ARBRES FRUITERS Albercoquer (Prunus armeniaca L.) Fruiter caducifoli de port mitj. s autofrtil. Condicions ambientals: clima i sl.

Per donar una bona fructificaci fora aire, llum i calor. Sha de plantar sempre en emplaaments assolellats , orientats a lest o al sud. Quan es cultiva al camp prefereix les posicions elevades i les terres en pendent. Floraci i fructificaci entre febrer i mar, i poden perjudicar-lo les gelades tardanes, tant en els brots nous com en els que ja tenen 2-3 anys. Els terrenys no cal que siguin molt frtils, per prefereix sls temperats, arenosos i permeables. A les terres argiloses, compactes, humides i fredes, est molt afectat pel mal de la goma. Cal regar-lo abundantment. Multiplicaci. Es planta directament de llavor en el sl definitiu a la tardor, per tenir plantes altes i desplegades. Com a portaempelts sutilitzen: el peu franc dalbercoquer quan es donen les condicions ambientals que aquesta espcie requereix; el presseguer per les mateixes indicacions que el franc (fructifica ms aviat, per s menys resistent al fred i propens a trencar-se lempelt); lametller es planta en sls profunds i secs i climes calents, i la prunera en terres molt frtils, humides o fredes. Poda i formes. A ple i camp i en posicions assolellades es prefereixen les formes altes, a mitj i a tot vent (1,20-2 metres de tronc), que sobtenen deixant crixer lliurement els arbres i desprs controlant el brancatge per mitj duna o dues podes de neteja anuals. A les plantacions i a les hortes pot donar ms resultat la forma de vas: desprs de la poda de formaci, que ha de quedar enllestida entre el tercer i quart any, noms caldr podar-lo per renovar-ne les branques i evitar que sallunyin de la capada. s molt important aclarir les branques de fruit.

Ametller (Amygdalus communis L., Prunus dulcis) Arbre caducifoli de port i dimensions variables, segons varietats i tcniques de cultiu. Tronc rarament recte i branques velles sn de tonalitat fosca amb lescora rugosa, mentre que els brots joves sn llisos de color que va del verd clar al marr rogenc. Les fulles, estretes i allargades en les varietats mediterrnies, apareixen desprs de les flors. Les flors sn hermafrodites, per t una espcie autoestril, que requereix el pollen duna altra varietat perqu es produeixi una bona fecundaci.

Condicions ambientals. Pot vegetar en gaireb tot tipus de clima, per noms fructifica i madura a les comarques de clima sec, clides o temperades. No suporta les gelades quan sacosta el moment de florir, i en els indrets on hi ha glaades freqents tardanes a la primavera cal orientar els arbres de cara a nord, per tal que la floraci tingui lloc de manera retardada. Necessita emplaaments airejats, cal descartar els fondals humits o boirosos. Prefereix els sls calcaris, lleugers, profunds i secs, i sadapta tamb als pedregosos, silicis o grantics. A les terres argiloses i humides, de subsl impermeable, es cria amb dificultat. Multiplicaci. Per llavor o per empelt. Per plantar de llavor en el lloc triat, cal plantar dues o tres ametlles a la primavera i aclarir les plantes quan han nascut, deixant noms la ms viable. En general, lametller plantat de llavor no conserva gaireb cap de les caracterstiques de larbre originari, i es fa servir de patr per empeltar la varietat. Poda i formes. Les formes que ms convenen a lametller sn a tot vent en el camp (1,50-1,80 metres de tronc), i a mig vent a les hortes i a les vores de les vinyes (1,20-1,30 metres). La poda de formaci segueix la forma ja natural de larbre, ja de per si bastant simtrica i equilibrada. Durant la poda de manteniment cal despuntar i aclarir les branques llenyoses a 25-30 cm de llargada i deixar les laterals que surten de les branques a uns 30 cm de separaci. Les branques joves es despunten a partir del segon o tercer any per sobre dun grup de dues o tres gemmes de les quals almenys una ha de ser de fusta. s preferible la poda en verd per evitar el mal de la goma.

Avellaner (Corylus avellana o C. Maxima) Arbust monoic: flors femenines i masculines separades en el mateix arbre. s autofrtil. Condicions ambientals. Creixen b a ple sol o en lloc lleugerament ombrejat. Creixeran, per no fructificaran b, en zones molt ombrvoles. Toleren un ampli ventall de sls sempre que estiguin ben drenats i tinguin un pH entre 6,7 i 7,5. Prefereixen llocs lleugers i arenosos, ja que en sls massa frtils tendeixen a produir un desenvolupament excessiu. Multiplicaci. Cal ms dun arbre per a la seva pollinitzaci, i creixen sobre les seves arrels sense portaempelts. Es plantaran en temporada de latncia. Els arbres a arrel nua arrelen b. Els cultius en recipient tamb, tret que hagin patit de falta despai. Preferiblement cal adquirir un arbust parcialment format, en zones protegides pot no caldre posar-hi aspres.

