Guia Parques Naturales

Rutes fotogrques
Xarxa de Parcs Naturals de la Diputaci de Barcelona
Es pot consultar una versi digital daquesta guia a :

www.diba.cat/rutesfotografiques
En aquest enlla tamb hi ha galeries dimatges i vdeos, fotografies panormiques, tracks dels itineraris, a ms daltres enllaos dinters.
PARC NATURAL DEL MONTSENY
Rutes fotogrfiques
Xarxa de Parcs Naturals de la Diputaci de Barcelona
Diputaci de Barcelona Primera edici: gener 2011 Coordinaci: Direcci de Comunicaci de la Diputaci de Barcelona rea dEspais Naturals Realitzaci editorial: Ormobook Serveis Editorials Cartografia: Institut Cartogrfic de Catalunya Oficina de Gesti Cartogrfica de la Diputaci de Barcelona Esfera GEOTEC, Estudi i Projectes Geogrfics Textos: Isaac Fernndez Ceclia Lorenzo Fotografies: Dani Codina Jordi Folch Ferran Aguilar (p.83) Xavi Prez (Arxiu XPN) (p.104) Agraments: Personal de les oficines i dels centres dinformaci del parcs Institut dEstudis Fotogrfics de Catalunya Impressi: Rotokayfo (Impresia Ibrica) Dipsit legal: B-47411-2010
PRESENTACI
Fa ms de trenta anys la Diputaci de Barcelona va iniciar una poltica de protecci i preservaci dun conjunt despais naturals. Actualment la Xarxa de Parcs Naturals engloba aquests espais i protegeix poc ms de 100.000 hectrees amb una gran riquesa natural, cultural i patrimonial. La diversitat dels espais de la Xarxa es manifesta en els paisatges nics, les espcies vegetals i animals, en el patrimoni arquitectnic i en les persones que els habiten i que segueixen activitats tradicionals amb molts segles dhistria. La Diputaci de Barcelona s conscient que, ms enll de protegir i preservar aquesta riquesa i diversitat, tamb s important la seva divulgaci social. Amb la pretensi doferir i donar a conixer aquesta riquesa a tota la ciutadania, la Diputaci treballa en poltiques dintegraci i difusi. El ferm comproms amb la societat queda plasmat en els esforos dipositats en la creaci de programes deducaci amb tallers i activitats ldiques i pedaggiques, museus i exposicions i centres dinformaci i documentaci, i tamb en la creaci dequipaments doci i en el disseny i la senyalitzaci de rutes que ajuden els milers de visitants que cada any tenen els parcs de la Xarxa a conixer, respectar i gaudir els seus paisatges. Aquesta guia que presentem enguany, Rutes fotogrfiques per la Xarxa de Parcs Naturals de la Diputaci de Barcelona, ofereix una sel.lecci de vint-i-dos itineraris, la majoria dels quals han estat pensats per a ser recorreguts a peu. Aquest factor permet al visitant plasmar amb lobjectiu de la cmera imatges de les espcies de flora i fauna, els elements de patrimoni arquitectnic, els equipaments i les activitats tradicionals, tots ells smbols dels valors naturals, culturals i paisatgstics que tenen els nostres parcs. Desitgem que siguin del vostre gust!
Antoni Fogu Moya President de la Diputaci de Barcelona
MAPA DE LA XARXA DE PARCS NATURALS
Espais protegits de la Xarxa de Parcs Naturals
SUMARI
Com utilitzar aquesta guia
....................................6
Parc Natural del Montseny. Reserva de la biosfera . . . . . . . . . . . 8 1. Del Centre dInformaci de Fogars de Montcls al tur de lHome . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 10 2. El sot de lInfern . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 14 3. Lascensi des del coll de Bordoriol . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 18 Parc Natural de Sant Lloren del Munt i lObac . . . . . . . . . . . . 22 4. La Torrota de Vacarisses . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 24 5. La pedra seca . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 28 6. Del coll dEstenalles a Mura . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 32 Parc del Montnegre i el Corredor . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 36 7. El dolmen de Pedra Gentil . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 38 8. Montnegre carener . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 42 Parc del Garraf . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 46 9. El cam de les Costes . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 48 10. Del poble a la fortalesa pel cam del safareig . . . . . . . . . . . . 52 Parc del Castell de Montesquiu . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 56 11. Per la riera de la Solana i el mirador de la Rovira . . . . . . . . 58 Parc dOlrdola . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 62 12. Del castell dOlrdola al poble de Sant Miquel . . . . . . . . . . 64 Parc del Foix . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 68 13. Itinerari per la ribera del Foix a Penyafort . . . . . . . . . . . . . . . 70 Parc de la Serralada de Marina . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 74 14. De la font de lAlzina al Puig Castellar . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 76 15. El torrent de l'Amig . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 80 Parc de la Serralada Litoral . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 84 16. Ruta del Vedat . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 86 17. La ruta de lesquirol . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 90 Espai Natural de les GuilleriesSavassona . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 94 18. La font de la Riera . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 96 19. La ruta de les masies . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 100 Parc Agrari del Baix Llobregat . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 104 20. L'agricultura al delta del Llobregat . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 106 Parc Natural de la Serra de Collserola . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 110 21. Sant Cugat - Can Coll - Cerdanyola . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 112 22. El parc i el pant de Vallvidrera . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 116 Oficines dels parcs. Centres de documentaci. Vocabulari fotogrfic. Recomanacions generals
. . . . . . . . . . . 120
COM UTILITZAR AQUESTA GUIA
Com utilitzar aquesta guia

Aquesta guia de Rutes fotogrfiques per la Xarxa de Parcs Naturals de la Diputaci de Barcelona presenta un total de 22 rutes pels 12 parcs i espais naturals que, conjuntament amb els municipis i altres institucions que els conformen, gestiona la Diputaci de Barcelona. Cadascun daquests itineraris ens acosta a racons, paisatges, elements del patrimoni cultural i espcies caracterstiques que, per la seva vlua natural, artstica o histrica, representen un valor per a lespai natural dins el qual es troben. Les notes segents van adreades a facilitar la consulta de la guia i treure el mxim profit dels passejos i itineraris proposats.
Nom del parc o espai natural i la seva pgina web. Fitxa del parc, amb les dades bsiques i mapa de la Xarxa de Parcs Naturals, amb la situaci del parc. Presentaci del parc o espai natural. Web d'Itineraris de la Xarxa de Parcs Naturals de la Diputaci de Barcelona, on s possible visualitzar els traats dels itineraris, descarregar els tracks i obtenir informaci complementria. Mapa del parc o espai natural, amb les vies de comunicaci, entitats de poblaci i principals accidents geogrfics. Zona del parc per on transcorre la ruta proposada. Nmero de litinerari. Pictogrames amb els principals serveis.
COM UTILITZAR AQUESTA GUIA
Ttol i subttol de litinerari, amb el nmero dordre corresponent i resum dels seus principals valors culturals i paisatgstics. Fitxa tcnica amb tota la informaci imprescindible de litinerari. Text descriptiu dels trams, amb referncia a paisatges, elements del patrimoni cultural i espcies caracterstiques que es troben al llarg de la ruta. Mapa amb indicaci de litinerari i punts dinters. Localitzaci a la ruta de cadascun dels trams que es proposen. Els punts d'inters fotogrfic es distingeixen al mapa amb un pictograma especfic. El color corporatiu de cadascun dels parcs i espais naturals. Fotografies que representen els punts de parada de cada ruta i consells per a la seva realitzaci.
A cadascuna de les imatges s'indica la localitzaci des d'on s'ha capturat, amb coordenades de longitud i latitud.
Requadre amb consells fotogrfics generals i bsics.
Parc Natural del Montseny

Reserva de la biosfera
www.diba.cat/parcsn/montseny
Igualada
Berga
Vic Manresa Parc Natural del Montseny Granollers Matar Sabadell St. Feliu Vilafranca de Llobregat del Peneds Barcelona Vilanova i la Geltr
Terrassa
El masss del Montseny saixeca entre les comarques de la Selva, dOsona i del Valls Oriental, i s un dels parcs ms visitats de Catalunya. La declaraci de Reserva de la Biosfera, el 1978, i de Parc Natural ha perms conservar la seva bellesa natural i paisatgstica. Un recorregut pel parc permetr al visitant conixer i gaudir dels frondosos boscos i una gran diversitat faunsitica. ITINERARIS 1, 2 i 3
www.diba.cat/parcs/itineraris/montseny
Any de declaraci del parc natural: 1987 Any d'aprovaci del Pla especial: 1977 (sector barcelon); 1978 (sector giron) Nou Pla especial: 2008 Superfcie protegida: 31.063,90 ha
10
1
Fitxa tcnica
Gran part del recorregut es fa en cotxe. A la carretera cal estar atent als diferents indicadors que assenyalen els miradors. Comarca: Valls Oriental Distncia: 22 km en cotxe i 1,230 km a peu Durada: 2 h 30 min aproximadament (ruta en cotxe) i 55 min a peu Altitud mnima: 260 m Altitud mxima: 1.706 m Desnivell: 1.446 m Dificultat: baixa poca: tot l'any (tot i que cal tenir en compte que amb neu l'accs al tur de l'Home est regulat) 6 Punt dinici: Centre dInformaci de Fogars de Montcls Shi arriba des de Sant Celoni a travs de la BV-5114 que porta a Santa Fe de Montseny. El centre es troba a Fogars de Montcls, a tocar de la rotonda on hi ha el desviament cap a Santa Fe, Mosqueroles i la Costa de Montseny. 6 Centre dInformaci de Fogars de Montcls Ctra. BV-5114, km 4 Fogars de Montcls Tel. 938 475 290 De novembre a abril de 9.30 a 16.30 h i de maig a octubre de 10 a 17 h p.montseny.cifogars@diba.cat www.diba.cat/parcsn/montseny
Els miradors del Montseny
Del Centre dInformaci de Fogars de Montcls al tur de lHome

Les vistes sn un dels principals reclams per visitar el masss del Montseny. Aquesta ruta, que t una part que es pot fer en cotxe i un darrer tram a realitzar a peu, permet gaudir de les vistes de mitja dotzena de miradors. Des del Centre dInformaci de Fogars de Montcls, a la vora de Sant Celoni, la carretera senfila cap a Santa Fe de Montseny i continua fins el sostre del masss: el tur de lHome. Les diferents aturades als miradors existents pel cam ofereixen al visitant loportunitat de gaudir dexcellents vistes dels pobles i les muntanyes dels voltants i de ms enll.
Pla dels Ginebrons
Coll Tur de lHome lAveteda Sesbasses 1706
Font del Frare
1000 m
Puig Sesolles 1689
Tur Gros 1651
Santa Fe de Montseny
La Guardiola
Pant de Santa Fe
Tur de Morou 1307
Plana Amagada
Cmping de Fontmartina
Montllobar 1466 Coll de Vent Plana del Pou Tur de Castellar Les Goitadores 1400
Figueroles
ier
ad
e Sa
nta Fe
3
Can Riera de Ciuret
Roques de Santa Helena
PARC NATURAL Can Rub DEL MONTSENY Can Gensana

Riera de Siuret
Estany de Viada
2 Coll de Santa Helena Can Pinyoca

BV-5 114
Can Nofre Can Puig
Ridaura Can Barcel Can Dola Roca Guillera Can Pla Can Pereres el Fort Vell Can Grau Can Perepoc Can Benet Can Comes Rectoria de Can Font Fogars de Montcls Masia Mariona Can Prat Can Riera Can Mas an Can Guill del Serrat
nt rr e To
C de
pins am
Mirador de Can Pla
Mosqueroles el Regs (Fogars de Montcls)

Castell de Montcls
-51 BV 19
Santa Margarida
a Sant Celoni
t So
sC d e le
al s
Campins
Sant Guillem Centre dInformaci
1 de Fogars de Montcls
11
1 Mirador de can Pla. Sant Celoni als peus Litinerari comena al Centre dInformaci de Fogars de Montcls. Es tracta dun equipament del Parc on es pot trobar tota mena dinformaci del parc i productes dartesania alimentria del Montseny. s un bon lloc per anar amb nens ja que compta amb un parc infantil a lexterior, taules on fer un pat i un bar on es poden degustar els productes que es venen a la botiga. Des del punt dinformaci cal prendre la carretera en direcci a Santa Fe de Montseny, deixar enrera el poble de Campins i continuar per la carretera plena de revolts fins al km 15 on es troba el mirador can Pla. Des daquest punt es pot veure a la dreta la masia de can Pla, restaurada per la Diputaci, les localitats de Campins, Sant Celoni, Sant Esteve i Santa Maria de Palautordera, les muntanyes del Montnegre i el Corredor i el mar al fons. 2 Coll de Santa Helena. A les faldes del Montseny Abans darribar a Santa Fe de Montseny, al km 20, on hi ha lrea de lleure de la
1 Segons la regla dels teros que apliquen els experts en fotografia, quan dividim una imatge en nou quadrants, el punt fort de la mateixa sempre queda en el quadrant superior dret. En el cas daquesta imatge s larbre. A lhora de llegir una fotografia, el fet de trobar-nos un element (en aquest cas el cam) que condueix directament al punt fort de la composici, ajuda a que la imatge sigui ms esttica.
414435.85N 22723.45 E elev. 825 m
2 Per fotografiar vistes panormiques s sempre un bon recurs fer dues fotografies i ajuntarles desprs a lordinador amb lajuda dun programa dedici i retoc fotogrfic. Amb aquesta finalitat s bo utilitzar sempre el trpode i assegurar-se que en les dues imatges hi aparegui un punt com, que ser el que servir com a referent per juntar-les i convertir-les en una sola.
414519.49N 22751.95E elev. 1.219 m
12
3 Sovint es diu que no s gens recomanable fer fotos a contrallum. No obstant aix, en alguns casos, s que pot donar un bon resultat fotogrfic. A lhora de fotografiar un paisatge en qu els nvols noms deixen passar alguns rajos de sol, per exemple, el contrallum s vlid, ja que la llum no crema la fotografia al no ser massa intensa. A ms, els rajos de sol illuminen alguns racons del bosc, creant una atmosfera especial, interessant per a la composici.
Guardiola, es troba el desviament a lesquerra per enfilar cap al cim del tur de lHome. Seguint aquesta pista, a m esquerra, es troba el mirador del coll de Santa Helena. Es pot deixar el vehicle en un petit aparcament a tocar de la pista i disfrutar de les vistes de Sant Celoni, les muntanyes del Montnegre i el Corredor, Sant Esteve i Santa Maria de Palautordera, Llinars del Valls, el Tibidabo, la serralada Litoral o el mar. 3 Les Goitadores. El mirador verd Seguint per la mateixa pista, el mirador de les Goitadores es troba uns metres desprs del desviament cap al tur de lHome. Un plaf panormic permet identificar els diferents accidents geogrfics. Des daquest punt, a 1.171 metres daltitud es tenen vistes de Sant Esteve i Santa Maria de Palautordera, la Serralada Litoral, Sant Lloren del Munt i Montserrat, a ms de les ms properes ermites de Sant Elies i Santa Susanna, els boscos de faigs i les grans plantacions davet Douglas (una espcie darbre europeu que va introduir-se al Montseny fa ms de 70 anys). 4 Plana Amagada. A lombra del tur Cal recular fins trobar el desviament cap al tur de lHome. La pista senfila passant per llocs interessants, com la plana del Pou, o el coll de Montllobar. En 4 km aproximadament sarriba a la Plana Amagada (o Pla Amagat), on hi ha un gran espai daparcament, una caseta dinformaci del parc i el mirador. Des daquest punt es divisen els pobles de Sant Celoni, Santa Maria i Sant Esteve de Palautordera o les muntanyes de la serralada Litoral, i el
414526.77N 22707.06 E elev. 1.159 m
4 Amb una mica de calitja s complicat fer fotos de paisatges. Una bona soluci s incloure en la composici algun objecte en primer terme (en aquest cas els arbres) per donar ms contrast i sensaci de profunditat a la fotografia.
414616.30N 22627.69 E elev. 1.539 m
13
mar. Amb l'objectiu de contribuir a la preservaci del cim del tur de lHome, sha de deixar el cotxe en aquest aparcament i realitzar a peu litinerari que porta al coll Pregon i desprs al tur de lHome. En total sn 55 minuts de pujada voltant el tur de Puig Sesolles. 5 Tur de lHome. Vistes infinites El corriol senyalitzat que puja de Plana Amagada al tur de lHome va fent ziga-zagues al voltant de Puig Sesolles fins arribar al coll Pregon a travs dun paisatge de prats subalpins, que a la primavera somple de flors silvestres. Es triga uns 40 minuts en arribar al coll Pregon, lavantsala del tur de lHome, una collada de prats on estan installades un parell dantenes i un parell de cases, que tenen un s militar. Per una pista que rodeja la muntanya, amb vistes a les Agudes, que queden molt a prop, sarriba al cim del tur de lHome en aproximadament un quart dhora. A dalt hi ha l'antic observatori, que va promoure Eduard Fontser el 1932, i un vrtex geodsic que indica el punt ms alt de tot el masss: 1.706 metres. Les vistes des daquest punt, sobretot els dies clars, sn magnfiques. Hi podem distingir la costa de Blanes, Palams, Girona, les muntanyes
5 Les vistes des del cim del Tur de l'Home sn impressionants, per hem de saber treure-li el mxim rendiment encara que ens trobem elements humans com en aquest cas una torre de comunicaci, que ens pot cridar ms l'atenci que el propi paisatge. El millor en aquesta situaci s deixar l'objecte en un punt lluny, separant-nos d'ell i utilitzar un gran angular com, en aquest cas, un 28mm. D'aquesta manera l'objecte distorsionant deixa de tenir tant de protagonisme i la fotografia atrau pel seu espectacular paisatge.
414635.53N 22604.93E elev. 1.706 m
del Pirineu, Sant Lloren del Munt i Montserrat. Hi ha qui assegura haver vist des daqu lilla de Mallorca.
El consell de lexpert...
Un bon fotgraf ha de portar la cmera a sobre en tot moment. Al bosc tenim moltes possibilitats de creuar-nos amb algun insecte o animal fugisser que noms ens donar un segon per enquadrar i disparar. I si anem amb cotxe, al seient del copilot i posant una velocitat alta d'obturaci per no captar les vibracions, sempre tindrem ms possibilitats de "caar" alguna imatge interessant.
14
2
Fitxa tcnica
s un recorregut circular, que no t prdua, ja que est senyalitzat amb fites de color groc. s un itinerari exclusiu per fer a peu; no hi poden passar cotxes ni bicicletes. Comarca: Valls Oriental Distncia: 3,5 km Durada: 1 h 30 min Altitud mnima: 820 m Altitud mxima: 934 m Desnivell acumulat: 165 m Dificultat: baixa poca: tot lany
6 Punt dinici: Plana del Coll Es troba en el km 10,2 de la carretera de Sant Celoni al tur de lHome. Des de Sant Celoni cal anar en direcci cap a Mosqueroles, la Costa del Montseny i continuar per la carretera del tur de lHome. Desprs de passar lentrada del cmping de Fontmartina, cal seguir endavant fins trobar un aparcament i la font de la Plana del Coll. Litinerari surt des de laltra banda de la carretera. 6
A lombra del tur de lHome
El sot de lInfern
Ben amagat, en un rac ombrvol als peus del tur de lHome es troba el sot de lInfern, un paratge especialment tranquil, regat per un rierol i envoltat de vegetaci. Shi arriba en noms una hora i mitja des de la plana del Coll, el punt de sortida, on hi ha una font i un rea desplai. Litinerari segueix camins de pendents suaus i permet contemplar i fotografiar alguns dels elements paisatgstics i patrimonials ms tpics del Montseny, com un gran alzinar, un conjunt de castanyers vells o una antiga barraca de carboners.
210 m
Lalzinar
3
Can Planes de Fontmartina Castanyers vells
2 5
I n fe rn
Fontmartina
Cmping Fontmartina
4
La perxada
So td
Plana del Coll
e l
1
940,2
Oficina del Parc Natural del Montseny. Masia Mariona Ctra. 5119, Km 2,5 Mosqueroles 08470 Fogars de Montcls Tel. 938 475 102 De dilluns a divendres de 9 a 16 h p.montseny@diba.cat www.diba.cat/parcsn/ montseny
Pla de la Pomera
15
1 Per fotografiar amb xit el cim de la muntanya cal fixar-se molt b en lenquadrament, evitant elements que destorbin. En aquest cas ser de gran ajut utilitzar un teleobjectiu per acotar ms lenquadrament i distingir perfectament el que ens interessa que aparegui a la fotografia, com la caseta tan caracterstica de lobservatori metereolgic al capdamunt del tur de lHome.
q 4145'23.32"N
225'40.64" elev. 886 m
1 La plana del Coll. Panormica del tur de lHome La ruta t el seu punt de partida a la plana del Coll, al peu de la carretera que porta al tur de lHome des de Sant Celoni passant per Mosqueroles i la Costa de Montseny. Lindret es reconeix per laparcament que hi ha a m esquerra de la carretera, on es pot trobar una font daigua fresca, un espai de lleure en plena natura amb algunes taules de fusta i una petita caseta dinformaci de planta rodona i de parets de pedra. A laltra banda de laparcament es troba el punt de partida de litinerari que porta al sot de lInfern, senyalitzat amb marques grogues. El cam de seguida sendinsa en un esps alzinar, tot fent zigazagues i baixant per la muntanya fins arribar a lentrada del cmping de Fontmartina. Des daquest indret es pot fer una bona fotografia del tur de lHome, que amb 1.706 metres dalada s el punt ms elevat del masss del Montseny.
2 Els castanyers vells. Les formes i les textures de la naturalesa El sender continua a tocar de lentrada del cmping. Desprs de travessar un bosc dalzines sarriba a un indret
2 Per fotografiar els castanyers val la pena buscar punts de vista diferents als habituals. Els contrapicats (que saconsegueixen ajupint-se i agafant lelement de baix a dalt) sn especialment indicats per fer que aquests arbres de grans dimensions apareguin a la foto en la seva totalitat; el resultat s fora espectacular. Les formes i les textures dels troncs del castanyer tamb poden donar molt de joc.
4145'33.58"N 225'55.56" elev. 899 m
16
conegut com els castanyers vells. Es tracta duna petita clariana en el bosc presidida per tres antics exemplars de castanyer. Aquests arbres de grans dimensions tenen els troncs curts i gruixuts, amb la particularitat de que linterior, totalment buit, s utilitzat per diverses espcies d'ocells i mamfers per a establir els seus nius i caus. 3 Lalzinar. Un parads de llums i ombres Deixant enrere els castanyers, el cam seixampla tot travessant un alzinar fora esps on, si s's observador, es pot veure les forgades del pas de porcs senglars o ocells (com el gaig o la mallerenga), tot i que fotografiar-los s especialment difcil. Mentre savana pel sender, flanquejat en ocasions per restes de parets de pedra en els marges que separaven les antigues feixes de conreu, sescolta el so de laigua del torrent que rega el sot de lInfern i, de seguida, es creua per la part superior. Lambient dins el bosc es torna humit i ombrvol per els raigs de sol sescolen entre els arbres. 4 La perxada. Perspectives del bosc Continuant per la mateixa pista, el paisatge canvia duna manera radical, i les alzines van deixant pas als castanyers fins arribar a la perxada, que s una castanyeda explotada tal i com es feia antigament: tallant la fusta dels castanyers duna determinada manera per tal que creixin noves branques de la soca vella. En aquest espai, doncs, es poden veure piles de troncs daquests arbres al terra i tamb algunes alzines joves, que comencen a recuperar lespai que van perdre quan shi van plantar els castanyers. No sha doblidar que el castanyer
3 Per fer fotografies en qu lespai s ple de zones de llum i dombra, s recomanable mesurar la llum a les zones illuminades i compensar desprs les zones fosques. Si es fa a la inversa (mesurant a lombra) es corre el risc de que la fotografia surti cremada.
4145'35.12"N 226'08.29" elev. 899 m
4 Un bon recurs per a fotografiar les diferents composicions lineals que formen els troncs s utilitzar un teleobjectiu, que ajuda a comprimir els elements que fotografiem i faran lefecte destar ms junts.
4145'27.64"N 226'10.88" elev. 891 m
17
no s un arbre autcton del Montseny, sin que antigament es va portar de fora per aprofitar-ne la fusta i els fruits. Al final de la pista, a m esquerra, es pot veure una antiga cabana de carboners reconstruda. Recorda lpoca en qu els carboners es refugiaven en construccions com aquesta, per tal de controlar les piles de llenya que en una combusti lenta es convertien en carb. 5 El sot de lInfern. Aiga en moviment Just al davant de la cabana de carboners hi ha el corriol per on continua litinerari, tot baixant per la muntanya entre ms exemplars de castanyers i alzines, per tamb entre alguns roures, avets i pi roig. El so de laigua guia el caminant fins al sot de lInfern, passant per un antic forn de cal. Les falgueres i la molsa entapissen el sl i les roques a la vora del torrent. Les branques dels verns, els freixes i altres arbres de ribera, juntament amb els petits salts daigua del rierol, formen un conjunt ple dharmonia, un regal per als amants de la fotografia. Cal creuar el torrent per unes passarelles i seguir el cam. Desprs duns quants metres de pujada a travs del bosc dalzines, litinerari continua fins arribar de nou a lentrada del cmping de Fontmartina, des don cal prendre el cam de tornada fins a la plana del Coll.
5 Laigua s un element molt agrat en les composicions fotogrfiques. Fent servir una velocitat lenta saconsegueix un efecte en el que laigua apareix com un corrent seds donant a la imatge molta fora i originalitat. Per aconseguir aquest efecte pot anar b portar un petit trpode o recolzar la cmera en algun punt, com una pedra plana, per tal que laparell no es mogui gens ni mica. Aix, en la fotografia noms apareixer moguda laigua.
4145'30.42"N 226'05.83" elev. 855 m
El consell de lexpert
Les millors hores per fer fotos sn les primeres i les darreres del dia, quan els raigs del sol sn ms horitzontals i per tant les ombres no sn tan dures. Lobjectiu macro en una cmera rflex (o lopci macro en una compacta) permet enfocar els petits detalls. Per fotografiar la flora va b portar un petit reflector per illuminar rebotant les zones d'ombra.
18
El cim del Matagalls
3
Fitxa tcnica
s un recorregut lineal i en tot moment les fites ajuden a seguir la direcci correcta. Comarca: Osona Distncia: 11,1 km (danada i tornada) Durada: 4 hores Altitud mnima: 1.089 m Altitud mxima: 1.697 m Desnivell acumulat: 608 m Dificultat: mitjana poca: especialment a la tardor. Fa una temperatura ideal per a lascensi i el color de les fagedes s un espectacle natural. Punt dinici: coll de Bordoriol Des de Sant Celoni sarriba per la carretera BV-5114 fins a Santa Fe de Montseny i seguint fins a Sant Maral. Cal passar el coll de Sant Maral i continuar en direcci a Viladrau. Des de Viladrau sarriba per la carretera BV-5114 en direcci a Santa Fe de Montseny.
6
Lascensi des del coll de Bordoriol

Amb 1.697 metres, el Matagalls s la tercera muntanya ms alta del Montseny. Pujar-hi sha convertit en una de les excursions ms clssiques del parc natural i s una excellent excusa per fotografiar paisatges i vistes espectaculars. Shi pot arribar des de diferents llocs, tanmateix la ruta que hi puja des del coll de Bordoriol s una de les ms fcils i agrades. Durant el recorregut es travessen alzinars, rouredes, fagedes i prats culminals, fet que permet contemplar una extensa mostra de la vegetaci existent al masss. Lesfor de lascensi es veu recompensat per lesplndida panormica que es contempla des de dalt.
Creu de Miquelet 1033
lAremany el Pujol de la Muntanya

e Coll P regon
Puigdot
la Tremoleda 1160
a Viladrau
oi Castanyeda ll R e Co del Pujol T. d Ru
pi
tosa
Roca Llancers 1174 Coll de Joan
Corral de la Vila
Torr en td
Centre d'Informaci Can Casades Santa Fe de Montseny Ctra. de Sant Celoni a Viladrau, km 21 08470 Fogars de Montcls Tel. 938 475 113 Cada dia de 10 a 14 i de 15 a 16.30 h p.montseny.casades@diba.cat www.diba.cat/parcsn/ montseny
6
Coll Roig an Gr m a g G Ba l a As l a t d e e l e d d a n na re T Ca
rr Ca en re
t on eF nt d e r r To
en a

