......................

Iscfs,

. ...................... Preu i de suscripci6: ........................................ ..............................................-:3'50 ples. I'nne i / Rteneu i Torroella de Montgri, 3 3 Abril 1910 Un nirrnero: ;
S

PERIODIC

QUIMZENAL

s-

.................... . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . M ~ n f o l f
L

El problen~ade la nosfra aufonorr~ia no pot sser ms ciar. Au fonomia, el dret a governar-sc;, vol dos elemenfs bdsics: personalifat i capacifat. Sense ells n o pot donar se: es evident. Pero farnb ho s que amb ells no pot negar-se pas si no es vol anar a la misria i a la consunci orga'nica. ' En el cas concref de Cafalunya i p o i negar se la seva exisfencia? La personalifaf de Cafalunya ni cal defensar-la. Catalunya s. Caralu~lya viu. Catalunya mana. No pot negdr-se-li el dref a go que s seu invocanf altres unifafs politiques superiors. S o n encerclament, ms o menys voluntari, en nous elements, no priva pas el fef de sa vida. Fins i essenf ja absolufa 1s seva idenfificaci- que JIO s- caldria reconixer-li el dref a tornar sser. car el probiema de les nacionalifafs s ms psiquic que alfra cosa. T/'oler, sentir, es go que ha de mirarse abans que tof. i en aquesf cas Catalunya s i vol. Perd ili a aix ca; recorrer, Ja seva personalifafjuridica no pot negarse dinfre un ambient de dret. ~ oorganisme f de dref ,pblic no s ms de necessiiafs cessitat implica es, maiors i m&s igui la necessitar eva aparici no que s anterior. que era .per a s elements per a fins , si, un problema a resoldre unions, pero s un problema r quines funcions perf,.quines son les que

pe? afectar-se eirc/rrsivdrnent, tenen que quedar, sota plena lirania, al seu ca'rrec. / aquesf s el cas de Cafalur~ya i ho seria fins en el momcr11de major unificaci dintre l'estaf espa~ryol. Cal doncs delinrifirr, no negar' en block, i menys a nom dc ph fres, unifafs;ni sentiqrrc res no fenen que veuments collec~ius re amb aquelr' prol)lema. L'altre elemen,, 1 1 ' capacitat, fuigja dels limifs de les coses c/c les quals pot parlar hom seriosament. 131 I ~ J pais I com Espanya, on desprbs dv 400 anys de centralisme hi ha encara c*omarques senceres on no hi ha arribar ni la civilitzaci~ romana, pot discurir-se si ('iltill~i~ya est& cspacifada o noper a governar go que s seu? La capacirai dc r:oLrern ha de venir de tres rels: la polificir, l'adn7irristrafi1/ai la facnica. La capacitar pollfica es veu mirant com actua un pobie, co~rrsor^ les eleccions, com h i ha a Espanys que son els homens. arribi al nosrrc ,n/-c111 d'actuaci del pob!e? On .pol sser !'CD(; rsellat ? A Catslunya ? Fa nlasses .arljr~-; que ens van] freure aqrresfa ronja. I (l'l~nmens, pof dir ne res la terra dei Sr. AII)cI? La capacfrafad~~linisfrofiva queda ciais? no ms mirant PI 111ir.ac1ede la nosfra Mancomon;~af. I rlc?la fcnica no ,en parlem. Fz masses illlJ/S que lluifern gzire b sols ditifre d'Espi~l~ya perque ara es pugui parlar. d.aix.0. A nom de qlrc' />o/ negar-se el dref a li? A utonornia? La rad anib q1Jr cs demana s eet.ident. Cal, doncs, tenir c:omfian~aTenim ra,,fenim conscincia 11r:lque volem i fenim mefi. La vicfria s segura. dis d'imposar-110 Amunt-els cors! Ara s Phora!