Poda i formes. La poda de formaci es realitzar durant lhivern segent a la seva plantaci. Poden conservar-se unes 8 branques. Un cop larbre ha adquirit la seva forma definitiva, cal podar-lo dues vegades lany. A finals destiu, es realitza una poda peculiar: saturen els brots laterals forts duna longitud de 30 cm, partint-los sense trencar-los del tot ni arrencar-los i es deixen penjant. Amb aquesta operaci sestimula la creaci de gemmes de fruit i es redueix el vigor. A la primavera, quan sescampa el pollen, sescuraran les branques guia a prop de la meitat, a una gemma orientada enfora. Cal escurar els brots laterals robustos partits de la temporada anterior a tres o quatre gemmes, o eliminar-los si sn massa vigorosos. No es podaran els brots laterals dbils. Si larbre creix massa, per sobre dels 3 metres, es tallar la guia superior. Seliminar tamb qualsevol branca que congestioni el centre. A mesura que larbre creix es tallaran les branques laterals massa llargues i es tallaran a uns 2,5 cm. Eliminar qualsevol rebrot de la base durant lpoca de creixement.

Caqui (Diospyros kaki) Arbre caducifoli dorigen a la Xina i Jap. Arriba a fer 12 m, tot i que en cultiu preferiblement s de 5-6 m. Pot ser de flors hermafrodites, dioic o monoic (habitualment). Condicions ambientals. Arbre molt ben adaptat a les condicions mediterrnies. La floraci tardana li evita problemes de gelades primaverals, tot i que a temperatures baixes se li poden danyar les gemmes. Requereix estius llargs i clids per a la maduraci dels fruits, de manera que la fulla cau abans que el fruit maduri. s exigent quant a demanda de llum, no li va b lombra. s sensible als vents forts, sobretot a finals destiu que amb el pes dels fruits es podrien trencar les branques i afectar larrelat. Prefereix sls francoargilosos o francoargilocalcaris, frtils, profunds, amb abundant matria orgnica i un bon drenatge, ja que s molt sensible a lexcs dhumitat. Multiplicaci. Es pot fer de tres maneres: - colze de les sangoneres de larrel - reproducci per llavor - empelt de fenedura sobre patr franc, amb un rendiment del 90%. Lempelt de gemma t mals resultats. A causa de la fragilitat del sistema radicular, s preferible realitzar lempelt al camp, desprs dun any de creixement del patr i la varietat, per evitar problemes de marres. Poda i formes. Preferiblement la formaci de vas s molt semblant al presseguer, o b la formaci en pirmide de diversos pisos, on sobt ms producci.

Podes bastant lleugeres limitant la longitud de les branques, per evitar la crrega i evitar fractures; habitualment sapuntalen les branques de fruit. Quan la crrega de caquis s excessiva larbre realitza una aclarida natural quan els fruits tenen una mida considerable, aquest es pot forar anticipant-nos-hi com ms aviat, per quan no hi hagi ja risc de gelades.

Cirerer (Cerasus avium) Fruiter de fulla caduca. T una escora molt sensible, i si es malmet pot produir la mort de la planta. s bsicament autoestril i per tant necessitar un company per a la pollinitzaci. Floreix i fructifica al final de l hivern sobre fusta de 2-3 anys, a partir del 6-8 anys de vida. Condicions ambientals. s molt fcil aclimatar aquesta espcie, que resulta poc sensible a les variacions trmiques i s resistent als vents, sempre que se li trobi un emplaament on pugui rebre tot laire i la llum que necessita. Prefereix els climes temperats o frescals, i es cria millor en posicions elevades que no pas en fondalades i depressions. Lexcs de calor debilita la planta, i en indrets molt humits disminueix la fructificaci. En algun cas les gelades poden perjudicar la floraci, per en general no mostra preferncies per cap exposici en particular. Necessita sls profunds, permeables i lleugers, per pot adaptar-se perfectament a les terres superficials i semicompactes. No es fa tan b en terrenys pesats i argilosos, i sobretot el perjudica molt lexcs dhumitat; es pot desenvolupar perfectament en les terres de vinya. Multiplicaci. Es multiplica per empelt sobre peus de la mateixa espcie. La capacitat germinativa de la llavor es mant durant un mes aproximadament, i cal estratificar-les fins a la primavera per sembrar-les al mes de mar. A les comarques ms meridionals ja es podrien sembrar al juliol del mateix any. Els cirerers espontanis, que es troben als boscos de la muntanya mitjana, i alguna vegada a les valls i torrenteres de la terra baixa, proporcionen els patrons ms resistents i vigorosos. Poda i formes. Es cultiva deixant crixer la tija fins a 1,50-2 metres dalada i seguint la forma natural de larbre. nicament durant els tres o quatre primers anys cal guiar la formaci dels braos principals. Per a formes baixes, cal escapar la tija a 40 cm el primer any i tallar molt curts els braos secundaris (uns 15 cm) els dos o tres anys segents sempre sobre dues gemmes laterals per obtenir quatre i vuit rebrots respectivament, que desplegaran la capada. El cirerer suporta poc els talls, les ferides cicatritzen amb dificultat i posen en perill la vida dels arbres. Quan les plantes sn encara joves es pot fer una poda intensa per configurar el brancatge, per posteriorment cal reduir al mnim les intervencions.