Coll Sabnia
BV511
Tronca del Pujol
Font de lAtlntida
Coll de Bordoriol Font dels 1 Pastors

4
Oratori
Pla de la Beguda
Matagalls 1697
Font dels Mosquits
d Carena Mines de Tur Pla del Barral Sant Maral Sesportadores 1608
So
SL
-C
82
td
d orn el F
la
e
l Ca
s dels Segalars l ar ega els S
Corral
Collet de lHome mort
Coll de Rocacorba
GR 5.2
3 Coll Pregon
l Teix R. d e
Coma Fosca
el Rigrs
Pla dels Erols
Font de Coll Pregon
500 m
19
1 Un trpode ser de gran ajuda per fotografiar les vistes que saprecien des del coll de Bordoriol. Plantant la cmera, lenquadrament ser perfecte i a ms permetr treballar amb una sensibilitat molt baixa i un diafragma molt tancat, per tal denfocar absolutament tots els elements que apareixen en la composici.
414932.84N 22432.00E elev. 1089 m
1 Coll de Bordoriol. Punt estratgic De les diferents rutes que condueixen al cim del Matagalls, la que surt des del coll de Bordoriol s la ms senzilla i agradable. El coll de Bordoriol es troba a cavall de les comarques de la Selva i Osona. Es pot deixar el cotxe en un petit aparcament al costat de la carretera (BV-5114, de Santa Fe a Viladrau), a la vora dun punt dinformaci del parc, situat en una caseta de fusta. Abans demprendre la marxa s recomanable fer una parada, creuar la carretera i pujar unes escales fins al mirador. Des daqu es veuen, en primer terme, les Agudes i el Matagalls, aix com la plana de Vic i molts cims del Pirineu oriental, entre daltres elements geogrfics destacats.
2 Loratori. El coll de Joan A lesquerra de la caseta de fusta surt el sender senyalitzat SL-C 82 que porta al coll Pregon, punt des don sinicia lascensi final al Matagalls. Cal seguir aquest cam ample, flanquejat per alzinars i rouredes, i passar per la font dels Pastors, dedicada a lescriptor de Viladrau, Felip Graugs. Desprs de passar pel corral de la Vila sarriba a loratori, situat en el coll de Joan. Es tracta dun oratori de pedra dedicat a sant Francesc dAss, amb una placa que commemora laplec que van celebrar els pessebristes de Vic i Viladrau al Matagalls lany 1976. A partir daquest indret, els cotxes no poden avanar ms per la pista i, per tant, la ruta continua pel sender local fins
20
4 Des del collet de lHome Mort es tenen vistes magnfiques de les muntanyes dels voltants. Des dun indret com aquest, lxit fotogrfic est gaireb assegurat, sobretot si el dia acompanya. Una idea per donar ms espectacularitat a la imatge s tractar de captar lombra dels nvols reflectida a les muntanyes.
2 Les imatges que inclouen alhora elements illuminats i foscos es poden modificar desprs amb lajut de lordinador grcies als programes dedici fotogrfica. En aquest cas, es pot millorar la imatge de loratori aclarint el seu interior i aconseguint, daquesta manera, que es vegi perfectament el sant, abans ombrvol. Aix, siguala la llum interior amb lexterior.
413819.48N 22312.60 E elev. 1.637 m
414917.74N 22420.34 E elev. 1.138 m
arribar al coll Pregon. Abans, per, passa per zones dalzinars i moixeres amb boniques vistes a les Agudes. Durant la pujada saprecia com la vegetaci canvia gradualment, de manera que es deixen enrere els alzinars i comencen a aparixer els faigs. Les fites ressegueixen el cam, que travessa el coll Sabnia de baix i el coll Sabnia de dalt, a partir del qual sendinsa de ple en la fageda. El cam passa al costat duna antiga poua, que servia per emmagatzemar el gel durant lhivern per tal daprofitarlo durant la primavera i lestiu. 3 Coll Pregon. Crulla de camins Uns metres ms enll de la poua sarriba al coll Pregon, un indret on hi acostumen a descansar els excursionistes amb un gran prat situat enmig duna frondosa fageda. Al centre hi ha un pedr en commemoraci de Pau Casals amb un poema de Felip Graugs. El cim del Matagalls queda a 25 minuts de caminada a travs del GR 5-2.
3 Per aconseguir una fotografia original dun indret com el coll Pregon, un bon recurs s situar la cmera arran de terra. Aix aconseguirem enquadrar les herbes i flors en primer pla, el pedr al darrera i els arbres i el cel com a tel de fons.
414818.39N 22327.38E elev. 1.532 m
21
4 Collet de lHome Mort. El preludi del cim Des del collet Pregon sarriba en uns 15 minuts al collet de lHome Mort, gaireb al mateix cim del Matagalls. El cam que hi porta fa pujada i travessa fagedes, en el primer tram, i matollars de ginebr als nivells culminals. Des daquest indret les vistes sn espectaculars. Es pot contemplar perfectament el pla de la Calma, el Tagamanent, la plana de Vic i, en els dies clars, les muntanyes de Sant Lloren del Munt, els cingles del Bert o Montserrat. En aquest ambient tan divers com interessant, shi troben plantes boreoalpines que a Catalunya noms es troben tamb al Pirineu; a banda dendemises com el pensament del Montseny o lherba de Sant Segimon. 5 El Matagalls. Vistes dalada Cal caminar una mica ms per arribar al cim del Matagalls, a 1.697 metres dalada i on les vistes sn espectaculars. Es pot veure tot el Montseny, el poble de Viladrau, la serralada de Montserrat, el mar i els Pirineus, des de la muntanya del Canig a la serra del Cad. Un dels elements ms caracterstics del cim, que s el tercer en alada de tot el Montseny, s la creu, que amb el temps sha anat renovant. La primera est documentada del 1614 per la ms recordada s la creu del pare Claret, collocada el 1840. Al cim tamb es troben vries plaques commemoratives en homenatge al pare Claret, al poeta i mossn Jacint Verdaguer i al mossn Jaume Oliveras, qui va fer per primer cop la popular travessa Matagalls-Montserrat.
5 Un fotgraf ha de tenir pacincia per aconseguir la millor foto, especialment al cim del Matagalls, on els nvols hi sn prcticament sempre presents. En un escenari com aquest noms cal plantar el trpode, enquadrar i esperar el moment just que surti el sol per disparar rpidament abans que torni a desaparixer. Si tenim pacincia per esperar el moment oport, sempre podrem treure millors fotografies.
414831.70N 22257.58 E elev. 1.697 m
Dins dun bosc, en aquest cas dins de la fageda, la falta de sol impedeix que els colors destaquin a la fotografia. Per dotar-la de ms contrast, la imatge es pot tractar desprs a lordinador. Amb lajut dun programa dedici fotogrfica podrem pujar el contrast i els colors, aconseguint aix un color ms viu i, en conseqncia, una imatge ms esttica i ms semblant a la realitat.
22
PARC NATURAL DE SANT LLOREN DEL MUNT I LOBAC
23
Parc Natural de Sant Lloren del Munt i lObac

www.diba.cat/parcsn/stllorenc
Berga
Vic Manresa Parc Natural de Sant Lloren del Munt i lObac Granollers Igualada Matar Terrassa Sabadell St. Feliu Vilafranca de Llobregat del Peneds Barcelona Vilanova i la Geltr
Les serralades de Sant Lloren del Munt i lObac sn dues elevacions muntanyoses unides pel coll dEstenalles. Els seus paisatges singulars salternen entre boscos de velles alzines i caracterstics cingles i monlits de conglomerat. El visitant pot experimentar amb la cmera per tal de captar els interessants jocs de llum i ombra que dibuixen aquestes peculiars formacions rocoses. ITINERARIS 4, 5 i 6
www.diba.cat/parcs/itineraris/stllorenc
Any de declaraci del Parc Natural: 1987 Any d'aprovaci del Pla especial: 1972 (ampliat i modificat el 1982 i 1998) Superfcie protegida: 13.694 ha
24
Emmarcats en cingleres vermelles
4
Fitxa tcnica
Es tracta dun recorregut circular, amb un desviament a la Torrota. Est perfectament senyalitzat amb fites de fusta que incorporen plaques amb les marques verdes i blanques del sender local SL-C 51. Cal fixar-se per no confondres amb els senyals dels mateixos colors del SL-C 60, conegut com a cam dels tubs de laigua. Comarca: Valls Occidental Distncia: 4 km Durada: 2 h 30 min Altitud mnima: 327 m Altitud mxima: 437 m Desnivell acumulat: 110 m Dificultat: baixa poca: tot lany
6 Punt dinici: Plaa de Joan Bay, Vacarisses Laccs fins a aquesta poblaci es pot fer des de Terrassa, per la C-58 i la BV-1211, o b des de Manresa, per la C-55/ C-58 i la BV-1212. Aquestes dues carreteres locals conflueixen a Vacarisses. 6
La Torrota de Vacarisses
Hereva dpoques histriques passades, la figura vertical de formes arrodonides de la Torrota sembla vigilar des de la seva privilegiada talaia la poblaci vallesana de Vacarisses. Arribar-shi s una passejada agradable que transcorre principalment per paratges de bosc mediterrani i que ofereix excellents panormiques, sobretot des que sateny la seva careneta. El perfil de Montserrat s una presncia constant en aquest itinerari que permet fotografiar paisatges diversos en totes direccions, sense oblidar alguns dels racons ms emblemtics de Vacarisses i les caracterstiques cingleres vermellenques que la resguarden.
Centre dInformaci del Coll dEstenalles Carretera de Terrassa a Navarcles, km 14,8 08278 Mura Tel. 938 317 300 Cada dia de 10 a 15 h p.santllorenc.estena@diba.cat www.diba.cat/parcsn/ santllorenc
25
1 Lelevada ubicaci del castell de Vacarisses proporciona espectaculars panormiques de lentorn. En aquest tipus de fotografies s necessari compensar els contrallums per evitar contrastos massa exagerats. Un enquadrament en qu sapreci Montserrat al fons, la Torrota a mitja distncia i bona part de la vila de Vacarisses en primer terme, fa la resta.
416070.54N 19181.01 E elev. 397 m
1 Castell de Vacarisses. Panormica de Montserrat La primera part de litinerari transcorre pels carrers de Vacarisses, amb les cingleres roges al darrera i la muntanya de Montserrat al davant. Des de la plaa de Joan Bay, cal seguir les fites verdes i blanques fins a la plaa del Virrei Amat, antic senyor del castell de Vacarisses. La construcci actual data del segle XVIII, quan la famlia Amat va aprofitar una poca de bonana per enderrocar bona part del castell medieval (originari del segle X) i bastir-hi al damunt un casal fortificat. 2 Esglsia parroquial. Contrapicat urb El carrer del castell condueix fins a la plaa Major, on es troba la part posterior de lesglsia, que cal envoltar per lesquerra. Ledifici actual del temple parroquial de Vacarisses est consagrat a sant Pere i sant Feliu i va ser construt el segle XVIII, sobre les restes duna antiga esglsia romnica (s. XI).
2 Les lnies rectes que es dibuixen en aquesta fotografia obliguen a filar prim amb la composici, per evitar, en la mesura del possible, la sensaci dels edificis que cauen. s til prendre com a referncia els requadres que es poden veure a linterior del visor de la majoria de cmeres per tal de fixar al mxim les horitzontals i les verticals.
416069.70N 19175.36 E elev. 387 m
26
3 Una perspectiva lleugerament contrapicada (de baix a dalt) permet fer-se una idea molt ms clara de la distribuci dels edificis de Vacarisses, amb el pou en primer terme i el castell al darrera i al damunt. Cal tenir en compte, aix s, que si es desitja enquadrar ambds elements, s necessari allunyar-sen una mica.
3 El pou. Sota la mirada del castell Litinerari continua voltant lesglsia per un carrer estret que desemboca al carrer del Lladern. Cal deixar a lesquerra el gran jard privat que hi ha i continuar caminant fins al carrer del Pou, que caldr prendre cap a lesquerra. De seguida apareix, a m dreta, lemblemtica figura rectangular dun pou construt pels vens el 1934 i que va contribuir molt al benestar de la poblaci, especialment en poques de sequera. La decoraci cermica data de 1987 i va ser obra de la ceramista Maria Dolors Colomer. En aquesta zona de Vacarisses, totes les cases presenten unes plaques de cermica on shi indica el nom de la casa. En arribar a una plaa amb una font, litinerari es desvia a la dreta pel carrer de can Cdol, que aviat es transforma en un sender que surt de la vila. 4 Torrota de Vacarisses. Referncies conegudes Des que se surt del poble, el cam que es trepitja s del color vermell de la pedra i la terra tpiques daquesta contrada. El sender es troba amb una pista ms ampla, que cal seguir a m dreta, vorejant sempre la base de les cingleres. La pujada s bastant pronunciada, fins que la ruta es desvia per un corriol que sendinsa en un bosc tpicament mediterrani, on predominen els pins i les alzines, aix com el bruc, el roman i la farigola, entre daltres espcies vegetals autctones. El sender ressegueix la carena al final de la qual subica la Torrota, oferint vistes magnfiques de Vacarisses a lesquerra i la gran masia de can Vives envoltada de boscos a la dreta. Litinerari arriba fins a la Torrota, on la panormica s enca-
416080.16N 19165.48 E elev. 384 m
El campanar octogonal va ser afegit durant el segle XIX i lany 1981, la construcci va rebre larrebossat blanc, conjuntament amb el rellotge automtic i dues campanes noves. La faana presenta una vistosa i moderna figura de ferro forjat que representa sant Pere, patr de la poblaci. Lelement ms destacable de linterior s el presbiteri amb forncules estucades i rematades amb una cpula on hi ha una talla del mateix sant, acompanyat per sant Feliu i sant Pau en sengles petxines laterals.
27
4 A lhora de fotografiar un edifici, arbre o qualsevol altre element allat del qual s difcil fer-sen una idea clara de les dimensions, pot ser una bona idea collocar un element conegut a prop per utilitzar-lo com a referncia. En aquesta fotografia, la figura humana contribueix a donar pistes sobre lalada de la Torrota, que adopta un posat altiu a causa de la perspectiva contrapicada.
5 Per aconseguir una imatge tan perfilada i ressaltada daquest popular angelet, el fotgraf ha de fer servir un objectiu macro i acostar-shi al mxim. Daquesta manera, aconsegueix desenfocar completament el fons i convertir-lo en una espcie de vel de tonalitats verdes difuses que no introdueix cap element de distracci en la contemplaci de lobjecte.
416100.43N 19078.28 E elev. 412 m
416061.79N 19154.57 E elev. 372 m
ra millor i es poden veure: duna banda, Montserrat, el Cul de la Portadora, el Puig Cendrs, el Puig Vents, la Serra de lHospici i el Cap del Ros; i de laltra, tota la serra de lObac. La construcci, del segle XI, formava part duna xarxa dedificacions escampades estratgicament per les carenes, amb una funci de guaita i sistemes de comunicaci mitjanant senyals ptics per advertir de la presncia dels enemics sarrans. La Torrota de Vacarisses est construda amb la caracterstica pedra vermella i disposa dobertures rematades amb volta de can de mig punt. 5 Rectoria Vella. Angelet a punt per volar Cal desfer el cam, primer pel sender i desprs per la pista. Desprs duns metres dun gir a la dreta, deixarem la pista per agafar un sender que ens portar fins a la carretera, que cal prendre a lesquerra per deixar-la novament a lalada del cementiri. Desprs dun ltim tram de
descens sarriba a la Rectoria Vella, un gran edifici que actualment s de propietat privada. Aqu es torna a trobar lasfalt dels carrers de Vacarisses i ben aviat, litinerari completa el cercle fins a la plaa Joan Bay i lAjuntament. El consell de lexpert...
La regla dels teros s de gran ajuda a lhora de fotografiar paisatges. Els centres dinters de la imatge prenen ms fora si es troben situats als punts dintersecci daquestes lnies i cal evitar especialment que el cel depassi el ter superior.
28
Records de vinyes
5
Fitxa tcnica
Litinerari t el punt de sortida a lesglsia de Rellinars, situada als afores del poble. Es tracta dun recorregut circular, senyalitzat amb fites metlliques marcades amb color violeta, que discorre pels lmits del Parc. Comarca: Valls Occidental Distncia: 4,2 km Durada: 3 h Altitud mnima: 299 m Altitud mxima: 421 m Desnivell acumulat: 180 m Dificultat: baixa poca: tot lany
6
La pedra seca
El conreu de la vinya va tenir una importncia cabdal a les comarques de la Catalunya central durant el segle XVIII i, especialment, el XIX. Aquell passat vitcola ha quedat gaireb oblidat en molts indrets, com a les valls que envolten la vila de Rellinars. Els diversos testimonis que hi queden prenen la forma de barraques i marges, construccions bastides amb la tcnica ancestral de la pedra seca pels mateixos pagesos i margeners. Litinerari s una caminada agradable que ressegueix alguns dels torrents de la zona i transcorre per paratges humits i ombrvols que permet tamb fotografiar racons naturals emblemtics com fonts i balmes.
Punt dinici: Esglsia
de Sant Pere i Sant Ferm Lesglsia parroquial de Rellinars es troba situada als afores daquesta poblaci, a on shi arriba per la carretera B-122 des de Terrassa o des de Castellbell i el Vilar. Un cop arribats a Rellinars, cal seguir les indicacions de lesglsia, tot creuant el nucli urb.
6
Centre dInformaci
del Coll dEstenalles Carretera de Terrassa a Navarcles, km 14,8 08278 Mura Tel. 938 317 300 Cada dia de 10 a 15 h p.santllorenc@diba.cat www.diba.cat/parcsn/ santllorenc
29
1 Un objectiu macro i una gran dosi de pacincia sn fonamentals per obtenir aquesta imatge perfectament enfocada i definida de linsecte. La proximitat a ell i el fet dutilitzar un bon objectiu macro aconsegueixen lefecte de fons verd desenfocat, on no es poden distingir els canyissos i els joncs, en una branca dels quals lespiadimonis aprofita per a recolzar-se.
413826.62N 15437.61 E elev. 314 m
2 Barraca den Pere Baqu. Perspectiva inesperada des de dins La pista s pedregosa i t una tendncia sempre ascendent, per de seguida sarriba a les fonts de lEsbarzer i dels Bullidors, on es pot reomplir la cantimplora i refrescar-se. Uns metres ms amunt, desprs de travessar el torrent un parell de vegades i en un gir pronunciat cap a la dreta, una fita senyalitza el sender costerut de lesquerra que condueix fins a la barraca den Pere Baqu. De planta rodona i pedra vermella, s la primera de les nombroses construccions daquest tipus que permet veure la ruta. De fet, des daquesta mateixa ubicaci es poden distingir dues barraques ms, uns metres ms enll.
1 Mas de les Ferreres. Caar lespiadimonis Litinerari comena a laparcament que hi ha al darrera de lesglsia parroquial de Sant Pere i Sant Ferm (s. XIX), seguint el cam asfaltat que davalla cap al torrent de la Font den Sala, que creua a travs dun pont de pedra. En aquest tram es pot veure, enlairat a m dreta, lesplndid mas del Gibert de Dalt i, ms avall, el mas de les Ferreres (a la dreta) i el Gibert de Baix (a lesquerra). Documentat des del segle XI, el recinte del mas de les Ferreres compta tamb amb la capella de sant Felip Neri (1622), en la qual es conserven 13 frescos de 1811 que representen escenes de la guerra del Francs. El cam continua baixant fins a trobar-se i creuar el torrent de lEsbarzer, on de seguida cal desviarse a la dreta per una pista de terra que remunta el seu marge esquerre.
2 Lefecte finestra que ofereix aquesta fotografia realitzada des linterior de la barraca saconsegueix prenent com a referncia la mesura de la llum exterior. Daquesta manera, el paisatge que hi ha davant de la construcci queda perfectament illuminat, mentre que linterior es mant fosc. Aquest enfosquiment es pot compensar amb les eines de retoc informtic per aconseguir una penombra versemblant.
413853.71N 15440.44 E elev. 344 m
30
3 Lenquadrament daquesta fotografia afavoreix la sensaci que dna la barraca den Ramon del Gibert de Baix de trobar-se literalment sepultada sota la vegetaci arbustiva daquest lindret. El fotgraf ha buscat situar-se parcialment per darrera duns matolls i tancar lhoritz posterior amb uns grans arbres per fer encara ms pronunciat aquest efecte ptic.
3 Barraca den Ramon del Gibert de Baix. Amagada rere la vegetaci El cam mant la seva tendncia ascendent, tot i que en la part intermitja de litinerari les rampes sn moderades. Una altra fita adverteix de la presncia de la barraca den Ramon del Gibert de Baix, accessible a travs dun curt corriol descendent que sobre espai a m dreta entre una densa vegetaci de pins i matolls de roman i farigola. Les aromes de les plantes mediterrnies perfumen laire en tota aquesta zona, un paisatge conformat per turons baixos i costeruts, que salternen amb torrents secs i encaixats entre grans cdols. 4 La font del Cntir. Paisatge en tres termes El cam va girant progressivament cap a lest, abandonant la tendncia nord que portava prenent la segent bifurcaci a la dreta, i mant lalada mentre supera els dos torrents tributaris del de lEsbarzer ms importants: el torrent de la Font del Bosc i el torrent de Casajoana. Una altra fita informa de la presncia de les misterioses runes del Casot, a 400 metres de distncia a laltra banda del torrent. Es tracta tamb duna construcci de pedra seca amb una estructura de cinc nivells de murs circulars que podrien haver estat les restes duna torre de guaita, tot i que fonts populars parlen dun convent on shi recloen reines vdues i monges. Uns 200 metres ms endavant, un sender que sobre a m esquerra condueix a la peculiar font del Cntir, situada sota una fresca balma. Un cntir incrustat al sostre recull les filtracions daigua per la roca de la balma i les dirigeix, gota a gota, a un
413900.45N 15449.60 E elev. 354 m
4 La grcia daquesta fotografia del masss de Montserrat s la successi dels tres termes que shi veuen. En primer terme, la vessant boscosa mant el color verd ms brillant. En segon terme, la vessant de lesquerra adopta una tonalitat ms fosca. Al fons, apareix Montserrat a contrallum. Lenquadrament i la composici sn els elements a tenir en compte en aquesta imatge, que pren les mesures lumniques de referncia en lelement ms prxim al fotgraf.
413905.79N 15518.43 E elev. 395 m
31
5 Per emfatitzar les lnies rectes de la planta rectangular daquesta barraca de pedra seca, s una bona idea prendre com a referncia els requadres que apareixen al visor de la cmera. Fent coincidir alguna de les lnies del visor amb alguna de les verticals de la barraca, sevita la sensaci que la construcci estigui torta.
413903.62N 15533.93 E elev. 424 m
recipient collocat a sota. s un indret perfecte per refrescar-se. Aquest tram de la ruta proporciona unes excellents vistes del perfil de Montserrat. 5 Barraca de Casajoana. Formes rectes Litinerari continua, un cop refet el cam des de la font del Cntir, resseguint el marge esquerre del torrent de Casajoana. Desprs de veure una altra barraca de planta circular a lesquerra del cam, aviat es troba a m dreta la barraca de Casajoana, lnica de planta rectangular de la ruta. A partir daqu, el cam agafa una forta tendncia ascendent, fent una llarga llaada per tornar a creuar el torrent de Casajoana i girar 180 per arribar fins a la carena i lentrada de la masia del mateix nom. El tram final transcorre per pista de terra, primer, i, desprs, sobre asfalt, torna al punt de partida, a lesglsia de Sant Pere i Sant Ferm.
Fotografiar linterior fosc duna balma requereix la utilitzaci del trpode i una velocitat extremadament lenta. Primer de tot, cal situar el trpode en lemplaament escollit. Desprs, realitzar els ajustaments necessaris per tal que la cmera capti lenquadrament desitjat. Finalment, per evitar moviments indesitjats a lhora de prmer el disparador, s recomanable utilitzar-ne un dautomtic, que es pugui accionar a distncia.
32
6
Fitxa tcnica
El coll dEstenalles s el punt de partida daquest itinerari, senyalitzat per les fites especfiques de la ruta senderista Els 3 monts, identificades amb el logotip de la travessa i la numeraci de letapa: IP-4. Tot i ser llarg, gran part del recorregut fa baixada. Comarca: Bages Distncia: 8 km Durada: 2 h 30 min Altitud mnima: 453 m Altitud mxima: 920 m Desnivell acumulat: 120 m Dificultat: mitjana poca: tot lany Punt dinici: coll dEstenalles Situat al km 14,8 de la carretera BV-1221 de Terrassa a Navarcles. En transport pblic shi arriba amb el Bus parc, que enllaa el coll dEstenalles amb les estacions de Renfe i dautobusos de Terrassa. 6 Centre dInformaci del Coll dEstenalles Ctra. de Terrassa a Navarcles, km 14,8 08278 Mura Tel. 938 317 300 Cada dia de 10 a 15 h p.santllorenc@diba.cat www.diba.cat/parcsn/ stllorenc Els tracks i el roadbook de la ruta es poden descarregar gratutament a: www.els3monts.cat
6
Un tram dels 3 monts
Del coll dEstenalles a Mura

