HANSEL I GRETEL, I LA CASETA DE XOCOLATA

Hi havia una vegada dos germans que es deien Hansel i Gretel. Ells dos, junt
amb els seus pares, vivien en una caseta prop del bosc.
Un dia la seva mare els va dir:
- Hansel! Gretel! Veniu, que heu d’anar a fer un encàrrec!
- Digues mare, què volies? – Va dir en Hansel.
- Heu d’anar al bosc a buscar llenya per ajudar al pare.
- Però mare, ens perdrem si anem sols al bosc – Es va queixar la Gretel.
- No us preocupeu, us donaré una barra de pa perquè aneu deixant els
trossets de pa perquè pugueu trobar el camí de tornada.
D’aquesta manera, en Hansel i la Gretel es van endinsar en el bosc per
trobar un arbre més gros d’ on poguessin treure la llenya. Mentre avançaven
pel bosc, en Hansel va anar deixant trossets de pa per saber per quin camí
havien de tornar a casa.
- Apa! Mira quin arbre més gran! Amb tota aquesta fusta, ja hi haurà
suficient, no?
- D’acord, dons ja podem tornar a casa!
Quan en Hansel i la Gretel van voler tornar a casa, es van donar compte que
un ocellet s’havia menjat tots els trossets de pa.
- Hansel! Ens hem perdut, ara com tornarem a casa?
- Tranquil·la Gretel, no tinguis por. Trobarem el camí de tornada.
Van seguir caminant pel bosc. De sobte, van començar a olorar xocolata
desfeta. Van anar corrents cap a la direcció d’ on venia aquella oloreta i es
van trobar amb una casa ben boniqueta coberta de xocolata desfeta. (Toc,
toc, toc)
- Qui és? Oh! Però si són dos nens! Què voleu?
- Hola senyora, sóc en Hansel i ella és la meva germana Gretel. Ens
hem perdut i no sabem tornar a casa. Ens podria ajudar?
- I tant! Però abans passeu que deveu estar morts de gana.
- Moltes gràcies! – Van contestar els dos alhora.
En Hansel i la Gretel es van quedar aquella nit a dormir amb la senyora.
Entre tots van decidir que seria millor esperar a que els seus pares els
anessin a buscar perquè no sabien a quina distància estava la casa.
Al dia següent, van sentir com s’apropava gent cridant el seu nom:
- Hansel! Gretel!
- Gretel! Hansel!
- Pare, mare! Quina alegria!
- Sort que ens heu trobat pares!
- Menys mal fills, estava molt preocupat per vosaltres perquè no
sabíem on éreu. Moltes gràcies senyora per cuidar als nostres fills.
- No ha estat res. Són molt bons.
Els pares d’en Hansel i la Gretel van estar molt agraïts amb la senyora, per
això, cada diumenge anaven a passar el dia amb la senyora a la seva casa
de xocolata perquè no es sentis sola.
I vet aquí un gat, vet aquí un gos, aquest conte ja s’ha fos!