La vetllada en homenatge a En Pere Rigau

El dia 30 de NiarG I'aAteneu Montgri~va i celebrar l'ac'ie dc homenatge ai llialaguanyat compositor torroeilenc En Pere Rigau (Ba- i rret), Aquest con~sistien una vetilada musical a crrec de I'orquest~a ccMontgrins>i de la secci choral de /'Ateneu. Una gentada immensa acud a rendir tribut al Mestre. Tota la vila s'associi a la rnanifestaci de record i d' anyoratica que se i tributava, ornplenint la sala d' especiacles de gom a gom i aplaudint amb el mes gran fervor i enlusslasrne a mida que els execatants anaven endimani-se en el programa, inlegrat per obres a e l'tlomenatjai. La cobla- ~~Montgrins), executi una col.lecci de sardanes de 10 ilis selecte, que foren molt celebrades. Especialrne!~t la popular i renovadora titolada =LCArc de Sani Pviar:i,, i la premiada e11 un renyidissim concus de Barcelona, obra capdai, al nostre entendre, del nlestre Rigau, l'inspiradissima .Boia de neu.. La secci choral, acompanyada de l'orqucstra, canti la pega a q~latre veus, mfisica de I'hon~enaljati lletra d'En Artur Masriera ~ A d e l la Torroella),. Es una obra Ilarguissima, que reql~ereixun fort estudi, per s cantar-la amb perfecci. Els nostres can~aires, tots ells prctics d'aquest art, posaren de manifest les seves dots, i tenint en compte el nombre redr~idissimd e veus, compliren d'una manera admirable, recoliint al final u n 2 Ilarga ovaci. L'amic Castells, llegi el bel! parlament, que publiquem, quin fot1 escoltat arnb una gran atenci, valguent-li grans aplaudiments. Senyofes i senyors: Seria una deixesa imperdonable, si en es senaquest acte d'homenatge no s'hi deix' tir una veu tan solament, que fes ressaltar els merits i la vala tota del que anem a dedicar bell tribut de recordansa. NO'S concebiria acte d'aquesta mena, sense aqliesta nota, la ms arrnonipsa i la ms apropiada, ja que les paraules quan son fondament sentides, arriben al cor del qui les escolta i fan reviure en la memoria de tots, aquells conceptes, aquelles. idees, aquells pensaments que altres temps ens haviem forjat tot observant les grandeses de ['artista davant les inferioritats, les debilitats de I'home. Inspirant-nos amb aix6 que acabem de manifestar, donarem lectura a u n breu parlament, que h a tocat a tosa altres el menys indicat de tots, endressar-vos en nom de la Co, missi organitzadora. Un dels primers acords que prenguk I'Ateneu aix que va entrar en la vida plena de la seva actuaci fou'tl d'ailar rememorant amb actes 'corn el presen!, la ti~etnoi-ia de t"is aquells fi!ls de Torroella, que treballan! per un art o'per utla ciencia deterininada, populari~zessin llur nom diguificatit alhora el de la vira qlle un dia els va veure nixer. Adems d'aquets homes que han adquirit personalitat propia, ja sia per el cultiu de la tilsica o de les iletres, corln de qualsevoi altre trehhii intelectual; v a r e ~ ndeixar un lioc preferentissirn per a que, sino per ~!osal:res, per- les generacions' venitferes, poguessin fig ~ ~ a s - htots i aquells que pel seu amor a la vila, pel seu desinteii i pel seka aitruisme se haguessin significat. b Pr6 deixem de banda aquestes considera-cions i reanusern el fil coinel~sat en les primeres paraules .d1aquest breu parlanleni a la niernoria del malaguanyat Mestre i fecond cornpositor de sardsnes En Pere Rigau, CGbegut vulgarment per en Peret Barretd; i que Torroeili per iniciativa de I' Atene~t dedica aquest acte, com a tribut d'admiraci i de afectuosa recordansa. Molt fresca es encara a la lnemoria de tots, els mereixements i la vala d'en Riga~: com conipositor, col11 a director i sobletot com a fl~lviolaire. Tenia u n dolilini tant gran de &quest instrument, que com diu niolt be el mestre Soler de La Bisbal en I'article q i ~ e publica avui E ~ ~ o P cquatl I ~ el w sentien per les piasses els deixava parats, iallnent semblava un rossinyol.. . No hi ha pas hagut per ara qui pogus igualar-lo i sers molt dificil que en vegem un altre, puig es pot dir q:te mori guardantse el secret d'aquelles tonades nascudes ai bosc i feles reviure. pe; ell er, les seves sardanes. A tat punt arribava el seu domini. que un any per la festa major de Torroelta (vosall tres ho sabeu millor que jo) va 'tocar una sarda~.a obligada arnb nn fluviol a cada m i i fent-10s sonar els dos a m b urla afinaci i una claretat verdaderament encantadora. Aix6 li valia no pocs aplaudiments, consideracions i estima. Cal fer constar doncs, gue En Pere Rigau ha sigut indiscutiblement 'el rei dels flu40laires. Mort ell, la sardana va perdre hquells