Ctrics (Citrus sp.) Fruiters de fulla petita perenne de port petit i mitj. Condicions ambientals. Sn plantes molt delicades, que necessiten un clima calent o temperat, humit i sobretot constant al llarg de lany. El taronger i el mandariner suporten ms el fred que no pas el llimoner, per en general no suporten massa les temperatures sota zero, ni tampoc les mximes que ultrapassin els 40 graus. Sn plantes molt perjudicades per tots els vents en general. Les trobem a una altitud moderada (a les comarques meridionals, fins a 300-400 metres el taronger), preferiblement en emplaaments orientats al sol de migdia, i si no es pot comptar amb una pluviositat estival regular quasi sempre necessiten terres de regadiu. Els condicionaments que presenten els ctrics pel que fa a les caracterstiques del sl sn que necessiten terres lleugeres i fresques, de bona fertilitat, fondes i permeables. No es crien b en els sls excessivament arenosos, ni a les terres molt argiloses o calcries. Si el que volem es plantar algun exemplar al nostre hort o jard i el terreny no sajusta a les caracterstiques requerides, es pot millorar amb matria orgnica quan preparem els clots per a la plantaci. Multiplicaci. Per llavor i empelt; la propagaci per estaques o esqueixos i colgats ha quedat prcticament abandonada els darrers anys. Cal tenir preparat el viver per als mesos de mar o abril, i fer la sembrada quan hagi passat el perill de les ltimes gelades. Les llavors es conserven dins dels fruits fins pocs dies abans de la data prevista per a la sembrada. Cada llavor dna tres o quatre plantes i noms sen deixar la millor, que a la primavera segent es trasplantar al viver. Abans dempeltar, sespera dos o tres anys ms, fins que les tiges facin aproximadament 1 cm de dimetre. Tant per al sementer com per al viver cal escardar la terra per tenir-la esponjosa i conservar el terreny fresc amb un grau moderat dhumitat. Generalment sempelta sobre taronger agre, que dna plantes vigoroses i fora resistents al mal de la goma; el taronger dol tamb pot ser un bon portaempelt, ms aviat per cultivar les formes baixes i per millorar la qualitat del fruit. Per tenir plantes molt petites, arbres nans, s preferible empeltar sobre llimoner. s convenient empeltar al viver i trasplantar al lloc assignat un cop els empelts hagin agafat. Poda i formes. Es fa una bona poda de formaci que ha de tendir a mantenir la forma natural dels arbres, amb capada arrodonida, esfrica o hemisfrica, airejada i buida interiorment. Es far una poda molt lleugera de manteniment a finals dhivern. Al cap duns anys es pot fer una poda de rejoveniment ms important. Pel que fa a la fructificaci cal tenir present que els ctrics formen les flors sobre els branquillons de lany anterior, i despuntant les branques durant lestiu safavoreix el desenvolupament de nous

brots laterals productius. Aquestes branques han de quedar, al llarg de la brancada, a 15-20 cm de distncia, i un cop han fructificat, al segon o tercer any es tallen arran de la base per tal que les gemmes latents, que es troben al punt darrencada, proporcionin els rams de substituci. Sobre la capada, durant el mes dagost, si les plantes porten una crrega excessiva, s igualment convenient fer una aclarida dels fruits, que servir per millorar les peces bones que es deixen a larbre i tamb per afavorir les branques ms febles, ja que aquestes sn les que necessiten ms aquesta aclarida. Al mes de mar o abril, desprs de la collita principal, cal efectuar una poda de neteja, amb la qual seliminaran les branques estrils, tortuoses, deixant les peces productives amb la part vegetativa de la planta. Finalment, cal fer una poda de les arrels amb certa periodicitat, i despenjar-les aproximadament a un dimetre dun metre al voltant del peu de la planta, per tallar les arrels seques o podrides, i alleugerir-ne lexcs dhumitat. Aquesta operaci s particularment necessria en tots els sls argilosos.

Codonyer (Cydonia oblonga) Fruiter caducifoli de port petit fora apte per cultivar en recipient. s autofrtil. Floreix a principis de la primavera sobre fusta de 2-3 anys, per tant, tardar uns anys a produir. Condicions ambientals. s planta de climes clids o temperats que, no obstant aix, tamb resisteix a les comarques ms fredes. Tant suporta el gel com les temperatures ms altes. Es pot cultivar en qualsevol exposici, lnic que cal evitar s lorientaci a cara nord. Aprofita molt la humitat quan es planta a les vores dels rius. s ms exigent pel que fa a les condicions del sl, no resulta gaire b en els terrenys excessivament rids, cretacis i calcinosos. Prefereix les terres frtils, fresques i profundes, silcies i no excessivament argiloses. En general les que sn bones per a la perera tamb ho sn per al codonyer. Multiplicaci. No conv sembrar-lo de llavor quan es vol cultivar pels fruits, ja que poques vegades saconsegueixen les qualitats de la planta original. Cal utilitzar estaques i rebrots per obtenir patrons vigorosos per empeltar; tamb es fan servir els colgats. Les estaques, per rebre els empelts, als climes temperats es poden trasplantar al viver ja a la tardor o durant l hivern, mentre que en els llocs ms freds cal estratificar-les a finals destiu i plantar-les als primers dies de primavera. Poda i formes:

El codonyer s un arbret arbustiu i de poca alada que vegeta i fructifica molt b si es mant la seva forma natural. s un arbret de poc vigor. Se li practicar una poda de formaci durant dos o tres anys i desprs una poda de manteniment molt lleugera. Suporta poc els talls. Al viver, per aconseguir els troncs una mica drets, cal fixar les tiges a un suport, ja que si es deixen lliures es fan tortuoses i retorades. Durant els primers anys cal suprimir les branques tortes, creuades i febles, i un cop la capada ha quedat configurada, noms cal despuntar els rams terminals i eliminar els rebrots que es formen al peu. Fructifica sobre les branques mixtes o de fruit de dos anys, les quals a vegades es formen als braos principals, que noms porten gemes de fusta. Figuera (Ficus carica). Arbre caducifoli de poca alria fins a 3-4 metres. Flors femenines i masculines separades en arbres diferents (dioic). Condicions ambientals. Les prpies de la regi mediterrnia: calor, insolaci, escassa pluviometria i poques gelades. En zones ms fredes, per fructificar cal situar-les en llocs ms favorables, protegides. Es pot conrear en una mplia gamma de sls, sempre que estiguin ben drenats. Els sls lleugers i amb poca profunditat, tamb sn vlids; els sls molt frtils, en canvi, tendeixen a generar un creixement excessiu. Multiplicaci. Les figueres poden propagar-se per esqueixos llenyosos a la tardor. Sha de prendre esqueixos duns 30 cm, com a mnim, del creixement madur de lany, i arrancar les fulles i tallar la part tova de lpex per aconseguir esqueixos llenyosos duns 23 cm. Cal fer un tall recte a la base i un tall oblic per damunt duna gemma a la part superior, i inserir els esqueixos en sls de 15 cm de profunditat. Haurien darrelar en uns mesos; cal deixar-los desenvolupar fins al final de la propera temporada de creixement i llavors trasplantar-los al seu emplaament definitiu. No es disposa de portaempelts per controlar-ne el vigor i poden crixer molt en zones amb terra frtil i pluviometria abundant. Les varietats de figuera conreades en regions temperades desenvolupen fruits partenocrpics sense llavor- generats sense fecundaci, cosa que fa que no sigui necessria la pollinitzaci. Les figueres sn diferents dels altres fruiters perqu la flor est dins del que ser el fruit, i mai no s visible. Aquest arbre simplement augmentar la mida. Poda i formes. Quan es planta una figuera a lexterior s interessant restringir el desenvolupament de les arrels; amb aquesta mesura es mant larbre compacte i saconsegueix una bona fructificaci en lloc de dedicar-se tota la seva energia al creixement. Les dimensions de la zona de les arrels determinar la mida final de larbre.

Cal podar la figuera dues vegades lany. A principis o mitjan primavera, un cop ha passat el perill de les gelades, shan descurar les branques per regular la forma. A lestiu, cal pinar els extrems dels brots tendres amb la gemma dels dits; aix estimulem la formaci duna nova provisi dembrions per a lany segent, i es facilita laccs de llum a les figues que estan madurant. La millor manera de cultivar una figuera a lexterior s en forma de palmeta,. Tamb es pot cultivar en forma darbust en zona protegida o en un recipient. Es pot triar lalada del tronc, abans de les primeres branques, generalment entre 60 i 90 cm.

Magraner (Punica granatum)

Arbre fruiter de fulla caduca i port petit fora apte per ser cultivat en recipient. s autofrtil. Floreix en branques noves, el maig-juliol, i es recollecta a finals destiu. Es cultiva tamb com a planta ornamental i per fer-ne tanques vives en els conreus. Condicions ambientals. Lrea natural del magraner s la zona mediterrnia, i els millors fruits sobtenen a totes les comarques litorals que voregen aquest mar. Prefereix els climes temperats i les terres baixes, per es pot conrear en altres latituds i condicions arrecerat a les parets o orientat al sud. s convenient resguardar-lo del vent, les flors entre juny i juliol, i els fruits, les magranes, maduren a finals de setembre. No s gaire exigent pel que fa a les condicions del sl. Prefereix les terres frtils i semicompactes, tot i que pot viure en terrenys mitjanament rids i empobrits. Multiplicaci. Principalment per estaca, tamb de llavor i alguna vegada per mitj de colgats i rebrots. Les llavors es poden sembrar a la tardor o a la primavera; a la tardor es plantaran els peus al seu lloc definitiu i seran empeltats lany segent. Les plantes de llavor, sense empeltat, donen fruits agres. Les estaques o esqueixos arrelen amb molta facilitat, i proporcionen arbrets que es desenvolupen molt rpidament. Es tallen a la tardor, de les branques ms sanes i productives de la planta mare, i es guarden estratificades durant l hivern. A la primavera, entre mar i abril es trasplanten les que han arrelat el segon any, fins aleshores cal haver-los regat de manera regular per mantenir la humitat. Poda i formes. El magraner es pot conrear sense modificar la forma natural de larbre, que sovint produeix una planta de 4 a 5 metres dalada, daspecte arbustiu, amb la capada irregular i molt ramificada. s convenient procurar, per, que la brancada agafi una forma regular. Mentre

