Treb. Mus. Geol.

Barcelona, 15 (2007): 81-227

El Mapa Geolgic de Catalunya entre el XIV Congrs Internacional i la guerra civil (1926-1936)
Enric ARAGONS*

ABSTRACT ARAGONS, E. The geological map of Catalonia between the 14th International Congress and the Civil War (1926-1936). The development of systematic geological cartography in Catalonia is studied from the time when the Geological Map Service of the Catalonia Council disappeared until the Spanish Civil War. The period was characterised by the beginning of a governmental project on geological cartography of Spain, the first on a detailed scale, and the failure of the new Catalan authority to re-establish the anterior Map Service. The dictatorial regime under General Primo de Rivera (1923) boosted the cartographic projects of Spain. The Topographic map at 1:50.000 scale was hurried along; this was much needed as the Geographic Institute had only published before 8% of Catalonia sheets since 1875. Also it was decided to substitute the old 1:400.000 scale geological map for a much more detailed map, based on the 1:50.000 scale topographic version. The 14th International Geological Congress, held in Spain in 1926, provided the organising institution, the Spanish Geological Institute, with prominence and prestige. It underwent considerable development and reorganisation and received the economic resources necessary to launch the new project of map. The new cartography was directed from Madrid through a territorial delegate, together with the collaboration of the shortlasting Provincial Geological Institute (1927-1930) that took over the heritage of late Geological Map Service of Catalonia, and the participation of Dr. Bataller as attach to the Spanish Geological Institute. When the Civil War broke out in 1936, eight sheets of the new map had been published; four others that were in press did not come out until after the war. When the dictatorship ended in 1930, the new Catalan institutions discussed the convenience of re-establishing the old Map Service, entrusting the studies to the Institute of Catalan Studies. From the start they counted on the collaboration of the former director, Mari Faura i Sans. Although Faura was renamed director and as such carried out some steps to recover his heritage, he was unable to re-establish the Service. While the institutions (the republican Generalitat and the Institute of Catalan Studies) debated over the convenience of continuing the former Geological Map of Catalonia at a scale of 1:100.000 or collaborating with the Spanish project, on the 6th of October 1934 a period of political instablity set in. This was irreversible and the first victim was the self-governing institution in Catalonia, the Generalitat. Faura fell

* Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient i Habitatge. Avda. Diagonal, 523-525. E-08029 Barcelona. E-mail: aearava@gencat.net

82
prey to a ruthless campaign that damaged his reputation and at the end of the war, in 1939, he was removed from his post as a civil servant. He died soon afterwards. Meanwhile, the ancient institutions returned and the geological map was continued in the same way as prior to 1930. Key words: History of Science, 20th century, Geology, Cartography, Spain, Catalonia.

RESUMEN ARAGONS, E. El Mapa Geolgico de Catalunya entre el XIV Congreso Internacional y la guerra civil (1926-1936). Se estudia la evolucin de la cartografa geolgica sistemtica de Catalua en el perodo comprendido entre la desaparicin del Servei del Mapa Geolgic de la Mancomunidad y la guerra civil. Perodo caracterizado por la aparicin y desarrollo inicial de un nuevo proyecto estatal de cartografa geolgica, el primero a escala detallada, as como por los intentos fallidos de recuperar el antiguo Servei desde las instituciones catalanas. El rgimen dictatorial surgido del pronunciamiento del general Primo de Rivera (1923) dio un impulso notable a los proyectos cartogrficos estatales: por una parte decidi acelerar la realizacin del mapa 1:50.000, que el Instituto Geogrfico iba levantando con gran parsimonia desde 1875 (en medio siglo slo se haba publicado el 8% de las hojas de Catalua), y por otra decidi sustituir el antiguo mapa geolgico a 1:400.000 por un nuevo mapa mucho ms detallado, aprovechando como base el topogrfico a 1:50.000. La celebracin en Espaa del XIV Congreso Geolgico Internacional en 1926 result providencial para dar protagonismo y prestigio a la institucin organizadora: el Instituto Geolgico de Espaa, que resultara potenciado, reorganizado y dotado con recursos para poner en marcha el nuevo proyecto. La nueva cartografa, dirigida desde Madrid a travs de un delegado territorial, cont con la participacin catalana de un efmero Instituto Geolgico Provincial (19271930), heredero del patrimonio del antiguo Servei del Mapa Geolgic; as como la del Dr. Bataller como agregado al IGME. En el momento en que estall la guerra (1936) se haban publicado 8 hojas del nuevo mapa geolgico, quedando otras cuatro en prensa que no veran la luz hasta despus del final de la contienda. Por otra parte, a raz del hundimiento de la Dictadura (1930), las instituciones catalanas se plantearon la conveniencia de recuperar el antiguo Servei del Mapa, encomendando los estudios al Institut dEstudis Catalans, el cual cont desde el primer momento con la colaboracin del antiguo director, Mari Faura i Sans. A pesar de que Faura fue nombrado nuevamente director y que, como tal, lleg a realizar algunas gestiones tendentes a recuperar su patrimonio, el Servei no alcanz a existir como tal. Mientras las instituciones (la Generalitat republicana y el IEC) debatan sobre la conveniencia de continuar la antigua cartografa geolgica a escala 1:100.000 o de colaborar con el nuevo proyecto del IGME, el 6 doctubre de 1934 se entr en un perodo de inestabilidad poltica que seria irreversible y cuya primera vctima fue la institucin autonmica. Faura fue vctima de virulentas campaas de desprestigio; al final de la guerra (1939) fue apartado de sus cargos de funcionario y muri poco despus, mientras que institucionalmente el pas volva a la situacin anterior a 1930 y se reemprenda el mapa geolgico de detalle. Palabras clave: Historia de la ciencia, siglo Espaa, Catalua.
XX,

Geologa, Cartografa,

83
RESUM Sestudia levoluci de la cartografia geolgica sistemtica de Catalunya en el perode que va des de la desaparici del Servei del Mapa Geolgic de la Mancomunitat fins a la guerra civil. Perode que es caracteritza per laparici i desenvolupament inicial dun nou projecte estatal de cartografia, el primer a una escala detallada, i per la impossibilitat, malgrat els intents, de recuperar lantic Servei des de les institucions catalanes. La Dictadura nascuda del pronunciament del general Primo de Rivera el setembre de 1923 va donar un notable impuls als projectes cartogrfics estatals: duna banda acceler la realitzaci del mapa topogrfic a lescala 1:50.000 que lInstituto Geogrfico anava aixecant parsimoniosament (en mig segle tan sols shavia publicat el 8% dels fulls de Catalunya), i de laltra decid substituir lantic mapa geolgic a l1:400.000 per un de molt ms detall, aprofitant com a base el topogrfic a l1:50.000. La celebraci a Espanya del XIV Congrs Geolgic Internacional (1926) fou providencial per donar protagonisme i prestigi a lorganisme organitzador, lInstituto Geolgico de Espaa, que seria potenciat, reorganitzat i dotat amb recursos per tal de posar en marxa el nou projecte. La nova cartografia, dirigida des de Madrid a travs dun delegat territorial, compt amb la participaci catalana dun efmer Instituto Geolgico Provincial (1927-1930), que heret el patrimoni de lantic Servei del Mapa, i del Dr. Bataller en qualitat dagregat a lIGME. En el moment que va esclatar la guerra, shavien publicat 8 fulls del nou mapa, quedant-ne altres quatre en premsa, els quals veurien la llum durant els primers anys de postguerra. Quan la dictadura es va enfonsar (1930), les institucions catalanes es plantejaren la recuperaci de lantic Servei del Mapa, encomanant-ne els estudis a lInstitut dEstudis Catalans, que en tot moment va comptar amb la collaboraci de lantic director, Mari Faura i Sans. Malgrat que Faura va sser nomenat altre cop director i que com a tal va fer algunes actuacions per tal de recuperar el patrimoni del Servei, aquest no va arribar a existir com a tal. Mentre les institucions (la Generalitat republicana i lIEC) debatien sobre la convenincia de continuar la cartografia geolgica a l1:100.000 o de collaborar amb el nou projecte de lIGME, el 6 doctubre de 1934 sentr en un perode dinestabilitat poltica que seria ja irreversible i del que el rgim autonmic va ser la primera vctima. Faura va ser objecte de fortes campanyes de desprestigi; en acabar la guerra (1939) fou apartat dels seus crrecs de funcionari i mor poc desprs, mentre les institucions tornaven a la situaci anterior a 1930 i lEstat reprenia laixecament del mapa geolgic de detall. Paraules clau: Histria de la cincia, segle Espanya, Catalunya.
XX,

Geologia, Cartografia,

84 INTRODUCCI En un article anterior (Aragons, 2006) havem documentat i analitzat la tasca portada a terme per Mari Faura i Sans [1883-1941] com a cap del Servei del Mapa Geolgic de la Mancomunitat, en relaci als projectes de cartografia geolgica de Catalunya; qued pendent aleshores tractar els intents de recuperaci del Servei durant el perode republic, dels que ell mateix en fou el principal protagonista. Ara b, no es podia abordar aquesta segona part sense tenir en compte la irrupci dels projectes estatals de cartografia geolgica de detall, a reds dun XIV Congrs Internacional que va actuar com a revulsiu en el somort panorama de la geologia espanyola i que refor especialment lInstituto Geolgico de Espaa, cap visible de lorganitzaci daquell esdeveniment. Aquesta circumstncia condicion en bona part el fracs dels intents de recuperar el Servei, aix com les posicions contrries a Faura entre els collaboradors del nou projecte que, a diferncia seva, gaudien duna slida posici institucional. s per aix que larticle consta de tres parts ben diferenciades: una primera que tracta del Congrs Geolgic i les seves conseqncies; una segona dedicada als inicis de la nova cartografia geolgica, especialment la part feta pels gelegs autctons, i una tercera part que tracta de levoluci personal de Faura i dels seus intents de recuperar el Servei del Mapa. Hem dadvertir, per, que lestudi de la segona part sha basat exclusivament en la documentaci existent als arxius catalans, per la qual cosa no el podem donar per definitivament acabat, i no ho estar fins que hi incorporem els materials que, si shan conservat, deuen romandre a la capital de lEstat. Sn comptats els estudis que tracten el perode que ens interessa que, en general, no s gaire conegut. Sobre levoluci de la cartografia topogrfica es poden consultar els treballs de Ribas i Virgili (1935), Nadal i Urteaga (1990) i Montaner (1998, 2000). Malgrat les aportacions de Sol (1945, 1947) i Bataller (1947-49), la histria dels inicis de la cartografia geolgica estatal a Catalunya estava per fer encara, com la del mateix organisme encarregat a portar-la a terme. No s aquest el cas del Laboratori de Geologia del Seminari de Barcelona: els grans trets de la seva histria i de la dels seus homes Bataller i Faura inclosos han estat fixats per Via (1975) i Nicolau i Valls (1987); recentment sha publicat una breu semblana de Bataller (Reguant, 2004). Lacceptable coneixement que es t del Laboratori del Seminari contrasta amb la manca de dades del Laboratori de Geologia que cre el Dr. San Miguel i el seu antecedent immediat, lInstituto Geolgico y Topogrfico de la Diputaci de Barcelona. Era aquest un buit historiogrfic que calia omplir, cosa que ha estat possible grcies als dipsits documentals que shan conservat, tant als arxius provincials com als del propi Institut, ara al Museu del Seminari. No eren gaire coneguts els intents de recuperar el Servei del Mapa durant lpoca republicana, ms enll del projecte dInstitut de Faura publicat per Via (1979) i del que Balcells i Pujol (2002) han explicat en la seva histria de lInstitut dEstudis Catalans. En aquest cas els documents de la Secci de Cincies conservats a lArxiu de lInstitut dEstudis Catalans i larxiu personal de Mari Faura i Sans, dipositat al Museu del Seminari nhan fet possible lestudi, a ms de conixer les vicissituds del seu antic responsable sota els rgims dictatorial i republic, aix com el seus darrers anys.

85 De Faura i Sans, tenim a ms, la biografia feta per Gmez-Alba (1995), entre altres materials indits.1 El Congrs Geolgic Internacional, prou conegut grcies a les seves prpies publicacions i pel que fa a Catalunya, a la ressenya de Bataller (1926), als volums 25 i 26 de la Revista Ibrica i als dos primers de la Gologie de la Mditerrane Occidentale, ha estat recentment estudiat per Ayala-Carcedo et al. (2005). Altra informaci complementria es pot trobar sobre la introducci de les noves idees geolgiques (Sol, 1944, 1956, 1985) i sobre les figures de Marcel Chevalier (Sol, 1978) i Marcet Riba (Trias, 1989). Labast daquest article, doncs, no es limita al procs cartogrfic, sin que sendinsa en la histria de les institucions i de les persones que el portaren a terme. No podia sser daltra manera, ats que, a diferncia detapes anteriors, en aquesta actuaren diversos protagonistes entre els quals sestabliren relacions complexes i de vegades conflictives, fruit de posicionaments diferents i fins i tot oposats. Per aquesta mateixa ra no ha estat possible presentar els fets en ordre cronolgic, sin separada i parallelament. Les passes seguides en el procs han estat les segents: 1. Aplec de la informaci impresa, tant la bibliografia que fa referncia al Mapa i als seus autors com la literatura que aquests publicaren, fossin nmeros monogrfics o articles inserits en diversos peridics cientfics o dinformaci general. A lefecte shan consultat les referncies existents a la Biblioteca del Museu Geolgic del Seminari de Barcelona i shan buidat els nmeros corresponents al perode considerat del Butllet i les Memries de la Real Academia de Ciencias y Artes de Barcelona (BullRACAB y MemRACAB, respectivament); de la Instituci Catalana dHistria Natural (ButllICHN i MemICHN) i de la Sociedad Espaola de Historia Natural (BolRSEHN y MemRSEHN); els butlletins de lInstituto Geolgico de Espaa (BollGE i BolIGME), del Centre Excursionista de Catalunya (ButllCEC) i de la Societ Gologique de France (BullSGF); les revistes Ibrica i Cincia; el Butllet Oficial de la Generalitat de Catalunya (BOGC), les comunicacions del XIV Congrs Geolgic Internacional i la srie Gologie de la Mditerrane Occidentale. 2. Recerca i consulta de la documentaci no publicada. Sha portat a terme en els arxius segents: Arxiu de lInstitut dEstudis Catalans (AIEC). Shan vist les actes de la Secci de Cincies, lexpedient dels Mapes Geogrfic i Geolgic, i algunes actes que shi conserven de la Instituci Catalana dHistria Natural. Arxiu de la Junta de Cincies Naturals (AJCN). Shan consultat les actes de les sessions de la Junta i determinats expedients dinters. Arxiu del Museu de Geologia de Barcelona (AMGB). Shi ha consultat el llibre de registre de Petrografia.
1

A ms dels treballs citats, hem disposat dalguns assaigs biogrfics que no varen arribar a veure la llum: una actualitzaci de lautobiografia posterior a 1941 (mecanoscrit 9 p, MGSB, Fons Faura); una necrologia escrita per Fontser (ca. 1955) i comentada per ell mateix (mecanoscrit 5 p i manuscrit 4 p, respectivament, Cartoteca de Catalunya, Fons Puchades), i una biografia extensa escrita per a un volumhomenatge a Faura que el Servei Geolgic de la Generalitat intent publicar pels volts de 1990 (Aragons, 1991: Esbs biogrfic de M. Faura i Sans. Mecanoscrit 49 pg.). Tamb han estat tils les relacions de treballs realitzats publicades pel mateix Faura (Faura, 1927 i 1928).

