmiques i al-tres installacions de combusti de potncia total installada igual o superior a 50 mW, incineradores, etc.), compreses en la Secci E, Divisi 40 Producci i distribuci denergia elctrica, gas i vapor i aigua calenta. Totes les activitats compreses en la Secci I, Transport, emmagatzematge i comunicacions, quan lactivitat comporti lemmagatzematge, encara que sigui temporal, de matries perilloses.
X X
7. USOS COMERCIALS
S'admeten els comeros a l'engrs i al detall, excepte quan els establiments industrials vens siguin de naturalesa i efectes que no ho impedeixin per causa de incompatibilitat entre usos, atesa la prioritat de l's industrial. Tamb sadmet la venda, manteniment i reparaci de vehicles de motor, motocicletes i ciclomotors, aix com la reparaci defectes personals i estris domstics. Resta expressament prohibida la ubicaci de les segents activitats:
a) Les activitats compreses en la Secci G, Divisi 51, Grup 51.1, Classe 51.11, Subclasse
51.110, concretament quan es tracti dintermediaris del comer danimals vius, quan comporti lestabulaci.
b) Les activitats compreses en la Secci G, Divisi 51, Grup 51.1, Classe 51.12
intermediaris del comer de combustibles, minerals, metalls i productes qumics industrials, concretament quan es tracti de les substncies compreses dins lannex 2 del Decret 322/1987 de Protecci de lAmbient Atmosfric (anhdrid sulfurs, xids de nitrogen, monxid de carboni, substncies orgniques, metalls pesats, pols, amiant, fibres de vidre i fibres minerals, clor, fluor, etc), quan comporti la instal.laci de magatzem. Normes Urbanstiques Pla dOrdenaci Urbanstica Municipal de Llagostera 79
c) Les activitats compreses en la Secci G, Divisi 51, Grup 51.2, Classe 51.23 Comer a
lengrs danimals vius quan comporti lestabulaci.
d) Les activitats compreses en la Secci G, Divisi 51, Grup 51.3, Classe 51.32 Comer a
lengrs de carn i productes carnis. Sempre que les aiges residuals compleixin lordenana municipal dabocament, no hagin de disposar de depuradora prpia en lexterior, i sobtingui linforme favorable dels tcnics municipals i/o de la depuradora, es podran establir aquelles activitats que disposin de magatzems frigorfics poc contaminants.
e) Les activitats compreses en la Secci G, Divisi 51, Grup 51.4, Classe 51.45 Comer a
l'engrs de perfumeria i productes de bellesa, magatzem. quan comporti la instal.laci de
f) Les activitats compreses en la Secci G, Divisi 51, Grup 51.4, classe 51.46 Comer a
lengrs de productes farmacutics, quan comporti la instal.laci de magatzem.
g) Les activitats compreses en la Secci G, Divisi 51, Grup 51.5, Classe 51.55 Comer a
lengrs de productes qumics, concretament quan es tracti de les substncies compreses dins lannex 2 del Decret 322/1987 de Protecci de lAmbient Atmosfric, quan comporti la instal.laci de magatzem.
h) Les activitats compreses en la secci G, Divisi 51, Grup 51.5, Classe 51.57 Comer a
l'engrs de ferralla i productes de rebuig, amb magatzem de capacitat superior a les 50T.
SECCI TERCERA. POLGONS DE DESENVOLUPAMENT EN SL URB. Art. 115 Estudis de Detall A continuaci es relaciona els Estudis de Detall vigents que ordenen volums o que estableixen alineacions i rasants, que sincorporen a aquest planejament general: ED-1 Estudi de Detall del carrer Saragossa Aprovaci definitiva: 1 dabril de 1987 (BOP 61 de 21.05.87) ED-2 Estudi de Detall dordenaci de volums del sector Camp Nou Aprovaci definitiva: 25 de setembre de 1990 (BOP 131d1.11.90) ED-3 Estudi de Detall de modificaci de lalineaci del C. Ricard Casademont Aprovaci definitiva: 25 de setembre de 1990 (BOP 131d1.11.90) ED-4 Estudi de Detall dordenaci de volums de lHospital Aprovaci definitiva 23 de febrer de 1993 (BOP 33 de 18.03.93). El dia 25 de gener de 1994 saprova la modificaci de lEstudi de Detall per una errada de grafisme. ED-5 Estudi de Detall dordenaci de volums de la finca de la P Catalunya, 9 Aprovaci definitiva 25 de setembre de 1990 (BOP 131d1.11.90) ED-6 Estudi de Detall dordenaci de volums de la finca situada al c. Panedes 29 Aprovaci definitiva 25 doctubre de 1995 (BOP 160 de 5.12.95) ED-7 Estudi de Detall dordenaci de volums de la finca situada al carrer Rafael Mas cantonada carrer Roser Aprovaci definitiva 26 de novembre de 1997 (BOP 171 de 25.12.97) ED-8 Estudi de Detall dordenaci de volums de la Llar davis Aprovaci definitiva 30 doctubre de 1998 (BOP 27 de 4.03.99) ED-9 Estudi de Detall dordenaci de volums de la finca situada al carrer Saragossa/Joan Maragall/Onze de setembre Aprovaci definitiva: 20 de setembre de 2000 (BOP 41 de 27.02.02) ED-10 Estudi de Detall dordenaci de volums de lilla situada als carrers Tramuntana, Garb, Mestral i Rosa dels Vents Aprovaci definitiva: 28 de gener de 1998 (BOP 31 de 5.03.98)
Art. 116 PMU-1 Carrer Cantallops - la Pau - Marina 1. OBJECTIUS: Sector de sl urb no consolidat on sha de redactar un Pla de Millora Urbana que ordeni el sector i estableixi les obres durbanitzaci. Aix mateix sha dobtenir els sols destinats a vials i espais lliures i lexecuci de la urbanitzaci daquests espais i vials, establint la justa distribuci de beneficis i crregues entre els propietaris inclosos en el sector. Aquest sector prov de lunitat dactuaci nmero 1 (que shavia subdividit) de les Normes Subsidiries revisades, sense produir plusvlues respecte al planejament anterior. 2. MBIT: el definit als plnols 3. SUPERFCIES : Sl pblic de cessi obligatria i gratuta mnim: Espais lliures Vialitat Sl privat mxim: Edificabilitat bruta: Sostre mxim privat: 4. CONDICIONS D'ORDENACI, EDIFICACI I S. Ordenaci orientativa fixada en els plnols dordenaci, essent obligatria la continuaci del carrer perimetral al nucli urb i la continuaci dels carrers existents. Nombre mxim de plantes: planta baixa i dues plantes pis. s: els admesos per les zones (8a) i (2). 5. CONDICIONS DE GESTI: el sistema dactuaci ser el de reparcellaci amb modalitat de compensaci bsica. 15% 15% 70% 1,20 m2/m2 27.336 m2sostre 22.780 m2 30%
Art. 117 PMU-2 (perllongaci de lavinguda Canig fins C. Almogavers) 1. OBJECTIUS: Sector de sl urb no consolidat on sha dobtenir els sls destinats a vials i espais lliures, aix com lurbanitzaci daquests espais i vials. Es repercutir els costos dobtenci dels terrenys destinats a vialitat i espais lliures, aix com les obres durbanitzaci entre els propietaris directament beneficiats per lactuaci. Prov de la unitat dactuaci nmero 2 de les Normes Subsidiries revisades, es modifica lmbit i el sistema de gesti, sense generar plusvlues respecte al planejament anterior. 2. MBIT: el definit als plnols. 3. CONDICIONS DE GESTI: el sistema dactuaci ser el dexpropiaci.
Art. 118 PMU-3 (Pg. Romeu Pg. Pompeu Fabra Riera Gotarra - perllongaci del c. Fivaller) 1. OBJECTIUS: Sector de sl urb no consolidat on sha de redactar un Pla de Millora Urbana que ordeni el sector i estableixi les obres durbanitzaci. Aix mateix sha dobtenir els sols destinats a vials i espais lliures i lexecuci de la urbanitzaci daquests espais i vials, establint la justa distribuci de beneficis i crregues entre els propietaris inclosos en el sector. Aquest sector prov de part de la unitat dactuaci nmero 5 i 6 de les Normes Subsidiries revisades, sense produir plusvlues respecte al planejament anterior. 2. MBIT: el definit als plnols. 3. SUPERFCIES : Sl pblic de cessi obligatria i gratuta mnim: Espais lliures Vialitat Sl privat mxim: Edificabilitat bruta: Sostre mxim privat: 4. CONDICIONS D'ORDENACI, EDIFICACI I S. Ordenaci orientativa fixada en els plnols dordenaci, essent obligatria la continuaci del passeig Pompeu Fabra, lavinguda de lEsport i el carrer Fivaller. Es concentraran els espais lliures al voltant de la riera Gotarra i lavinguda de lesport. Nombre mxim de plantes: planta baixa i dues plantes pis. s: els admesos per les zones (8a) i (2). El Pla de Millora Urbana incorporar un estudi dinundabilitat que determini el risc potencial dinundaci respecte les crescudes de 100 i 500 anys de perode de retorn de la Gotarra i locupaci daquests terrenys sadaptar als criteris aprovats per lacord del Consell dAdministraci de lAgncia Catalana de lAigua de 28 de juny de 2001 5. CONDICIONS DE GESTI: el sistema dactuaci ser el de reparcellaci amb modalitat de cooperaci. 15% sense limitar 60% 1,04 m2/m2 15.704 m2sostre 15.100 m2 40%
Art. 119 PMU-4 (Pg. Romeu c. Pau Casals Riera Gotarra - perllongaci del c. Fivaller) 1. OBJECTIUS: Sector de sl urb no consolidat on sha de redactar un Pla de Millora Urbana que ordeni el sector i estableixi les obres durbanitzaci. Aix mateix sha dobtenir els sols destinats a vials i espais lliures i lexecuci de la urbanitzaci daquests espais i vials, establint la justa distribuci de beneficis i crregues entre els propietaris inclosos en el sector. Aquest sector prov de part de la unitat dactuaci nmero 5 i 6 de les Normes Subsidiries revisades, sense produir plusvlues respecte al planejament anterior. 2. MBIT: el definit als plnols. 3. SUPERFCIES : Sl pblic de cessi obligatria i gratuta mnim: Espais lliures Vialitat Sl privat mxim: Edificabilitat bruta: Sostre mxim privat: 4. CONDICIONS D'ORDENACI, EDIFICACI I S. Ordenaci orientativa fixada en els plnols dordenaci, essent obligatria la continuaci de lavinguda de lEsport i carrer Fivaller. Es concentraran els espais lliures entre la riera Gotarra i lavinguda de lesport. Nombre mxim de plantes: planta baixa i dues plantes pis. s: els admesos per les zones (8a) i (2). El Pla de Millora Urbana incorporar un estudi dinundabilitat que determini el risc potencial dinundaci respecte les crescudes de 100 i 500 anys de perode de retorn de la Gotarra i locupaci daquests terrenys sadaptar als criteris aprovats per lacord del Consell dAdministraci de lAgncia Catalana de lAigua de 28 de juny de 2001 5. CONDICIONS DE GESTI: el sistema dactuaci ser el de reparcellaci amb modalitat de compensaci bsica. 25% sense limitar 54% 1,07 m2/m2 6.420 m2sostre 6.000 m2 46%
Art. 120 PMU-5 Carretera de Sant Feliu 1. OBJECTIUS: Sector de sl urb no consolidat on sha dobtenir els sols destinats a vials i espais lliures, aix com definir i executar lurbanitzaci daquests espais i vials, establint la justa distribuci de beneficis i crregues entre els propietaris inclosos en el sector. Lordenaci est establerta pel Pla Especial de Reforma Interior Carretera de Sant Feliu , aprovat el 30 de novembre de 1994 (DOGC 2014 del 20.02.95). La distribuci de beneficis i crregues es va realitzar mitjanant projecte de reparcellaci aprovat definitivament el 27 de setembre de 1994 (BOP 144 del 5.11.94) i pendent de la seva inscripci en el Registre de la Propietat. 2. MBIT: el definit als plnols. 3. SUPERFCIE : Total sl pblic de cessi obligatria i gratuta: Espais lliures Vialitat Total sl privat: Densitat dhabitatges bruta: Nombre mxim dhabitatges: Edificabilitat bruta: Sostre mxim privat: Sistema dactuaci: 4. CONDICIONS D'ORDENACI, EDIFICACI I S. Les que es determinen al Pla Especial de Reforma Interior Carretera de Sant Feliu i es qualifica com a Zona de volumetria especfica (clau 13a) en els plnols dordenaci a escala 1/1000 5. SISTEMA DE GESTI: El sistema de gesti ser el de cooperaci. 4.319 m2 (21,02%) 5.653 m2 (27,52%) 10.570 m2 (49,74%) 72 hab/ha 147 habitatges 0.79 m2/m2 16.143 m2sostre Cooperaci. 20.542 m2 9.972 m2 (48,54%)
Art. 121 PMU-6 (perllongaci dels carrers Mol i Vidreres) 1. OBJECTIUS: Sector de sl urb no consolidat on sha de redactar un Pla de Millora Urbana que ordeni el sector i estableixi les obres durbanitzaci. Aix mateix sha dobtenir els sols destinats a vials i espais lliures i lexecuci de la urbanitzaci daquests espais i vials, establint la justa distribuci de beneficis i crregues entre els propietaris inclosos en el sector. 2. MBIT: el definit als plnols. 3. SUPERFCIES : Sl pblic de cessi obligatria i gratuta mnim: Espais lliures Sistema hidrulic Vialitat Sl privat mxim: Edificabilitat bruta: Sostre mxim privat: 4. CONDICIONS D'ORDENACI, EDIFICACI I S. Ordenaci orientativa fixada en els plnols dordenaci, essent obligatria la continuaci dels carrers Moli i Vidreres. Es concentraran els espais lliures al costat de la riera existent. Nombre mxim de plantes: planta baixa i dues plantes pis. s: els admesos per les zones (8a) (2) i (H). Es 10% de laprofitament del sector ser de cessi gratuta i obligatria a lAjuntament de Llagostera. El 20% del sostre residencial es destinar a habitatges de protecci pblica. 5. CONDICIONS DE GESTI: el sistema dactuaci ser el de reparcellaci amb modalitat de compensaci bsica. La part de la finca ubicada al carrer de Tossa nmero 19, afectada per vialitat, shaur de valorar en el procs reparcellatori com a sl urb consolidat, ja que la finca va donar compliment als seus deures urbanstics en el seu moment 15% sense limitar sense limitar 60% 0,70 m2/m2 16.527 m2sostre 23.610 m2 40%
Art. 122 PMU-7 (Carrer Saragossa) 1. OBJECTIUS: Sector de sl urb no consolidat on sha dobtenir els sls destinats a vials i espais lliures, aix com lurbanitzaci daquests espais i vials. Es repercutir els costos dobtenci dels terrenys destinats a vialitat i espais lliures, aix com les obres durbanitzaci entre els propietaris beneficiats per lactuaci. 2. MBIT: el definit als plnols. 3. CONDICIONS DE GESTI: el sistema dactuaci ser el dexpropiaci.
Art. 123 PAU-1 Puig del General 1. OBJECTIUS: Sector de sl urb no consolidat on sha dobtenir els sols destinats a vials i espais lliures, aix com lexecuci de lurbanitzaci daquests espais i vials, establint la justa distribuci de beneficis i crregues entre els propietaris inclosos en el polgon dactuaci. El planejament general incorpora lordenaci establert al Pla Especial de Reforma Interior Puig del General, aprovat el 20 dabril de 1986 (DOGC 907 del 28.10.87). Les obres durbanitzaci estan recollides en el Projecte dUrbanitzaci del Sector PERI Puig del General aprovat definitivament el 31 de mar de 1992 (BOP 76 del 20.06.92) 2. MBIT: el definit als plnols. 3. SUPERFCIE : Total sl pblic de cessi obligatria i gratuta: Espais lliures Serveis tcnics Equipament docent Vialitat Total sl privat: Densitat dhabitatges bruta: Nombre mxim dhabitatges: Edificabilitat bruta: Sostre mxim privat: Sistema dactuaci: 4. CONDICIONS D'ORDENACI, EDIFICACI I S: 4.1 Equipament docent (clau 3a) Ledificaci prevista mxima ser de 1.000m2 de sostre, si b, en el cas que les necessitats escolars de la poblaci fos necessari es podria incrementar aquest sostre. Les edificacions seran de tipologia allada i shauran de separar 12 metres dels lmits de carrer i de propietat, omplint aquestes franges amb massa arbria. El nombre mxima de plantes s de planta baixa i una planta pis. 4.2 Zona residencial suburbana (clau 8b) Comprn ledificaci entre mitgeres amb faanes sobre lalineaci de vial formant illes tancades. El tipus dordenaci s dalineaci a vial 5.677 m2 (13,16%) 1.130 m2 ( 2,62%) 4.530 m2 (10,50%) 10.341 m2 (23,98%) 21.454 m2 (49,74%) 44,51hab/ha 192 habitatges 0.674m2/m2 29.078 m2sostre Cooperaci. 43.132 m2 21.678 m2 (50,26%)
4.2.1 CONDICIONS DE PARCELLACI.

Parcella i parcel.laci Parcella mnima Regularitzaci de la parcella Front de parcella Fondria mnima de la parcella Condici de solar Art. 19 Art. 20 Art. 21 Art. 22 Art. 23 Art. 24 Lexistent. Per les noves parcelles el front mnim ser de 7 metres Lexistent. Per les noves parcelles la parcella mnima ser de 120m2
4.2.2 CONDICIONS DE L'EDIFICACI.

Edificabilitat mx. de la parcella Ocupaci mxima Sl de parcella lliure dedificaci Adaptaci topogrf. i mov. Terres Planta baixa Planta soterrani Planta pis Planta sotacoberta Planta coberta Faanes i mitgeres Cossos sortints Elements sortints Ventilaci i illuminaci Celoberts Patis de ventilaci Composici de faana Alineaci de ledificaci Alada reguladora referida a carrer Punt daplicaci de lAR Art. 49 Segons plnol dordenaci del sl urb Art. 47 Art. 48 Art. 31 Art. 32 Art. 33 Art. 34 Art. 35 Art. 36 Art. 37 Art. 38 Art. 39 Art. 40 Art. 41 Noms es permeten cossos oberts a carrer, es prohibeixen els cossos sortints a pati dilla. Art. 42 Art. 43 Art. 44 Art. 45 Lliure. Segons plnol dordenaci del sl urb 7 metres per planta baixa i un pis s la que resulta daplicar els parmetres corresponents a les profunditats edificables pel nombre de plantes corresponent. Segons profunditat edificable Ajardinat amb vegetaci autctona.
Nombre mxim de plantes referit a Art. 50 carrer Planta baixa referida a carrer Ocupaci planta soterrani Profunditat edificable Pati dilla Construccions auxiliars Tanques Densitat mxima dhabitatges Art. 51
Art. 52 La mateixa que la planta baixa. Art. 53 Art. 54 Art. 55 Art. 56 1 habitatge cada 120 m2 de parcella Segons plnol dordenaci de sl urb
4.2.3. CONDICIONS DE LS.

S ESPECFIC Habitatge unifamiliar Habitatge plurifamiliar Hoteler Comer petit Comer mitj Comer gran Oficines i serveis Indstria Aparcament PERMISSIBILITAT Compatible Dominant Compatible Compatible Compatible Compatible Compatible Compatible (1) Compatible (2) S ESPECFIC Sanitari Socio-cultural Assistencial Restauraci Recreatiu Esportiu Estaci de Serveis Serveis Tcnics Lleure PERMISSIBILITAT Compatible Compatible Compatible Compatible Incompatible Compatible Incompatible Compatible Compatible
Observacions: (1) (2) Sadmet ls industrial noms en la categoria primera, situacions 1, 2, 3 i 4; en la categoria segona, situacions 2, 3 i 4, en la categoria tercera, situacions 3 i 4. Sadmet nicament en planta baixa i plantes soterranis
4.2.4. CONDICIONS DAPARCAMENT.

4.3 Zona ciutat jard (clau 11e) Compren els sls urbans en qu ledificaci respon a creixement de baixa densitat realitzats en habitatges unifamiliars envoltats normalment de vegetaci de carcter privat. El tipus dordenaci s dedificaci allada. 4.3.1. CONDICIONS DE PARCELLACI.
Parcella i parcel.laci Parcella mnima Regularitzaci de la parcella Front de parcella Fondria mnima de la parcella Condici de solar Art. 19 Art. 20 Lexistent en el moment daprovaci del PERI (28.10.87) Art. 21 Art. 22. Lexistent en el moment daprovaci del PERI (28.10.87) Art. 23 Art. 24
4.3.2 CONDICIONS DE L'EDIFICACI.

Edificabilitat mx. de la parcella Art. 31 0,50m2sostre/m2sl (edif. Principal) per parcelles de superfcie major de 500m2 Per la resta el doble de la superfcie edificada en planta baixa existent en el moment daprovaci del PERI (28.10.87). Ocupaci mxima Art. 32 25% de la parcella (edif. Principal) per aquelles amb superfcie superior a 500m2. Per la resta igual a la planta baixa existent en el moment daprovaci del PERI (28.10.87) Sl de parcella lliure dedificaci Art. 33 Ajardinat amb espcies autctones
Adaptaci topogrfica i moviment Art. 34 de terres Planta baixa Planta soterrani Planta pis Planta sotacoberta Planta coberta Faanes i mitgeres Cossos sortints Elements sortints Ventilaci i illuminaci Celoberts Patis de ventilaci Composici de faana Alada reguladora mxima Punt daplicaci de lAR Art. 57 Art. 58 Planta baixa + 1 planta pis Art. 35 Art. 36 Art. 37 Art. 38 No es permet el sotacoberta habitable. Art. 39 Noms es permet coberta inclinada acabada amb teula rab de color rogenc, terrs, palla o similars.. Art. 40 Art. 41 Art. 42 Art. 43 Art. 44 Art. 45 Lliure
Nombre mxim de plantes referida Art. 59 a la parcella Planta baixa referida a parcella Planta soterrani referida a parc. Separacions mnimes Construccions auxiliars Art. 60 Art. 61
Art. 62 A vial i lmits : mnima de 3 metres Art. 64 Es permet un cos auxiliar de 25 m2 per parcella, amb una alada de 3 metres, que pot envair les separacions mnimes, si b, la faana alineada a carrer tindr com a mxim una longitud de 5 metres. Art. 63 1 habitatge per parcella existent a laprovaci del PERI (28.10.87)

S ESPECFIC Habitatge unifamiliar Habitatge plurifamiliar Hoteler Comer petit Comer mitj Comer gran Oficines i serveis Indstria Aparcament PERMISSIBILITAT Dominant Incompatible Incompatible Incompatible Incompatible Incompatible Incompatible Compatible (1) Incompatible S ESPECFIC Sanitari Socio-cultural Assistencial Restauraci Recreatiu Esportiu Estaci de Serveis Serveis Tcnics Lleure PERMISSIBILITAT Incompatible Compatible Incompatible Incompatible Incompatible Incompatible Incompatible Incompatible Compatible
Observacions: (1) Ls industrial noms en la categoria primera, situaci 2.

CAPTOL QUART. REGULACI DEL SL URBANITZABLE.

SECCI PRIMERA. DISPOSICIONS GENERALS. Art. 124 - Definici i tipus. 1. El sls urbanitzables sn els que el POUM considera necessaris i adequats per a garantir el creixement de la poblaci i l'activitat econmica. La determinaci d'aquest sls es fa als plnols d'ordenaci mitjanant la delimitaci de sectors. 2. Dintre del Sl urbanitzable el Pla estableix dues categories: Sl urbanitzable delimitat(SUD) i Sl urbanitzable no delimitat (SUND). 6. El sl urbanitzable delimitat s aquell per a la transformaci urbanstica del qual cal la formulaci, la tramitaci i laprovaci definitiva dun Pla parcial urbanstic. 7. El sl urbanitzable no delimitat s aquell per a la transformaci urbanstica del qual cal al formulaci, la tramitaci i laprovaci definitiva dun Pla parcial urbanstic de delimitaci. 3. A ms de concretar els mbits de sl urbanitzable, el POUM en descriu els objectius del seu desenvolupament i en determina les condicions d'ordenaci, edificaci, s i gesti. 8. El Pla estableix i delimita els diferents sectors en que es divideix el sl urbanitzable delimitat objecte del seu desenvolupament parcial. Art. 125 - Sistemes generals i locals en Sl urbanitzable Aquest Pla assenyala, si s el cas, la reserva de sistemes generals formant part de lestructura general i orgnica del territori inclosos dins de polgons dactuaci urbanstica en sl urb o en sectors de planejament derivat. La seva destinaci, posici i mida s vinculant. La superfcie daquests terrenys s computable als efectes de determinar els sistemes urbanstics locals al servei de l'mbit dactuaci corresponent. Art. 126 - Deures dels propietaris del Sl urbanitzable delimitat Els propietaris de sl urbanitzable delimitat tenen els deures comuns segents: 1. Repartir equitativament els beneficis i les crregues derivats del planejament urbanstic. 2. Cedir a l'Ajuntament, de manera obligatria i gratuta, tot el sl reservat pel planejament urbanstic per als sistemes urbanstics locals al servei de l'mbit de desenvolupament en qu siguin compresos els terrenys. 3. Cedir a l'Ajuntament, de manera obligatria i gratuta, el sl necessari per a lexecuci dels sistemes urbanstics generals que el planejament urbanstic inclogui dins l'mbit dactuaci en qu siguin compresos els terrenys. 4. Costejar i, si s'escau, executar la urbanitzaci. 5. Edificar els solars en els terminis establerts pel planejament urbanstic. 6. Conservar les obres d'urbanitzaci, agrupats legalment com a junta de conservaci, en el cas que s'hagi assumit voluntriament aquesta obligaci o b ho imposin justificadament el POUM o el PAUM. 7. Cedir a l'administraci actuant, gratutament, dins del sector urbanitzable en que siguin compresos els terrenys, el sl necessari per a edificar el sostre corresponent al 10 % de l'aprofitament urbanstic del sector. 8. Costejar i, si s'escau, executar les infrastructures de connexi amb els sistemes urbanstics generals exteriors a l'actuaci urbanstica, i tamb les obres per a l'ampliaci o el reforament d'aquests sistemes que siguin necessries com a conseqncia de la magnitud de la dita actuaci.
Art. 127 - Gesti del Sl urbanitzable delimitat. 1. s obligatria la prvia aprovaci del corresponent Pla parcial urbanstic del sector. 2. Els sectors de sl urbanitzable delimitat es desenvoluparan mitjanant la gesti de cada un dels polgons en que shagi dividit el sector, i aplicant en cada un dells el sistema dactuaci o b la modalitat del sistema de reparcellaci ms idoni. 3. Els polgons dactuaci urbanstica d'iniciativa particular han de determinar el sistema de reparcellaci, en les modalitats de compensaci bsica o de compensaci per concertaci. 4. Els sectors objecte de planejament parcial poden desenvolupar-se per subsectors, amb les condicions previstes en lart. 91 de la LU. 5. Al sl urbanitzable delimitat no podran realitzar-se obres allades durbanitzaci, llevat que es tracti dexecutar els sistemes generals o algun dels seus elements. Per a la urbanitzaci daquest sl s indispensable el Pla parcial urbanstic i, en el seus cas, el projecte complementari durbanitzaci. 6. Els projectes dobres durbanitzaci sajustaran a all que disposa la Llei 16/2002, de 28 de juny, de protecci contra la contaminaci acstica, i la Llei 6/2001, de 31 de maig, dordenaci ambiental de lenllumenat per a la protecci del medi nocturn.
SECCI SEGONA. ZONES D'ORDENACI DEL SL URBANITZABLE Art. 128 - Definici de zones Per als sectors de Sl urbanitzable, aquest POUM, s'estableix la segent zonificaci: (SUD-1) Sector Urbanitzable Delimitat La Canyera, existent i en fase de desenvolupament (SUD-2) Sector Urbanitzable Delimitat Can Serra, existent sense desenvolupar (SUD-3) Sector Urbanitzable Delimitat Ganix, existent i en fase durbanitzaci (SUD-4) Sector Urbanitzable Delimitat Fonollerons, existent i en fase durbanitzaci i edificaci (SUD-5) Sector Urbanitzable Delimitat ampliaci Mas Gotarra, existent sense desenvolupar (SUD-6) Sector Urbanitzable Delimitat Canalejes, existent sense desenvolupar (SUD-7) Sector Urbanitzable Delimitat Llagostera Residencial, existent i en fase de recepci de les obres (SUD-8) Sector Urbanitzable Delimitat Selva Brava, existent sense desenvolupar (SUD-9) Sector Urbanitzable Delimitat Font Bona, existent i en fase de desenvolupament (SUD-10) Sector Urbanitzable Delimitat Pascual Carb, existent i en fase durbanitzaci i edificaci (SUD-11) Sector Urbanitzable Delimitat Industrial Nord, de nova creaci (SUD-12) Sector Urbanitzable Delimitat Industrial Sud, de nova creaci
Art. 129 - Sector Urbanitzable Delimitat La Canyera (SUD-1 ) 1.- DEFINICI Sector de sl urbanitzable delimitat, destinant a usos residencials amb Pla Parcial aprovat el 21 dabril de 1999 (DOGC 2926 del 8.07.99). Actualment es troba en fase de desenvolupament urbanstic, amb edificaci i urbanitzaci consolidada parcialment. Per les caracterstiques prpies de la seva situaci i finalitat, tenen una funci mixta de primera i segona residncia. 2.- MBIT El delimitat als plnols dordenaci 3.- CARATERISTIQUES GENERALS SUPERFCIE SECTOR: SL PBLIC: Espais lliures Equipaments Vials i aparcaments Serveis Tcnics SL PRIVAT: Ciutat jard S PREFERENT: EDIFICABILITAT BRUTA: DENSITAT BRUTA: SISTEMA DACTUACI: 354.344 m2 114.671m2 (32,36%) 46.821m2 (13,21%) 13.725 m2 ( 3,87%) 53.385 m2 (15,07%) 740 m2 ( 0,21%) 239.673 m2 (67,64%) 239.673 m2 (67,64%) residencial de baixa densitat. 0,352m2/m2 12hab/ha Reparcellaci per compensaci bsica la modalitat de
4.- CONDICIONS PARTICULARS El sector per la seva tipologia i densitat est exempt de la reserva dhabitatges socials. Les fixades pel planejament vigent i que a continuaci es descriuen. 1.1. Espai lliure (clau 2) Compren aquesta rea els terrenys destinats al descans i esbarjo de la poblaci. Seran espais ajardinats amb vegetaci autctona i resta prohibida tota classe dedificaci que desvirtu el seu carcter. nicament es prems la construcci amb dest cultural i recreatiu dedificacions amb un volum mxim 0,2m3/m2.
1.2. Equipament esportiu i recreatiu (clau 3e) Compren aquesta rea els terrenys destinats a lemplaament dinstallacions esportives i recreatives pbliques o privades. Ledificaci permesa ser nicament la destinada a aquesta finalitat, i a ms un habitatge per les persones que cuitin les installacions amb un sostre inferior a 90m2 per cada 5.000 m2 de sl destinat a zona esportiva. Les construccions hauran de mantenir lharmonia de lentorn. 1.3. Serveis Tcnics (clau 4) rea destinada a la ubicaci de serveis tcnics comuns pel Sector (dipsits daigua, estacions transformadores, ...). El planejament parcial els situa en els llocs que es preveuen idonis, no obstant, en el moment de redacci del corresponent projecte dobres durbanitzaci, si est justificat es podr canviar la seva ubicaci. 1.4. Ciutat Jard (clau 11i) 4.4.1. DEFINICI Compren els sls en qu ledificaci respon a creixement de baixa densitat realitzats en habitatges unifamiliars envoltats normalment de vegetaci de carcter privat. El tipus dordenaci s dedificaci allada. 4.4.2. CONDICIONS DE PARCELLACI.
Parcella i parcel.laci Parcella mnima Regularitzaci de la parcella Front de parcella Fondria mnima de la parcella Condici de solar Art. 19 Art. 20 Art. 21 Art. 22. Art. 23 Art. 24 Ser de 600m2
4.4.3. CONDICIONS DE L'EDIFICACI.