La travessa senderista Els 3 monts t un recorregut de 106 km dividit en sis etapes pensat per enllaar els parcs naturals del Montseny, Sant Lloren del Munt i lObac i Montserrat. Litinerari que es proposa s un senzill i agradable tram de la quarta etapa daquesta gran ruta que permet gaudir dexcellents paisatges amb les impressionants figures del Montcau, duna banda, i Montserrat, de laltra. Els boscos de velles alzines del parc de Sant Lloren del Munt i lObac, el vermell del conglomerat caracterstic de la zona i lemblemtica poblaci de Mura sn els elements ms destacats de la ruta.
33
1 El detall pel tot. Aquesta seria lexplicaci duna fotografia que atorga molta ms informaci del que sembla a primera vista. Cal parar atenci a les mesures del fotmetre, ja que les portes acostumen a ser fosques i de vegades conv corregir lobertura del diafragma per evitar que la fotografia quedi subexposada. En aquest cas, el fotgraf ha buscat una composici atractiva i lineal dels diversos elements de la porta.
2 Alzina Bonica. Mans fantasmagriques A partir de lermita, cap a ponent, el cam emprn un segment de carena amb lleugeres ondulacions, a mesura que se superen diversos collets. Un dells, el coll de Garganta, mostra una bona perspectiva del Montcau, abans que soculti darrere de la carena de Sant Jaume, en un tram de descens pronunciat des del qual es pot contemplar bona part del perfil de Montserrat. El cam continua fidel al GR 5
413958.72N 15919.30 E elev. 909 m
1 Ermita de Sant Jaume. Detall de la porta La fita de la travessa Els 3 monts del coll dEstenalles es troba situada a lalada del Centre dInformaci, per a laltra banda de la carretera. Cal pujar unes escales i, de seguida, tombar a m esquerra pel corriol parallel a la pista forestal, en linici dun llarg tram coincident amb el GR 5. Litinerari senfila pel vessant del tur i ofereix bones vistes del Montcau i de la Mata, el mas on es troben les oficines tcniques del parc. No obstant aix, les millors panormiques sobtenen al capdamunt del tur, on hi ha lermita de Sant Jaume. El petit temple de planta quadrada, teulada a dues aiges i campanar despadanya encara la porta cap a Montserrat i, al seu darrere, queden el Montcau i la Mola.
2 Fotografiar un arbre a lombra de les seves branques en un dia de sol brillant s sempre difcil. En aquesta imatge, el fotgraf ha pres la decisi de mesurar la llum de la vegetaci dels voltants de larbre, rebentant de llum els petits trossos de cel i deixant a les fosques les suggerents formes de les branques de lalzina, que sallarguen com a mans fantasmagriques a ulls del gran angular. La figura humana contextualitza les dimensions.
413953.03N 15815.57 E elev. 883 m
34
fins al coll de Boix, on el bosc que ens havia acompanyat fins aquest indret sobre en un important creuament de camins. Aqu sha de prendre un corriol emboscat que puja a m dreta direcci nord i que va a parar a una pista des de la qual passarem de seguida a un petit sender que la ressegueix en parallel per la seva esquerra. s aqu on es troba la magnfica Alzina Bonica, un arbre denormes dimensions i formes suggerents. Litinerari ja gaireb no variar la direcci nord actual fins arribar al final de la ruta a Mura, en un llarg i continuat descens de ms de cinc quilmetres de distncia i 450 metres de desnivell. 3 Font de lEra. Un raig daigua El descens sinicia per un corriol dins del bosc fins a desembocar en lanomenat pla de Serrallonga, on la vegetaci torna a mostrar els paisatges caracterstics de les valls del Montcau. La baixada s ondulada i el cam est flanquejat de mates de roman, estepa blanca i una mplia varietat daltres arbustos. Passat el pla dels Codolosos i la font del Cargol, on es troben algunes formacions rocoses peculiars, el cam agafa ms pendent alhora que torna a endinsar-se en un bosc de pins. Ja amb Mura a les envistes, el sender fa diverses llaades per salvar el pendent, girs pronunciats que es mantenen a la pista on desemboca i que cal seguir cap a la dreta. Aviat sarriba al curs de la riera de Nespres, que cal travessar per un gual. Immediatament desprs, a lesquerra hi ha el pont daccs a la font de lEra, un paratge ombrvol i humit, don brolla un raig daigua fresca.
4 Esglsia de Mura. Marr i verd Un cop refrescats a la font, cal tornar a creuar el pont i seguir la pista que envolta el poble i ressegueix la riera, a m esquerra. Daquesta manera, sarriba fins a lesglsia de Sant Mart, lestructura de la qual data de diferents perodes constructius des del segle XI fins al segle XVII. s el principal atractiu arquitectnic de la poblaci, amb la seva magnfica portalada romnica dinteressant timp.
3 Les fonts acostumen a ser indrets foscos i amagats. Per captar de la millor manera el raig daigua, cal aproximar la cmera al terra, ja sigui ajupint-se o b utilitzant un trpode ben abaixat. Aquest suport ajuda a fixar lenquadrament i, afegit a una velocitat lenta del disparador, a captar millor els elements daquest espai amb poca llum.
414155.36N 15842.59 E elev. 471 m
35
5 La riera de Nespres t una vegetaci de ribera i uns paisatges dignes de ser retratats, tot i que tanta vegetaci pot arribar a crear confusi en una fo to grafia de conjunt. Buscar un detall com els joncs, acostar-s'hi i fer servir una lent macro o un teleobjectiu permet allar-los de lentorn i centrar el missatge.
4 Des dels carrerons costeruts del poble de Mura, s possible aconseguir una imatge com aquesta, que reflecteix tant els elements arquitectnics com els naturals. Les caracterstiques formes lineals de les teulades i les dues torres de lesglsia, de diversos colors marronosos, contrasten amb les diferents tonalitats de verd de lentorn boscs del fons.
414159.94N 15830.48 E elev. 460 m
414156.84N 15833.55 E elev. 464 m
Els paisatges poden oferir per ells mateixos imatges de gran bellesa sense necessitat de gaires complicacions. Per lull del fotgraf pot arribar a millorarlos, amb composicions ms acurades i equilibrades. En aquest cas, el crespinell illuminat per un raig de sol a la part inferior equilibra latenci posada per lobservador en la figura del Montcau a la part superior.
5 Riera de Nespres. Joncs i molt ms Litinerari continua parallel a la riera de Nespres, sempre per la seva banda dreta, resseguint el permetre del poble. Quan ja no es pot seguir endavant, cal entrar a Mura per un curt carrer ascendent i girar a lesquerra pel segent carrer dAlfons Sala, que condueix directament fins a les antigues escoles, on es troba situat actualment el Centre dInformaci del Parc Natural de Sant Lloren del Munt i lObac. Aquest s el punt final de la ruta.
36
PARC DEL MONTNEGRE I EL CORREDOR
37
Parc del Montnegre i el Corredor

www.diba.cat/parcsn/montnegre
El Parc del Montnegre i el Corredor es troba situat a la serralada Litoral Catalana i est conformat per dos massissos amb caracterstiques ben diferents, el del Corredor, amb accidents geogrfics suaus, i el masss del Montnegre, ms abrupte i humit. Les diferents espcies darbres com pins pinyers, roures i alzines i els elements patrimonials del parc com el dolmen de Pedra Gentil i lesglsia medieval de Santa Eullia de Tapioles sn els millors protagonistes per a les fotografies.
Any de constituci del parc: 1989 Any daprovaci del Pla especial: 1989 Superfcie protegida: 15.010 ha
ITINERARI 7 i 8
www.diba.cat/parcs/itineraris/montnegre
38
Boscos mgics
7
Fitxa tcnica
Itinerari circular molt agradable, amb sortida i arribada a Vallgorguina. La ruta, que transcorre per pistes, camins i alguns trams de corriol, est marcat com a sender local SL-C 71 amb marques blanques i verdes sobre fites de fusta. Comarca: Valls Oriental Distncia: 5 km Durada: 2 h 15 min Altitud mnima: 200 m Altitud mxima: 337 m Desnivell acumulat: 212 m Dificultat: baixa poca: tot lany
6 Punt dinici: Pla del Forn El senyal dinici de litinerari es troba al final del carrer Montseny, just desprs de creuar el pont sobre la riera de Vallgorguina. Per arribar a aquesta poblaci vallesana, cal prendre la carretera C-61, entre Sant Celoni (a on sarriba per lAP-7 o la C-35) i Arenys de Munt i Arenys de Mar (accessibles per la C-32 i la N-II). 6 Centre
El dolmen de Pedra Gentil

Els boscos del Parc del Montnegre i el Corredor presenten racons daspecte gaireb mgic. Sureres centenries, alzines i roures salternen amb pins en londulada orografia de la zona, mentre que a les vores de les rieres habita la vegetaci de ribera com els pltans o els lbers. Castanyers, avellaners i arboos tamb tenen la seva quota de presncia i completen un panorama de gran riquesa vegetal, un hbitat excellent per al senglar i altres petits mamfers. Lescenari s esquitxat dexemples de patrimoni com el dolmen de Pedra Gentil, lesglsia medieval de Santa Eullia de Tapioles i un parell de grans masies, can Pradell de la Serra i can Clarens.
d'Informaci del Parc del Montnegre i el Corredor Esglsia, 13, 2n 08471 Vallgorguina Tel. 938 679 452 Dissabtes, diumenges i festius de 10 h a 14 h p.montnegre@diba.cat www.diba.cat/parcsn/ montnegre
39
Sumana en una ascensi, en principi lleugera i desprs ms dreada. El cam es fa ms estret i puja fins el naixement de lestret corriol que condueix a la font den Nel, situada en un paratge ombrvol i humit sota una alta alzina, avellaners i algun castanyer. 2 Suro den Duran. Joc de textures Cal tornar al cam per seguir pujant amb decisi uns quants metres ms, fins que sarriba a un gir pronunciat a m dreta on la pujada es modera. Aviat sobtenen mplies vistes del Montseny al nord i del Montnegre a llevant. El cam mant lalada fins que arriba a un coll carener i inicia un breu descens.
1 La intensa presncia de castanyers en la primera part del recorregut ofereix la possibilitat dacostar-se molt a alguna de les branques ms baixes i aconseguir una imatge perfectament definida dels fruits encara verds i de les fulles ms prximes a lobjectiu. La lent macro afavoreix lefecte difuminador dels elements una mica ms allunyats i del fons.
413847.69N 23007.49 E elev. 224 m
1 Font den Nel. Cam dels castanyers Des del senyal dinici de litinerari, cal seguir el cam que puja allunyant-se de la riera de Vallgorguina i deixant de banda els senyals del GR 92, que ressegueixen la riera. El cam voreja el pla del Forn, ocupat per vivers darbres ornamentals com xiprers i avets, aix com plantacions de pltans i pollancres. El cam tomba a la dreta, resseguint una plataneda, fins a desembocar a la pista que corre parallela a la riera, a lalada duna depuradora. Aqu es retroben les marques del GR 92, que coincideixen amb les del SL-C 67 a lombra dels pltans. En el segent encreuament per, els dos senders es tornen a separar. La ruta del dolmen gira a lesquerra, parallela al sot de can
2 La llum s un element ms amb qu jugar en lenquadrament duna fotografia de natura. El fotgraf aprofita la incidncia obliqua de la llum en aquest moment de la tarda per dibuixar un degradat clar-fosc sobre el tronc duna surera, que nexpressa perfectament tota la textura. Alhora, el fons monocromtic verd contribueix a destacar encara ms lelement protagonista.
413852.45 N 229.26E elev. 301 m
40
3 Les diferncies de contrast en fotografies com aquesta del dolmen de Pedra Gentil, on hi ha parts enfosquides per lombra dels pins mentre daltres reben una llum directa molt forta del sol present, fan guanyar vivesa.
3 Dolmen de Pedra Gentil. Meglit contrastat Un cop a la pista, a m dreta saixeca el turonet al capdamunt del qual hi ha el dolmen de Pedra Gentil. Es tracta dun dolmen de cambra simple, amb una estampa singular. Aquest emblemtic meglit, aixecat fa uns quatre mil anys, gaudeix duna ubicaci privilegiada, amb una excellent panormica del Montseny. Tamb es pot veure el campanar de Santa Eullia de Tapioles, segent fita de la caminada, emergint entre el taps verd del bosc. 4 Can Pradell de la Serra. Paisatge en pla general La ruta segueix amunt per la ampla pista de polss saul que es dirigeix al santuari del Corredor. Si es vol, ens podem desviar momentniament de la ruta i agafar un cam que surt a m dreta i es dirigeix a les runes de lesglsia de
41396.60N 229'12.34E elev. 310 m
Just abans de desembocar en una pista ampla, hi ha el pla den Duran, presidit per limpressionant suro den Duran, una alzina surera de grans dimensions que conserva les cicatrius de les diverses campanyes dextracci.
4 Un edifici de grans dimensions i envoltat darbres com la masia de can Pradell de la Serra sn difcils de fotografiar des de la curta distncia. Per aix s ms efectiu buscar un punt de vista lluny que permeti fer-sen una idea molt ms precisa i de conjunt. Alhora, aquest allunyament permet enriquir la fotografia amb altres elements expressius com la muntanya del Montseny coberta pels nvols.
413878.90N 22942.8E elev. 326 m
41
Santa Eullia de Tapioles. Aquest edifici, documentat des del segle IX, va ser bastit originriament en estil romnic, per el seu aspecte actual respon a la reconstrucci total que sen va fer en poca barroca. Tamb criden latenci alguns detalls arquitectnics de reminiscncia rab. Per continuar endavant la ruta, cal desfer les passes fins a la pista ms ampla i continuar pujant. Aviat sarriba a lalada de can Pradell de la Serra, una elegant masia senyorial de faana esgrafiada del segle XIX, amb elements remarcables com la pallissa contigua (1842), la font i lera. Al cam, davant mateix de la casa, sala un pltan majestus. 5 Can Clarens. Bellesa descontextualitzada La pista ampla continua vorejant els camps de can Pradell de la Serra en lleugera pujada, una tendncia ascendent que cal mantenir tot desviant-se per un cam estret que sobre a m esquerra, mentre que la pista davalla cap al santuari del Corredor. El caminoi sendinsa per una zona on la vegetaci boscosa es fa ms i ms densa, i on s fcil identificar petjades de senglars. La pujada es converteix en un agradable flanqueig El consell de lexpert...
Lluny de la idea preconcebuda que el flaix s un accessori noms til per a interiors, hi ha ocasions en la fotografia de natura on pot oferir un servei interessant. Una descrrega de llum pot ser molt indicada per tal deliminar ombres, com en la imatge contrapicada daquesta plataneda. Tamb pot ser un ajut a lhora de compensar contrallums, mantenint tant la llum natural com la lluminositat del subjecte fotografiat.
5 Un detall descontextualitzat com aquesta pila de llenya de la masia de can Clarens, pot oferir una imatge de gran bellesa. El secret es troba en saber mirar i definir els lmits idonis de lenquadrament. Tcnicament, la fotografia s ben senzilla i noms exigeix que lobjectiu de la cmera estigui a la mateixa alada que la llenya per aconseguir una perspectiva del tot frontal.
4138.37.64N 22951.73E elev. 311 m
planer a lombra del conegut com a bosc de la Puig i que t en les alzines sureres els arbres ms emblemtics. Lobaga es mant encara una estona, fins que es transforma en la solella de can Clarens, quan gaireb sarriba a aquesta masia agrcola del segle XVIII, que avui dia funciona com a centre deducaci ambiental i casa de colnies. La vegetaci es transforma i el cam comena a baixar cap a Vallgorguina, en un descens gil que corre parallel a un torrent. Ja als afores de la poblaci, cal seguir la riera a m esquerra fins a tornar-se a trobar al punt de sortida.
42
8
Fitxa tcnica
Itinerari circular senyalitzat amb fites de fusta com a sender local SL-C 103 (marques verdes i blanques). s una ruta llarga que concentra uns desnivells de pujada moderats en el primer tram. Comarca: Valls Oriental Distncia: 8 km Durada: 3 h 15 min Altitud mnima: 429 m Altitud mxima: 766 m Desnivell acumulat: 450 m Dificultat: mitjana poca: tot lany 6 Punt dinici: Sant Mart de Montnegre El senyal dinici de litinerari es troba a la crulla dels senders GR 5, GR 83 i GR 92, on la pista principal de Sant Celoni a Hortsaviny sencreua amb la pista daccs a Sant Mart de Montnegre. Per arribar-hi, cal seguir una llarga pista forestal perfectament transitable per a turismes que neix a la C-35, al nord de Sant Celoni, que ressegueix el GR 5. Per arribar fins a Sant Celoni, cal prendre lAP-7 (sortida Montseny). 6 Oficina del Parc del Montnegre i el Corredor Esglsia 13, 2n 08471 Vallgorguina Tel. 938 679 452 p.montnegre@diba.cat www.diba.cat/parcsn/ montnegre
Paratge negre
Montnegre carener
La negror del sl pissarrs de la carena somital del Montnegre salia amb lombra dels grans arbres que lentapissen per donar com a resultat un paratge fosc i ple dhumitat, que justifica perfectament el nom daquesta serra que separa la plana del Valls del litoral del Maresme. Les fonts, els magnfics exemplars de les espcies darbres representades i el parell desglsies del recorregut sn els millors protagonistes per a les fotografies. Les panormiques sn esquives, donada lespessa vegetaci existent, per tamb s possible captar algunes vistes interessants amb el masss del Montseny en primer terme.
43
Basses. La vegetaci dominant s dalzines i roures durant el primer tram, tot i que desprs de superar el sot dels Ternals queda substituda repentinament per la castanyeda. 2 Coll de Basses. Dimensions humanitzades Unes monumentals alzines identifiquen sens dubte aquest coll, on sencreuen diversos camins i pistes. Cal seguir la mateixa direcci, tot pujant per la pista ampla de la dreta (GR 5). Els trams de pujada ms forta ja han quedat enrera i el cam s propici per gaudir de la caminada, sempre sota lombra de lobaga de roures i alzines, en un
1 Les teulades de les construccions de Sant Mart de Montnegre, cadascuna delles en una direcci diferent, conformen una composici fora linial i interessant. Lenquadrament bandeja volgudament altres elements arquitectnics que farien perdre harmonia al conjunt.
414022.30N 23405.18 E elev. 474 m
1 Sant Mart de Montnegre. Lnies de teulades Lhistric nucli de Montnegre est format per lesglsia de Sant Mart, la rectoria, ca lAuladell i lHostal, que avui dia acull un restaurant. El temple est documentat des del segle X, com a capella del castell de Montnegre. La construcci actual data dels segles XVII i XVIII i consta duna sola nau i dues capelles, amb un caracterstic i masss campanar de torre. El cam surt de lencreuament de pistes i puja decidit seguint les marques del GR 5, del GR 92 i del GR 83 fins el proper coll de Terra Negra, dit aix a causa de les pissarres que es troben en aquesta zona. En aquest punt se separen els tres senders de gran recorregut, i cal seguir el GR 5, que continua pujant per un cam ms ample en direcci sud; shaur de seguir la pista fins arribar al coll de
2 La introducci duna figura humana en una fotografia com aquesta dalzines majestuoses contribueix a contextualitzar les dimensions gegantines dels arbres, grcies a la referncia de mesures conegudes. Donat el contrast de llums que hi ha a la zona, el fotgraf tamb ha buscat ordenar aquesta diferncia lumnica, situant els elements ms illuminats al davant i deixant els que ho sn menys al darrera, en un efectiu degradat de clar cap a fosc.
413950.15N 23404.93E elev. 682 m
44
microclima particular de notable humitat. Al segent encreuament important cal abandonar les marques del GR, que marxen a la dreta cap al vaiv (nom que rep el coll que va de lobac al solei) de la Casanova i continuar pujant per la pista, que en aquest punt fa un gir a lesquerra. En aquest tram es poden veure els faigs den Preses, un petit bosc daquests arbres. 3 Tur Gros. Bosc de boires El cam condueix directe fins al tur Gros o de la Telefonista (766 m), un dels dos cims ms elevats de la serra del Montnegre. La torre de guaita utilitzada en la lluita contra els incendis identifica perfectament lindret. Seguint pel cam carener en suau descens, sarriba de seguida al vaiv de la Casavella, on cal desviar-se de la pista principal que baixa cap al solei, al sud i anar pel cam de lesquerra, que continua amb la
mateixa direcci oest. Litinerari avana per la part obaga de la serra, coberta ara principalment per lavellanosa, esquitxada de roures, castanyers i alzines. Cal mantenir-se en el cam principal, que va perdent alada poc a poc, fins un revolt a lesquerra don parteix un corriol que baixa decidit. 4 Santa Maria de Montnegre. Capella reconstruda El corriol, que en determinats punts arriba a convertir-se en un tnel sota les branques del avellaners, porta directament a una ampla pista on es troba la capella de Santa Maria de
3 Les boires sn quelcom difcil de fotografiar ja que acostumen a dificultar lenfocament i tamb poden distorsionar la mesura de la llum per part del fotmetre. Per aconseguir aquesta imatge de la caracterstica boira carenera del Montnegre, cal acostar-se fora als elements de primer terme i aconseguir aix un bon enfocament i unes mesures fiables del fotmetre.
4 La fora daquesta imatge de la capella de Santa Maria de Montnegre arriba principalment de les lnies que en formen la composici. Langle que fan el mur de pedra i el banc de fusta dibuixa un triangle que sobre i que contrasta amb la lnia vertical de la columna del temple i, sobretot, amb laltre angle de la imatge, que conforma la teulada del temple.
413939.95N 23429.46 E elev. 744 m
413938.77N 23534.56E elev. 623 m
45
Montnegre. El petit temple va ser construt al segle XIX, per va enrunarse al llarg del segle passat. Lany 2009 va experimentar una profunda restauraci que nha consolidat les restes i nha reconstrut el sostre i la faana principal. A laltra banda de la pista es conserven les restes de lantic roure monumental de Santa Maria, que tenia ms de 100 anys de vida quan va caure en un temporal de neu i vent el gener de 2010. El paratge es completa amb la font, accessible a travs duns graons de fusta que davallen uns metres en la foscor del bosc. A partir daqu, cal seguir la pista ampla a m esquerra en relaci al corriol pel qual shi ha arribat. Al marge esquerre del cam es deixa lencantadora font del Degotall, i ms endavant cal flanquejar la capalera del sot de Can Garrumbau. Els castanyers tornen a guanyar presncia gradualment, en una zona que havia explotat forestalment aquesta espcie. 5 Alzina Grossa. Paisatge de Montseny Aquesta pista desemboca en un encreuament on cal dirigir-se cap a Sant Mart de Montnegre, per la pista de ms a lesquerra. Seguint aquesta pista ampla que ve dHortsaviny en un llarg flanqueig de ms de dos quil-
metres, sarriba al punt final de la ruta. La primera part s en lleuger descens, tot superant el sot de les Cadiretes i els diversos sots que van a parar al sot Gran de can Presses. Aqu sala la monumental alzina Grossa, amb un tronc dun metre de dimetre i tres de permetre. Afectada igual que el roure de Santa Maria, van aplicar-li uns tensors per mirar dallargar-li la vida. La darrera part del flanqueig per la pista s en lleuger ascens i passa pel costat de la gran casa de can Presses abans de tornar a Sant Mart.
5 Lnica possibilitat de realitzar una fotografia de paisatge en tot el recorregut daquesta ruta es dna en alguns punts de lltim tram. Per enriquir la panormica, pot ser una bona idea incloure-hi alguns arbres ms prxims en primer terme, alguna carena propera en segon terme i la figura retallada del Montseny de fons.
41406.21N 23425.39 E elev. 450 m
Un entorn fosc i ombrvol exigeix una cura mxima a lhora de decidir lobertura de diafragma que cal per fer la fotografia. Les afloracions de pissarra del coll de Terra Negra i les fulles humides dalzina que entapissen el sl necessiten una bona obertura. Per aix, cal intentar que el fons de la fotografia no inclogui elements gaire ms illuminats, per evitar zones cremades a la imatge.
46
PARC DEL GARRAF
PARC DEL GARRAF
47
Parc del Garraf

www.diba.cat/parcsn/garraf
Les 12.376 hectrees que conformen el Parc del Garraf, situat a la Serralada Litoral Catalana, sn duna gran bellesa paisatgstica. s un entorn natural tpicament mediterrani en el qual, amb una mica de sort, es poden veure i fotografiar en ple vol el falc i lliga perdiguera. Un dels itineraris, que uneix la Pleta amb el poble del Garraf, representa el Garraf del litoral, amb penya-segats, coves i avencs que han estat formats per lacci de laigua sobre la roca calcria. Laltre ruta transcorre pels voltants dOlivella, al Garraf de linterior, entre camps de vinyes i muntanyes arrodonides. El parc disposa dun espai dedicat especficament a la fotografia, lEspai Humberto Ribas, dins el Centre Experimental de les Arts, a Vallgrassa. ITINERARI 9 i 10
www.diba.cat/parcs/itineraris/garraf
Any de constituci del parc: 1986 Any d'aprovaci del Pla especial: 1986 ampliat i modificat el 2002 Superfcie protegida: 12.376 ha
48
PARC DEL GARRAF
De la Pleta al poble de Garraf
9
Fitxa tcnica
s una ruta lineal, molt fcil i agradable. Conv organitzar la tornada en tren (a Garraf hi ha estaci) o b deixar un cotxe al poble. En dies calorosos cal portar aigua, ja que no hi ha cap font durant el recorregut. Comarca: Garraf Distncia: 3,5 km Durada: 1h 30 min Altitud mnima: 17 m Altitud mxima: 344 m Desnivell acumulat: 360 m (tot en descens) Dificultat: baixa poca: tot lany excepte lestiu; molts trams queden exposats a la calor intensa.
6 Punt
El cam de les Costes

Les vistes sobre el litoral, aix com la visita al pintoresc poble de Garraf, sn alguns dels atractius ms destacats daquesta agradable ruta a travs del masss. Gaireb tot litinerari coincideix amb el traat del GR 92. Un cam molt ben senyalitzat es dirigeix cap al mar, tot passant per zones on es poden veure diferents espcies tpiques del parc, com el margall, el llentiscle, el crritx o el rave de mar, una planta de flors rosades molt caracterstica de les zones properes als penya-segats de les costes del Garraf.
dinici: Centre dInformaci de la Pleta A la C-32 cal prendre la sortida 42 que porta a la carretera de les Costes (C-31). En la primera rotonda sha de girar en direcci a la urbanitzaci Ratpenat, travessar-la i seguir la carretera 3 km. del Parc del Garraf. La Pleta Ctra. de Ratpenat a Plana Novella, km 3,5 08070 Sitges Tel. 935 971 819 De dilluns a divendres de 9 a 15 h p.garraf@diba.cat www.diba.cat/parcsn/ garraf
6 Oficina
PARC DEL GARRAF
49
1 La Pleta. El cor del Garraf El Centre dInformaci de la Pleta s una gran masia de pedra que actualment acull lOficina del Parc del Garraf, un centre dinformaci amb una exposici permanent sobre lliga cuabarrada i un espai on es projecta un audiovisual sobre el parc. Originriament aquest edifici fou el pavell de caa de la famlia Gell, obra de larquitecte modernista Francesc Berenguer, collaborador de Gaud. En destaca una torre cnica que sembla una xemeneia, la funci de la qual era indicar, mitjanant una boia, laigua que hi havia a la cisterna. 2 Les pedreres. Paisatges modelats Des de la torre cnica cal seguir el cam fins arribar a una pista de sorra, on hi ha les fites que assenyalen el GR 92 i el recorregut fins al poble de Garraf. En aquest primer tram es poden
1 Per fotografiar edificis grans i incloure en la composici diferents elements, en aquest cas la torre cnica, cal utilitzar lobjectiu gran angular. Resulta recomanable observar el moviment del sol i evitar lombra a la imatge. En el cas de la Pleta el millor ser esperar a la tarda, quan el sol illumina la totalitat de la faana de ledifici.
411627.87N 15453.97 E elev. 345 m
2 Sempre s un bon recurs fotografiar persones integrades en el paisatge que les envolta. En aquest cas, la composici s agradable a la vista ja que est formada per les lnies diagonals que formen el cam, en primer pla, i les muntanyes, retallant el cel. Les lnies diagonals aporten dinamisme a la fotografia.
411604.74 N 15444.95E elev. 280 m
50
PARC DEL GARRAF
3 Un filtre polaritzador ser de gran ajuda a lhora de fotografiar el paisatge del poble de Garraf emmarcat entre les muntanyes i el mar. El filtre poleix els colors i, en aquest cas, defineix la lnia de lhoritz i destaca els colors del cel, el mar, el verd dels arbres i els nvols. En aquest punt fotogrfic caldr fixar-se b en la composici i aconseguir que quedi neta, sense elements que destorbin. s important evitar que hi apareguin cables de lelectricitat o lautopista, per exemple.
veure crritx, ginesta, aladern, espgol, pi blanc, margall i una gran varietat de vegetaci mediterrnia. Passats 300 metres sha de creuar la carretera i seguir per un cam ms estret, que segueix fins al poble de Garraf pel traat del GR 92. Desprs de passar per una zona dantigues feixes es continua el recorregut fins arribar a divisar el mar i tres pedreres. Aquests grans forats a la muntanya sn testimoni de lextracci de pedra calcria que des de fa un segle es realitza al Garraf. 3 Mirador del poble de Garraf. Un cam amb vistes Desprs de passar pel fondo de les Coves i creuar per dalt lautopista C-32 (o autopista de Pau Casals) el sender segueix sent ample i planer. En aquest punt est flanquejat per marges de pedra, testimoni del que foren els antics camins carreters daquest vessant del masss, que unien els pobles i les masies de linterior amb el litoral. Un dels principals atractius daquest tram de litinerari sn les vistes que es tenen del poble de Garraf, amb el seu caracterstic perfil presidit per lesglsia envoltada de petites cases blanques i la mar Mediterrnia com a tel de fons. El cam transcorre flanquejat per arbusts tpics de la zona, com el llentiscle o el margall, i algunes pinedes que ofereixen estones dombra al caminant. 4 Lavenc de la Flauta. Les profunditats del masss Continuant pel GR 92, ara de baixada, a m dreta trobem lavenc de la Flauta. Es tracta duna de les tantes
411531.46N 15431.62E elev. 138 m
4 Per fotografiar lavenc des de lexterior s recomanable incorporar una persona a la composici per ajudar a fer-nos una idea de les mides reals de la cavitat. Tamb mesurar la llum i fer una mitjana entre lexposici que cal per lexterior i la necessria per tal que es vegi amb nitidesa lentrada de la cavitat.
411530.00N 15443.97E elev. 122 m
PARC DEL GARRAF
51
Lavenc de la Flauta t 14 metres de profunditat. Cal anar amb molt de compte i no acostar-se gaire al forat. Per visitar-lo cal que es vagi preparat amb un bon equip despeleologia i acompanyat dun expert que conegui les coves i avencs de la zona. 5 Poble de Garraf. Essncies mediterrnies El cam va baixant fins a la carretera de les Costes, des don podem arribar a travs dun tram de la carretera fins al poble de Garraf. Ja al poble, s recomanable visitar el celler Gell, situat en un dels seus extrems, a tocar de la carretera de les Costes del Garraf. Es tracta duna curiosa obra de larquitecte Antoni Gaud, on ara hi ha un restaurant. Tamb s aconsellable arribar-se a la platja, situada als peus del nucli urb. Les petites casetes de bany, pintades de verd i blanc, sn la principal caracterstica daquesta platja. Les cases li atorguen una especial singularitat que augmenta amb la magnfica vista del masss del Garraf que es pot contemplar des daquest indret. A lestiu la platja t bandera blava i diversos serveis, com lloguer de gandules, para-sols i patins.
5 El mar, la sorra o les cases blanques fan que el fotmetre de la cmera mesuri la llum del que ens interessa fotografiar per tamb la que rebota des de les superfcies clares, brillants o de color blanc. En aquest cas, la llum que mesura la cmera no s la real, per la qual cosa cal obrir lobturador (o diafragma) ms del que ens indica la cmera. Amb neu o en el desert, per exemple, lerror de la cmera que hem de compensar a lhora de mesurar lexposici s encara ms gran.
411512.89N 15409.94E elev. 13 m
cavitats que hi ha al masss del Garraf, caracterstic per les seves roques crstiques on acostumen a formar-se coves i avencs. Els espelelegs tenen en el masss un parads de pous, galeries i sales plenes destalagmites, estalactites, columnes, banderes i colades. El consell de lexpert...
Per fer fotografies originals s recomanable buscar nous punts de vista de les coses. A vegades, cal moure la cmera i, fins i tot, moures un mateix per aconseguir composicions fora del com. La fotografia digital permet disparar i disparar per anar fent proves sense preocupar-se de gastar el carret. Una idea: estirar-se a terra i disparar quan alg passa a la vora caminant pel cam. El resultat pot ser molt interessant i divertit.
52
PARC DEL GARRAF
10
Fitxa tcnica
s un recorregut circular, amb algunes fites i amb indicacions que cal seguir amb atenci. Al ser una ruta fora llarga i amb poques zones dombra conv portar aigua i menjar, a ms de protegir-se del sol si es realitza a lestiu. Comarca: Garraf Distncia: 7,1 km Durada: 1 h 30 min Altitud mnima: 159 m Altitud mxima: 303 m Desnivell acumulat: 144 m Dificultat: baixa poca: tot lany, excepte a lestiu ja que hi ha molts trams sense ombra i alguns amb poca vegetaci. 6 Punt dinici: nucli antic dOlivella Per la C-32 sarriba a Sant Pere de Ribes, on sagafa la carretera BV-2111 en direcci a Olivella. Seguint la mateixa carretera, desprs de passar les primeres urbanitzacions, cal prendre el desviament al nucli antic dOlivella. 6 Centre dInformaci la Sala. Olivella Plaa Major, s/n 08818 Olivella Tel. 938 968 465 Caps de setmana i festius de 10 a 14 h. Agost, tancat per vacances p.garraf.lasala@diba.cat www.diba.cat/parcsn/garraf
El castell Vell dOlivella
Del poble a la fortalesa pel cam del safareig