86 Arxiu del Museu Geolgic del Seminari de Barcelona (AMGSB). Sha examinat larxiu de lantic Instituto Geolgico de la Diputaci, aix com els arxius personals de Faura, Bataller i Sol. Arxiu del Museu Salvador Vilaseca (AMSV). Sha consultat la correspondncia del Dr. Vilaseca amb Bataller i Faura. Arxiu Histric de la Diputaci de Barcelona (AHDB). La documentaci relacionada amb lInstituto Geolgico provincial, continguda en lligalls diversos. Arxiu Robert Roser Battesti (ARB). Conserva alguns documents personals de Faura i Sans que complementen els del Fons Faura del Museu del Seminari. Aquest arxiu sha consultat indirectament a travs de les reproduccions dels documents que en posseeix el Dr. Julio Gmez-Alba. 3. Recerca i descripci del patrimoni de lInstitut Geolgic Provincial. La instituci hereva del Servei del Mapa no va incrementar substancialment el patrimoni rebut, per la qual cosa remetem a un treball anterior (Aragons, 2006). No obstant, hem localitzar algunes peces cartogrfiques indites produdes durant aquest perode als centres segents: Biblioteca de la Facultat de Geologia (BFG). Conserva alguna prova dimpremta i les restes del fons editorial de lInstitut provincial. Institut de Paleontologia de Sabadell (IPS). Tenen emmarcat loriginal geolgic parcial del full 51 del Mapa Geolgic de Catalunya a 1:40.000 actualitzat per Llopis sobre originals de Brossa i Faura. Museu de Geologia de Barcelona (MGB). Shi han documentat les colleccions derivades dels estudis del mapa 1:50.000 fets per lequip de lInstitut Geolgic provincial. Museu Geolgic del Seminari de Barcelona (MGSB). Aplega el fons cartogrfic indit del Institut Geolgic provincial, que contenia el del Servei Geolgic; aix com la cartoteca particular de Faura i Sans. 4. Sntesi i discussi. Amb les dades obtingudes sha elaborat la successi cronolgica dels esdeveniments per a cadascun dels principals autors, intentant documentar les relacions que entre ells sestabliren. Sha efectuat una sntesi temtica, a la recerca dels factors que condicionaren levoluci de la cartografia geolgica. Finalment, shan contrastat els resultats obtinguts amb lestat actual dels coneixements.

87

I. EL XIV CONGRS INTERNACIONAL DE GEOLOGIA

ORGANITZACI I CELEBRACI Antecedents (1910-1922) La idea dacollir un congrs internacional de Geologia a Espanya es va expressar per primer cop a lassemblea dHelsinki lany 1910. En la segent, tinguda al Canad el 1913, la delegaci espanyola va presentar-hi una proposta formal i en la de Brusselles de 1922 la primera posterior a la guerra europea, el director de lInstituto Geolgico de Espaa (en endavant, IGE) Csar Rubio confirm la invitaci, en nom del Rei, per a la primavera de 1925, cosa que es va acceptar el 16 dagost. Prviament, el gener daquell any, davant de la previsible designaci, shavia constitut una Junta organitzadora presidida per Rubio, comptant amb el director del Servei del Mapa Geolgic de Catalunya, Mari Faura i Sans, entre els vocals (taula 1).
Crrec President Secretari Vocals Nom Csar Rubio Enrique Dupuy de Lme Florentino Azpeitia Luis Cubillo Pablo Fbrega Mari Faura i Sans Lucas Fernndez Navarro Eduardo Hernndez Pacheco Antonio Martn Hervs Domingo de Orueta Jos Ruiz Valiente Marqus de la Vega Incln Situaci professional director del Instituto Geolgico de Espaa (IGE) Enginyer de Mines Inspector General de Mines Inspector General dEnginyers Gegrafs Professor de lEscola de Mines director del Servei del Mapa Geolgic de Catalunya Catedrtic de Mineralogia Catedrtic de Geologia Enginyer de Mines Subdirector de lIGE Subdirector de Mines Delegat de Turisme

Taula 1. Junta organitzadora del XIV Congrs Geolgic Internacional (1922). Nota: abans de la celebraci del Congrs, Azpeitia fou substituit per L. Alonso Martnez, es va produir la baixa dOrueta per defunci i sampli la nmina de vocals en tres unitats ms.

Organitzaci (1923-1926) Organitzar el Congrs va representar un formidable repte per al pas. La manca de crdits durant els primers anys va fer perillar la celebraci de lesdeveniment, i noms la dedicaci del personal de lIGE (29 enginyers), que va haver de treballar acceleradament, el va fer possible (Bataller, 1926). Comptaren amb la collaboraci del sector dels gelegs naturalistes: en la confecci de les guies de camp, per exemple, hi participaren 18 enginyers de mines, 16 gelegs i un enginyer de camins (Ayala et al., 2005). Tot i aix, un any abans de la data prevista es va haver dadmetre la impossi-

88 bilitat de complir els terminis fixats, i es decid ajornar la celebraci del congrs per a la primavera de 1926, any del cinquantenari de la idea daplegar els gelegs de tot el mn en una magna assemblea.1 La primera circular, tramesa ben avanat lany 1925, fix la reuni pels mesos de maig i juny de lany segent a Madrid, i tamb la llista de temes de lordre del dia; establ normes per a la presentaci de comunicacions i anunci un programa de 16 excursions que tindrien lloc en el perode comprs entre el 10 de maig i el 12 de juny. La segona, repartida a comenaments de 1926, afeg a les previstes una sessi miscellnia per tal dacollir la temtica que no cabia en les 10 previstes. Una tercera circular anunciant les comunicacions rebudes es distribu el mes de mar (Bataller, 1926). Sessions i excursions (maig de 1926) Les excursions pre-congrs comenaren el 5 de maig: estret de Gibraltar (A-1), cap de Gata i serra de Ronda (A-2); jaciments metallfers de Linares i Huelva (A-3), tectnica de la vall del Guadalquivir (A-4), serralades btiques (A-5), Terciari de Burgos (A-6) i volcanisme de les illes Canries (A-7).2 Les sessions varen tenir lloc entre el 23 i el 31 de maig al nou edifici de lInstituto Geolgico de Espaa, annex a lEscola de Mines; edifici expressament construt per a leventualitat i des daleshores seu de lInstitut. El nombre dassistents (722) va ser el ms elevat de tots els anteriors congressos i duplic amb escreix el del congrs de Brusselles (al que, certament, no varen acudir les potncies que havien perdut la guerra). Es varen presentar 127 comunicacions en les 4 llengues oficials (Ayala Carcedo, 2005). En la sessi preparatria del dia 23, Rubio i Dupuy foren nomenats respectivament President i secretari del Congrs. El dilluns 24 tingu lloc la solemne sessi dobertura, presidida per S. M. el Rei i amb lassistncia del Govern i el cos diplomtic; es clausur el 31 de maig en presncia del ministre de Foment, Conde de Guadalhorce. En aquesta darrera sessi es tingu en compte la proposta de reimprimir les publicacions ms interessants de lIGE i sacord que la Comissi Internacional de Geofsica Aplicada radiqus al mateix Institut. Durant les sessions es varen fer excursions a les mines dAlmadn (B-1), a la serra de Guadarrama (B-2) i al Terciari continental dAranjuez (B-3). I en acabar les sessions sortiren les excursions cap al nord, nord-est peninsular i les illes: la conca carbonfera asturiana (C-1), els jaciments de ferro de Bilbao (C-2), la conca potssica catalana i el Pirineu central (C-3), la regi volcnica (C-4) i les Balears (C-5). Comunicacions i publicacions Segons linforme de les sessions, es varen llegir 150 comunicacions en les 46 sessions corresponents als 11 temes (ms dues dedicades a les comunicacions ajornades); sen varen publicar 127, de les quals 26 sobre geologia dEspanya i, daquestes, cinc corresponien a Catalunya. Per temes, els ms concorreguts varen sser la secci Vria, amb 10 sessions i 30 comunicacions, seguida de la dels Estudis Geofsics, amb 8 i 22, respectivament (Taula 2).
1 El XIV CGI. Resea Histrica En: BolIGE, 47, pp. 19-21. 2 Per al desenvolupament del Congrs, es pot consultar el primer fascicle del compte-rendu (Madrid, Grficas

Reunidas, 1927); les comunicacions es trobaran distribuides entre els quatre volums daquesta publicaci.

89
Temes N 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 Enunciat Reserves mundials de fosfats i pirites Geologia de la Mediterrnia Fauna cmbrica i silrica Geologia dAfrica i relacions amb la dEuropa Vertebrats terciaris Plegament hercini Foraminfers terciaris Teories metallogentiques modernes Vulcanisme Estudis geofsics Vria Comunicacions ajornades Totals Sessions Llegides 6 10 9 19 5 9 6 15 11 22 33 5 150 N de comunicacions Publicades Totals 7 12 7 13 4 8 4 13 10 19 30 127 Espanya 8 1 1 1 1 5 1 4 4 26 Catalunya 1 1 1 1 1 5

2 4 2 4 2 3 2 5 4 8 10 2 48

Taula 2. Comunicacions presentades sobre geologia espanyola i catalana, comparades amb el nombre total (Font: compte-rendu del XIV CGI).

Per a repartir entre els assistents es public un Resumen de las Comunicaciones anunciadas hasta el 5 de mayo (235 p) en els quatre idiomes oficials, i 21 llibrets-guia dexcursi (taula 3). Els Comptes-rendus ocuparen quatre volums que sortiren entre 1926 i 1928, amb un total de 2.152 pgines; a banda seditaren les monografies Les rserves mondiales en pyrites (2 vols, 1927) i Les rserves mondiales en phosphates (2 vols, 1928). Participaci catalana Faura i Sans particip inicialment (1922) en lorganitzaci del Congrs en qualitat de vocal de la Junta organitzadora: se li encarreg planificar les activitats del Congrs a Catalunya, de forma que s probable que el disseny de les dues excursions C-3 i C-4 fos seu. Havent cessat al capdavant del Servei del Mapa Geolgic (juny de 1924), el seu paper com a organitzador fou cada vegada ms marginal. La direcci general de les excursions per Catalunya fou encomanada a lenginyer Agustn Marn;3 quedant Faura com a co-director de lexcursi C-3. Al marge del recorregut oficial, Faura program una excursi suplementria al masss de la Maladeta.
3 Agustn Marn y Bertrn de Lis [1877-1963], enginyer de mines (1900). Desprs dun primer dest a Oviedo

pass a la Comisin del Mapa Geolgico de Espanya (1908). Collabor amb Csar Rubio en lestudi de la conca potssica catalana; se li va encarregar la direcci de la nova cartografia geolgica de Catalunya (19271934) i tot seguit assum la recerca petrolfera al Marroc, on va treballar al costat de Paul Fallot. Va fer nombrosos informes per als aprofitaments hidrulics, entre els quals un per reduir les prdues de lembasament de Camarasa. Desprs de la guerra, seria successivament cap del districte miner dAndalusia, director General de Mines i director de lIGME (J. M. Lpez de Azcona, 1965: Necrologia, al BolIGME, 76, xi-xiv). Ens consta que noms la seva condici destranger va impedir que fos proposat candidat a la presidncia de la Socit Gologique de France, a les darreries de 1932 (Fallot: carta a Bataller, 20/12/1932; AMGSB; Fons Bataller).

90 Senregistraren una seixantena dadhesions catalanes al Congrs, entre les quals algunes de collectives (institucions i empreses), amb o sense representaci individual (taula 3).
Instituci Ateneu Ajuntament Carbones de Berga, S.A. Centre Excursionista de Catalunya Cooperativa de Fluido Elctrico Diputaci Distrito Minero Escola Normal de Mestres Escoles Normals de Mestres Facultat de Cincies Instituci Catalana dHistria Natural Institut Institut Institut-Escola Junta de Cincies Naturals Mines de potassa de Sria, S.A. Reial Acadmia de Cincies i Arts Societat de Cincies Naturals Girona Olot Barcelona Barcelona Barcelona Barcelona Barcelona Barcelona Girona Barcelona Barcelona Girona Tarragona Barcelona Barcelona Barcelona Barcelona Barcelona Localitat J. R. Bataller F. de Rueda M. San Miguel M. San Miguel, J. R. Bataller E. Aulet B. Darder F. Barns, L. Cresp J. Marcet Riba M. San Miguel B. Serradell Representant

Taula 3. Collectius catalans adherits al XIV CGI. Font: Congressistes habitant la rgion catalane, Gologie de la Mditerrane Occidentale, 1(1): 53-55.

37 dels inscrits a ttol individual eren residents a Catalunya; entre ells els ms reconeguts gelegs, alguns dels quals portaven la representaci de les institucions o societats de qu formaven part. Participaren activament en les sessions: Faura com a president duna delles; Bataller, Candel, Darder i Marcet com a secretaris (taula 4).
Nom Bataller Candel Darder Faura Marcet Funci Secretari Secretari Secretari Secretari Secretari President Secretari 11 (diversos) 9 (vulcanisme) 2 (geologia de la Mediterrnia) Comunicacions ajornades Comunicacions ajornades 9 (vulcanisme) Secci 5 (vertebrats terciaris) Sessi 1 i 2 10 1, 3 i 4 1 2 2 2 Dia 26 29 24, 26, 28 28 29 29 26

Taula 4. Gelegs catalans en les meses del Congrs. Font: Compte-rendu, vol. 1.

91 Aportacions a la geologia de Catalunya Sobre geologia de Catalunya tan sols es presentaren cinc comunicacions: una sobre tectnica pirinenca, a cura de Fallot i altres collegues francesos, una de paleontologia negena, signada pel Dr. Bataller, una sobre la regi volcnica, per Marcel Chevalier 4 i dues sobre la Depressi Central per lequip investigador de les potasses (taula 5). Una sisena comunicaci, llegida per Albert Cars, no es va publicar. La primera fou segurament la ms interessant: sntesi de cinc treballs fets des del 1922 sobre la relaci entre la zona axial meridional i els massissos secundaris entre la Noguera Pallaresa i el Cotiella, constat la independncia de les sries secundries respecte del scol, per b que conclou que el desplaament daquelles es produ en direcci al nord. El treball de Bataller sobre les tres conques miocniques catalanes les data del Ponti, per inclou un nivell vindoboni trobat a Sabadell. Chevalier present un acurat treball sobre la regi volcnica, amb un nou mapa geogrfic fet per ell mateix i amb un esquema geolgic superposable, a ms daltres esquemes tectnics i perfils geolgics. Marn socup de la estratigrafia de la zona de Mequinensa; Barandica et al. de les prospeccions geofsiques efectuades a la conca potssica.

