Centenari de la Joana Raspall Dossier de poesia

[Escriba aqu una descripcin breve del documento. Una descripcin breve es un resumen corto del contenido del documento. Escriba aqu una descripcin breve del documento. Una descripcin breve es un resumen corto del contenido del documento.] sobre lautora. Aquest treball es far de forma individual i en grup de cinc sis alumnes. Del fet que estiguis molt atent o atenta i que spigues treballar en equip en sortir una ms o menys valuosa. Segur que hi posars tantes ganes com la Joana quan fa poesia.

Nom: Classe: Curs: Trimestre:

 BIOGRAFIA DE LA JOANA RASPALL

Qui s la Joana Raspall?

Us proposem fer una petita investigaci per saber qui s la Joana Raspal.

Per fer-ho, consulteu les pgines web que trobareu en un requadre i desprs completeu el quadre de ms avall, que us ajudar a recollir la informaci ms important. Amb la informaci que obtingueu haureu de fer un text per al llibre de la Joana.
AELC. Joana Raspall: http://www.escriptors.cat/autors/raspallj/pagina.php?id_sec=2451 La msica i Joana Raspall:

http://blocs.xtec.cat/musica5e/category/biografia/

GRUP 1 Quins sn els fets ms significatius de la seva vida?

GRUP 2 Qu ha fet la Joana Raspall per la llengua catalana?

GRUP 3 Com es considera la seva poesia?

GRUP 4 Quines sn les seves obres?

 ENTREVISTA A LA JOANA RASPALL

Per descobrir com s la Joana Raspall, com fa els seus poemes, i quins consells ens dna,escoltarem una entrevista que li van fer un grup de nens i nenes de diferents escoles. Mentre seguim lentrevista, cada grup es fixar en uns aspectes concrets que desprs compartirem. En els quadres que teniu a sota podeu anotar els aspectes que us semblin ms interessants, tant del vostre grup com del dels altres.

GRUP 1 Escoltareu aquesta entrevista a la Joana Raspall i us fixareu molt b en els aspectes de la vida de la poeta:

- esdeveniments importants de la seva vida.

- coses de quan era petita

- ancdotes

 ENTREVISTA A LA JOANA RASPALL

Per descobrir com s la Joana Raspall, com fa els seus poemes, i quins consells ens dna,escoltarem una entrevista que li van fer un grup de nens i nenes de diferents escoles. Mentre seguim lentrevista, cada grup es fixar en uns aspectes concrets que desprs compartirem. En els quadres que teniu a sota podeu anotar els aspectes que us semblin ms interessants, tant del vostre grup com del dels altres.

GRUP 2 Escoltareu aquesta entrevista a la Joana Raspall i us fixareu molt b en el que diu sobre lofici de poeta: - com escriu els poemes? - com s'inspira? - quant temps triga?

 ENTREVISTA A LA JOANA RASPALL

Per descobrir com s la Joana Raspall, com fa els seus poemes, i quins consells ens dna,escoltarem una entrevista que li van fer un grup de nens i nenes de diferents escoles. Mentre seguim lentrevista, cada grup es fixar en uns aspectes concrets que desprs compartirem. En els quadres que teniu a sota podeu anotar els aspectes que us semblin ms interessants, tant del vostre grup com del dels altres.

GRUP 3 Escoltareu aquesta entrevista a la Joana Raspall i us fixareu molt b en la seva vessant humana: - les coses que li agraden - els seus sentiments i emocions

 ENTREVISTA A LA JOANA RASPALL

Per descobrir com s la Joana Raspall, com fa els seus poemes, i quins consells ens dna,escoltarem una entrevista que li van fer un grup de nens i nenes de diferents escoles. Mentre seguim lentrevista, cada grup es fixar en uns aspectes concrets que desprs compartirem. En els quadres que teniu a sota podeu anotar els aspectes que us semblin ms interessants, tant del vostre grup com del dels altres.

GRUP 4 Escoltareu aquesta entrevista a la Joana Raspall i us fixareu molt b en la relaci que t amb els nens i nenes:
- qu pensa dels nens i les

nenes quan sap que llegeixen i reciten els seus poemes? - quins consells dna?

 DE QU PARLEN ELS POEMES?