'

matisos tan tipics i paslorils, que nicament ell sabia donar-li. Col11 a director d'orquestra, era ms que un nom un prestigi. Hdvia dirigit llargues te~nporades de S;ar cuela amb verdadera maestria. Els ~ ~ i a t e i x o cbmics s vinguts de Barcelona emprendats de la seva batuta, el tenien no com a un music experl de poble, 31116 com a un perfecte director amb aires propis, i detalls sinlilars als que dona als genis musicals la gran escola Italiana. UII sol fet volelri recollir que vingui a colroborar les a_nleriors manifestacions. Cn una de les te~nporadesde ;arc;uela baix la direccib dei notable actor Massanes, va popularitzar-se una cobla adaptada a la ~nnsica de la celebrada Garquela .El Guitarrico*, eo la qual se feia elogis d4EnBarretb. H a v ~ ap ~ o b a t lo que valia dirigint chors de es la banda del gran persona.1 i a l g ~ ~ n vegades regime~ttde Girona, amb niotiu d'haver pres part eri alguns festivals celebrats aqui a Tolroella. Adems, tots els airnatils d'aquesl art dolcissi~ili constructiu del bell cantar; que aquesta ni! faran serilir les delicies de les seves vells ager olanades, son testinionis vius de les seves dots com a mestre director, puix havien cantat diferenles voltes sota la seva ferma batuta. 1 per ltim, dirigint I'orquestra Montgrins que fins que mori actu de capdevanter, ning ignora la tasca lneritissima que realilz; els xits assolits, les ovacions merescudes tan per ell corn per I'orquestra. Flns els directors de les deniks cobles de I'Ernpord l i oferiren per deferrncia el prinier lloc, si algulla vegada s'havia d'interpletar algu~la pessa illllsical entre totes juntes. Coin a director era uoncs, en Riga~i,u n artista, thnt pe: la seva precisi6 i energia com per la gran segureta! I elegucia. A m b la seva n ~ o r tI'orqaestra *EIS Mont. g r i n s ~i el chor .El M o ~ t g r que i ~ ell va fundar, perderen un bon rnest~ei un gran director. I d'En Rigau compositor. cqnl a inspiracib, com a sentirne~t i com a delicadesa, no trobarien1 pas paraules per a fer-ne Irel.logi qlle es mereix. Esiudiat i posat a proba en diferents certalnens i festes m nu sic als, no tan so!s de I'er~contrada sin en especiai de la capital catalana, no tenirn lnes que retnetre'ns als textos pr~blicatsen diferents peridics i re. vistes de la seva Cpoca. Vegis lo que digu ]'any 1907 ia revista musical ~Scherzando*: eusaqui un nom que no es pas desconee ning ",que s'interessi amb el movisical de nostre renaixement.

El director dels ~Montgrinsa es d'aquells m ~ ~ s i que c s c o r ~ ~ p e n ~ r rde a l sI'anima del poble saben fer-se pol)ltlars i 's formen una celebritat ben adquirid;~ sensa esforsar-se, a copia de sinceritat i senzillesa. En Rigau es music per temperament; a 11 anys tocava a I'orqucstra i a 15 era ja director. Es un deis musics 1116sfervorosos que nosaltres coneixem car passa de 500 sardanes que te escrites i entre elles les famoses ~L'ar c de S. Alarli* i *Remor de petonsa. El treball immens que ilixb representa no ha sigut obstacle per a que cornposs obres d e concert i rnolres peces c h o r a l s ~ Gai tenir en co111i)te I'irnportancia del seu nollibre de producc~o~ls. Segons aquesta revista, passen de 500 les sardanes que escrigu sellse contar-h~cls ballables, les marxes fr~ebres i passos-il~~bles; i adems algunes peces de concert i clc serenata. Un detall ben digne de n~encib,t:s el de que, quan el gran mestre de la rilllslca espanyola En Torms Bretn escrigu6 I4ol>el.a~ G a r i n va ~ , demanar cants p o p ~ ~ l ade r s la tera n'En Rigau alg11111s ra. Aquest va eov~;~r-!i els de la seva sardadel Mo~~igrin. na <<Records Qui coneix la g~; \ I ) obra del mestre Breton, havia reconegut i11gu11niotiu, alg~lna nota amb flaire de ronlii~~j, la flor que'ns perfuma els aires que baixen de muntanya, Al mo:'ir eo Pelet, com els amics I'anon~enaven, deix5 d'existir LIII gran productor i pe~feccionadorde Iil da115a catalana. Ja mai mes Catalu!~yaporlr5 ot~lidaral cantaire de la r i ~ ~ ~ spop~ilIl; ica ;\I sacerdot de una de les virtuts s del nostre mes belies i nies s i ~ ~ c c r e poble; de la danc;;~ catalana: La mes I)clla de les darlces que's fa11 i es desfan. Pei. aix6 tots els ;lnys en I'aplec de la sardana, festa qlre celebra Barcelona anjb ia colaboraci6 de les I J I L : ~~er~~)inenildes cobles, no deixa d'execntiiirs- l l i alg~!nade les composiciorls d'En R I ~ ~ I I . Heus'aq~li el n~illortribut de recordan~a.
:

Per ltim de11 csl~~diar-se I'honienatjat baix organitzador. un altre aspecte: com espe~it Com sabeu Iols, va fl~ndarla societat choal <<El Montgriu cluc actua amb molta constncia tan coin ell la pog116dirigir. Tots els anys organitzava caramelles i estudiantines, alg~rnestan celehlades i originals corn la del ~Vaiz burlesco~ylle arrivi5 a fer algunes exs Enseny chors cursions a d i f e r r ~ ~ tpobles. *

infantils, tasca dificil i de molta paciencia, pro que desperta denlostracions de grarr afecte per una obra tan s i ~ n p t ~ cia carinyosa. Ade~nks col.laboraba com aficionat dramat~c, en gaireb Iotes les companyies .que passaven per nostre escenari i no hi havir? festa, especracle, ni fesl~val gran o petit, que no h~ contribus a la mida del seu esforc i del sews entuslasmes. , Tor;oeIIa arnb la seva molt va perdre un home prcric i de inicidlives, ur! esperit alrament organirzador i un gran eieo~ent colect~u. Descansi erl pau ei gran artista i bo11 !orroellenc, i sigui aquest acte a rlls de I'honienatge que tenia ~aerescu!,la f e r ~ n a n ~ dels a seus fruits lnrralt de I'dvenir. He alt. fGrans

benfactora i com remerciem als dignes representants, que han apadrinat la millora, per sa seva activitat i el seu bon zel.
9

**

Es probable que ia setmafia entrant estiguija instalada la central telef6nica que segurament estar6 situada a casa d e les germanes Reixach. Amb I'instal'lacili que correspot~d~.i a un magnific plan, tind~em co1nunicaci6 dir ecte amb Girona, Eig~leres,Palan~bs i LIIIS vint pobles de la comarca. jutjis per tant, de I'importncia de la mateixa.

aplausos foren prodigats pel priblic a nostre bon amic.)

Avans de tancar aquesta ressenya debem Ajuntarnen t fer coiistar el nostre agraiment als !liesires de Sessid de 2 de A4arg msica que envieren, junt amb la seva sdnessi6 el treball literari p~!blicaren I'lr~mno!r,Se ceiebra sessi extrao~dioaria que t per bre d' Emgaosl6n, a I' orquestla ~ S o i ~ t -objecte a clasificacib dels nioTos del ;egrinsn, als chor~stes, i en espec~al a nostre bon amic En Joaquirn Vallespi, t~eballador iniati- empla$ d' enguany i revissi6 d' excepcins i gable que no ha regatejat cap esforq ins a exencias dels tres anys antel iors. veure realitzat aquest jr~stissiln homenatge; Dia 6 de Mars i a tots aqueiis que ens han prestar apoi o S' apro.va 1' ordinaria allterior i I' extraorens han aconapanyai amb la simpatia que's dinaria del dia 2. mereix un fet que enlaira i dignifica. Per a declarar en els expedients d' exepM E B H M , cib del corrent any i revises anteriors se nomena a D. Vicens Cli~netlti D. Genis Ferrer Una gran millora pares dels tnot;os nmeros 18'i 23 del sorleig d EL T E L ~ F O N A TORROELLA h q ~ l e s tany, i s' assenyala els dies 12 i 13 tesdel corrent per a rebrer les infor~riacions tificals en la Secretaria de! Ajuntament; I per Seil~bla que ser un fet dintre de breu a declarar ell I' expedient d' absencia per temps, 1'ins:alaci del telfor? a Tolroella pe: la Mancomunitat de Catalunya. n~s de 10 anys de Joan C a s s i Valls, germ El servei telef6nic era fins ara deficienlis- de! moqo dei corrent alljr se nomena a Joan si111 i no podia esser d'altra manera no explo- Marea i Seoasti Serra per creurer I'Ajuntant-lo urla companyia poderosa o una instituci prou ben organitzada pera atendre de- tameni haber !IOC a ins!ruir dit expedient. S' acorda quedar enterat de la compte del gudament al servei. Dipositari de 1' Ajuntament referent als inI consti que al parlar d'aquestes deficiencies no'ns referim per res a nosire bo:^ arnic gresos i pagos verificats durant el lnes de D. Vicens Folgado que era 'encarrega! dei febrer ltim important la suma d e 2146'39 i servei a Torroella. 1109'47 ptes. respectivament. i- Avui se troba ja entre nosaltres el distingit A proposta de ia Comissi6 de Foment se engir~yerD. Modest Nieto per a fer els treacorda concedir perms a D. Joaquim Trill balls d1instalaci6. I dintre de poc !emps podrem comptar amb un rpit mitja de comuni- per a colocar una biscula, amb arreglo al plano\ presentat i demes condicibns geneiah escaci que se deia indispensable. tablertes. No cal dir quant ens felicitem de la nova, A proposta de la Comissi6 d6 Hisenda se Com agraim a la Mancomunitat de Catalunya que fassi arrivar a nosaltres la seva acci6 acorda modificar la condici6 1.' del piec per
'