Edificabilitat mx. de la parcella Art. 31 0,40m2sostre/m2sl (edif. Principal) 0,12m2sostre/m2sl (edif. Auxiliar) Ocupaci mxima Art. 32 32% de la parcella (edif. Principal + auxiliar)
Sl de parcella lliure dedificaci
Art. 33
Ajardinat amb espcies autctones
Adaptaci topogrfica i moviment Art. 34 El tractament dels murs de contenci ser amb pedra natural o de terres aplacada, o revocs i estucs. Planta baixa Planta soterrani Planta pis Planta sotacoberta Planta coberta Faanes i mitgeres Cossos sortints Elements sortints Art. 35 Art. 36 Art. 37 Art. 38 No es permet el sotacoberta habitable Art. 39 Obligatriament coberta inclinada acabada en teula rab Art. 40 Art. 41 Art. 42
Ventilaci i illuminaci Celoberts Patis de ventilaci Composici de faana Alada reguladora mxima Punt daplicaci de lAR
Art. 43 Art. 44 Art. 45 Lliure Art. 57 Art. 58 Planta baixa + 1 planta pis
Nombre mxim de plantes referida Art. 59 a la parcella Planta baixa referida a parcella Planta soterrani referida a parc. Separacions mnimes Construccions auxiliars Tanques Densitat mxima dhabitatges Art. 60 Art. 61
Art. 62 A vial i lmits : mnima de 3 metres Art. 64 nicament es permet en planta baixa. Art. 63 El tractament de la part massissa ser amb pedra natural o aplacada, o revocs i estucs.

S ESPECFIC Habitatge unifamiliar Habitatge plurifamiliar Hoteler Comer petit Comer mitj Comer gran Oficines i serveis Indstria Aparcament PERMISSIBILITAT Dominant Incompatible Incompatible Compatible (1) Incompatible Incompatible Incompatible Incompatible Incompatible S ESPECFIC Sanitari Socio-cultural Assistencial Restauraci Recreatiu Esportiu Estaci de Serveis Serveis Tcnics Lleure PERMISSIBILITAT Compatible Compatible Compatible Compatible Incompatible Incompatible Incompatible Incompatible Compatible
Observacions: (1) Sadmet establiments comercials destinats a cobrir les necessitats quotidianes amb una ocupaci mxima de 150m2 per planta.

5. CONSERVACI LAjuntament, prvia audincia dels afectats, podr disposar que els propietaris dels terrenys compresos en el sector, quedin subjectes a lobligaci de conservar les obres durbanitzaci i el manteniment de les dotacions i installacions, amb un mxim de 5 anys.
Art.130 - Sector Urbanitzable Delimitat Can Serra (SUD-2 ) 1.- DEFINICI. Sector de sl urbanitzable delimitat, destinant a usos residencials de baixa densitat que complementa el nucli format pels sectors existents de sl urb (La Mata i Mont-rei) i urbanitzable (La Canyera). Per les caracterstiques prpies de la seva situaci i finalitat, tenen una funci mixta de primera i segona residncia. 2.- MBIT. El delimitat als plnols dordenaci 3.- CARATERISTIQUES GENERALS: SUPERFCIE SECTOR SL PBLIC Espais lliures Equipaments Vials i aparcaments SL PRIVAT S PREFERENT EDIFICABILITAT BRUTA DENSITAT MXIMA SISTEMA DACTUACI 69.924 m2 50% del sl delimitat 26,5 % 7,5% 16% 50% del sl delimitat Residencial 0,35 m2/m2 20 hab/ha Reparcellaci per la modalitat de compensaci bsica
4.- CONDICIONS PARTICULARS. 4.1. ORDENACI: La infrastructura viria ser clara i estructurada, preveient-se en la seva ordenaci un carrer principal que articuli el sector. Aquesta infrastructura resoldr la connexi amb el nucli de la Mata i Mont-rei mitjanant el seu enlla amb lavinguda Catalunya. Aix mateix el sector assumir el cost de millorar el cam daccs al sector des de la carretera de Llagostera a Tossa, respecte a la pavimentaci i leixamplament del vial que permeti el doble sentit de circulaci. Els espais lliures i els equipaments es situaran en la zona perimetral est, contigua a la zona boscosa. Aquests espais lliures conservaran la vegetaci autctona del lloc. Ledificaci es procurar que es concentri en el lmit amb el Sector de la Canyera, per alliberar el mxim de terreny boscos. El sector per la seva tipologia i densitat est exempt de la reserva dhabitatges socials. 4.2. EDIFICACI: Les edificacions seran habitatges unifamiliars allats o en filera. Lalada mxima de les edificacions ser de 7 metres. 4.3. USOS: Els usos dominants ser el residencial.
5. CONSERVACI Els propietaris dels terrenys compresos en el sector, es constituiran com a Entitat Urbanstica Collaboradora per conservar les obres durbanitzaci i el manteniment de les dotacions i installacions.
Art.131 - Sector Urbanitzable Delimitat Ganix (SUD-3) 1.- DEFINICI. Sector de sl urbanitzable delimitat, destinant preferentment a usos residencials i que permet lampliaci de lestructura urbana del municipi. Sincorpora a aquest planejament general el Pla Parcial del Sector Residencial Ganix que el desenvolupa, aprovat el dia 25 de novembre de 1998 (DOGC 3031 de 9.12.99). El sector en aquests moments est executant les obres durbanitzaci. Per les caracterstiques prpies de la seva situaci i finalitat, tenen una funci primordialment de primera residncia. 2.- MBIT. El delimitat als plnols dordenaci. 3.- CARATERISTIQUES GENERALS: SUPERFCIE SECTOR SL PBLIC Espais lliures Equipaments Vials i aparcaments SL PRIVAT S PREFERENT EDIFICABILITAT BRUTA DENSITAT MXIMA Residencial 0,70 m2/m2 60 hab/ha 91.725,62 m2 45.877,28 m2 (50,01%) 14.586,42 m2 (15,90%) 8.339,60 m2 ( 9,09%) 22.951,26 m2 (25,02%) 45.848,34 m2 (49,99%)
SISTEMA DACTUACICompensaci 4.- CONDICIONS PARTICULARS Les fixades pel planejament vigent i que a continuaci es descriuen. 4.1 Equipament docent ( clau 3a) Correspon als terrenys aix qualificats destinats a lubicaci dun centre escolar pblic. Ledificaci sajustar a lordenaci dallada, la seva edificabilitat ser d1m2st/m2sl amb una ocupaci mxima del 60% de la parcella. Lalada mxima ser de 10 metres i shaur de separar 6 metres de les finques venes. 4.2 Zona residencial suburbana (clau 8c) 4.2.1. DEFINICI Tipologia dedificaci segons alineaci de vial, amb una edificaci entremitgeres, conformant les illes previstes en lordenaci. 4.2.2. CONDICIONS DE PARCELLACI.
Parcella i parcel.laci Parcella mnima Regularitzaci de la parcella Front de parcella Art. 19 Art. 20 Art. 21 Art. 22 Mnima de 6 metres
Fondria mnima de la parcella Condici de solar
Art. 23 Art. 24

Edificabilitat mx. de la parcella Ocupaci mxima Sl de parcella lliure dedificaci Adaptaci topogrf. i mov. Terres Planta baixa Planta soterrani Planta pis Planta sotacoberta Planta coberta Faanes i mitgeres Cossos sortints Elements sortints Ventilaci i illuminaci Celoberts Patis de ventilaci Composici de faana Alineaci de ledificaci Alada reguladora referida a carrer Punt daplicaci de lAR Art. 49 Planta baixa + planta primera + planta segona (reculada 4 metres de la faana posterior) Art. 47 Art. 48 Art. 31 Art. 32 Art. 33 Art. 34 Art. 35 Art. 36 Art. 37 Art. 38 No es permet es sotacoberta habitable. s la que resulta daplicar els parmetres corresponents a les profunditats edificables pel nombre de plantes corresponent. Segons profunditat edificable Ser preferentment ajardinat
Art. 39 Noms es permet coberta inclinada amb dues aiges acabada amb teula rab Art. 40 Art. 41 Art. 42 Art. 43 Art. 44 Art. 45 Lliure. Segons plnol dordenaci Mxima de 10,00 metres Noms es permeten cossos oberts amb una volada mxima d1 metre, tant a carrer com a pati dilla. El rfec de la coberta podr tenir com a mxim una volada igual que els cossos sortints.
Igual que planta baixa 11 metres per planta baixa i planta primera pis, i 7 metres per planta segona pis

S ESPECFIC Habitatge unifamiliar Habitatge plurifamiliar Hoteler Comer petit Comer mitj Comer gran Oficines i serveis Indstria Aparcament PERMISSIBILITAT Compatible Dominant Compatible Compatible Compatible Compatible Incompatible Compatible (1) Compatible (2) S ESPECFIC Sanitari Socio-cultural Assistencial Restauraci Recreatiu Esportiu Estaci de Serveis Serveis Tcnics Lleure PERMISSIBILITAT Compatible Compatible Compatible Compatible Compatible (3) Compatible Incompatible Compatible Compatible
Observacions: (1) (2) (3) Sadmet ls industrial noms en la categoria primera, situacions 1, 2, 3 i 4; en la categoria segona, situacions 2, 3 i 4; i en la categoria tercera, situacions 3 i 4. Sadmet nicament en planta baixa i plantes soterranis Sadmet nicament la classe D.
4.3. Ciutat Jard (clau 11f) 4.3.1. DEFINICI Es qualifica amb aquesta zonificaci les parcelles existents en el sector, edificades conforme aquesta tipologia dedificaci, als efectes de mantenir-la i evitar acumulacions daprofitament sobre parcelles que shauran de mantenir com a adjudicacions fixes. El tipus dordenaci s dedificaci allada. 4.3.2. CONDICIONS DE PARCELLACI.
Parcella i parcel.laci Parcella mnima Regularitzaci de la parcella Front de parcella Fondria mnima de la parcella Condici de solar Art. 19 Art. 20 Lexistent, que ser nica i indivisible Art. 21 Art. 22. Art. 23 Art. 24

Edificabilitat mx. de la parcella Ocupaci mxima Sl de parcella lliure dedificaci Art. 31 0,40m2sostre/m2sl (edif. Principal + auxiliar) Art. 32 30% de la parcella (edif. Principal + auxiliar) Art. 33 Ajardinat amb espcies autctones
Adaptaci topogrfica i moviment Art. 34 de terres Planta baixa Art. 35
Planta soterrani Planta pis Planta sotacoberta Planta coberta Faanes i mitgeres Cossos sortints Elements sortints Ventilaci i illuminaci Celoberts Patis de ventilaci Composici de faana Alada reguladora mxima Punt daplicaci de lAR
Art. 36 Art. 37 Art. 38 No es permet el sotacoberta habitable Art. 39 Art. 40 Art. 41 Art. 42 Art. 43 Art. 44 Art. 45 Lliure Art. 57 Art. 58 Planta baixa + 1 planta pis
Nombre mxim de plantes referida Art. 59 a la parcella Planta baixa referida a parcella Planta soterrani referida a parc. Separacions mnimes Art. 60 Art. 61
Art. 62 A vial i lmits : es permet el manteniment de les separacions de partions de ledificaci existent, si be les ampliacions que de la mateixa es vulguin realitzar, shauran de separar com a mnim 3 metres Art. 64 nicament es permet en planta baixa. Art. 63 1 habitatge per parcella
Construccions auxiliars Tanques Densitat mxima dhabitatges

S ESPECFIC Habitatge unifamiliar Habitatge plurifamiliar Hoteler Comer petit Comer mitj Comer gran Oficines i serveis Indstria Aparcament PERMISSIBILITAT Dominant Incompatible Incompatible Incompatible Incompatible Incompatible Incompatible Incompatible Incompatible S ESPECFIC Sanitari Socio-cultural Assistencial Restauraci Recreatiu Esportiu Estaci de Serveis Serveis Tcnics Lleure PERMISSIBILITAT Incompatible Compatible Incompatible Incompatible Incompatible Incompatible Incompatible Incompatible Compatible

4.4 Zona dedificaci en filera (clau 14a) 4.4.1. DEFINICI Tipologia dedificaci allada, en la que ledificaci es disposa seguin lalineaci de vial per deslligada della la distncia fixada en els plnols dordenaci. 4.4.2. CONDICIONS DE PARCELLACI.
Parcella i parcel.laci Parcella mnima Regularitzaci de la parcella Front de parcella Fondria mnima de la parcella Condici de solar Art. 19 Art. 20 Art. 21 Art. 22 Mnima de 6 metres Art. 23 Art. 24

Edificabilitat mx. de la parcella Ocupaci mxima Sl de parcella lliure dedificaci Adaptaci topogrf. i mov. Terres Planta baixa Planta soterrani Planta pis Planta sotacoberta Planta coberta Faanes i mitgeres Cossos sortints Elements sortints Ventilaci i illuminaci Celoberts Patis de ventilaci Composici de faana Alineaci de ledificaci Alada reguladora referida a carrer Punt daplicaci de lAR Art. 49 Planta baixa + 1 planta pis Art. 47 Art. 48 Art. 31 Art. 32 Art. 33 Art. 34 Art. 35 Art. 36 Art. 37 Art. 38 No es permet es sotacoberta habitable. s la que resulta daplicar els parmetres corresponents a les profunditats edificables pel nombre de plantes corresponent. Segons profunditat edificable Ser preferentment ajardinat
Art. 39 Noms es permet coberta inclinada amb dues aiges acabada amb teula rab Art. 40 Art. 41 Art. 42 Art. 43 Art. 44 Art. 45 Lliure. Segons plnol dordenaci. Separaci fixa i obligatria de 3 metres de lalineaci de vial. Mxima de 7,00 metres Noms es permeten cossos oberts amb una volada mxima d1 metre. El rfec de la coberta podr tenir com a mxim una volada igual que els cossos sortints.
Nombre mxim de plantes referit a Art. 50 carrer Planta baixa referida a carrer Ocupaci planta soterrani Profunditat edificable Art. 51 Art. 52 Art. 53
Igual que planta baixa 12 metres
Pati dilla Construccions auxiliars Tanques
Art. 54 Art. 55 Art. 56

S ESPECFIC Habitatge unifamiliar Habitatge plurifamiliar Hoteler Comer petit Comer mitj Comer gran Oficines i serveis Indstria Aparcament PERMISSIBILITAT Compatible Dominant Compatible Compatible Compatible Incompatible Incompatible Compatible (1) Compatible (2) S ESPECFIC Sanitari Socio-cultural Assistencial Restauraci Recreatiu Esportiu Estaci de Serveis Serveis Tcnics Lleure PERMISSIBILITAT Compatible Compatible Compatible Compatible Compatible (3) Compatible Incompatible Compatible Compatible
Observacions: (1) (2) (3) Sadmet ls industrial noms en la categoria primera, situacions 1, 2, 3 i 4; en la categoria segona, situacions 2, 3 i 4; i en la categoria tercera, situacions 3 i 4. Sadmet nicament en planta baixa i plantes soterranis Sadmet nicament la classe D.

Art.132 - Sector Urbanitzable Delimitat Fonollerons (SUD-4) 1.- DEFINICI. Sector de sl urbanitzable delimitat, destinant preferentment a usos residencials i que permet lampliaci de lestructura urbana del municipi. Sincorpora a aquest planejament general el Pla Parcial del Sector Residencial Fonollerons que el desenvolupa, aprovat el dia 21 dabril de 1993 (DOGC 1816 de 3.11.93). En aquests moments es troba en fase durbanitzaci i edificaci. Per les caracterstiques prpies de la seva situaci i finalitat, tenen una funci primordialment de primera residncia. 2.- MBIT. El delimitat als plnols dordenaci (escala 1/1000). 3.- CARATERISTIQUES GENERALS: SUPERFCIE SECTOR SL PBLIC Espais lliures Equipaments Vials i aparcaments SL PRIVAT S PREFERENT EDIFICABILITAT BRUTA DENSITAT MXIMA Residencial 0,647m2/m2 21,81 hab/ha 86.190 m2 45.010,50 m2 (52,22%) 12.554,25 m2 (14,56%) 7.769,00 m2 ( 9,01%) 24.687,25 m2 (28,64%) 41.179,50 m2 (47,78%)
SISTEMA DACTUACICompensaci 4.- CONDICIONS PARTICULARS Les fixades pel planejament vigent i que a continuaci es descriuen. 4.1 Equipament (clau 3) Els parmetres edificatoris seran els mateixos que la zona de Ciutat Jard (11h) 4.2 Ciutat jard (clau 11h) 4.2.1. DEFINICI Compren els sls en qu ledificaci respon a creixement de baixa densitat realitzats en habitatges unifamiliars envoltats normalment de vegetaci de carcter privat. El tipus dordenaci s dedificaci allada. 4.2.2. CONDICIONS DE PARCELLACI.
Parcella i parcel.laci Parcella mnima Regularitzaci de la parcella Front de parcella Fondria mnima de la parcella Art. 19 Art. 20 Art. 21 Art. 22. Mnim 15 metres Art. 23 Ser de 400m2
Condici de solar
Art. 24

Edificabilitat mx. de la parcella Ocupaci mxima Sl de parcella lliure dedificaci Art. 31 1,20m2sostre/m2sl Art. 32 40% de la parcella Art. 33 Ajardinat amb espcies autctones
Adaptaci topogrfica i moviment Art. 34 El tractament dels murs de contenci ser amb pedra natural o de terres aplacada, o revocs i estucs. Planta baixa Planta soterrani Planta pis Planta sotacoberta Planta coberta Faanes i mitgeres Cossos sortints Elements sortints Ventilaci i illuminaci Celoberts Patis de ventilaci Composici de faana Alada reguladora mxima Punt daplicaci de lAR Art. 57 Art. 58 Planta baixa + 2 plantes pis Art. 35 Art. 36 Art. 37 Art. 38 No es permet el sotacoberta habitable Art. 39 Art. 40 Art. 41 Art. 42 Art. 43 Art. 44 Art. 45 Lliure 10,00metres Noms podran envair la franja de separaci a carrer amb una volada mxima d1,50metres
Art. 62 A vial : mnima de 5 metres A lmits : mnima de 3 metres
Construccions auxiliars Tanques Densitat mxima dhabitatges
Art. 64 No es permet cap construcci auxiliar. Art. 63 El tractament de la part massissa ser amb pedra natural o aplacada, o revocs i estucs.

S ESPECFIC Habitatge unifamiliar Habitatge plurifamiliar Hoteler Comer petit Comer mitj Comer gran PERMISSIBILITAT Dominant Incompatible Compatible Compatible (1) Incompatible Incompatible S ESPECFIC Sanitari Socio-cultural Assistencial Restauraci Recreatiu Esportiu PERMISSIBILITAT Compatible Compatible Compatible Compatible Incompatible Compatible
Oficines i serveis Indstria Aparcament
Compatible Compatible (2) Incompatible
Estaci de Serveis Serveis Tcnics Lleure
Incompatible Compatible Compatible
Observacions: (1) (2) Sadmet nicament en planta baixa. Sadmet ls industrial noms en la categoria primera, situacions 1, 2, 3 i 4; en la categoria segona, situacions 2, 3 i 4; i en la categoria tercera, situacions 3 i 4.

4.3 Zona dedificaci en filera (clau 14b) 4.3.1. DEFINICI Tipologia dedificaci en filera, en la que ledificaci es disposa seguint lalineaci de vial, en alguns casos deslligada della a una distncia fixada en els plnols dordenaci. Per la tipologia de la zona nicament les tanques es regiran per la tipologia dedificaci allada. 4.3.2. CONDICIONS DE PARCELLACI.
Parcella i parcel.laci Parcella mnima Regularitzaci de la parcella Front de parcella Fondria mnima de la parcella Condici de solar Art. 19 Art. 20 100m2 Art. 21 Art. 22 Mnima de 6 metres Art. 23 Art. 24

Edificabilitat mx. de la parcella Ocupaci mxima Sl de parcella lliure dedificaci Adaptaci topogrf. i mov. Terres Planta baixa Planta soterrani Planta pis Planta sotacoberta Planta coberta Faanes i mitgeres Cossos sortints Elements sortints Ventilaci i illuminaci Celoberts Art. 31 Art. 32 Art. 33 Art. 34 Art. 35 Art. 36 Art. 37 Art. 38 Art. 39 Art. 40 Art. 41 Art. 42 Art. 43 Art. 44 Noms es permeten cossos oberts amb una volada mxima d1,50 metres en les faanes separades 5metres del carrer. No es permet es sotacoberta habitable. s la que resulta daplicar els parmetres corresponents a les profunditats edificables pel nombre de plantes corresponent. Segons profunditat edificable Ser preferentment ajardinat
Patis de ventilaci Composici de faana Alineaci de ledificaci
Art. 45 Lliure. Art. 47 Segons plnol dordenaci. La separaci de ledificaci a vial ser fixa i obligatria. Es permet que els habitatges allats o agrupats es reculin 2 metres del lmit lateral de parcella. Sobre aquesta franja de separaci nicament es permet que voli el rfec de coberta.
Alada reguladora referida a carrer Punt daplicaci de lAR
Art. 48
Mxima de 10,00 metres
Art. 49 Planta baixa + 1 planta pis + tic (50%)
Igual que planta baixa Lassenyalada als plnols dordenaci
Es permet una construcci auxiliar a fons de parcella amb una alada mxima de 3metres. Aquesta edificabilitat es deduir de ledificaci principal.
Art 63 1 habitatge per parcella

S ESPECFIC Habitatge unifamiliar Habitatge plurifamiliar Hoteler Comer petit Comer mitj Comer gran Oficines i serveis Indstria Aparcament PERMISSIBILITAT Dominant Incompatible Compatible Compatible (1) Incompatible Incompatible Compatible Compatible (2) Incompatible S ESPECFIC Sanitari Socio-cultural Assistencial Restauraci Recreatiu Esportiu Estaci de Serveis Serveis Tcnics Lleure PERMISSIBILITAT Compatible Compatible Compatible Compatible Incompatible Compatible Incompatible Compatible Compatible
Observacions: (1) (2) Sadmet nicament en planta baixa Sadmet ls industrial noms en la categoria primera, situacions 1, 2, 3 i 4; en la categoria segona, situacions 2, 3 i 4; i en la categoria tercera, situacions 3 i 4.

Art.133 - Sector Urbanitzable Delimitat ampliaci de Mas Gotarra (SUD-5 ) 1.- DEFINICI. Sector de sl urbanitzable delimitat, destinant a usos residencials de baixa densitat que permet lampliaci del nucli de Llagostera. Per les caracterstiques prpies de la seva situaci i finalitat, tenen una funci primordialment de primera. 2.- MBIT. El delimitat als plnols dordenaci 3.- CARATERISTIQUES GENERALS: SUPERFCIE SECTOR SL PBLIC Espais lliures Equipaments Vials i aparcaments SL PRIVAT S PREFERENT EDIFICABILITAT BRUTA DENSITAT MXIMA SISTEMA DACTUACI 80.065 m2 40% del sl delimitat 15 % 5% 20% 60% del sl delimitat Residencial 0,40 m2/m2 30 hab/ha Reparcellaci per la modalitat de Compensaci Bsica 4.- CONDICIONS PARTICULARS. 4.1. ORDENACI: La infrastructura viria ser clara i estructurada, preveient-se en la seva ordenaci recorreguts importants amb avingudes, passeigs i altres elements amb recerca de panormiques sobre punts singulars interiors a la mateixa ordenaci o exteriors a ella. Lordenaci de ledificaci i la xarxa viria shauran dadaptar al mxim a la topografia del lloc, sevitaran els vials acabats en cul de sac excepte que hagi una clara justificaci, mai basada en el major aprofitament. Els espais pblics i collectius tindran una ubicaci i caracterstiques rellevants i adequades a la seva dimensi, significaci i posici. Es protegir i qualificar com a sistema general despais lliures la pineda que configura el tur. Els nous teixits resoldran lencontre amb la xarxa general viria i la resta de sistemes generals existents o previstos, i es recolzaran sobre camins ja existents, evitant obrir-ne de nous fora dels mbits dels sectors. El 20% del sostre residencial es destinar a habitatges de protecci pblica. 4.2. EDIFICACI: Les edificacions tindran una alada mxima de 10,00metres, corresponent a planta baixa ms dues plantes pis, en un mxim del 20% del sector. En la resta lalada mxima ser de 7,50metres, corresponent a planta baixa ms una planta pis. 4.3. USOS: Els usos dominants ser el residencial. Normes Urbanstiques Pla dOrdenaci Urbanstica Municipal de Llagostera 112
Art.134 - Sector Urbanitzable Delimitat Canalejes (SUD-6 ) 1.- DEFINICI. Sector de sl urbanitzable delimitat, destinant a usos residencials de baixa densitat que permet lampliaci del nucli de Llagostera. Per les caracterstiques prpies de la seva situaci i finalitat, tenen una funci primordialment de primera. 2.- MBIT. El delimitat als plnols dordenaci 3.- CARATERISTIQUES GENERALS: SUPERFCIE SECTOR SL PBLIC Espais lliures Equipaments Vials i aparcaments SL PRIVAT S PREFERENT EDIFICABILITAT BRUTA DENSITAT MXIMA 57.318 m2 40% del sl delimitat 15% 5% 20% 60% del sl delimitat Residencial 0,40 m2/m2 30 hab/ha Compensaci Bsica 4.- CONDICIONS PARTICULARS. 4.1. ORDENACI: La infrastructura viria ser clara i estructurada, preveient-se en la seva ordenaci recorreguts importants amb avingudes, passeigs i altres elements amb recerca de panormiques sobre punts singulars interiors a la mateixa ordenaci o exteriors a ella. Lordenaci de ledificaci i la xarxa viria shauran dadaptar al mxim a la topografia del lloc, sevitaran els vials acabats en cul de sac excepte que hagi una clara justificaci, mai basada en el major aprofitament. Els espais pblics i collectius tindran una ubicaci i caracterstiques rellevants i adequades a la seva dimensi, significaci i posici. Els nous teixits resoldran lencontre amb la xarxa general viria i la resta de sistemes generals existents o previstos, i es recolzaran sobre camins ja existents, evitant obrir-ne de nous fora dels mbits dels sectors. El 20% del sostre residencial es destinar a habitatges de protecci pblica. 4.2. EDIFICACI: Les edificacions tindran una alada mxima de 10,00metres, corresponent a planta baixa ms dues plantes pis, en un mxim del 20% del sector. En la resta lalada mxima ser de 7,50metres, corresponent a planta baixa ms una planta pis. 4.3. USOS: Els usos dominants ser el residencial.
SISTEMA DACTUACIReparcellaci per la modalitat de
Art. 135 - Sector Urbanitzable Delimitat Llagostera Residencial (SUD-7 ) 1.- DEFINICI Sector de sl urbanitzable delimitat, destinant a usos residencials amb Pla Parcial aprovat el 14 de juny de 1989 (DOGC 1202 del 4.10.89). Actualment es troba en fase de consolidaci de ledificaci i la urbanitzaci est prcticament finalitzada. Per les caracterstiques prpies de la seva situaci i finalitat, tenen una funci mixta de primera i segona residncia. 2.- MBIT El delimitat als plnols dordenaci 3.- CARATERISTIQUES GENERALS SUPERFCIE SECTOR: SL PBLIC: Espais lliures Equipaments Vials i aparcaments SL PRIVAT: Ciutat jard Zona de dotacions privades S PREFERENT: EDIFICABILITAT BRUTA: DENSITAT BRUTA: SISTEMA DACTUACI: 4.- CONDICIONS PARTICULARS Les fixades pel planejament vigent i que a continuaci es descriuen. 4.1 Espai lliure (clau 2) Compren aquesta rea els terrenys destinats al descans i esbarjo de la poblaci. Seran espais ajardinats amb vegetaci autctona i resta prohibida tota classe dedificaci que desvirtu el seu carcter. nicament es perms la construcci amb dest cultural i recreatiu dedificacions amb un volum mxim 0,2m3/m2. 4.2 Ciutat Jard (clau 11g) 4.2.1. DEFINICI Compren els sls en qu ledificaci respon a creixement de baixa densitat realitzats en habitatges unifamiliars envoltats normalment de vegetaci de carcter privat. El tipus dordenaci s dedificaci allada. 209.862 m2 63.610 m2 (30,31%) 25.377 m2 (12,09%) 5.355 m2 ( 2,56%) 32.878 m2 (15,66%) 146.252 m2 (69,69%) 140.252 m2 (66,83%) 6.000 m2 ( 2,86%) residencial de baixa densitat. 0,524m2/m2 17hab/ha Compensaci
4.2.2. CONDICIONS DE PARCELLACI.