Autors Jacob, Fallot, Astre & Ciry Bataller Chevalier Barandica & Milans Marn

Ttol Observations tectoniques sur le versant mridional des Pyrnes Los yacimientos de vertebrados fsiles miocnicos de Catalua Contribution ltude du volcanisme de Catalogne Investigaciones geofsicas en la cuenca potsica de Catalua Algunas notas estratigrficas sobre la cuenca terciaria del Ebro

Secci 2, Geologia de la Mediterrnia 5, Vertebrats terciaris 9, Vulcanisme 10, Geofsica 11, Vria

Taula 5. Comunicacions referents a Catalunya. Font: Bataller, 1926.

4 Marcel Chevalier [1876-1945], geleg francs format a la Sorbona i resident a Catalunya des del 1905, havia publicat diversos treballs sobre les contrades pirinenques catalanes i collaborat amb els serveis Geolgic i Geogrfic de la Mancomunitat. Els anys 1910 i 1911 havia estudiat la regi volcnica, segons es pot veure en les seves llibretes de camp que es conserven a lAMGSB. Arran del projecte dexcursi per la regi volcnica, present una Sntesis fisiogrfica y geotectnica de la comarca de Olot-Ampurdn (mss. 48 quart.) al premi Agell de lAcadmia de Cincies i Arts de Barcelona, que fou desestimada pretextant una redacci castellana deficient (MemRACAB, 5(4), p. 298); el premi se li atorg a Marcet. Public aleshores un Essai sur la physiographie de la Catalogne orientale (ButllICHN, 6(1-2): 37-51) amb un mapa geolgic superposable. En la comunicaci al Congrs, que lleg Obermaier, afirm que havia lliurat a Marcet els originals amb qu es va confegir la guia de la regi volcnica. Segons Marcet, era el treball topogrfic i estratigrfic ms complet que sobre les formacions eruptives de la zona volcnica sha publicat (Regi Volcnica Catalana Olot-Girona, p. 9).

92 Daltra banda, les guies de camp, corresponents a les excursions C-3 i C-4,5 (Fig. 1) constituren dos bons treballs sinttics, actualitzats amb la inclusi de noves dades, de la conca potssica, la regi volcnica i algunes rees del Pirineu catal, amb lafegit de portar cartografia en color i perfils geolgics (Fig. 2). s grcies a aquestes qualitats que serien considerades com a obres de consulta obligada per a les esmentades zones durant dcades.

Fig 1. XIV CGI. Cobertes de les guies de camp de les excursions post-congrs per Catalunya. Fig. 1. XIV IGC. Covers of the field guides; post-congress excursions in Catalonia.

Faura & Marn, 1926: Excursin C-3. Cuenca potsica de Catalua y Pirineo central. Madrid, IGME, 213 p; [Bataller, Larragn, Marcet & San Miguel], 1926: Excursin C-4. Catalua. Cuenca potsica, Cretceo de Berga, regin volcnica de Olot. Madrid, IGME, 214 p. (daquesta sen va fer una edici francesa).

93

Fig. 2. XIV CGI. Dos dels mapes inclosos a la guia C-4. Mapa geolgic de la regi volcnica, sobre topografia de Chevalier i original del mapa geolgic i miner de la conca lignitfera de Berga, per Marn (amb perms del MGSB). Fig. 2. XIV IGC. Two of maps of C-4 field guide. Geological map of the volcanic zone, drawn on a Chevaliers topographic map and a manuscript of geologic and miner map of Berga lignite basin, after Marn (courtesy of MGSB).

94 EL CONGRS, A CATALUNYA Programaci (1922-1923) A Faura, nic vocal catal de la Junta organitzadora, se li encarreg la planificaci de les activitats a desenvolupar al Nord-est peninsular. Ell ambicionava que les sessions del Congrs es fessin, si ms no en part, a Barcelona, coincidint amb la projectada Exposici dIndstries Elctriques que no es va arribar a celebrar 6 s per aix que a finals de 1922 reun al Museu Martorell els gelegs barcelonins; per les seves gestions per tal de promoure alguna iniciativa a Catalunya fracassaren (Bataller, 1926). A comenament de mar de 1923 el programa dexcursions ja estava definit: es farien dues excursions per Catalunya: una al Pirineu de Lleida i una altra a la Regi volcnica, amb una primera part comuna que consistia en visitar la conca potssica (Fig. 3), i una

Fig. 3. XIV CGI. Itineraris de les excursions per Catalunya. 1) Itinerari com; 2) Excursi C-3; 3) Itinerari opcional a lAlt Pirineu amb Faura; 4) Excursi C-4; 5) Punt de trobada; 6) Final dexcursi; 7) Final detapa; 8) Principals afloraments. Fig. 3. XIV IGC. Itinerary of the excursions through Catalonia. 1) Common itinerary; 2) Excursion C-3; 3) Optional trip to the top of Pyrenees with Faura as a guide; 4) Excursion C-4; 5) Meeting point; 6) Final point; 7) Resting place; 8) Outcrops visited.
6

De Brusselles estant, Faura advert Bataller: ja podem prepararnos per la tasca feixuga que sens espera, si es que ho hem de fer millor que el de Brusselles, confiant en que nons mancar la colaboraci de tots els gelegs (Faura: tarja postal a Bataller, 16/08/1922; AMGSB, Fons Bataller). Daltra banda, La Veu, en un article atribuble a Faura, don la notcia de la propera celebraci del CGI lany 1925, tenint les sessions successivament a Madrid i a Barcelona. (La cincia catalana a lestranger. El Congrs Internacional de geologia de Brusselles. La Veu de Catalunya, 8/07/1922).

95 tercera expedici a lilla de Mallorca. De la primera sencarregarien Faura i Marn; de la segona Bataller i San Miguel, i de la tercera Bartomeu Darder amb la collaboraci de Paul Fallot. Lorganitzaci general lassum per part de lIGE lenginyer Marn. Preparaci de les excursions (1923-1925) Faura es propos mostrar la dinmica hidrogeolgica i glaciolgica del Pirineu ms alt; s per aix que lestiu de 1923 volgu comprovar lenlla subterrani entre la conca closa de la Renclusa i els Gells del Jueu, segons havia publicat Belloc, malgrat no haver-ho pogut demostrar. Tampoc ho aconsegu Faura:7
Nosotros nos habamos propuesto conseguir la absoluta dilucidacin de los fenmenos concurrentes en el curso de estas corrientes subterrneas, mediante el uso de materias colorantes. Desebamos obtener la determinacin exacta, evidente, del curso de las referidas corrientes con ocasin de la visita a estos parajes de los gelogos extranjeros, no habindonos sido posible conseguir nuestro objeto por la escasez de medios disponibles (Faura i Marn, 1926: Gua de la excursin C-3, p. 172).

Tamb intent Faura mesurar per primer cop al Pirineu laven progressiu de les geleres dAneto i Maladeta, cosa que tenia en projecte des de 1914. A lefecte dispos (21 i 22 de setembre de 1923) una alineaci destaques separades 50 m a travs dambdues geleres, amb lajut del topgraf R. Capdevila, preparador de lEscola dAgricultura, i dels guies de Benasc Josep Delms, Daniel Mora, Antoni Lobera i Jaume Llovera (Faura, 1923); expedici que fou finanada per lIGE. El Portilln superior, que queda entre ambdues geleres, va servir de punt de referncia. Aleshores lamplada de les geleres era de 1.600 i 1.000 m per les bandes dAneto i Maladeta, respectivament. Un any desprs (11/08/1924) trobaren sota 1,5 m de neu un aven de 30 m en el centre de la gelera de la Maladeta, i hi sondejaren una escletxa de 22 m; a la dAneto uns 25 m daven, 30 despessor i dos metres de neu superposada.8 Faura aport aquests i altres materials indits per a la guia de camp, mentre que Marn escrigu la part corresponent a la conca potssica. Al capdavall, lexcursi al masss de la Maladeta qued fora del programa, com una extensi opcional per als congressistes que ho desitgessin. Daltra banda, el catedrtic San Miguel i el Dr. Bataller foren designats per tal de preparar i conduir lexcursi a la regi volcnica, anomenada C-4:
Supongo que el P. Faura les dira lo convenido sobre las expediciones para el CG y esperamos que entre todos colaborando con entusiasmo podremos hacer, por lo menos, un papel discreto. A V. en la Junta se le design con S. Miguel de la Cmara y un ingeniero de sta [Agustn de Larragn] sustituto para la excursin a los Pirineos Orientales y ya se le provey al P. Faura de fondos para hacer ahora una excursin (Marn: carta a Bataller, 9/03/1923, AMGSB; Fons Bataller)

Amb aquesta intenci San Miguel va fer lexcursi dOlot amb Jaume Marcet, el mes dabril de 1923. Seguidament Marn va convocar una reuni per a l11 de maig, pues conviene hablar de los planes futuros para los que llevo instrucciones del Sr. director.9 El juliol de 1924 Marn comunica a Bataller que la junta els ha destinat 1.000 pessetes per als treballs del curs 1924-1925, i tramet a San Miguel impresos per
Faura havia donat a conixer aquest problema lany 1916 a: Sobre hidrologa subterrnea en los Pirineos Centrales de Aragn y Catalua. BolRSEHN, 16: 353-354. 8 Faura, 1923: Aven de les geleres dAneto i Maladeta. ButllCEC, 33(347): 343-346; [Faura], 1926: Movimiento de avance de los glaciares de Aneto y Maladeta dins: Faura & Marn, 1926: Gua de la Excursin C-4, Cuenca potsica y Pirineo central. 9 Carta de Marn a Bataller, 4/05/1923 (AMGSB, Fons Bataller).
7

96 a justificar les despeses. El 27 dagost Marcet fou comissionat per tal de preparar lexcursi a Olot; hi estigu amb San Miguel el mes dabril, desprs duna reuni tinguda per lorganitzaci als locals de la Compaa de Fluido Elctrico. Per aquelles dates Artur Bofill sincorpor a la Junta del Congrs a Barcelona.10 Ens consta que labril de 1926, San Miguel abon 750 pessetes a Marcet i 500 a Bataller en concepte dels treballs de camp preparatoris de lexcursi.11 Lelaboraci de la guia de camp fou repartida entre San Miguel i Marcet, que sencarregaren de la regi volcnica; Marn, de la conca potssica i Bataller i Larragn de lenlla entre ambdues. En la part corresponent a la regi volcnica Marcel Chevalier jug un paper que potser no fou prou reconegut en el seu moment:12
Les noves cartes de lEstat Major [...], i algunes fulles dressades a 1:40.000, amb corbes de nivell de 20 metres i encara indites; la carta a 1:80.000 amb corbes de nivell de 25 metres, recentment publicada de la mateixa regi pel geleg francs M. Chevalier; les dades indites geolgiques i topogrfiques comunicades especialment per M. Chevalier i tamb per J. Junquera [...] i en M. Santal, la rica bibliografia de la regi; les excursions realitzades pel doctor Marcet a la regi volcnica de lAuvernia (Frana): tot aquest conjunt de nous ressenyaments han perms als autors de donar a la sntesi geolgica de la zona volcnica Olot-Girona un aspecte original, no solament en la interpretaci de lestructura dels volcans i dels corrents de lava, sin tamb de la tectnica en particular (Marcet, 1931: La collaboraci comarcal i la finalitat de lacte rememoratiu, in: Regi Volcnica Catalana, p. 1-4).

Publicacions extraoficials de Faura i Sans Per als congressistes participants en alguna de les tres excursions per Catalunya i les Illes, Faura escrigu Barcelona y sus alrededores. El Tibidabo y Montserrat (Fig. 4), un opuscle sobre la geologia de la rodalia de Barcelona, amb una histria geolgica i una estratigrafia del Montserrat basada en la del Dr. Almera, amb llistes de fssils del Luteci superior de la Calsina (equnids revisats per Lambert, briozous estudiats per Canu i coralls classificats per Oppenheim);13 aix com del jaciment de Malvals prop de Manresa. En ella fa notar lalternana de nivells marins i continentals corresponent al pas lateral de les fcies litorals a les francament marines; en canvi, no esmenta lenca10 Marn: cartes a Bataller, 19/07/1924, 13/03/1925, 27/03/1925 i 6/05/1925 (AMGSB, Fons Bataller). 11 Rebuts signats els dies 19 i 17, AMGSB, Fons de lIGTP i Fons Bataller, respectivament. 12 La guia C-4 (Catalunya) es va publicar sense atribuci dautors, la qual qued clara en els extractes que

sen varen fer: regi volcnica, per San Miguel i Marcet i Alt Bergued, per Bataller i Larragn. Sen conserven a lAMGSB (Fons de lIGTP) diversos originals mecanoscrits: Guia de la regin volcnica de Olot y recorrido de San Juan de las Abadesas a Figueras, 17 p (sense lapndix tectnic); Regin volcnica gerundense (nou ttol, completa, 13+3 p); aix com un plec de 20 quartilles, atribuble a Marn, que cont el prleg i la Cuenca Potsica de Catalunya. De la part corresponent a la regi volcnica opin Bataller que Marcet havia verificat un treball molt acurat, que fra dun valor imponderable si fos ms geolgic que geogrfic (Bataller, 1926). Per no sembla que es pugui atribuir a Marcet el gruix de la guia: els escrits originals semblen suggerir que es tracta duna sntesi feta per San Miguel, i que Marcet es va limitar a escriure la descripci estructural, a ms dencarregar-se de fer la sntesi cartogrfica i els perfils geolgics. El nom de Chevalier tan sols aparegu com a responsable del mapa topogrfic de la rodalia dOlot, cosa que motiv una comunicaci reivindicativa al Congrs i la seva absncia de lexcursi. 13 Anys a venir Faura shagu de defensar de les errades amb que es va publicar la relaci de corallaris: Apropant-se la data del Congrs Internacional de Geologia del 1926, vaig requerir del Dr. Oppenheim al menys una relaci de les formes que li havem enviat dels jaciments que havem explorat i que havien dsser visitats en litinerari de lexpedici dels Congressistes per Catalunya. Aquesta llista, a causa de circumstncies anmales, va haver daparixer a corre-cuita, mentre ja es celebrava el Congrs, sense que nhagussim pogut corregir les proves. (Faura, 1936: Vot particular [a la tesi de Sol Sabars], mecanoscrit a lAMGSB).