No tan freqentat com altres camins del parc, litinerari que porta al castell vell dOlivella des del poble del mateix nom s una veritable descoberta pels amants de la muntanya i la fotografia. La ruta surt des del nucli antic dOlivella, molt pintoresc, i sendinsa en les muntanyes daquest vessant del masss del Garraf a travs de senders on abunden els pins i els margallons. Aquesta ruta, que ofereix bones vistes del poble dOlivella i els voltants, s especialment recomanable a la primavera per les flors que es poden veure, com la vidiella o els fruits de larbo. El safareig, les runes del castell o la cova de Muntaner sn alguns dels punts dinters fotogrfic de litinerari.
PARC DEL GARRAF
53
1 Per realitzar una bona foto de lesglsia dOlivella es pot utilitzar un objectiu gran angular, asseures a terra i buscar un punt de vista diferent a lhabitual, com per exemple, emmarcant el temple entre les fulles dels arbres que lenvolten.
2 El safareig. El miracle de laigua Desprs de travessar la carretera, cal creuar una vinya i continuar amunt, en la mateixa direcci. El cam fa fora pujada fins arribar a una zona ms plana, des don les vistes al nucli antic dOlivella i el paisatge que el rodeja sn magnfiques, sobretot si el dia s clar. Antigament, aquest era el cam que sutilitzava per desemboscar. Cal continuar pujant entre boscos de pins i zones amb vegetaci tpica del masss, com el margall, el llentiscle, el crritx o la vidiella. Desprs dun altre tram de pendent, al coll del Triador, des d'on es veu el castell Vell dOlivella, encimbellat dalt dun tur, sinicia un tram de descens i, desprs de passar per un petit bosc de pins, finalment
411837.47N 14837.94 E elev. 195 m
1 Nucli antic dOlivella. Pedres milenries Entre camps de vinyes i envoltat de les arrodonides muntanyes del masss del Garraf, es troba el terme municipal dOlivella, format per un seguit durbanitzacions, masies disseminades i el poble del mateix nom. s en aquest nucli on comena litinerari. Abans diniciar el recorregut, es pot fer una passejada pels seus carrers. Shi pot visitar l'esglsia, construda lany 1430 i reformada al 1607, i veure un seguit de cases rstiques, algunes molt pintoresques. Entre aquestes construccions es troba el Centre dInformaci del parc, anomenat la Sala. El recorregut surt des de darrera de la Casa de la Vila, per un cam de terra marcat amb fites de fusta, amb senyals de color blanc i verd.
2 Per aconseguir una imatge de la totalitat del safareig i no noms dun rac, val la pena buscar un punt de vista elevat. Aix s possible enfilant-se en una pedra o aixecant els braos per obtenir un contrapicat.
411908.67N 14900.66E elev. 239 m
54
PARC DEL GARRAF
sarriba al fondo de la Servera, on cal deixar la pista principal i agafar un cam ms estret a la dreta. En uns deu minuts de caminada sateny el safareig. Rodejat dun parell de bancs de pedra, el safareig es feia servir antigament per rentar i com abeurador. Actualment, s un lloc excellent per descansar abans de seguir lexcursi. 3 Castell Vell dOlivella. Al cim del Puig Mol Des del safareig avancem pel cam en direcci al castell fins arribar al collet, on prendrem un corriol a l'esquerra. Desprs dun tram duns 50 metres de recorregut amb fora pendent, el primer que es troba el caminant sn les restes de lantiga esglsia de Sant Pere. Es va construir al segle XIII en estil romnic i encara avui es poden veure detalls de labsis i un fragment del peu de laltar. Se sap que aquesta edificaci era part de lantic castell, que va funcionar com a esglsia parroquial
dOlivella fins al segle XV i que la gent de tota la contrada hi venia a escoltar missa. Ms amunt es troba el castell, des don es tenen molt bones vistes del puig de la Mola, del castell d'Olrdola i el Motmell. Si el dia s bo, cap el nord, veiem algunes agulles de Montserrat; i si encara s ms clar, podem albirar cims del Pirineu. La for-
4 3 Amb un objectiu angular es pot fotografiar la totalitat de la torre del castell. Els nvols grisos, que poden ser un obstacle a lhora de fotografiar un paisatge, sn en molts casos un element que dna ms dramatisme i fora a la imatge. Per fotografiar qualsevol objecte o element de grans dimensions s recomanable fer una volta al mateix per veuren tots els angles i decidir quina s la perspectiva ms atractiva. En aquest cas haurem de buscar el punt on es distingeixi millor la forma de barret i que es vegi sencer.
411912.96N 14849.98 E elev. 303 m
411903.20N 14847.32E elev. 186 m
PARC DEL GARRAF
55
talesa est documentada com el Castrum Olivella, construda lany 992 dalt del Puig Mol, que va fomar part del sistema de defensa de la Reconquesta. 4 Barret del Rector. Formes capritxoses Desprs de visitar el castell, cal tornar a baixar pel mateix cam fins el safareig. Daqu se segueix un tram de cam fins arribar a un singular conjunt de pedres anomenat al barret del Rector. La seva forma recorda els bonets que fa anys duien aquests eclesistics. 5 Cova de Muntaner. Les entranyes del Garraf Litinerari continua per la pista, que coincideix amb el PR-C 37 i parallel a la riera de Begues. Des de la mateixa pista es pot agafar un petit corriol que porta fins a la cova de Muntaner. En poc ms dun minut sarriba caminant a un mirador que permet contemplar aquesta impressionant cavitat. Cal tornar a la pista principal i seguir en direcci al mas de cal Muntaner. En aquest punt, per, tamb es pot seguir per un caminet fora embardissat que sagafa des de lextrem esquerre del mirador de la cova. Aquest cam baixa a la riera fins arribar a un magnfic bosc de pins, els Pivens, plantats ara fa ms d'un segle pel propietari de can Duran com a regal a la Marcella, la seva promesa. Per sobre de can Duran tornem a la pista i de seguida agafem un coriol que passa per sobre un marge ben visible: el cam Blanc. Arribem a la carretera passant pel mig de la vinya i prenem altra vegada un corriol que amb una curta, per forta, pujada ens tornar per darrera de can Pau Olivella a l'inici de l'itinerari.
5 Emmarcant la cova i integrant-la en lentorn aconseguim una composici agradable i al mateix temps hi fem aparixer elements, com els arbres, que permeten fer-se una idea clara de les proporcions de la cavitat.
411901.27N 14822.14 E elev. 159 m
Al masss del Garraf hi viuen algunes espcies excepcionals, adaptades a les dures condicions de lentorn (manca daigua, moltes hores de sol, poca vegetaci). Sn caracterstiques les tortugues mediterrnies, ocells com el falc, lliga perdiguera o les merles, i la salamandra o la serp de ferradura. Per fotografiar aquests animals cal tenir molta sort i pacincia, per sobretot cal retratar-los sense destorbar-los.
56
PARC DEL CASTELL DE MONTESQUIU
57
Parc del Castell de Montesquiu

www.diba.cat/parcsn/montesquiu
Berga
Parc del Castell de Montesquiu
Vic Manresa
Igualada
El castell de Montesquieu, el smbol ms emblemtic del parc, sala majestus i senyorial envoltat de pinedes i rouredes. Aquest impressionant casal fortificat vigila amatent un bell paisatge boscs, travessat pel Ter. Litinerari, que uneix el castell amb el coll dels Tres Pals, resulta una privilegiada combinaci de planes, rieres i muntanya, i permet al visitant retratar unes instantnies inoblidables tant del patrimoni cultural com de la natura prepirinenca. ITINERARI 11 www.diba.cat/parcs/itineraris/montesquiu
Vilafranca del Peneds
Terrassa Sabadell St. Feliu de Llobregat Barcelona
Granollers Matar
Vilanova i la Geltr
Any de constituci del parc: 1986 Any d'aprovaci del Pla especial: 1986 Superfcie protegida: 547 ha
58
Del castell al coll dels Tres Pals
11
Fitxa tcnica
Ruta circular amb sortida i arribada als jardins del castell de Montesquiu. Est ben senyalitzada i transcorre per pistes amples, per fa pujada i s fora llarga. Comarca: Osona Distncia: 8,7 km Durada: 3 h Altitud mnima: 624 m Altitud mxima: 801 m Desnivell acumulat: 192 m Dificultat: mitjana poca: tot lany
6
Per la riera de la Solana i el mirador de la Rovira

Aquesta ruta s ideal per descobrir en un mat o en una tarda linterior del Parc del Castell de Montesquiu. Surt des de laparcament del castell i sendinsa pel bosc tot creuant la riera de la Solana. Desprs de pujar cap al coll de les Planeses arriba al mirador de la Rovira, un balc natural amb vistes al castell, a la serra de Bellmunt i al masss del Montseny. Lascensi continua fins al coll dels Tres Pals, el punt ms alt del recorregut, des don sobtenen vistes magnfiques de les muntanyes dels voltants. La visita al castell de Montesqiu completa un itinerari, en el qual els afeccionats a la fotografia disposen dun gran ventall delements naturals, arquitectnics i histrics a labast del seu objectiu.
Punt dinici:
aparcament del castell de Montesquiu Per la C-17, venint del sud, cal agafar la sortida de Sant Quirze de Besora, direcci Vidr, fins passar el pas a nivell, i seguir la carretera de Vidr, o b l'antiga C-17 fins a Montesquiu, on hi ha l'accs al castell. Venint del nord, la sortida es Montesquiu. La parada de tren ms propera s Sant Quirze de BesoraMontesquiu.
6
Oficina del Parc del
Castell de Montesquiu Masoveria del Castell 08585 Montesquiu Tel. 938 529 902 pmontesquiu@diba.cat www.diba.cat/parcsn/ montesquiu
59
1 Per fotografiar amb volum un edifici s aconsellable que en la composici es vegin almenys dues de les faanes. Cal buscar, doncs, un angle i esperar lhora adequada per tal que totes dues estiguin illuminades. En el cas del castell de Montesquiu la millor hora s al mat.
410647.13N 21243.05 E elev. 668 m
1 Castell de Montesquiu. Parads de merlets i finestrals Abans o desprs de fer la ruta, val la pena visitar el castell de Montesquiu. Es tracta dun edifici que t el seu origen en lpoca medieval (est documentat des de lany 1285), per que ha anat remodelant-se en diferents perodes histrics. Actuament es pot fer una visita guiada els caps de setmana i tots els dies a lestiu. Un cop a dins es visiten totes les estances, dentre les quals destaca lescala interior del segle XVI, la sala noble, la terrassa i el dormitori. La visita inclou la projecci de laudiovisual Temps dhistria i misteri, que permet descobrir la histria del castell en quatre mo-
ments del seu passat. El castell est envoltat de jardins en els quals hi ha tres escultures de l'artista d'Alpens Enric Pla i Montferrer. Tamb hi ha altres equipaments com la Cabanya del Castell, la sala d'exposicions i la masoveria, amb loficina del parc. 2 La riera de la Solana. Joc dombres Des de l'aparcament del castell cal prendre el cam asfaltat que deixa a m esquerra el castell i la masoveria. Desprs, cal continuar a l'esquerra per la pista de terra. En els primers metres el cam, ample i flanquejat per roures i pins, fa una lleugera baixada. Cal deixar a m esquerra un cam i continuar pel ms planer que ens portar a la
60
riera de la Solana, on hi ha una passera de fusta. s un lloc que t fora atractius fotogrfics. Per continuar l'itinerari, cal seguir el cam de l'esquerra. El de la dreta, que puja fora, s per on es retornar. Des d'aquest punt l'itinerari s circular. 3 Mirador de la Rovira. Dinamisme i color Desprs duns 200 metres de pendent es passa per darrera de la casa de la Solana, on actualment hi ha el Centre de Formaci Forestal Especialitzada. Ms endavant, al costat esquerre, hi ha un petit corriol ombrvol que porta a la font Codineta. Continuant el cam sarriba a un encreuament de camins. Som al coll de la Solana. Agafant sempre el cam de la dreta, passarem pel coll de les Planeses i anirem en direcci al coll dels Tres Pals. De seguida sarriba al mirador de la Rovira, un punt estratgic des del qual es tenen unes vistes magnfiques del castell, els pobles de Montesquiu i de Sant Quirze de Besora, el masss del Montseny, al fons, i la serra de Bellmunt, a lesquerra. 4 Coll dels Tres Pals. Vistes a la serra de Bufadors Des del mirador, la pista segueix pujant fins arribar al bosc de la Rovira, format principalment per roures, pi roig i alguna alzina. En aquest punt podem continuar pel mateix cam, deixant a l'esquerra un que va molt ms planer i continuar pujant, o b agafar el cam de la dreta, que travessa el bosc al costat desplndids miradors a la vall de la riera de la Solana; aquesta drecera es converteix desprs en corriol i va a parar al cam ample que seguem. s un bon
2 A la riera de la Solana poques vegades hi baixa aigua, per s un lloc fora agradable. El pont de fusta que creua la riera ofereix un atractiu plstic interessant per als fotgrafs. Val la pena jugar amb les ombres lineals del pont per fer una composici original.
421223.39N 22204.09E elev. 632 m
3 Per fotografiar un mirador sempre s un bon recurs afegir persones, ja que donen dinamisme i color a la imatge. La composici quedar ms esttica si les figures humanes ocupen un dels costats, entre la part mitja de la fotografia i un dels extrems.
421192.09N 22127.04 E elev. 710 m
61
4 En llocs molt alts acostuma a fer vent i cal anar amb compte en el moment dintercanviar objectius, ja que shi poden colar partcules de pols i sorra que poden embrutar el sensor de la cmera.
414616.30N 22627.69 E elev. 801 m
moment per aturar-se i, en silenci, provar de veure alguns dels animals que viuen a la zona, com senglars, corbs, cabirols, esparvers i voltons. El cam continua pujant fins arribar a la carena on s possible distingir dos tipus de bosc: el de l'obaga, on hi predominen els faigs, i el de la solella, amb pins i roures. A continuaci, el cam comena a baixar fins arribar al coll dels Tres Pals. A banda i banda del coll es tenen bones vistes; a un costat el pla del Revell, la capalera de la vall de la riera de la Solana o dels Ferrers i, a laltre, la serra de Bufadors. Abans demprendre el cam de tornada s recomanable fixar-se en les roques que hi ha en aquest punt, plenes de fssils de petxines i cargols de mar. Per tornar al castell cal agafar la pista que
baixa fins la riera de la Solana i dall, pel mateix cam del primer tram del recorregut, fins al castell. El consell de lexpert...
En aquesta ruta, si som observadors, s possible trobar fssils marins a 800 metres dalada. En aquests casos la mida de lobjecte fotografiat pot ser important, i si no tenim res a m per comparar, per qu no posar-hi el nostre dit?
62
PARC DOLRDOLA
PARC DOLRDOLA
63
Parc dOlrdola
www.diba.cat/parcsn/olerdola
Berga
Vic Manresa
El predomini de la roca calcria al Parc dOlrdola s lorigen de laspecte rid de les seves terres i duna vegetaci formada principalment de margall. El conjunt monumental dOlrdola s el nucli principal del patrimoni del parc, ja que ofereix restes iberes, romanes i medievals. Des de lesglsia de Sant Miquel, al cim daquesta talaia natural, el visitant podr fotografiar unes panormiques niques del parc en el seu conjunt. ITINERARI 12
www.diba.cat/parcs/itineraris/olerdola
Igualada
Terrassa Sabadell St. Feliu de Llobregat
Granollers Matar
Barcelona Parc dOlrdola Vilanova i la Geltr
Any de constituci del parc: 1992 Any daprovaci del Pla especial: 1992 Superfcie protegida: 608 ha
12
64
PARC DOLRDOLA
El cam de les fonts
12
Fitxa tcnica
Litinerari s lineal i finalitza al poble de Sant Miquel dOlrdola. Est perfectament senyalitzat amb fites de color verd i indicacions amb els noms de les fonts i camins pels quals passa. Comarca: Alt Peneds Distncia: 2,480 km Durada: 45 min Altitud mnima: 181 m Altitud mxima: 324 m Desnivell acumulat: 143 m Dificultat: baixa poca: tot lany, sobretot a la primavera, quan est florit i la vegetaci presenta un color verd ms intens.
6 Punt dinici: lesglsia de Sant Miquel dOlrdola Shi arriba per les autopistes AP-7 (Vilafranca del Peneds, en direcci a Vilanova i la Geltr) o C-32 (sortida Vilanova i la Geltr en direcci a Vilafranca del Peneds); i desprs sagafa la carretera C-15 entre Vilanova i Vilafranca. El desviament cap al conjunt monumental es troba entre ambdues localitats, a prop de la poblaci de Canyelles. 6
Del castell dOlrdola al poble de Sant Miquel

El conjunt monumental dOlrdola s una de les seus del Museu dArqueologia de Catalunya. Est format per un seguit de runes arqueolgiques, lorigen de les quals va des de ledat del bronze fins lpoca medieval passant per la ibera i la romana. Litinerari comena a lesglsia romnica de Sant Miquel i, desprs de passar a la vora de la cisterna, les tombes antropomorfes i el poblat iber, surt del recinte monumental fins arribar al poble de Sant Miquel dOlrdola. Tot el recorregut es fa a travs dun sender agradable, ben senyalitzat i envoltat de vegetaci mediterrnia.
Museu dArqueologia de Catalunya. Olrdola Castell dOlrdola Tel. 938 901 420 De dimarts a diumenge de 10 a 14 i de 15 a 18 h Consulteu horaris destiu i dhivern mac@mac.es www.diba.cat/parcsn/ olerdola
PARC DOLRDOLA
65
1 Per fer una foto en la qual es vegi gaireb la totalitat de la cisterna, cal situar-se en una cantonada. En aquest cas, i al contrari del que passa a la gran part de les fotografies, en tractar-se dun forat, s til que la llum del sol sigui vertical perqu illumini la cisterna. Per tal daconseguir aquest efecte, les millors hores per fotografiar-la sn les del migdia.
q 411811.83N
14232.16E elev. 324 m
1 Conjunt monumental dOlrdola. Vestigis del passat Sant Miquel dOlrdola s una esglsia romnica, construda al segle XI i ampliada al XII, que consta duna sola nau amb planta quadrangular i volta de can. A banda de ledifici de pedra, de grans dimensions i amb un gran campanar despadanya, els afeccionats a la fotografia poden fixar els seus punts de mira en altres detalls, com ara les tombes antropomorfes, que hi ha al voltant del temple i a la porta dentrada i que presenten interessants detalls de ferro forjat. Dins el conjunt monumental, destaca tamb la cisterna romana, part indestriable del complicat sistema rom demmagatzematge daigua. El poblat iber, les restes de muralla romana o lexposici permanent del Centre
d'Informaci tamb formen part de les seves atraccions. 2 Font de lAlba. Essncies mediterrnies Per visitar el pla dels Albats (a 5 minuts a peu del recinte), on hi ha una interessant necrpolis medieval amb tombes excavades a la roca, cal sortir del conjunt monumental dOlrdola. El cam comena a lentrada daquest, justament a laltra banda de la carretera, i s fcilment reconeixible perqu est senyalitzat amb una fita verda cap a la font de lAlba. Cal seguir aquest cam fins creuar la carretera i trobar de nou la senyalitzaci. Mitjanant un corriol ombrvol, on abunden les alzines, els pins, els llentiscles, les figueres i els galzerans, sarriba a un pont, que se separa del cam principal per accedir a la
66
PARC DOLRDOLA
2 A vegades s interessant realitzar composicions en les quals un subjecte formi part del paisatge. Daquesta manera, sintegra la persona en la natura creant escenes bucliques que transmeten a qui les mira les sensacions que es poden experimentar en aquell lloc.
3 Torrent de Fontanilles. La terra del margall Per continuar el recorregut, cal tornar al cam principal, que coincideix amb el GR 92-3, seguint les indicacions cap a la font de Fontanilles. El paisatge sobre i presenta menys vegetaci, tot i que es poden veure exemplars de margall, cards i algun roure. Sarriba a la font de Fontanilles, una caseta de maons don raja una mica daigua, i se segueix pel torrent del mateix nom fins arribar al creuament entre el fondo de la Seguera i el torrent de Fontanilles. Aqu hi ha un pi de grans dimensions i un antic forn de cal. 4 Fondo del cementiri. A la vora de la riera La vegetaci canvia radicalment un cop passem el creuament entre els camins del fondo de la Seguera i el torrent de Fontanilles. El cam continua al costat dun camp de vinyes i, desprs, al tro-
411823.97N 14242.73E elev. 260 m
font de lAlba, a menys dun minut de caminada. La font, a la vora dun gran plataner, tot i que no compta amb molta aigua, est rodejada de vegetaci de ribera i s un lloc agradable per ferhi una aturada.
3 Per aconseguir una exposici ptima en espais oberts i zones de solana, on la llum s dura i vertical, s recomanable controlar el contrast entre el verd de la vegetaci i el blanc de les pedres o del terra. El ms efica per aconseguir aquest objectiu s mesurar la llum en el cel blau, reenquadrar i disparar.
4 Quan es fotografien arbres monumentals o elements de grans dimensions, s interessant afegir una persona en la composici per tal de veure lalada real del que es vol fotografiar en proporci a la mida dun sser hum. Tamb val la pena utilitzar un objectiu gran angular per agafar lobjecte en la seva totalitat.
411840.39N 14257.82E elev.213 m
411913.80N 14322.99 E elev. 185 m
PARC DOLRDOLA
67
5 Per afegir color a les composicions fotogrfiques, resulta til provar demmarcar o acompanyar lelement que volem fotografiar (en aquest cas, lesglsia) amb altres objectes, com ara les branques i les fulles dels arbres. Daquesta manera, la fotografia resulta ms vistosa i alegre que si noms hi apareix el temple en solitari.
411857.98N 14307.77E elev. 181 m
bar la riera, es torna encara ms fresc i ombrvol, voltat darbres de ribera. s important seguir, en tot moment, les indicacions que assenyalen la direcci a Sant Miquel dOlrdola, passant pel costat dun plataner gegant, diversos exemplars de freixes i algun ar blanc. Desprs de cinc minuts de caminada, es creua la riera i sarriba al poble de Sant Miquel dOlrdola. 5 Sant Miquel dOlrdola Litinerari acaba en el poble de Sant Miquel dOlrdola, on es pot visitar lesglsia del mateix nom, construda entre 1885 i 1889 i que va acabar per substituir la ja existent al castell dOlrdola. Es caracteritza per la seva nau semicircular, el campanar octogonal, la coberta de pavell i les finestres ogivals.
En aquest recorregut, sobretot durant la primavera i lestiu, es poden veure i fotografiar papallones de diferents espcies i abelles. Conv fer el cam tot observant les flors, on acostumen a estar-se les abelles per xuclar el seu nctar, o seguint el vol de les papallones fins que saturin per poderles fotografiar. Per fer aquest tipus de fotografies, es necessita un objectiu macro i una bona dosi de pacincia.
68
PARC DEL FOIX
PARC DEL FOIX
69
Parc del Foix

www.diba.cat/parcsn/foix
Berga
Vic Manresa
Situat a la comarca de lAlt Peneds, el Parc del Foix es desplega entre vinyes, boscos, castells i masies antigues. La presncia duna variada fauna i vegetaci de ribera i dun ric patrimoni histric, representat pel castell de Castellet i el de Sant Raimon de Penyafort, fan daquest parc una veritable descoberta per als amants de la naturalesa i la fotografia.
Igualada
Vilafranca del Peneds Parc del Foix
Granollers Matar
Vilanova i la Geltr
Any de constituci del consorci: 1997 Any d'aprovaci del Pla especial: 1993 Superfcie protegida: 2.900 ha
ITINERARI 13
www.diba.cat/parcs/itineraris/foix
70
PARC DEL FOIX
El riu a lentorn del castell
13
Fitxa tcnica
Es tracta dun recorregut circular senyalitzat amb fites de color blau del SL-C 92. s un cam molt assequible, per cal evitar-lo en situacions de crescuda del riu. Comarca: Alt Peneds Distncia: 1,5 km Durada: 40 min Altitud mnima: 147 m Altitud mxima: 167 m Desnivell acumulat: 20 m Dificultat: molt baixa poca: tot lany
6 Punt dinici: castell de Penyafort Shi arriba des del nucli de la Rpita (municipi de Santa Margarida i els Monjos), seguint les indicacions que hi menen a partir de la rotonda entre les carreteres N-340a i BV-2176. El cam asfaltat davalla fins al riu entre feixes de vinyes i puja desprs fins a la porta del castell, on hi ha un aparcament. Lestaci de tren dels Monjos queda a menys dun quilmetre. 6
Itinerari per la ribera del Foix a Penyafort