Parcella i parcel.laci Parcella mnima Regularitzaci de la parcella Front de parcella Fondria mnima de la parcella Condici de solar Art. 19 Art. 20 Art. 21 Art. 22. Art. 23 Art. 24 Ser de 400m2

Edificabilitat mx. de la parcella Art. 31 0,60m2sostre/m2sl (edif. Principal) 0,12m2sostre/m2sl (edif. Auxiliar) Ocupaci mxima Sl de parcella lliure dedificaci Art. 32 42% de la parcella (edif. Principal + auxiliar) Art. 33 Ajardinat amb espcies autctones
Adaptaci topogrfica i moviment Art. 34 El tractament dels murs de contenci ser amb pedra natural o de terres aplacada, o revocs i estucs. Planta baixa Planta soterrani Planta pis Planta sotacoberta Planta coberta Faanes i mitgeres Cossos sortints Elements sortints Ventilaci i illuminaci Celoberts Patis de ventilaci Composici de faana Alada reguladora mxima Punt daplicaci de lAR Art. 57 Art. 58 Planta baixa + 1 planta pis Art. 35 Art. 36 Art. 37 Art. 38 No es permet el sotacoberta habitable Art. 39 Art. 40 Art. 41 Art. 42 Art. 43 Art. 44 Art. 45 Lliure
Nombre mxim de plantes referida Art. 59 a la parcella Planta baixa referida a parcella Planta soterrani referida a parc. Separacions mnimes Construccions auxiliars Tanques Densitat mxima dhabitatges Art. 60 Art. 61
Art. 62 A vial i lmits : mnima de 3 metres Art. 64 nicament es permet en planta baixa. Art. 63 El tractament de la part massissa ser amb pedra natural o aplacada, o revocs i estucs.

S ESPECFIC Habitatge unifamiliar PERMISSIBILITAT Dominant S ESPECFIC Sanitari PERMISSIBILITAT Compatible
Habitatge plurifamiliar Hoteler Comer petit Comer mitj Comer gran Oficines i serveis Indstria Aparcament
Incompatible Incompatible Compatible (1) Incompatible Incompatible Incompatible Incompatible Incompatible
Socio-cultural Assistencial Restauraci Recreatiu Esportiu Estaci de Serveis Serveis Tcnics Lleure
Compatible Compatible Incompatible Incompatible Incompatible Incompatible Incompatible Compatible
Observacions: (1) Sadmet establiments comercials destinats a cobrir les necessitats quotidianes amb una ocupaci mxima de 150m2 per planta

4.3 Zona de dotacions privades (clau 16) 4.3.1. DEFINICI Compren els sls destinats a acollir usos i activitats no residencials de carcter privat que complementen els sistema de dotacions pbliques incloses dintre dels equipaments del Pla dOrdenaci Urbana. El tipus dordenaci s dedificaci allada. 4.3.2. CONDICIONS DE PARCELLACI.
Parcella i parcel.laci Parcella mnima Regularitzaci de la parcella Front de parcella Fondria mnima de la parcella Condici de solar Art. 19 Art. 20 Art. 21 Art. 22. Art. 23 Art. 24 Lexistent

Alineacions Edificabilitat Edificabilitat mx. de la parcella Ocupaci mxima Sl de parcella lliure dedificaci Art. 29 Art. 30 Art. 31 Art. 32 Art. 33 1,50 m2sostre/m2sl 50% de la parcella Ajardinat amb espcies autctones
Adaptaci topogrfica i moviment Art. 34 El tractament dels murs de contenci ser amb pedra natural o de terres aplacada, o revocs i estucs. Planta baixa Planta soterrani Planta pis Planta sotacoberta Planta coberta Art. 35 Art. 36 Art. 37 Art. 38 No es permet el sotacoberta habitable Art. 39 Obligatriament coberta inclinada acabada en teula rab
Faanes i mitgeres Cossos sortints Elements sortints Ventilaci i illuminaci Celoberts Patis de ventilaci Composici de faana Alada reguladora mxima Punt daplicaci de lAR
Art. 40 Art. 41 Art. 42 Art. 43 Art. 44 Art. 45 Lliure Art. 57 Art. 58 Planta baixa + 2 plantes pis 10 metres
Nombre mxim de plantes referida Art. 59 a la parcella Planta baixa referida a parcella Planta soterrani referida a parc. Separacions mnimes Construccions auxiliars Tanques Art. 60 Art. 61
Art. 62 A vial i lmits : mnima de 3 metres Art. 64 Art. 63 El tractament de la part massissa ser amb pedra natural o aplacada, o revocs i estucs.

S ESPECFIC Habitatge unifamiliar Habitatge plurifamiliar Hoteler Comper petit Comer mitj Comer gran Oficines i serveis Indstria Aparcament Observacions: (1) (2) (3) Sadmet nicament ls dhabitatge pel personal de vigilncia, conservaci o guarda de lestabliment Sadmet nicament com a s complementari i vinculat a un dels altres usos admesos. Sadmet nicament la classe D. PERMISSIBILITAT Compatible (1) Incompatible Compatible Compatible (2) Incompatible Incompatible Compatible Incompatible Incompatible S ESPECFIC Sanitari Socio-cultural Assistencial Restauraci Recreatiu Esportiu Estaci de Serveis Serveis Tcnics Lleure PERMISSIBILITAT Compatible Compatible Compatible Compatible Compatible (3) Compatible Incompatible Compatible Compatible

5. CONSERVACI LAjuntament, prvia audincia dels afectats, podr disposar que els propietaris dels terrenys compresos en el sector, quedin subjectes a lobligaci de conservar les obres durbanitzaci i el manteniment de les dotacions i installacions, encara que no shagi previst en aprovar el corresponent planejament derivat. Normes Urbanstiques Pla dOrdenaci Urbanstica Municipal de Llagostera 119
Art.136 - Sector Urbanitzable Delimitat Selva Brava (SUD-8 ) 1.- DEFINICI. Sector de sl urbanitzable delimitat, destinant a usos residencials de baixa densitat que, per les caracterstiques prpies de la seva situaci i finalitat, tenen una funci primordialment de segona residncia. 2.- MBIT. El delimitat als plnols dordenaci (escala 1/7.500) 3.- CARATERISTIQUES GENERALS: SUPERFCIE SECTOR SL PBLIC Espais lliures Equipaments Vials i aparcaments SL PRIVAT S PREFERENT EDIFICABILITAT BRUTA DENSITAT MXIMA 769.500 m2 35% del sl delimitat 25% 5% 5% 65% del sl delimitat Residencial 0,30 m2/m2 10 hab/ha Compensaci Bsica 4.- CONDICIONS PARTICULARS. 4.1. ORDENACI: La infrastructura viria ser clara i estructurada, adaptant-se al mxim a la topografia del lloc. La nova xarxa viria haur de resoldre les connexions a la xarxa general del municipi. Els espais lliures conservaran la vegetaci autctona del lloc. El sector per la seva tipologia i densitat queda exempt de la reserva dhabitatges socials. 4.2. EDIFICACI: Les edificacions seran habitatges unifamiliars allats o agrupats. Lalada mxima ser de 7 metres. 4.3. USOS: Els usos dominants ser el residencial. 5. CONSERVACI Els propietaris dels terrenys compresos en el sector, es constituiran com a Entitat Urbanstica Collaboradora per conservar les obres durbanitzaci i el manteniment de les dotacions i installacions. Normes Urbanstiques Pla dOrdenaci Urbanstica Municipal de Llagostera 120
Art.137 - Sector Urbanitzable Delimitat Font Bona (SUD-9) 1.- DEFINICI. Sector de sl urbanitzable delimitat, destinant a usos residencials de baixa densitat que, per les caracterstiques prpies de la seva situaci i finalitat, tenen una funci primordialment de segona residncia. Sincorpora a aquest planejament general el Pla Parcial del Sector Font Bona que el desenvolupa, aprovat el dia 26 de setembre de 2001 i pendent de publicaci. 2.- MBIT. El delimitat als plnols dordenaci. 3.- CARATERISTIQUES GENERALS: SUPERFCIE SECTOR SL PBLIC Espais lliures Equipaments Vials i aparcaments SL PRIVAT S PREFERENT EDIFICABILITAT BRUTA DENSITAT MXIMA Residencial 0,436 m2/m2 10 hab/ha Compensaci Bsica 4.- CONDICIONS PARTICULARS El sector per la seva tipologia i densitat queda exempt de la reserva dhabitatge social. Les fixades pel planejament vigent i que a continuaci es descriuen. 4.1. Ciutat Jard (clau 11j) 4.1.1. DEFINICI Compren els sls en qu ledificaci respon a creixement de baixa densitat realitzats en habitatges unifamiliars envoltats normalment de vegetaci de carcter privat. El tipus dordenaci s dedificaci allada. 4.1.2. CONDICIONS DE PARCELLACI.
Parcella i parcel.laci Parcella mnima Regularitzaci de la parcella Front de parcella Fondria mnima de la parcella Condici de solar Art. 19 Art. 20 Art. 21 Art. 22. Mnima de 14 metres Art. 23 Art. 24 Ser de 600m2
484.144,50 m2 182.366,84 m2 (37,67%) 119.519,29 m2 (24,69%) 25.090,99 m2 ( 5,18%) 37.756,56 m2 ( 7,80%) 301.777,66 m2 (62,33%)

Edificabilitat mx. de la parcella Ocupaci mxima Sl de parcella lliure dedificaci Art. 31 0,70m2sostre/m2sl (edif. Principal + Auxiliar) Art. 32 35% de la parcella (edif. Principal + Auxiliar) Art. 33 Ajardinat amb espcies autctones
Adaptaci topogrfica i moviment Art. 34 El tractament dels murs de contenci ser amb pedra natural o de terres aplacada, o revocs i estucs. Planta baixa Planta soterrani Planta pis Planta sotacoberta Planta coberta Faanes i mitgeres Cossos sortints Elements sortints Ventilaci i illuminaci Celoberts Patis de ventilaci Composici de faana Alada reguladora mxima Punt daplicaci de lAR Art. 57 Art. 58 Planta baixa + 1 planta pis Art. 35 Art. 36 Art. 37 Art. 38 No es permet el sotacoberta habitable Art. 39 Obligatriament coberta inclinada acabada en teula rab Art. 40 Art. 41 Art. 42 Art. 43 Art. 44 Art. 45 Lliure
Art. 62 A vial i lmits : mnima de 3 metres Entre edificis de la mateixa parcella : igual que el ms alt
Art. 64 nicament es permet en planta baixa amb una alada mxima de 3,10 metres, i una ocupaci mxima del 5% de la parcella. A ms de mantenir les distncies a lmits la seva longitud de faana no ser superior a 5metres Art. 63 El tractament de la part massissa ser amb pedra natural o aplacada, o revocs i estucs.
1 habitatge cada 125 m2 de parcella

S ESPECFIC Habitatge unifamiliar Habitatge plurifamiliar Hoteler Comer petit Comer mitj PERMISSIBILITAT Dominant (1) Incompatible Compatible Compatible (2) Incompatible S ESPECFIC Sanitari Socio-cultural Assistencial Restauraci Recreatiu PERMISSIBILITAT Compatible Compatible Compatible Compatible (3) Incompatible
Comer gran Oficines i serveis Indstria Aparcament
Incompatible Incompatible Incompatible Incompatible
Esportiu Estaci de Serveis Serveis Tcnics Lleure
Compatible Incompatible Incompatible Compatible
Observacions: (1) Sadmet un habitatge bifamiliar apareat si sagrupen dues parcelles amb una superfcie mnima de 600 m2 cadascuna delles. La parcella resultant de lagrupaci haur dinscriures com a indivisible en el Registre de la Propietat. Els parmetres edificatoris seran els assenyalats en aquest article aplicat a la finca resultant. Sadmet establiments comercials destinats a cobrir les necessitats quotidianes amb una ocupaci mxima de 150m2 per planta. Sadmet amb una superfcie mxima de 500m2 per installaci.
(2) (3)

Art.138 - Sector Urbanitzable Delimitat Domingo Pascual Carb (SUD-10) 1.- DEFINICI. Sector de sl urbanitzable delimitat, destinant a usos industrials, actualment en execuci. Sincorpora a aquest planejament general el Pla Parcial del Sector de desenvolupament industrial II Domino Pascual Carb que el desenvolupa, aprovat el dia 27 de juliol de 1999 (DOGC 2947 de 6.08.99). 2.- MBIT. El delimitat als plnols dordenaci. 3.- CARATERISTIQUES GENERALS: SUPERFCIE SECTOR SL PBLIC Espais lliures Equipaments Vials i aparcaments SL PRIVAT S PREFERENT EDIFICABILITAT BRUTA Industrial 0,58m2/m2 27.029 m2 5.840 m2 (21,61%) 2.703 m2 (10,00%) 1.081 m2 ( 4,00%) 2.056 m2 ( 7,61%) 21.189 m2 (78,39%)
SISTEMA DACTUACICompensaci 4.- CONDICIONS PARTICULARS Les fixades pel planejament vigent i que a continuaci es descriuen. 4.1. Zona Industrial (clau 15d) 4.1.1. DEFINICI Compren els sls en qu ledificaci es destina a activitats industrials i el tipus dordenaci s dedificaci allada. 4.1.2. CONDICIONS DE PARCELLACI.
Parcella i parcel.laci Parcella mnima Regularitzaci de la parcella Front de parcella Fondria mnima de la parcella Condici de solar Art. 19 Art. 20 Art. 21 Art. 22. Art. 23 Art. 24 Ser de 19.000m2

Adaptaci topogrfica i moviment Art. 34 El tractament dels murs de contenci ser amb pedra natural o de terres aplacada, o revocs i estucs.
Planta coberta Faanes i mitgeres Composici de faana Alada reguladora mxima Punt daplicaci de lAR Planta baixa referida a parcella Planta soterrani referida a parc. Separacions mnimes
Art. 39 Art. 40 Lliure Art. 57 Art. 58 Art. 60 Art. 61 Art. 62 A vial: mnima de 10 metres A lmits : mnima de 5 metres 14 metres
Construccions auxiliars Tanques
Art. 64 Art. 63 Tant els molls de crrega i de descrrega i la seva rea dinfluncia ocupada pels vehicles pesants durant loperaci de crrega i descrrega no podran ultrapassar la lnia de vialitat.

S ESPECFIC Habitatge unifamiliar Habitatge plurifamiliar Hoteler Comer petit Comer mitj Comer gran Oficines i serveis Indstria Aparcament PERMISSIBILITAT Compatible (1) Incompatible Incompatible Compatible Compatible Compatible Compatible Dominant Compatible S ESPECFIC Sanitari Socio-cultural Assistencial Restauraci Recreatiu Esportiu Estaci de Serveis Serveis Tcnics Lleure PERMISSIBILITAT Compatible (2) Compatible Compatible Compatible Compatible Compatible Compatible Compatible Compatible
Observacions: (1) (2) Es permet nicament ls de lhabitatge pel personal de vigilncia, conservaci o guarda de lestabliment, a ra dun habitatge com a mxim per indstria o magatzem. Sadmet nicament clniques i consultoris danimals.
4.2. Zona Industrial (clau 15e) 4.2.1. DEFINICI Compren els sls en qu ledificaci es destina a activitats industrials i el tipus dordenaci s dedificaci allada. 4.2.2. CONDICIONS DE PARCELLACI.
Parcella i parcel.laci Parcella mnima Regularitzaci de la parcella Front de parcella Fondria mnima de la parcella Condici de solar Art. 19 Art. 20 Art. 21 Art. 22. Art. 23 Art. 24 Ser de 1.000m2

Adaptaci topogrfica i moviment Art. 34 El tractament dels murs de contenci ser amb pedra natural o de terres aplacada, o revocs i estucs. Planta coberta Faanes i mitgeres Composici de faana Alada reguladora mxima Punt daplicaci de lAR Planta baixa referida a parcella Planta soterrani referida a parc. Separacions mnimes Art. 57 Art. 58 Art. 60 Art. 61 Art. 62 A vial: mnima de 5 metres A lmits : mnima de 3 metres Es permet lagrupaci dedificacions en parcelles contigues. Construccions auxiliars Tanques Art. 64 Art. 63 Tant els molls de crrega i de descrrega i la seva rea dinfluncia ocupada pels vehicles pesants durant loperaci de crrega i descrrega no podran ultrapassar la lnia de vialitat. Art. 39 Art. 40 Lliure 14 metres

S ESPECFIC Habitatge unifamiliar Habitatge plurifamiliar Hoteler Comer mitj Comer gran Oficines i serveis Indstria Aparcament Sanitari Observacions: (1) (2) Es permet nicament ls de lhabitatge pel personal de vigilncia, conservaci o guarda de lestabliment, a ra dun habitatge com a mxim per indstria o magatzem. Sadmet nicament clniques i consultoris danimals. PERMISSIBILITAT Compatible (1) Incompatible Incompatible Incompatible Compatible Compatible Dominant Compatible Compatible (2) S ESPECFIC Socio-cultural Assistencial Restauraci Recreatiu Esportiu Estaci de Serveis Serveis Tcnics Lleure PERMISSIBILITAT Compatible Compatible Compatible Compatible Compatible Compatible Compatible Compatible
Art.139 - Sector Urbanitzable Delimitat Industrial Nord (SUD-11) 1.- DEFINICI. Sector discontinuo de sl urbanitzable delimitat de nova creaci, destinat a usos industrials i terciaris, que ha de permetre ampliar el sector industrial situat al nordest del nucli, i alhora relligar i completar lestructura viria del municipi. 2.- MBIT. El delimitat als plnols dordenaci 3.- CARATERISTIQUES GENERALS: SUPERFCIE SECTOR SL PBLIC Espais lliures Equipaments Vials i aparcaments SL PRIVAT S PREFERENT EDIFICABILITAT BRUTA DENSITAT MXIMA 70.330 m2 50% del sl delimitat 15% 10% sense limitar 50% del sl delimitat Industrial i terciari, sadmet un mxim del 25% del sl privat per a usos residencials. 0,50 m2/m2 15 hab/ha Compensaci Bsica 4.- CONDICIONS PARTICULARS DORDENACI, EDIFICACI I S. El planejament parcial mantindr la localitzaci dequipaments i espais lliures definida. Lordenaci preveu concentrar ledificabilitat en una nica illa, si b el Pla Parcial Urbanstic que desensolupi el sector podr oredenar-la en ms duna illa. Es prolongar el carrer Mestral per permetre la connexi amb el cam que condueix a Llagostera Residencial. Es crear una zona daparcament destinada a camions en el lmit amb la variant C-65. El 20% del sostre residencial creat es destinar a habitatges de protecci pblica. Les installacions industrials que shi estableixin seran sotmeses a la Llei 3/1998, de 27 de febrer, de la intervenci integral de ladministraci ambiental. Seran dobligat compliment les mesures correctores i preventives descrites a linforme ambiental del POUM. 5. CONSERVACI Els propietaris dels terrenys compresos en el sector, es constituiran com a Entitat Urbanstica Collaboradora per conservar les obres durbanitzaci i el manteniment de les dotacions i installacions.
Art.140 - Sector Urbanitzable Delimitat Industrial Sud (SUD-12) 1.- DEFINICI. Sector discontinuo de sl urbanitzable delimitat, destinant preferentment a usos industrials i residencials, que ha de permetre ampliar els sectors urbans residencials i industrials situats al sud-est del nucli, i alhora relligar i completar lestructura viria i els sistemes dequipaments i espais lliures del municipi. 2.- MBIT. El delimitat als plnols dordenaci 3.- CARATERISTIQUES GENERALS: SUPERFCIE SECTOR SL PBLIC Espais lliures Equipaments Vials i aparcaments SL PRIVAT S PREFERENT EDIFICABILITAT BRUTA DENSITAT MXIMA 283.544 m2 50% del sl delimitat 15% 10% sense limitar 50% del sl delimitat Residencial (25%) Industrial (75%) 0,50 m2/m2 10 hab/ha Compensaci bsica 4.- CONDICIONS PARTICULARS DORDENACI, EDIFICACI I USOS El planejament parcial mantindr la localitzaci dequipaments i espais lliures definida, i el sl destinat a s residencial es situar en les illes ubicades a loest de la riera Cateura. Ls preferent ser lindustrial i dotacions privades que ocupar el 75% del sl privat ordenat. El Pla Parcial Urbanstic incorporar un estudi dinundabilitat que determini el risc potencial dinundaci respecte les crescudes de 100 i 500 anys de perode de retorn de la Gotarra i locupaci daquests terrenys sadaptar als criteris aprovats per lacord del Consell dAdministraci de lAgncia Catalana de lAigua de 28 de juny de 2001. El Pla Parcial Urbanstic establir una franja despais lliures en la part confrontant amb lextrem sud-oest del puig de la Pedrera, per tal de millorar la transici entre aquest espai no urbanitzable i la lnia dedificaci futura del sector. El 20% del sostre residencial creat es destinar a habitatges de protecci pblica. Les installacions industrials que shi estableixin seran sotmeses a la Llei 3/1998, de 27 de febrer, de la intervenci integral de ladministraci ambiental. Seran dobligat compliment les mesures correctores i preventives descrites a linforme ambiental del POUM. 5. CONSERVACI Els propietaris dels terrenys compresos en el sector, es constituiran com a Entitat Urbanstica Collaboradora per conservar les obres durbanitzaci i el manteniment de les dotacions i installacions. Normes Urbanstiques Pla dOrdenaci Urbanstica Municipal de Llagostera 128
CAPITOL CINQU. REGULACI DEL SL NO URBANITZABLE. (SNU).