1) Pensa de qu parlen aquests poemes. Pensa i escriu un ttol per a cadascun.

_____________________
El temps est enfadat. Els trons rodolen de cap a cap del mn. A cops de llamps shan foradat els nvols i laigua vessa i corre qui sap on! El sol t por, no surt a la finestra i la lluna tampoc sortir; el temps malvat els ha aigualit la festa. On ballaran, amb tant de fang, dem?
Joana Raspall Versos amics

______________________
Tot pintat de cara, pelut com un s, amb pantalons amples de color confs, el pallasso salta, corre i sentrebanca amb els sabatots. Amb crits i ganyotes, fent veure que plora, ens porta rialles i gresca a desdir. Testimo, pallasso, perqu ho fas per mi!
Joana Raspall Degotall de Poemes

2) Per qu has posat aquests ttol? Assenyala la part de poema que tha donat peu a posar-hi aquests nom.

 LA RIMA EN ELS POEMES POEMA: ELS ARBRES

1) Llegeix el poema.
ELS ARBRES Veig una branca florida i no s si s dametller; diuen els ocells que aquesta s la que floreix primer. Jo noms conec els arbres quan el fruit ha madurat; els conec per les cireres o els prssecs que nhe menjat.

2) Hi ha versos que acaben igual. Busca quins sn i marcals del mateix color. 3) Daquest final idntic sen diu rima i aquesta rima pot ser noms de vocals o de vocals i consonants. Llegeix les dues definicions i digues quina mena de rima et sembla que hi ha en aquests versos.

Rima assonant: quan entre dos o ms versos, a partir de la darrera vocal tnica de la darrera paraula, nicament coincideixen els sons voclics.

Rima consonant: tamb anomenada perfecta o total perqu coincideixen tots els sons, tant si son vocals com consonants a partir de la darrera vocal tnica de la paraula.

4) Versos que no rimen: Hi ha poemes que estan formats amb versos que no rimen: sn els versos lliures. EL CEL El cel s un camp ple de meravelles, lha llaurat el sol, la lluna s qui el sembra. La llavor que hi cau tot sovint arrela arrela i floreix, cada flor, una estrella
Apelles Mestres Aire i Llum

5) Inventeu dos versos que rimin (ja sabeu que daix sen diu rodol) i digueu desprs si us ha sortit amb rima assonant o consonant.

 POEMA: EL CARRER DESERT

1) Fixat en la rima daquesta estrofa. s assonant o consonant?
EL CARRER DESERT Miro el meu carrer desert. El sol sha emportat la gent, que la mar, de lluny, la crida. Desert i tot, quanta vida al meu balc, roig i ardent de clavells que shi han obert!

2) Quina s lestructura que correspon a aquest poema. a b c c b a a b a b c c a a b b c c

3) Escriu una estrofa amb la mateixa estructura.

 EL RITME EL ELS POEMES

Els versos curts
De vegades, per donar un ritme rpid als poemes es poden emprar versos curts. Exemple de poema de versos curts

LA BALLARINA
Fa bon dia ; la tortuga prou faria ballaruga, ms la closca tan feixuga no li deixa marcar el pas. Una amiga sargantana, s, que balla la sardana, i la pobra lo demana densenyar-lin el comps. s intil la lli; no progressa poc ni gaire; un difcil saltir lha deixada panxa enlaire.
Joana Raspal Com el plomissol poemes i faules

 Els versos llargs

En general, els versos llargs serveixen per donar la impressi de calma, de silenci, de pau. Exemple de poema de versos llargs. ST. JORDI Sant Jordi duu una rosa mig desclosa pintada de vermell i de neguit. Catalunya s el nom daquesta rosa i Sant Jordi la porta sobre el pit. La rosa li ha donat gaudis i penes i ell se lestima fins qui sap on; i amb ella t ms sang a dins les venes per poder vncer tots els dracs del mn. Josep Maria de Segarra Les festes de tot lany

El ritme de les canons.

Les canons de joc, generalment , tenen un ritme molt marcat. Les canons i cantarelles de triar o dels jocs de rotllana segueixen el ritme que marca el gest de comptar o de marcar el pas. OLLES, OLLES Olles, olles de vi blanc, totes sn plenes de fang, de fang i de maduixa, gira la caruixa. Qui la girar? - La donzelleta. Qui la girar? - La Maria ser. 1) A continuaci sentireu lenregistrament dalguns dels poemes que treballarem recitats per la Joana Raspall, escolteu-los apreneu-vos-en dos o tres i reciteu-los com ella . Aquestes poesies les recitareu el dia de Sant Jordi per a tota lescola.

