ASMA BRONQUIAL

1.- Descripció de la malaltia:

L’asma bronquial és una malaltia respiratòria caracteritzada per:
- Obstrucció de les vies respiratòries (bronquíols).
- Inflamació de la mucosa bronquial.
- Hiperactivitat bronquial.
L’asma pediàtric fa referència a l’asma bronquial quan afecta als nens.

2.- Causes:
L’asma està provocat per una inflamació de les vies respiratòries, que
produeix una reducció de l’aire que entre (això també és el que provoca els
sons al respirar)
Moltes vegades l’asma està provocat per la inhalació de substàncies que
provoquen una reacció al·lèrgica. Les substàncies aquestes són un
desencadenant de l’asma.
Els desencadenants més freqüents són:
- Animals (caspa o pelatge).
- Àcars de la pols.
- Canvis de temperatura.
- Substàncies químiques
- Exercici (asma d’esforç)
- Humitat
- Pol·len
- Infeccions respiratòries, com el constipat
- Emocions fortes (estrés)
- Fum del tabac
- L’àcid acetilsalicílic (aspirines) i altres antiinflamatoris (ibuprofeno).
Moltes persones asmàtiques també solen patir rinitis al·lèrgica i/o èczemes
a la pell.

3.- Mode de transmissió:

L’asma no és una malaltia infecciosa.
Tot i això podríem dir que té un factor genètic força important, ja que gran
part de la gent asmàtica té antecedents familiars, tant d’asma com
d’al·lèrgies.

4.- Símptomes:
Els símptomes més freqüents de l’asma bronquial són:
- Tos
- Dificultat respiratòria (empitjora amb l’exercici)
- Tiratge intercostal
- Xiulets:
• Solen començar súbitament
• Són episòdics
• Poden desaparèixer espontàniament
• Poden empitjorar durant la nit o en les primeres hores del matí
• Empitjora quan respira aire fred
• Empitjoren amb l’exercici
• Millora quan s’utilitzen els broncodilatadors
Els símptomes d’alerta són:
- Cara i llavis blavosos
- Disminució del nivell de consciència (somnolència
- Dificultat respiratòria
 - Augment freqüència cardíaca
- Ansietat
- Sudoració

5.- Tractament:
El tractament té com objectiu evitar substàncies o situacions que
desencadenin els símptomes i controlar la inflamació de les vies
respiratòries.
Hi ha dues classes de medicaments que s’utilitza pel tractament de l’asma:
- Medicaments d’acció prolongada per evitar els atacs (no per tractar-
los):
• Corticoides inhalats que prevenen la inflamació (Pulmicort i
Plusvent)
• Inhibidor de leucotrins (Singulair)
• Cromoglicat disòdics (Alergocrom) o Nedocromil sòdic (Brionil)
• Teofil·lina (per quan ja no serveixen els altres tractaments)
A vegades, s’ha d’utilitzar una combinació d’esteroides i broncodilatadors,
perquè aquests últims sols no fan efecte (Anasma)
- Medicaments d’acció ràpida per quan hi ha un atac:
• Broncodilatadors d’acció ràpida inhalat (Ventolin)
• Broncodilatadors de llarga durada inhalat (Foradil)
• Corticosteroides intravenosos u orals (Prednisona)
Les persones amb asma lleu, poden prendre els broncodilatadors d’acció
ràpida per alleujar els símptomes quan sigui necessari.
Però les persones amb asma persistent han de prendre corticoides
regularment per evitar els símptomes.
Quan hi ha un cas molt greu de deficiència respiratòria, s’haurà
d’hospitalitzar, administrar oxigen i medicament intravenosos
(Corticosteroides).

6.- Complicacions:
Les complicacions que es pot trobar una persona que pateix asma, poden
ser:
• Disminució de la capacitat per fer exercicis i ser part en algunes
activitats que requereixin un esforç físic
• Falta de son per dificultat respiratòria
• Canvis permanents en les funcions pulmonars (bronquitis crònica)
• Tos persistent
• Dificultat per respirar que requereix assistència respiratòria
(respirador)
• Atac cardíac

7.- Prevenció:
Per reduir els símptomes de l’asma, es pot evitar (a la mesura de lo
possible) el contacte amb els desencadenants que inflamen les vies
respiratòries. Posem algunes accions que es poden fer per aconseguir-ho, a
part del tractament:
- Vacunes per reduir l’al·lèrgia al desencadenant més potent (no es pot
eliminar una al·lèrgia).
- Mantenir l’habitació amb la mínima quantitat de mobles per evitar
l’acumulació de desencadenants.
- Rentar setmanalment la roba de llit.
- Dormir el menys pla possible per facilitar el pas de l’oxigen.
 - Utilitzar el mínim possible de productes químics.
- Mantenir els nivells d’humitat baixos.
- Mantenir la casa lo més neta possible.
- Eliminar el fum de tabac.
- Realitzar un exercici lleu diari (ex. Caminar 20 minuts a pas normal o
fer piscina durant 30 minuts).
LEGIONELOSIS
1.- Descripció de la malaltia:
La Legionel·losis va adquirir la seva denominació l’any 1976, quan va
aparèixer un brot de pneumònia entre els participants d’una convenció de la
Legió Americana en Filadèlfia.
Els científics van identificar una bactèria com la causa de l’ infecció de la
malaltia del legionari aquesta bactèria es va anomenar legionel·la
La malaltia del legionari o legionel·losis, es una forma de pneumònia
causada per l’ inhalació d’aerosols que contenen la bactèria Legionel·la.
La malaltia té dues formes diferents:
• La malaltia del legionari es la forma més greu de l’ infecció, que
finalitza amb pneumònia.
• Febre de Pontiac que es una malaltia més lleu.
La epidèmia normalment apareix en estiu, però pot succeir al llarg de l’any.
Al voltant d’un 5% a un 30% de las persones que pateixen la legionel·losis,
moren.