a la sabasta del enllumenat p~iblic del barri

del Estirfit per mitj -de 1' electricitat, establint que la duraci del mateix sigui de. deu anys. Sessi de 13 de Mars S' aprova I' acta de la sessi anterior. S' aiorda que la Comissi de Foment examini els locals destinats a pres i alberg de pobres, i proposi les obres necesaries a practicar-hi per estar eu condicins d' utilizar-10s. S' acorda sl~baslar eis productes qual I' Ajuntament t acordat realit-zar com aprofitaments forestals en la sessi de 18 de febrer lillim, nomenant-se cornissionals als senyors Vias i Roig comu~iicant-se 1' acord a la Que'-iatura de Morits del Dislricte. La Presidencia diu que la Cornissi dk Foment va anar a \ Estzr[it per exanlinar i diciaminar les it~stancies.dels senyors Vintro i Dalfb d e ~ n a ~ ~perms a ~ i t per a fer obres, haben! acordat la Comissi.senyalar al pri~iier la i i n e a ' p e r l a part del c a r r e r de Ter Vell de 24 pams d' a~ilple i per la part del carrer de la Marina un alnple de 8 tnet:es seguint les linies de es cases ja conslruides; respecte al Sr. Dalf no pot de n i o ~ n e ~ la~Comissi t dictaminar per marcar-li un dato que considera precis, referent a la propietat del terreny que se p:ei construir; aderns la Colnissi6 va enterar-se del estat la~i~entable del carrer de Sta. Agna de dit barri proposant I' arregio del mateix. La Corporaci aprova la li~lea senyakda al Sr. Vintl.6, 'acorda qnedar enterat a lo proposa! respecte ni Sr. Dalf i proposar . . . a la Coinissi6 de Foment exanlini les obres a . . fer per a I' arreglo de dit carrer, confecionant el presupost de gastos per a presentar40 a 1' aprobaci del Aj~~ntament. S' acorda passi a la Cornissib d q i s e n d a per estilal, llna instancia dels seriyors Mercader i Gtspert demanant a I' Ajuntament els hi t de 6677'75 ptes. que els hi ressos devellgats.
'

S: acorda snbastar el servei d' enllumenat pblic electric del barri del Estartit senyalantes 011zeper a celebrar S' aprova un compte de 76'05 ptes. per jornalo invertits en rebaisar el carrer de.Pi i Mar-

Sessid de 27 ric Mars

S aprova I' acte de la H L ' S S ~ anterior. S e concedeix perms a 1). Pere Gali per esarenyer l i porta d' e~iir:~ds de \a seva casa
S' acorda la subasla de les obres pera cobrir ei troc; de regarjiu collll,rs entre 61s Carrers Major i Hospitai se~lyal;lot-se el dia 15 de abril a les 11 i mitja pcr a celebrar-.la. . S aprova11 P!S a c o ~ d s I I ~ IA j ~ ~ t ~ t a l nd ee rl ~st ? , & Gener I=ebrrr i'11i1ns. A proposta d e ia Corrrissi6 de Fonlent s e cerisedeix perms a C. N;II.CS~e.rnatallada per derribar i reciificar L I I I ; I part de la pared

'