97 valcament del Trias sobre el Terciari. Hi adjunt el seu mapa de Montserrat aixecat el 1916 a lescala 1:20.000 i publicat a lenciclopdia Espasa. Aquesta guia figura com extractada del Boletn de lIGE; per no lhem vista inclosa en aquesta revista, ni en el volum 46 ni en cap altre. Daltra banda, la Sociedad de Atraccin de Forasteros de Barcelona acord, a sollicitud de Faura, distribuir entre els congressistes la monografia Montjuich, notas geolgicas, obra que ell havia donat a la impremta deu anys abans. Per tal de commemorar de manera solemne lesdeveniment, Faura prepar una segona edici actualitzada del Curs de Geologia dinmica i estratigrfica aplicada a Catalunya, de Norbert Font i Sagu, editat per primera vegada el 1905, addicionada amb noves illustracions i ajustada a les normes ortogrfiques de Castell. Respecte de ledici original, separa el Precambri del Paleozoic, t en compte els estudis de Pruvost sobre els trilobits i els de Vilaseca sobre el Tras, i simplifica lestratigrafia del Cretaci superior catal (Gmez-Alba, 1995).14 La data dimpressi es va fer coincidir amb el primer de juny, dia en qu arribaren a Barcelona els expedicionaris del Congrs. Ledici es va distribuir des del Centre Excursionista de Catalunya el mes de juliol, en tornar de les expedicions;15 la subscripci, de 16 pessetes a preu normal, sofer a 12 pessetes abans del 12 de juny. Faura hi afeg un grfic de lestat de la cartografia geolgica a 1:100.000 en el moment de la suspensi dels treballs; lament en el prleg la desaparici de la Mancomunitat:

Fig. 4. Portada de dues publicacions no oficials de Faura i Sans amb motiu del Congrs. Sntesi geolgica de la rodalia de Barcelona i Montserrat (edici repartida als congressistes que vingueren a Catalunya), i segona edici del Curs de Geologia de Font i Sagu. Fig. 4. Title pages of two non official issues by Faura i Sans: Geological synthesis of neighbourhood of Barcelona and Montserrat (distributed to members of excursions in Catalonia), and Second edition of the coursebook of Geology by Font i Sagu.
14

Segons una recensi del Dr. Bataller, el Jurssic no hi queda ben resolt, i pel que fa al Mioc continental shaurien dhaver tingut en compte els recents estudis sobre mamfers (ButllCEC, 36: 356-358). 15 Faura: carta a Salvador Vilaseca, 13/07/1926 (AMSV).

98
Indica aix mateix el fervor geolgic que batega a la nostra terra, el projecte del Servei del Mapa Geolgic de Catalunya que nosaltres havem iniciat amb la Mancomunitat de Catalunya. Sis fulles, on havem anat abocant en lnees grfiques, sis parts del nostre territori, han estat publicades; havent interromput la prosecuci daquesta empresa que hauria fruitat esplndidament, la dissoluci de la Mancomunitat. (Faura, juny de 1926: Prleg [al Curs de Geologia de Font i Sagu], pp. xv-xvi)

Excursions per Barcelona i rodalies (2-3 de juny) Desprs de les sessions, es concentraren a Barcelona els 120 expedicionaris inscrits en alguna de les tres excursions.16 Per als dies 2 i 3 shavia previst visitar les institucions geolgiques catalanes i els principals afloraments de la rodalia de la capital: Montjuc, Collserola i Montserrat (taula 6). Del desenvolupament dels actes en tenim dues versions ben diferents: segons loficial, publicada a la revista Cincia, tot va anar b, per segons Bataller (1926), fou un caos monumental degut a un buit dorganitzaci en absncia de Faura que, disgustat, no la volgu assumir i ni tan sols assist als actes programats per aquests dos dies i els visitants tragueren una pobra impressi de lestat de les nostres institucions relacionades amb la geologia:
El dia 2, al mat, sanunciava la visita a la ciutat i museus, i nosaltres tingurem el gust dacompanyar una bona colla al Museu geolgic (Museu Martorell), del qual tragueren un efecte deplorable, pel seu estat actual. A lhora de marxar, arrib algun dels empleats tcnics. Visitren el museu del Seminari on encara veieren alguna cosa interessant [...] A migdia anren a la Universitat [...] Per indicaci dalguns, els acompanyren fins a la ctedra de geologia, perqu volien veure el laboratori i les colleccions de la Facultat (!) (Bataller, 1926).

Segons el mateix cronista, no fou gaire brillant el paper dels conductors de lexcursi davant de laflorament dOlesa, on es veu el Trias encavalcant el Paleoc; cosa que motiv una animada discussi entre Marn, San Miguel, Bataller, Marcet i Palet i Barba, amb intervencions de Fallot, Jacob, Fourmarier i Argand:17
El dijous 3 [...] foren portats al Montserrat [...] [Als voltants dOlesa] es don el ms gran batibull dopinions de si leocnic inferior corresponia a tal o qual pis, de si hi havia el Bulimus, de si el trisic era complet, de si hi havia escorriment, cavalcament, inversi, etc, etc [...] i res del que ressenyen els peridics. Aquests dubtes sorgiren perqu els senyors que dirigien lexcursi tenien opinions diferents o potser, errnies. Les escenes foren la mar de pintoresques. El dia 3 [sic, per 4] prop de les 12, sortirem cap a Manresa els expedicionaris a la conca potssica. Per aclarir alguns dels dubtes del dia anterior, passaren alguns cotxes per Matadepera. Fou observada rpidament la disposici del Trisic respecte al Paleozoic (Bataller, 1926).

Dia 2 3

Itinerari Barcelona Barcelona-MontserratBarcelona

Afloraments / Colleccions / Institucions Museu Martorell, Seminari, Universitat, Biblioteca de Catalunya, Centre Excursionista de Catalunya Martorell, Valls, Olesa, Montserrat

Altres indrets Tibidabo, Parc Gell, Sagrada Famlia Monestir

Taula 6. Activitats dels congressistes a Barcelona, comunes a les excursions C-3, C-4 i C-5. Per al desenvolupament del Congrs en terres catalanes vegeu, a ms de Bataller 1926, el primer volum de la srie Gologie de la Mditerrane Occidentale, editat per Marcet Riba amb data de 19291930, o les crniques publicades a les revistes Ibrica (vols. 25 i 26) i Cincia (volum primer). 17 XIV Congrs Geolgic Internacional. Expedicions geolgiques a les terres catalanes. Cincia, 2 (1927): 285-296; 356-368.
16

99 Excursi C-3: Conca potssica i Pirineu central El dia 4 Faura sincorpor a lexcursi com a co-director, al costat de Marn. Prop de Manresa visitaren la serra de Malvals, que ell havia estudiat anys enrera. Lendem sortiren en direcci a Sria. A Mig Mn Faura explic la tectnica local. Baixaren al pou dexplotaci de 327 m; tot seguit passaren a Cardona, on veieren el sal i baixaren a lantic pou dexplotaci. Aqu es dividiren les excursions i alguns dels congressistes sen tornaren a Barcelona. A la tarda emprengueren el cam de Solsona, on varen fer nit. El dia 6 passaren a Oliana, on examinren lOligocnic i un aflorament de Keuper amb ofites. El 7 anaren dArtesa a Tremp travessant el Montsec pel coll de les Forques, tot visitant els jaciments fossilfers de Vilanova de Mei. Al dia segent varen recrrer la conca de Tremp visitant les localitats dEroles i el pas de Terradets, on es reproduren les discussions entre autoctonistes i alloctonistes: per Faura i Marn la serralada era un plec trencat, per segons Astre el que es veia aflorar no permetia descartar la possibilitat dun corriment en massa. Desprs de veure les mines de Sosss i el pas de Collegats, Jacob mostr als congressistes la finestra tectnica de Gerri, que fou discutida per Marn.18 La tarda del dia 11, quatre dels expedicionaris seguiren Faura en lexcursi fora de programa al masss de la Maladeta pel port de la Picada, en el curs del qual escalaren la gelera i pic dAneto des de la Renclusa. Reunits els excursionistes a Luchon, visitaren conjuntament el Museu Pirinenc del Casino (taula 7).
Dia 4 5 6 7 8 9 10 11 Itinerari Barcelona-Manresa Manresa-SriaCardona-Solsona Solsona-Artesa de Segre Artesa-Tremp Tremp-Eroles-TrempCamarassa-Tremp Tremp-Talarn-IsonaTremp Tremp-Esterri Esterri-Viella-LesLuchon Afloraments visitats Matadepera, Malvals Sallent, Mig Mn, Mines de Sria, Sal de Cardona Oligoc; Anticlinal dOliana; Keuper amb ofites Coll de les Forques, pedrera de Mei Conca de Tremp; congost de Terradets Isona (Dani) Sosss (antiga mina de lignit); Collegats (Lias, Siluri), Trias de Gerri. Paleozoic de Les Bordes; mines de blenda de Bossost Altres indrets Catedral; museu prehistria Resclosa de Camarasa Installacions de Riegos y Fuerzas del Ebro a Talarn Collecci del Museu Pirinenc de Luchon

Taula 7. Desenvolupament de lexcursi C-3.

Excursi C-4: Alt Bergued i Regi volcnica De Cardona, lexpedici C-4 es pos en marxa el dia 6 sota la direcci de Bataller, visitant lOligoc de Queralt, les mines de lignit de Sant Corneli (invitaci del Comte de Fgols); el Cretaci de Coll dEina i el Luteci de Guardiola, aix com les ofites dArija. El dia 9 veieren les mines de carb de Surroca. En el trajecte de Sant Joan a Olot es va discutir ledat dels conglomerats superiors de Santigosa, referits per alguns a lOligocnic i per Bataller a lEocnic, en base a restes vegetals.19
18 Ibid. 19 Marcet,

J., 1931: Observacions geolgiques fetes pels membres de lexpedici C-4 del XIV Congrs Geolgic Internacional a la zona volcnica Olot-Girona. Regi volcnica catalana, p. 61-64.

100 De cam a Olot, San Miguel i Marcet assumiren la direcci de lexpedici, que durant dos dies recorregu la regi volcnica, acabant a Girona desprs de passar pel llac crstic de Banyoles (taula 8). Segons Marcet, sintent que la visita a la regi volcnica tingus un caire ms geolgic que turstic: sestudiaren els volcans i els corrents de lava, aix com lestructura geolgica de la regi.20 Es va discutir el carcter de les laves cordades i de les bombes, aix com la superposici de colades, especialment a Castellfollit, i tamb els bufadors.21
Dia 4 5 6 7 8 9 10 11 Itinerari Barcelona-Manresa Manresa-Sria-Cardona Cardona-Queralt-BergaFgols Fgols-Ribes-Ripoll Ripoll-Surroca-Olot Olot-Castellfullit-Olot Afloraments visitats Matadepera, Malvals Sallent, Mig Mn, Mines de Sria, Sal de Cardona Sondeig de Puigreig; Oligoc de Queralt Altres Santuari; representaci de la Patum a Berga Monestir de Ripoll; farga de coure Misteri de Sant Joan Collecci Gelabert (Museu dOlot) Font Pudosa (Banyoles) Collecci Alsius (Ateneu de Girona)

Fgols- Sant Corneli-Fgols Mines de lignit Maestrichti de Coll dEina; Luteci de Guardiola; ofites a Arija Mines de carb Volc de St. Francesc; pla dOlot; cinglera de Castellfullit; Pla de la Pinya (Eoc)

Olot-Santa Pau-Mieres- Volc de Sta. Margarida; llac de Banyoles; emanacions carbniques de Sant Daniel Girona

Taula 8. Desenvolupament de lexcursi C-4.

Les crniques Oficialment, les excursions foren un xit i en conjunt tingueren un gran ress a la premsa, especialment a les revistes de divulgaci cientfica (Cincia, Ibrica, el butllet de la Instituci Catalana dHistria Natural), a la premsa barcelonina i tamb a la comarcal (La Tradici Catalana, El Deber i la Revista dOlot, tots de la capital de la Garrotxa; LAutonomista de Girona; Ciutat de Manresa, etc). Ben aviat la revista Cincia emprengu la publicaci dels textos del congrs referents a Catalunya i Mallorca sota el ttol genric dExpedicions geolgiques a les terres catalanes. Acte rememoratiu de lexcursi C-4 (juny de 1927) Passat un any, els dies 25 i 26 de juny de 1927 es va commemorar el pas del Congrs per la regi volcnica, repetint lexcursi per la rodalia dOlot sota la direcci de Marcet. El dia 26 es va fer una solemne sessi cientfica a la sala de sessions de lAjuntament de la ciutat en homenatge als primers investigadors dels volcans i especialment a F. X. Bols. Lacte va estar presidit pel delegat governatiu Sr. Aguado; completaren la mesa el geofsic O. Mengel, de Perpiny; el catedrtic San Miguel, el
J., 1931: Visita dels membres de lexpedici C-4 del CIV Congrs geolgic internacional a la zona volcnica Olot-Girona. in: Regi volcnica catalana, p. 57-59. 21 Marcet, J., 1931: Observacions geolgiques fetes pels membres de lexpedici C-4 del XIV Congrs Geolgic Internacional a la zona volcnica Olot-Girona. Regi volcnica catalana, p. 61-64.
20 Marcet,

101 Dr. Marcet i Ramon Pujolar. Desprs que Marcet efectus la presentaci, sis autors hi presentaren comunicacions indites, entre els quals Chevalier, qui excus lassistncia per deix clares en tres notes curtes les seves discrepncies amb la guia de camp.22
Autor Agust, N Basil i Matas, J. M. Bols, A. Chevalier, M Sobre la regi volcnica dOlot Sobre lestructura del pla dOlot Sur les terrasses quaternaires des environs dOlot Indications sur la tectonique des environs dOlot Sur les terrains nummulitiques de Santa Llcia (Santa Pau) Quelques comparaisons entre la sismotectonique de la rgion dOlot avec la sismotectonique alpine Agronomia de les terres basltiques de la zona volcnica dOlot Ttol Impressions sobre els corrents basltics del pla dOlot

Mengel, O. Riera, F. X.

Taula 9. Comunicacions presentades a la sessi tinguda el 26/06/1927 a la sala de sessions de lAjuntament dOlot (Font: Regi volcnica catalana, p. 11).

Les comunicacions es varen aplegar, juntament amb altres ja publicades, en un opuscle que editaren conjuntament la revista Cincia i la Revista de Olot, el mes de maig de 1931: Regi volcnica catalana Olot-Girona. (Fig. 5) Prologada per O. Mengel, consta aquesta publicaci duna primera part integrada per sengles captols dedicats als antecedents de lacte, als investigadors del vulcanisme olot i les seves colleccions (Bols, Gelabert i Alsius); segueix una segona part dedicada a rememorar lexpedici C-4. Alguns dels articles foren reproduts al segon volum de la Gologie de la Mditrrane Occidentale.

Fig. 5. Coberta de la publicaci resultant de lacte rememoratiu de lexcursi C-4 a la regi volcnica. Fig. 5. Cover of the issue from the commemorative session of the C-4 excursion to volcanic region.
22 Ressenyes

daquest acte es publicaren als butlletins de la Sociedad Espaola de Historia Natural i de la Instituci Catalana dHistria Natural, a Ibrica, als mitjans olotins (El Deber, Revista de Olot) i altres revistes i diaris (La Publicidad, Revista de Escuelas normales, etc).