El riu Foix corre calmat sota la presncia imposant del castell de Penyafort. El curs daigua ha modelat lentorn ms immediat a la seva voluntat, i queda camuflat rere una frondosa vegetaci de ribera. Litinerari s tan tranquil i assequible com lentorn i permet gaudir observant i fotografiant el reposat i suau davallar de les aiges, les argentades fulles duna albereda o les histriques pedres del castell. Una passejada tranquilla al llarg daquesta ruta permetr capturar amb la cmera alguns dels animals que habiten lespai: amfibis com les granotes, ocells com el rossinyol o insectes com lespiadimonis, entre daltres.
Parc del Foix. Centre dInformaci del Castell de Penyafort Castell de Penyafort 08730 Santa Margarida i els Monjos Tel. 938 186 128 Dissabtes, diumenges i festius de 10 a 14 h p.foix@diba.cat www.diba.cat/parcsn/foix
PARC DEL FOIX
71
1 Per tal de fotografiar en les millors condicions el castell de Penyafort, de grans dimensions, s imprescindible mantenir una distncia mnima. Aquesta perspectiva saconsegueix des duna posici elevada al cam daccs, a laltra banda del riu. Una fotografia com aquesta demana especial atenci en lenquadrament, situant uns ceps en primer terme que ajuden a contextualitzar lentorn i aporten una major profunditat a tot el conjunt.
4118.399N 00139.498E elev. 160 m
1 Castell de Penyafort. A distncia de paisatge Lorigen daquest edifici es remunta fins al segle XII, quan ja es troba documentada la Torre de Penyafort, de planta circular i depenent del ve castell dOlrdola. La seva estratgica ubicaci, que permetia la vigilncia de bona part de la plana del Peneds, va contribuir al seu creixement, vinculat a la famlia Penyafort. En el seu si va nixer el 1185 Raimon de Penyafort, personatge illustre de lesglsia, que va exercir de confessor del papa Gregori IX i de conseller del rei Jaume I, a ms darribar fins al mxim rang dins lorde dels dominics. Va ser un dels ms grans especialistes en dret cannic de ledat mitjana, i actualment s patr dels collegis dadvocats. Al seu funeral, el 1275, van assistir els reis de la corona catalano-aragonesa i de Castella. Al voltant de la torre encara es conserva el conjunt de dependncies de la seva vivenda, disposades en semi-
cercle. Desprs de la seva canonitzaci, el 1601, el castell va ser ampliat per acollir una comunitat monstica dels dominics, i shi van construir una esglsia, una cuina, banys, una salamenjador i setze dormitoris. A la planta superior del conjunt, hi ha un mirador amb arcades obertes als quatre vents des don es poden contemplar excellents vistes del Peneds. Litinerari comena a laparcament que hi ha davant la porta daccs al castell i, en fer les primeres passes, rodegem el recinte completament, entre feixes de vinya. 2 Paisatge vitcola penedesenc. La bellesa dels pmpols Les vinyes sn un element indissociable dels paisatges del Peneds. Les cargolades fustes dels ceps, els acolorits pmpols i els formosos rams ofereixen fotogniques estampes sigui quina sigui lpoca de lany. Tot fent la volta al castell de Penyafort, es troben
72
PARC DEL FOIX
vinyes velles plantades en vas i daltres de ms noves emparrades. El cam davalla suaument entre vinyes i marges plantats dametllers i altres plantes mediterrnies fins a endinsar-se en el bosc de ribera que flanqueja el curs del Foix. 3 Albereda del riu Foix. Troncs clars La frescor de lambient i la fressa de la brisa sn el tel de fons per al cant de nombrosos i diversos ocells i el rauc de les granotes. El canys dna pas a lalbereda. Els plataners, els freixes de fulla petita, la sarga, el sac i els joncs, entre daltres espcies vegetals, conformen aquest agradable paisatge. Desprs de travessar el curs daigua per un gual formigonat, el cam gira sobtadament cap a la dreta i ressegueix el marge dret del riu de ben a prop. 4 Gorges del Foix. Bucllic mirall daigua Un meandre del riu Foix que hi ha uns metres ms endavant ofereix la inesperada visi duna paret calcria daparent textura farinosa que engorja el riu pel marge esquerre. Just al seu damunt, una torre de planta rodona, alta i estreta pertanyent al recinte del castell sembla vigilar lescena.
3 Els troncs quasi blancs dels lbers ofereixen interessants composicions lineals. En el moment de fotografiar-los haurem de tenir molta cura a lhora denquadrar. A ms, donar profunditat de camp a una imatge amb diversos troncs proporciona aquest efecte, en el qual queda ressaltat el primer terme i ms difuminats els elements situats ms endarrere.
2 Els pmpols ofereixen grans possibilitats fotogrfiques. Ajupint-se fins a tocar terra, saconsegueix un punt de vista contrapicat que permet capturar perfectament la silueta de les fulles contra el cel blau, sense les interferncies que provocarien altres elements en segon terme. El contrallum afavoreix la percepci dels nervis dels pmpols, per cal mesurar amb cura la llum exacta, perqu no quedi enfosquit.
4118.327N 00139.475E elev. 158 m
4118.378N 00139.244E elev. 148 m
5 Mol de lAbadal. Blancor lluent El cam sobre pas entre una vegetaci molt frondosa a laltra riba, mentre laigua on es remullen les granotes salenteix. s un bon indret per a obtenir fotografies daquests amfibis o del paisatge conformat per la vegetaci exhuberant, el riu i les parets de les gorges. Litinerari segueix la mateixa
PARC DEL FOIX
73
tendncia pel marge dret del Foix fins arribar a un espai ms obert on es troba el mol de lAbadal, una masia de grans dimensions que antigament aprofitava la fora de laigua per a moure la mola del mol. Les vinyes sestenen a m esquerra i un bosc de pins sobre a la dreta, davant per davant duna zona on la vegetaci es troba en procs de recuperaci grcies als treballs del Programa de conservaci de la Diputaci de Barcelona. All mateix, el cam es troba amb la carretera daccs al castell, que cal resseguir per tornar a travessar el riu i pujar altra vegada fins a Penyafort. Aquests metres finals sn lnica pujada curta i de desnivell moderat de tot litinerari.
5 Un element amb una llum molt contrastada respecte de la resta, com la blanca faana de lantic mol, pot enganyar el fotmetre de la cmera i enfosquir tota la fotografia. Per evitar-ho, cal tenir en compte la lectura de llum dalgun altre element, com en aquest cas el jard. Aix saconseguir ressaltar perfectament el blanc lluent de la casa i no subexposar la resta delements.
4118.452N 00139.475E elev. 151 m
Acostar-se molt a lobjecte fotografiat en primer terme permet que altres elements secundaris de la fotografia situats ms enrere quedin difuminats, com en el cas daquesta imatge. Aquest recurs ajuda a situar la realitat de lescena i remarcar la distncia existent entre un element de primer terme i un element de segon o tercer terme. La mateixa fotografia amb el castell perfectament enfocat seria absolutament plana i donaria una intensa sensaci dirrealitat.
4 Per aconseguir lefecte de mirall a laigua del riu, cal utilitzar un objectiu gran angular i acostar-se al mxim a la superfcie lquida, ajupint-se gaireb fins a ficar-se dins laigua. A lhora denquadrar, cal tenir en compte les lnies que tracen les ribes del riu, que ajuden a transmetre la profunditat a partir dun punt de fuga.
4118.384N 00139.411E elev. 149 m
74
PARC DE LA SERRALADA DE MARINA
75
Parc de la Serralada de Marina

www.diba.cat/parcsn/marina
Berga
Vic Manresa
Igualada
Granollers Matar Terrassa Sabadell St. Feliu Parc de la Vilafranca de Llobregat Serralada del Peneds de Marina Barcelona Vilanova i la Geltr
Enmig de la pressi humana i urbanstica, aquest balsmic parc ofereix molt bones vistes sobre el mar i les comarques del Barcelons, el Maresme i el Valls Oriental. Una relaxada passejada pels seus camins permet al caminant disfrutar duna inesperada riquesa cultural, amb visites a poblats ibrics, masies, esglsies i al monestir de Sant Jeroni de la Murtra, declarat dinters historicoartstic.
ITINERARIS 14 i 15
www.diba.cat/parcs/itineraris/marina
76
Ruta fins al jaciment ibric de Santa Coloma de Gramenet
14
Fitxa tcnica
Ruta ben senyalitzada amb les fites del Parc (un quadrat rosa). Fins a la font de lAlzina transcorre per una pista apta per a vehicles. Comarca: Barcelons Distncia: 7,6 km Durada: 2 h 30 min Altitud mnima: 110 m Altitud mxima: 303 m Desnivell acumulat: 254 m Dificultat: baixa, per t alguns trams de pujada poca: tot lany
6 Punt dinici: aparcament del barri de Les Oliveres Es troba al nord del barri del mateix nom, a Santa Coloma de Gramenet. Shi arriba seguint la carretera de la Roca BV-5001 o avinguda de Francesc Maci. Girem a la dreta per lavinguda dAnselm de Riu, i la primera a l'esquerra fins trobar laparcament. S'hi arriba tamb en transport pblic (autobusos B20 i B27) des del metro de Santa Coloma. Des dall, una pista forestal desemboca a la font de lAlzina. 6
De la font de lAlzina al Puig Castellar

Puig Castellar s un dels jaciments ibrics ms importants de la provncia de Barcelona. Es troba al terme municipal de Santa Coloma de Gramenet i permet veure les restes del poblat que va fundar-se en aquest indret pels volts del segle VI aC i que va ser abandonat probablement cap a principis del segle II aC. Un itinerari circular permet arribar-hi passant per alguns indrets emblemtics del parc de la serralada de Marina, com sn la font de lAlzina o el collet dels Frares. A les parts ms altes del recorregut, les vistes sobre el pla de Barcelona sn espectaculars.
Oficina del Parc de la Serralada de Marina. La Conreria Ctra. B-500, km 6. Tiana Tel. 933 956 336 De dilluns a divendres de 9 a 15 h p.smarina@diba.cat www.diba.cat/parcsn/ marina
77
1 L'rea recreativa de Les Oliveres no s gaire espaiosa, per podem utilitzar un objectiu angular. Amb aquest element saconsegueix un efecte ptic; tot all que fotografiem sembla ms ampli del que en realitat s.
412746.50N 21141.80E elev. 110 m
1 Les Oliveres. Laparcament i lrea desplai Es pot deixar el cotxe a laparcament del barri de Les Oliveres i seguir per una pista senyalitzada amb una fita de color rosa. La pista, ampla i flanquejada per alzines i roures, passa per una rea desplai, amb algunes taules i una zona de jocs pels nens, i va guanyant alada fins trobar el restaurant i la font de lAlzina. En aquest punt hi ha una cadena que no permet el pas de vehicles. 2 La font de lAlzina. Joc dombres Des del restaurant cal seguir el cam que surt d'enfront i que porta rpidament a la font de lAlzina, una de les ms emblemtiques del parc. Es tracta dun lloc ombrvol, molt agradable on, a banda de la font, hi ha taules i bancs per fer-hi un pcnic a laire lliure. Entre daltres espcies
2 La llum que es filtra a travs de les fulles dels arbres ens fa veure millor els seus colors. Per cal anar amb compte per tal de que no ens entri massa llum a l'objectiu. Perqu la font no ens quedi en ombra, hem de compensar el contrallum amb el flash.
41 2754.59N 2 1147.16E elev. 113 m
78
darbres es poden apreciar un gran plataner, un lledoner, alzines, pins, accies i algn exemplar davellaner. Des de la font cal seguir la pista que puja fent revolts fins a veure lentrada duna antiga mina de galena, a m dreta i entre la vegetaci. 3 Collet dels Frares. Un enquadrament original La ruta, que continua per la pista senyalitzada que puja fins el collet dels Frares, t un desnivell suau per continu, aix que cal anar-lo superant pas a pas, sense fer pauses gaire llargues i aprofitant els trams dombra. Aviat sarriba a dalt del collet dels Frares, a 135 metres dalada. Aquest punt presenta una ubicaci privilegiada, amb una excellent panormica de la poblaci de Montcada i Reixac, el tur dels Frares, la carretera de la Vallensana i els pics del tur den Moya o el tur den Rata. Un cop al coll, val la pena descansar i agafar forces per fer un tram amb fora desnivell. I s que litinerari continua per un
corriol estret i costerut que coincideix en aquest punt amb el GR 92. El corriol puja fort per la carena fins a arribar a una pista on sabandona el GR 92 i es continua cap a l'esquerra fins que s'arriba a un petit coll amb una crulla. En aquest punt sha danar cap a la dreta fins trobar l'entrada del jaciment ibric de Puig Castellar. 4 Mirador de Puig Castellar. Barcelona als peus Un cam flanquejat per xiprers porta a lentrada de Puig Castellar. Noms arribar-hi hi ha un pedr dedicat a Llibert Carulla, impulsor del senderisme a la zona, amb uns versos del poeta Mrius Sampere: Vida o cam, lagafa el caminant, i va cap a la fi, no mai enrera. A tocar del pedr hi ha un mirador des del qual es veu tota la ciutat de Barcelona; es distingeixen perfectament, sobretot si el dia s clar, elements arquitectnics com la Sagrada Famlia, les Torres Mafre o la Torre Agbar; i geogrfics, com la muntanya del Tibidabo
4 3 El bon manual de fotografia explica com enquadrar de manera correcte amb lnies rectes. Per, i si li volem donar un toc ms creatiu o dinmic? Proveu de torar exageradament l'enquadrement per tal que la fotografia guanyi en originalitat. Els enemics de la fotografia panormica de paisatge poden ser la calitxa, la boira o la contaminaci. El millor moment per pujar a un tur a fotografiar vistes s un mat assolellat desprs d'una nit de pluja. La pluja neteja l'ambient i la vista ens arriba ms enll del que qualsevol dia podrem arribar a veure.
412822.45N 21153.28E elev. 127 m
412809.08N 2 1229.22E elev. 243 m
79
5 Cal estar alerta en les zones de moviment de sorra. All on hi hagin excavacions o construccions i s'aixequi pols s necessari anar molt amb compte cada cop que canviem l'objectiu, la targeta o les piles. Les partcules minscules de pols entren amb facilitat a la cmera espatllant els mecanismes i provocant punts negres a les imatges.
412813.23N 21223.82E elev. 303 m
o Montjuc. Tamb es contempla tota la ciutat de Badalona, amb les caracterstiques tres xemeneies de l'antiga central trmica de Sant Adri de Bess. 5 Poblat ibric de Puig Castellar. Un viatge en el temps El jaciment de Puig Castellar que es pot visitar sempre que es vulgui, ja que s un recinte obert va ser un assentament de la tribu ibrica dels laietans entre els segles VI aC i el II aC. El va descobrir Ferran de Segarra el 1902 i totes les troballes arqueolgiques es conserven al Museu d'Arqueologia de Catalunya i al Museu Torre Balldovina de Santa Coloma de Gramenet. Actualment al
recinte de 5000 metres quadrats s'aprecien els petits carrers que formaven el poblat, aix com algunes recreacions de les antigues cases. Un recorregut permet arribar a dalt de tot del Puig Castellar, on hi ha un mirador amb un parell de bancs des don contemplar les vistes. La tornada al punt dinici es fa pel cam que hi ha entre el mirador i la porta del jaciment, baixant a m dreta. Desprs de passar per una torre de vigilncia i fer un tram de fora baixada s'arriba al barri de Can Franquesa. Cal passar pel mirador del carrer Menorca (on es pot agafar l'autobs 800 fins el metro), la placeta dels Llops i continuar fins arribar al barri de Les Oliveres i a laparcament.
Una de les errades ms freqents a lhora de retratar un paisatge s torar la lnia de lhoritz. Per evitar que aix passi, en algunes cmeres disposem dunes lnies que es poden veure a travs del visor i que ajuden a alinear lhoritz. Una altra opci s utilitzar un trpode amb anivellador.
80
15
Fitxa tcnica
s una ruta circular i senzilla, que t el seu punt de sortida i arribada al Punt dInformaci El berenador de Can Ruti, a Badalona. Est senyalitzada i transcorre per corriols fora estrets. Comarca: Barcelons Distncia: 3,20 km Durada: 1 h 15 min Altitud mnima: 170 m Altitud mxima: 288 m Desnivell acumulat: 170 m Dificultat: baixa poca: tot lany
6
Paisatges mediterranis al torrent de lAmig i el tur den Seriol
El torrent de l'Amig
Alzines, boscos de ribera, conreus i pinedes. Aquest itinerari permet conixer i fotografiar diversitat de paisatges tpics del clima mediterrani en poc ms duna hora. Des del Punt dInformaci El berenador de Can Ruti, la ruta sendinsa pel torrent de lAmig per arribar a la font del mateix nom, travessant algunes zones de conreus i de bosc de ribera, amb magnfics exemplars doms, lbers, pollancres i heures. Des de la font, el cam surt del torrent per dirigir-se, a travs dun terreny de mquia ple darbusts de diferents tipus, al tur den Seriol, des don es contemplen magnfiques vistes de Badalona, Barcelona i les muntanyes de Montjuc i el Tibidabo al fons.
Punt dinici: Punt
dInformaci El berenador de Can Ruti Shi arriba per lautopista B-20, sortida 21, a Badalona. Des daquest punt sagafa la carretera de Badalona a lHospital Universitari Germans Trias i Pujol. El punt dinformaci i el berenador es troben al costat de lhospital, a peu de carretera.
6
Punt dInformaci
El berenador de Can Ruti Ctra. de Badalona a Can Ruti. Al costat de la residncia, a peu de carretera 08916 Badalona p.smarina@diba.cat www.diba.cat/parcsn/ marina
81
1 Si no ens limitem a disparar des de l'alada dels ulls es poden aconseguir punts de vista originals que poden donar noves perspectives: arran de terra, pujat a una cadira o, com en aquest cas, situant la cmera a sobre la taula.
412900.21N 21405.18E elev. 170 m
1 Punt dinformaci del Parc. El berenador de Can Ruti La ruta comena al Punt dinformaci del parc situat al berenador de Can Ruti, a tocar de lHospital Universitari Germans Trias i Pujol, a Badalona. Es tracta duna rea recreativa accessible a persones amb cadires de rodes, i disposa daparcament, taules, barbacoes i un bar, que obre cada dia o noms els caps de setmana, segons l'poca de l'any. El Punt dinformaci del parc est obert els dissabtes i els festius de 10 a 14 h. 2 Rotonda de Can Ruti. Senyals dinici Des del berenador de Can Ruti cal dirigir-se a travs del voral de la carretera a la rotonda que queda al davant de lhospital, al costat de la parada dels autobusos urbans; aqu hi ha un mapa del recorregut i el primer senyal de la ruta.
2 Quan no existien les cmeres digitals, lequip dun bon fotgraf sempre incloa una llibreta i un bolgraf per anar apuntant tota la informaci necessria per desprs fer un bon arxiu de les fotografies. Ara, amb les cmeres digitals, podem disparar les vegades que calgui sense por a que sacabi el carret. Una bona idea s fotografiar tamb els senyals, que poden ser un recurs per recordar lexcursi. Una vegada a casa, podrem situar les imatges en un mapa sense problemes.
4129.05.04N 214.02.96 E elev. 197 m
82
En aquest punt sexpliquen els tipus de paisatges que es poden descobrir durant litinerari: alzinars, rouredes, mquies, brolles, prats secs, boscos de ribera, pinedes o bardisses. A banda de la flora, un dels atractius del recorregut sn les diferents espcies docells, amfibis, rptils, mamfers i insectes que es poden veure. 3 Torrent de lAmig. Totes les tonalitats del verd Des del punt dinici, seguint per una pista ampla, litinerari fa una petita baixada (sha devitar agafar un altre caminet que senfila a m dreta) fins arribar
a una zona de conreus sobretot de vinyes, per tamb de tomquets i altres verdures i trobar, a m dreta, un caminet que senfila pel torrent de lAmig. Cal agafar aquest corriol, que no sha de deixar fins arribar a la font de lAmig. Les ombres dels diferents arbres de ribera, com el pollancre, lom, llber o les heures, acompanyen el caminant a travs dun agradable recorregut ombrvol. Tot i que gaireb mai hi baixa aigua, s un tram humit on tots els colors del verd hi sn presents, sobretot a la primavera. 4 Font de lAmig. El moviment de l'aigua Gaireb un quilmetre desprs del punt de sortida sarriba a la font de lAmig. Uns bancs de pedra i el so relaxant de laigua brollant, fan daquest indret un
4 3 Quan la vegetaci s molt salvatge i poc contrastada, podem fixar-nos en aquelles irregularitats que destaquin sobre la monotonia del paisatge. Enfocant de prop aquest tronc caigut i deixant el cam desenfocat obtenim una fotografia diferent i molt interessant. La font de lAmig queda a una alada molt baixa per poder fotografiar-la cmodament. Per aquest motiu s recomanable portar un petit trpode o b recolzar la cmera en una superfcie plana a lalada de la font. Posant lautodisparador de la cmera i una velocitat lenta aconseguirem una bona fotografia del moviment de l'aigua i el recorregut dels esquitxos.
412902.84N 21309.38E elev. 242 m
412903.54N 21380.66E elev. 288 m
83
5 Sovint, quan ens trobem en un mirador, davant duna mplia panormica, pot ser que la calitja, la boira o la contaminaci no ens deixin fer una fotografia ben ntida del que veiem. En aquests casos s una bona idea incorporar en la composici elements que tinguem en primer pla, com arbres, arbusts o fulles.
412902.30N 21427.09E elev. 277 m
lloc excellent per descansar abans de tornar a emprendre la marxa. Destaquen la gran quantitat despcies de papallones que viuen en aquest vessant del parc. Desprs dun merescut descans, la ruta continua per un cam que deixa el torrent enrere i travessa un paisatge ben diferent, pedregs i amb poca vegetaci mates, garric, roman, botja descombres i algun pi pinyer. 5 Tur den Seriol. Badalona i Barcelona als peus El cam estret que travessa la zona de mquia i garriga desemboca en una El consell de lexpert...
pista ampla, que cal seguir fins arribar als peus del tur den Seriol; de fet, els turons sn una de les caracterstiques del paisatge daquest vessant del parc. Tot i que la pista no hi puja, val la pena agafar un petit corriol que shi enfila. Noms calen 5 minuts per ser al capdamunt i gaudir duna magnfica vista del paisatge de la serralada de Marina, la plana de Badalona, el delta del Bess i el pla de Barcelona. De nou a la pista, cal seguir-la tot passejant muntanya avall fins arribar a la zona de lhospital i al berenador de Can Ruti.
Per capturar una bona imatge de fauna, com la d'aquest simptic pit-roig, cal disposar de pacincia, silenci i un equip adequat, a banda d'una mnima tcnica. s recomanable utilitzar una distncia focal llarga (un teleobjectiu), obrir el diafragma al mxim i una alta velocitat d'obturaci. Aix s'aconsegueix enfocar l'ocell mentre el fons resta desenfocat.
84
PARC DE LA SERRALADA LITORAL
85
Parc de la Serralada Litoral

www.diba.cat/parcsn/litoral
Berga
Vic Manresa
El Parc de la Serralada Litoral s un dels conjunts grantics ms importants de Catalunya. El seu ric patrimoni histric i arquitectnic format per castells, masies senyorials i antigues ermites es complementa amb un bell paisatge vegetal i una gran diversitat faunstica. Aquest paratge natural es succeeix entre pinedes, alzines, romanies i miradors naturals des dels quals el visitant podr obtenir magnfiques panormiques dun entorn tpicament mediterrani. ITINERARIS 16 i 17
www.diba.cat/parcs/itineraris/litoral
Igualada
Granollers Matar Terrassa Sabadell Parc de la Serralada St. Feliu Litoral de Llobregat Barcelona
Vilanova i la Geltr
Any de constituci del consorci: 1992 Any daprovaci del Pla especial: 2004 Superfcie protegida: 4.053 ha
86
Les muntanyes de Tei
16
Fitxa tcnica
Aquest itinerari circular es troba perfectament marcat amb fites de fusta senyalitzades amb franges de color blanc i verd clar, corresponents al sender local SL-C 111. Comarca: Maresme Distncia: 4,6 km Durada: 1h 30 min Altitud mnima: 110 m Altitud mxima: 332 m Desnivell acumulat: 250 m Dificultat: mitjana poca: tot lany
6
Ruta del Vedat