Sessid de 3 d' A bri1

S' aprava I' acta de la sessi6 anterior. Se dona compte de dos oficis del Sr. Mundet cor~cessionaride I'er~ll~il~~enat pblic manifesta~~ en t el ler. que I'i~~slalacib dels pocs t fanals que faltava elnpaln~arha q ~ ~ e d aacabada; i en el 2611. que cstA d'acord amb la plrroga acordada per I'Aj~~~ltament per lot 14anyeo cut.s del servei de I'enliumenat phblic d'aqu'esta vila, f?ot coilslar que I'instalaci se troba en estat tan rlcficient que es imsi. no possible prosseguir el: soll f~locio~iament se procedeix desseguidit a lloa separaci, es-. i c la i bolla llum de l'enllusent en p e ~ j ~ ~ dde menat pblic, acordant-sc q ~ ~ e d aenteral r i nt a reparar 1' iiistalacid s' acordarfi
,

a! Sr. Roig per a assistir a nom t a les s ~ ~ \ , l l a s tde e s Ienllumenat pblic de I'Estarii! i obies del regadiu, I 15 de I'actual a les
S'acorda passi a la Co11iissi6de Foment la insthncia de D. Pere Massaguer Rigau demanant permis per a const~lrirulla paret de tanca i un portal d'entrada en l i ~ n iEst t de la serer de Sta. Agna del barri del
.
.

celebra sessi extraordinaria d e segonvocatoria que t per objecte la clasifihltilna o firial de mopos. Sessi de 20 de Mars inaria anterior i aprova i

S e dona compte d'un ofici del Governador Militar d e la provincia manifestant q u e el Capit General de la Regi6 li va ordenar fes les gestions necessries per a que puguin utilitzar corn camp eventual d e tir i instrucci6 les tropes de les guarnicions de la provincia, la part d e muntanya gran compresa en el terme de Torroella; exposant la manera en q u e se projecta utilitzar dit camp. S e projecta utilitzar el camp solament des de lef. de juny a iiltirn d e Novembre, cada any, ocupant-10 les forces d'infantelia fins el 15 dC0ctubre i el resto del temps les d'artilleria. Les forces de ambdues armes per~naneixeransempre acanipades a la muntanya i baixaran a la vila els diumenges i dies de festa per anar a missa i tenir algn rato dsesbarjo. Les forces d'infanteria sern les que guarneixen Girona, Figueras i Olot i se rellevaran setmanalment, no apa~npantper lo tant d'ordi~rari ms que 3 oficials, 100 homes i 4 animals, o 5 oficials, 148 homes i 20 animals quan hi hagi alguna Con~panyiad'ametralladores. El cos dlIntelldencia estab!ir amb anticipaci el campament de tendes, i per lo tant no s'originar a la vila ms allotja~nents q u e els dels pocs individus d'aquest cos durant un o dos dies al arribar i al reiirar-se. Les hores dels exercicis d e tiro sern de 7 a 11 i d e 15 a 19 simultaneijats arub altres exercicis tactics o de fortificaci de cap perill. Explicades les a n t e r ~ o r sbases demana s e l i digui la seva aceptaci6 u observacions a n'els punts concrets segents. ler. Si pot el Municipi qae actl- alm ment usufructua la part d e Muntanya Gran compresa a n'aquest terme municipal, cedir l'usdeiruit al ram de guerra, per eis efectes de tir d e guerra i instrucci6 excluss~vamentdesde ler. de Juny a ltim de novembre. 26n. Si podr efectuar el silrninistre diari durant aquests sis mesos, previ concer; a m b el quefe d'lntendencia, d'unes 100 a 150 raccions de pa, 4 a 20 palla i cibada que podrn arribar a 80 quan hi hagi I'artilleria, aixis com la llenya necessaria per courer els rznxos. 3er. Si hi haura en lloc no molt apartat atguna font de la q u e puguin treurer diaria-