 Galindaines. La forma de les paraules.

Podrem definir les galindaines com paraules imatge. Sescriu una paraula disposant cadascuna de les seves lletres de manera que el mot sencer sigui un dibuix, una representaci grfica del seu significat. Exemples:

1) Inventeu una galindaina sobre un dels poemes treballats de la Joana Raspall o inventats pel vostre grup. Aquesta galindaina lexposarem al llibre descola.

 Acrstic
Lacrstic serveix per dir una cosa duna manera amagada. Sescull una paraula que ser amagada per les lletres inicials de cada vers. Remant cada vespre On la lluna es reflecteix Sense fer remor Amb la meva estimada Aqu el missatge amagat s el nom de la noia! Rosa

2) Quin s el missatge amagat daquests poemes?

Juguen Onades, Sempre En cadena, Plegades!

Noms de veuret Em vas semblar diferent Uns ulls com dues ametlles Sempre estaven somrient

3) Ara que ja sabeu una mica de la vida de la Joana Raspall, inventeu un acrstic amb lles lletres del nom de la JOANA, desprs tamb en podeu fer un am el vostre nom, seguint lexemple del poema NEUS.

 Com s el llenguatge dels poemes?

Fer un poema s com trobar La cullera ms idnia o b el clau que clavar dues fustes separades. que s com dir que, per fer un poema, sha de buscar el llenguatge que ms b expressi les idees, i la manera de combinar-les entre si (com si es volguessin enganxar fustes o collocar peces en un puzle). Quan llegiu poemes, ja veieu com els poetes a ms de procurar que els seus poemes tinguin ritme, i e vegades rimin, tamb utilitzen rucs per aconseguir un llenguatge potic.

Comparacions
Si una cosa recorda a una altra, hi fem comparacions i ho relacionem amb mots com : sembla, s com, fa pensar... Joana Raspall, en el segent poema, fa comparacions amb la neu. Amb aquestes comparacions ens adonem que li agrada tocar la neu i que experimenta sensacions de fred i calor.

LA NEU Quan nhi ha poca, sembla lleu, la neu; s com tbia, de tan flonja. Si la prems dintre la m es contrau com una esponja i els dits tenvermellir.
Joana Raspall Plomisol

Metfores
Tot i que el nom sembla complicat, escriure metfores s ben senzill. De vegades diem el meu ordinador no falla mai i ens toquem el cap. Hem fet una metfora perqu hem dit que el cap s un ordinador; tots dos sn dipsits de memria.

Si diem que... Un llibre s una capsa de lletres o que els llapis de colors sn arcs de Sant Mart amb punxa, tamb fem metfores perqu anomenem una cosa amb un altre nom. s com si jugussim a endevinalles.

1) Busqueu quines metfores es podrien fer servir per parlar daquestes coses sense anomenar-les: El Sol. La pluja El vent

Personificacions
El poeta, a vegades, dna vida als elements, als objectes, atribuint-los accions que fan els ssers vius. Aix els poetes poden dir que: L hivern s el senyor del fred. Els arbres del carrer sn gegant s que ens vigilen. Els telfons tenen boca i orelles.

GRUP 1 Aprn i recita el poema cirurgia de Joana Raspall. Observa que en alguns poemes els animals tenen sentiments com les persones, amb ajuda dels exemples que hi ha a continuaci inspirat i escriu un poema on parlis de algun animal o persona que ajudi a una altre, sobre un animal que vol ser gran o que vol ser petit, una mare que vol salvar a les seves cries, una serp que no vol que la molestin, un animal que pensa i actua, o b que sangoixa, o que est alegre i optimista.... o una altra opci que tu imaginis.

CIRURGIA La papallona sha trencat una ala; li cau destrossada al peu del roser. -Ai, que no hi ha metge que pugui curar-me! - sospira la pobra - . Ara que far? - no ploris, amiga li diu una rosa, La ms bella i fresca de tot el jard-. Et donar un ptal que et pugui fer dala; laranya t traa i tel pot cosir.