SECCI PRIMERA. DISPOSICIONS GENERALS. Art. 141 - Definici i mbit. 1. La definici del sl no urbanitzable de Llagostera sha fet dacord amb all que estableix larticle 32 del Ttol segon del TRLUC , i en concret per ra de: - la incompatibilitat amb llur transformaci. la inadequaci al desenvolupament urb. De la concurrncia de valors considerats per la legislaci aplicable en matria de rgim de sl i de valoracions. De criteris objectius establerts pel planejament territorial. Del valor agrcola dels terrenys.
Tamb constitueixen el sl urbanitzable els terrenys reservats per a sistemes urbanstics generals no inclosos en sl urb ni en sl no urbanitzable. 2. En aquest sl no hi sn permesos els processos d'urbanitzaci de carcter urb ni els usos contradictoris amb l'aprofitament natural del territori. 3. La delimitaci del sl no urbanitzable i la seva zonificaci sefectua en els plnols dordenaci del POUM. Art. 142 Desenvolupament del POUM en el SNU 1. Les determinacions que cont aquest Pla, sense perjudici de la seva immediata aplicaci, podran sser desenvolupades mitjanant Plans especials urbanstics. 2. Els Plans especials no podran alterar les determinacions del POUM, excepte per regular ms restrictivament les condicions d'edificaci i d's i per augmentar la superfcie establerta com a mnima per a les finques, amb excepci daquells casos previstos en la legislaci urbanstica i molt concretament en aquells casos que se superin els llindars en construccions per activitats agrcoles o ramaderes, i per les activitats hoteleres. 1. Igualment podran redactar-se Plans especials en sl no urbanitzable per lexecuci dobres dinfraestructura del territori o delements determinants del desenvolupament urb tal com preveu lart 67 del TRLUC. 2. Els plans de larticle anterior, contindran la documentaci prevista en lart. 67 del TRLUC la Llei durbanisme i l seva aprovaci definitiva correspon a la Comissi dUrbanisme de Girona. Art. 143 Espais dInters Natural 1. Els terrenys inclosos dins de lespai del PEIN Les Gavarres, part en zona de reserva forestal ( RF ), i part rstica-agrcola ( RA ), ser daplicaci les normes contingudes al Pla especial de delimitaci definitiva i de protecci del medi natural i del paisatge de les Gavarres, aprovat per Acord del Govern de 6 de juny de 2006 i publicades al DOGC n 4.677, de 17/7/2006. 2. Igualment seran daplicaci, per al cas dels espais de les Gavarres i del Masss de Cadiretes, les directrius de Gesti de Natura 2000, aprovades per Acord de Govern de 5 de setembre de 2006 i publicades al DOGC n 4.735, de 6/10/2006. Aquesta normativa s daplicaci en la part de les zones reserva forestal ( RF ), i rsticaagrcola ( RA ), incloses dins dels espais de Natura 2000 Les Gavarres i Masss de Cadiretes. 3. Aix mateix s considera incorporat a aquest planejament general, els hbitats dinters comunitari catalogats per la xarxa despais Natura 2000.
Art. 144 Avaluaci dimpacte ambiental. 1. LAvaluaci dimpacte ambiental en lmbit daquesta normativa, i els tipus de projectes que shi han de sotmetre, venen regulats per la normativa sectorial vigent, en concret per: Decret 114/1988, de 7 d'abril, davaluaci dimpacte ambiental (DOGC nm. 1000 de 03/06/1988). En el cas dels espai del PEIN (les Gavarres i masss de Cadiretes) pel Decret 328/92. Pel Reial decret legislatiu 1/2008, d11 de gener, pel que saprova el text refs de la Llei davaluaci dimpacte ambiental de projectes. Pla Especial de delimitaci definitiva i de protecci del medi natural i del paisatge de Les Gavarres.
2. En funci de les determinacions de larticle 7 de la llei 6/2009, davaluaci ambiental de plans i projectes, estan sotmesos a avaluaci ambiental els segents documents : a) Les modificacions dels plans i els programes a qu fan referncia larticle 6 i lannex 1 que constitueixin modificacions substancials de les estratgies, les directrius i les propostes o de la cronologia dels plans i els programes, sempre que produeixin diferncies apreciables en les caracterstiques dels efectes previstos sobre el medi ambient. b) Les modificacions que estableixin el marc per a lautoritzaci en un futur de projectes i activitats sotmesos a avaluaci dimpacte ambiental. c) Les modificacions del planejament urbanstic general que alterin la classificaci del sl no urbanitzable o que nalterin la qualificaci; en aquest darrer cas, si les noves qualificacions comporten ladmissi de nous usos o de ms intensitats ds respecte a lordenaci que es modifica. d) La resta de modificacions dels plans dordenaci urbanstica municipal que constitueixin modificacions substancials de les estratgies, les directrius i les propostes o de la cronologia del pla que produeixin diferncies apreciables en les caracterstiques dels efectes previstos sobre el medi ambient, llevat de les que afectin nicament el sl urb. e) Les modificacions que puguin comportar repercussions sobre el medi ambient que no hagin estat avaluades anteriorment, llevat de les modificacions del planejament urbanstic. 3. Les modificacions a qu fan referncia les lletres c i d de lapartat 1 no estan subjectes a avaluaci ambiental si, per les caracterstiques que tenen i per la poca entitat, es constata, sense necessitat destudis o altres treballs addicionals, que no poden produir efectes significatius en el medi ambient. A aquests efectes, el promotor ha de presentar una sollicitud a lrgan ambiental, en la fase preliminar de lelaboraci del pla o programa, per tal que aquest, per mitj duna resoluci motivada,declari la no-subjecci del pla o programa a avaluaci ambiental. El termini per a adoptar i notificar la resoluci s dun mes des de la presentaci de la sollicitud. Si lrgan ambiental no notifica la resoluci dexempci davaluaci en l esmentat termini, sentn que la sollicitud ha estat desestimada.
SECCI SEGONA. USOS DEL SL NO URBANITZABLE Art. 145 Disposicions generals. 1. La present normativa del sl no urbanitzable regula i condiciona els usos permesos per al desenvolupament sostenible del territori, amb la preservaci dels valors ambientals, paisatgstics i culturals, i amb l'objectiu de garantir el manteniment de totes les seves funcions prpies, que sn les segents: a) Funci ambiental: s on hi ha els hbitats propis de la majoria de les espcies de flora i fauna autctones que sn la base de la biodiversitat local. La conservaci daquests habitats, de llur extensi, connectivitat i qualitat sn necessaris per a mantenir les funcions ecolgiques del territori i la biodiversitat existent. Funci productiva: s la base de les activitats agrries, que proveeixen aliment i recursos naturals i formen part de leconomia local. Funci cultural: s lexpressi de la histria, resultat de la intervenci de les persones en la transformaci i utilitzaci dels recursos naturals que ha determinat la imatge final del poble i el seu entorn rural i el paisatge percebut. Funci ldica: s tamb necessari per a la poblaci com a espai obert desplai, lleure i reps psicolgic.
b) c)
d)
2. Al conjunt del sl no urbanitzable de Llagostera, i amb carcter general, es permeten els usos especificats a continuaci, aix com les construccions vinculades a aquests usos, sempre que sajustin als requisits establerts per aquesta normativa i les normatives sectorials: a) Usos i aprofitaments agrcoles, ramaders, i aquells que sn propis duna activitat dexplotaci de recursos naturals o, en general, rstica. b) Habitatge familiar o dallotjament de persones treballadores temporeres directament i justificadament associat a una de les activitats dexplotaci de lapartat anterior. c) Habitatge familiar no vinculat a lactivitat agrcola ni a la ramadera en les edificacions existents incloses en els annexos 3 i 4 daquesta normativa. d) Usos comercials depenents de les activitats agropecuries i forestals que es portin a terme a la mateixa finca o a la finca dun conjunt dunitats dexplotaci integrades sota una direcci empresarial comuna. Les construccions destinades a aquests usos hauran de complir les determinacions contemplades a larticle 157.5 daquestes normes. e) Usos dinters pblic, dacord amb lapartat 4 de larticle 47 del TRLUC. A aquest efecte, sn dinters pblic: Les activitats collectives de carcter esportiu, cultural, deducaci en el lleure i desbarjo que es desenvolupin a laire lliure. Els equipaments i serveis comunitaris no compatibles amb els usos urbans. Les installacions i les obres necessries per a serveis tcnics com les telecomunicacions, la infraestructura hidrulica general, la xarxa de subministrament denergia elctrica, dabastament i de subministrament daigua i de sanejament, la gesti de residus, la producci denergia a partir de fons renovables , les altres installacions ambientals dinters pblic i les infraestructures daccessibilitat. Cmping.
f)
g) Activitats i installacions vinculades a lexecuci, el manteniment i el funcionament de les obres pbliques. h) Estacions de subministrament de carburants, i de prestaci daltres serveis de la xarxa viria, que sajustin a les determinacions de larticle 52 del RLU.
i)
Restaurants, activitats de turisme rural i establiments hotelers, amb exclusi de la modalitat dhotel apartament, que sinstallin en les edificacions existents incloses en lannex 3 daquesta normativa. Conjuntament a lhabitatge familiar en edificacions existents, sadmeten els usos vinculats a les professions liberals sempre que suposin la recuperaci del carcter rural de lentorn (escultors, pintors, msics, estudis de gravaci, etc)
j)
k) Usos artesanals vinculats a lhabitatge familiar dedicats a lellaboraci i transformaci artesanal dels recursos naturals i agropecuaris, aix com la comercialitzaci daquests productes vinculats a la mateixa finca o finques de lentorn territorial. Per exemple, lelaboraci de formatges, dembotits, o activitats que tinguin en lespai rural i el paisatge la seva identitat. Les construccions destinades a aquests usos hauran de complir les determinacions contemplades a larticle 157.5 daquestes normes. l) Les installacions destinades a la valoritzaci de les dejeccions ( plantes de biogs.) sempre que estiguin vinculades a una explotaci ramadera legalment establerta.
3. Sentenen com a incompatibles amb el carcter del sl no urbanitzable de Llagostera els usos no especificats a larticle anterior i, de manera expressa, sespecifiquen els segents: a) Usos industrials o demmagatzematge que no corresponguin a les activitats dexplotaci dels recursos naturals. b) Activitats comercials, incloses lexposici i venda de materials de construcci, mobles i vehicles. c) Abocaments o emmagatzematge de residus, excepte els orgnics ( fems, purins i gallinassa ), o altres materials (runa, vehicles fora ds, ferralla...) excepte les activitats autoritzades en el moment daprovar-se aquesta normativa (el dipsit controlat de residus de Solius i el gestor autoritzat de residus Marcel Navarro). d) Usos sanitaris, assistencials i socio-culturals que no hagin de emplaar-se de manera necessria en el medi rural. e) Usos recreatius i esportius de carcter permanent, que suposin un impacte important per al medi, especialment en forma de fums, soroll i erosi, amb lexcepci dels existents actualment, que shagin implantat legalment. f) Habitatges plurifamiliars (excepte masies de caire pairal que tradicionalment disposen de varis habitatges en la mateixa finca, i els allotjaments destinats a treballadors temporers).
g) Tallers de reparaci de vehicles, excepte aquells casos ajustats als supsits contemplats a larticle 52 del RLU. h) Aparcaments, excepte els vinculats al lleure en la natura. i) Activitats extractives drids.
4. Als sls qualificats de no urbanitzables no es podran desenvolupar altres usos que els
especficament permesos, i que senumeren al punt 2 daquest article, amb les restriccions que es determinin en cada zona, i sempre sota els imperatius derivats del principi dutilitzaci racional dels recursos naturals. 5. Lestabliment de qualsevol de les activitats autoritzades comportar ladopci de les mesures correctores adequades per evitar la degradaci de lentorn, i per aconseguir una total adequaci de la installaci en el medi on subiqui. En aquest sentit, ser necessari efectuar estudis sobre la captaci daigua potable, el desgus i la depuraci de les aiges residuals i els accessos.
Art. 146 Regulaci dels usos agrcoles. 1. Es consideren activitats agrcoles les activitats relacionades directament amb el cultiu de la terra. 2. El manteniment de lactivitat agrcola familiar t carcter prioritari per a la conservaci de la elevada qualitat del paisatge, pel seu inters en el manteniment de la diversitat i per lactivitat econmica del municipi. En aquest sentit es procurar que els nous sistemes productius no comportin una alteraci substancial de la fesomia dels conreus en aquells espais de major inters paisatgstic. 3. Queda prohibida la transformaci de terrenys forestals existents en la plana agrcola de Llagostera, definits pels articles 2 i 3 de la Llei 6/88, Forestal de Catalunya, en agrcoles, amb lexcepci que es realitzi per a la prevenci dincendis. En tot cas, aquesta operaci restar sotmesa al procediment de sollicitud al Departament de Medi Ambient i a lobtenci de linforme favorable del Departament dAgricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentaci i Medi Natural. 4. En lmbit de lesmena orgnica efectuada amb dejeccions ramaderes, saplicar en el present terme municipal el que estableix el Codi de bones prctiques agrries en relaci amb el nitrogen, aprovat per lordre de 22 doctubre de 1998 (DOGC 2761 del 9/11/1998). El present municipi sha designat zona vulnerable en relaci amb la contaminaci de nitrats procedents de fonts agrries (Decret 476/2004, de 28 de desembre pel qual es designen noves zones vulnerables en relaci amb la contaminaci de nitrats procedents de fonts agrries), i per tant les explotacions agrcoles amb parcelles situades en les zones vulnerables designades per el Decret 476/2004, de 28 de desembre, han de complir els requeriments establerts en la disposici addicional segona del Decret 220/2001, d1 dagost. Igualment satendr a les determinacions del decret 136/2009, d1 de setembre,daprovaci del programa dactuaci aplicable a les zones vulnerables en relaci amb la contaminaci de nitrats que procedeixen de fonts agrries i de gesti de les dejeccions ramaderes. 5. Sadmetran moviments de terres i anivellacions amb finalitats agropecuries, amb les segents consideracions prvies. - Caldr donar compliment a les determinacions del decret 396/2006, de 17 doctubre, pel qual es regula la intervenci ambiental en el procediment de llicncia urbanstica per a millora de finques rstiques que sefectun amb aportaci de terres procedents dobres de construcci. - Els moviments de terres no podran comportar alteracions superiors en 60 cmts pel cim i per sota de la cota del terreny natural. Els paraments verticals de contenci resultants de les modificacions topogrfiques no superaran en cap punt els 2 m. dalada. - El pendent mxim final dels camps no ser superior al 9%. - La capa superior del sl , de 50 cmts., ha de estar formada per terra vegetal, amb menys del 35 % delements grossos, que no poden superar els 7,5 cmts. - Noms sadmetran les aportacions de terres netes. No sadmeten en cap cas, runes ni enderrocs de la construcci, ni qualsevol altre tipus de residu. - El pla dexecuci de lobra ha de tenir com a mxim una durada de dos anys. - A les llicncies que es sollicitin aquests moviments de terres shi far constar els sistemes de drenatges previstos sense que en cap cas puguin alterar el recorregut natural de les aiges descorrentia ni afectar a finques venes ni camins. Igualment caldr donar compliment als annexos 1 Contingut mnim del projecte tcnic i 2 Criteris a complir en el projecte tcnic, del decret 396/2006 pel qual es regula la intervenci ambiental en el procediment de llicncia urbanstica per a millora de finques rstiques que sefectun amb aportaci de terres procedents dobres de la construcci. Art. 147 Regulaci dels usos ramaders. 1. Es consideren activitats ramaderes les activitats relacionades directament amb la cria, reproducci i aprofitament despcies animals domesticades, aix com les activitats dacollida i manteniment danimals domstics de companyia (gosseres i similars). Normes Urbanstiques Pla dOrdenaci Urbanstica Municipal de Llagostera 133
2. Les explotacions i activitats ramaderes seguiran les directrius i regulacions establertes per la legislaci vigent, i en especial: Reial Decret 261/96, de 16 de febrer, de protecci contra la contaminaci produda pels nitrats procedents de fonts agrries. Llei 3/1998, de 27 de febrer, d'Intervenci Integral de l'Administraci Ambiental i Reglament general de desplegament de la Llei 3/98 (DOGC de 27 de febrer del 1999). Decret 61/1994, de 22 de febrer, sobre regulaci de les explotacions ramaderes (DOCG de 28 de mar). Ordre de 28 de novembre de 1988, sobre la creaci del registre de nuclis zoolgics de Catalunya. Ordre de 7 d'abril de 1994, per la qual es fixen les normes d'ordenaci de les explotacions porcines, avcoles, cuncoles i bovines. Real Decret 324/2000, de 3 de mar, pel que s'estableixen normes bsiques d'ordenaci de les explotacions porcines. Decret 136/2009 d1 de setembre, daprovaci del programa dactuaci aplicable a les zones vulnerables en relaci amb la contaminaci de nitrats que procedeixen de fons agrries i de gesti de les dejeccions ramaderes. Decret 50/2005, de 29 de mar, pel que es desplega la Llei 4/2004, d1 de juliol, reguladora del procs dadequaci de les activitats existents a la Llei 3/1998, de 27 de febrer, i de modificaci del Decret 220/2001.
3. Lactivitat ramadera practicada de forma extensiva es considera compatible amb els objectius de regulaci dels usos daquesta normativa, fins i tot en les rees de tallafoc de la serra de les Gavarres i de Cadiretes, sempre que: - La crrega ramadera existent no representi un risc derosi del terreny. - Els terrenys no hagin estat afectats per incendis en anys recents. - Es tracti de zones repoblades recentment o en procs de regeneraci. En qualsevol cas, sempre ser necessria lautoritzaci de ladministraci pblica competent per efectuar la pastura. 4. Les installacions ramaderes destabulaci temporal o permanent que sajustin a aquestes normes hauran de complir tamb les segents condicions: - Prendre les mesures necessries per evitar la contaminaci dels cursos daigua, superficials i subterranis. 5. Sestableixen dues categories dexplotacions ramaderes: Explotaci ramadera tipus a, corresponent a les explotacions ramaderes extensives i a les no classificades dins la llei 3/1998. Explotaci ramadera tipus b, corresponent a les explotacions ramaderes intensives classificades en la llei 3/1998. 6. Les condicions especfiques que hauran de complir les explotacions ramaderes tipus b i les gosseres sn les segents:
avcola Nucli urb Sl urb i urbanitzable Carreteres locals i comarcals Camins Separaci mnima de granja a lmits de finca Separaci mnima de granja al llindar dhabitatges vens Separaci mnima de granja a altres edificacions (*) Separaci entre granges de la mateixa espcie 500m 300m 100m 30m 30m
porcina 1000m 800m 200m 30m 30m
bovina 500m 300m 100m 30m 50m
Ovina cabrum 500m 300m 100m 30m 30m
cuncula 500m 300m 100m 30m 30m
equina 500m 300m 100m 12m 12m
gosseres 1000 800 200 50 50
250m
250m
250m
250m
250m
100m
250
250m
250
500
500m** 1000m***
500m
500
500
200
500
(*)Usos diferents als propis de lactivitat agrcola, ramadera, i usos especfics industrials. (**)distncia entre granges amb capacitat inferior a 120 UGM (***)distncia entre granges amb capacitat superior a 120 UGM Es pot consultar la taula dequivalncies entre places danimals i UGM en el Reial Decret 324/2000, de 3 de mar pel que sestableixen normes bsiques dordenaci de les explotacions porcines)
7. Es prohibeix lampliaci dexplotacions ramaderes intensives existents o la construcci de noves explotacions ramaderes que tinguin una capacitat total superior de 500 URP. Taula equivalncies URP.
Espcies animals i/o aptitud productives ms habituals VAQU DE LLET VEDELLES DE REPOSICI CRIA DE BOV ENGREIX DE VEDELLS VAQUES ALLETANTS PRODUCCI PORCINA (inclou garrins lactants) PORC DE TRANSICI PORC D'ENGREIX AVICULTURA DE POSTA (gallina ponedora, comercial o selecta) POLLETES DE RECRIA ENGREIX DE POLLASTRES ENGREIX D'NECS ENGREIX DE GUATLLES ENGREIX DE PERDIUS ENGREIX DE PA BESTIAR EQU OVELLES DE REPRODUCCI OV D'ENGREIX OVELLES DE REPOSICI CABRUM REPRODUCCI CABRUM DE REPOSICI CABRUM DE SACRIFICI PRODUCCI DE CONILLS (per gbies de mare: inclou reposici, mascles i engreix) ESTRUOS ADULTS ENGREIX D'ESTRUOS EMS I NYANDS ADULTS ENGREIX D'EMS I NYANDS 8. Disposici transitria:
URP (per 1 plaa) 1,0000 0,5000 0,1053 0,6667 0,6993 0,6667 0,0163 0,2500 0,0125 0,0018 0,0058 0,0059 0,0007 0,0017 0,0115 0,8772 0,1233 0,0411 0,0617 0,0986 0,0493 0,0329 0,0589 0,0863 0,0466 0,0432 0,0233
El rgim de distncies previst en el punt 6 daquest article no ser daplicaci a les ampliacions de les explotacions ramaderes que van obtenir llicncia abans de l1 de gener del 2008, amb les segents excepcions: Les noves construccions i/o installacions hauran de guardar una distncia mnima de 12 metres als lmits de la parcella Les granges porcines no podran ampliar la seva capacitat si no compleixen la distncia mnima de 250 metres al llindar dels habitatges vens. En aquest cas, noms es podr autoritzar lampliaci de les construccions i/o installacions per adaptar-se a la normativa i evitant, sempre que sigui possible, reduir la distncia existent amb els habitatges vens.
9. Les edificacions de granges de nova installaci o dampliaci daquestes es regularan per larticle 159 daquestes Normes.
Art. 148 Regulaci de lexplotaci de recursos naturals. 1. Lactivitat forestal i les actuacions relacionades amb la prevenci i lextinci dels incendis forestals en lmbit daquesta normativa es regir, de manera general, per les disposicions de la legislaci sectorial vigent i lautoritzaci i les actuacions de les administracions competents. 2. Els propietaris de finques i parcelles del medi rural i forestal, inclosos els dels refugis forestals, hauran de complir les mesures de prevenci enfront dels incendis forestals que determina el Decret 64/1995, de 7 de mar, pel qual sestableixen mesures de prevenci dincendis forestals (DOGC nm. 2.022 de 10/3/1995). Les rees urbanitzades en zones forestals tenen lobligatorietat destablir permetres de protecci dincendis i donar compliment al pla dactuaci municipal demergncies per incendis forestals. 3. Es conservar la vegetaci existent al llarg de les rieres i torrents, aix com aquells espais arbrats al llarg dels camins o vinculats a les edificacions existents. Excepcionalment i per motius de seguretat es podran tallar arbres propers a les installacions agropecuries i als habitatges rurals. 4. Les altres activitats dexplotaci de recursos naturals requeriran prviament a la lobtenci de la llicncia municipal la aprovaci dun pla especial urbanstic que estableixi lordenaci i les condicions dimplantaci de lactivitat i les installacions. Art. 149 Regulaci dels usos de caa i pesca. La caa i la pesca es regiran de manera general per les disposicions i perodes temporals definits per la legislaci sectorial vigent i de les administracions competents. Art. 150 Regulaci de ls dhabitatge. En referncia a ls de lhabitatge en sl no urbanitzable, aquesta normativa distingeix entre: Masia tradicional: s dhabitatge situat en edificacions que cal preservar o recuperar, sense que estigui vinculat a cap activitat agrcola, ramadera o forestal. Habitatge rural: s dhabitatge, situat o no en edificacions que cal preservar o recuperar, vinculat a una activitat agrcola, ramadera i/o forestal.
Art. 151 Regulaci dels usos industrials i comercials 1. No es permet la implantaci dactivitats industrials de cap tipus en lmbit daquesta normativa, excepte aquelles activitats estrictament derivades de lexplotaci de recursos naturals dacord amb el que preveu larticle 47 del TRLUC i el 48 del RLU, i que sn les activitats destinades a lemmagatzematge, la conservaci, la manipulaci, lenvasat i la transformaci de productes, aix com les destinades a la prestaci de serveis, sempre que els esmentats productes i serveis shagin originat o tinguin com a destinaci, respectivament i exclusivament, una unitat o un conjunt dunitats dexplotaci dels recursos naturals, integrades sota una direcci empresarial comuna i sempre que els terrenys objecte de la construcci formin part de lesmentada explotaci. 2. Es considera activitat comercial la que consisteix en posar a disposici del mercat interior bns productes o mercaderies, dhuc quan les mercaderies siguin sotmeses a processos de transformaci, tractament o condicionament que sn usuals en el comer. 3. Es prohibeix la implantaci dactivitats comercials, exceptuant: Aquelles que tinguin com a objectiu la venda de productes originats a la prpia explotaci i es desenvolupin en installacions turstiques, recreatives, dallotjament o restauraci rurals, i aquelles que estiguin vinculades a un habitatge rural existent. Centre de jardineria i venda de planters, que requeriran que en la finca es desenvolupin les activitats de conreu o viver despcies vegetals.
Les activitats destinades a la manipulaci i posterior venda de llenya, que requeriran que el producte obtingut per a la prestaci daquest servei provingui de finques que formin part de la mateixa unitat o conjunt dunitats de lexplotaci forestal.
Art. 152 Regulaci dels usos turstics, culturals, deducaci en el lleure i desbarjo. 1. Lmbit incls en aquesta normativa t un carcter dentorn rural, natural i forestal, en el qual les activitats de lleure, culturals i de turisme lleuger en la natura, respectant ens valors naturals i culturals, sn les ms adequades. 2. Els usos turstics, culturals, deducaci en el lleure i desbarjo subicaran preferentment en les zones on puguin suposar un impacte ambiental redut. Aquests usos turstics i de lleure, siguin diniciativa pblica o privada, seran preferentment: Lestabliment hoteler, amb exclusi de la modalitat dhotel apartament i en masies de superfcie aproximada 1.000 m2 ,de turisme rural o dactivitats deducaci en el lleure, que semplacin en edificacions existents incloses en lannex 3, sempre que no es trobin dins de lespai del PEIN de Les Gavarres. Activitats de cmping contemplades en aquest Pla i que requereixen prviament la tramitaci dun pla especial urbanstic. rees de lleure ombrejades i degudament equipades amb serveis (taules i bancs, lavabos, aigua potable i piques per a la neteja, contenidors de deixalles, plafons informatius, etc.). Circuits per al senderisme, ciclistes i eqestres. Camins i senders rurals per a activitats recreatives i dinterpretaci de lentorn. rees, rutes i itineraris interpretatius culturals, de natura i dactivitats tradicionals i singulars de Llagostera. Equipaments per a ecomuseus, centres dexposici i daprenentatge i similars, demostratius de la cultura, les tradicions i el patrimoni de Llagostera, les Gavarres i Cadiretes i la plana del Girons. Activitats de formaci, capacitaci professional, innovaci i incorporaci de noves tecnologies destinades a la millora qualitativa i a lordenaci de les produccions agrries. Installacions temporals destinades a carpes desmuntables per a la celebraci de festes i ball a laire lliure. Restaurants i bar-restaurants ubicats en les edificacions existents relacionades a lannex 3.
3. Els cmpings, zones dacampada i les installacions annexes subicaran sobre sls descs valor agrcola i ecolgic. La installaci de nous cmpings en els terrenys on la zona del seu emplaament ho permeti estar subjecte a la tramitaci del corresponent Pla Especial Urbanstic, que haur destar sotms al pronunciament del Departament de Medi Ambient sobre la necessitat de sotmetrels al trmit davaluaci dimpacte ambiental, en compliment del Reial decret legislatiu 1/2008, davaluaci dimpacte ambiental i la llei 6/2009 davaluaci ambiental de plans i programes. Els cmpings i les zones dacampada hauran dajustar-se al que preveu la Llei 6/1988, de forestal de Catalunya, i a les segents condicions: Se situaran a una distncia superior a 50 m. de les carreteres immediates. Se situaran a una distncia superior a 150 m. del lmit de qualsevol altra classe de sl. No es podran situar en terrenys de pendent natural superior al 20%. Es prohibir la installaci en rambles, llits secs o torrenteres de rius i en espais susceptibles de ser inundables, aix com en espais que presentin qualsevol altre possible risc o que es considerin poc saludables. En el projecte corresponent shauran de preveure les plantacions arbries i arbustives necessries per garantir ladequaci paisatgstica del conjunt.
Les construccions, tant de carcter permanent com provisional, no podran representar una ocupaci superior al 5% de la superfcie del terreny. Lalada mxima ser de 4,5 metres sobre el nivell natural del terreny. Les edificacions i construccions sadaptaran a lentorn en quant a situaci, alada, composici, esttica i ambient, de forma que no desentonin amb la perspectiva paisatgstica. Levacuaci daiges residuals i la recollida i, si sescau, eliminaci de residus slids, sefectuar mitjanant sistemes que reuneixin les suficient condicions higinico-sanitries. Queda totalment prohibida la construcci de bungalows. Lacampada lliure queda prohibida al terme municipal
4. Les edificacions destinades a turisme rural o establiment hoteler es portaran a terme en edificis preexistents incloses a lannex 3. En el cas que per portar a terme ls destabliment hoteler es vulguin realitzar ampliacions que superin la volumetria i edificabilitat mxima permesa a larticle 161.3, caldr tramitar prviament el corresponent Pla Especial Urbanstic. En el PEU shaur de vincular que ls s exclusivament hoteler i justificar lampliaci proposada. 5. Abans dautoritzar una activitat destinada a turisme rural o ecoturisme, aix com els cmpings, caldr garantir laccs rodat amb la xarxa viria existent, laparcament, labastament i recollida daigua, i leliminaci i la depuraci de tota classe de residus i abocaments. 6. Abans datorgar-se la corresponent llicncia de les activitats turstiques reglamentades, caldr obtenir linforme favorable del Departament dInnovaci, Universitat i Empresa.
SECCI TERCERA. TRANSFERNCIES, DIVISIONS I SEGREGACIONS DE PROPIETATS Art. 153 Unitats mnimes de conreu i de producci forestal. En les transferncies de propietat, divisions i segregacions de terrenys rstics no podran efectuar-se segregacions en contra dall que disposa la legislaci agrria i forestal, la qual estableix pel municipi de Llagostera les unitats mnimes segents: Terrenys agrcoles de sec: 4,5 ha. Terrenys agrcoles de regadiu: 1,25 ha. Terrenys forestals o de bosc: 25 ha.
A ms de lautoritzaci municipal caldr, en el cas de segregacions per sota de la unitat mnima de conreu, lautoritzaci del Departament dAgricultura, Alimentaci i Acci Rural, dacord amb el Decret 169/1983, i el Decret 35/1990 sobre unitats mnimes de conreu. Aquestes unitats mnimes sentendran automticament adaptades a les modificacions aprovades per la Generalitat en aquesta matria. Art. 154 Indivisibilitat de les finques. 1. Tindran consideraci dindivisibles aquelles finques la dimensi de les quals sigui inferior al doble de la unitat mnima de conreu o de producci forestal aplicable. Sexceptuen: Les parcelles amb una dimensi igual o menor a la unitat mnima de conreu si els lots resultants de la divisi sn adquirits pels propietaris de terrenys contigus, amb la finalitat dagrupar-los i formar una nova finca. Aquesta possibilitat no s admissible pel cas de finques forestals ja que dacord amb larticle 2 del Decret 35/1990 les parcelles forestals de superfcie igual o inferior a 25 ha. sn indivisibles. Les parcelles amb dimensi menor al doble de la unitat mnima de conreu quan la diferncia amb el mnim esmentat es pugui segregar amb la finalitat especificada en el punt anterior. Per al cas de parcelles forestals noms resulta vlid si lexcs segregat sobre la unitat mnima forestal confronta amb una altra parcella de carcter forestal a la que suneix per crear la nova finca o modificarla. Les parcelles en les que shagi obtingut lautoritzaci per a la implantaci de les activitats collectives de carcter cultural, deducaci en el lleure i desbarjo, o per als equipaments i serveis comunitaris no compatibles amb els usos urbans, o per les infraestructures daccessibilitat, permeses dins lespai de qu es tracti. En cap cas la superfcie del terreny a segregar tindr una extensi inferior a la ms gran que sestableix en sl urb per a construccions o usos equiparables. Quan de la segregaci en resultin superfcies inferiors a la unitat mnima de conreu o a la unitat mnima de producci forestal establertes en les legislacions corresponents, exceptuant els casos esmentats al punt anterior. Quan la finca estigui vinculada a una construcci i es consideri indivisible per aplicaci de les normes sobre superfcies mnimes de terreny lligades a les construccions en el SNU. Quan del resultat de la segregaci aparegui una finca que no tingui accs directe ni immediat a carreteres, pistes forestals o altres vies de domini pblic, excepte que tingui una servitud de pas legalment constituda.
2. Es prohibeixen les divisions o les segregacions de terrenys en les segents condicions: -
Art. 155 Parcellacions urbanstiques. 1. Atesa la condici de sl no urbanitzable resten prohibides les parcellacions urbanstiques.
2. Es considerar que hi ha parcellaci urbanstica quan salienin parts indivises duna finca rstica, amb incorporaci del dret dutilitzaci exclusiva de parts concretes de terrenys que estiguin per sota de la unitat mnima corresponent, i la constituci dassociacions o societats en les quals la qualitat de soci suposi el dret ds exclusiu sobre una porci de dimensions inferiors a la unitat mnima. 3. Es considera illegal tota parcellaci, i tindr la consideraci dinfracci urbanstica greu, amb la consideraci de molt greu quan es produeixi en terrenys dalgun rgim de protecci especial, que faciliti o tingui per finalitat facilitar la construcci dedificacions o usos que no estiguin permesos en sl no urbanitzable. 4. En cas dincompliment dalguna de les condicions expressades en els pargrafs precedents, dna lloc a la presumpci dexistncia de parcellaci urbanstica, per la qual cosa no es permetr ledificaci de les parcelles que en resultin, sens perjudici de la realitzaci de les actuacions disciplinries que sescaiguin.
SECCI QUARTA. CONSTRUCCIONS EN SL NO URBANITZABLE Art. 156 Nucli de poblaci. En lmbit daquesta normativa, no es podran dur a terme noves construccions que donin lloc a la constituci d'un nucli de poblaci nou, tal com el defineix larticle 28 del TRLUC. A efectes prctics, sentn per nucli de poblaci, una concentraci isolada de poblaci, amb usos urbans, que requereix lexistncia de serveis urbanstics i assistencials. Art. 157 Disposicions generals. Les obres dampliaci, conservaci, millora i reforma dels edificis existents, aix com les noves construccions en les rees permeses per aquesta Normativa, sajustaran a les segents condicions generals: 1. Emplaament. a) No es permeten edificacions a les bandes que constitueixin lnies de fora del paisatge (entenent-les com els lmits convexes de canvi dorientaci i de canvi de pendent de les vessants muntanyoses) ni edificacions que ocupin punts culminants. El pendent mig de la zona ubicada en lespai d1 ha. entorn al punt dedificaci no podr ser superior al 40%. En parcelles dextensi inferior a 1 ha. es considerar el conjunt de la parcella. b) En la zona agrcola o rural la ubicaci de noves construccions reduir el mnim lespai conreat. En aquest sentit, les edificacions shauran de situar, de manera preferent, al peu de les vessants o en terrenys descs valor agrcola.
c) En zones forestals la ubicaci de noves construccions reduiran el mnim la massa arbria. Les edificacions hauran de situar-se preferentment en terreny agrcola, en posici tangencial amb el permetre del bosc o b en zones de bosc degradat. d) Les construccions respectaran les zones de protecci establertes per la xarxa de carreteres i camins (vegeu article 100) i la zona de protecci de la xarxa hidrogrfica (vegeu article 101). e) Les construccions hauran de complir el que sexposa al Decret 293/2003, de 18 de novembre, que aprova el Reglament general de carreteres: Art.86.2 La lnia dedificaci sha de situar, mesurada horitzontalment a partir de laresta exterior de la calada, a 25 metres Art.84 Entre el lmit de la zona de domini pblic i la lnia dedificaci no es poden autoritzar obres de consolidaci dedificacions i installacions existents que impliquin augment de volum de ledificaci existent. Noms es poden autoritzar obres de conservaci i manteniment que no impliquin reconstrucci o millora i, en el cas de canvi ds, siguin compatibles amb lordenament urbanstic vigent. Per a qualsevol actuaci que es dugui a terme dins la zona dafectaci de les carreteres (30 m des de laresta exterior de lexplanaci), la persona interessada ha de sollicitar i obtenir lautoritzaci de lorganisme titular de la via. 2. Tractament exterior dels edificis. a) Les obres de reforma de les edificacions tradicionals existents es realitzaran conservant els elements arquitectnics que donen carcter a ledifici i mantindran, respecte a la seva composici volumtrica, el carcter compacte amb un sol volum, o b un volum principal predominant i daltres dagregats dinferior dimensi, de manera que el conjunt presenti una configuraci inequvocament unitria. b) Sutilitzar la teula cermica caracterstica de la zona, si b, quan es tracti dedificacions no tradicionals, podran autoritzar-se altres materials que presentin tonalitats cromtiques similars a la de la teula cermica. c) Totes les construccions i installacions tindran acabats exteriors dacord amb els sistemes constructius tradicionals. Normes Urbanstiques Pla dOrdenaci Urbanstica Municipal de Llagostera 142
d) El pendent de les cobertes no podr ultrapassar el 30%; no es permeten terrats plans. e) Els cossos sobre la coberta de ledifici (torretes descala, dipsits daigua, xemeneies, panells de captaci denergia solar, etc.) quedaran integrats en la composici de ledifici o ocults. f) Les lnies de conducci elctrica i telefnica, les antenes de televisi i rdio i les parabliques, nicament es podran collocar sobre la coberta, i no a la faana, i no han docupar posicions excessivament visibles des de lexterior. 3. Condicions sanitries. Totes les edificacions, a ms de les exigncies especials que es puguin determinar en cada cas, hauran de depurar les seves aiges residuals amb fosses sptiques, que hauran de estar enterrades. Sentn per fosa sptica aquella construcci feta in situ o prefabricada per fer la fermentaci i decantaci de les aiges residuals per evacuar el lquid sobrant, que o b shaur de recollir per un gestor autoritzat o b prviament depurat s reciclar conduint-lo a zones humides o per reg. 4. Moviment de terres. Els moviments de terres per ubicar les edificacions no podran representar la creaci de desnivells de ms de 2 m. dalada, comptabilitzats entre la cota ms alta i la ms baixa dels talussos originats per lexcavaci. 5. Les construccions destinades a lemmagatzematge, la conservaci, la manipulaci, lenvasat i la transformaci de productes, aix com les destinades a la prestaci de serveis, sempre que els esmentats productes i serveis shagin originat o tinguin com a destinaci, respectivament i exclusivament, una unitat dexplotaci agrcola o ramadera o un conjunt dunitats dexplotaci, integrades sota una direcci empresarial comuna i sempre que els terrenys objecte de la construcci formin part de lesmentada unitat dexplotaci o de lesmentat conjunt. 6. Les estacions de subministraments de carburants, i els tallers de reparaci de pneumtics i daparells elctrics de vehicles, bars-restaurants, la neteja de vehicles i el comer de venda de premsa peridica i darticles de primera necessitat. El dimensionat i caracterstiques daquestes construccions shan de justificar tenint en compte la intensitat i tipus de trnsit a la via a la qual es pretn donar servei i la distncia respecte dels nuclis urbans existents a lentorn, amb capacitat doferir els mateixos serveis. Tot plegat ha de constituir un conjunt arquitectnic integrat amb les installacions de subministraments de carburants. Art. 158 Construccions agrries. Sn installacions vinculades a les explotacions agrries, abans de la seva autoritzaci caldr acreditar la vinculaci a lactivitat agrria, la necessitat de la nova construcci, la justificaci de les seves dimensions i les seves caracterstiques constructives. A mes shauran de complir les condicions segents: 1. Els coberts i magatzems agrcoles sajustaran als segents parmetres: La seva ocupaci no superar el 10% de la superfcie del terreny, amb un mxim de 1500 m. Lalada mxima permesa es de 9 m, excepte les sitges agrcoles que podran tenir una alada superior si nicament es destinen a magatzem de gra i no incorporen maquinria industrial, ni provoquen impacte paisatgstic greu a lentorn. La distncia mnima de ledificaci al lmit de la finca ser de 12 m. Quan subiquin en terrenys forestals hauran de disposar de la unitat mnima de producci forestal. La definici de terreny forestal s la que estableix els articles 2 i 3 de la Llei 6/1988 Forestal de Catalunya, en aquests casos ledificaci haur de justificar que no produeix un impacte ecolgic ni en la construcci ni en les obres dinfraestructura complementria. 2. Els hivernacles es regulen dacord amb els parmetres del punt 1, amb les segents particularitats: Lalada mxima permesa s de 6 metres.
La distancia mnima al lmit de la finca s de 5 metres si lalada del hivernacle s de 3 metres, i sanir ampliant a mesura que s creixi en alada a ra del doble de la mida dalada que superi els 3 metres. 3. Sadmeten casetes deines associades al shorts amb una superfcie mxima construda de 6 m2 en una sola edificaci que es situaran a una distancia mnima del lmit de la finca de 12 metres, sempre que es facin dacord amb el tipus de caseta que lajuntament homologui. Aquestes casetes tenen exclusivament el dest de casetes deines associades als horts, pel que prviament a la concessi de les llicncies dobres saportar el comproms del sollicitant conforme lenderrocar sense indemnitzaci en el moment que no s faci ls dels horts. Sentendr que no s fa s dels horts si en el termini dun any no shi fa cap tipus de plantaci. Art. 159 Construccions ramaderes. Sn installacions vinculades a les explotacions agropecuries, abans de la seva autoritzaci caldr acreditar la vinculaci a lactivitat ramadera, la necessitat de la nova construcci, la justificaci de les seves dimensions i les seves caracterstiques constructives. A mes shauran de complir les condicions segents: La seva ocupaci no superar el 50% de la superfcie del terreny. Lalada mxima permesa s de 9 metres. La distncia mnima de ledificaci al lmit de la finca ser de 12 m. A efectes del compliment daquests parmetres urbanstics, les construccions i installacions destinades a la valoritzaci de les dejeccions (plantes de biogs.) es consideraran part de lexplotaci ramadera a la que estiguin vinculades Art. 160 Construccions forestals o relacionades amb lexplotaci de recursos naturals Sn edificacions vinculades a la prpia explotaci, per a lemmagatzematge temporal, primer tractament o selecci de suro, llenya i altres productes forestals, en finques productores, com a pas previ al transport a les indstries transformadores, tot i admetent-ne la comercialitzaci dels productes obtinguts de lexplotaci. Les noves installacions hauran de justificar la seva relaci amb boscos productors i es dimensionaran dacord amb la producci de la finca. En cap cas podran dimensionar-se per emmagatzemar productes procedents daltres explotacions exteriors, que shauran dacopiar en les installacions de la indstria de transformaci. Shauran dinstallar preferentment en sl rstic i agrcola, i dintre daquest en el descs valor. Tindran una zona lliure al voltant que sarborar amb arbres de la zona, situats en rengle parallelament a les faanes. Les construccions sajustaran als segents parmetres: La seva ocupaci no superar el 2% de la superfcie de la finca o conjunt de finques de lexplotaci, amb un mxim de 1500m2. Aquesta limitaci s refereix al cmput total de totes les edificacions, incloent les superfcies annexes com aparcaments i zones demmagatzematge. Lalada mxima permesa s de 6 m. La distncia mnima de ledificaci al lmit de la finca ser de 12 m. Les noves construccions forestals que subiquin sobre terrenys forestals, hauran de disposar de la unitat mnima de producci forestal. La definici de terreny forestal s la que estableix els articles 2 i 3 de la Llei 6/1988, Forestal de Catalunya, en aquests casos ledificaci haur de justificar que no produeix un impacte ecolgic ni en la construcci ni en les obres dinfraestructura complementria, i sajustar a all que disposa larticle 22.5 de la Llei 6/1988.
Art. 161 Habitatges familiars o dallotjament de persones temporeres i establiments hotelers o de turisme rural. 1. Es relaciona a lAnnex 3 daquesta normativa el llistat de masies i cases rurals, que cal incloure en el catleg al qu fa referncia larticle 50.2 del TRLUC, ja que pel seu valor arquitectnic, histric, mediambiental, paisatgstic o social, es justifica la seva preservaci i recuperaci. En aquestes construccions es possible la reforma, la rehabilitaci i lampliaci dacord amb el parmetres del punt 3 daquest article per a destinar-les als usos admesos per aquesta normativa. 2. Es relaciona a lAnnex 4 daquesta normativa el llistat dedificacions preexistents destinades a habitatge que no han destar incloses en el catleg de masies i cases rurals, i que no estan associades a explotacions rstiques. Si els habitatges es van implantar illegalment, noms es podran autoritzar les obres necessries per a assolir les condicions mnimes dhabitabilitat. Si els habitatges no es van implantar illegalment, es possible la reforma, la rehabilitaci i lampliaci dacord amb el parmetres del punt 3 daquest article. 3. Les ampliacions de les edificacions incloses en lannex 3 daquesta normativa i de les incloses en lannex 4, que no shagin implantat illegalment, sajustaran a les disposicions generals establertes a larticle 157 daquesta normativa i als segents parmetres especfics: Noms sadmet lampliaci una sola vegada i de manera que lincrement no superi el 20% de la superfcie construda existent a les edificacions incloses a lannex 3 i del 10% a les edificacions incloses a lannex 4. No superaran lalada corresponent a planta baixa i planta pis, amb un lmit mxim de 9,00m al punt ms alt de la coberta. La distncia als lmits de finca ser com a mnim de 12 m. Lampliaci ha de preservar lestructuraci tradicional del conjunt dedificacions mantenint lliures de construccions les eres i altres espais similars. Les installacions complementries que no consumeixin volum, com piscines, pistes esportives, aparcaments o semblants, tamb hauran de mantenir la distncia mnima de 12m. als lmits de finca. En el cas que aquestes construccions auxiliars complementries no sobrepassin en cap punt ni la rasant natural ni la definitiva i semplacin a una distncia inferior de 25 metres de ledificaci principal, podran reduir la separaci als lmits de la finca fins a un mnim de 1,5 metres. En el cas dampliacions de les edificacions incloses en lannex 3 per a destinarles a establiment hoteler o de turisme rural, que superin ledificabilitat permesa en aquest article, caldr tramitar prviament el corresponent Pla Especial Urbanstic. En el PEU shaur de vincular que ls s exclusivament hoteler i justificar lampliaci proposada.
4. Les noves construccions destinades a habitatge familiar relacionades amb una activitat agrcola o ramadera sajustaran a les disposicions generals establertes a larticle 157 daquesta normativa i als segents parmetres especfics: No superaran la superfcie construda mxima necessria per ajustar-se al programa familiar. No superaran lalada corresponent a planta baixa i planta pis, amb un lmit mxim de 9,00m al punt ms alt de la coberta. La distncia als lmits de finca ser com a mnim de 12 m. Es situaran a una distncia mnima de 120 m. del sl urb o urbanitzable delimitat i mantindran la distncia a explotacions ramaderes venes establerta en el punt 6 de larticle 147 daquesta normativa. Les installacions complementries que no consumeixin volum, com piscines, pistes esportives, aparcaments o semblants, tamb hauran de mantenir la distncia mnima de 12 m. als lmits de finca. Totes les edificacions, a ms de les exigncies especials que es puguin determinar en cada cas, hauran de depurar les seves aiges residuals amb fosses sptiques.
Hauran de disposar de la unitat mnima de conreu o de producci forestal, en funci del tipus de terreny sobre els que subiquin, excepte que s tracti dun habitatge associat a una activitat ramaderes. En terrenys forestals resulta daplicaci les condicions de superfcie mnima de 25 ha, i de disminuci dimpacte ambiental que determina larticle 22.5 de la Llei 6/1998 i el Decret 35/1990. La definici de terreny forestal s la que estableix els articles 2 i 3 de la Llei 6/1988, Forestal de Catalunya, en aquests casos ledificaci haur de justificar que no produeix un impacte ecolgic ni en la construcci ni en les obres dinfraestructura complementria.
5. Les construccions destinades a allotjament de persones temporeres que estiguin directament i justificadament associades a una de les activitats dexplotaci agrria, sajustaran a les disposicions generals establertes a larticle 157 daquesta normativa i als segents parmetres especfics: No superaran la superfcie construda mxima de 6 m2/per persona temporera ms els espais comuns. No superaran lalada corresponent a planta baixa, amb un lmit mxim de 5,00m al punt ms alt de la coberta. La distncia mnima de ledificaci al lmit de finca ser de 12 metres. Seran construccions a precari, vinculades a lactivitat agrria mentre aquesta duri, i sadmetran sempre i quan es demostri que no hi ha cap altra alternativa en edificacions existents. Aquestes construccions no sn ampliables, ni transformables a cap altre s residencial.
Art. 162 Installacions relacionades amb les obres pbliques. Dacord amb el que preveu larticle 47 del TRLU es podran autoritzar en sl no urbanitzable les construccions i installacions vinculades a obres pbliques i a la prestaci de serveis a la xarxa viria, que sn aquelles directament i immediatament referides a lexecuci, manteniment i funcionament de les obres pbliques i per a la prestaci de serveis de magatzems de conservaci de carreteres i els centres de control de carreteres i de trnsit
Art. 163 Edificacions i installacions dutilitat pblica i/o dinters social 1. Les edificacions i installacions dutilitat pblica i/o dinters social sajustaran a les condicions que estableix larticle 47 del TRLUC. En qualsevol cas sajustaran als segents parmetres: - Lalada mxima de les edificacions ser de 9 m. - La distncia als lmits de finca ser com a mnim de 12 m - Les noves construccions es situaran a una distncia mnima de 250 m. del sl urb o urbanitzable delimitat. 2. Es tramitar prviament un Pla Especial Urbanstic en els segents casos: Equipaments i serveis comunitaris no compatibles amb els usos urbans. Les activitats collectives de carcter esportiu, cultural, deducaci en el lleure i desbarjo que es desenvolupin a laire lliure, en aquestes activitats les obres i les installacions seran les mnimes i imprescindibles per a ls de qu es tracti.
Art. 164 Condicions generals de protecci del paisatge 1. Condicions de protecci mediambiental Per totes aquelles actuacions que hagin dexecutar-se en el territori que puguin comportar un impacte ambiental negatiu, implicar riscos pel medi ambient o daltres perjudicis anlegs, i sempre que ho determini la legislaci sectorial vigent, ser necessari efectuar un estudi davaluaci del impacte ambiental que haur dacompanyar-se amb el projecte corresponent dacord amb el Real Decret 1302 / 86 davaluaci del impacte ambiental, el Decret 114 / 88 i la legislaci concordant. Independentment de la realitzaci dels estudis davaluaci del impacte ambiental, totes les actuacions que shagin defectuar al sl no urbanitzable hauran de complir les condicions de protecci mediambiental establertes en el present POUM. 2. Tanques. Qualsevol tancament de finca que es vulgui portar a terme requerir llicncia urbanstica. Les llicncies urbanstiques que satorguin indicaran concretament el tipus i les longituds de tanques admeses, de manera que qualsevol particular que construeixi un tancament no previst en llicncia podr ser requerit a aturar les obres o fins i tot a enderrocar la tanca collocada. Les tanques es separaran un mnim de 4 m. de leix dels camins o de les servituds pbliques en finques a peu de carretera o de la xarxa fluvial (vegeu articles 100 i 101). Lalada mxima de les tanques ser de 2,5 m. En el cas de tanques amb base dobra, lalada mxima de la base ser de 0,5 m., i la resta de la tanca de 2 m. Noms es permeten pilars dobra, amb una alada mxima de 2,5 m., a cada costat de laccs principal a la finca. Es defineixen com a tanques no penetrables tots aquells tancaments en xarxa metllica de malla inferior als 15 cm. x 30 cm. de costat, destructura metllica rgida oberta i dobra de construcci amb acabats arrebossats o llisos, que no pugui creuar lliurement la fauna salvatge. Es defineixen com a tanques penetrables les tanques metlliques cinegtiques amb una malla mnima de 15 cm. x 30 cm. de costat, les vegetals ( que hauran de ser amb la utilitzaci despcies autctones, adaptables a les caracterstiques del sl i de baix consum hdric i concordants amb la vegetaci i el paisatge existent, prohibint-se la plantaci despcies susceptibles al foc bacteri ), les de fusta, les de pedra seca i les dobra de construcci que es puguin escalar, en els dos ltims casos quan no tinguin complements metllics o de vidre no penetrables, que pot creuar lliurement la fauna salvatge. Les tanques penetrables sn admeses en tot lmbit daquesta normativa, sense perjudici dels altres apartats daquest article i de les normes particulars. Sense perjudici de les normes particulars, noms es podran utilitzar tanques no penetrables destinades a la protecci dedificacions o installacions quan no abastin una superfcie total major d1 ha. Per a superfcies superiors caldr utilitzar un tancament penetrable en un mnim del 50% de la longitud total del tancament. La installaci de tancats no penetrables per a installacions agropecuries, protecci de cultius o en carreteres amb risc daccidents per atropellament de fauna, que afectin a superfcies superiors a 1 ha noms es podr admetre a lentorn de lactivitat i no de la propietat i quan no afecti les servituds de pas existents ni suposi un impacte excessiu sobre el lliure trnsit de la fauna salvatge, motius pels quals es podran requerir sistemes que facilitin el pas, excepte en tancaments perimetrals dexplotacions ramaderes intensives per motius sanitaris. En les finques situades a la Costa dAlou limtrofes amb la C-65 i lenlla amb la C-35, les tanques que limiten amb les rieres i torrenteres seran opaques, per evitar que els animals que les puguin utilitzar per als seus desplaaments en siguin dissuadits per la visi de la gent o de llums a les proximitats dels torrents i rieres, ja que aquesta zona t una gran importncia connectora entre el PEIN de les Cadiretes i el PEIN de les Gavarres. LAjuntament vetllar per a la retirada de les tanques existents en el sl no urbanitzable, en especial aquelles que dificulten les tasques de prevenci i extinci dincendis forestals i la lliure circulaci de la fauna. Les tanques dels equipaments situats en sl no urbanitzable podran tenir les caracterstiques que exigeixi el seu s. Normes Urbanstiques Pla dOrdenaci Urbanstica Municipal de Llagostera 147
3. Publicitat Queda totalment prohibida la collocaci de cartells, exceptuant-ne aquells que van destinats al retolament especfic dels esmentats indrets i de les finques en les rees especialment protegides per aquest POUM, fins que lajuntament redacti una ordenana especfica de regulaci de publicitat. 4. Xarxes de transport denergia elctrica i telecomunicacions Pel qu fa a les infraestructures elctriques, per cable i altres similars, queden prohibides les installacions de noves lnies aries dalta i de baixa tensi i de telecomunicacions, que, en tot cas, hauran de ser soterrades amb carcter preferent, per satendr al all que determini els estudis ambientals dels plans i projectes concrets que es redactin per cada cas. Lordenaci de les antenes, repetidors i altres elements dinstallaci de les infraestructures de telecomunicacions es desenvoluparan a traves dun Pla especial. 5. Adequaci de les obres al medi Amb carcter general, i molt especialment quan es tracti dactuacions en les zones que sn objecte de protecci o que formin part del patrimoni historicoartstic, resten prohibides les construccions que per llur forma, composici, opulncia o s inadequat dels materials en la seva tcnica o adaptaci al medi poguessin desmerixer lambient i el paisatge on es situen. LAjuntament podr denegar la llicncia a aquestes obres. 6. Condicions generals per a les edificacions allades Les edificacions que subiquen en sl no urbanitzable sn, en principi, interferncies potencials al paisatge existent i, sense perjudici de les regulacions motivades per altres objectius, conv que estiguin subjectes a regulacions dordre paisatgstic. A efectes daquest article, es consideren edificacions allades les que es poden realitzar en sl no urbanitzable a lempara del que estableix larticle 47 de la Llei dUrbanisme. Les edificacions allades podran, segons els casos, seguir les segents estratgies dintegraci en el paisatge: - harmonitzaci - mimesi / camuflatge /ocultaci - monumentalitzaci Lestratgia dharmonitzaci s la preferent i pretn que les noves edificacions sintegrin en el paisatge com a components positius, o com a mnim neutres, pel que fa a la qualitat daquest. Lestratgia docultaci s la indicada en aquells casos en qu no s possible assolir un grau acceptable dharmonitzaci i la integraci noms s possible adoptant les mesures adequades per a ocultar o fer escassament perceptible la imatge de la seva implantaci. Aquesta estratgia pot complementar, quan convingui, la dharmonitzaci. La estratgia de monumentalitzaci pot ser indicada per a determinades construccions en qu la imatge hagi de passar a ser un component principal del paisatge. Loportunitat daquesta estratgia requerir un informe favorable de la Direcci General dArquitectura i Paisatge dacord amb el que estableix larticle 22.2 del decret 343/2006 de 19 de setembre que desenvolupa la Llei 8/2005 de protecci, gesti i ordenaci del paisatge, i es regulen els estudis i informes dimpacte i integraci paisatgstica lObservatori del paisatge, i per a la seva concreci lAjuntament podr consultar al LAGP de lUdG, o daltres entitats de reconeguda competncia en el tema . En defecte de regulacions especfiques establertes per a les diferents zones del mateix POUM o per catlegs o plans especials urbanstics, les edificacions hauran de complir les segents condicions per a garantir una satisfactria integraci en el paisatge: a) Perfil territorial
Es preservaran les lnies del relleu que defineixen els perfils panormics i sevitar la localitzaci dactivitats sobre els punts prominents, els careners i les cotes ms altes del territori, on la projecci de la silueta de ledificaci en la lnia dhoritz modifiqui el perfil natural perceptible del paisatge. b) Proporci Les implantacions han de ser proporcionades a la dimensi i escala del paisatge, evitant o fraccionant aquelles que per la seva grandria constitueixen una presncia imprpia i desproporcionada. c) Pendent En totes les intervencions sevitar ocupar els terrenys amb major pendent. Quan siguin necessaris anivellaments es procurar evitar laparici de murs de contenci de terres, i es salvaran els desnivells amb desmunts o talussos amb pendents que permetin la revegetaci. Per minimitzar limpacte visual les edificacions sesglaonaran o es descomposaran en diversos elements simples articulats evitant la creaci de grans plataformes horitzontals que acumulin en els seus extrems importants diferncies de cota entre el terreny natural i el modificat. d) Parcella La correcta inserci en el medi rural de qualsevol implantaci requereix que una proporci mnima del 70% de la parcella on subica mantingui el carcter despai rural no artificialitzat que ha dactuar de coix amb lentorn no transformat, tot i que sadmeten les actuacions necessries per donar un correcte tractament als lmits de la implantaci. e) Distncies Les edificacions se separaran de les lleres dels rius, rieres i barrancs la distncia que determina la normativa sectorial a tal efectes, i com a mnim 20 m. Aix mateix, se separaran dels marges de les infraestructures lineals de comunicaci un mnim de 25 m de les vies locals i 100 de les generals. f) Tractament exterior Ser obligatori el tractament com a faana de tots els paraments exteriors de les edificacions sigui quina sigui la seva finalitat i com a materials dacabament noms sutilitzaran aquells que presentin colors i textures que harmonitzin amb el carcter del paisatge i no introdueixin contrastos estranys en la imatge dominant daquest. Les edificacions que pel seu carcter estiguin autoritzades a seguir lestratgia de monumentalitzaci no estaran subjectes a les limitacions assenyalades, sense perjudici de lobservana de les distncies i servituds i daltres condicions establertes amb criteris funcionals, de seguretat i ecolgics. Els projectes de construccions destinades a activitats agrcoles, ramaderes, dexplotaci de recursos naturals o, en general, rstiques, shan de sotmetre al procediment regulat per larticle 48 de la llei durbanisme si se supera algun dels llindars segents: ocupaci en planta de 500 m2, el sostre total de 1.000 m2 o lalada mxima de 10 metres. Aquelles edificacions compreses entre les autoritzables segons el que determina larticle 47 de la LUC, que per motius funcionals inevitables hagin de situar-se en una ubicaci en la qual pels seus requeriments de forma no pugui complir algunes de les condicions establertes, utilitzar els mitjans adequats, en especial larbrat i les barreres visuals vegetals, per a assolir un grau dintegraci acceptable en el paisatge.
7. Estudis dintegraci paisatgstica Per a latorgament de llicncies de moviments de terres i apilaments, de construcci dinfraestructures i dedificaci i installaci daquells elements que hagin de tenir una presncia visual rellevant en el paisatge, sincorporaran al projecte tcnic, que ha dacompanyar la sollicitud dautoritzaci, els estudis necessaris per a mostrar la seva inserci en el mateix i que permetin avaluar-ne els efectes. En aquells casos en qu lautoritzaci requereixi prviament laprovaci dun instrument urbanstic, sinclour ja en aquest un primer estudi paisatgstic adequat al tipus de determinacions prpies de linstrument. Sentendr que sn visualment rellevants totes les edificacions de localitzaci allada, incloses aquelles motivades per les activitats agrcoles, ramaderes i primries en general, i tamb aquelles situades en les franges exteriors dels nuclis urbans que per la seva envergadura volum, alada, longitud de faana puguin tenir una presncia important en la futura imatge del nucli urb. En especial, es consideren visualment rellevants aquelles actuacions de valor estratgic formalment autnomes que sadmetin en sl de protecci territorial o preventiva. Lestudi paisatgstic comprendr com a mnim seccions i alats territorials de la implantaci dels edificis i del moviment de terres necessari, imatges principals dels nous edificis, construccions presentades en el seu context paisatgstic, aix com explicaci de les solucions complementries dintegraci adoptades: materials, colors, vegetaci... Quan la integraci paisatgstica no sigui satisfactria es denegar laprovaci o lautoritzaci en aquells casos en qu es consideri que no hi ha cap frmula raonable que solucioni els problemes constatats. En els altres casos, es requerir al promotor de la construcci, edificaci o installaci que introdueixi les esmenes necessries per tal que la integraci sigui satisfactria. La resoluci de ladministraci especificar els canvis que calgui introduir en el projecte per a fer-lo paisatgsticament acceptable. Els elements de referncia per a lavaluaci del grau dintegraci paisatgstica sn les disposicions al respecte que estableixen aquestes normes als catlegs i les directrius del paisatge que es vagin aprovant, i les normes que es continguin en els instruments de planejament urbanstic. Amb funci assessora en la interpretaci de les disposicions i els criteris sobre paisatge continguts en els instruments vigents i per a la proposta de les esmenes als projectes que siguin necessries, es podran crear tant comissions davaluaci paisatgstica per la totalitat del terme municipal com comissions per als mbits territorials on es considerin ms necessaris i/o convenients. En tot cas, lAjuntament podr demanar lassessorament de lObservatori del paisatge i/o del Laboratori dAnlisi i Gesti del Paisatge (LAGP) de lUdG, o daltres entitats de reconeguda competncia en el tema, i en qualsevol cas requerir un informe favorable de la Direcci General dArquitectura i Paisatge dacord amb el que estableix larticle 22.2 del decret 343/2006 de 19 de setembre que desenvolupa la Llei 8/2005 de protecci, gesti i ordenaci del paisatge, i es regulen els estudis i informes dimpacte i integraci paisatgstica.
SECCI CINQUENA. ZONES DORDENACI DEL SL NO URBANITZABLE. Art. 165 Definici general de zones. 1. Dintre de lmbit del sl no urbanitzable es diferencien les zones segents: a) Zona de paisatge fluvial b) Zona de reserva forestal c) Zona rstica-agrcola d) Zona dindstries i comeros en sl no urbanitzable 2. La situaci de les diferents zones es defineix als plnols dordenaci del sl no urbanitzable i queda genricament descrita en els articles segents referents a les determinacions especfiques de cadascuna. 3. Amb independncia de la zona on es trobin, qualsevol terreny que formi part del domini pblic dacord amb la delimitaci o atermenament efectuats en aplicaci de la legislaci sectorial, tindr la consideraci de sistema urbanstic, dacord amb les determinacions de larticle 33 del RLU. 4. Aquells terrenys inclosos en les delimitacions del Plans Especials de Delimitaci del Masss de Cadiretes, aprovat definitivament el 14 de desembre de 2004, o de Les Gavarres, aprovat definitivament el 6 de juny de 2006, hauran de donar compliment a les determinacions contingudes en els respectius plans especials. Als efectes de precisar quins terrenys abasten es reprodueixen les descripcions literals contingudes en els respectius plans en la seva afectaci al terme municipal de Llagostera. Pla Especial de Delimitaci de Les Gavarres: El lmit entra en el municipi pel sector oest seguint el ferrocarril de Girona a sant Feliu de Guxols, fins que es creua amb un torrent, en aquest punt el lmit tomba a la dreta i enfila aiges amunt pel torrent en direcci nord, passa per la Surera den Barella fins que arriba al mas Vidal. En aquest punt el lmit segueix pel marge de conreu del mas en direcci nord fins a la carretera de Calonge GEV-6612. En aquest punt el lmit tomba a la dreta i segueix la carretera en direcci est fins que passat el Puig Tur,tomba a la dreta seguint un torrent i en el punt de cota 152.06 m, segueix el torrent en direcci sud primer i desprs en direcci nord-est. Passa per can Torres i enllaa amb la carretera de Calonge GEV-6612, que segueix en direcci nord. Segueix en direcci nord fa un entrant a la dreta passant pel punt de cota 186.18 m i tot vorejant els camps de conreu de can quintana, per tornar a agafar la carretera en direcci nord en el punt de cota 172.71 m. El lmit segueix la carretera en direcci nord fins que troba la lnia del terme municipal en el punt de cota 182.01 m i punt on trenca a lesquerra per seguir un cam en direcci nord-oest, tot passant pel Pi de can Morat. El lmit segueix fins que es creua amb la Riera de la resclosa en el punt de cota 181.69 m on canvia a direcci sud tot seguint la Riera aiges avall. El lmit segueix la riera i abans darribar al Bosc de la Casa Nova den Lloren en el punt de cota 154.01 m tomba a la dreta i enfila pel cam ms a lest de la Urbanitzaci. El lmit segueix el cam en direcci nord, dona la volta a la urbanitzaci i segueix pel cam en direcci oest fins a can Costa, el lmit abans darribar segueix pel marge de conreu en direcci nord fins al camp de la Llagostera fins que creua la lnia del terme municipal. En aquest punt el lmit segueix el terme en direcci oest fins que creua amb lantic cam de Girona a Sant Feliu de Guxols, punt a partir del qual el lmit deixa el municipi.
Pla Especial de Delimitaci Masss de Cadiretes El lmit segueix aquest cam uns 200 m fins que enllaa amb la corba de nivell 200 m i la segueix aproximadament 200 m ms cap al sud-oest. En aquest punt, el lmit traa una lnia recta daproximadament 1.200 m fins el punt altimtric 201,08 m grafiat al plnol, a loest del bosc den Pelet Ferrer. Aquest punt coincideix amb un cam que el lmit segueix cap al nord fins interceptar la corba de nivell 200 m. La delimitaci ressegueix la corba de nivell cap al sud i quan intercepta el torrent que passa pel nord de la muntanya de Llobateras, segueix el torrent cap a lest fins 100 m abans del seu inici. Des daquest punt, la delimitaci traa una lnia recta de 120 m en sentit nord-est cap el punt altimtric 288,19 m. Seguidament, la delimitaci enllaa amb el cam que es dirigeix cap al sud en direcci Refugis Costa Brava. El lmit deixa el trencall que duu a la urbanitzaci , trenca a lesquerra en sentit est, canvia de direcci cap al sud i intercepta el torrent del Gorgs. El lmit ascendeix per aquest torrent i quan fa un canvi de direcci dest a sud, el lmit continua amb una lnia recta de 270 m en sentit sud-est fins que intercepta el cam de Mas Risser. La delimitaci ara, ressegueix el lmit de planejament de la urbanitzaci Selva Brava que arriba, aproximadament en el seu extrem ms sud fins a la corba 224,53 m. La delimitaci continua el lmit del planejament, ara en sentit nord-est, fins que aquest enllaa amb la carretera que va de Llagostera a la urbanitzaci Font Bona. En aquest punt,el lmit segueix la carretera cap al nord i quan intercepta el torrent de lAlzinar el segueix cap a lest 30 m i el lmit continua per un altre torrent que es dirigeix en sentit nord-est fins interceptar la corba de nivell 175 m. La delimitaci segueix la carretera cap al sud i quan intercepta el torrent de lAlzinar el segueix cap a lest 30 m i el lmit continua per un altre torrent que es dirigeix en sentit nord-est fins interceptar la corba de nivell 175 m La delimitaci prossegueix per aquesta corba en sentit nord-est fins que conflueix amb el torrent den Darder i descendeix per ell. Seguidament, el lmit senfila pel primer afluent que troba a lest. Quan aquest torrent conflueix amb el tercer afluent, el lmit traa una lnia recta duns 800 m en sentit nordest per coincidir amb la carretera de Sant Grau (GEP-6821). La delimitaci ressegueix aquesta carretera cap al nord-oest, agafa els propers cinc trencalls per interceptar el torrent de Banyacroua , tributari del riu Ridaura, per on baixa fins al nord del puig den Moner. Al nord daquest puig el lmit conflueix amb el Sot de la Sella, per on el lmit ascendeix fins tallar la corba de nivell 175 m. La delimitaci segueix aquesta corba cap a loest, tallant diverses rases, fins interceptar la tercera per la qual baixa en direcci sud uns 200 m, fins trobar la corba de nivell 150 m. El lmit segueix aquesta corba en direcci sud-oest fins interceptar el segon torrent tributari del torrent de can Duran, pel qual baixa en direcci sud-oest uns 150 m fins el mateix torrent de can Duran. En aquest punt, el lmit senfila pel fons de la vall en direcci est fins el lmit del terme municipal amb Santa Cristina dAro.
Art. 166 Zona de paisatge fluvial (clau PF). 1. DEFINICI Sn espais de la plana de Llagostera de protecci pel seu valor ecolgic, especialment com a connectors, i pel que representen dimatge natural i tamb manipulada del patrimoni cultural del territori. Sn zones lligades a corrents d'aigua superficials (torrents, rieres i rius) sovint amb una vegetaci especfica associada (vegetaci de ribera) on el Pla ha considerat adequat ordenar els usos per dues raons principals: Per garantir la conservaci del seu valor com a connectors ecolgics i/o com a elements paisatgstics. Per garantir la seguretat de les persones, en tractar-se moltes vegades de zones amb un important risc dinundaci.
En un paisatge dominat pels camps de conreu i les topografies planes, les rieres i la vegetaci que les ressegueix sn un tel de fons en totes les visuals possibles, un lmit fsic acompanyat tan sols per les infraestructures que shi superposen. El manteniment de les plantacions de ribera i la reconversi dels terrenys adjacents als cursos daigua en bosc de ribera, com ms continu possible, s el dest natural daquests territoris. La fertilitat de la terra en els marges de les rieres ha provocat que lhome hagi compartimentat aquest espai en unitats de cultiu perpendiculars al curs de laigua. Lagregaci daquestes unitats de dimensions variables genera un corredor de sl rural dexplotaci agrcola, que caracteritza el paisatge de les terres baixes. Lexplotaci agrcola, combinada amb el manteniment de masses forestals disperses, ha de ser el dest daquest terrenys dins del conjunt del paisatge de lentorn rural de Llagostera. Es considera Zona de paisatge fluvial del municipi de Llagostera aquell espai del sl no urbanitzable delimitat sota aquest nom al plnol dordenaci. 2. USOS A la Zona de paisatge fluvial es permeten els usos segents: - Explotaci de recursos naturals - Agrcola - Ramaderia Activitats dinters pblic, dacord amb lapartat 4 i 5 de larticle 47 del TRLUC. La producci denergia a partir de fonts renovables noms sadmetr si est vinculada a una explotaci agrcola, ramadera o forestal. Habitatges familiars en les masies i cases rurals existents incloses en lannex 3 i els habitatges existents inclosos en lannex 4 daquesta normativa. Restauraci i establiments hotelers o de turisme rural en les masies i cases rurals existents incloses en lannex 3 daquesta normativa. Comercial, en les condicions regulades a larticle 151.
3. CONSTRUCCIONS A la Zona de reserva fluvial noms es poden admetre com a noves construccions: - Les construccions i les dependncies prpies duna activitat agrcola, ramadera, dexplotaci de recursos naturals o, en general rstica. Construccions necessries per a activitats dinters pblic. Ampliacions de masies i cases rurals existents, dacord amb larticle 161 daquesta normativa, per a destinar-les a habitatge familiar o a establiment hoteler o de turisme rural. Construccions relacionades amb la venda de llenya i de planters
4. CONDICIONS ESPECFIQUES No es permet la desforestaci de la vegetaci de ribera existent ni la variaci dels marges dels cursos fluvials. Qualsevol dany que es faci en aquest sentit ser corregit pel responsable del dany, que assumir els costos de les actuacions necessries. Aquelles terrenys que es defineixin com a forestals segons larticle 2 i 3 de la Llei 6/88, Forestal de Catalunya, estaran regulats tamb per la legislaci forestal. Les plantacions forestals actives existents en Zona de paisatge fluvial en el moment d'aprovaci daquest Pla seran objecte de protecci. Les desforestacions i noves plantacions que shi portin a terme s'hauran de realitzar prvia llicncia municipal, que estipular les condicions en qu es podran dur a terme aquestes actuacions, excepte aquelles que estiguin incloses en un pla de gesti forestal autoritzat. En la zona de Domini pblic hidrulic safavorir la vegetaci de ribera prpia de les rieres de Llagostera com el vern (Alnus glutinosa), el freixe (Fraxinus angustifolia), llber (Populus alba), el pollancre (Populus nigra) i salzes (Salix alba, S.elaeagnos i S.purpurea); i seliminaran o evitaran les espcies darbres de plantaci que no apareixen de manera natural al terme (Populus deltoides, Platanus x hbrida, Robinia pseudacacia i altres). Lobertura de nous camins rurals, la modificaci, ampliaci o condicionament dels existents es regularan per all que estableix larticle 88 daquestes Normes Urbanstiques.
Art. 167 Zona de reserva forestal ( clau RF). 1. DEFINICI Es considera Zona de reserva forestal del municipi de Llagostera aquell espai del sl no urbanitzable delimitat sota aquest nom al plnols dordenaci, que inclou els principals boscos de les Gavarres i Cadiretes, aix com els principals retalls forestals de la plana agrcola. Sn espais amb un elevat valor ecolgic i paisatgstic, pel fet destar coberts per importants extensions de boscos i/o matolls, per la qual cosa el Pla ha considerat adequat ordenar-ne els usos de manera especfica. A la Zona de reserva forestal cal diferenciar dues subzones: a) Zones de reserva forestal incloses dins dels lmits dels espais del PEIN del municipi (les Gavarres i Cadiretes). Aquestes zones han de complir la normativa supramunicipal especfica dels respectius Pla especial de delimitaci definitiva i de protecci del medi natural i del paisatge de Les Gavarres i les Directrius de Gesti de Natura 2000. b) Zones de reserva forestal excloses dels lmits dels espais del PEIN del municipi. 2. USOS A la Zona de reserva forestal es permeten els usos segents: Explotaci de recursos naturals Agrcola preexistent Ramaderia extensiva, i intensiva preexistent. Activitats dinters pblic, dacord amb lapartat 4 i 5 de larticle 47 del TRLUC. La producci denergia a partir de fonts renovables noms sadmetr si est vinculada a una explotaci agrcola, ramadera o forestal. Habitatges familiars en les masies i cases rurals existents incloses en lannex 3 i els habitatges existents inclosos en lannex 4 daquesta normativa. Restauraci i establiments de turisme rural en les masies i cases rurals existents incloses en lannex 3. Establiments hotelers en les masies i cases rurals existents incloses en lannex 3, sempre que no s trobin incloses dins de lmbit del PEIN de Les Gavarres.
3. CONSTRUCCIONS A la Zona de reserva forestal noms es poden admetre com a noves construccions: - Les construccions i les dependncies prpies duna activitat agrcola, dexplotaci de recursos naturals o, en general rstica. Ampliacions de construccions ramaderes existents a la mateixa finca. Construccions necessries per a activitats dinters pblic. Ampliacions de masies i cases rurals existents, dacord amb larticle 161 daquesta normativa, per a destinar-les a habitatge familiar o a establiment hoteler o de turisme rural.
4. CONDICIONS ESPECFIQUES Amb carcter general, es protegir lestat actual de la Zona de reserva forestal davant les possibles transformacions per lhome (urbanitzaci, desforestacions, introducci de vegetaci allctona, degradaci dels ecosistemes existents...). La regulaci i gesti de lactivitat forestal en aquesta zona, en tot all que sigui aplicable, s'observaran els preceptes especfics establerts per la legislaci forestal vigent (Llei 6/1988 de 30 de mar, Forestal de Catalunya, i normativa complementria). Sense perjudici daltres actuacions que obtinguin les corresponents autoritzacions, les actuacions forestals tendiran a operacions de sanejament i millora forestal que reforcin els arbres i els arbustos plannifolis (alzines i sureres) enfront dels pins i dels arbustos helifils propis de la pineda (brucs, estepes, argelagues i gatoses). Amb carcter general, sautoritza la tala darbres per assolir les mesures necessries en la prevenci i lluita contra incendis forestals, especialment en un radi de 25 m. al voltant de les edificacions i per a la estructuraci, si sescau, de tallafocs. De manera puntual es permetr lobertura despais de pastures seminaturals enmig del bosc amb una superfcie mxima de 2ha, i sempre que no hi hagi cap altre espai obert en un radi de 300m. Aquests espais no es podran conrear en cap cas. Dacord amb la normativa vigent, es podran crear rees forestals recreatives i rutes excursionistes adreades principalment a un s pblic lleuger, sense consolidar-se com a grans centres de serveis turstics, i situant-se en llocs on no comportin riscos dincendis, ni riscos per a les persones en cas dincendi. Lobertura de nous camins rurals, la modificaci, ampliaci o condicionament dels existents es regularan per all que estableix larticle 88 daquestes Normes Urbanstiques. La franja de contacte entre els usos forestal i agrcola o urb representa un punt important en quant als processos ecolgics, i shaur de mantenir lliure en el futur, evitant qualsevol contacte brusc entre usos (vials urbans, edificis endins del bosc, grans construccions a tocar del bosc, etc.) que provoqui un allament dels dos sistemes, rural i forestal.
Art. 168 Zona rstica-agrcola (clau RA) 1. DEFINICI Es considera Zona rstica-agrcola aquell espai del sl no urbanitzable delimitat sota aquest nom als plnols dordenaci. Sn terres ubicades entre cursos fluvials, per la qual cosa presenten bones condicions per a l'agricultura. Aix fa que shi desenvolupi una important activitat agrcola i ramadera i que el grau dantropitzaci sigui elevat, b en forma dhabitatges dispersos o de venats. Als terrenys que es troben dins de lespai del PEIN i de Natura 2000 Les Gavarres, hi sn daplicaci les Normes del Pla especial de delimitaci definitiva i de protecci del medi natural i del paisatge de Les Gavarres i tamb les Directrius de Gesti de Natura 2000. Aquestes Directrius tamb sn daplicaci als terrenys inclosos dins del PEIN i de Natura 2000 del Masss de Cadiretes. 2. USOS A la Zona rstica-agrcola es permeten els usos segents: - Explotaci de recursos naturals Agrcola Ramader Habitatges familiars en les masies i cases rurals existents incloses en lannex 3 i els habitatges existents inclosos en lannex 4 daquesta normativa. Restauraci i establiments de turisme rural en les masies i cases rurals existents incloses en lannex 3. Establiments hotelers en les masies i cases rurals existents incloses en lannex 3, sempre que no s trobin dins de lmbit del PEIN de Les Gavarres. Comercial segons article 151 Activitats dinters pblic, dacord amb lapartat 4 i 5 de larticle 47 del TRLUC Cmping. Estacions de subministrament de carburants, i els derivats de la prestaci daltres serveis de la xarxa viria i les relacionades amb lexecuci, el manteniment i el funcionament de les obres pbliques.
3. CONSTRUCCIONS A la Zona rstica-agrcola noms es poden admetre com a noves construccions: - Les construccions i les dependncies prpies duna activitat agrcola, ramadera, dexplotaci de recursos naturals o, en general rstica. Les construccions destinades a habitatge familiar o a lallotjament de persones treballadores temporeres que estiguin directament i justificadament associades a una activitat agrcola, ramadera, dexplotaci de recursos naturals, o en general, rstica. Construccions necessries per a activitats dinters pblic. Ampliacions de masies i cases rurals existents, dacord amb larticle 161 daquesta normativa, per a destinar-les a habitatge familiar o a establiment hoteler o de turisme rural. Les estacions de subministrament de carburants i de prestaci daltres serveis de la xarxa viria i les relacionades amb lexecuci, el manteniment i el funcionament de les obres pbliques. Construccions relacionades amb la venda de llenya i de planters
4. CONDICIONS ESPECFIQUES Com a criteri general, sevitar la modificaci del mosaic existent actualment, tant pel qu fa als cultius com a les zones forestals, sense perjudici de la
possibilitat defectuar plantacions arbries despcies nobles en terrenys agrcoles Els boscos i retalls forestals, les rees de vegetaci seminatural i d'altres semblants existents a la zona, grafiades en els plnols dordenaci, hauran de conservar les seves caracterstiques de control visual i dintegraci paisatgstica. La plantaci d'espcies extiques (eucaliptus, robnies, plataners i pollancres diferents a lautcton) que puguin alterar l'equilibri ecolgic o l'entitat de la vegetaci autctona no ser permesa en retalls forestals i boscos. Les plantacions daquestes espcies sobre terrenys ds agrcola resta permesa sense limitacions. Queda prohibida leliminaci dels marges de camps existents. Als camps i el seu voltant es potenciar el manteniment, la millora i la creaci de marges vegetals, amb arbres, arbustos o vegetaci herbcia, aix com la creaci de franges lliures de ls dherbicides en una amplada de 5 m. al permetre exterior dels cultius. Lobertura de nous camins rurals, la modificaci, ampliaci o condicionament dels existents es regularan per all que estableix larticle 88 daquestes Normes Urbanstiques.
Art. 169 Zona indstries i comeros en sl no urbanitzable ( clau IC) 1. DEFINICI. Comprn aquells terrenys classificats com a sl no urbanitzable que actualment estan ocupats per una activitat industrial o comercial existent en el moment de laprovaci del POUM (veure Annex 5). 2. USOS Les indstries i comeros existents podran mantenir el seu s, entenent com a usos diferents els definits a larticle 68 daquesta normativa, introduint-hi les mesures correctores que shagin daplicar, i sempre que els possibles canvis dactivitat no representin un augment substancial de generaci de residus, demissions de fums i gasos o de generaci de sorolls i vibracions. El canvis ds en les esmentades edificacions shan dajustar en qualsevol cas a les determinacions de la Llei dUrbanisme , llevat que es tracti de rependre el mateix s concret que va ser objecte dautoritzaci. 3. EDIFICACI. 1. Les ampliacions i els canvis ds se subjectaran a all que disposa larticle 108 del TRLUC i 119 del RLU. 2. Les indstries i comeros estan obligades a requeriment de lAjuntament a la plantaci duna barrera visual de verd a lentorn de les edificacions existents, en cas dincompliment lAjuntament podr subrogar-se aquesta obligaci a crrec dels titulars de lactivitat.
TTOL IV. INTERVENCI EN LEDIFICACI I LS DEL SL.