ment dos o tres ecarricubas= d'aigua potable. 4t. Si ei corners de la vila podri-tenir e l s abasteixe~nentsnecessaris per a efectuar la compra diaria per eixa f o r ~ aco~nprenent en ella de 2 0 a 30 kilos de carn. 5t; Si a la vila podria nospitalitzar-se algun soldat que's poss malalt, no excedint el cost de la quantiiat actualment autoritzadaper a IiHospital Civil Militar de Figueras. 61. Si el metje titular podria cuidar-se d e I' assistencia facultativa de la forqa en les condicions acostumades per els metjes civils que assisteixen als destacaments. 7 Si podr anar la forqa a missa a alguna iglesia d e la vi1.a els dies d e precepte. 8. Si el propietari d e la T o r r e Ponsa i del carni d' accs a la. mateixa, que 's creu que sera el d' us ms convenient, per establir el campa!nent entre bn i d o s kilometres al Oest de la mateixa, concediria autoritzaci per transitar per la mateixa els carros i artilleria. S'acorda contesta; aquets punts e n , l a fornia segent: Al primer: Que 1'~juntamentno tC ;nconverrient en cedir I'us de la monta'nya per els efictes indicats. t hi Al seg6n: Que creu 1' A j ~ ~ n t a m e nno llauri cap inc0nvenien.t per a efectuar el suministre diari durant sis ~ n e s o s de les raccions d e pa,, palla, cibadz i llenya q u e 's detaller.. Al tercer: Que hi ha una iont de la qual podi5 treure's diarizmeni I'aigua potable que se deinana. Al quart: Que el corners podr tenir els abasteixements r~ececsaris per a efectuar la comprr; diaria. Al quint: Que podr hospitaliizar-se si a!gn soldat s e posa malalt. Al sext: Q u e I'assistencia facultativa d e la forsa podr fer-se en les condicions acostumades per els metges civils. Al septim: Que la forsa podr anar a missa a I'esglesia parroquial d'aquesla vila. En quztlt al 8." s e delega a la Presidencia i al Sr. Frou consegueixin del propietari de l a Torre Ponsa I4autoritzaci6 que's demanaacordant-se comunicar aquest acord, al Sr, ~ ~ b e r n a d o r ~ i l idtea r Girona.

Avi6.-Quinzenalment passa per damunt d e nostra vila un avi6 que com es natural desperta la curiositat de la gent per a poguerlo veure. Els carrers s'animen per un moment, I sobretot les noies corren i xisclen corn si amb aquelles expansions d'entussiasme creiessen atrapar-10. . D e P u n ~ B o n s . - E I dia 3 del present mori, en nostra vila, als 18 anys, el jove Joan Guilla., met, germ de nostra estimat consoci Genis. Era el d~funt un x ~ c o tde molt bons sentiments i per lo tant disfrutava d e grans simpaties, no solament entr' els seus companys sin6 que ~ i la sort de cotamb entre tothom q ~ tingu -,i~eixer i tractar-lo. Ulla bona prova.de lo que diem, fou la grandiosa n~anifestaci de dol que I'aco~npanyiamb la ms sentida demostraci de sentiment, fins a la seva ltima estada. Descansi en pau l'ioforlunat Joan, i rebi la seva falnilia el nostre sentit psam, que Deu fassi que serveixi de petit c o r ~ ~ en o i la grandiosa desgracia que'ls apena. A Bt~enos Aires, ha mort el nostre ompat~ ici D. l o a q ~ ~ iPijoan, m el qual havia d q ~ ~ i runa i t envejable posici6 deguda la seva bor-iositat i aptituts cornercials. La seva t ha sigut sentidissin~aa Torroella on se reciava molt. A sa familia transmetem la xpressi6 de nostre PI-egncondol. - A Sarri2 ha mort cristianalnent I'i!:lusre poelessa i escliptora catalana D.a Dolors h ~ i s e r d Vda. , de MaciA, mare poiiiica del sident de la hZa~~comunitat Catalana, ser Puig i Cadafalch. mb la seva li~ortperd Catalunya una de dames que millor encarnava el tipus de la ideal i clissica de nostra terra. La sei$onserda juntavaen sa persona, amb 6s acrisolades virtuts cristianes, una slida cultura, neta de tota afectaci i ia - esc~:ll en el que ensdpegl;en ones de.lletres- a l'ense~nps que un ial tan distingit com senzill. si en pau tan virtuosa dama i rebi familia nostre m6s sentit pbam. estat a Torroella, el sabi o Massb, el conegut far. .

macutic D. Enric Vintr6 i r l cultissim farmact~tic militar D. Joan Pelicol. A tots ells, molt aprecia16 n111ics nostres la ms cordial salutaci6.