Laranya, que s svia i tothora fila, Amb amor la feina enllesteix aviat. ...I la papallona torna a fer volades Amb una ala blanca i un ptal rosat. Joana Raspall

CUCA DE LLUM Carregueu-me b la pila, que he de fer molta claror asseguda en branquill, que es cosa que molt sestila. Ja ve la fosca i , tot duna, encenc el meu fanal verd, installada prop dun gerd per engelosir la lluna. Sc un estel de la terra; si m incivil em desterra i em reclou dintre un got, mapagar de seguida, i que la m entodussida em torni a encendre si pot. Merc rodoreda Agonia de llum SARGANTANA Cocodril menut, llenguallarg i astut que has caigut en mans de petits humans, per salvar el teu cos n'has perdut un tros: la cua has donat per la llibertat.

ESCARABAT Estic cansat de trescar empenyent sempre la bola. Si matura lescarola, glapeix, quan em veu, el ca. Si el cam ve de baixada, sescapoleix el bot. Per si munta el cam, la bola esdev pesada. Fill de femta ja podrida, meno escarrassada vida a travs daquesta vall. I algun dia, cosa trista, quan ja haur perdut la vista. Em trepitjar un cavall. Merc rodoreda Agonia de llum DOF Faig riure la gent tocant la botzina: un aplaudiment i un peix de propina. Riurem tots ms si, com la sardina, tothom es tirs amb mi a la piscina. Ricard Bonmat Estimades feres Ricard Bonmat Estimades feres PA Quan passeja amb els amics, no fa pas cap numeret; pr quan veu rostres bonics de femelles a propet, Fa un posat tot presumit, gira i poc a poquet, eixamplant el seu vestit treu mil ulls per fer lullet. Ricard Bonmat Estimades feres

SERP Amb les mans a les butxaques i amb els peus ben amagats, fa unes passejades maques per camins i per sembrats. Si e nun arbre a denfilar-se, no ho fa com la gent normal: pel seu tronc ha denrotllar-se i anar ant fent espiral. Diu que s fera i que mossega, pr si s ben natural: tot el dia sarrossega per guanyar-se el seu jornal! Ricard Bonmat Estimades feres

GRUP 2 Aprn i recita el poema Enemigues de Joana Raspall. Observa la ironia que cont el poema Enemigues i el poema Nou i vell i compon tu un poema imitant a aquests on els personatges parlen, que compari dos objectes o dos animals...

ENEMIGUES La pilota i la sabata fa fa temps que sn enemigues. No voldrien jugar juntes i sempre hi han de jugar. Luna rep les patacades laltra malmet la puntera; no hi ha ms jocs, per a elles, que aquell de botre i picar. A la vida tot sacaba i ve el moment que es fan velles. Desprs destar abandonades en algun rac polss, es retroben dins la panxa dun cami de deixalles, cam dels abocadors: - Hola, pilota aixafada! - Hola, sabata esbotzada! - Fa molt de temps que no et veia; no tens ganes de jugar? - Prou que ho faria, sabata, si aconseguien inflar-me; per i tu? Jo no puc mourem sense el peu que em fa xutar. Han callat. Semblen amigues; no en trauran res de renyir. Al pas del temps, les baralles sovint acaben aix. Joana Raspall

NOU I VELL s una camisa nova; lhan deixada de rac; s massa polida i blanca i la volen de color. Uns pantalons nous de trinca tamb estan arraconats, que els texans ara sn moda descolorits i gastats. Qu farem diu la camisa per poder-nos valorar? Tesquitxar de pintura! El lleixiu taclarir!