Art. 170 Actes subjectes a llicncia 1. Estan subjectes a prvia llicncia municipal tots els actes que es relaciona a continuaci: Parcellacions urbanstiques. Obres de construcci i edificaci de nova planta. Obres dampliaci del volum de les edificacions, construccions i installacions existents. Obres de modificaci o reforma de lestructura de les edificacions, construccions i installacions existents. Canvi o reparaci puntual delements estructurals. Obres de modificaci de laspecte exterior dels edificis, construccions i installacions existents. Execuci o modificaci dobertures que afectin a elements estructurals. Obres de modificaci de la distribuci interior dels edificis i construccions existents . Obres de reforma o rehabilitaci dedificis, construccions i installacions existents. La demolici total o parcial de les edificacions, construccions i installacions, excepte els casos declarats de runa imminent. Primera utilitzaci i ocupaci dels edificis. Autoritzaci dobres i usos de manera provisional, dacord amb all que estableix la LU. Canvi dusos dels edificis i les installacions. Obres de construcci de piscines, pous, i obres de captaci daigua. La installaci de cases prefabricades i installacions similars, siguin provisionals o permanents. Divisions o segregacions de terrenys en sl no urbanitzable. Tales darbres, formin o no part de massa arbria, en qualsevol classe de sl; excepte les incloses en plans de gesti forestal autoritzat per ladministraci competent. La installaci dhivernacles o installacions similars. Lacumulaci de residus i dipsits de materials que alterin les caracterstiques del paisatge. Lobertura, la pavimentaci i la modificaci de camins rurals. Les extraccions drids i lexplotaci de pedreres. Obres dinstallacions de serveis: installaci o estesa de lnies elctriques, telefniques i telegrfiques, telefonia mbil, cablejat, gas i tota utilitzaci del subsl, sl o espai aeri que comporti utilitzaci de materials no fungibles i perdurables. Obres de connexi daigua i desaiges a les xarxes generals. Moviments de terres com desmunts, explanaci, excavaci o terraplenat, excepte que estiguin compresos en un projecte durbanitzaci o edificaci degudament aprovat o autoritzat. Obres puntuals durbanitzaci no incloses en projectes durbanitzaci. Collocaci o modificaci de rtols, cartells i tanques de propaganda visibles des de la via pblica. Collocaci de grues-torre, ascensors, snies, o altres aparells elevadors.
Collocaci de marquesines per a comeros Construcci de ponts, bastides i similars. Estintolament de faanes. Reparaci de cobertes i terrats. Construcci de foses sptiques. Modificaci de balcons, lleixes o elements sortints. Construcci de barraques provisionals dobres. La construcci o la installaci de murs i tanques.
2. La necessitat d'obtenir l'autoritzaci d'altres administracions pbliques, no deixar sense efecte l'exigncia de la llicncia municipal. 3. En cas d'urgncia o d'inters pblic excepcional es tindr en compte el que disposa l'art. 182.2 de la LU, i els art. 8 i 9 del RDU. 4. Totes les obres que s'executin com a compliment d'una ordre municipal i sota la direcci dels serveis tcnics de l'Ajuntament, estan exemptes de l'exigncia de la llicncia municipal. 5. No estaran subjectes a llicncia urbanstica les obres durbanitzaci previstes en els plans i projectes degudament aprovats, ni les parcellacions o la divisi de finques incloses en el projecte de reparcellaci. 6. Les llicncies tindran carcter de document pblic. Les llicncies no impliquen l'autoritzaci municipal per als actes d'ocupaci de via pblica o terrenys confrontants, ni per a altres usos o activitats relacionats amb l'obra autoritzada. 7. Els actes als quals fa referncia aquest article promoguts per rgans de lEstat o de la Generalitat o entitats de dret pblic, estaran igualment subjectes a llicncia. Art. 171 - Procediment. Les sollicituds de llicncies es resoldran d'acord al procediment previst per l'art. 75 i segents del Reglament dobres, activitats i serveis dels ens locals (ROAS). Per a lautoritzaci dobres i usos en sl no urbanitzable, El TRLU preveu tres tipus de procediments: a. El previst a lart. 48 TRLU i 57 RLU per a laprovaci de projectes dactuacions especfiques dinters pblic, les construccions prpies duna activitat agrcola, ramadera, forestal, dexplotaci de recursos naturals o en general rstica que superin el llindar que estableixi el POUM; els habitatges familiars, els dallotjament de les persones temporeres, lobertura i recuperaci de camins, les estacions de subministrament i totes aquelles que afectin restes arqueolgiques (49.a. TRLU i 68.8.d. RLU). b. El de lart. 50 TRLU i 58 RLU per als projectes de reconstrucci o rehabilitaci de masies i cases rurals incloses en el catleg de masies i cases rurals dun pla especial o del POUM. c. Tramitaci dun PEU en els casos segents : - Quan aix ho estableix el TRLU: construccions destinades a turisme rural o cmpings (47.6.e TRLU i 51 RLU). - Quan voluntriament el promotor ho escolleixi es substituci del procediment previst a lart. 48 TRLU (47.4 RLU). - Quan ho exigeixi el POUM (47.3.a RLU). - Per implantar sistemes generals no previstos en el POUM o infraestructures que afectin ms dun municipi o diferents tipus de sl (47.3.b i c RLU)
1.1. Procediment de lart. 48 TRLU i 57 RLU. a. Si el projecte est subjecte a avaluaci dimpacte ambiental, es tramita dacord amb la legislaci sectorial especfica, la informaci pblica podr ser simultnia (57.5 RLU). b. Presentaci del projecte davant lajuntament, que contindr: - Una justificaci especfica de la finalitat del projecte, de la compatibilitat de l'actuaci amb el planejament territorial, urbanstic i sectorial i de la concurrncia dels requisits exigits pel TRLU. - L'avantprojecte de l'actuaci, activitat o construcci. - Un estudi d'impacte i integraci paisatgstica. c. El projecte sha de sotmetre a informaci pblica pel termini dun mes o no admetrel a trmit si es tracta duna actuaci no permesa pel TRLU.. d. Simultniament a linformaci pblica, si no els acompanya el promotor, cal sollicitar els informes segents, que shan demetre en el termini dun mes (48.1 TRLU i 57.d RLU): - Departament de Cultura - DARP - Administraci hidrulica (ACA) - Servei Geolgic catalunya - Departament de Medi Ambient (57.e RLU) - Direcci General darquitectura i Paisatge ( art.22 decret 343/2006 ) - Altres establerts en la legislaci sectorial e. Aprovaci prvia per part de lajuntament . f. Tramesa de lexpedient a la CTU en el termini de 10 dies. g. Aprovaci definitiva de la CTU, (3 mesos de rebut lexpedient). El projecte es pot denegar, si escau, pels motius de supramunicipalitat i legalitat que estableixen els apartats 3 i 4 de l'article 85. La resoluci ha de fixar les mesures correctores aplicables a fi devitar la degradaci i la fragmentaci d'espais agraris i de minorar els efectes de les edificacions, de llurs usos i accessos i dels serveis i les infraestructures associats sobre la qualitat del paisatge. h. Laprovaci definitiva del projecte legitima la sollicitud de la corresponent llicncia municipal. i. Silencis: si lajuntament no acorda laprovaci prvia en el termini de 2 mesos sentendr aprovat i linteressat pot sollicitar a la CTU la continuaci de les actuacions. La manca dAD en els tres mesos produeix el silenci administratiu positiu. 1.2. Procediment de lart. 50 TRLU i 58 RLU. a. Presentaci del projecte davant lajuntament. b. El projecte sha de sotmetre a IP pel termini de vint dies. c. Simultniament a lIP sha de sollicitar informe vinculant a la CTU, que lha demetre en el termini de 2 mesos. d. Dos mesos desprs de rebre linforme, lajuntament ha de resoldre sobre latorgaci de la llicncia.
Art. 172 Classificaci de les llicncies dobres i installacions. 1. Es considerar com a obres majors la realitzaci de les obres dedificaci, de reforma, de reparaci o rehabilitaci que alterin lestructura o laspecte exterior o afectin la seguretat de les construccions; i en especial les segents obres: Construcci de tota classe dedificis de nova planta, excepte aquelles construccions auxiliars descassa entitat constructiva i tcnica que no tinguin, de forma eventual o permanent, carcter residencial ni pblic i es desenvolupi amb una sola planta, amb una superfcie inferior a 30 m2. Ampliaci de tota classe dedificis de nova planta, excepte aquelles que no alterin la configuraci arquitectnica dels edificis Reformes que afectin a fonaments i elements estructurals (parets de crrega, pilars, forjats) de ledifici. Reformes que no afectin a elements estructurals (redistribuci denvans o decoraci) que modifiquin la configuraci de lhabitatge, o que suposi un increment o disminuci del nombre dhabitatges o locals. Enderrocs de construccions amb un volum superior a 250m3 o que comportin perill a la via pblica o als vens. Les que substitueixin o modifiquin els usos preestablerts o previstos. Les que afectin immobles del patrimoni histric-artstic o es trobin sotmesos a especial protecci. La installaci de cases prefabricades Piscines amb una superfcie superior a 40m2 i/o profunditat superior a 2,80m Les que es realitzin en faana i modifiquin laspecte exterior de les edificacions. lexecuci o modificaci dobertures que afectin a elements estructurals, i aquelles que no afectin a elements estructurals amb un ample de forat superior a 2,50metres urbanitzaci i parcel.laci de terrenys. moviments de terres, que comportin perill per a la via pblica o vens, i/o que suposin un volum superior a 100m3. construcci de murs de contenci amb una alada superior a 1,80 metres Collocaci dascensors, snies, o altres aparells elevadors.
2. Es considerar com a obres menors tipus A les segents: Construcci dedificacions auxiliars descassa entitat constructiva i tcnica que no tinguin, de forma eventual o permanent, carcter residencial ni pblic, que es desenvolupin amb una sola planta amb una superfcie inferior a 30 m2. Ampliaci de tota classe dedificis de nova planta, amb una superfcie inferior a 25m2 en edificis dhabitatge, a 30m2 en edificacions auxiliars, naus industrials o demmagatzematge, i a 80m2 en coberts lleugers. Reformes o substituci delements estructurals puntuals (biguetes o cairats de fusta) de ledifici, amb una superfcie afectada per la intervenci inferior a 25m2 Reformes de intervencions puntuals en la distribuci interior que no modifiquin la configuraci de lhabitatge, i que no suposi un increment o disminuci del nombre dhabitatges o locals. Enderrocs de construccions amb un volum inferior a 250m3 i que no comportin perill a la via pblica o als vens. Obres dinstallacions de serveis: installaci o estesa de lnies elctriques, telefniques i telegrfiques, telefonia mbil, cablejat, gas i tota utilitzaci del subsl, sl o espai aeri que comporti utilitzaci de materials no fungibles i perdurables, no incloses en projectes durbanitzaci.
Piscines amb una superfcie inferior a 40m2 i/o profunditat menor a 2,80m lexecuci o modificaci dobertures que no afectin a elements estructurals amb un ample de forat inferior a 2,50metres que afectin a faana, i inferior a 2,50metres per superior a 1 metre que no doni a faana moviments de terres, que no comportin perill per a la via pblica o vens, i/o que suposin un volum inferior a 100m3. construcci de murs de contenci amb una alada inferior a 1,80 metres tanques que no siguin murs de contenci. pous i obres de captaci daigua. La installaci dhivernacles o installacions similars. Lacumulaci de residus i dipsits de materials que alterin les caracterstiques del paisatge. Lobertura, la pavimentaci i la modificaci de camins rurals. Collocaci de marquesines per a comeros Construcci de foses sptiques. Modificaci de balcons, lleixes o elements sortints.
3. La resta dobres es consideraran obres menors de tipus B.
Art. 173 Documents necessaris per a la sollicitud de llicncies. 1. Les sollicituds de llicncia, que shan de documentar dacord amb el que estableix la normativa aplicable i les ordenances, han de precisar lobjecte i les condicions de lobra o de lactuaci projectada, amb el detall suficient per a la deguda verificaci amb la normativa i les ordenances esmentades. 2. Documents necessaris per a la sollicitud de la llicncia dobres majors (indicades a larticle 172.1): a) dos exemplars del projecte tcnic signat per tcnic competent i pel promotor, visats pel corresponent collegi oficial, que com a mnim haur de contenir la segent documentaci: memria pressupost plnol escala 1/1000 detallant la situaci de ledificaci, fondries, alades, etc. i justificant el compliment de la normativa urbanstica daplicaci (POUM) plnol demplaament, acotat, a escala 1/500, detallant amplada de carrers, construccions existents en les finques confrontats, els serveis urbanstics existents en un radi de 50 metre i modificacions , si sescau, daquests. planta i secci topogrfica amb cotes de nivell amb equidistncia dun metre, on sindiqui lestat actual i la modificaci, justificant ladaptaci topogrfica del terreny segons el POUM, ledificaci i larbrat existent. No ser necessria la presentaci daquests plnols quan els solars de qu es tracti sigui edificables en illa tancada i no existeixi desnivell apreciable entre la rasant del carrer la qual confronti i la corresponent lnia de profunditat edificable. plnols de les plantes, faanes i seccions necessries per a la seva completa intelligncia i tota la informaci convenient per a comprovar el compliment de les ordenances i normatives aplicables. indicaci dels canals daccs i de les connexions, de carcter obligatori, amb les xarxes de distribuci existents i expressi de les potncies i cabals necessaris de cadascun dels serveis. descripci , en el seu cas, de les galeries subterrnies, mines daigua o pous que existeixin a la finca, encara que es trobin abandonats, juntament amb un croquis acotat on sexpressi la situaci, configuraci i mides dels referits accidents del subsl. justificaci especfica que el projecte compleix, en el seu cas, les normes de prevenci dincendis i la legislaci de telecomunicacions. Valoraci del volum previsible de generaci de residus i les seves caracterstiques, especificant la installaci o installacions de valoritzaci o de disposici del rebuig autoritzades i inscrites en el registre de gestors denderrocs per la Junta de Residus on es gestionaran. b) impresos destadstica darquitectura i habitatge per duplicat (casos dobra nova o ampliaci dhabitatges). c) fitxa tcnica o justificaci de supressi de barreres arquitectniques. d) en cas de tractar-se dobres de reforma es grafiar de diferent forma la part que es conservi, lobra o element que desaparegui i lobra nova. 2.1. En aquestes obres abans de linici de les obres caldr aportar: a) dos cpies del projecte executiu signats pel tcnic competent i promotor, visats pel corresponent collegi professional. b) nomenament de contractista acreditant que est facultat per realitzar les obres c) una cpia del pla de control de qualitat en obra nova o gran reforma .
d) Estudi bsic de seguretat i salut o Estudi de seguretat i salut segons correspongui, dacord amb el RD 1627/97, de 24 doctubre . e) acceptaci de la direcci de les obres per part dels tcnics competents. f) designaci del coordinador de seguretat i salut durant lexecuci de lobra. 3. Documents necessaris per a les sollicituds de llicncia de les obres menors tipus A (incloses a larticle 172.2): a) memria escrita i plnols o croquis a escala de les obres a realitzar, amb indicaci de la seva extensi i situaci, justificant el compliment de la normativa urbanstica daplicaci (dimensions, separacions a lmits de solar, alada, etc.) b) fotografies de lestat actual quan les obres afectin les faanes. c) pressupost de les obres. d) cpia del programa de control de qualitat quan sigui obres dampliaci. e) per a les obres menors que es relacionen a continuaci caldr aportar tamb el full dassumpci de la Direcci dobra signada per un facultatiu competent i visat pel corresponent Collegi professional: edificacions de nova planta i ampliacions reformes, canvis o reparacions puntuals delements estructurals enderrocs dedificis 4. Per a sollicitud de les llicncies dobres menors tipus B caldr que a limprs de sollicitud sespecifiqui: les obres que es volen realitzar, especificades amb claredat el seu emplaament les dimensions de lobra fotografia si afecten a la faana pressupost 5. Per a les llicncies de parcellaci caldr presentar juntament amb la sollicitud: a) Projecte de parcellaci signat per tcnic competent i visat, que consti de: memria amb la descripci fsica i jurdica de les finques, acompanyant-la de nota simple informativa del Registre de la Propietat, i descripci fsica de les parcelles resultants. Justificaci del compliment de la normativa urbanstica. Plnol acotat de les finques inicials i finals 6. Per a les llicncies dinstallaci de grues-torre : Projecte tcnic que inclogui plnol dubicaci de la grua i labast de la seva ploma, signat per tcnic competent, i visat pel corresponent collegi professional. Plissa dassegurana i rebut de pagament Document que acrediti el compliment de les condicions de seguretat, coneguts com GR-1 expedit pels SSTT dIndstria Certificat dutilitzaci GR-3, supervisat per una ECA Abans de la posada en funcionament de la grua caldr aportar la certificaci de lempresa installadora, acreditativa del perfecte estat de muntatge i funcionament de la grua, conegut com GR-2, supervisada per una ECA
Art. 174 - Particularitats de la llicncia de primera utilitzaci dels edificis 1. Estan subjectes a la llicncia de primera ocupaci o utilitzaci les edificacions de nova construcci o que hagin estat objecte de modificaci substancial o dampliaci. 2. La llicncia de primera utilitzaci acredita el compliment de les condicions imposades en la llicncia dobres. 3. El procediment , documentaci i condicions per latorgament daquesta llicncia s el regulat en els articles 90 i 91 ROAS: 4. La sollicitud de llicncia de primera ocupaci anir acompanyada de la segent documentaci: el certificat final dobra signat per la direcci facultativa de les obres. Quan es tracti de primera utilitzaci dhabitatges, amb el Manual ds i manteniment (redactat per larquitecte o aparellador que han dirigit les obres), per aplicaci de larticle 12 de la Llei 24/1991, de 29 de novembre, de lhabitatge , i si sescau, el certificat de finalitzaci de les installacions de telecomunicacions.
5. No es podr concedir aquesta llicncia a parts dedificis , sin que caldr que es doni a ledifici en conjunt, tal i com ha estat sollicitat en la llicncia dedificaci, excepte per a plantes baixes per a usos comercials. 6. Aquesta llicncia s imprescindible pel subministrament daigua potable, la prestaci de qualsevol altre servei municipal i per a lobtenci de la cdula dhabitabilitat. 7. Aquesta llicncia s independent de la installaci i obertura dactivitats mercantils i industrials. Art. 175- Particularitats de la llicncia de tancament de parcella 1. Els tancaments no es podran executar ni acabar per mitj de qualsevol mena de materials que constitueixin un perill per a la seguretat dels vens com filferro, vidres en el coronament i altres anlegs. 2. Els tancaments que es realitzin en sl urb i urbanitzable amb pla parcial aprovat, hauran de seguir les alineacions previstes per a sl destinat a edificaci privada i la normativa daplicaci en el sector o zona. 3. Les finques afectades de sistemes generals o locals i les situades en sl urbanitzable, metre no tinguin pla parcial, es podran tancar provisionalment sempre que el seu propietari renunci a la despesa daquesta tanca a efectes dexecuci daquells sistemes o dels plans parcials que es puguin aprovar, dacord amb el procediment previst en larticle 53 de la LU. Art. 176.- Condicions d'atorgament de llicncies. 1. Les llicncies s'atorgaran amb la subjecci d'all que es disposa en les Normes del POUM, respecte a la classe de sl i el seu dest i a les condicions d'aprofitament, edificabilitat i s. 2. Quan l'obra o edificaci requereixin la prvia urbanitzaci i no hagin lliurat a l'Administraci els terrenys de cessi obligatria i gratuta, no es podr atorgar la llicncia d'edificaci fins que no s'hagin complert els deures de cessi de terrenys i costejament de la urbanitzaci legalment procedents, sense perjudici del que preveu l'art. 41 de la LU. 3. Per tal d'autoritzar la facultat d'edificar en terrenys que no tinguin la condici de solar, cal ajustar-se a lo que disposen les Normes Urbanstiques i les disposicions reglamentries en la matria.
Art. 177 - Caducitat, termini i prrroga de les llicncies. 1. Totes les llicncies per a executar obres han de fixar un termini per a comenar-les i un altre per acabar-les, en funci del principi de proporcionalitat. Excepte que els Serveis Tcnics Municipals indiquin el contrari, el termini per comenar les obres majors s vuit mesos (8 mesos), i el de les dobres menors dos mesos ( 2 mesos), respecte al termini per finalitzar les obres majors s de vint-i-quatre mesos (24 mesos) i el de les obres menors s de sis mesos (6 mesos) 2. Transcorregut la meitat dels perodes per executar les obres (dotze mesos en les obres majors i tres mesos en les obres menors) i abans de la finalitzaci del termini per executar-les, el titular de la llicncia pot sollicitar prrroga del termini de finalitzaci per a la meitat del termini (dotze mesos en obres majors, i tres mesos per obres menors). Aquesta prrroga en les obres de nova planta noms pot ser sollicitada i obtinguda si sha fet la cobertura daiges de ledifici. 3. Si transcorreguts aquests termini de prrroga les obres no han estat comenades o b acabades, la llicncia caducar sense necessitat dadvertiment previ, i per comenar-les o acabar-les caldr demanar i obtenir una nova llicncia ajustada a lordenaci en vigor, llevat dels casos que shagus acordat la suspensi de latorgament de llicncies. 4. Les llicncies es tramitaran segons all que disposa l'art. 75 del Reglament dobres, activitats i serveis dels ens locals i d'acord amb la normativa daquesta ordenana. Art. 178 - Seguiment. 1. Abans de comenar l'execuci d'una obra de nova planta, l'Ajuntament haur d'assenyalar l'alineaci i rasant, assenyalament del qual s'estendr l'acta corresponent, la qual eximir el promotor d'aquesta obra de tota la responsabilitat en l'alineaci de l'edifici si per a la seva realitzaci s'ha ajustat a l'assenyalada en l'esmentada acta. Aquest assenyalament s'efectuar prvia sollicitud de l'interessat. 2. Aix mateix, l'interessat comunicar a l'Ajuntament els moments en qu l'obra sobrepassi la rasant del carrer i en qu assoleixi l'alada autoritzada, amb l'objecte que els serveis tcnics municipals efectun les oportunes comprovacions, de les quals s'estendr la corresponent acta perqu consti el resultat d'aquella comprovaci. 3. Acabades les obres, l'interessat ho comunicar a l'Ajuntament, amb certificaci visada del facultatiu director de les obres i altra documentaci complementria amb objecte de realitzar la inspecci final. Es comprovar si l'interessat s'ha ajustat en la seva realitzaci a la llicncia atorgada i tamb si s'han refet tots els mals i danys i perjudicis causats en la via pblica, desguassos, subsl, clavegueram, aiges potables, cables elctrics i qualsevol altre servei anleg aix com tamb de carcter privat o a tercers. 4. Si la comprovaci resulta positiva lAjuntament atorgar la llicncia de primera ocupaci de ledificaci. Art. 179 - Establiment de terminis per a edificar per part de l'Ajuntament. 1. L'Ajuntament podr aplicar all previst als art. 167 al 178 de la LU, amb l'objectiu d'incentivar el sector de la construcci i d'evitar la retenci especulativa dels solars. 2. Amb aquesta finalitat, l'Ajuntament podr constituir el Registre municipal de solars sense edificar, seguint els trmits previstos per la legislaci vigent. Art. 180 - Infraccions urbanstiques. Pel que fa als actes sense llicncia o sense ajustament a les seves condicions, es regiran per all que disposen la Llei dUrbanisme, el Reglament de Disciplina Urbanstica i el Reglament de la Llei 9/1981 de protecci de la legalitat urbanstica.
TTOL V. CATLEG I NORMES REGULADORES PER A LA PROTECCI DEL PATRIMONI HISTRICO-ARTSTIC.