s jove suporta perfectament els talls de poda, les ferides que es fan en branques ms gruixudes dels arbres adults, en canvi, cicatritzen amb una certa dificultat. La fructificaci apareix als brots mitjanament vigorosos, els quals, un cop han donat el fruit i per evitar que es vagin allargant, es tallen prop de la base, amb la poda dhivern, per obtenir un o dos brots nous que fructificaran els dos o tres anys segents. Tamb s convenient la poda en verd, a lestiu, per buidar linterior de la capada i eliminar tamb els rebolls que broten al peu.

Nesprer (Eriobotrya japonica) Arbre fruiter de port petit i de fulla perenne fora adequat pel cultiu en recipient. s auto frtil. Condicions ambientals. Els arbres adults del nespre japons poden suportar temperatures de fins a -12 C sense que quedin danyades les seves parts vegetatives. Tanmateix, les flors i els fruits s que sn sensibles al fred, perillant a temperatures inferiors a -3 C. s per aix que sn ms viables en zones lliures de gelades primaverals, preferentment amb una humitat atmosfrica relativament baixa. Es pot desenvolupar b en qualsevol tipus de sl, sempre que aquest tingui un bon drenatge. Les millor produccions, per, es produeixen en sls llim- argilosos, rics i profunds. En sls molt calcaris presentar problemes de clorosis sobretot si est empeltat sobre codony. Multiplicaci: Fruiter fcilment reproduble per llavor, cosa que fa que hi hagi una gran diversitat de varietats. Aquestes se sembren a la primavera, repicant-les lany segent. Lempelt es realitza al segon any a finals de primavera pel mtode descudet o planxa. Els exemplars adults sempelten de corona. Poda i formaci. El cultiu del nesprer s molt senzill, requerint nicament cures especials les pancules florals i els fruits. Els arbres es plantaran a comenament de la primavera o principis de la tardor. En 6-7 anys arribaran a una plena producci. Quant a la poda, es deixen crixer lliures amb 4-5 ramificacions, eliminant de la base nicament les branques excessivament altes les que es creuen tancant la capada. No fa falta podar, per si ho fssim, que sigui sempre a lestiu abans de la floraci. Com a aclarida, sen fa una de prvia a la floraci, despuntant i eliminant 2/3 de la pancula floral. Es recomana especialment en zones amb gelades. A finals dhivern es fa un aclarida de fruits, deixant-ne nicament 3-6 per pancula.

Olivera (Olea europea) Arbre perenne de creixement lent. Floraci a mig estiu i fructificaci a la tardor. Condicions ambientals. Bon desenvolupament en regions mediterrnies amb un interval de temperatures ideal entre 5 i 25 C. Per fructificar i portar els fruits a la maduraci necessita estius llargs i calorosos seguits dhiverns frescs. Tot i ser moderadament resistents al fred, fins i tot els arbres adults poden patir danys amb temperatures inferiors a -10 C. En climes freds es poden cultivar en recipients, per dur a cobert a lhivern. En climes temperatsfreds s fonamental crear una situaci clida, posant-la a prop duna paret assolellada. El sl ha de ser ben drenat, de fertilitat mitjana-baixa. Els sls alcalins van b amb un pH fins als 8,5. Cal protegir-la del vents. Multiplicaci. Les oliveres sn pollinitzades pel vent i la majoria sn varietats autofrtils, per en climes ms freds pot ser necessari plantar-ne dues o ms per millorar-ne la pollinitzaci i la fructificaci. Habitualment es propaguen per esqueixos de tija. Cal tallar els esqueixos de fusta dura dun o dos anys, a lhivern, en trossos duns 30 cm de llarg., i inserir-los fins a la meitat en un recipient preparat amb un substrat adequat. Larrelament hauria de durar uns 30 dies, a una temperatura entre 13 i 21 C, que seria el moment de trasplantar-los a recipients ms grans. A lestiu es poden fer esqueixos semimadurs, de 10 a 15 cm de longitud. Es poden utilitzar empelts en T per empeltar determinades varietats sobre patrons vigorosos dolivera franca, o per obtenir un efecte nanitzant sobre un portaempelts Osmanthus. La separaci de plantaci entre ells ha de ser de 7 a 12 metres. En recipient, que aquest sigui dun dimetre de mnim 30-35 cm de dimetre, ple de compost franc i frtil. Poda i formaci: Cal fer-la a principis de primavera i eliminar-ne el tronc principal vertical quan hagi assolit una alada d1,5 m, i triar 3 o 4 branques slides, per sota del brot, per tal de formar lestructura permanent. Sha de mantenir la part inferior del tronc lliure de brots. La poda habitual consisteix a eliminar les branques ms velles per promoure un nou creixement (els fruits apareixen en la fruita dun any) i per mantenir obert el centre de larbre. En un recipient, voldrem mantenir limitat el creixement de lolivera, per aconseguir-ho podarem els extrems de les branques principals, retallant-les a un bon brot de reposici cada any.