Com dos bons amics sajuden jo per tu i tu per mi. Ara ja els veuran de moda i els trauran a presumir.
Joana Raspall

GRUP 3

Aprn i recita el segon poema de lordinador de Joana Raspall. Per la Joana quan fa poesia qualsevol ancdota dna peu a un poema, com el fet que el sol un dia no surti i desprs que tothom lhagi buscat, un nvol digui que sha quedat amb ell, convidat a una festa amb llamps i trons. En aquest cas s un ordinador que fa la punyeta a lalumne que treballa amb ell. Fes una versi semblant amb algun accident que hagis tingut amb lordinador, mbil que es queda sense bateria, un llit amb una pota trencada, una cadira amb dues potes, o qualsevol ancdota que et sembli oportuna.
1.- LORDINADOR Un xicot espavilat discuteix amb la pantalla: El dibuix que he comenat, no mexplico per qu falla! He llegit El gat amb botes i en vull fer la illustraci. Les tecles em fallen totes, no s per quina ra. El dit quasi se menrampa de tant de fer clic i clic. Ordinador! Si em fas trampa, hem acabat! Ves qu et dic! Xicot, rumia, rumia i no men culpis a mi! Si s per fer un gat, com podria obeir-te, el ratol? Joana Raspall

2.- ORDINADOR
Avui a lordinador mhan sortit lletres estranyes i signes que no he vist mai i quan he volgut escriure no hi he trobat cap espai. Sembla que mentre dormia lSpiderman i la bruixa, el Doraemon hi ha entrat amb les bessones i en Potter i quin sarau han armat. Jo volia escriure un conte per Sant Jordi que a lescola celebrarem dem, si lordinador no em deixa esborrar aquell jeroglfic, haur descriurel a m. Joana Raspall

LESTUDIANT Lordinador es venjar de qui fingeix que estudia: qui lutilitza amb engany, com per art de bruixeria es trobar al cap de lany que shaur dexaminar, tamb de ganduleria. Joana Raspall

GRUP 4 Aprn i recita el segon poema de La galxia ZZ de Joana Raspall. De vegades la Joana, en els seus poemes expressen els seus pensaments i els seus sentiments i no desaprofita locasi per criticar els humans i alguns dels seus molts defectes i actituds. En aquest cas critica els humans que fumen. Busca alguna cosa que els humans facin mal feta i imitant el poema escriu tu un poema que conservi el ttol i els primers dotze versos. Pots parlar de les persones que embruten els carrer i no fan servir les papereres, de la contaminaci, de la crisi o qualsevol altre tema que et serveixi dinspiraci. DES DE LA GALXIA ZZ??
Als extraterrestres els plau viatjar i desprs comenten lUnivers com va. No s per qu ho volen! no es cap aliment ni sembla cap eina dentreteniment; Tornes de la Terra Una mena dhomes no xiula ni sona com un flabiol, s duna mudesa digna del mussol.

amic? Qu hi has vist? que mhan deixat trist. He vist que fan coses fora de ra: A veure si hi trobes lexplicaci: Sacosten als llavis Les dones tamb canutets fets dherba trinxada, en paper. Per no sho mengen ni llepen, tampoc; a lextrem de fora es veu que hi ha foc, perqu surten boires de fum cel enll; i a mig acabar-se ho solen llenar.

Ai, amic, veiessis quina fila que fan duent-se a la boca canuts fumejant! de qu deu servir-los lherba i el paper si no s per menjar o beure? De deb no ho s.

De moment, nosaltres Ens nestem rient. Quina niciesa, Llenar fum al vent! Joana Raspall

GRUP 5 Aprn i recita el segon poema de La pedreta de Joana Raspall. Sovint quan sortim de passeig o dexcursi ens trobem amb un objecte, una pedreta, un animal... i ens enamorem a linstant i decidim dur-lo a casa. Pensa si alguna vegada tha passat aix i fes-ne un poema semblant a La pedreta. LA PEDRETA Tinc una pedreta blanca sobre el palmell de la m. Que coses deuria dir-me, si entengus el seu parlar! Deu sentir-se forastera entre el terrossos del camp; potser ve de roques altes destrossades per un llamp, i les aiges de neu fosa lhan arrossegada aqu. No s si per ella s vida, haver-se trobat amb mi. Per mi, es una trobada que no s com valorar. La veig tant polida i tant neta... no la gosar llenar. Joana Raspall INVITACI He trobat uns quants mots al mn de la poesia, no vull quedar-mels tots! Si tagrada llegir et faran companyia, ens els podem partir. Joana Raspall

INVITACI Amic, vols venir? la tarda s molt clara laire t sentors de mar i muntanya. Fugim del soroll I busquem la calma on compartirem les nostres paraules. Poques en direm i ben escoltades, amb pau dins del cor, llum en les mirades. Vols venir, amic? La tarda s tant clara! Joana Raspall