Les fonts de lentorn del poble de Tei sn el fil conductor daquest itinerari, que permet veuren fins a quatre, en una contrada identificada com a clida i ms aviat seca. Una daquestes fonts s la del Vedat, nom que tamb rep un enlairat refugi de muntanya que esdev excellent mirador de la vall de Tei i del litoral del Baix Maresme. La ruta s circular i permet conixer i fotografiar, histriques pedreres, conreus, una vegetaci molt diversa i les caracterstiques formacions grantiques de la zona, a ms dobtenir magnfiques panormiques tpicament mediterrnies.
Punt dinici: La Uni Ledifici de La Uni es troba situat al centre de Tei. Cal prendre lautopista C-32 de Barcelona a Matar i sortir a Alella, en direcci al Masnou. Des de lextrem nord daquesta poblaci, la carretera BV-5026 condueix fins a Tei. Tamb es pot arribar en transport pblic: Renfe t parada a les estacions del Masnou o dOcata, des don surt regularment un autobs de lnia fins a Tei. Oficina del Parc de la Serralada Litoral Av. Onze de Setembre, 53, 1r 08349 Cabrera de Mar Tel. 937 540 024 De dilluns a divendres de 9 h a 14 h p.slitoral@diba.cat www.diba.cat/parcsn/ litoral
87
1 Esglsia de Sant Mart. Tot un gran edifici Ledifici de la Casa Municipal de Cultura La Uni marca el punt de partida de litinerari. Per abans demprendre la sortida de la poblaci de Tei riera amunt conv visitar lesglsia parroquial de Sant Mart. Es tracta dun temple destil goticorenaixentista construt el 1574 que ocupa un privilegiat espai elevat en lestructura de la poblaci i que resulta visible des de qualsevol mirador de les muntanyes circumdants. Un cop visitada lesglsia cal continuar la ruta riera amunt fins arribar al final del tram asfaltat. Trobarem una bifurcaci on ens desviarem per la pista de la dreta. El terra s del caracterstic saul de la serralada Litoral, de textura fora arenosa en aquest punt. Els canyissos flanquegen banda i banda del cam, i la presncia duna noguera indica la casa privada on es conserva un antic mol fariner. Ms endavant, el cam es torna a bifurcar a lalada de la font del Senglar i, per seguir litinerari, cal continuar pel sender ascendent a m dreta, tancat amb una barrera metllica. 2 Sagrat Cor. Retallat al cel La pujada s forta i pronunciada, tot i que relativament curta quant a distncia, fins que sassoleix lalada del Sagrat Cor. La pista s ampla i als marges es poden anar contemplant nombroses espcies darbres i matolls: pins, alzines, garrofers, roures, eucaliptus, llentiscles, oliveres, ullastres, etc. Un bon exemple de la varietat botnica daquest indret es troba a la mateixa base del Sagrat Cor, una gran esttua religiosa de marbre que mira directament a lesglsia del poble i que
1 Incloure en una sola fotografia la totalitat dun edifici de grans dimensions com lesglsia de Sant Mart de Tei, on no hi ha gaire espai disponible per distanciarse, noms s possible amb la utilitzaci dun objectiu gran angular o fins i tot ull de peix. La contrapartida de les imatges realitzades amb aquest objectiu s la curvatura de les lnies rectes. Lolivera del primer terme ajuda a fer-se a la idea real de les dimensions.
4129.966N 00219.196E elev. 137 m
2 La figura del Sagrat Cor en particular, i les esttues en general, guanya en dramatisme quan es fotografia des duna perspectiva contrapicada i noms t el cel com a fons. Buscar un punt de vista que elimini totalment el context on es troba la imatge i aconseguir que sembli que camini sobre les branques del roure, com passa amb aquesta fotografia, s un efecte que saconsegueix mitjanant lenquadrament.
4130.573N 00219.251E elev. 285 m
88
ofereix unes vistes impressionants de la Mediterrnia i la plana litoral fins a Barcelona. Des de la seva part posterior, podem veure la pedrera del Tercio, don es van extreure bona part de les llambordes que cobrien els carrers de la capital catalana. 3 Refugi de la Ferreria del Vedat. Indret de pau Al Sagrat Cor, litinerari sendinsa en un estret corriol a m dreta que arriba fins a la font de les Perdius i, una mica ms enll, fins al refugi de la Ferreria del Vedat. Tots dos indrets sn miradors naturals privilegiats. Ledifici del refugi era lantiga ferreria duna pedrera, on es reparaven les eines dels picapedrers. De fet, a una cantonada del refugi trobem un bloc de granit que encara conserva les marques fetes amb les eines. Lespai exterior est condicionat amb taules i bancs de fusta
de lliure accs, i s possible sollicitar perms per pernoctar al refugi adreant-se a lAgrupaci de Defensa Forestal (ADF) de Tei. 4 Rocs den Flores i Rocs den Riera. Tones de granit en ple bosc El corriol continua ascendent fins a una pista ms planera que cal prendre a la dreta i abandonar per un altre
3 La importncia que t en aquesta imatge la paret del refugi saconsegueix a travs dun objectiu gran angular. De tota manera, els elements complementaris estratgicament ubicats segons la regla dels teros tenen tamb la seva dosi de protagonisme: el mar, el bosc, les figures humanes i, fins i tot, la pedra de lextrem inferior.
4 Com transmetre les dimensions reals duns grans blocs de granit situats enmig del bosc? Una recomanaci infallible s agafar distncia amb lobjecte a fotografiar i collocar en lenquadrament un element de referncia conegut. En aquest cas, lobjectiu sobre fins que el cam i lexcursionista formen part de la composici i ofereixen les claus a lobservador.
4130.558N 00219.336E elev. 300 m
4130.507N 00219.437E elev. 316 m
89
corriol encara ms tancat que lanterior. Un cop aquest sender comena a davallar, shaur superat el punt ms alt de la ruta. De seguida sarriba a una altra pista, que cal seguir a la dreta, en franca baixada. En aquest indret, es poden veure els caracterstics i curiosos Rocs den Flores, blocs grantics apilats i erosionats en la part inferior per efecte de laigua. Aquesta mena de grans boles de granit prenen diferents formes, que els han proporcionat el nom popular de Pedra del Dinosaure. 5 Font del Peric den Canal. Aigua en profunditat La pista continua baixant de forma decidida, oferint en tot moment excellents vistes de la costa. Abans darribar al cementiri de Tei, apareix a lesquerra del cam la darrera de les fonts del recorregut, la font del Peric den Canal, on laigua raja a tres nivells. Ja a lalada del cementiri, envoltat de vistoses atzavares, es pot descobrir un dels elements caracterstics de Tei, les seves vinyes. Litinerari sendinsa pels carrers del poble fins que es torna a trobar amb ledifici de La Uni.
5 La perspectiva frontal duna font en tres nivells com aquesta pot arribar a ser complicada, si no es vol que quedi una imatge plana en la qual no saprecin les distncies reals. Per fer-ho possible, cal tancar lobjectiu (zoom in) i fixar el punt denfocament en el broc ms prxim. Daquesta manera, el desenfoc ser progressiu en els brocs ms allunyats, proporcionant la desitjada profunditat de camp.
4130.335N 00219.566E elev. 246 m
Lhorari s un aspecte clau a lhora dobtenir la millor fotografia dun paisatge. La costa catalana, orientada a llevant, ofereix les millors condicions de llum al capvespre, quan els rajos de sol incideixen de forma ms obliqua. Cal tenir en compte lorografia de lindret a fotografiar, ja que la imatge shauria de prendre just abans que el sol comenci a amagar-se darrera lhoritz, sovint tancat per muntanyes.
90
Panormica mediterrnia
17
Fitxa tcnica
Itinerari circular que est perfectament marcat amb fites de fusta senyalitzades amb franges de color blanc i verd clar corresponents al sender local SL-C 112. Comarca: Maresme Distncia: 5 km Durada: 2 h Altitud mnima: 262 m Altitud mxima: 499 m Desnivell acumulat: 237 m Dificultat: mitjana poca: tot lany
6
La ruta de lesquirol
Els boscos de pins de la serralada Litoral acullen els tmids esquirols, dels quals sen poden veure rastres de pinyes rosegades i altres detalls. Per, tot i que s difcil observar la bestiola que dna nom a aquesta ruta, el cam garanteix poder gaudir desplndides vistes de la mar Mediterrnia. Litinerari condueix fins al punt ms alt de la carena, el cim de Sant Mateu, un esplndid paisatge caracteritzat per la font i lermita. El recorregut circular neix i acaba molt a prop del jaciment ibric de la Cadira del Bisbe i transcorre majoritriament per camins amples i pistes del singular saul del Maresme.
Punt dinici: Parc
municipal de la Cadira del Bisbe A Premi sarriba per la C-32, lautopista de Matar. Cal resseguir la riera de Premi en direcci a la muntanya fins als afores de la localitat. Aqu trobem el jaciment de la Cadira del Bisbe i, quan el carrer asfaltat es converteix en pista de terra, el parc homnim.
6
Centre de Documentaci
del Parc de la Serralada Litoral Museu Arxiu Municipal de Vilassar de Dalt Marqus de Barber, 9 08339 Vilassar de Dalt Tel. 656 903 642 Dimecres de 17 h a 21 h cdp.slitoral@diba.cat www.diba.cat/parcsn/ litoral
91
1 El color blau intens del mar s un atractiu irresistible per a la fotografia, especialment en dies amb bona llum. En aquesta imatge sha buscat una composici amb un ter inferior ocupat pel perfil dels edificis de Premi de Mar, mentre que el mar omple els dos teros superiors de lenquadrament. Lelement dinters afegit que sobserva s un veler situat estratgicament a lespai esquerre de la fotografia.
4130.621N 00220.263E elev. 276 m
1 Parc de la Cadira del Bisbe. Vistes sobre el mar El parc de la Cadira del Bisbe s una pineda enlairada que transmet tranquillitat. Al fons, una estructura de marges i petites escales de pedra permet alar-se per damunt dels arbres i contemplar una bella panormica de Premi de Mar, el Masnou i les aiges mediterrnies que banyen el Maresme sud. Litinerari comena amb una forta pujada, a m dreta, per un cam ample de saul. Les vistes de la plana litoral se succeeixen constantment en aquest paratge, tpicament mediterrani, amb pins, alzines i nombrosos exemplars de plantes com el roman o lestepa. 2 Tur den Cases. Els pins en detall La vegetaci ms prxima al cam no varia amb larribada al tur den Cases, on una pista ms ampla creua perpendicularment. Cal prendre la pista a m
esquerra, una pujada ms moderada que fins ara. Una petita baixada dna pas a un nou encreuament, on cal seguir pel cam ample a la dreta, una altra vegada ascendent. El paratge
2 Els pins sn els arbres ms presents en aquesta ruta i acompanyen la caminada durant tota la seva extensi. s senzill, doncs, trobar alguna branca baixa a la qual ens poguem acostar molt per poder realitzar una fotografia com aquesta, en la que els brots i les flors del primer terme queden perfectament detallades, mentre que el desenfoc sinstalla en segon terme.
4130.964N 00220.489E elev. 376 m
92
boscs de pi i alzina est esquitxat de blocs de granit i interromput a estones per extensions obertes de camps no conreats. A lalada de cal Bernard, una masia que queda a la dreta, el pitjor de la pujada ja ha passat. All, litinerari es troba amb la pista carenera, per on transcorre el GR 92, que cal seguir a m esquerra primer i prendre desprs un nou desviament a la dreta fins a la zona de Sant Mateu.
4 Apropar-se a les escales daccs al recinte de lermita i ajupir-se per fer la fotografia des del terra, dna una importncia desproporcionada als graons, el que produeix aquest efecte grandiloqent en el context de la capella. El fotgraf sha servit dun gran angular que intensifica encara ms aquest efecte, tot posant cura en mantenir les lnies rectes de ledifici paralleles als lmits de la imatge.
4131.010N 00219.713E elev. 488 m
3 Un dels valors daquesta fotografia s aconseguir una bona visualitzaci de totes les seves parts, ja estiguin ms o menys illuminades pel sol. Per aconseguir-ho, cal evitar que cap de les zones de la imatge quedi sobreexposada, encara que sigui a canvi de deixar alguna zona ms fosca del desitjable. Un senzill retoc informtic posterior per donar-li ms lluminositat, pot compensar aquesta part fosca de la fotografia.
4131.129N 00219.696E elev. 442 m
3 Font de Sant Mateu. A lombra dels arbres Aqu la vegetaci pateix una sensible transformaci, amb laparici de grans arbres dombres generoses i un ambient ms humit. La font de Sant Mateu brolla dun marge on shi ha installat una cermica que hi fa referncia. A la mateixa esplanada de la font hi ha una bassa i, a laltra banda, sobren excellents vistes cap al nord-est, on es pot distingir el ve tur den Roure i ms enll el tur de Cllecs, el punt ms alt del Parc de la Serralada Litoral. s molt recomanable no deixar passar loportunitat de
93
refrescar-se a la font i omplir-hi la cantimplora daigua fresca. 4 Ermita de Sant Mateu. La fora del context Deixant darrere la font de Sant Mateu, el cam continua a laltra banda de la pista, on neix un corriol que puja gil per dins del bosc fins a lermita de Sant Mateu. Envoltada de camps, vinyes i espais oberts, la capelleta romnica duna sola nau i absis semicircular est documentada des de final del segle X. La seva aparena actual es deu a les obres de reconstrucci i reforma efectuades al segle XVI, que van afectar la faana i van comportar la construcci dels edificis annexos per acollir ermitans. Disposa dun campanar despadanya situat transversalment a la faana i, com a particularitat, la nau
s extremadament curta en relaci a labsis amb qu compta. Aquest detall fa pensar que, amb tota probabilitat, les reformes dutes a terme desprs de lenrunament del 1498, van reduir-ne la llargada. 5 Coll de Gallem. La bellesa dels marges El corriol es converteix en pista per recrrer el pla on es troba lermita (al cim de Sant Mateu) fins al coll de Gallem, des don es es veu la magnfica masia de can Riera i la vista torna a obrir-se fins el mar. En aquest punt, cal desviar-se per un sender descendent a lesquerra amb alguns xaregalls que va a parar de nou a la pista carenera i que hem de creuar per seguir baixant per un cam emboscat. En aquest tram de litinerari es poden veure algunes caixes-cau desquirols penjades als pins. La baixada es fa agradable, tot i que a estones presenta un pendent considerable fins a retornar al parc de la Cadira del Bisbe.
Per destacar en una fotografa un element dun color similar al del fons requereix ull per captar els matisos diferenciadors i uns ajustaments que proporcionin la profunditat de camp necessria per separar lobjecte situat en primer terme del fons.
5 La preciosa imatge daquests plomalls lleugerament gronxats pel vent es troba en un senzill i com marge del cam. Per aconseguir-la, cal acostar-se b a les plantes i utilitzar una lent macro o teleobjectiu, per tal de descontextualitzar-les de lentorn i alhora difuminar el fons que, daquesta manera, s impossible didentificar ms enll duna tonalitat fosca.
4130.672N 00219.690E elev. 423 m
94
ESPAI NATURAL DE LES GUILLERIES-SAVASSONA
95
Espai Natural de les Guilleries-Savassona

www.diba.cat/parcsn/guilleries
Berga Espai Natural de les Guilleries-Savassona Vic Manresa
Igualada Terrassa St. Feliu Vilafranca de Llobregat del Peneds Barcelona Vilanova i la Geltr
Granollers Matar Sabadell
La presncia de lemblemtic pant de Sau s noms una de les darreres petges que lhome ha deixat en la contrada. Nombrosos jaciments prehistrics i joies de larquitectura romnica, com el conjunt de Sant Feliuet de Savassona i el monestir de Sant Pere de Casserres, conviden a fotografiar la histria i contrastar-la amb els colors dels boscos mediterranis i centreeuropeus, i amb larquitectura natural de la pedra nua de les Guilleries. ITINERARI 18 i 19
www.diba.cat/parcs/itineraris/guilleries
19
18
96
La carena de Sant Juli de Vilatorta
18
Fitxa tcnica
s un tinerari fcil que recorre la carena cap al sud tot resseguint les marques vermelles i blanques del GR 2. A Sant Juli de Vilatorta es troba linici i el final de la ruta. Comarca: Osona Distncia: 4 km Durada: 1 h 30 min Altitud mnima: 550 m Altitud mxima: 685 m Desnivell acumulat: 200 m Dificultat: mitjana poca: tot lany
6 Punt dinici: Parc de les Set Fonts LEix Transversal (C-25) s la manera ms rpida darribar a Sant Juli de Vilatorta, que es troba a escassos cinc quilmetres de Vic en direcci cap a Girona. Un cop al nucli urb de Sant Juli, cal seguir les indicacions de lEspai Natural GuilleriesSavassona, ja que el centre dinformaci del parc es troba situat al mateix Parc de les Set Fonts, a lextrem sud de la poblaci. 6
La font de la Riera
Una gran part daquest itinerari transcorre per la magnfica, i alhora perfectament assequible, carena que sallarga cap al sud des de Sant Juli de Vilatorta. s un espai obert i airejat que, a ms d'oferir bones vistes de la plana de Vic, reserva racons amagats de vegetaci mediterrnia ben diversa. La font de la Riera s el contrapunt perfecte a la carena, amb la seva personalitat ombrvola i humida, en una ubicaci gaireb clandestina al fons de la riera de Sant Juli. El patrimoni completa loferta daquesta excursi amb les notables restes del Casal de Bellpuig que senyoreja, des de les alades, la poblaci osonenca.
Punt dInformaci de Sant Juli de Vilatorta Parc de les Set Fonts 08514 Sant Juli de Vilatorta Tel. 938 122 786 De dilluns a dissabte de 9 a 13 h; diumenges de 10 a 13 h en.guilleries.stjuli@diba.cat www.diba.cat/parcsn/ guilleries
97
de lEspai Natural de Guilleries-Savassona. Cal seguir les marques vermelles i blanques del GR 2 en direcci sud, que creuen la carretera de Vilalleons i desprs sendinsen al bosc per un corriol estret en forta pujada que de seguida assoleix lalada del castell. 2 Castell de Bellpuig. Parets orgulloses Tamb conegut com a castell dels moros, les restes del castell de Bellpuig consten dun parell de panys de paret estratgicament enlairats a linici de la carena que domina la poblaci de Sant Juli de Vilatorta. Aquests murs daten del segle XII, tot i que la construcci va ser derruda durant la guerra civil contra el rei Joan II, el segle XV. El seu nom s degut a la nissaga que va senyorejar la poblaci durant bona part de ledat mitjana des del segle XII. El paratge del castell ofereix bones vistes del nucli urb i el seu entorn.
1 Una velocitat dobturaci lenta amb lajut del trpode perqu la fotografia no quedi moguda permet la illuminaci perfecta dun rac ombrvol com el de les Set Fonts i la legibilitat de la histrica frase que lacompanya. A ms, el raig daigua de la font contribueix a dotar la imatge duna textura ms elegant.
4155.298N 219.277E elev. 550 m
1 Parc de les Set Fonts. Raig amb llum i missatge Aquest parc urb de Sant Juli de Vilatorta, obra de Miquel Palls i Sala, s una zona verda de dimensions considerables que atrau nombrosos vens de la poblaci de totes les edats per a gaudir de les seves estones doci. Compta amb una gran quantitat darbres de fullam esps que proporcionen una agradable ombra. Un dels racons destacats del parc s les Set Fonts, concretament una histrica font de set brocs. Linici de litinerari s al davant mateix del Punt dInformaci
2 Per respectar les lnies verticals de les parets del castell en la fotografia, s necessari que el fotgraf prengui una posici lleugerament elevada sobre el nivell del terra i se situ aproximadament a lalada de mitja paret. Aix, saconsegueix una perspectiva netament frontal, sense tendncia picada ni contrapicada que deformaria les citades lnies.
4155.230N 219.299E elev. 649 m
98
3 La llum obliqua de la tarda illumina perfectament aquest bloc de pedra calcria en plena carena de Sant Juli, envoltat de mates de boix i coronat per una incipient alzina. Per la forta llum sobre la pedra blanquinosa podria confondre el fotmetre de la cmera i enfosquir la resta delements, aix que cal fixar la mesura en un altre element, com per exemple els arbustos, per obtenir la imatge desitjada.
4 Font de la Riera. A lombra dels pltans Tot el cam de baixada des de la carena comporta una progressiva transformaci de la vegetaci. La font de la Riera reserva un paratge plenament de ribera, on destaquen els enormes pltans i els altssims verns, aix com les mates de boix. Roures, pollancres i castanyers d'ndies completen la rica
4154.692N 219.284E elev. 656 m
3 Carena de Sant Juli. Roca i boixos A la zona del castell comena lanomenat cam de la Carena. De seguida que sarriba al punt ms elevat de la carena, l'imponent silueta del Montseny esdev una presncia ubiqua a lhoritz. El terreny sobre el qual es camina est format per grans lloses de pedra, entre les que creixen alzines i plantes com la farigola, lespgol o el crespinell. El cam passa pel damunt dun tnel de lEix Transversal, on lespai sobre encara ms i, a m dreta, es descobreixen fantstiques panormiques de la plana de Vic. A laltra banda de la carretera, dins dun alzinar ombrvol, cal parar atenci al primer corriol enllosat que davalla a m esquerra, per on s'abandona el GR 2. El sender desemboca en un prat i continua baixant fins que gira bruscament a lesquerra per desembocar a sota del viaducte de lEix Transversal, on samaga la font de la Riera.
4 Els enormes pltans presents al paratge de la font de la Riera proporcionen una llum especial a lindret. Per tal de transmetre-ho, cal compensar les mesures del fotmetre i evitar contrastos excessius que puguin sobreexposar la part superior de la imatge o subexposar-ne la part inferior.
4154.418N 219.387E elev. 607 m
99
representaci darbres de la zona. La font brolla de la base dun mur de pedra construt artesanalment i parcialment cobert de molsa. En un costat de lesplanada de la font hi ha uns bancs de pedra que envolten una taula, tamb de pedra, marcada amb la data de lany 1908, quan va ser traslladada a aquest indret. A laltre costat de la font es poden veure les restes duna vella bassa allargada, probablement utilitzada com a safareig de lantiga casa de la Riera. 5 Cam ral. Lloses amb histria Des de lextrem de la bassa parteix un estret corriol que sobre pas entre l'espessa vegetaci fins una pista que cal travessar i seguir per un sender en pujada, deixant un petit camp a la dreta. Ms enll, trobem una bifurcaci l'opci correcta de la qual s la dreta, en direcci a la carena novament. Aquest sender correspon a lantic cam ral i en diversos trams presenta encara lenllosat que permetia el trnsit dels carros i el bestiar de ferradura. Si no es para fora atenci, es fa difcil distingir les runes de lantiga casa de la Riera, avui absolutament ocupades pels esbarzers, tot i que una figuera nidentifica lantiga ubicaci. Una fita en un creuament de senders indica el desviament del cam ral cap al corriol carener, en un espai on sovintegen larany, el roure, el garric, les argelagues, els boixos i, com no, les alzines. El corriol desemboca finalment a la carena i cal desfer el cam seguint les marques de GR ara cap a la dreta fins arribar al castell i davallar en forta pendent fins el parc de les Set Fonts.
5 Les lloses que conformen lantic cam ral a lalada de la casa de la Riera sn lelement fonamental daquesta fotografia. Per donar-li el protagonisme que mereixen, conv prendre la fotografia ajupintse gaireb fins a tocar terra i fer servir un objectiu gran angular, que dimensionar lelement que es troba ms prxim respecte de la resta.
4154.533N 219.334E elev. 635 m
Les fotografies dacci, com aquesta on apareix un ciclista, milloren molt si el fotgraf prepara amb cura lenquadrament (importncia del cel, regla dels teros, presncia de lentorn tpic de la carena de Sant Juli a lesquerra...). A ms, cal disparar a una velocitat lleugerament ms rpida del que es faria habitualment i fixar-se que el protagonista est ben illuminat en linstant de fer la fotografia.
100
Una passejada pels voltants de Vilanova de Sau
19
Fitxa tcnica
s una ruta circular senyalitzada en alguns punts. Tot i que es passa per davant de les masies i s possible contemplar la seva arquitectura, cal respectar la privacitat i no entrar a les propietats. Comarca: Osona Distncia: 4,1 km Durada: 1 h 30 min Altitud mnima: 496 m Altitud mxima: 570 m Desnivell acumulat: 185 m Dificultat: baixa poca: tot lany
6
La ruta de les masies

Als peus dels cingles de Vilanova samaguen agradables camins per fer excursions tranquilles a lombra de roures, arbres de ribera, alzines o eucaliptus. A travs de diverses pistes senyalitzades i algun corriol, aquest itinerari passa per algunes de les masies ms emblemtiques del terme, a ms de creuar torrents i rieres, boscos, zones de conreu i uns quants prats amb boniques vistes als cingles de Castell sa Sala, el puig del Far, la roca del Migdia o els cingles de Tavertet, ms allunyats. La pintoresca esglsia de Santa Maria de Vilanova, al cor de la localitat de Vilanova de Sau, s el punt de partida i darribada de la ruta.
Punt dinici: esglsia de Santa Maria de Vilanova de Sau Shi arriba per la carretera C-17. Desprs de passar Vic, cal prendre la C-25 en direcci a Girona i deixar-la a la sortida de Folgueroles i Vilanova de Sau (N-141-D). Lesglsia s al centre del poble, molt a prop de lOficina dinformaci de lEspai Natural de les Guilleries-Savassona. Oficina del lEspai Natural de les GuilleriesSavassona Guilleries, 5 08519 Vilanova de Sau Tel. 938 847 888 De dilluns a divendres de 9 a 14 h en.guilleries@diba.cat www.diba.cat/parcsn/ guilleries
101
1 Si fem servir un objectiu gran angular, podem obtenir una fotografia en la qual abastem un gran espai en una sola imatge. Lnic problema que pot ocasionar aquest tipus dobjectiu s que sovint deforma els elements que tenim en primer pla.
415654.02N 22313.65E elev. 543 m
1 Esglsia de Santa Maria de Vilanova. El cor de Vilanova de Sau La ruta t el seu punt de partida a Vilanova de Sau, concretament a la plaa de lesglsia de Santa Maria de Vilanova, situada al centre de la localitat, formada per construccions antigues de caire tradicional i un conjunt de carrers empedrats fora pintorescos. Lesglsia s un bonic edifici romnic, del segle XI. De la construcci original se'n conserven l'estructura i l'absis. Just al davant del temple hi ha un parc pels infants amb magnfiques vistes sobre els cingles de Vilanova. 2 Mas la Font. Pedra sobre pedra Des de lesglsia cal travessar el poble passant per la plaa Major, el carrer
de Santa Maria, la Casa de la Vila i lOficina dinformaci de lEspai Natural de les GuilleriesSavassona, situada al carrer Guilleries. Cal seguir aquest mateix carrer uns 100 metres fins trobar un corriol, a m dreta, que assenyala les direccions a Sant Juli de Vilatorta-Aiguafreda. El cam, que fa baixada i s ple de vegetaci, coincideix amb el sender GR 2. Quan sacaba el corriol cal creuar la carretera i agafar una pista ms ampla, que segueix coincidint amb el GR 2 i tamb amb el GR 151. Ara de pujada, el recorregut passa a tocar de prats i extensions de roures i alzines. Desprs duns 200 metres de suau pendent sarriba a un encreuament de camins. Cal deixar el GR a lesquerra i continuar per la pista,
102
es converteix en una pista asfaltada, que fa baixada fins arribar a un petit bosc deucaliptus, a un passeig amb uns quants xiprers i, ms endavant, a can Girapells, una bonica masia de planta baixa i dos pisos amb la coberta a dues vessants i el carener perpendicular a la faana.
2 Sovint, un tronc dun arbre situat al mig duna composici sol ser un element que distorsiona una fotografia. En aquest cas s al contrari, ja que la lnia diagonal daquest gran roure a lentrada del mas la Font atorga molta fora a la imatge.
N 415707.43N 22255.01E elev. 551 m
ara flanquejada per un grup de plataners. A m dreta es poden contemplar, al fons, el nucli de Vilanova de Sau i de lesglsia de Santa Maria. Continuant per la pista, es passa per una zona de bosc de ribera, amb pollancres, salzes i avellaners. Desprs de creuar la riera, tot travessant un petit pont de pedra, saccedeix al mas la Font, una gran masia de pedra que ara susa com a casa de turisme rural. Una gran alzina de tres troncs i un gran roure presideixen lentrada a la casa. Lorigen de la construcci es remunta als segles XVII i XVIII. 3 Can Girapells. A lombra dels cingles Des del mas la Font litinerari continua per la pista tot passant per alguns espais oberts amb vistes als cingles de Vilanova, concretament als cingles de Castell sa Sala, el puig del Far i la roca del Migdia. Desprs de deixar enrere un parell de masies, la pista de terra
3 Els arbres i els arbusts sovint sn excellents elements naturals per emmarcar una construcci. En aquest cas, el protagonista de la fotografia s un dels laterals de pedra de la masia de can Girapells.
415707.97N 22317.32E elev. 530 m
4 Ca la Pendissa. Sabor rural Molt a prop de can Girapells, continuant per la pista asfaltada, sarriba a ca la Pendissa, una masia petita de pedra situada en un desnivell i amb entrada pel pis superior. Enfront la casa hi ha un pati empedrat i construccions auxiliars com la cabana-paller de dues plantes. Desprs de passar a tocar de la casa, el cam segueix fins la carretera. Cal fer uns 30 metres al voral de la carretera i prendre un cam a lesquerra (que en aquest punt torna a coincidir amb e GR 2 i el GR 151) i seguir en direcci a la masia de la Coromina.
103
4 En els prats dels voltants de les masies de Vilanova de Sau s fcil veure-hi animals com aquest ruc de ca la Pendissa. En la fotografia, la blancor de lanimal contrasta amb la monotonia cromtica en verd i blau de la resta de la composici.
41 57'05.48"N 2 23'23.70E 579 m
5 La roureda. Catifa de fulles El recorregut, ara per pista de terra, fa una lleu baixada fins a la masia de la Coromina i continua fins trobar de nou una carretera, que cal travessar. De seguida sarriba a lencreuament entre dues rieres, el torrent de la Polleda i el torrent de les fagedes i, ms enll, un extens prat alat amb magnfiques vistes al cingles de Tavertet, que queden al fons. Continuant per la pista, ara de pujada, sarriba a un bosc de roures, ideal per experimentar amb la cmera fotogrfica, ja sigui captant els detalls de les fulles, els contrallums o el joc de lnies que formen els arbres amb el teleobjectiu. En sortir de la roureda, el cam arriba a un prat des don sobtenen bones vistes del poble de Vilanova de Sau amb la roca del Migdia com a tel de fons. En trobar la carretera asfaltada cal girar a la dreta, passar el mal anomenat pont de fusta (que s de ferro) fins arribar de nou a lesglsia de Santa Maria de Vilanova.
5 La tardor s una poca idnia per crear composicions espectaculars al bosc. A la roureda de Vilanova de Sau, i amb lajut dun objectiu gran angular, es pot crear un efecte de catifa de fulles tot ajupint-se; enfocant les fulles, fem que aquestes ocupin gaireb la meitat de la fotografia.
415647.17N 22325.29E elev. 520 m
Algunes composicions sn especialment agrades si les fem en un format panormic. Hi ha cmeres digitals compactes que ofereixen aquesta opci a lhora de disparar la fotografia. En cas contrari, s possible transformar el format de la imatge a lordinador, amb lajuda dun programa de retoc fotogrfic.
104
PARC AGRARI DEL BAIX LLOBREGAT
105
Parc Agrari del Baix Llobregat

www.diba.cat/parcsn/parcagrari
Berga
Vic Manresa
Igualada
Granollers Matar
El Parc Agrari del Llobregat, que comprn catorze municipis (tretze del Baix Llobregat i un del Barcelons), conserva un carcter rural molt marcat. Aquest espai, amb grans extensions de terres de conreu esquitxades de masies i travessades per les xarxes de reg, va ser creat per tal de revitalitzar i preservar lactivitat agrcola i desenvolupar-la econmicament. ITINERARI 20
www.diba.cat/parcs/itineraris/parcagrari
Vilanova i la Geltr
Parc Agrari del Baix Llobregat
20
106
Camps i masies a la vora del riu
20
Fitxa tcnica
s un recorregut circular molt ben senyalitzat. Tot litinerari s planer i amb poqussim desnivell. Comarca: Baix Llobregat Distncia: 7,8 km Durada: 2 hores Altitud mnima: 7 m Altitud mxima: 12 m Desnivell acumulat: 10 m Dificultat: baixa poca: tot lany. Cal tenir en compte per que a lestiu no hi ha prcticament ombres on poder refugiar-se del sol i la calor.
6 Punt
Lagricultura al delta del Llobregat