Perera (Pyrus communis L.) s un arbre caducifoli de port mitj que pot arribar als 20m dalada, en daltres ocasions nicament es tracta dun arbust, freqentment espins.

Les flor sn hermafrodites (autofrtil), de 2-3 cm de dimetre, en ptals blancs en forma dungla. Apareixen solitries o agrupades en corimbes de 9-11 flors. Els fruits: peres, com tamb les pomes, sn en realitat un fals fruit, format per lengrossiment del receptacle floral. Sn de forma, mida i color variable segons les varietats. Condicions ambientals. Viu en ambients humits, temperats o frescals. Suporta millor el fred i fins i tot les glaades hivernals que no pas les temperatures molt altes i la sequera persistent. Cal plantar aquesta espcie en indrets arrecerats del vent. Preferiblement sha demplaar a les valls obertes que no pas als llocs elevats i desprotegits. El seu hbitat ideal s a les terres de la muntanya mitjana, tot i que les varietats de conreu es fan igualment b a la terra baixa. s bastant exigent pel que fa a les condicions del sl: requereix terres fresques i profundes, de composici equilibrada (argila, silici i cal a proporcions prcticament iguals), amb reserves orgniques abundants. Les terres bones per al blat resulten excellents per a les pereres. Multiplicaci. De llavor i per empelts. Les llavors cal sembrar-les a la tardor, ben aviat, per obtenir patrons francs, els quals donaran plantes vigoroses adequades pels sls profunds i per cultivar a mig i tot vent. El portaempelt que ms sutilitza per a la perera s el codonyer, que sempelta de gemma a ull adormit, i s indicat en particular per plantar en terres de mitjana profunditat i no excessivament humides, tot i que es podria adaptar en qualsevol terreny. Noms en els sls ms rids i empobrits pot ser convenient empeltar-lo en ar blanc, patr que ofereix ms rusticitat. Poda i formes. La seva forma natural s piramidal i estesa tot i que de jove s rodona, amb un tronc alt i gruixut de fins a 1 m de dimetre, tot i amb aix, la poda s primordial en la perera, que suporta fora b totes les intervencions i proporcionar fruits voluminosos i abundants. Es pot cultivar en totes les formes: altes o baixes, de vas, de pirmide, en cordons i en palmetes. A les localitats caloroses cal preferir les formes altes i lliures, a tot vent, metre que en els indrets humits exposats a glaades de primavera i tardor, o en terres poc frtils i descassa profunditat, cal decantar-se per les formes petites i aplanades. Durant la poda de formaci cal obtenir els braos principals i secundaris a partir de bones gemmes de fusta, ja que sovint les que es troben en branques mixtes no arriben a donar branques de gaire vigor. La poda de fructificaci i manteniment t per objectiu conservar i estimular la formaci de brots florals sobre la fusta, cosa que saconsegueix despuntant les gemmes vegetatives terminals i tallant prop de la base (sobre una o dues gemmes) les branques laterals de fusta que es formen als braos.

Per podar les pereres, les pomcies en general, cal comptar amb experincia, ja que resulten indispensables tamb les podes en verd durant lestiu.

Pomera (Malus pumila, Malus sylvestrys) (pomera silvestre) Fruiter caducifoli de gran desenvolupament vegetatiu, que arriba a alades de fins a 10 m. s autofrtil, amb flors hermafrodites molt aromtiques agrupades en ramets de 3-6 flors. Condicions ambientals. La pomera s un arbre de climes temperats o freds, i a ser possible mitjanament humits. Suporta temperatures ms baixes que la perera, fins a -20 C, i necessita menys calor i llum per madurar els fruits. Aix, a les localitats molt seques i caloroses, shi adapta amb dificultat. s el fruiter caracterstic de les comarques septentrionals i de muntanya, on aprofita les valls i les terres de pastura. Pot donar bones produccions fins i tot en emplaaments poc assolellats a condici que siguin ventilats, per no amb un excs de vent. Prefereix les exposicions a llevant o ponent. Necessita un sl mitjanament compacte, fresc i permeable; que sigui argils-calcari o argilssilici. No creix b en sls bsicament silicis o excessivament calcaris. Li agraden els sls volcnics i els francs, i pot tolerar una certa quantitat de cal; per contra, no tolera les aiges estancades ni lexcs dhumitat, i a vegades de corona. Multiplicaci. De llavor i per empelt. Les llavors se sembren durant el mes de mar. Els patrons per empeltar la pomera sn bsicament tres: el franc, el parads, i el Doucin. La pomera sempelta de gemma a ull adormit o de fenedura. Les plantes per a consum casol es poden propagar per estaques, tot i que no s el ms aconsellable. Poda i formes. De manera natural s un arbre amb capada molt globosa, amb les ramificacions molt obertes i quasi en posici horitzontal. El tronc s alt i dret. La pomera fructifica sobre les branques ms llargues i flexibles, cosa que obliga a dur a terme una poda moderada o mitjana, ja que si es tallen molt curtes aquestes branques, prop de la base, es provoca la formaci de brots excessivament vigorosos i per tant poc aptes per fructificar. Al camp i en horta es formen els arbres a mig vent, amb els troncs a 1-1,2 m, que s tamb la forma per als fruiters familiars. Quan es cultiva per a la producci es dna preferncia a les formes recolzades, com palmetes i cordons principalment horitzontals. Es far una poda de formaci, que pot allargar-se de 4 a 6 anys. Desprs, es deixar crixer a larbre lliurement, i es practicaran unes podes moderades encaminades a contenir el desenvolupament de la brancada i suprimir les branques creuades.