Art. 181 Objectiu. s lobjecte daquest ttol establir el Catleg del Patrimoni histric-artstic, els conjunts urbans, i els edificis dinters per a la seva conservaci i protecci pel seu valor histricartstic i arquitectnic. Art. 182 - Classificaci 1. Dintre del Catleg sestableix la segent classificaci, dacord amb el tipus de protecci i normes reguladores a aplicar: a) Conjunt del nucli antic. b) Edificis inclosos en la relaci de bens dinters nacional. c) Edificis i fronts de carrer que cataloguen les presents Normes. d) Altres elements dinters 2. Pel conjunt dintre de la zona declarada per aquestes Normes de nucli antic saplicar la normativa establerta pel Pla Especial del Nucli Antic aprovat. 3. Els edificis inclosos en la relaci de bens dinters nacional es regular mitjanant la legislaci sectorial daplicaci i all que estableix el Pla Especial de Protecci del Patrimoni Arquitectnic de Llagostera aprovat. En aquestes edificis qualsevol intervenci haur dobtenir, prviament a la llicncia municipal, lautoritzaci del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, amb carcter preceptiu i vinculant. 4. Els edificis i fronts que queden catalogats per aquestes Normes es regularan pel Pla Especial de Protecci del Patrimoni Arquitectnic de Llagostera aprovat. 5. Respecte als jaciments arqueolgics es regularan per la legislaci sectorial i pel Pla Especial de Protecci del Patrimoni Arquitectnic de Llagostera aprovat 6. En tot moment, la Generalitat i lAdministraci Central, podran desenvolupar qualsevol acci encaminada a protegir els bens culturals i patrimoni histric-artstic en funci de linters pblic urbanstic, a ms del que es dicta en aquestes Normes. Art. 183 Catleg amb relaci dedificis o conjunts dinters 1. Conjunt del nucli antic (segons plnols dordenaci) 2. Edificis inclosos en la relaci de bens dinters nacional:
Castell i restes fortificaci Castell de Montagut Casa de les Vdues Diferents indrets del Nucli antic Venat de Sant Lloren Plaa de la Llibertat 1
3. Edificis i fronts de carrer que cataloguen aquestes Normes:

Cal Domer Petit Quadra d'en Ribas (arxiu municipal i museu) Casa nm. 8 del c. lvarez Casa Rissech Ca l'Esquilet Capella del Roser Torre Albert Casa Petita de can Boada C. Alt de Girona, 10 C. Alt de Girona, 4 C. lvarez, 8 C. ngel Guimer, 6 C. Baixada de Caldes, 14 C. Barcelona, 30 C. Barcelona, 30 C. Barcelona, 43
Garatge de Can Boada, antiga fbrica de gas Can Boada Bodega Ramiro (antiga Fbrica Can Mario) Can Mossn Anton Can Coris Can Martinell / Can Raul Can Quel Casa fleca Montiel Casa nm. 15 del carrer Major Casa nm. 10 del carrer Olivareta Casa nm. 14 del carrer Olivareta Casa nm. 25 del carrer Olivareta Can Caciques Casa nm. 5 del carrer Olivareta Casa nm. 6 del carrer Olivareta Casa nm. 8 del carrer Olivareta Casa nm. 14 del c. Pau Casals Casa nm. 16 del c. Pau Casals Casa nm. 18 del c. Pau Casals Can Figueres Can Roure Can Liro / Can Manyach Casa Comte Casa Soler Can Pal Casa nm. 22 del c. Sant Pere Can Gandol Casa Franquesa (Museu Emili Vil) Casa nm. 33 del c. Sant Pere Can Murgadella Can Fonolleras Casa Caldes (casino Vell) Casa nm. 25 del c. Santa Anna Can Collell Pante Ramon Masgrau Trias Pante famlia Vidal de Llobatera Tomba de J. Tarr Pante famlia Coris Pante Narcisa Pairet Virolet Xalet de can Raset Casa Vidal de Llobatera Estaci del Carrilet Can Pascual, (casa Joan Ferrer i Boada) Can Canet Can Domnech o L'Agrcola Casino Llagosterenc Esglsia parroquial de Sant Feliu Casa nm. 6 de la plaa Llibertat Can Rabert Can Mas
C. Barcelona, 45 C. Barcelona, 45 C. Canalejas C. Constncia, 13 C. Constncia, 2 C. Ganix, 22 C. Ganix 6, cant C. Barceloneta C. la Coma, 1 C. Major, 15 C. Olivareta, 10 C. Olivareta, 14 C. Olivareta, 25 C. Olivareta, 28 C. Olivareta, 5 C. Olivareta, 6 C. Olivareta, 8 C. Pau Casals, 14 C. Pau Casals, 16 C. Pau Casals, 18 C. Process, 13 C. Sant Antoni, 1 C. Sant Feliu, 18 C. Sant Pere, 12 C. Sant Pere, 14 C. Sant Pere, 21 C. Sant Pere, 22 C. Sant Pere, 26; c. S. Russiol C. Sant Pere, 27 C. Sant Pere, 33 C. Santa Anna, 12 C. Santa Anna, 13 C. Santa Anna, 2 i 4 C. Santa Anna, 25 C. Saragossa, 1, 3, 5 i 7 Cementiri Cementiri Cementiri Cementiri Cementiri Crta. Tossa -Venat de Creu de Serra Pg. Pompeu Fabra, 34 Pg. Romeu, 3 Pl. Catalunya, 10; cant c. Jaume I Pl. Catalunya, 2 Pl. Catalunya, 5 Pl. Catalunya, 6 Pl. de la Vila Pl. Llibertat, 6 Venat de Brugera, 31 Venat de Brugera, 36
Can Maiensa Can Sureda de mas Ballell Can Fonerellons de Ganix Can Nadal Can Raurich Can Font Mas Roure Can Guardiola Can Sagols Mas Boada Mol Gotarra Can Bufi Can Vidal de Llobatera Can Palet Farr Can Gotarra Can Calvet Can Mestres Escorxador Municipal Mas Galceran Can Borra Can Prats Mas Artau Can Parera Ca n'Alou Mol d'en Llamb Can Vidal de Panedes Can Llamb Can Cams Ermita de Sant Amplit de Panedes Can Morat Can Tibau Can Tarr Can Domnech Can Codolar Can Sureda Can Darder Capella de Sant Lloren Can Gros Molins de can Moner Can Bonet Mas Roig Can Puig Mol del Mig Casal de Can Rissech Mas Rissech Can Bauler de Dalt La Torre
Venat de Brugera, 7 Venat de Bruguera, 8 Venat de Ganix, 10 Venat de Ganix, 11 Venat de Ganix, 2 Venat de Ganix, 6 Venat de Ganix, 7 Venat de Ganix, 9 Venat de Llobatera, 10 Venat de Llobatera, 19 Venat de Llobatera, 2 Venat de Llobatera, 20 Venat de Llobatera, 21 Venat de Llobatera, 23 Venat de Llobatera, 3 Venat de Mata, 1 Venat de Mata, 12 Venat de Mata, 4 Venat de Mata, 5 Venat de Mata, 6 Venat de Mata, 7 Venat de Mata, 9 Venat de Panedes, 22 Venat de Panedes, 41 Venat de Panedes, 44 Venat de Panedes, 45 Venat de Panedes, 46 Venat de Panedes, 47 Venat de Panedes, 56 Venat de Panedes, 58 Venat de Panedes, 6 Venat de Pocafarina, 5 Venat de Sant Lloren, 12 Venat de Sant Lloren, 13-14 Venat de Sant Lloren, 15 Venat de Sant Lloren, 16 Venat de Sant Lloren, 17 Venat de Sant Lloren, 29 Venat de Sant Lloren, 30 Venat de Sant Lloren, 31 Venat de Sant Lloren, 33 Venat de Sant Lloren, 36 Venat de Sant Lloren, 37 Venat de Sant Lloren, 40 Venat de Sant Lloren, 40 Venat de Sant Lloren, 8 Venat de Sant Lloren, 9
Carrer Girona nm 11-39, entre els carrers Sant Josep i Ramal Carrer Santiago Rusiol nm. 4-20, entre carrers Bonaire i Consellers Carrer Hospital nm 1-37 Passeig Pompeu Fabra, costat oest entre pgs. Toms Boada i Romeu, costat est entre c.
Jaume I i avda del Girons
4. Altres elements dinters: Dolmen de pedra sobre alta (lmit Llagostera i Tossa) Jaciment de Can Pelet Ferrer (A-1) Jaciment de Pocafarina (A-2) Jaciment del Nucli Urb (A-3) Jaciment de la Ctra de Tossa (A-4) Pedra dels sacrificis de Can Cabanyes (A-5) Pressa de Can Rissec (A-6) Jaciment de Can Bordes (A-7) Jaciment de Can Nadal (A-8) Jaciment de Puig Gros (A-9) Jaciment de Sant Lloren (A-10) Jaciment el Mercat dels Grecs (A-11) Jaciment la Pineda del Rector (A-12) Jaciment la Font de Panedes (A-13) Jaciment de Tranquinell (A-14) Jaciment del Dolmen de Tranquinell (A-15) Cova de Can Cabanyes (A-16) Cova de Can Rissec (A-17) Jaciment de Sureda (A-18) Hort den Pere Blanch (A-19) Jaciment Roca dIvet (A-20) Jaciment de Can Costa (A-21) Jaciment de Can Morat (A-22) Jaciment del Menhir den Llach (A-23) Jaciment de Can Font (A-24) Jaciment de Can Roure (A-25) Jaciment de Can Crispins (A-26)
DISPOSICIONS TRANSITRIES
Primera.- Usos disconformes . 1. Es consideraran com a s disconforme les activitats de categoria superior a la mxima admesa a la zona on s'emplacen. Per a aquestes activitats noms s'admetran canvis de millora i ampliaci sempre que no s'incrementi la crrega contaminant de l'activitat autoritzada. Segona.- Volums disconformes i fora d'ordenaci. 1. Quan els edificis i installacions construdes amb llicncia amb anterioritat a l'aprovaci Inicial d'aquest POUM, estiguin subjectes, per ra del planejament, a expropiaci, cessi obligatria i gratuta, enderrocament o cessamentde l'edifici, quedaran en situaci de fora d'ordenaci. Aix mateix quedaran en situaci de fora dordenaci aquelles construccions, installacions i usos disconformes amb el planejament urbanstic respecte als quals no sigui possible laplicaci de les mesures de restauraci regulades pel captol II del ttol set de la Llei 2/2002, durbanisme. 2. En els edificis i installacions fora d'ordenaci no s'hi podran realitzar obres de consolidaci, augment de volum, modernitzaci o increment del seu valor d'expropiaci, per si les petites reparacions que exigeixin la salubritat pblica, la seguretat de les persones o la bona conservaci de les dites construccions i installacions. 3. Quan les edificacions existents no sajusten a les determinacions del planejament, per que no quedin en situaci de fora dordenaci, aquestes es consideren en situaci de volum disconforme. 4. En els edificis i installacions amb volum disconforme sautoritzaran totes les obres de consolidaci i canvi ds dacord amb les condicions bsiques que aquest Pla estableix per a cada zona, i si sescau augment de volum. 5. Lautoritzaci o denegaci daugments de volum sobre edificis disconformes es regular pels segents criteris: 1. No sadmetr augment de volum sobre edificis disconformes en els segents casos: a) edificis que la seva disconformitat sigui el tipus dordenaci, perqu no sajusti al que estableix el Pla per la seva zona. b) Edificis que tinguin una superfcie o sostre edificable igual o superior al que permet el Pla a la parcella. 2. En els edificis anteriors a laprovaci del vigent POUM, emparats amb llicncia, amb volum disconforme per que no es trobin en els supsits definits en el punt anterior, podran sollicitar la seva ampliaci sempre que es donin totes i cadascuna de les segents condicions: a) Lampliaci sajusti a les condicions dedificaci de la zona. b) Lampliaci vingui limitada estrictament per la diferncia entre la superfcie o sostre edificable de ledifici, i el mxim perms a la zona del seu emplaament pel vigent POUM. c) Lincrement de volum es destini als usos permesos a la zona. 6. Les obres de rehabilitaci permeses en volums disconformes seran: 1. Actuacions que comportin la consolidaci parcial dels elements estructurals i/o dels fonaments i/o dels tancaments. 2. Actuacions en installacions, equipaments comuns, redistribuci generalitzada despais acabats i obres interiors en habitatges i locals.
Tercera.- Parcelles fora d'ordenaci. 1. En general, les parcelles existents a les diferents zones edificables, de superfcie i/o dimensions inferiors a les que estableixi aquest Pla per a la zona on s'emplacen es consideraran edificables sempre que constin escripturades abans de l'aprovaci de les Normes Subsidiries (18.01.1984) i compleixin les condicions de parcel.laci del planejament anterior. 2. Tamb tindran la consideraci dedificables les parcelles existents, entre daltres construdes, de superfcie o dimensions inferiors a les que estableixi el POUM per a la zona on semplacen, en les que no hi ha possibilitat fsica dobtenir la parcella mnima establerta en aquest POUM i siguin anterior a laprovaci de les Normes Subsidiries (18.01.1984)
DISPOSICIONS FINALS
Primera.A continuaci es relaciona aquelles figures de planejament que el seu contingut continua vigent en tot all que no contradigui les determinacions daquest Pla dOrdenaci Urbana Municipal. En aquest sentit, per qualsevol actuaci, shauran de tenir en compte els diferents planejament vigents, en el benents que en tot all en qu hi hagi contradiccions prevaldr el rang superior. A continuaci es relacionen aquestes figures de planejament aprovades definitivament que queden vigents: Pla Especial de Reforma Interior Carretera de Sant Feliu Pla Especial del Nucli Antic Pla Especial de Protecci del Patrimoni Arquitectnic
ANNEX I : GRFICS
ANNEX 2 : RELACI UGM