Un oasi de ruralitat enmig de lrea metropolitana. Aix s com apareix el Parc Agrari del Baix Llobregat als ulls de qui el visita, sobretot si s aficionat a la fotografia. Entre les poblacions del Prat de Llobregat, Sant Boi de Llobregat i Cornell, aquest conjunt de terres de conreu, esquitxades de masies i travessades per les xarxes de reg del riu Llobregat, sha conservat tal i com era anys enrera. A lhivern podrem veure els camps de la preuada Carxofa Prat, i a la primavera i lestiu es poden veure les carxofes en flor o algunes varietats de fruites madures als arbres. Aix, a noms 15 quilmetres de Barcelona, encara s possible fotografiar grans extensions de cultius hortcoles, arbres fruiters, masies tpiques, ramats dovelles o necs a la vora del riu.
dinici: pont de vianants sobre el Llobregat Es pot accedir des de Cornell de Llobregat pel carrer de la Verge de Montserrat i el passeig del Baix Llobregat. A Cornell shi arriba amb tren (parada de Cornell), metro (Cornell-Centre) o els FGC (Cornell-Riera). El punt dinici s a 1.290 m des de les estacions de metro/Renfe i a 530 m des dels FGC.
Oficina del Parc Agrari del Baix Llobregat. Masia Can Comas Cam de la Ribera, s/n El Prat de Llobregat Tel. 933 788 190 De dilluns a divendres de 9 a 14 h parcagrari@diba.cat www.diba.cat/parcsn/ parcagrari
107
costat, hi apareixen les muntanyes com a tel de fons, i per laltre, la visi del cabal del riu es perd en lhoritz, a punt darribar al delta del Llobregat i desembocar a la mar Mediterrnia. 2 Cam del Riu. Entre laigua i el camp Un cop travessat el pont, cal girar a lesquerra pel cam del Riu, un cam de terra senyalitzat, molt utilitzat per ciclistes i caminants, que transcorre en un pla elevat al costat del riu Llobregat. Al llarg del cam s fcil contemplar algun ramat dovelles als petits prats que hi ha a la vora de les aiges del riu, i tamb els ocells que viuen a la llera, entre les aiges i els canyissars. Alguns dels ms tpics sn el bernat pescaire o lanec collverd. s molt recomanable, doncs, portar un teleobjectiu per fotografiar-los de prop
1 Un bon recurs per aconseguir fotos originals s utilitzar les ombres en la composici, ja sigui la nostra prpia, la dels altres o la delements presents en el paisatge o lespai que volem fotografiar. En aquest cas, el pont. Les millors hores per experimentar aquest recurs sn les primeres del mat o les ltimes de la tarda, quan el sol est baix i les ombres sallarguen.
412043.20N 20405.89E elev. 11 m
1 Pont sobre el Llobregat. Panormiques del riu Litinerari comena al pont de vianants, situat al passeig del Baix Llobregat, a Cornell. Creuant el pont sarriba al cam del Riu, un dels camins de lleure del Parc Agrari del Baix Llobregat. Mentre es travessa el pont, val la pena fer algunes aturades per contemplar i fotografiar el riu Llobregat des duna perspectiva elevada. Per un
2 Els camins sn bons escenaris per jugar amb la perspectiva i amb les lnies. Per fer una fotografia original val la pena fer servir un angular, que deforma les lnies. Per anar ms enll, es pot inclinar la cmera i jugar amb les lnies dels cartells, els arbres i el cam, per tal de donar ms fora a la composici. La gent que passa, caminants i ciclistes, poden oferir encara ms dinamisme a la imatge.
412034.33N 20423.93E elev. 6 m
108
sense espantar-los. A laltra banda del cam, es poden veure masies, camps de cultiu i horts. 3 Cal Parellada. Les masies del Baix Llobregat Passejant pel cam del Riu es passa pel darrera de les masies de cal Monjo, cal Xag i can Comas. Cal seguir-lo i girar a la dreta per enllaar amb el cam de la Ribera, que queda al final del Cam del Riu, a m dreta. Passem al costat de la masia de cal Parellada, envoltada de camps de cultiu i ms endavant per cal Misses. 4 Masia can Comas. Punt de trobada Continuant pel cam, que en aquest punt est asfaltat i hi passen alguns
3 Un enquadrament diferent a lhabitual, que inclogui els conreus que envolten la masia arran de terra i ledifici al fons, dna un bon resultat fotogrfic, amb colors i textures variades.
412026.32N 20459.80E elev. 6 m
vehicles de tant en tant, sarriba a can Comas, on es troba el Centre dInfor-
4 Per fotografiar les masies del Parc Agrari, normalment envoltades darbres que dificulten la visi completa de la casa des de la distncia, val la pena apropar-shi i utilitzar un objectiu gran angular (un 24 mm per exemple) per aconseguir una composici on hi aparegui tot ledifici. s una bona idea incloure algn element interessant en primer pla, en aquest cas el pou, que es pot destacar illuminant-lo amb el flash.
412043.20N 20442.78E elev. 7 m
109
maci i Gesti del Parc Agrari. Es tracta dun edifici format per una planta baixa i dos pisos i que va ser construt al segle XIX. Est rodejat dalguns elements interessants, com el pou, el safareig o un petit cobert rehabilitat on hi fan exposicions temporals. A tocar de la masia hi ha lArbortum, que ocupa una superfcie de 1,5 ha i on es poden veure fins a 62 varietats tradicionals de 9 arbres fruiters tpics del Baix Llobregat: pomeres, pereres, cirerers, vinyes, pruneres, caquiers, figueres, presseguers i oliveres. s un bon lloc on fotografiar amb minuciositat (amb lajuda dun objectiu macro) fruites, fulles i troncs. 5 Cam de la Bomba. La Carxofa Prat Des de can Comas cal anar en direcci a cal Xag i, desprs de passar per la masia de cal Monjo, sagafa el cam de la Bomba, un cam agrcola, ample, que passa al costat de cultius de Carxofa Prat (molt apreciada) i arbres fruiters com pruneres o pomeres. Cal seguir el cam fins arribar al viaducte del tren de gran velocitat i trobar de
5 Els camps de carxofes i darbres fruiters sn un bon escenari per fotografiar detalls. En lequip dun bon fotgraf sempre hi ha dhaver un objectiu macro que permeti fotografiar objectes des de molt a prop sense perdre nitidesa. A la primavera i a principis destiu, les flors de carxofa esdevenen candidates perfectes per protagonitzar les interessants fotografies de detall.
412026.02N 20353.05E elev. 9 m
nou el cam del Riu, que porta fins al pont de vianants, punt de sortida i darribada de litinerari.
El consell de lexpert
Els camps de cultiu del Baix Llobregat sn espais ideals per als fotgrafs que vulguin experimentar amb les textures i els colors ocres de la terra. s ideal fer fotos quan el sol est baix, ja que la llum, quan ve de costat, ressalta els relleus i crea ombres. Un camp llaurat pot ser un lloc perfecte per experimentar en aquest sentit; les lnies i les formes geomtriques que formen els arbres fruiters, per exemple, o els ametllers. Jugant amb el punt de fuga es poden crear formes i composicions molt interessants.
110
PARC NATURAL DE LA SERRA DE COLLSEROLA
111
Parc Natural de la Serra de Collserola

www.diba.cat/parcsn/collserola
Berga
Vic Manresa
Igualada Terrassa
Granollers Matar Sabadell
Amb ms de 8.000 hectrees de superfcie, aquest parc s un veritable pulm natural per a tots els nuclis de poblaci que lenvolten. Tot i que es troba proper a zones urbanitzades, presenta una gran varietat de paisatges i ambients naturals, que el visitant pot descobrir en recrrer les nombroses rutes del parc. La vegetaci s molt diversa, amb boscos, mquies, matolls, prats i camps de conreu. Tamb presenta una gran varietat danimals, entre els quals destaquen els senglars, les genetes i els ocells entre les espcies ms comunes. ITINERARIS 21 i 22
www.diba.cat/parcs/itineraris/collserola
St. Feliu Vilafranca de Llobregat Parc de Collserola del Peneds Barcelona Vilanova i la Geltr
Any de constituci del patronat: 1987 Any de constituci del consorci: 1999 Any daprovaci del Pla especial: 1987 Any de declaraci del Parc Natural: 2010 Superfcie protegida: 8.295 ha
21
22
112
Racons amagats
21
Fitxa tcnica
Aquest itinerari, que coincideix majoritriament amb el traat del GR 173, s llarg, per descassos desnivells. Comarca: Valls Occidental Distncia: 10 km Durada: 4 h Altitud mnima: 70 m Altitud mxima: 196 m Desnivell acumulat: 250 m Dificultat: mitjana poca: tot lany
6
Sant Cugat - Can Coll Cerdanyola

Pot semblar un tpic o una exageraci, per la serra de Collserola reserva racons dexcepcional bellesa que esperen ser descoberts. s el cas de la recndita font de Sant Pau, enclotada al fons dun torrent i perduda durant molts anys fins que va ser redescoberta lany 1997. s un paratge humit i ombrvol que proporciona una serenor especial. Un altre daquests indrets gaireb desconeguts s el que ocupa la peculiar ermita romnica de Sant Adjutori, de planta rodona. Aquest itinerari els enllaa i recorre el sector ms septentrional del parc, entre les grans poblacions vallesanes de Sant Cugat i Cerdanyola; transcorre principalment per pistes forestals i camins amples, amb alguna excepci en forma de corriol a la zona de la font de Sant Pau i els turons de can Coll.
Punt dinici: Plaa del Rotary Club s al lmit oriental de Sant Cugat del Valls. Shi arriba per lAP-7 i pels Tnels de Vallvidrera (C-16), aix com per la carretera de Vallvidrera i lArrabassada. Renfe i Ferrocarrils tenen parada a Sant Cugat.
6 Centre d'Educaci Ambiental Can Coll Ctra. de Cerdanyola del Valls a Horta, km 2 Apartat de Correus 121 08290 Cerdanyola del Valls Tel. 936 920 396 Per a les activitats pedaggiques, les escoles han de concertar visita prviament. Els diumenges s obert al pblic de 9.30 a 15 h, excepte juliol i agost i festes nadalenques. cancoll@parccollsaerola.net www.diba.cat/parcsn/ collserola
113
1 La Torre Negra s lelement protagonista inqestionable daquesta fotografia. Per lentorn natural que lenvolta s tamb important, tot i que no t elements caracterstics rellevants. A lhora denquadrar, s el fotgraf qui tria aquests elements caracterstics, com el pi que sobresurt a m esquerra o la lnia de vegetaci duna tonalitat verda ms clara a la part inferior.
2 La llum natural s el millor aliat duna fotografia de paisatge. Un indret ple de grans arbres projectant la seva ombra s un repte, especialment en hores en qu els ratjos solars hi incideixen de forma ms directa. En aquests casos, la millor opci s buscar la perspectiva que ofereixi una millor observaci, evitant la incidncia dombres sobre els elements ms importants de la fotografia.
4128.037N 00206.034E elev. 109 m
4127.325N 00206.851E elev. 163 m
1 Pi den Xandri. La Torre Negra Litinerari comena per una pista forestal, tancada amb una cadena, que davalla des de la plaa del Rotary. Es tracta del cam de Sant Medir, que coincideix en aquest tram amb el GR 6 i el GR 173. Discorre parallel a la riera homnima entre camps, canyissos i boscos de pins i alzines, a travs de lespai natural de Torre Negra. Aviat, a m esquerra, sala la figura imponent i allada del pi den Xandri, de 23 metres dalada i ms de 200 anys de vida. Poc ms endavant, a m dreta, es pot veure la massissa Torre Negra, edificaci que dna nom a lespai natural. Es tracta duna antiga fortalesa construda durant el segle XII per ordre de labat Armengol amb lobjectiu de protegir els vens de la zona dels atacs dels sarrans. 2 Sant Adjutori. Lermita del bosc El cam de Sant Medir condueix fins a la masia medieval de can Borrell, que actualment funciona com a restaurant.
All, cal donar la volta a la casa i seguir uns metres pel GR 6 fins que, a m esquerra, es troba la indicaci cap a Sant Adjutori i el forn ibric. Un breu tram de sender ms estret arriba fins al recollit paratge on es troba la singular ermita de Sant Adjutori, de planta circular. En els seus orgens podria haver estat una torre, tot i que al segle XII ja es retia culte a la Mare de Du del Bosc; al segle XVII va canviar el nom pel de Sant Adjutori. Al fons daquest cam podem trobar les restes dun antic forn. 3 Font de Sant Pau. Mirall daigua Cal refer el cam fins a can Borrell i tornar a donar la volta a la casa per prendre la pista que parteix de laparcament del restaurant i creua un pontet sobre la riera de Sant Medir (GR 173). Des del pont, lampla pista forestal emprn una decidida pujada, deixant enrere lentorn de la masia. A lalada del coll de la Torrefera cal deixar el GR i desviarse a m esquerra per una pista que
114
3 Una superfcie daigua esttica pot oferir imatges suggerents, a partir dall que shi reflecteixi. Igual que en qualsevol altre paisatge, conv cercar el punt de vista ms esttic, ja que un lleuger moviment pot canviar completament all reflectit. A lhora dajustar lobertura del diafragma, caldr tenir en compte que la llum de la superfcie aqutica pot ser molt ms intensa que la del seu entorn ms immediat, depenent dels reflexos.
fora emboscat, emprn el descens per laltre vessant fins arribar a la tanca del recinte del patronat Flor de Maig. Un senderol en forta pendent ressegueix els lmits del patronat i desemboca a lentrada del recinte, on cal travessar el carrer asfaltat i continuar per una pista que puja a laltra banda, tancada per una cadena. Aquesta pista aviat desemboca en una altra ms ampla, que cal travessar per seguir per un cam descendent que ens porta a un corriol marcat amb un senyal que indica la direcci de la font de Sant Pau. Avancem per aquest estret sender fins arribar al trencall a m esquerra que condueix a la font, a travs dunes amples escales. El paratge que ocupa aquesta font, perduda durant molts anys i retrobada lany 1997, s enclotat, amb el fons ocupat per les restes duna petita bassa envoltada de pltans enormes i plantes prpies decosistemes humits, com la cua de cavall o lheura.
4128.180N 00207.368E elev. 112 m
mant la tendncia ascendent en direcci nord, cap al tur de la Torrefera. Quan la pista tomba a m esquerra en un tram ms planer desprs duna petita baixada cal desviar-se novament, ara a la dreta, per un cam ms estret que torna a pujar fins al cim del tur on hi ha un dipsit d'aigua. Caldr continuar pel tercer cam que trobarem a l'esquerra, just a la banda contrria des d'on hem arribat al tur. Aquest cam,
4 Una srie delements alineats, com aquestes panotxes de blat de moro del rebost de Can Coll, resulta ideal per a una fotografia que busqui potenciar la profunditat de camp. Per fer-ho, cal fixar el punt denfocament a la ms propera i aproximar-se fora a ella per aconseguir un desenfocament progressiu de les ms allunyades.
4128.416N 00207.444E elev. 162 m
115
5 Generalment, s recomenable buscar un punt elevat a lhora de fotografiar segons quins elements de paisatge. Lermita de Santa Maria de les Feixes s fotognica per ella mateixa, per guanya en perspectiva i, sobre tot en context quan s fotografiada dun parell de metres ms amunt del que permet la pista que passa vorejant el camp on es troba situada.
sos. Seguint la part dreta daquest llom, de seguida es troba un nou cam que indica la proximitat del recinte de can Coll, a m dreta. Aquesta masia s el Centre d'Educaci Ambiental del Parc i acull el Centre de Documentaci i Recursos Educatius. Els diumenges funciona com a Centre d'Informaci del Parc i ofereix un recorregut per la histria rural de Collserola. 5 Santa Maria de les Feixes. La capella del camp Cal donar la volta a can Coll per lesquerra, obtenint les primeres vistes ms o menys obertes de la plana del Valls, per arribar fins a la carretera dHorta a Barcelona. Un cop aqu, travessem la carretera en direcci a lrea de lleure del torrent de can Coll i seguim la pista que, a la segent bifurcaci, es dirigeix a m esquerra. Aquesta pista s fora planera i fcil; ressegueix el torrent de can Codina, tot vorejant els camps de cereal i la masia del mateix nom. La pista desemboca en una altra encara ms ampla, que cal prendre cap a lesquerra per arribar fins a Cerdanyola. En el tram final del descens es pot veure la fotognica ermita de Santa Maria de les Feixes a m dreta, i passar per sota de laqeducte de can Canaletes, just abans de creuar la riera de Sant Cugat i posar punt i final a litinerari.
4128.913N 00208.569E elev. 75 m
4 Can Coll. Panotxes en profunditat Continuem litinerari i saltem a laltra banda de la bassa per unes pilones. Unes escales de fusta condueixen al corriol que agafarem a m dreta, seguint les indicacions cap a can Coll i els turons de can Coll. La vegetaci s frondosa i fora tancada, per la qual cosa s fcil perdre les fletxes sobre les fites de color groc que assenyalen la ruta. Especialment, cal no saltar-se el punt en qu les fletxes se separen del sender per pujar per un corriol poc marcat a lesquerra que ressegueix un llom amb pins esparEl consell de lexpert...
Aquesta fotografia s un clar exemple de laplicaci de la regla dels teros, per la qual el fotgraf divideix lenquadrament amb dues lnies imaginries verticals i dues dhoritzontals. La composici ms esttica, segons aquesta regla, situa els elements de la imatge al llarg daquestes lnies imaginries i, especialment, coincidint amb els punts dintersecci.
116
Ombres i fonts
22
Fitxa tcnica
Itinerari assequible amb contnues pujades i baixades que, un cop al pant, permet un final circular o b en lnia pujant fins al nucli urb de Vallvidrera per una pista ampla que neix a la vora de la presa. Si b el recorregut no est marcat en el seu conjunt, s que s possible orientar-se a partir de les fites de diversos senders i itineraris que ressegueix en part, com el GR 92 o els itineraris de la Budellera. Comarca: Barcelons Distncia: 7 km Durada: 3 h Altitud mnima: 243 m Altitud mxima: 685 m Desnivell acumulat: 250 m Dificultat: mitjana poca: tot lany
6
El parc i el pant de Vallvidrera

Al nord de Vallvidrera i a loest del Tibidabo sestn una espessa zona boscosa que amaga alguns racons mgics, dombres beatfiques i fonts generoses. El recorregut transcorre per una rea relativament petita, per molt rica en punts dinters, tant naturals com de patrimoni. El magnfic paratge del pant de Vallvidrera s, segurament, lelement de referncia de litinerari i un indret on badar fotografiant a tort i a dret. Les fonts, els arbres centenaris i els edificis com la verdagueriana Villa Joana o lermita romnica de Santa Maria de Vallvidrera sn tamb mereixedors de la immortalitat fotogrfica.
Punt dinici: Baixador de Vallvidrera Al Baixador de Vallvidrera (estaci dels FGC) es pot arribar (a ms a ms den tren) en cotxe, per la carretera BV-1462 de Vallvidrera a Sant Cugat del Valls, a lalada del km 5,2.
6 Centre dInformaci del Parc de Collserola Ctra. de Vallvidrera a Sant Cugat, km 4,7 08017 Barcelona Tel. 932 803 552 ci@parccollserola.net www.diba.cat/parcsn/ collserola
117
2 La perspectiva zenital de la font permet captar una imatge diferent i atractiva. Per aconseguir aquesta fotografia, cal esperar a lhora en qu la llum sigui idnia perqu la font quedi illuminada i el fotgraf no li faci ombra ja que, evidentment, sha de situar en la vertical per sobre. A ms, cal tenir en compte que laigua reflecteix la llum i pot enganyar el fotmetre, aix que cal fer la mesura en un altre punt, com els maons del costat.
1 Una llarga avinguda perfectament rectilnia com el passeig dels Pltans s un escenari ideal per a la utilitzaci del zoom amb el teleobjectiu, que proporciona un caracterstic efecte de compressi. Els arbres de la imatge semblen estar ms a prop els uns dels altres i tots apareixen correctament enfocats. Per aconseguir-ho, cal tenir cura a situar-se ben b al mig del cam i a certa distncia de qualsevol element fotografiat.
412524.75N 20635.90E elev. 335 m
412514.10N 20603.70E elev. 286 m
1 Villa Joana. Efecte compressi al passeig dels Pltans Des del Baixador de Vallvidrera, punt de partida daquest itinerari, cal sortir per un cam ample que planeja a m esquerra en direcci a la font Vella, deixant de banda el cam principal que puja fins a la Villa Joana. Aquest sender recorre un paratge dagradables ombres, proporcionades per grans alzines, pins i roures. Uns graons a m dreta conviden a deixar el fondal i guanyar alada rpidament, en passar per la font Nova primer i la font Vella desprs. La primera la presideixen dos enormes pltans, mentre que la segona es troba entre impressionants roures centenaris i alzines. Sota la seva ombra es pot veure la Taula dels Bisbes; aqu neix el
bucllic passeig dels Pltans, que recorre en lnia recta la distncia fins a la propera Villa Joana i est flanquejat per aquests arbres a banda i banda i amb la font dels Pltans a mig cam. En aquesta villa del segle XVIII va passar els ltims dies de la seva vida el clebre escriptor Jacint Verdaguer i actualment acull el Museu-Casa Verdaguer (obert dissabtes, diumenges i festius de 10 h a 14 h). 2 Font den Canet. Cercles en laigua Cal girar a lesquerra davant de la Villa Joana i seguir pujant pel cam formigonat cap al Centre dInformaci del Parc de Collserola i lescola Els Xiprers. Des de lescola, la pista torna a ser de terra i amb una forta tendncia ascendent, tot resseguint el GR 92 i els itineraris de la Budellera. Ms endavant, el cam es desvia cap a la dreta per un alzinar prou obert com per contemplar bones panormiques del Tibidabo, amb el temple al seu cim i la torre de Collserola com a fites principals. En el segent encreuament cal seguir el
118
GR 92, que travessa el fondal, i deixar de banda el cam de ms a la dreta. Desprs caldr travessar el prxim fondal de la Budellera i remuntar abans de desviar-se per un corriol a m esquerra (GR 92) que, en pocs minuts de pujada moderada, condueix fins a la font den Canet, presidida per un gran pi. 3 Font de la Budellera. Cireretes darbo Un cop refrescats a la font, haurem de desfer lltim tram de corriol fins a tornar a desembocar en la pista principal i seguir-la en pujada a m esquerra en direcci a la font de la Budellera, guiant-se per les fites vermelles. El cam, que passa per la porta de can Mand i per sota de can Xoliu, segueix fins creuar un nou fondal i fer un gir duns 180 per recrrer laltre vessant en direcci contrria. Un desviament a m dre-
ta i en baixada condueix fins el paratge de la font de la Budellera, un ampli espai de lleure. A la font, una de les ms conegudes de Collserola pel seu entorn idllic, laigua brolla de la boca duna cara en relleu encastada a la paret. 4 Santa Maria de Vallvidrera. Joc de lnies Cal seguir el corriol que baixa per la dreta del paratge de la font i que arriba fins als lmits de ca nEstisora. Unes escales ens faciliten el descens en fort pendent que culmina al revolt de les Monges, una pronunciada corba de la carretera de Vallvidrera a Sant Cugat. Sha de creuar la carretera i baixar unes escales de fusta fins al fons del fondal de la Budellera, que caldr resseguir a partir dara entre arbres de ribera com els pollancres o els lbers. Diversos
3 En aquesta fotografia shan captat els colors brillants del cirerer darbo: el verd de les fulles i el groc o el vermell de la maduresa dels fruits. El pla contrapicat aconsegueix captar un cel blau igualment brillant. El conjunt es podria illuminar artificialment amb una descrrega del flaix per evitar les zones una mica ms fosques, per el resultat seria la prdua de la brillantor original dels altres elements. 4 Un entorn natural de gran bellesa encara pot guanyar estticament en una fotografia on el fotgraf posi molta atenci en lenquadrament. Les marcades lnies de dos arbres i les del pont que ajuda a travessar el discret curs del torrent de la Budellera dirigeixen la vista cap a un mateix cam, suggeridor, entre la vegetaci.
412508.79N 20645.37E elev. 388 m
412505.08N 20604.57E elev. 277 m
119
ponts de fusta permeten creuar el modest curs daigua, per el sender continua parallel a ell fins a la volta dun pont dobra que es pot passar per sota amb lajut dunes pedres expressament disposades per no mullar-se els peus. Arribats a lrea de Lleure de Santa Maria de Vallvidrera cal deixar enrere lesplanada de terra i recrrer el permetre de laparcament asfaltat per sortir pel carrer de laltra banda i arribar desprs a lermita de Santa Maria de Vallvidrera. Aquest edifici, documentat des del segle X, s on es va originar el primer nucli de Vallvidrera. Laspecte actual respon a la reconstrucci del segle XVI en estil gtic tard. 5 Pant de Vallvidrera. Llum obliqua El carrer de Santa Maria de Vallvidrera desemboca a la zona urbanitzada del davant del Baixador de Vallvidrera, on neix el carrer Torrent del Rovell, que condueix al pant. Passada la cadena que barra el pas als vehicles, es veu a m esquerra lentrada de la mina Grott, una galeria excavada el segle XIX per dur laigua des daqu fins a la vila de Sarri i que desprs va acollir el primer ferrocarril elctric de passatgers dEspanya. A laltra banda del cam saixeca la casa del Guarda, al costat de la presa. Ambdues sn obres de larquitecte Elies El consell de lexpert...
5 La llum obliqua dltima hora de la tarda extreu el millor dels diferents elements que apareixen en una fotografia. s el cas de la imatge daquesta nena, situada sobre la passarella-mirador del pant de Vallvidrera. Tamb els diferents tons verds de la vegetaci i el gris de roques i fusta adquireixen brillantor i textures interessants.
412453.39N 20551.67E elev. 274 m
Rogent i Amat (1821-1897). La presa, construda amb maons, s una joia de lenginyeria hidrulica. Darrere seu, sobre un ampli paisatge dominat per les aiges tranquilles de lembassament, on es pot veure una activa fauna dnecs, tortugues i fins i tot algun bernat pescaire. Desfent les passes donades es pot tornar al Baixador de Vallvidrera, punt final de litinerari.
Les fotografies de fauna comporten una dosi imprescindible de pacincia i persistncia, aix que cal buscar un bon punt dobservaci i situar-shi cmodament. s necessari que els animals sacostumin a la inofensiva presncia del fotgraf perqu actun amb tranquillitat a una distncia que permeti fotografiar-los. Noms aix s possible captar imatges com la daquest nec obrint les ales al pant de Vallvidrera.
Oficines dels parcs i accessos Centres de documentaci Vocabulari fotogrfic Recomanacions generals
122
OFICINES DELS PARCS I ACCESSOS
Oficines dels parcs i accessos