102 Publicaci dels resultats del Congrs referents a Catalunya (1926-1932) Desprs del Congrs, Marcet va invitar als assistents a les excursions per Catalunya i Mallorca a enviar a la revista Cincia les observacions recollides sobre els llocs visitats,23 cosa que alguns varen fer, mentre que daltres preferiren publicarles als seus pasos dorigen. Aleshores va concebre la idea daplegar en un volum tots aquests escrits, amb la finalitat dactualitzar el compte-rendu publicat per Almera el 1899 i de fer ressortir la activitat geolgica del nostre pas:
Hemos deseado aprovechar la ocasin del XIV CGI en Espaa, casi unos 30 aos ms tarde [de la reuni extraordinria de la Socit Gologique de France] para publicar una obra en la cual todas las variaciones y los nuevos estudios realizados en la regin catalana, quedaran indicados. De esta forma el gran nmero de notas publicadas en las revistas cientficas de los diversos pases quedaran reunidos y puestos al alcance de los gelogos (Marcet, 11/1931: Solicitud de colaboracin y apoyo econmico a la obra Gologie des Pays Catalans (en 1929), Gologie de la Mditerrane Occidentale (en 1930), presentada a las Corporaciones y Entidades oficiales en el perodo de gestacin de la obra: aos 1929/1930. Barcelona, 3 p).

El ttol proposat, Geologia dels Pasos Catalans, va topar de bon comenament amb loposici de les institucions poltiques i cientfiques, inclosa la direcci del Museu Martorell. Durant 1927 i 1928 gran part dels texts publicats a Cincia es varen reimprimir en francs amb el ttol Gologie des Pays Catalans per, tot i aquesta soluci de comproms, no es va permetre domiciliar ledici al Museu. El 1929 sanunci la publicaci, que havia de constar de tres volums: dos reservats als estudis i observacions fetes durant el congrs ms un tercer dedicat exclusivament als Pasos Catalans. Alhora es deman suport econmic, per el nou ttol fou rebutjat per les autoritats competents del govern de la dictadura:
El director [de lIGME] recibi su carta, y ha hablado con el Ministro respecto a sus deseos de la ayuda del Estado en la obra que Vd. ha emprendido titulada Los Pases Catalanes. Mi deseo de que tenga un gran xito con su obra, me lleva a hablar con Vd. con completa sinceridad, y a manifestarle sin rodeos la opinin de la superioridad sobre el asunto. Al Ministro no le parece pertinente el ttulo de la obra. Opina que se presta a interpretaciones que l, como miembro del Gobierno, no puede amparar. No duda ni un momento que Vd. titul la obra, como lo ha hecho, sin intencin alguna poltica, pero cree que el ttulo no constituye un acierto, y que l no puede prestar ayuda alguna oficial a la publicacin de la obra. Si cambia el ttulo, si pone, p. e. Regin Catalana u otro por el estilo, est dispuesto a prestar el auxilio pedido y lo hara con gusto, pues las referencias que de Vd. tiene son muy buenas (Carta de Marn? a Marcet, 13/03/1929, en: Historique de la initiative, 2 part, dins: Gologie de la Mditerrane Occidentale, vol. 2).

Seguidament Marcet propos titular lobra Gologie de la Mditerrane Occidentale, cosa que finalment es va trobar acceptable (Fig. 6). Aleshores shagu de renunciar al pla primitiu, tot i ampliant el marc territorial a les Btiques, Subbtiques i serralades nordafricanes (Vols IV i V) i acceptant publicar els articles en altres idiomes, tenint en compte labusiva interpretaci que es feia del decret de repressi del terrorisme que regulava i restringia ls de la llengua catalana en la vida oficial i les relacions internacionals.24 El mateix any 1929 sanunci el canvi de ttol, la propera publicaci del primer volum i les caracterstiques de ledici: sen faria una
23 Circulars de 25/08/1926 i 20/05/1927 (Gologie de la Mditerrane Occidentale, vol. 2). 24 La Veu de Catalunya, 2/10/1930. Les notcies sobre les restriccions imposades per la Dictadura

a ls de la llengua catalana arribaren fins a Nancy: Qu pasa en Catalua? Es verdad segn dicen los peridicos que la Santa Sede est prohibiendo el uso del cataln? (Fallot: carta a Bataller, 10/02/1929; AMGSB, Fons Bataller).

103

Fig. 6. Evoluci de les portades de la Geologia dels Pasos Catalans. A) Projecte inicial (1928); B) Primer volum (1929); C) Prospecte (1931); D) Separata (1934). Fig. 6. Evolution of covers of Geology of Catalan Countries. A) Project (1928); B) First volume (1929); C) Prospectus (1931); D) Article (1934).

104 tirada curta i dues versions: una per fascicles i una despecial reservada als collaboradors de lobra. Tot seguit es repart lndex dels tres primers volums, al temps que es demanava la ratificaci de les subscripcions. El projecte, nascut com una iniciativa catalanista, havia esdevingut internacional:25
Votre premier projet ne visait qu runir en un volume accessible tous les spcialistes, tout ce qui stait dit ou imprim lors du Congrs de Madrid, et aprs lui, sur les rgions parcourues par les excursions de Catalogne et des Balares. Cela formera peu prs les deux premiers de ces livres, mais bien vite votre ambition a gagn des sphres plus leves. La pliade de collaborateurs que vous avez runis, entrane par votre activit et par la varit des problmes, tendit ses recherches ou ses spculations. Et de rsum, presque de rpertoire, cet ouvrage devient une publication de dure indfinie (P. Fallot: Lettre-prface au directeur de la publication in: Gologie de la Mditerrane Occidentale, vol I, pp. iii)

Superades les dificultats poltiques, es publicaren els primers fascicles a Pars entre juny i octubre de 1930; al mes de novembre es comenaren a repartir els exemplars de ledici especial, a mesura que es confirmaven les subscripcions. Malgrat la manca absoluta de subvencions i el desinters dels subscriptors espanyols, molts dels quals no confirmaren la subscripci,26 la tenacitat i lesfor desinteressat de leditor aconseguiren tirar endavant el projecte.27 El primer volum es va acabar a Barcelona el 10 de maig de 1931, amb prleg de Paul Fallot y Csar Rubio. Leditor, a la vista del resultat, es declar decebut i penedit de la seva iniciativa, per no es vei amb cor daturar-la:
Avui [...] el mitj que ens envolta no sinteressa ni per aquesta exaltaci de la geologia catalana, ni per ladopci de la llengua catalana en la redacci de gran part dels articles daquesta publicaci, que les circumstncies lhan convertit en internacional; internacional, en principi, per permetre ladopci del catal en el contingut de la obra, al costat daltres idiomes, i de respecte a tots ells, i nica manera de publicar en catal, aquests darrers anys, les comunicacions cientfiques dun congrs internacional, econmic, desprs, per tal de profitar la collaboraci econmica estrangera, en fallar lajuda catalana, i lajuda espanyola en termes ms generals [...] La secci de publicitat s gratuta. La seva finalitat era tan sols per permetre fer conixer les publicacions i centres cientfics catalans a lestranger. La nica forma possible de arribar a naquesta finalitat era de publicar els anuncis en el si dels anuncis
25 Aquells anys aparegueren iniciatives dmbit territorial semblant: Meteorologia de la Mediterrnia Occidental, a la Sorbona, sota els auspicis de la Fundaci Patxot (Pars, 1926); Beitrge zur Geologie der Westlichen Mediterrangebiete (Gttingen, 1927); Institut pour ltude de la Mditerrane Occidentale, depenent de la Fundaci Camb (Pars, 1929). 26 A comenaments de 1931 els subscriptors estrangers representaven el 80% del total. LIGME era lnic organisme oficial espanyol que shi interess; la majoria dels subscriptors espanyols no es ratificaren, de vegades amb excuses absurdes, cosa que oblig a sollicitar ajuts: Els subscriptors estrangers han ratificat en gran majoria la subscripci, rebent a mesura de la participaci, els exemplars corresponents. Els subscriptors espanyols, de primers de 1929, en gran majoria no lhan ratificada! A Madrid [...] lhan ratificada tres subscriptors: Carlos Doetsch, alemany naturalitzat a Espanya, la Escola de Guerra, i en G. Cardoso. Ahir vreig rebre comunicaci del secretari de lIGME: subscripci-ratificaci a un exemplar. Com diuen els castellans, para muestra un botn, us transcric el text de una de les lletres rebudes, que permeten interpretar la impressi daquesta iniciativa a Espanya (lletra dun catedrtic): ... Al recibir la circular de propaganda de dicha obra me ha sorprendido extraordinariamente que dicha circular venga redactada en francs, y aun ms, que hasta la direccin de los pedidos dentro de Espaa, vaya asimismo en este idioma. Como espaol permtame que manifieste no solamente extraeza sino tambin disgusto. Procedimiento tan inusitado me imposibilitara la adquisicin de la obra, aun en el supuesto de que fuera grande el inters que me ofreciera su lectura. Havent fallat, doncs, la subscripci espanyola, em veig obligat a acceptar la vostra collaboraci econmica, en carcter dajuda a facilitar la realitzaci de la estpida iniciativa. Els estrangers havent subscrit en gran majoria, es fa ben difcil de donar el pas enrera, i cal solucionar la qesti de la manera ms ferma (Marcet: carta a Bataller, 11/01/1931; AMGSB; Fons Bataller). 27 El gener de 1933, la iniciativa i la dedicaci de Marcet foren reconegudes pel ministre francs dEducaci Nacional amb latorgament de les Palmes Acadmiques.

105
castellans, francesos, etc. Tot anunci ha estat demanat oficialment. Les proves revisades dacord als textes oferts pels interessats. I aquesta tasca ha estat molt difcil i pesada. La correcci de les proves ha estat feta curosament per estrangers nombrosos, i especialment pels serveis geolgics alemany, angls, etc. I a Barcelona per lInstitut Francs i pel Centre Alemany dIntercanvi [...] Aquestes dades seran suficients perqu comprengueu les dificultats daquesta estpida iniciativa nascuda fora de temps (Marcet: carta a Bataller, 6/01/1931, AMGSB).

El segon volum aparegu lany 1932. El projecte prossegu la seva atzarosa marxa fins a la postguerra, sense que fos possible portar a terme el pla tal com estava previst: els altres volums (tercer, quart i cinqu) no arribaren a aplegar totes les comunicacions previstes, essent el darrer el ms incomplet, ats que noms consta duna de les quatre parts que lhavien de formar.28 (Taula 10)
Volums N I II Ttol Le XIV Congrs Gologique International et les excursions dans la Rgion Catalane Communications faites sur la rgion catalane loccasion des excursions du XIV Congrs Gologique International Etudes sur la minralogie et la gologie de la rgion catalane Observations gologiques sur les chanes btiques et subbtiques Observations gologiques sur les chanes nordafricaines A 5 43 N articles B 5 48 C 5 48 Data de publicaci Dels fascicles 10/192904/1930 02/193105/1933 07/193101/1937 01/193301/1937 05/193103/1936 Del volum sencer Nominal 1929-30 1930-31 Real 06/1931 06/1935

III IV V

36 -

45 10 16

20 6 10

1930-35 1931-35 1931-35

inacabat inacabat inacabat

Taula 10. Edici de la Gologie de la Mditerrane Occidentale (1929-1937). A) Previsions ca. 1930 (segons un prospecte de lobra); B) Articles anunciats el 25/07/1935 (contraportada dels fascicles); C) Articles en els volums existents a la biblioteca del MGSB.

Projectes per a constituir una Societat per a lestudi de la Mediterrnia Occidental (1933) Desprs de labril de 1933, els nous articles aparegueren editats per una inexistent Association pour ltude de la Mditerrane occidentale, artifici de Marcet per tal dincrementar la seriositat del projecte;29 per lIGME recoll la idea, que propos al XVI Congrs International de Washington (juliol de 1933), de crear una societat equivalent, amb lobjectiu de posar en discussi les diferents teories sobre la constituci geolgica dfrica i de lEuropa occidental.30 Marcet sadher a la iniciativa,i admet que la societat tingus la seu a lIGME, vista la falta de suport existent a Catalunya.31
28 La quarta de les quals havia dsser una Revue annuelle des travaux sur lAfrique du Nord, una altra de les propostes de Marcet. 29 Marcet: carta a lIGME, 12/05/1935 en Historique de liniciative, Gologie de la Mditerrane Occidentale, vol. 2. 30 Marn: carta a Chevalier, 21/11/1933 (ibid.) 31 Marcet: carta a Agustn Marn, 15/11/1933 (ibid.)

106 Per Chevalier no era del mateix parer i reclam que tingus la seu a Barcelona:
Je regrette vivement de navoir pas eu loccasion de causer avec vous de toute cette question lors de votre passage Barcelone, car nous avons nous-mme ici en organisation, une association scientifique analogue et il serait prfrable que les deux socits puissent se runir au lieu dentrer en concurrence. Mais je crois indispensable pour cela, que si le sige de la dite socit ne se trouve pas Barcelone (centre pourtant le mieux dsign quaucun autre pour de telles tudes) pour le moins il est ncessaire quil y ait un comit autonome de la socit sigeant Barcelone et manifestant son activit par des runions et des autres discussions scientifiques concernant la Mditerrane Occidentale. Ce Comit devrait t compos de membres (vocales) runissant tous les gologues catalans ou trangers habitant la Catalogne et aussi les gographes ayant tous dj une notorit scientifique relle, due leurs travaux publis sur la gologie et la gographie de la Mditrrane Occidentale (Chevalier: carta a Marn, 16/10/33. Gologie de la Mditerrane Occidentale, vol 2).

La idea, per no va tenir continutat: quan Fallot sinteress pel projecte a comenaments de 1935, tot el que Marcet li pogu dir s que ja arribaria un dia o altre.32 Tancament de la Gologie de la Mditerrane Occidentale (1935-1937) Tot i que, desprs de 1934, sincrementaren els ajuts, el resultat econmic de la iniciativa fou desastrs: els ingressos per subscripci no arribaren a cobrir el 30% de les despeses, segons un balan de juliol de 1935. Les entrades (29.487,83 pessetes), procedien principalment dEspanya, Frana, Alemanya, Estats Units i Anglaterra (37,8, 23,5, 8,1, 5,7 i 4,8 per cent, respectivament); les sortides (98.656,25 ptes) foren gaireb exclusivament les despeses editorials.33 El 15/02/38, havent arribat lobra a terme, Marcet fa balan, amb el segent resultat: entrades, 39.129 ptes; sortides: 115.661 ptes.34 Leditor, molt afectat, abandon aleshores tota activitat pblica:
A Espanya tinc 5 subscriptors tan sols a tots els volums de la GMO, dels quals sn catalans un parell. Per una part, la manca dinters de les corporacions oficials; per altra part, el preu excessivament alt dels fascicles, en havent mancat tota subvenci, han determinat el meu daltabaix econmic i moral, que ha motivat la meva baixa a totes les societats de que formava part. (Marcet: carta a Bataller, 9/02/36, AMGSB; Fons Bataller).

En total entre 1926 i 1937 es publicaren 101 fascicles i un annex, que sumen 1.890 pgines, amb 327 figures, 265 lmines i 44 quadres. Lesfor ingent de leditor no va tenir cap ress a les principals publicacions cientfiques en forma de recensions o crtiques bibliogrfiques.