En forma de palmeta o cord, caldr intervenir-hi cada any per escurar i aclarir els rams de fruit. Cal tenir present que els talls i les ferides cicatritzen amb una certa dificultat, i en comptes dintensificar la poda dhivern s preferible restringir-la, per secundar-la posteriorment amb els despuntats i altres intervencions que es poden dur a terme durant el temps de la poda en verd. A causa daquesta dificultat amb els talls no es poden aconsellar gaire les podes de restauraci en els arbres vells. Presseguer (Prunus persica). Fruiter caducifoli autofrtil. Condicions ambientals. Noms els climes clids o temperats li sn totalment favorables, ja que necessita molta calor i molta llum per madurar els fruits. Els corrents daire freds i els canvis sobtats de temperatura perjudiquen el seu creixement, especialment la floraci. Es pot adaptar a les localitats ms fredes arrecerat o protegit per les parets, a condici descollir varietats tardanes o de mitjana estaci per tal devitar el perill de les gelades tardanes de primavera, les quals poden afectar la floraci de forma irreparable. s un dels fruiters ms adequats dassociar amb la vinya. Respecte a la qualitat del sl s fora menys exigent, tot i que prefereix les terres lleugeres i fondes, fresques, de composici arenosa o siliciocalcria. En sls superficials i freds fa els fruits petits, i inspids i molt aigualits si la humitat s excessiva. A les terres argiloses s molt atacat pel mal de la goma. Multiplicaci. Les llavors de presseguer solen donar fcilment plantes que reprodueixen amb fora fidelitat les caracterstiques de larbre original, en particular per cultivar-les a tot vent. Es pot fer la sembrada immediatament desprs de la collita o a principis de primavera (febrer-mar). Cal preferir la multiplicaci per empelt. Els patrons per empeltar el presseguer sn el franc (el presseguer que sobt de llavor), lametller, la prunera i lalbercoquer. Els empelts es fan generalment de gemma dull adormit a lagost-setembre i tamb de fenedura o de corona.

Poda i formes: El presseguer requereix una poda adequada de formaci i una altra poda ms complexa anomenada de fructificaci, que cal fer cada any, ja que fructifica sobre les branques de fusta de lany anterior, i la part que ja ha fructificat no torna a produir. Per aquest motiu, si les branques es deixen sense podar, els fruits tendeixen a allunyar-se del centre de la planta, i la floraci va perdent vigor a cada nou brot. En el presseguer cal diferenciar que hi ha brots llenyosos (nom borrons que donen fulla), els fructfers falsos (noms tenen botons florals) i els fructfers veritables (amb fulles i botons florals).

Amb la poda cal potenciar els brots amb fulla i fruit i deixar de 6 a 8 borrons. Els llenyosos els escurarem a 3-5 borrons i els que noms sn florals a 1-2 borrons o els eliminarem totalment. Prunera (Prunus sp.) Arbre de fulla caduca de port mitj-gran. Generalment sn autofrtils. Totes les varietats, per, poden tenir pollinitzaci creuada, aix que si els agrupem els triarem segons el seu moment de floraci, que mirarem que sigui el mateix. Condicions ambientals. La millor situaci per a les pruneres s una zona clida, assolellada i a reds. La seva floraci s primerenca, per la qual cosa sha devitar plantar-les en zones on pot sorprendre el fred, o triar varietats de floraci tardana en zones propenses a les gelades de primavera. Es poden cultivar com a arbres allats, a laire lliure, en zones protegides o formats en cordons o palmetes adossades a parets o tanques. Toleren sls de tot tipus sempre que estiguin ben drenats, tot i que prefereixen sls pesants, francoargilosos, duna profunditat mnima de 60 cm, amb un pH entre 6-6,5. Multiplicaci. Els empelts que existeixen per a prunera sn variats i cap s nanitzant. El Pixy s seminanitzant, i s un bon portaempelt per cultivar a lhort; els arbres comencen a produir bastant dhora i quasi no fa rebrots de base (xucladors). s vlid per a arbustos, en forma de pirmide, palmeta i les varietats menys vigoroses. El Ferlenain s un portaempelt seminanitzant, de vigor semblant al Pixy, per amb fruits de mida ms gran. La plantaci de les pruneres es fa en el perode de latncia, abans que inicin el seu creixement a finals dhivern o inicis de primavera. Sacostumen a establir millor els arbres a arrel nua que els cultivats en recipients, tot i que aquests poden adaptar-se b si no han superat la capacitat del recipient. Abans de plantar s necessari preparar els aspres i filferros, per a la forma escollida. Poda i formes. Mai no shan de posar els arbres de fruit ds durant el reps hivernal o a mitjan o finals de tardor. La poda en aquests moments exposa a larbre al mal del plom i a la xacra bacteriana. La poda de formaci sha de realitzar a mitjan primavera. La poda per regular el creixement ser molt limitada per evitar que els talls puguin conduir a les infeccions; la farem a lestiu (poda en verd). Quan les branques comencen a estar molt poblades, es far una aclarida, per no ha de ser excessiva, ja que la prunera tolera ms que la pomera i la perera la capada densa. Laclarida es realitzar a la primavera, desprs de la floraci, eliminant les branques mortes o trencades, dbils o excessivament fines, en el punt de la seva inserci o b fins a una gemma adequada per a la reposici.