PARC NATURAL DEL MONTSENY Oficina del parc natural Masia Mariona BV-5114, km 5,2 08470 Fogars de Montcls Tel. 938 475 102 / Fax 938 475 368 p.montseny@diba.cat www.diba.cat/parcsn/montseny Horari: feiners de 9 a 16 h Accessos: Carretera: Autopista AP-7 Carreteres C-17 i C-25 Tren: Renfe: Les estacions ms properes sn les dAiguafreda, Breda, Figar, Gualba, la Garriga, Riells i Viabrea, Sant Celoni, Santa Maria de Palautordera i Seva (estaci de Baleny). Tel. 902 240 202. www.renfe.es Autobs: Sagals: Tel. 938 650 400 Barcelona Bus: Tel. 902 130 014 Hispano-Hilarienca: Tel. 972 245 012 PARC NATURAL DE SANT LLOREN DEL MUNT I LOBAC Oficina del parc natural La Mata Ctra. de Terrassa a Navarcles, km 14,8 Apartat de correus, 71 08230 Matadepera Tel. 938 318 350 / Fax 938 317 737 p.santllorenc@diba.cat www.diba.cat/parcsn/stllorenc Horari: feiners de 9 a 14 h Accessos: Carretera: Autopistes E-9 i C-16 Carreteres B-122, BV-1221 i B-124
Tren: Renfe: Estaci de Terrassa. Tel. 902 240 202. www.renfe.es FGC: Estaci de Terrassa. Tel. 932 051 515. www.fgc.net Autobs: Bus Parc: Permet deixar el vehicle en els nuclis de la perifria del parc i moures per linterior en autobs. T parada a les estacions segents: Estaci Renfe (Terrassa) Mura Talamanca Obac. Funciona dissabtes, diumenges i festius, excepte els mesos de gener i agost. Tel. 938 317 300 Transports generals dOlesa: Tel. 937 780 088 Costa Alzina: Tel. 938 357 064 Sarbus: Tel. 937 279 292 PARC DEL MONTNEGRE I EL CORREDOR Oficina del parc Esglsia, 13, 2n 08471 Vallgorguina Tel. 938 679 452 / Fax 938 679 092 p.montnegre@diba.cat www.diba.cat/parcsn/montnegre Horari: feiners de 9 a 13 h Accessos: Carretera: Autopistes C-32 i AP-7 Carreteres C-60, C-61 i C-35 Tren: Renfe: Les estacions ms properes sn Matar, Sant Andreu de Llavaneres, Caldes d'Estrac, Arenys de Mar, Canet de Mar, Llinars del Valls, Palautordera, Sant Celoni, Gualba i Riells i Viabrea-Breda. Tel. 902 240 202. www.renfe.es Autobs: Transports Barba: Tel. 938 671 038 Sagals: Tel. 938 707 860 PARC DEL GARRAF Oficina del parc La Pleta Ctra. de Ratpenat a Plana Novella, km 3,5 08870 Sitges Tel. 935 971 819 / Fax 935 970 887 p.garraf@diba.cat www.diba.cat/parcsn/garraf Horari: feiners de 8 a 15 h
123
Accessos: Carretera: Autopistes AP-7 i C-32 Carreteres N-340 i C-31 Tren: Renfe: Estacions de Castelldefels, Garraf, Gav, Sitges i Vilanova i la Geltr. Tel. 902 240 202. www.renfe.es Autobs: Cintoi Bus: Tel. 938 937 511 La Hispano Igualadina: Tel. 934 882 621 Mohn: Tel. 977 221 030 Soler i Sauret: Tel. 936 325 133 PARC DEL CASTELL DE MONTESQUIU Oficina del parc Masoveria del Castell de Montesquiu 08585 Montesquiu Tel. 938 529 234 / Fax 938 529 005 p.montesquiu@diba.cat www.diba.cat/parcsn/montesquiu Horari: de dilluns a divendres de 9 a 14 h Accessos: Carretera: Carretera C-17 Tren: Renfe: Estaci de Sant Quirze de Besora. Tel. 902 240 202. www.renfe.es Autobs: TEISA: Lnia de Camprodon a Barcelona. Parada a Montesquiu Cala Maca. Prvia trucada Tel. 972 260 196 PARC DOLRDOLA Oficina del parc La Pleta Ctra. de Ratpenat a Plana Novella, km 3,5 08870 Sitges Tel. 935 971 819 / Fax 935 970 887 p.olerdola@diba.cat www.diba.cat/parcsn/olerdola Horari: feiners de 8 a 15 h; dissabtes i diumenges de 10 a 15 h Accessos: Carretera: Autopistes AP-7 i C-32 Carreteres C-15 i N-340 Tren: Renfe: Estaci de Vilafranca del Peneds (i enllaar amb lautobs que va a Olrdola i Canyelles). www.renfe.es
Autobs: Autobusos Plana: Tel. 938 145 848 PARC DEL FOIX Oficina del parc C/ Castell, 31 08729 Castellet i la Gornal Tel. 977 670 169 / Fax 977 670 169 p.foix@diba.cat www.diba.cat/parcsn/foix Horari: de dilluns a diumenge de 10 a 14 h Accessos: Carretera: Autopistes AP-7 i AP-16; carreteres N-340, BV-2115, BV-2116 i BV-2117 Tren: Renfe: Estaci de Santa Margarida i els Monjos. Tel. 902 240 202. www.renfe.es Autobs: Autocars del Peneds: Tel. 977 660 821 Autocars Vendrell: Tel. 938 922 544 Bus Castellv: Tel. 938 918 202 Cintoi Bus: Tel. 938 937 511 PARC DE LA SERRALADA DE MARINA Oficina del parc La Conreria Ctra. B-500, km 6 08391 Tiana Tel. 933 956 336 / Fax 933 956 768 p.smarina@diba.cat www.diba.cat/parcsn/marina Horari: feiners de 8 a 15 h Accessos: Carretera: Autopistes B-20, C-58 i C-33; carreteres C-31, B-500, BV-5001, BV-5011 i BV-5008 Metro: Lnia 1: Santa Coloma. Desprs cal agafar lautobs B-27 fins a Can Ruti. Lnia 4: Pep Ventura. Desprs cal agafar lautobs B-26 fins a Can Ruti. Tren: Renfe: Estacions de Montgat i Montcada i Reixac. Tel. 902 240 202. www.renfe.es PARC DE LA SERRALADA LITORAL Oficina del parc Av. Onze de Setembre, 53, 1r 08349 Cabrera de Mar
124
Tel. 937 540 024 / Fax 937 540 022 p.slitoral@diba.cat www.diba.cat/parcsn/litoral Horari: dilluns, dimarts, dijous i divendres de 9 a 14 h; dimecres de 9 a 14 h i de 15,30 a 18 h Accessos: Carretera: Autopistes C-32, AP-7 i B-20; carreteres C-1415c, BV-5106, BP-5002 i B-500 Tren: Renfe: les estacions ms properes sn Montgat, El Masnou, Premi de Mar i Vilassar de Mar. Tel. 902 240 202. www.renfe.es Autobs: Sagals: Tel. 902 130 014 Sarbus: Tel. 902 287 000 Casas: Tel. 937 981 100 La Vallesana: Tel. 937 279 292 ESPAI NATURAL DE LES GUILLERIES-SAVASSONA Oficina del parc: Ajuntament de Vilanova de Sau Passeig Verdaguer, 7 08519 Vilanova de Sau Tel. 938 847 006 Fax 938 847 106 guilleries@diba.cat www.diba.cat/parcsn/guilleries Horari: feiners de 9 a 15 h Accessos: Carretera: Carreteres C-17, C-25, N-141, C-153 i BV-5201 Tren: Renfe: lestaci ms prxima s Vic. Des dall es poden agafar autobusos de lnies regulars que sacosten als municipis que formen part de lEspai Natural. Tel. 902 240 202. www.renfe.es Autobs: Autocars J. Comaslivas: des de Vic a Sant Juli de Vilatorta i Folgueroles (servei de dilluns a dissabte). Tel. 938 862 614 PARC AGRARI DEL BAIX LLOBREGAT Gesti del parc Masia de Can Comas
Cam de la Ribera, s/n Apartat de correus, 76 08820 El Prat de Llobregat Tel. 933 788 190 / Fax 933 794 800 parcagrari@diba.cat www.diba.cat/parcsn/parcagrari Horari: feiners de 8 a 15 h Accessos: Carretera: Autopistes C-32 i B-20 Carreteres B-500, BV-5001, BV-5008 i BV-5011 Tren: Renfe: lestaci ms propera s El Prat de Llobregat. Tel. 902 240 202. www.renfe.es Autobs: Mohn: Tel. 902 023 393 Rosanbus: Tel. 932 967 788 TMB: Tel. 933 187 074 PARC NATURAL DE LA SERRA DE COLLSEROLA Oficina del parc Ctra. de lEsglsia, 9208017 Barcelona Tel. 932 803 552 / Fax 932 806 074 ci@parccollserola.net www.diba.cat/parcsn/collserola www.parccollserola.net Horari: feiners de 8 a 15 h Accessos: Carretera: Autopistes C-16, C-58, B-30, AP-7, AP-2, B-23 i B-20 Carreteres BV-1415, BV-1417, BV-1462 i BV-1468 Tren: Renfe: les estacions ms properes sn Papiol, Molins de Rei, Sant Feliu de Llobregat, Torre Bar i Cerdanyola del Valls. Tel. 902 240 202. www.renfe.es FGC: Estacions de Vallvidrera, les Planes, la Floresta, Valldoreix i Sant Cugat. Tel. 932 051 515. www.fgc.net Autobs: Sarbus: Tel. 902 287 000 TMB: Tel. 933 187 074 Funiculars: Funicular de Vallvidrera: Tel. 932 051 515 Funicular del Tibidabo: Tel. 932 117 942
CENTRES DE DOCUMENTACI
125
Centres de documentaci
Centre de Documentaci del Parc Natural del Montseny. Secci Cincies Naturals Museu de Granollers. Cincies Naturals. La Tela Av. Francesc Maci, 51. 08402 Granollers Tel. 938 709 651 Fax: 938 709 651 p.montseny.cdtela@ diba.cat Horari: dimecres i divendres d11 a 13 h i hores convingudes Centre de Documentaci del Parc Natural del Montseny. Secci Humanitats Museu Etnolgic del Montseny. La Gabella Major, 6 17401 Arbcies Tel. 972 860 908 Fax: 972 860 983 p.montseny.cdmemga @diba.cat Horari: de dilluns a dijous de 10 a 14 h i de 16 a 20 h; divendres de 10 a 14 h Centre de Documentaci del Parc Natural de Sant Lloren del Munt i lObac Edifici Pant, 30, 3a 08221 Terrassa Tel. 937 397 000 (ext. 8702) Fax: 937 397 416 p.santllorenc.cdea@ diba.cat Horari: de dilluns a divendres, de 9 a 14 h; dimecres, de 16 a 18 h; de juny a setembre, de 9 a 14 h; agost tancat Centre de Documentaci del Parc del Montnegre i el Corredor. Sant Celoni Rectoria Vella Parc de la Rectoria Vella, s/n 08470 Sant Celoni Tel. 938 641 213 Fax: 938 675 728 p.montnegre.cdrector@ diba.cat Horari: de dilluns a divendres de 10 a 14 h, i dijous de 16 a 18 h Consultes: hores concertades Centre de Documentaci del Parc del Montnegre i el Corredor. Matar Pascual Madoz, 28-30 08302 Matar El Carrer, 17-19 08302 Matar Tel. 937 410 484 Fax: 937 582 402 p.montnegre.cdmataro @diba.cat Horari: dijous, de 15 a 19 h (per altres horaris consultar disponibilitat) Centre de Documentaci del Parc del Garraf. Gav Museu de Gav. Pl. Dolors Clua, 13-14 08850 Gav Tel. 932 639 630 Fax: 932 639 631 p.garraf.cdgava@diba.cat Horari: de dilluns a dijous, de 10 a 14 h i de 16.30 a 18.30 h; divendres, de 10 a 14 h; juliol, de dilluns a divendres, de 10 a 14 h; agost tancat Centre de Documentaci del Parc del Garraf. Vilanova i la Geltr Biblioteca Joan Oliva Pl. de la Vila, 13 08800 Vilanova i la Geltr Tel. 938 932 039 Fax: 938 142 425 p.garraf.cdvilanova@ diba.cat Horari: dilluns, dimecres, dijous i divendres de 10 a 20 h; dimarts de 16 a 20 h; dissabte de 10 a 14 h i de 16 a 20 h Centre de Documentaci del Parc del Castell de Montesquiu Biblioteca Pompeu Fabra Ctra. de Berga, Grup C 08580 Sant Quirze de Besora Tel. i fax: 938 550 263 p.montesquiu.cd@ diba.cat Horari: feiners de 15.30 a 20.30 h i dissabtes de 10 a 13 h Centre de Documentaci del Parc del Foix Biblioteca de Santa Margarida i els Monjos Cad, 2 08730 Santa Margarida i els Monjos Tel. 938 186 705 p.foix.cd@diba.cat Horari: de dilluns a divendres de 15.30 a 20.30 h; dimecres i dissabtes de 10 a 13.30 h; estiu, de dilluns a divendres, de 16 a 21 h Centre de Documentaci del Parc de Serralada Litoral Museu Arxiu de Vilassar de Dalt Marqus de Barber, 9 (masia de can Bans) 08339 Vilassar de Dalt Tel. 937 507 488 656 903 642 Fax: 936 931 417 p.slitoral.cd@diba.cat Horari: dimecres, de 17 a 21 h (concertar visita prviament). Juliol i agost tancat Centre de Documentaci i Recursos Educatius del Parc de Collserola Centre dEducaci Ambiental Can Coll Ctra. de Cerdanyola del Valls a Horta, km 2 Ap. correus 121 08290 Cerdanyola del Valls Tel. 936 922 916 Fax: 935 807 654 cdre@parccollserola.net Horari: de dilluns a divendres de 10 a 14 h, a concertar Agost tancat
www.diba.cat/parcsn/ centresdoc
126
VOCABULARI FOTOGRFIC
Vocabulari fotogrfic
ANIVELLADOR En fotografia sutilitzen habitualment anivelladors de bombolla en trpodes i en alguns models de cmeres reflex. Aquest ens indica, mitjanant la posici de la bombolla, si la cmera est recta i ben anivellada.
Per saber-ne ms: Consell de lexpert, p. 79
FOTOGRAFIA CREMADA Expressi que sutilitza per una fotografia sobreexposada on les zones mes clares duna imatge ens apareixen absents de color i detall.
Per saber-ne ms: foto 3, p. 16 / Consell de lexpert, p. 45 / foto 3, p. 92 / foto 4, p. 98
CONTRAPICAT i PICAT Tots dos termes fan referncia a la direcci que sha pres en el moment de fer la fotografia. El contrapicat es pren en direcci ascendent i el picat en direcci descendent.
Per saber-ne ms de contrapicat: foto 2, p. 15 / foto 2, p. 25 / foto 3, p. 26 / foto 4, p. 27 / Consell de lexpert, p. 41 / foto 2, p. 53 / foto 2, p. 72 / foto 2, p. 87 / foto 2, p. 97 / foto 3, p. 118 Per saber-ne ms de picat: p. 84 / foto 2, p.97
FOTMETRE El fotmetre de la cmera mesura la intensitat de llum. Aquest element s el que ens indica quin diafragma i velocitat cal utilitzar per obtenir una correcta exposici.
Per saber-ne ms: foto 1, p. 33 / foto 3, p. 44 / foto 4, p. 98 / foto 2, p. 117
DIAFRAGMA Sistema de lmines situades a lobjectiu i dobertura variable que ens permet graduar la quantitat de llum que entra a la cmera. Lobertura del diafragma sindica mitjanant el nmero f. Com ms alt s el nmero f ms petita s lobertura del diafragma.
Per saber-ne ms: foto 1, p. 19 / foto 1, p. 33 / Consell de lexpert, p. 45 / foto 5, p. 51 / foto 3, p. 114
LNIES DENQUADREMENT Sn les lnies que es veuen a travs del visor de la cmera. Aquestes, sobreposades a les lnies rectes de la imatge que es vol retratar, eviten que la fotografia ens quedi torta.
Per saber-ne ms: foto 2, p. 25 / foto 5, p. 31 / foto 5, p. 41 / foto 3, p. 78 / foto 1, p. 91 / Consell de lexpert, p. 115 / foto 4, p. 118
OBJECTIU ANGULAR i GRAN ANGULAR Aquests objectius sn els de menor distncia focal i sutilitzen per tenir un angle de visi el ms obert possible. s apropiat per fotografiar paisatges i llocs amb poc espai. Els ms comuns van des de langular de 35 mm (65) al gran angular de 17 mm (104). DISTNCIA FOCAL Indica la distncia en millmetres des del centre ptic de lobjectiu fins el pla focal, s a dir fins a la pellcula si s fotografia analgica, o el sensor, en fotografia digital.
Per saber-ne ms: Consell de lexpert, p. 83 Per saber-ne ms de gran angular: foto 5, p. 13 / foto 2, p. 33 / foto 1, p. 49 / foto 1, p. 53 / foto 4, p. 66 / foto 4, p. 73 / foto 1, p. 87 / foto 3, p. 88 / foto 4, p. 92 / foto 5, p. 99 / foto 1, p. 101 / foto 5, p. 103 / foto 4, p. 108 / foto 5, p. 113 Per saber-ne ms dangular: foto 3, p. 54 / foto 1, p. 77 / foto 2, p. 107
PERSPECTIVA ZENITAL FOTOGRAFIA Procediment que permet dobtenir, mitjanant la llum i substncies qumiques, imatges permanents dun objecte sobre superfcies preparades. Dibuixar amb llum, del grec phos (llum) i grafis (escriure, dissenyar). s la presa totalment vertical en direcci descendent formant un angle de 90 amb la perpen dicular.
Per saber-ne ms: foto 2, p. 117
VOCABULARI FOTOGRFIC
127
POLARITZADOR Filtre que es situa davant de lobjectiu. Serveix per canviar la direcci de loscillaci de la llum potenciant alguns colors i evitant reflexes. Molt apropiat per potenciar el blau del cel o evitar els reflexes del sol sobre el mar.
TELEOBJECTIU Tipus dobjectiu que posseeix ms distncia focal i un angle de visi ms redut que la resta dobjectius. Sutilitza per retratar objectes llunyans. Els ms comuns van des dels 80 mm (30) als 200 mm (12).
Per saber-ne ms: foto 1, p. 15 / foto 4, p. 16 / foto 5, p. 35 / Consell de lexpert, p. 83 / foto 5, p. 93 / foto 1, p. 117
PROFUNDITAT DE CAMP s la zona enfocada duna fotografia. Com ms plans enfocats trobem en una imatge, ms profunditat de camp direm que t i viceversa. Per aconseguir molta profunditat de camp cal utilitzar diafragmes tancats o b objectius angulars.
Per saber-ne ms: foto 3, p. 72 / foto 5, p. 89 / Consell de lexpert, p. 93 / foto 4, p. 114
ULL DE PEIX s el nom que rep lobjectiu que t un angle de visi extremadament gran, de 180 o ms, provocant una distorsi esfrica de la imatge. Aquests objectius tenen una distncia focal aproximada dentre 5 i 16 mm.
PUNT DE FUGA s on convergeixen les rectes projectades paral.leles a una direcci. s molt habitual en imatges de camps conreats o edificis o arbres alts fotografiats en contrapicat.
Per saber-ne ms: foto 4, p. 73 / Consell de lexpert, p. 109
REGLA DELS TEROS Mitjanant dues lnies imaginries verticals i dues horitzontals, es divideix una imatge en 9 parts iguals. Els punts dintersecci daquestes lnies sn els punts de mxima atracci visual, en els quals el fotgraf intentar situar el motiu que vol destacar.
Per saber-ne ms: foto 1, p. 11 / Consell de lexpert, p. 27 / foto 3, p. 88 / foto 1, p. 91 / Consell de lexpert, p. 99 / Consell de lexpert, p. 115
VELOCITAT DOBTURACI s el temps que triga lobturador de la cmera en obrir-se i tancar-se en el moment que premem el disparador. Es diu velocitat rpida si est per sobre de 1/60 segons i velocitat lenta si est per sota.
Per saber-ne ms de velocitat rpida: Consell de lexpert, p. 13 / Consell de lexpert, p. 83 / Consell de lexpert, p. 99. Per saber-ne ms de velocitat lenta: foto 5, p. 17 / Consell de lexpert, p. 31 / foto 3, p. 34 / foto 4, p. 82 / foto 1, p. 97
SUBEXPOSICI i SOBREEXPOSICI Ambdues es refereixen a lexposici a la llum. La subexposici per falta de llum i la sobreexposici per excs de llum.
Per saber-ne ms: foto 1, p. 33 / foto 4, p. 50 / foto 3, p. 66 / foto 5, p. 73 / foto 3, p. 92 / foto 4, p. 98
ZOOM s lobjectiu que t una distncia focal variable i, per tant, tamb oscilla langle de visi. El zoom es pot trobar en teleobjectius i en angulars.
Per saber-ne ms de velocitat lenta: foto 5, p. 89 / foto 1, p. 117
128
RECOMANACIONS GENERALS
Recomanacions generals
Lagricultura i la ramaderia sn el mitj de vida de molts dels habitants dels parcs. En la nostra estada al parc tenim lobligaci de respectar el seu treball. En els parcs, la major part de la terra s de propietat privada, per la conservaci del patrimoni natural i cultural s responsabilitat de tots. Laprofitament racional del bosc s una de les activitats econmiques ms tradicionals als parcs. Les tales sn regulades per la Llei forestal de Catalunya i les normatives dels parcs. La caa als parcs s regulada amb la finalitat que es mantingui la fauna que els caracteritza. La presncia i lactivitat humana als parcs ha deixat tot un seguit de manifestacions al llarg del temps: esglsies, castells, masies, camins, marges, etc. Tot aix constitueix un patrimoni cultural duna gran riquesa que hem de conservar. Respecteu tots els elements que configuren el paisatge dels parcs. Recordeu que la nostra societat els ha de preservar per a les futures generacions. Els parcs sn uns indrets idonis per practicar esports a laire lliure i per conixer millor el nostre patrimoni natural i cultural. No us desvieu dels camins. Dins els parcs naturals noms podeu acampar a les rees destinades a aquest s. Demaneu informaci a les oficines dels parcs. Apreneu a conixer els animals i les plantes de la muntanya. Respecteu-los i recordeu que algunes espcies com el boix grvol, la molsa o el margall sn espcies protegides per la llei. La seva recollecci s penalitzada. Tingueu cura que els vostres animals de companyia no molestin ni destorbin altres visitants ni els conreus o propietats dels habitants del parc. Hi ha poques de lany en qu s millor no escalar en determinades zones ni practicar lespeleologia, i per tant sen regula la prctica. Respecteu les indicacions que hi trobareu. Recordeu que les castanyes noms poden agafar-se amb lautoritzaci dels propietaris dels arbres. Recordeu que s expressament prohibit de fer foc en tot lmbit dels parcs. Cal ser molt prudent amb tot all que comporti risc dincendi, com ara les cigarretes, la circulaci motoritzada o labandonament de deixalles. Doneu lalerta si detecteu una fumera sospitosa o truqueu al telfon durgncia dels bombers (112). La circulaci de vehicles no s permesa fora de les carreteres i les pistes ds pblic. Respecteu els senyals. No llenceu les deixalles a qualsevol lloc. Deixeu-les a les papereres dels parcs o als contenidors de la vostra ciutat quan torneu a casa. Si colliu bolets, no malmeteu el bosc utilitzant eines o excavant la terra.
4t Concurs de fotografia digital de la Xarxa de Parcs Naturals de la Diputaci de Barcelona
DESCOBRIR LA XARXA DE PARCS NATURALS, T PREMI! L'rea d'Espais Naturals de la Diputaci de Barcelona convoca anualment el Concurs de Fotografia Digital de la Xarxa de Parcs Naturals en motiu del Dia Europeu dels Parcs Naturals. Per participar-hi, tan sols s necessari que les fotografies s'hagin realitzat dins de l'mbit dels parcs que formen la Xarxa de Parcs Naturals. Els premis s'estableixen en tres modalitats: a) fauna, b) flora, paisatges i ecosistemes i c) l'home i el patrimoni construt. Les dotacions dels premis seran les segents per a cada modalitat: Primer premi: 600 i un lot de llibres Segon premi: 300 i un lot de llibres Tercer premi: 100 i un lot de llibres Les dates i bases del concurs es poden consultar a: www.diba.cat/parcsn/diaeuropeu
HI! PA I C TI R PA
CATEGORIA L'HOME I EL PATRIMONI CONSTRUT El Gos de Can Terrades Josep M. Saur Abella
Fotografies guanyadores edici 2010 CATEGORIA FAUNA Trichodes apiarius Lourdes Garnacho Sanchez CATEGORIA FLORA, ELS ECOSISTEMES I EL PAISATGE Molsa Antonio Saez Cambredo
La Diputaci de Barcelona s una instituci de govern local que treballa conjuntament amb els ajuntaments per impulsar el progrs i el benestar de la ciutadania. La Diputaci de Barcelona, a travs de la Xarxa de Parcs Naturals, gestiona amb els ajuntaments dotze espais naturals dun alt valor paisatgstic, ecolgic i cultural: Parc Natural del Montseny, Parc Natural de Sant Lloren del Munt i lObac, Parc del Montnegre i el Corredor, Parc del Garraf, Parc del Castell de Montesquiu, Parc dOlrdola, Parc del Foix, Parc de la Serralada de Marina, Parc de la Serralada Litoral, Espai Natural de les Guilleries-Savassona, Parc Agrari del Baix Llobregat, Parc Natural de la Serra de Collserola.
Comte dUrgell, 187. Edici del Rellotge, 3a pl. 08036 Barcelona Tel. 934 022 428 Fax 934 022 439 xarxaparcs@diba.cat www.diba.cat/parcsn

Guia Parques Naturales

Uploaded by

Document Information

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Guia Parques Naturales

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

Rutes fotogrques

Xarxa de Parcs Naturals de la Diputaci de Barcelona

Es pot consultar una versi digital daquesta guia a :

PARC NATURAL DEL MONTSENY

Antoni Fogu Moya President de la Diputaci de Barcelona

MAPA DE LA XARXA DE PARCS NATURALS

Espais protegits de la Xarxa de Parcs Naturals

Com utilitzar aquesta guia

COM UTILITZAR AQUESTA GUIA

Com utilitzar aquesta guia

COM UTILITZAR AQUESTA GUIA

Requadre amb consells fotogrfics generals i bsics.

PARC NATURAL DEL MONTSENY

PARC NATURAL DEL MONTSENY

Parc Natural del Montseny

PARC NATURAL DEL MONTSENY

Els miradors del Montseny

Del Centre dInformaci de Fogars de Montcls al tur de lHome

Coll Tur de lHome lAveteda Sesbasses 1706

Font del Frare

Puig Sesolles 1689

Tur Gros 1651

Tur de Morou 1307

Roques de Santa Helena

PARC NATURAL Can Rub DEL MONTSENY Can Gensana

2 Coll de Santa Helena Can Pinyoca

Can Nofre Can Puig

Mirador de Can Pla

Mosqueroles el Regs (Fogars de Montcls)

PARC NATURAL DEL MONTSENY

414435.85N 22723.45 E elev. 825 m

414519.49N 22751.95E elev. 1.219 m

PARC NATURAL DEL MONTSENY

414526.77N 22707.06 E elev. 1.159 m

414616.30N 22627.69 E elev. 1.539 m

PARC NATURAL DEL MONTSENY

414635.53N 22604.93E elev. 1.706 m

PARC NATURAL DEL MONTSENY

A lombra del tur de lHome

Plana del Coll

PARC NATURAL DEL MONTSENY

225'40.64" elev. 886 m

4145'33.58"N 225'55.56" elev. 899 m

PARC NATURAL DEL MONTSENY

4145'35.12"N 226'08.29" elev. 899 m

4145'27.64"N 226'10.88" elev. 891 m

PARC NATURAL DEL MONTSENY

4145'30.42"N 226'05.83" elev. 855 m

PARC NATURAL DEL MONTSENY

El cim del Matagalls

Lascensi des del coll de Bordoriol

lAremany el Pujol de la Muntanya

oi Castanyeda ll R e Co del Pujol T. d Ru

Roca Llancers 1174 Coll de Joan

PARC NATURAL DEL MONTSENY

Tronca del Pujol

Coll de Bordoriol Font dels 1 Pastors

Font dels Mosquits

s dels Segalars l ar ega els S

Collet de lHome mort

Pla dels Erols

Font de Coll Pregon

PARC NATURAL DEL MONTSENY

414932.84N 22432.00E elev. 1089 m