32 Carta de Fallot, 19/01/1935, i resposta de Marcet (ibid.). 33 Marcet: Historique de lInitiative, Gologie de la Mditerrane Occidentale, vol 2. 34 Marcet: carta a Bataller, 15/02/1938 (AMGSB, Fons Bataller). Afegeix el comentari:

Ms desinters

per part meva no pot sser major!.

107

II. LA NOVA CARTOGRAFIA A LESCALA 1:50.000

EL NOU MAPA GEOLGIC DESPANYA Projecte (1926) La celebraci del XIV Congrs va sser aprofitada intelligentment per efectuar una profunda reorganitzaci de lInstituto Geolgico que pass a denominar-se Geolgico y Minero, IGME i alhora encomanar-li una tasca concreta: la realitzaci del nou Mapa Geolgic dEspanya. El Decret s del 7 de Gener de 1927, i el Reglament de primer dabril del mateix any.1 De fet, segons el prleg del Decret, la reorganitzaci es va fer per tal de poder aixecar el Mapa en pocs anys:
Es preciso modificar la organizacin del Instituto de tal forma que con su actual personal especializado, utilizado como elemento director de los trabajos, y con el concurso de otros ingenieros de Minas y de cuantos elementos puedan colaborar en tan til empresa, se pueda publicar en un plazo que no exceda de diez o doce aos el Mapa geolgico de Espaa, a cuyo efecto el Ministro que suscribe cree conveniente la distribucin, en varias divisiones, del personal del Instituto para la ejecucin de sus trabajos de campo, teniendo a su cargo cada uno de ellos el estudio de una regin de nuestro territorio, cooperando al mismo muy especialmente los Ingenieros de los distintos Centros existentes en cada una de estas regiones, bajo la direccin de los Vocales del Instituto, para obtener simultneamente un elevado rendimiento de trabajo y una mxima economa, logrando al mismo tiempo la formacin de personal especializado en los estudios del subsuelo. (Exposicin del RD 7/01/1927 de reorganizacin del Instituto Geolgico de Espaa; BolIGME, 49, p. xxi-xxiii).

El Reglament disposa com a primer objectiu del nou Institut la rectificaci i correcci del mapa Geolgic dEspanya i estableix a lefecte 7 serveis regionals, comprenent el 3r o del NE les quatre provncies catalanes, ms les dOsca i Saragossa i les illes (aquestes en quedarien aviat excloses; Fig. 7). A cada regi es varen destinar

Fig. 7. Mapa Geolgico de Espaa: mbit de la regi 3 i divisi en fulls. Fig. 7. Geological Map of Spain. Third region: limits and sheet division.
1

Ambds publicats al vol. 49 del Boletn del IGME (1927); pp. xxi-xxvii i xxxi-xlvi, respectivament.

108 tres enginyers, amb funcions de director, vicedirector i secretari encarregat de la part administrativa, respectivament. Lantiga Comisin del Mapa Geolgico de Espaa havia aconseguit acabar entre 1873 i 1889 la primera cartografia geolgica de tot el pas a lescala 1:400.000 a base de fulls provincials; daquesta obra lillustre Mallada nhavia escrit una monumental explicaci que fou reeditada en ocasi del Congrs. Desprs de 35 anys sense projecte cartogrfic, es va decidir aprofitar la topografia a 1:50.000 (que lInstituto Geogrfico a 1:50.000 anava publicant des del 1875) com a base per a una nova cartografia geolgica, amb algunes simplificacions com la supressi dels smbols de vegetaci. De manera semblant al Mapa Geolgic de Catalunya 1:100.000, cada full portaria una memria descriptiva illustrada que inicialment es preveia editar en format de butxaca (13x22 cm).2 Full pilot (1927) Els treballs inaugurals varen consistir en la confecci dun full pilot fora de la quadrcula del mapa base, batejat amb el nom de Cantillana, en la que varen participar-hi totes les brigades regionals:
Adoptada para dicho mapa la escala de 1:50.000, entre otras razones, por ser la que el Instituto Geogrfico y Estadstico usa en la publicacin de las hojas topogrficas, base excelente para situar los datos geolgicos, la Direccin deseosa de conocer con exactitud la importancia de la labor que habr de desarrollar el IGME al realizar este intento, y apreciar las dificultades de todo gnero que podrian entorpecer el cumplimiento del programa trazado, dispuso que una brigada, compuesta de dos ingenieros de cada una de las siete secciones en que se ha agrupado el personal para el estudio de las regiones espaolas, hiciera el levantamiento geolgico del area que abarca una de las hojas [...] El trabajo de campo dur por trmino medio 20 dias, y una vez terminado a mediados de febrero, cada seccin entreg una nota detallada con el resultado de sus investigaciones y los ejemplares de rocas y fsiles recogidos, a la seccin del Sur, encargada por la Direccin de la labor de recopilacin (Prlogo a la Explicacin de la Hoja de Cantillana; BolIGME, 49, pp. 5-7)

El mapa i la memria del full pilot es varen publicar amb la signatura de Juan Gavala y Laborde al n 49 del Boletn de lInstitut, amb talls i lmines. El 1928 varen sortir els cinc primers mapes de la nova cartografia. Al cap de cinc anys shavien publicat 45 fulls, de manera que, de mantenir-se aquest ritme, shagus trigat ms de 160 anys a completar lobra (Ayala et al., 2005). Desprs vingueren restriccions pressupostries i el parntesi de la guerra; malgrat lesfor fet durant la dcada dels quaranta i cinquanta, el 1972 shavien publicat tan sols 445 dels 1.130 fulls: (el 40%), i va caldre plantejar un nou projecte cartogrfic. Instruccions als collaboradors (1927) El mes de desembre de 1927 lIGME va concretar en un document les instruccions als collaboradors de la nova cartografia, basades en les aprovades per a la confecci del full-pilot. Al mapa shi assenyalarien tant els cabussaments com els smbols estructurals, plecs i encavalcaments inclosos. Tamb shi haurien de situar els filons, capes i masses de minerals i combustibles, aix com els treballs i infrastructures dexplotaci minera, les deus i pous importants i els jaciments prehistrics.3
2 3

Instrucciones para la confeccin del Mapa Geolgico de Espaa en escala 1:50.000. (Annex 3, 1). Ibid.

109 Es demanava tamb la presa de mostres de tota classe de terrenys. Les de petrografia serien estudiades al laboratori de lInstitut; els fssils, un cop estudiats per lequip de camp, es lliurarien a lIGME, el personal del qual podria auxiliar en la classificaci dels exemplars. Tamb sexigien fotografies de detall i panormiques. Els collaboradors haurien de lliurar un mapa en llapis i unes notes escrites sobre els punts ms importants. Seria lequip regional de lIGME lencarregat de donar forma definitiva al mapa i de redactar lexplicaci del full; els resultats passarien aleshores a la Secci de Publicacions de lIGME. La nova cartografia a Catalunya (1927-1936) En lorganitzaci regional dissenyada per lIGME, Catalunya qued inclosa en la Regi 3 (Fig. 7). Sanomen director daquesta regi Agustn Marn (Fig. 8), assistit per Agustn Glvez Caero en funcions de sots-director i per Agustn de Larragn com a secretari. De bon comenament es busc i sobtingu la collaboraci de la Diputaci de Barcelona a travs dun flamant Instituto Geolgico Topogrfico (19271930), hereu de lantic Servei Geolgic de la Generalitat i confiat al Dr. San Miguel; aix com la del Dr. Bataller, antic collaborador daquell Servei i ara catedrtic al Seminari de Barcelona. LIGME destin alguns dels seus enginyers a auxiliar i, de passada, adquirir una bona formaci geolgica els collaboradors catalans: fou el cas de Ramn Cerero y Alfonso Sierra Yoldi, que formaren equip amb San Miguel i Marcet, i el de Manuel Lpez Manduley, qui treball amb Bataller. Daltra banda, lIGME va fer pel seu compte els fulls de Balaguer i Lleida (publicats 1934 i 1935, respectivament) i va comenar els de Cardona i Vilafranca, que es publicarien desprs de la guerra. Aquest esquema de funcionament dur pocs anys, ats que lIGTP desaparegu amb la caiguda del rgim (1930). Bataller segu treballant amb normalitat fins 1934; any en qu els treballs de camp quedaren prcticament aturats, tant per restriccions

Fig. 8. Retrat de lenginyer Agustn Marn y Bertrn de Lis [1877-1963], director de la tercera regi del Mapa Geolgic dEspanya. Fig. 8. Portrait of the engineer Agustn Marn y Bertrn de Lis [1877-1963], director of third region of Geological Map of Spain.

110 pressupostries com per la incerta situaci institucional i poltica, i ja no es reprendrien fins passada la guerra, mentre que San Miguel continu collaborant en fulls de la provncia de Girona. Quedaren alguns fulls en premsa i daltres en estudi. Es comen per la part ms fcil: adaptar les cartografies preexistents de la rodalia de lmbit metropolit i del Baix Ebre, cosa que permet publicar els fulls de Barcelona (1928), Tortosa (1929), Alcanar i Sant Boi (1930), lHospitalet de lInfant (1931) i Gav (1932). Desprs aparegueren els de Tarragona (1933), Valls i Lleida (1934) i Balaguer (1935). En resum, 10 fulls de 85 en 8 anys: una taxa superior a la global que reflexa laprofitament de lexperincia acumulada per generacions de gelegs a Catalunya. En la immediata postguerra es publicaren els fulls que havien quedat en premsa: lEstartit i Calella (1941); Trrega (1942) i Cervera (1944). Ms tardanament es publicaren altres fulls dels que es t constncia que foren comenats abans de 1936: Cardona i Vilanova (1952), Vilafranca (1953, Antonio Almela) i Manresa (1956). Dos fulls que constaven com a fets o si ms no avanats (Buda i Maials) no es van a arribar a imprimir.
N 297 330 359 363 388 389 390 394 416 419 420 421 446 447 448 473 498 522 523 547 Nom Estartit Cardona Balaguer Manresa Lrida Trrega Cervera Calella Mayals Villafranca del P. San Baudilio Barcelona * Valls Villanueva y G. Gav Tarragona Hospitalet Tortosa Buda Alcanar San Miguel Larragn Marn, Glvez Caero, Larragn Larragn (Masachs) [No consten] Lpez Manduley, Bataller Bataller, Lpez Manduley San Miguel, Sierra Yoldi s/d Marcet, Sierra Yoldi, San Miguel (Almela) Sierra Yoldi, San Miguel, Marcet, Cerero San Miguel, Sierra Yoldi, Marcet, Cerero Bataller, Lpez Manduley Sierra Yoldi, Larragn [San Miguel] Almela San Miguel, Sierra Yoldi Lpez Manduley, Bataller Bataller, Lpez Manduley Bataller, Lpez Manduley [Bataller, Lpez Manduley] Bataller, Lpez Manduley Autors Estat (1936) En premsa En curs Publicat En curs Publicat En premsa En premsa En premsa En curs En curs Publicat Publicat Publicat En curs Publicat Publicat Publicat Publicat Acabat Publicat 1929 1930 1933 1931 1929 1930 1942 1943 1936 1953 1930 1928 1934 1952 1932 1934 1956 1934 1941 1944 1941 Data de publicaci Mapa 1943 1952 1935 Memria 1941

Taula 11. Estat del Mapa Geolgico de Espaa al comenament de la guerra civil (1936). *: Full fet amb el suport econmic de la Diputaci de Barcelona. (Entre parntesi, autors que re-elaboraren o actualitzaren el full desprs de la guerra).

111 EL DR. SAN MIGUEL I LINSTITUT GEOLGIC DE LA DIPUTACI Pressupost per a un Institut Geolgic de Catalunya (1925) El nom dun Instituto Geolgico y Topogrfico de Catalua que no es va arribar a crear apareix, per primera i nica vegada, en el Pressupost General Ordinari de la Diputaci per al any econmic 1925-26, que li destin la respectable quantitat en comparaci a les que destinava a lantic Servei del Mapa de 33.000 pessetes.4 Aquest pressupost saprov el 25/06/1925. La distribuci de la despesa prevista revela que no es tractava de reunir els antics serveis geolgics i geogrfics de la Mancomunitat, sin que havia de ser un organisme ntegrament dedicat a la geologia (taula 12).
Partida 419 420 421 422 423 424 director Dos gelegs Un topgraf Treballs de camp Publicacions Material i despeses generals Totals Concepte Pessetes 4.000 6.000 3.000 9.000 9.000 2.000 33.000

Taula 12. Pressupost per a un Instituto Geolgico y Topogrfico de Catalua. Font: Pressupost de la Diputaci, 1925 (AHDB).

Projecte i creaci dun Institut Geolgic Provincial (1926-27) Gaireb coincidint amb la celebraci del Congrs Internacional de Geologia i la transformaci del Martorell en un museu geolgic, la Diputaci de Barcelona es propos recuperar la tradici de la cartografia provincial anterior a ladveniment de la Mancomunitat mitjanant la creaci dun organisme de nova planta. A lefecte deman al Dr. Maximino San Miguel de la Cmara (Fig. 9) catedrtic a la Universitat i director de la secci de petrografia daquell Museu,5 un projecte:
El ao 1926 me encarg el Sr. Diputado Ponente de Cultura D. Antonio Robert que hiciera un proyecto de organismo provincial que substituyera, quitndole el sabor excesivamente local y el carcter francamente separatista que tena por origen, el llamado Servei del Mapa Geolgic de Catalunya, servicio que haba dejado de funcionar por haber sido destituido el director y nico funcionario del mismo Dr. Mariano Faura, en virtud de expediente doble, de la Junta de Ciencias Naturales y de la Excma. Diputacin presidida por el Excmo. Sr. Barn de Viver (San Miguel, 12/01/1941: [Memria de lInstitut], mecanoscrit AMGSB, Fons de lIGTP).

San Miguel compl lencrrec (Annex 3, doc. 2) i disseny un Institut vinculat al seu Departament universitari, a la manera de lInstitut de Fisiologia del Dr. Pi i Sunyer. La continuaci de la cartografia geolgica havia dsser la missi fonamental del nou cen4 5

Acreditaci de la Diputaci de 3 de novembre de 1925 (AHDB, lligall 4176). Durant el primer semestre de 1926 San Miguel havia donat diverses conferncies pbliques en cicles informatius organitzats per la Diputaci en les biblioteques populars de Sallent (febrer), Pineda (mar) i Canet de Mar (juny).