Les prunes fructifiquen sobre una barreja de fusta dun i dos anys, i en brots ms vells. Les pruneres en pirmide es poden podar en la forma clssica, per la resta tenen requeriments especials. s molt important realitzar una aclarida dels fruits ms petits si una branca sobrecarregada es trenca, larbre pot estar afectat seriosament pel mal del plom -. Aquesta operaci siniciar a principis destiu. s possible, tamb, haver de donar suport a alguna branca sobrecarregada, que es lligar temporalment a un aspre o una canya robusta.

Vinya (Vitis vinifera L.) Arbust sarments de fulla caduca les branques del qual acostumen a fixar-se per circells, podent adoptar forma de liana en estat silvestre i de fins a 15 m. En els punts oposats a les fulles neixen brots herbacis que sn els que fructifiquen i posteriorment lignifiquen donant els sarments. En els punts oposats a les fulles que no produeixen rams, neixen els circells. Les flors sn hermafrodites, s a dir, que s autofrtil. Condicions ambientals. La vinya es pot criar a la muntanya mitjana de les comarques septentrionals, fins i tot al clima del taronger o lolivera, al litoral i a la terra baixa. Prefereix els climes calents i secs, i cal arrecerar-la dels vents freds del nord i de ponent. Els climes humits retarden la maduraci dels rams, que resulten ms dolos (i tamb els vins amb una ms alta graduaci alcohlica) a les terres de muntanya. En general, les varietats blanques sn menys exigents que les de color. A les localitats meridionals cal plantar els ceps en emplaaments orientats a ponent, mentre que a les regions septentrionals s preferible que estiguin orientats al sud o al sud-oest. A ms de tenir en compte lorientaci geogrfica, en determinar un emplaament adequat per a la vinya es procurar arrecerar-la del vent, i sobretot dels vents humits o freds. Quant al sl no s tan exigent. Requereix terres lleugeres i permeables, silcies, calcries o pedregoses, i en general tot tipus de terra que sassequi fcilment i necessiti poc temps per escalfar-se. Noms les terres molt argiloses i fredes li sn desfavorables del tot, com tamb els terrenys torbosos, frescos i molt frtils. Multiplicaci. De llavor, per esqueixos i per colgats. La llavor nicament es fa servir per obtenirne noves varietats, no susa per a les plantes destinades a produir. Les estaques es poden plantar a viver o directament al lloc assignat, es tallen a l hivern, durant la poda en sec, de 40 a 60 cm de llargada, segons les reserves hdriques del sl de destinaci (segons la profunditat a la qual hauran de trobar laigua o humitat que les far arrelar). Aquestes es poden plantar de tardor

a primavera, durant el perode de creixement cal mantenir la terra fresca per mitj de regades, i al moment de brotar, quan les temperatures van en augment, cal protegir-les de les calors fortes. Poda i formes. La poda s loperaci principal per a la producci de la vinya, i es pot fer de diverses maneres. Les niques branques que poden produir brots de fruita sobre el cep sn els sarments, que sn les branques dun any. Els sarments tamb poden produir brots herbacis, i per tant sels pot considerar com les branques mixtes de la vinya. Sobre les gemmes fructferes del sarment neix el brot de lany, el qual, a la part oposada a les fulles, porta els circells i els rams. Els rudiments dels rams es formen a les gemmes durant la tardor, i en podar cal tenir en compte que noms la gemma que es troba sobre un sarment de lany anterior, que daltra banda ha destar format sobre fusta de dos anys, pot produir brots fructfers. Amb la poda dhivern noms cal mantenir aquests brots o sarments formats durant lany i que es troben sobre la fusta de dos anys, ja que seran els nics rams productius de la planta. Les formes ms freqents del ram de taula sn el cep i el cord recolzat. Per al petit conreu familiar susa tradicionalment la forma de prgola o demparrat. El cep s un peu de 20 a 60 cm dalada; al cap del primer any cal deixar el brot que forma larrel a 1-2 gemmes, i lany segent se suprimeix un dels sarments, i els tres restants es poden, un cop ms, a dues gemmes; finalment, amb la poda del cinqu any es deixen esperons de dues gemmes sobre cada una de les tres branques que formen el vas.