F5bsica de formatges.-S'ha montat en una casa del carrer 1najo1 una f b ~ i c a de forlnafges i manteques. Ja fit alglrns dies-que ve treballant segons se'ns d ~ u amb molt bon 6x1t. Desitgem que's co!~so!~il~ aquesta nova industria en benefici de la vil^ i d e I'ernpresa.
ArrPvada.-Amb o~oliude la vaga general son 111o1ts els alnics n o s t ~ e sque han vingut de la capira! on resitlr~~xer~, per a passar aquests dies de perill i de negl~it, al reps 1116sagrad6s que ~nai, d e lloslla vila; A tots ells e!s donem la I)envioguda.

b h s a vaga general i8 T o s r o e l 1 a . - A Torroella se noiarei: t a r ~ ~ tels ~ c ' efectes : de ia vaga general qrle ha pret~c~lpat aquests ciies a. L'opini catalana. Algilns obrers vagaren tf:~rantun dia per a mostrar sa solidarilat anll) sos companys de Barcelona. Cal observar i~cluiq1le malgrat els e s f o ~ o de s I'auto:itat, la v ; ~ g de ~ paletes coniina sense sol~~cionar. Aixis els mestres de casa perllonguen !a seva ;~ccitut que per altres obre~s se redueix al vagitr d'un dia. C a s a m e n t . - D i e s pirssits contragu mat r i ~ n o ~el l i chofrr de !'r~d!~1ir1ist1aci6 N'Antn Corneili amb !a simpit~cn darnisei-la Na Teresa Preus. Desitgem al nou mall ioioni un interminable lluna de mei.
Gasn&s.-Hern rebllt uns bells carnets ario~~ciaciors de I'Orqr~cslra ~1Montgrins,, i editats a 161imprerntaRibaisde Palafrugell.
-

A ~ 2 PERE n GWSTEbbS d e la Blaca, han rebut ulr c ~ l e n s assortit d e camises, corbates, colls, punys L mocadors. GRANS NOVETATS en m i t j o n s
i mitxr!s.

ESPEGIAlrlTAT en
m a n t e l I l n e s de tots preus. T e i x i t s , percals, wixlns,

pfquBs, utc. etc.

passats se cali foc a les Dunes destruint-se alguns milers de pins. No cal dir si sentim que el descuit d'un irnprudent hagi pogut ocasionar un greu perjudici que podria devenir surnament greu en alguna ocasib si es repetia.

lncendi a les Dunes.-Dies

Per a les prbxirnes quaranta hores predicara a Torroella el r e n h e n a t orador sagrat Dr. D. Frederic Dalmau, caledrtic de I'lnstitut de Girona, ben apreciat a Torroella. que decididament dinSoldats.--Sembla tre poc temps, tindrem la visita de forces d e I'exkrcit que vindran a fer exercicis de tir en nostra muntanya.

Gine nou.--Se6ns assegura que hi ha el

prop6sit de c o ~ ~ s t r u iun r gran !eatre per a Cinematograf i altres espectacles, quin reullir les mellors condicions d'h~gienei confort.
-

bes escoles.-L6Ajuntanlent ha pressupostat 15.000 pessetes per a cornensar ben aviat les noves escoles. Felicite111de lot cor a nostre: representants per aquesta decissi de la qual ens ocuparem extensament ben aviat, car la nova per sa importnciaj mereix altres horiors que'ls d'un lleuger solt de C I nica.

El f e m p ~ . - C o n t i o ~ j ael ternps amb Llna variabilitat prpia del veleidos mes de nials. En poc temps hem tingut tramontana, ca)or, una lleugera pl~rja amb acompanyament de pedra i trons etc., etc.
pompa el septenari dels Dolors.

Plll G o n c u ~ s d' Hist6sBa de GataI[uny~.-L'Associacib Protectora de I'Ensen y a n ~ aCatalana, que t per missi treballar pel desvetllament de la nostra coflscincia patri6lica, convoca als nois i noies catalans al VI1 Concurs Nacional d4Historiade Catalunya, que tindr lloc aquesta vegada a la ciufat de Tarragona els dies de la Pasqua Granada 8 i 9 de Tuny de 1919. El Consell Directiu de la Protec!ora, seg~iintla norma que va imposar-se ja en I'any 1914 d + celebrar els concursos d1Hlst6ria alternativan~enta Barcelona i en altres llocs de Caialunya, i tenint en compte qtle va celeb a r - s e en aquesta d a r r e r a n ~ e ~esmentada ~t capital el de !'any 1918, ha disposat que el propvinent tingui lloc a la ciutat de Tarragona.
P P

Re'i@ioses*S'ha

a m b gran Imp. de P. Ribas.-Palafrugell.-T&fon

362

Representant a Torroella : Eduard Vinyas, Carrer de Sant Agust

TOPES LES GRAMS

CREACIONS D' AQUEIXA

FAMOSA COBLA ESTAM E M -

PRESIORADES EN

DisCS

DE LA

REPUTADA

MARCA