ESPCIES ANIMALS (PER 1 PLAA) TRUJA EN CICLE TANCAT TRUJA AMB GARRINS FINS DESLLETAMENT (de 0 a 6 kg) TRUJA AMB GARRINS FINS 20kg TRUJA DE REPOSICI GARRINS DE 6 a 20kg PORC DE 20 a 50kg PORC DE 50 a 100kg PORC DENGREIX DE 20 a 100kg VERRO
UGM 0,96 0,25 0,30 0,14 0,02 0,10 0,14 0,12 0,30
ANNEX 3 : Relaci de masies i habitatges rurals que cal incloure en el catleg al que fa referncia larticle 50.2 del text refs de la llei durbanisme
Codi 1 2 3 4 5 6 7
Nom Ca lArtau Can Roig Cal Gravat Can Balandrich Can Roqu Can Calvet Can Guilla
Veinat Mata 9 Ganix 1 Gai 1 Bruguera 1 Cantallops 1 Mata 1 Creu de Serra 1
Veinat Bruguera 1 Bruguera 2
Codi 4 18
Nom Can Balandrich Mas Mundo
Bruguera 3 Bruguera 3A Bruguera 4 Bruguera 5
28 25 39 49
Mas Xifre Casa Nova del Mas Xifre Can Xaranet Can Roig
Can Balandrich
Gai 2
Bruguera 7 Bruguera 8 Bruguera 9 Bruguera 10
63 77 90 95
Mas Maiensa Can Sureda Can Mantot Can Sarr
14 15
Can Gandol de Baix Can Garsot
Creu de Serra 2 Cantallops 2
102 112 119 127 128
Can Corrius Can Cabanyes Can Xaliu Can Fbregas de Dalt Can Fbregas de Baix
18 19 20 21
Mas Mundo Can Lloren de la Via Can Raurich Can Mametis
Bruguera 2 Pocafarina 2 Ganix 2 Gai 3
Bruguera 15
Bruguera 16
139
Can Nadalet
Bruguera 18 23 Can Pere Petit Creu de Serra 3 Bruguera 19 Bruguera 20 Bruguera 21 Bruguera 22 27 28 29 30 Can Ragolta Mas Xifre Can Guin Can Creu de Po Cantallops 3 Bruguera 3 St. Lloren 3 Pocafarina 3 Bruguera 23 Bruguera 24 Bruguera 25 Bruguera 26 Bruguera 27 32 Can Pata Ganix 4 Bruguera 28 Bruguera 29 34 35 Can Fanals Casa de V. Moreno (finca Coromina) Gai 4 St. Lloren 4 Bruguera 30 Bruguera 31 Bruguera 32 37 38 39 40 Can Tnara Mas Menescal Can Xaranet Can Galceran Cantallops 4 Creu de Serra 4 Bruguera 4 Mata 5 Bruguera 33 Bruguera 34 Bruguera 35 Bruguera 36 Bruguera 37 42 43 44 45 46 47 Cal Viu Restaurant Can Tarr Cal Rei Casa Nova de ca lEstrach Can Gandol de Dalt Can Tarr Cantallops 5 Pocafarina 4 Gai 5 St. Lloren 5 Creu de Serra 5 Pocafarina 5 Bruguera 38 Bruguera 39 Bruguera 40 Bruguera 41 Bruguera 42 Bruguera 43
148 153 156 161 166 173 180 185 191 193 204 207 211 216 220 226 229 237 238 243 248 252 256 260 261 265
Can Guillem Can Planet Can Matal Ca l'Alsineta Can Cristfol Can Xaiet Cal Ganx Can Ros Can Pessetes Can Berns Cal Cisteller Cal Carreter Can Franciac Can Revert Can Carreres Can Ribes Can Massonet Can Palah Can Mass Can Brujats Mas Nou Can Vendrell Can Cana Mira Can Perruca Can Barrera Can Ferran
Bruguera 43A 49 50 Can Roig Can Tibau Bruguera 5 Cantallops 6 Bruguera 44 Bruguera 45 Bruguera 46 52 53 54 55 56 57 58 59 60 61 62 63 64 65 Mol d'en Tarr Can Pijoan Can Gascons Can Font Can Tibau Can Borra Ca la Cristineta o Can Coll Can Gasconell Restaurant Mas Roure Casa Prats Can Prats Mas Maiensa Can Xac Rajoleria Mestres Pocafarina 6 Gai 6 Creu de Serra 6 Ganix 6 Panedes 6 Mata 6 Llobatera 6 Creu de Serra 7 Ganix 7 Mata 7A Mata 7 Bruguera 7 St. Lloren 7 Mata 13 Bruguera 47 Bruguera 48 Bruguera 49 Bruguera 50 Bruguera 51 Bruguera 52 Bruguera 53 Bruguera 54 Bruguera 55 Bruguera 56 Bruguera 57 Bruguera 58 Bruguera 59 Bruguera 60 Bruguera 61 Bruguera 62
266 269 271 272 275 277 279 282 284 285 287 290 292 293 295 296 297 299 300 302
Casa Delfin Turon Can Fonso Cal Guenyo Can Bordas Ca l'Ull Bo o Can Santo Cal Borni Can Cirilo Ca l'Escarola Can Magna Can Marqus Can Negoci Can Modest Marqus Can Blau Can Senalla Can Quitria o Cal Xai Cal Furroi Cal Cisteller Can Xurlet Cal Xurlo Can Paiet
69 70 71
Mol Company Mas Pigrau Can Castells
Creu de Serra 8 Ganix 8 Gai 8
303 304 305 306
Can Planet (runa) Cal Balet Can Rajoler Petit Can Mundo (runa)
Bruguera 69 76 77 Can Bauler de Dalt Can Sureda St. Lloren 8 Bruguera 8 Bruguera 69A Bruguera 69B Bruguera 70 79 80 81 Ca La Santa Can Guardiola Can Ruscalleda (Restaurant ca la Llobatera 9 Ganix 9 Panedes 9 Bruguera 71 Bruguera 72 Bruguera Bruguera Bruguera Bruguera Cantallops 1 86 87 Can Gurns Can Ziu Gai 9 Creu de Serra 9 Cantallops 3 89 90 La Torre Can Mantot St. Lloren 9 Bruguera 9 Cantallops 4 Cantallops 5 Cantallops 6 92 93 Casa Nova de Can Fonellerons Can Fonellerons Ganix 10A Ganix 10 Cantallops 11 Cantallops 2
310 311 309 312 313 314 322 323 324 326 5 15
Les Comes Casa de Mart Casa dAguilar Ca nOliu Can Tanoca Can Rando Cal Sord (runa) Can Pla (runa) Can Pau (runa) Can Bta (runa) Can Roqu Can Garsot
27 37 42 50
Can Ragolta Can Tnara Cal Viu Can Tibau
104
Can Cateura
95 96 97
Can Sarr Can Sagols Can Boira
Bruguera 10 Llobatera 10 a Creu de Serra
Creu de Serra 1 Creu de Serra 2
7 14
Can Guilla Can Gandol de Baix
98 99
Can Salelles Can Xiquet
St. Lloren 10 Gai 11
Creu de Serra 3 Creu de Serra 4 Creu de Serra 5
23 38 46 54 59 69 87 97 108 110
Can Pere Petit Mas Menescal Can Gandol de Dalt Can Gascons Can Gasconell Mol Company Can Ziu Can Boira Can Gallina Can Meri
101 102
Can Manuel Can Corrius
Mata 10 Bruguera 11
Creu de Serra 6 Creu de Serra 7 Creu de Serra 8
104 105 106
Can Cateura Can Mestres Vicens Can Nadal
Cantallops 11 Mata 11 Ganix 11
Creu de Serra 9 Creu de Serra 10 Creu de Serra 11 Creu de Serra 12
108 109 110 111 112
Can Gallina Cal Xarric Can Meri Can Mestres Can Cabanyes
Creu de Serra St. Lloren 11 Creu de Serra Mata 12 Bruguera 12 Creu de Serra Creu de Serra Gai 1 147 195 3 9 21 34 44 53 Can Raset Ca lAlsineta Cal Gravat Can Balandrich Can Mametis Can Fanals Cal Rei Can Pijoan Creu de Serra 14 Creu de Serra 16 123 135 Can Tolibi Can Dobles
115 116 117 118 119 120
Can Romaguera Ca l'Estrach Casa de la Margarita Saura Can Xixa Can Xaliu Can Codolar
Gai 12 Llobatera 13 Llobatera 5 Gai 13 Bruguera 13 St. Lloren 13,
Gai 2 Gai 3 Gai 4 Gai 5 Gai 6
Gai 8 Gai 9 123 Can Tolibi Creu de Serra Gai 11 125 Ca l'Ocell Llobatera 14 Gai 12 Gai 13 127 128 Can Fbregas de Dalt Can Fbregas de Baix Bruguera 14 Bruguera 15 Gai 15
71 86
Can Castells Can Gurns
99 115 118
Can Xiquet Can Romaguera Can Xixa
132
Can Sisonet
Gai 16 131 132 133 134 135 136 137 138 139 Can Sureda Can Sisonet Can Bauler de Baix Cal Rectoret (runa) Can Dobles Can Dard Cal Futral de Gai Can Pinet Can Nadalet St. Lloren 15 Gai 15 Llobatera 15 St. Lloren Creu de Serra St. Lloren 16 Gai 16 Llobatera 16 Bruguera 16 Gai 24 Gai 25 Gai 20 Gai 21 Gai 22 Gai 17
137 142
Cal Futral de Gai Mas Ventura
158 163 223
Can Viuet Ca l'Artau Can Gusts
175 184
Can Vidreres Can Fausilla
141 142
Casa de M. Selis Mas Ventura
Panedes 61 Gai 17 Gai 28 202 203 208 213 215 La Cassasa Casa de les Rodes Ca la Maria Grossa Can Nadalet Can Vinyes
144 145 146 147
Can Coll Can Maim Can Florenci Can Raset
Llobatera 17 Llobatera 18 St. Lloren 18 Creu de Serra
Gai 28A Gai 29 Gai 30 Gai 31
148
Can Guillem
Bruguera 18
Gai 32 Gai 33
170 225 232 235 239 245
Can Pujol Can Merla Can Vicen Can Cisterna Can Pere Petit Can Llebre
150 151 152 153
Can Costur Can Joanillo Mas Boada Can Planet
Panedes 18 St. Lloren 19 Llobatera 19 Bruguera 19
Gai 34 Gai 35 Gai 36 Gai 37
Ganix 1 156 157 158 159 Can Matal Can Buf Can Viuet Can Bonet Bruguera 20 Llobatera 20 Gai 20 Panedes 20 Ganix 4 Ganix 6 Ganix 7 161 162 163 164 165 166 167 168 169 170 Ca l'Alsineta Can Solad (runa) Ca l'Artau Can Vidal de Llobatera Can Miguela Can Cristfol Can Parera Can Gelada La Ruira (runa) Can Pujol Bruguera 21 St. Lloren 21 Gai 21 Llobatera 21 Panedes 21 Bruguera 22 Panedes 22 St. Lloren 22 Llobatera 22 Gai 32 Ganix Ganix Ganix Llobatera 5 Llobatera 6 173 174 175 Can Xaiet Can Palet Ferrer Can Vidreres Bruguera 23 Llobatera 23 Gai 24 Llobatera 9 Ganix 8 Ganix 9 Ganix 10 Ganix 10A Ganix 11 Ganix 2
2 26
Can Roig Can Raurich
32 55 60 70 80 93 92 106
Can Pata Can Font Restaurant Mas Roure Mas Pigrau Can Guardiola Can Fonellerons Casa Nova de Can Can Nadal
321 327 328 117 58
Mol del Xorrec (runa) Can Sitres (runa) Mol d'en Nadal (runa) Casa de la Margarita Saura Ca la Cristineta o Can Coll
79
Ca La Santa
Llobatera 10 a 12 178 Casa Nova de Can Codolar (runa) St. Lloren Llobatera 13 Llobatera 14 180 181 182 Cal Ganx Can Gotarr Casa Nova de Vidal Bruguera 24 St. Lloren 25 Llobatera 25 Llobatera 17 Llobatera 18 184 185 Can Fausilla Can Ros Gai 25 Bruguera 25 Llobatera 19 Llobatera 20 Llobatera 21 187 188 Can Xaliu Can Fuyanet St. Lloren 26 Llobatera 26 Llobatera 22 Llobatera 23 Llobatera 25 Llobatera 26 191 192 193 Can Pessetes Can Bohet Can Berns Bruguera 26 St. Lloren 27 Bruguera 27 Llobatera 27 Llobatera 28 Llobatera 29 Llobatera 15
96 116 125 133
Can Sagols Ca l'Estrach Ca l'Ocell Can Bauler de Baix
144 145 152 157 164 169 174 182 188 197 201 230
Can Coll Can Maim Mas Boada Can Buf Can Vidal de Llobetera La Ruira (runa) Can Palet Ferrer Casa Nova de Vidal Can Fuyanet Mas Sabater Casa Nova den Boada Granja Carb
195 196 197
Ca lAlsineta Can Pijoan Mas Sabater
Creu de Serra Panedes 27 Llobatera 27
198
Cal Rector
Panedes 28
Mata 1
Can Calvet
200 201 202 203 204 205 206 207 208 209 210 211 212 213
Les Planes Casa Nova den Boada La Casassa Casa de les Rodes Cal Cisteller Can Tordera Can Gros Cal Carreter Ca la Maria Grossa Casa de Josep Girons Mas Munn Can Franciac Can Bas Can Nadalet
St. Lloren 28 Llobatera 28 Gai 28 Gai 28A Bruguera 28 Panedes 29 St. Lloren 29 Bruguera 29 Gai 29 Panedes St. Lloren 30 Bruguera 30 Panedes 30 Gai 30 Mata 9 Mata 10 Mata 11 Mata 12 Mata 13 1 101 105 111 65 Ca lArtau Can Manuel Can Mestres Vicens Can Mestres Rajoleria Mestres Mata 5 Mata 6 Mata 7 Mata 7A 40 57 62 61 Can Galceran Can Borra Can Prats Casa Prats
215 216 217 218 219 220 221
Can Vinyes Can Revert Can Xiquet Can Bonet Can Cateura Can Carreres Can Bohera
Gai 31 Bruguera 31 Panedes 31 St. Lloren 31 Panedes 32 Bruguera 32 St. Lloren 32 Panedes 9 81 Can Ruscalleda (Rest. Ca la Panedes 6 56 Can Tibau
223 224 225 226
Can Gusts Cal Soldat Can Merla Can Ribes
Gai 22 Panedes 33 Gai 33 Bruguera 33
Panedes 18
150
Can Costur
Panedes 20 Panedes 21 Panedes 22
159 165 167
Can Bonet Can Miguela Can Parera
228 229 230 231 232
Can Roig Can Massonet Granja Carb Can Cabanyes Can Vicen
St. Lloren 33 Bruguera 34 Llobatera 29 St. Lloren 34 Gai 34 Panedes 27 Panedes 28 196 198 205 Can Pijoan Cal Rector Can Tordera
234
Can Domeneguet
St. Lloren 35
Panedes 29
236 237 238 239 240 241 242 243
Can Costa Can Palah Can Mass Can Pere Petit Can Puig Can Calceta (runes) Can Cabrera Can Brujats
Panedes 35 Bruguera 35 Bruguera 36 Gai 36 St. Lloren 36 Panedes 36 St. Lloren 37 Bruguera 37
217 219 224
Can Xiquet Can Cateura Cal Soldat
Panedes 35 Panedes 36
236 241
Can Costa Can Calceta (runes)
246 254 255 259 262
Can Lloveras Mas Boix Can Matutano (runes) Can Alou Can Bareia
245 246 247
Can Llebre Can Lloveras Banyacroua
Gai 37 Panedes 38 St. Lloren 38
248
Mas Nou
Bruguera 38
267 268 270 273 274 278 280 281 283 286
Casa Nova d'en Lloren Mol d'en Llamb Can Vidal de Panedes Can Llamb Can Cams Can Lloren Can Codolar Can Grau Miquel Casa Nova de Can Codolar Can Balmanya
250 251 252 253 254 255 256
Can Duran Can Cabanyes de Montagut (runes) Can Vendrell Can Crispins Mas Boix Can Matutano (runes) Can Cana Mira
St. Lloren 39A St. Lloren 39B Bruguera 39 St. Lloren 39 Panedes 39 Panedes 40 Bruguera 40
Panedes 45 Panedes 46 Panedes 47 Panedes 48 Panedes 49 Panedes 50 Panedes 51 Panedes 52
259 260 261 262
Can Alou Can Perruca Can Barrera Can Bareia
Panedes 41 Bruguera 41 Bruguera 42 Panedes 42 Panedes 58 276 Can Morat Panedes 55 291 Can Torres
265 266 267 268 269 270 271 272 273 274 275 276 277 278 279 280 281 282 283 284 285 286 287
Can Ferran Casa D. Turon
Bruguera 43 Bruguera 43A Panedes 209 Casa de Josep Girons
Casa Nova d'en Lloren (Masia Sureda) Panedes 43 Mol d'en Llamb Can Fonso Can Vidal de Panedes Cal Guenyo Can Bordas Can Llamb Can Cams Ca l'Ull Bo o Can Santo Can Morat Cal Borni Can Lloren Can Cirilo Can Codolar Can Grau Miquel Ca l'Escarola Casa Nova de Can Codolar Can Magna Can Marqus Can Balmanya Can Negoci Panedes 44 Bruguera 44 Panedes 45 Bruguera 45 Bruguera 46 Panedes 46 Panedes 47 Bruguera 47 Panedes 58 Bruguera 48 Panedes 48 Bruguera 49 Panedes 49 Panedes 50 Bruguera 50 Panedes 51 Bruguera 51 Bruguera 52 Panedes 52 Bruguera 53 St. Lloren 9 St. Lloren 10 St. Lloren 11 St. Lloren 12 St. Lloren 13 i14 89 98 109 113 120 131 136 146 151 La Torre Can Salelles Cal Xarric Can Domnech Can Codolar Can Sureda Can Dard Can Florenci Can Joanillo St. Lloren 7 St. Lloren 8 64 76 Can Xac Can Bauler de Dalt St. Lloren 3 St. Lloren 4 St. Lloren 5 29 35 45 Can Guin Casa de V. Moreno (finca Casa Nova de ca lEstrach Pocafarina 320 Mol d'en Torr (runa) Pocafarina 2 Pocafarina 3 Pocafarina 4 Pocafarina 5 Pocafarina 6 19 30 43 47 52 Can Lloren de la Via Can Creu de Po Restaurant Can Tarr Can Tarr Mol d'en Tarr
290 291 292 293
Can Modest Marqus Can Torres Can Blau Can Senalla
Bruguera 54 Panedes 55 Bruguera 55 Bruguera 56
St. Lloren 15 St. Lloren 16 St. Lloren 18 St. Lloren 19
295 296 297
Can Quitria o Cal Xai Cal Furroi Cal Cisteller
Bruguera 57 Bruguera 58 Bruguera 59
St. Lloren 21 St. Lloren 22
162 168
Can Solad (runa) Can Gelada
299 300
Can Xurlet Cal Xurlo
Bruguera 60 Bruguera 61 St. Lloren 25 St. Lloren 26 181 187 192 200 206 210 218 221 228 231 234 240 242 247 253 250 251 Can Gotarr Can Xaliu Can Bohet Les Planes Can Gros Mas Munn Can Bonet Can Bohera Can Roig Can Cabanyes Can Domeneguet Can Puig Can Cabrera Banyacroua Can Crispins Can Duran Can Cabanyes de Montagut
302 303 304 305 306
Can Paiet Can Planet (runa) Cal Balet Can Rajoler Petit Can Mundo (runa)
Bruguera 62 Bruguera 63 Bruguera 64 Bruguera 65 Bruguera 66
St. Lloren 27 St. Lloren 28 St. Lloren 29 St. Lloren 30 St. Lloren 31 St. Lloren 32 St. Lloren 33
309 310 311 312 313 314
Casa dAguilar Les Comes Casa de Mart Ca nOliu Can Tanoca Can Rando
Bruguera 69B Bruguera 69 Bruguera 69A Bruguera 70 Bruguera 71 Bruguera 72
St. Lloren 34 St. Lloren 35 St. Lloren 36 St. Lloren 37 St. Lloren 38 St. Lloren 39 St. Lloren 39A
316
Plana d'en Rissech (runa)
St. Lloren
St. Lloren 39B
319 320 321 322 323 324 325 326 327 328 329
Castell de Montagut (runa) Mol d'en Torr (runa) Mol del Xorrec (runa) Cal Sord (runa) Can Pla (runa) Can Pau (runa) Can Rusques (runa) Can Bta (runa) Can Sitres (runa) Mol d'en Nadal (runa) Mol damunt (runa)
St. Lloren Pocafarina Ganix Bruguera Bruguera Bruguera St. Lloren Bruguera Ganix Ganix St. Lloren St. Lloren St. Lloren St. Lloren St. Lloren St. Lloren St. Lloren 319 134 178 316 325 329 Castell de Montagut (runa) Cal Rectoret (runa) Casa Nova de Can Codolar Plana den Rissech (runa) Can Rusques (runa) Mol damunt (runa)
ANNEX 4: Relaci dedificacions preexistents destinades a habitatge que no han destar incloses en el catleg de masies al que fa referncia larticle 50.2 del text refs de la llei durbanisme
Codi 8 10 11 12 13 16 17 22 24 25 26 31 33 36 41 51 66 67 68 72 73 74 75 78 82 83 84 85 88 91 94 100 103 107 113 114 121 122 124 126 129 130 140 143 149 154 155 160 171
Nom Can Misria Casa dAntoni Navarro Can Menci La Barrera Casa Nova del Mas Mundo Can Segura Mas Gall Casa de Toledano Can Ruiz Casa Nova del Mas Xifre Casa nova de Can Raurich Casa de P. Gutierrez Casa dAngelina Rib (finca Can Casa dArturo Casa de Pujolar Can Sabater Can Patr Casa de Jorge Casanova El Forn Casa de Jan Marcus Leonards Casa Nova de Ca lArtau Can Mercader Casa Nova de Can Bauler de Dalt Casa de Francisco Lpez Casa de Jorge Estrada Casa de Joaquim Masferrer Can Cant Casa de Francisca Wunnink Casa dAlbert Masferrer Casa Nova d'en Ragolta
Veinat Pocafarina 1 Pocafarina 8 Cantallops 2A Mata 2 Bruguera 2A Creu de Serra St. Lloren 2 Panedes 3 Mata 3 Bruguera 3A Ganix 3 Panedes 60 Sant Lloren 48 Panedes 4 Creu de Serra St. Lloren 6 Gai 7 Panedes 10 Pocafarina 7 Mata 15 Mata 8 Llobatera 8 St. Lloren 8A Panedes 8 Mata 16 Llobatera 9A Pocafarina 9 Mata 17 Llobatera 9B Cantallops 10
Veinat Bruguera 2A Bruguera 6 Bruguera 10A Bruguera 15A Bruguera 17 Bruguera 62A Bruguera 67 Bruguera 68 Cantallops 2A Cantallops 10 Cantallops Creu de Serra 2A Creu de Serra 13 Creu de Serra Gai 7 Gai 10A Gai 14 Gai 15A Gai 18 Gai 23 Gai 23A i B Gai 25A Gai 26 Gai 27 Gai Ganix 3 Ganix 12 Ganix 13 Llobatera 8 Llobatera 9A Llobatera 9B Llobatera 30 Llobatera 31 Llobatera 32 Llobatera 33 Mata 2 Mata 3 Mata 8 Mata 14 Mata 15 Mata 16 Mata 17 Panedes 3 Panedes 4 Panedes 8 Panedes 10 Panedes 11 Panedes 12 Panedes 19
Codi 13 48 94 130 143 301 307 308 11 91 126 16 121 41 66 100 122 129 149 171 107 183 189 194 199 26 317 318 74 83 88 155 214 222 227 12 24 73 124 72 82 85 22 36 78 67 103 114 154
Nom Casa Nova del Mas Mundo Casa Nova de Can Roig Casa Nova de Can Sarra o Casa Casa de Fbregas Can Catrol Can Baldiri o Ca la Bruixa Can Ging Cal Futral Can Menci Casa Nova d'en Ragolta Casa de Rosa Regs Can Segura Can Nuix Casa de Pujolar Can Patr Can Castell El Canyet Casa Nova Vents Can Belluga Can Marull Les Casetes Casa Nova d'en Borra Can Rigau Can Marc Mas Munyit o Can Peric de la Casassa Casa nova de Can Raurich Can Reganyadent Casa de Llus Valle Can Mercader Casa de Joaquim Masferrer Casa dAlbert Masferrer Can Palet Ferrer Nou Can Sol Can Gmez Can Breto la Barrera Can Ruiz Casa Nova de Ca lArtau Casa de Theodorus Jansen Casa de Jan Marcus Leonards Casa de Jorge Estrada Casa de Francisca Wunnink Casa de Toledano Casa dArturo Casa de Francisco Lpez Casa de Jorge Casanova El Castell Casa de Teresa Colell Can Raset
Casa Nova de Can Sarr o Casa Vias Bruguera 10A Can Castell Castell Les Casetes Can Domnech Casa de Teresa Colell Can Nuix El Canyet Casa de Theodorus Jansen Casa de Rosa Regs Casa Nova Vents Casa de Fbregas Casa de Joan Roquer Can Catrol Can Belluga Can Raset Can Palet Ferrer Nou Can Feliu Can Marull Gai 10A Panedes 11 Gai 23A i B St. Lloren 12 Panedes 12 Creu de Serra Gai 14 Mata 14 Cantallops Gai 15A Bruguera 15A Sant Lloren 49 Bruguera 17 Gai 18 Panedes 19 Llobatera 30 St. Lloren 20 Gai 23
172 176 177 179 183 186 189 190 194 199 214 222 227 233 235 244 249 257 258 263 264 288 289 294 298 301 307 308 315 317 318
Can Viadiu Cal Feixinaire Casa de J. Costabella la Rajoleria Casa Nova d'en Borra Casa de Miquel Llins Can Rigau Casa de Miquel Girons Can Marc
St. Lloren 23 St. Lloren 24 Panedes 23 St. Lloren 24A Gai 25A Panedes 25 Gai 26 Panedes 26 Gai 27
Panedes 23 Panedes 24 Panedes 25 Panedes 26 Panedes 30 Panedes 34 Panedes 37 Panedes 53 Panedes 54 Panedes 57 Panedes 59 Panedes 60 Panedes 61 Pocafarina 1 Pocafarina 7 Pocafarina 8 Pocafarina 9 St. Lloren 2 St. Lloren 6 St. Lloren 8A St. Lloren 20 St. Lloren 23 St. Lloren 24 St. Lloren 24A St. Lloren 41 St. Lloren 42 St. Lloren 43 St. Lloren 44 St. Lloren 45 St. Lloren 48 St. Lloren 49
177 315 186 190 212 233 244 288 289 294 298 31 141 8 68 10 84 17 51 75 160 172 176 179 258 263 264 249 257 33 140
Casa de J. Costabella Can Pijoan del Pla o Can Costabella Casa de Miquel Llins Casa de Miquel Girons Can Bas Els Hostalets Mas Llop Cal Ferrer Casa Nova de Can Torres Can Quintana Can Virgili Casa de Pilar Gutierrez Casa de Maria Selis Can Misria El Forn Casa dAntoni Navarro Can Cant Mas Gall Can Sabater Casa Nova de Can Bauler de Dalt Can Feliu Can Viadiu Cal Feixinaire la Rajoleria Casa de Jorge Sanchez Can Roig Casa Nova de Roig Casa de X. Miquel Casa de Josep Vall-llosera Casa dAngelina Rib (Can Cristus) Casa de Joan Roquer
Mas Munyit o Can Peric de la Casassa Gai Can Sol Can Gmez Can Breto Els Hostalets Can Cisterna Mas Llop Casa de X. Miquel Casa de Josep Vall-llosera Casa de Jorge Sanchez Can Roig Casa Nova de Roig Cal Ferrer Casa Nova de Can Torres Can Quintana Can Virgili Can Baldiri o Ca la Bruixa Can Ging Cal Futral Can Pijoan del Pla o Can Costabella Can Reganyadent Casa de Llus Valle Llobatera 31 Llobatera 32 Llobatera 33 Panedes 34 Gai 35 Panedes 37 St.Lloren 44 St. Lloren 45 St. Lloren 41 St. Lloren 33 St. Lloren 43 Panedes 53 Panedes 54 Panedes 57 Panedes 59 Bruguera 62A Bruguera 67 Bruguera 68 Panedes 24 Ganix 12 Ganix 13
ANNEX 5: Relaci dactivitats industrials i comercials al sl no urbanitzable
1. Fabricaci delements dalumini (Hnter Douglas Espaa SA) Carretera de Girona 2. Taller mecnic de vehicles (Emili Roget) Carretera de Girona 3. Exposici de piscines prefabricades, mobiliari i complements de jard (Pilar Sol Costa VISMA-) Carretera de Girona 4. 5. 6. Planta de formig (Formigons Girona) Carretera de Girona Exposici de piscines i complements de jard (Atipic) Carretera de Girona Exposici de vehicles (Joaquim Berns) Carretera de Tossa 7. Indstria txtil (Red Point) Carretera de Caldes. 8. Bodega Ramiro (restauraci) Carretera de Tossa 9. Taller mecnic de vehicles (Gurns) Carretera de Tossa 10. Taller de serralleria mecnica (Aluminis Techmon SC) Carretera de Sant Feliu 11. Fbrica de suro, paper i decoraci (EGBA SA) Carretera de Sant Feliu 12. Fbrica de suro (Balb Prunell Xirgu) Carretera de Panedes 13. Taller de fusteria mecnica, assecadora de fustes i botiga de mobles (Joan Mul) Carretera de Sant Feliu 14. Bar-restaurant (Sopluig) Carretera de Sant Feliu 15. Construcci i muntatge de piscines i filtres daigua (VISMA) Carretera de Sant Feliu. 16. Bar-restaurant (Tinars) Carretera de Sant Feliu 17. Magatzem de fertilitzants i pinsos (VIAS) Carretera de Sant Feliu. 18. Bar-restaurant (Panedes) Carretera de Sant Feliu

Urbanisme Normes

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Urbanisme Normes

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

NORMES URBANSTIQUES PLA DORDENACI URBANISTICA MUNICIPAL - LLAGOSTERA TEXT REFS APROVACI DEFINITIVA

Normes Urbanstiques Pla dOrdenaci Urbanstica Municipal de Llagostera 1

Normes Urbanstiques Pla dOrdenaci Urbanstica Municipal de Llagostera 3

128 129 129 131 132 132 132 132

134 134 134

136 136 137 137 137 138 138 138

153 153 154 154 154

155 155 155

Normes Urbanstiques Pla dOrdenaci Urbanstica Municipal de Llagostera 8

TTOL I. DISPOSICIONS GENERALS

Normes Urbanstiques Pla dOrdenaci Urbanstica Municipal de Llagostera 10

Normes Urbanstiques Pla dOrdenaci Urbanstica Municipal de Llagostera 11

CAPITOL SEGON. EL DESPLEGAMENT DEL PLA.

Normes Urbanstiques Pla dOrdenaci Urbanstica Municipal de Llagostera 12

Normes Urbanstiques Pla dOrdenaci Urbanstica Municipal de Llagostera 13

CAPITOL TERCER. GESTI I EXECUCI DEL PLANEJAMENT.

TTOL II. PARMETRES COMUNS D'ORDENACI I D'S EN SL URB I URBANITZABLE.

Normes Urbanstiques Pla dOrdenaci Urbanstica Municipal de Llagostera 15

CAPITOL SEGON. DEFINICI DELS PARMETRES QUE REGULEN LA PARCELLACI.

Normes Urbanstiques Pla dOrdenaci Urbanstica Municipal de Llagostera 16

Normes Urbanstiques Pla dOrdenaci Urbanstica Municipal de Llagostera 17

CAPITOL TERCER. DEFINICI DELS PARMETRES QUE REGULEN L'EDIFICACI.

Normes Urbanstiques Pla dOrdenaci Urbanstica Municipal de Llagostera 18

Normes Urbanstiques Pla dOrdenaci Urbanstica Municipal de Llagostera 20

Normes Urbanstiques Pla dOrdenaci Urbanstica Municipal de Llagostera 21

els elements de ventilaci i xemeneies, antenes i altres installacions radio-elctriques

Normes Urbanstiques Pla dOrdenaci Urbanstica Municipal de Llagostera 23

Normes Urbanstiques Pla dOrdenaci Urbanstica Municipal de Llagostera 24

Normes Urbanstiques Pla dOrdenaci Urbanstica Municipal de Llagostera 26

SECCI TERCERA. ALINEACI A VIAL

Alada reguladora mxima

Normes Urbanstiques Pla dOrdenaci Urbanstica Municipal de Llagostera 27

SECCI QUARTA. PARMETRES DEDIFICACI ALLADA.

Alada reguladora mxima

Normes Urbanstiques Pla dOrdenaci Urbanstica Municipal de Llagostera 30

CAPITOL QUART. REGULACI D'USOS I ACTIVITAT.

Normes Urbanstiques Pla dOrdenaci Urbanstica Municipal de Llagostera 32

Normes Urbanstiques Pla dOrdenaci Urbanstica Municipal de Llagostera 33

Normes Urbanstiques Pla dOrdenaci Urbanstica Municipal de Llagostera 34

Normes Urbanstiques Pla dOrdenaci Urbanstica Municipal de Llagostera 35

Normes Urbanstiques Pla dOrdenaci Urbanstica Municipal de Llagostera 37

Normes Urbanstiques Pla dOrdenaci Urbanstica Municipal de Llagostera 38

Normes Urbanstiques Pla dOrdenaci Urbanstica Municipal de Llagostera 39

Categoria Primera Segona Tercera Quarta Cinquena

0,07 0,07. Illim.

Illim Illim Illim

densitat de potncia densitat de potncia densitat de potncia

Taula I. Relaci categoria-situaci

Normes Urbanstiques Pla dOrdenaci Urbanstica Municipal de Llagostera 40

Normes Urbanstiques Pla dOrdenaci Urbanstica Municipal de Llagostera 41

Normes Urbanstiques Pla dOrdenaci Urbanstica Municipal de Llagostera 43

TTOL III. RGIM URBANSTIC DEL SL

Normes Urbanstiques Pla dOrdenaci Urbanstica Municipal de Llagostera 44

CAPITOL SEGON. REGULACI I DESENVOLUPAMENT DE SISTEMES.

Normes Urbanstiques Pla dOrdenaci Urbanstica Municipal de Llagostera 45

Normes Urbanstiques Pla dOrdenaci Urbanstica Municipal de Llagostera 46

Normes Urbanstiques Pla dOrdenaci Urbanstica Municipal de Llagostera 47

Normes Urbanstiques Pla dOrdenaci Urbanstica Municipal de Llagostera 48

Normes Urbanstiques Pla dOrdenaci Urbanstica Municipal de Llagostera 49

Normes Urbanstiques Pla dOrdenaci Urbanstica Municipal de Llagostera 50

Normes Urbanstiques Pla dOrdenaci Urbanstica Municipal de Llagostera 51

Normes Urbanstiques Pla dOrdenaci Urbanstica Municipal de Llagostera 52

Normes Urbanstiques Pla dOrdenaci Urbanstica Municipal de Llagostera 53