112 tre, ats que el mapa oficial (lantic Mapa Geolgic dEspanya a 1:400.000) havia quedat obsolet i que en aquell moment no hi havia encara perspectives de fer-ne un de nou:
El Estado tiene tambien un Instituto Geolgico, pero los mapas confeccionados por l, hace ya muchos aos, son de pequea escala 1:400.000, y por ahora no hay intencin de hacer otros, ni a mayor ni a la misma escala. Por esto es tambien conveniente la creacin del Instituto Geolgico, que tendr por objeto: terminar el mapa geolgico de la provincia a 1:40.000 comenzado por el Dr. Almera, y empezar el del resto de Catalua por una serie de hojas a 1:100.000 de estudio que servirian de base para la confeccin del mapa definitivo a 1:50.000, escala del mapa topogrfico oficial. ([San Miguel]: Proyecto de organizacin de un Instituto Geolgico de la Excelentsima Diputacin de Barcelona; 2 fulls mecanoscrits, AMGSB, Fons de lIGTP)

Per el seu camp dacci havia de ser molt ms ampli que el del suprimit Servei del Mapa Geolgic: recerca geolgica, estudi i descripci dels recursos minerals, publicaci de treballs dinvestigaci i divulgaci, formaci de colleccions de minerals, fssils i roques, fotografies, preparacions i tot all que pogus contribuir al coneixement de la geologia de Catalunya. Encara ms: el nou Institut esperava heretar les funcions de lantic Servei de Cartografia de la Mancomunitat, per b que la publicaci del Mapa a 1:100.000 ja no tenia sentit, segons lautor del projecte:
Este Instituto [...] viene a continuar, con mucha mayor extensin y amplitud, el servicio encargado hace muchos aos por la Exma. Diputacin al Iltre. gelogo (Q. G. E.) D. Jaime Almera Comas. En l se han reunido los servicios topogrfico y geolgico creados por la Mancomunidad, pero no en la forma que estos funcionaban, sino adaptandolos a otras orientaciones y circunstancias que aconsejan abandonar el trabajo y gasto, poco menos que intil, de publicar hojas topogrficas y geolgicas a escala 1:100.000, ambas reduccin, unicamente, de las ya publicadas por Almera a 1:40.000 y de las topogrficas a 1:25.000 y 1:50.000 del Instituto Geogrfico y Estadstico. En cuanto a lo topogrfico, dedica el nuevo Instituto especial atencin al estudio de las formas del terreno [...] a la investigacin de la arquitectura del suelo de la provincia [...] En el orden geolgico nos proponemos encauzar y fomentar la tradicional aficin barcelonesa a esta clase de estudios [...] para ello crearemos una publicacin [...] ([San Miguel, 1930]: El Instituto Geolgico-Topogrfico. Su misin y su actuacin de 1927 a 1929, AMGSB, Fons dIGTP).

Fig. 9: El Dr. Maximino San Miguel de la Cmara [1887-1961], catedrtic de Geologia a la Universitat i director de lInstitut Geolgic i Topogrfic de la Diputaci de Barcelona (Fotografia facilitada pel Dr. Jordi Ordaz). Fig. 9: Dr. Maximino San Miguel de la Cmara [1887-1961], professor of Geology and director of Geological and Topographical Institute of Barcelona Council (Courtesy of Dr. Jordi Ordaz).

113 Daqu que es proposs el nom dInstitut Geolgic, a semblana del de Madrid i daltres de lestranger. El projecte preveia encomanar la gesti de lInstitut a una comissi permanent de 4 gelegs doctors en Cincies Naturals o enginyers de mines presidida per un director catedrtic o antic vocal de lInstituto Geolgico de Espaa, anomenat pel President de la Diputaci, qui comptaria amb un escrivent. La Corporaci provincial accept tcitament unes Bases para el funcionamiento del Instituto Geolgico y Topogrfico provincial, sense data ni signatura per clarament inspirades en el projecte de San Miguel (Annex 3, doc. 3). Segons aquest, lInstitut es va crear el mes de gener de 1927, per no va comenar a funcionar fins al mes dAbril.6 En realitat no hi hagu un acte de creaci formal, sin tan sols el nomenament del personal inter per un any (4/01/1927) per part de la Comissi Provincial Permanent: San Miguel com a director i Alfred Pallard Ruiz com a delineant topgraf, amb 4.000 i 3.000 ptes de gratificaci, respectivament, a crrec de les partides 613 i 615 del pressupost; en el ben ents que shaurien dadaptar a la plantilla de funcionaris de la Diputaci abans del primer dabril.7 La ctedra de Geologia, seu de lInstitut (gener-maig de 1927) La ubicaci de lInstituto Geolgico y Topogrfico provincial (en endavant, IGTP) a la Universitat de Barcelona est justificada en un document annim i sense data, atribuble tamb a San Miguel.8 Lescrit allega, duna banda, la falta dun local adient al Palau de la Diputaci i, de laltra, lexistncia dun Laboratori de Geologia amb condicions suficients (bibliografia i instrumental) per a la investigaci petrogrfica i mineralgica i dissenya un projecte de conveni pel qual sencarregaria al catedrtic lorganitzaci i direcci del nou servei; la Universitat es limitaria a cedir el local. El catedrtic faria inventari del material per tal que es pogus diferenciar del que fos propi de les ctedres; en el cas que shagus de retornar algun dia, seria el deg de la Facultat lencarregat de fer-ho en defecte del catedrtic. La Comissi Permanent, fent seu el contingut del document, acord sollicitar del rector de la Universitat la corresponent autoritzaci per a installar en el Laboratori de Geologia Geognstica i Estratigrfica el material de la seva propietat (s a dir, el del desaparegut Servei del Mapa Geolgic de la Mancomunitat), cosa que va fer el 22 de febrer (Annex 3, doc. 4). El 8 de mar es va comunicar lacord al rector; el qual va concedir la necessria autoritzaci el 21 de mar. La Diputaci va autoritzar el trasllat el 5 de juny, desprs que San Miguel ho sollicits el 21 de maig.9
La Instituci Catalana dHistria Natural sassabent per Bataller de la creaci de lInstitut el dia 3 de mar. Bataller no en tenia altra constncia que les notcies de premsa (ButllICHN, mar de 1927, p. 37). 7 Acreditaci de la Comissi Provincial Permanent de 1/02/1927 (AHDB, lligall 4180). Tres setmanes desprs (21 de febrer) sanomen Llus Puig i Barella en substituci de Pallard, qui va haver de ser nomenat de nou el 5 de juliol (AHDB, id). No obstant, aquest no va prendre possessi fins al 5 de gener de 1929, en virtut dun acord de 4 de gener de la Comissi Provincial; amb igual gratificaci que el director (Acreditaci del director de lInstitut, signada per linteressat, 5/01/1929, AMGSB, Fons de lIGTP). Ladaptaci a la plantilla provincial no es va fer fins a comenaments de 1928. 8 Autorizacin para instalar en el laboratorio de Geologa geognstica y estratigrfica, la seccin tcnica y cientfica del Instituto Geolgico y Topogrfico provincial, recientemente creado por la Excelentsima Diputacin de Barcelona (Mecanoscrit 2 p, AHDB, lligall 4180). 9 Documents a: AHDB, lligall 4180.
6

114 Participaci en congressos internacionals (juny-octubre de 1927) Una de les primeres tasques que va fer el nou Institut fou la de preparar el catleg i la bibliografia dels volcans de la provncia de Girona per al congrs de Praga de lAssociaci Internacional de Geodsia i Geofsica, per encrrec del President del Comit espanyol, Lucas Fernndez. Navarro (27/06/1927); tasca que San Miguel port a terme.10 Un encrrec equivalent, per al tema de les terrasses fluvials, li va fer Hernndez Pacheco per al Congrs del Comit Internacional de Terrasses Fluvials que shavia de fer a Cambridge. A aquest efecte es varen destinar 1.000 pessetes per despeses de camp el 20 de juliol; els originals (fotografies, perfils i text) foren lliurats a Pacheco i presentats a la Diputaci el 6 doctubre; aquesta retorn el material, que posteriorment fou publicat.11 Per al mateix congrs, lencarregat de la Reial Societat Geogrfica Pedro de Novo va demanar a San Miguel notes bibliogrfiques de les obres publicades a Barcelona aquells anys, cosa que el director de lIGTP va complimentar amb la tramesa dunes 200 referncies. Conveni amb lIGME (juliol de 1927) La continuaci de lobra cartogrfica dAlmera, prevista en el projecte dInstitut, no es va poder portar a terme per falta de cartografia topogrfica, ats que els nics fulls publicats a 1:50.000 fins aleshores eren els de la rodalia de Barcelona.12 Daltra banda, aquell mateix any el govern decid encomanar al reformat Instituto Geolgico y Minero de Espaa (IGME) un ambicis projecte de cartografia geolgica comptant amb la base topogrfica a lescala d1:50.000 que lInstituto Geogrfico havia encetat lany 1875. El 5 de juliol la Comissi Provincial acord encarregar a lIGME laixecament accelerat del Mapa Geolgic provincial (Annex 3, document 5). La Diputaci assumiria les despeses de treball de camp amb crrec a la partida de lInstitut propi; lIGME hi participaria en la medida de sus fuerzas, assumiria les despeses de publicaci i presentaria anualment una memria amb el resum dels treballs realitzats i en projecte.13 El mapa es publicaria en dues formes: la general ms una tirada curta de 300 exemplars per a la Corporaci provincial. A la prctica, la Diputaci subvencion lIGME amb 12.000 pessetes anuals i, a canvi, aquest es comprometia a fer tota la feina; lInstitut provincial es limitava a aportar dos gelegs seus en les mateixes condicions que els de lIGME.14
10 Es publicaren aquests escrits al Bulletin Volcanologique, 13-14 (1927): Bibliografia de la Regin vol-

cnica de la provincia de Gerona i Catlogo de los volcanes de la provincia de Gerona. Miguel & Marcet, 1928: Contribucin al estudio de las terrazas del NE de Espaa [Llobregat i afluents], ButllICHN, 8(3-4), 11 p. Aquest treball, i els que vingueren desprs, porten al final la doble indicaci: Instituto Geolgico y Topogrfico de la Diputacin de Barcelona / Laboratorio de Geologa de la Universidad. Shan conservat les fitxes mecanoscrites corresponents a les terrasses del Llobregat (localitats dEsparreguera-Olesa, Martorell, Sant Vicens de Castellet-Castellgal), del Cardoner, de les rieres de Rub, Dosrius i Ribes, i del riu Ter (AMGSB, Fons de lIGTP) 12 San Miguel: carta a Pau Vila, ca. 1930 (AMGSB, Fons de lIGTP) 13 Comissi Provincial Permanent: [Comunicaci de lAcord de 5/07/1927 al director de lInstituto Geolgico Provincial], 28/07/1927 (AMGSB, Fons de lIGTP) 14 San Miguel s/d: Nota sobre el Instituto Geolgico - Topogrfico (debiera decir Topolgico), mecanoscrit 2 p, AMGSB, Fons de lIGTP.
11 San

115 Els treballs de cartografia sinauguraren oficialment el 4 dagost; el dia 13, la Diputaci va lliurar a lIGME 12.000 pessetes a justificar, per a despeses, amb crrec a la partida 616 del pressupost; aix com dues sries del mapa dAlmera i Brossa.15 Es varen formar dos equips mixtos de treball IGME/IGTP: lun format per San Miguel i lenginyer Ramn Cerero, i laltre per lenginyer Alfonso Sierra Yoldi 16 i el Dr. Jaume Marcet. Per part de lIGME portaria la direcci Agustn Marn y Bertrn de Lis (cap de la Secci NE del Mapa Geolgic), assistit per Augusto Glvez Caero i Agustn Larragn, tots ells enginyers de mines. Trasps dels materials de lantic Servei del Mapa (agost-setembre de 1927) El 20 dagost, reunits San Miguel i lencarregat del Servei Cartogrfic de la Diputaci, Manuel Ferrer de Franganillo, procediren a lexamen i inventari del material que es trobava en les dependncies daquest Servei: sis caixes de llibres numerades 1, 3, 4, 8, 9, 13 (les 1 i 13 contenien tamb clixs de fotogravat); una caixa amb mostres de roca (n 2), una amb fsils (n 6), una amb fitxes i paperetes de camp (n 7); una amb clixs, documents i fullets; 45 rotlles del mapa dAlmera i Brossa, 5 quadres grans i 7 de petits (n 11), una calaixera de cortina amb mapes i, apart, 14 carpetes de plnols i 33 volums solts.17 Lenginyer-director dObres Pbliques de la Diputaci tramet lacta i la relaci de material, i la Diputaci en qued assabentada el 13 de setembre. Un cop traslladat el material al seu Departament universitari, el director de lInstitut en va fer un inventari detallat, que sign el dia 10 de setembre i tramet el dia 20 a la Diputaci.18 El full de Barcelona (octubre de 1927-gener de 1928) Els treballs del full n 421 (Barcelona) varen comenar al mes doctubre, desprs duna srie dexcursions preparatries en les que va participar el director del projecte per part de lIGME, Marn. San Miguel es va encarregar de la part E del Bess i Marcet de
Comunicaci de Marn, 4/08/27; acord de la Comissi Provincial Permanent de 13 dagost; sessi de la CPP de 9 dagost (AHDB, lligall 4181). 16 Alfonso Sierra Yoldi [1884-1944], enginyer del cos de Mines (1909) destinat al Districte de Barcelona el 1927. Collabor en els fulls 421 (Barcelona), 420 (Sant Boi), 447 (Vilanova) i 448 (Gav); pels volts de 1932 treballava en el 394 (Calella). Tamb intervingu en el full de Maials i estudi la geologia entre els rius Segre i Llobregat (Necrologia publicada en la Nmina del personal acadmico, RACAB, ao acadmico 1948-1949, p. 113-114). Per decisi de San Miguel, ingress a la Acadmia de Cincies de Barcelona el 5/03/1932. 17 San Miguel & Ferrer, 20/08/1927: Relacin del material que se halla en la seccin del Servicio Cartogrfico y que se traspasa con esta fecha al Instituto geolgico y Topografico provincial de Barcelona (mecanoscrit 4 p, AHDB, lligall 4180). Desconeixem el motiu pel qual falten en aquest inventari les caixes n 5, 10 i 12. 18 San Miguel, 10/09/1927: Inventario del material de diversas clases entregado por el jefe de la Seccin de Cartografa de la Direccin de Obras Pblicas de la Exma. Diputacin, que ha ingresado en el laboratorio de Geologa Geognstica y Estratigrfica de la Universidad de Barcelona, detenidamente revisado por el catedrtico que suscribe, para dar as cumplimiento al acuerdo suscrito entre el rector de esta Universidad y la Exma. Diputacin provincial de Barcelona. (Mecanoscrit 6 p, AHDB. Lligall 4180; cpia a AMGSB, Fons de lIGTP. Sha conservat en aquest fons, b que incomplet, loriginal manuscrit).
15