2.- Causes del brot de legionel·la:

- Las instal·lacions i dipòsits d’ aigua sanitària, freda i calent, dels
sistemes de preparació d’aigua calent centralitzats amb acumulació.
- Els aparells i equips de transferència de masses d’ aigua en corrent d’
aire.
- Les piscines amb aigua tèbia.
- Els aparells de tractament d’aigües.
- Els circuits tancats de refrigeració i calefacció i, en general, tots els
components del sistema de condicionament d’aire.
Causes que afavoreixen el desenvolupament de la Legionel·la:
A) Causes físico-químiques:
- Temperatura
- Presencia d’ oxigen
- Presencia de matèria orgànica/inorgànica aliena el sistema
- Concentració de sales
- Corrosió
B) Causes tècniques:
- Estancament
- Materials de construcció
- Ubicació

3.- Mode de transmissió:

Els brots de legionel·losis apareixen quan les persones han inhalat aerosols
que contenen aigua contaminada amb la bactèria de la legionel·la. Les
persones es poden exposar a aquests aerosols en casa, llocs de treball,
hospitals y llocs públics.
La legionel·losis no es transmet de persona a persona.
El mètode primari de transmissió és per inhalació, els organismes es troben
en les microgotes de l’aerosol respirable
Alguna transmissió ocasional pot succeir per altres vies, incloent la
contaminació directa del aigua potable o, fins i tot, pot ser contaminat
l’instrumental utilitzat en cirurgia.

4.- Símptomes:
Els pacients amb legionel·losis tenen normalment febre, refredaments i tos,
que pot ser seca o amb mocs. Alguns pacients tenen també dolors
musculars, dolor de cap, cansament, pèrdua de l’apetit i a vegades diarrea.
Les probes de laboratori ensenyen que els ronyons d’aquests pacients no
funcionen correctament
La radiografia de tòrax mostra freqüentment una pneumònia. Es difícil
distingir la malaltia del legionari d’ altres tipus de pneumònia simplement
per els símptomes; és necessiten altres probes.
Les persones amb febre de Pontiac pateixen febre y dolors musculars i no
tenen pneumònia. Triguen en recuperar-se de 2 a 5 dies sense tractament

5.- Tractament:
La Eritromicina y el levofloxacino son els antibiòtics actualment recomanats
per tractar a les persones que pateixen la malaltia del legionari. En els casos
més severs, és pot utilitzar com un segon medicament la rifampicina.
La malaltia de Pontiac no requereix un tractament específic.

- Actuacions recomanades desprès l’aparició d’un cas de legionel·losis:

6.- Prevenció:
La prevenció de la legionel·losis es el manteniment millorat de torres de
refrigeració i els sistemes de conducció de aigua.
Durant les epidèmies, els investigadors dels departaments de sanitat
tracten de identificar la font de la malaltia, fan recomanacions adequades
de prevenció i agafen mesures de control, como la descontaminació de la
font de aigua.
La legionel·losis es molt vulnerable a dosis altes de Clor. Es molt perillosa en
les carxofes de les dutxes, per això es millor que siguin de plàstic.
En definitiva, entenem que la primera mesura que hem d’adoptar per
eliminar la malaltia ha de ser tractar adequadament l’aigua en el seu origen
y aquesta responsabilitat es de les Companyies de Distribució d’ Aigua
Potable i en última instancia, al Ministeri de Sanitat i Consum.
Saber on trobar-la i com combatir-la :
- Torres de refrigeració / condensadores evaporatives:
Han de fer-se dues rentats i desinfeccions a l’any o una a l’any i ha de tenir
un programa de manteniment preventiu, amb controls analítics.
- Rets d’aigua calent sanitària y aigua freda de consum humà:
Tots els elements dels sistemes d’ aigua calent i rets d’aigua freda ha de
tenir un rentat i una desinfecció per any, el procés és fa amb productes
autoritzats.

- Piscines, spas y banyeres de hidromassatge d’ús col·lectiu:

Son estructures artificials amb aigua barrejada amb aire o pressió l’aigua
esta a una temperatura bona per el creixement de la legionel·la. En el
tractament 5 del RD. 865/2003 recull com fer el seu tractament.

- Altres sistemes amb aigua i produeixen aerosols:

Manteniment comença amb un control analític, en el que s’adopten mesures
i procediments necessaris dissenyats pel departament tècnic.
Marta Gonzàlez
Marta Castells