116 la serra de Collserola.19 Tamb hi contribu puntualment el mineralogista alemany G. Silberstein, amb mostres damfibolites del mateix masss. El 21 de desembre ingress al Museu un important lot de roques, la majoria procedents dels treballs del Mapa: les gnies i metamrfiques, recollides per San Miguel, procedien del Tur de Montcada i dentre Badalona i Premi; Marcel Chevalier naport del sector de Badalona (Trias), Montalegre, Sant Adri i el tur den Matas; daltra banda, el 3 de gener ingress un altre lot de roques diverses recollides per Marcet a Horta, Grcia, Montcada, Cerdanyola, St. Boi i Sta. Coloma de Cervell 20 (taula 14). La cartografia es va representar dantuvi a lescala 1:25.000, i desprs es va reduir a l1:50.000. Els autors adverteixen que les diferncies entre el seu mapa i el dAlmera i Brossa es deu a la deficient base topogrfica daquell, per tamb a les diferents interpretacions, variacions en la nomenclatura i classificaci utilitzada, i a lestudi detallat de les roques hipogniques, lespecialitat de San Miguel. Els talls clssics han estat interpretats de manera diferents, i els terrenys metamrfics antigament considerats com arcaics i cambrians han estat inclosos en el Siluri. Sadjunta una extensa llista de fssils, la majoria de la collecci Almera. Entre les lmines que illustren la memria nhi ha 8 de fssils i 3 de petrografia. El primer de gener de 1928 es va presentar loriginal del full; la memria explicativa es va redactar a lInstitut, encarregant-se San Miguel dels terrenys grantics, la costa i la petrografia, i es va lliurar a lIGME al mes dabril.21 I el 5 dagost de 1929 San Miguel comunic a la Diputaci que havia rebut del cap de la secci NE Agustn Marn els 300 exemplars del full i del corresponent fullet explicatiu que per conveni li pertocava a lIGME imprimir expressament per a la corporaci provincial 22 (Figs. 10 i 11). Relacions amb la Diputaci (novembre de 1927-juny de 1928) El 24 de novembre de 1927 es present a la Diputaci el catleg de roques prpies de la corporaci que estaven dipositades en el Museu Martorell, com a patrimoni del Mapa Geolgic de Catalunya 23 i, tot seguit (2 de desembre), el catleg de minerals, aquest signat per Pardillo. 24

19 San Miguel, 26/01/1929: Instituto geolgico y topogrfico. Su misin, funcionamiento, labor efectuada y resultados obtenidos durante los aos 1927 y 1928 (mecanoscrit 9 p. amb correccions a llapis, AMGSB, fons de lIGTP). 20 Llibre de registre de Petrografia, Museu de Geologia de Barcelona. 21 San Miguel, 26/01/1929: Instituto geolgico y topogrfico. Su misin, funcionamiento, labor efectuada y resultados obtenidos durante los aos 1927 y 1928 (mecanoscrit 9 p. amb correccions a llapis, AMGSB, fons de lIGTP). 22 Acord de la CPP de 5/07/1927 (AHDB, lligall 4181); Diligncia [Acreditaci de lacord d11 de setembre] al director de lInstitut Geolgic, 11/09/1929 (AMGSB; fons de lIGTP). 23 [San Miguel, 1927]: Lista de los ejemplares de rocas procedentes del Mapa Geolgico de Catalua, e ingresadas en el Museo de Ciencias Naturales de Barcelona, y clasificadas por el Dr. M. San Miguel de la Cmara (cpia mecanoscrita 29 p, AHDB, lligall 4180). 24 Pardillo, J., [1927]: Minerales del Mapa Geolgico de Catalua, ingresados en el Museo de Geologa de Barcelona (mecanoscrit 2 fulls, AHDB, lligall 4180).

117

Fig. 10. Mapa Geolgico de Espaa, full de Barcelona. Portada especial per a la Diputaci de Barcelona i lmina de microfcies inclosa a la memria explicativa del full. Fig. 10. Geological Map of Spain, sheet of Barcelona. Special title-page for Barcelona Council and microfacies lamina into the memoir.

Fig. 11: Mapa Geolgico de Espaa, full de Barcelona: mapa imprs a lescala 1:50.000. Fig. 11. Geological Map of Spain, sheet of Barcelona: map printed to a 1:50.000 scale.

118 El 3/01/1928 la Comissi provincial acord que el personal de lInstitut igual que el de lInstitut de Fisiologia quedava sotms al rgim de pacte establert amb la Universitat i adaptat a la plantilla del nou pressupost de la Diputaci en la forma segent:
Crrec director Geleg Delineant-Topgraf Nom Maximino San Miguel de la Cmara Jaume Marcet i Riba Alfred Pallard i Ruiz Gratificaci 4.000 3.000 3.000 Partida 655 656 657

Taula 13. Personal de lInstituto Geolgico segons el pressupost de 1928. Font: AHDB, lligall 4176.

Un ofici de la Secci de Foment, Negociat dAgricultura, comunic al director de lInstitut provincial que la Diputaci acord el 10/01/1928 encarregar-li lestudi previ del terreny 1 km aiges amunt de la finca de Caldes de Montbui i els treballs de camp per a la construcci dun embassament; segons el resultat de lestudi se sollicitaria de lEstat lestudi definitiu i la subvenci, si sescaigus.25 Per tal de complir aquest encrrec es varen aixecar tres mapes a escala 1:12.500: un topogrfic amb corbes cada 10 metres, un topogrfic parcial amb lnies de pendent i un mapa geolgic; es dibuixaren 4 perfils geolgics transversals i un de longitudinal, es varen fer 24 fotografies i es redact un informe que es va lliurar al director dAgricultura, el Sr. Ramon Oliveras.26 Al mes de juny, San Miguel fou comissionat per la Diputaci per assistir al XI Congrs de lAssociacin Espaola para el Progreso de las Ciencias que se celebr a Cdis; per a la qual cosa se li atorg una subvenci de 500 pessetes.27 A ms de donarhi dues conferncies una sobre el vulcanisme de Catalunya i una altra sobre les costes catalanes, el director de lInstitut provincial va presentar-hi dues notes sobre la geologia de Castella que es varen publicar en el volum de comunicacions corresponent a les Cincies Naturals; un fullet contenint ambdues notes es va trametre al President de la Diputaci el 13 de juny de 1928. Daltra banda, Marcet fou autoritzat per tal dassistir a un congrs internacional a Copenhague.28 Fulls de Sant Boi i Vilafranca (1928) Pel que fa al mapa geolgic, entre labril i finals dany es van fer els treballs de camp per al full 420 (Sant Boi), una meitat a crrec de San Miguel 29 i laltra al de
Ofici 11/01/1928 (AHDB, lligall 4180). Instituto Geolgico: Memria dactivitats. Shan conservat els mapes topogrfic i geolgic del terme a escala 1:25.000, un Estudio fisiogrfico de la riera de Caldas y su cuenca hidrogrfica (mss. 7 fol) i una autoritzaci de FOCSA a nom de San Miguel vlida entre el 15/11 i el 15/12/1928 (AMGSB, fons de lIGTP). 27 Ressenya del Congrs mecanoscrita per San Miguel amb retalls de premsa a AMGSB (Fons de lIGTP). 28 Acord de la Comissi Provincial Permanent (26/06/28), AHDB, lligall 4148. 29 Pels rebuts de taxis, sabem que San Miguel va fer 4 sortides al camp durant el mes de mar i 7 el mes dabril, a no ms de 35 km de distncia de Barcelona. A finals de 1928 (14 doctubre, 2 i 7 de novembre, 6 de desembre) i durant 1929 (10 de gener, 9 dabril) en cada sortida es recorrien de 130 a 400 km (AMGSB, Fons de lIGTP).
25 26

119 Sierra, Marcet i Cerero. Els originals es presentarien a Marn a finals de 1929. Tot seguit comen lestudi del full 419 (Vilafranca) entre Marcet, Sierra i San Miguel. A comenaments de 1929 la situaci era la segent:
La formacin del mapa geolgico de la Provincia [...] se ha llevado con tal diligencia que han superado con mucho los resultados obtenidos a nuestros mas exagerados optimismos. Se empezaron los trabajos, colaborando dos ingenieros de minas con el director y el gelogo de este instituto, en octubre de 1927 y en Enero se presentaba mas de la mitad de la hoja 421, levantada por mi, y el gelogo Sr. Marcet con el Ingeniero Sr. Sierra, el resto de la hoja. Se hizo en el laboratorio de nuestro instituto el trabajo de acoplamiento y enlace de los trabajos, ayudando eficazmente el Sr. Cerero, ingeniero de minas y en la redaccin de la explicacin de la hoja tom parte principalsima el personal del Instituto, quedando todo ultimado y entregado por mi, en marzo del mismo ao. De entonces ac se han efectuado los trabajos de campo para hacer la hoja 420, y empezado el estudio de la 419, que se terminar en el prximo mes de enero. En un ao se habrn preparado tres hojas levantadas a 1:25.000 y a 1:50.000 y se ha logrado reunir multitud de ejemplares, fotografas y datos valiossimos. Hoy puede abrigarse, con fundamento, la esperanza de tener en menos de 20 aos todo el mapa geolgico de la provincia a gran escala, cosa ni sospechada hace dos aos. (San Miguel, 14/12/1928: Instituto Geolgico - Topogrfico. Su misin y su actuacin de 1927 a 1929. Mecanoscrit 2p, AMGSB, Fons de lIGTP).

Segons reconeix la memria anual de la Diputaci de lany 1929, la collecci petrogrfica shavia incrementat amb els 617 exemplars recollits per San Miguel i els 123 aportats per Marcet; shavien fet 210 preparacions microscpiques. Shavia comenat un fitxer de la bibliografia de la provncia i dEspanya, que comptava ja amb 5.000 fitxes. A ms, lInstitut dedicava atenci especial a les formes del terreny, recopilava dades per als estudis hidrogrfics, havia format un catleg dels minerals, roques i fssils de la provncia i un altre de les espcies publicades, i havia comenat a fer una collecci iconogrfica que ja comptava amb ms de 600 fotografies de camp i 500 microfotografies de roques i fssils, a ms de croquis i perfils diversos. Becaris (gener de 1929) Per tal destabilitzar el personal auxiliar i de retribuir dalguna manera els seus serveis a lInstitut, el director San Miguel aconsegu de la Diputaci la creaci de dues beques anyals dotades amb 1.500 pessetes. Sembla que des de lrea de Cultura de la corporaci sentenia que anaven destinades a ajudar als alumnes necessitats, per no era aquest lobjectiu:
Estas becas se crearon, a semejanza de las que tiene hace tiempo el Instituto de Fisiologa, para que ciertos alumnos que habian demostrado especial aficion o interes por los estudios geolgicos, se formaran en tal especialidad, trabajando con los gelogos del Instituto, y prestando a la vez algun servicio tcnico en el laboratorio, cual la ordenacin de colecciones y biblioteca, tener al corriente los ficheros, y hacer bajo mi direccin y a propuesta ma algunos trabajos de investigacin que podrian publicarse, con lo cual se acostumbraban a redactar y adquirian hbito de investigacion (San Miguel: carta al diputat de Cultura Antoni Jansana, ca.1930, AMGSB, Fons de lIGTP)

La Diputaci sollicit a San Miguel una llista dalumnes candidats.30 La resposta, signada el 7/01/1929, assenyalava dos dels collaboradors assidus de lInstitut: Llus Sol i Sabars, de Gav, que amb 20 anys havia aprovat amb qualificacions brillants els tres primers anys de llicenciatura i que, des de feia dos anys, acompanyava el director en les excursions geolgiques i en la producci de grfics, i Josep M Font i Tullot, de 18 anys i natural de la Laguna, que havia aprovat amb bones notes dos anys
30

Sessi de la Comissi Provincial Permanent, 4/01/1929 (AHDB, lligall 4189); acreditaci al director de lInstituto Geolgico Topogrfico Provincial de 10/01/1929 (AMGSB, Fons de lIGTP).

120 de llicenciatura i que en feia ms dun que ajudava en els treballs de camp del mapa geolgic.31 El 22 de gener la Comissi acord concedir les beques fins al 30 de setembre, amb crrec a la partida 703 del Pressupost. El rector de la Universitat agra la concessi el 16 de febrer.32 El 23 de setembre propos el director prorrogar les beques; la Diputaci acced en el cas de Font (1/10/1929), qui prengu possessi el 6 doctubre, destinant-hi 1.500 ptes de la partida 703; daltra banda, Sol inform el 19 doctubre a San Miguel que havia acabat les obligacions militars i deman la readmissi, a la qual la Diputaci acced prvia proposta de San Miguel, el 21 doctubre; va prendre possessi el dia 30. Fruits immediats daquestes beques varen ser lestudi de les terrasses del Segre 33 i les excursions de prctiques als Pirineus centrals (1929); lany segent els becaris treballaven sobre el contacte de Puig Madrona al Papiol i varen fer dos viatges a la serra de Llevant. El director de lInstitut es mostr satisfet del seu rendiment:
Los becarios, cuyo comportamiento no sabra yo ponderar bastante, laboriosos entusiastas de la geologa de su pas, sin abandonar sus deberes universitarios, han desarrollado labor intensa en el Instituto Geolgico, tanto que tengo grandes esperanzas de que llegarn a reunirse a la larga serie de gelogos que han honrado a Catalua con sus publicaciones y descubrimientos. Uno de ellos ha obtenido el grado de licenciado con nota de sobresaliente a los ejercicios de revalida, y espero que en septiembre obtendr el premio extraordinario el Sr. Sol el otro ha terminado en los dos ltimos cursos con Llus Sol i Sabars [1908-1985], que havia estat becat abans per lAcadmia de Cincies, seria amb el temps el successor de San Miguel a la ctedra i tamb a la direcci de lInstitut. Font Tullot es dedic a la mineralogia com a collaborador de Pardillo; fou catedrtic dinstitut (1935) i vicepresident de la ICHN en el moment de la represa, a comenament dels anys cinquanta. Tamb collaboraren amb San Miguel si ms no durant els dos primers anys de funcionament de lInstitut Josep M. lvarez Ribera, que seria professor a lInstitut de Figueres i Prudenci Ser Navs [1883-1963], metge que reprenia uns estudis iniciats en la seva jovenesa i que professaria la botnica a la mateixa Universitat de Barcelona. Sol ens ha deixat un interessant document de com influ el Dr. San Miguel en la seva vocaci i formaci: el doctor San Miguel sab atreurem amb el seu tracte afable i familiar, que ens venia tant de nou, car aleshores viem els professors molt allunyats de nosaltres i no ens atrevem a acostar-nos-hi per res ni a demanar-los quelcom; hi contribu tamb poderosament lauxiliar de la ctedra, el doctor Jaume Marcet Riba, de grata recordana, molt documentat i excellent persona; aix es decid definitivament la meva vocaci geolgica [...] Quant a la Geologia Dinmica, desprs de les explicacions teriques del doctor San Miguel, passvem mitja jornada de treball amb el doctor Marcet aprenent a interpretar mapes, fer talls geolgics, blocs diagrames, descifrar registres sismogrfics o omplint els questionaris i grfics de lAtlas de Morris Davis. Malauradament aquesta activitat no anava sempre acompanyada de treballs sobre el terreny que es reduren a dos o tres excursions matinals, collectives i molt nombroses, aprofitant uns cursets donats pel doctor San Miguel a lEscola del Treball i pel doctor Marcet al Centre Excursionista de Catalunya. Quant a la geologia Geognstica i Estratigrfica, es redua essencialment a la petrografia b que seguint el mtode del doctor San Miguel all viem tot el programa. Les prctiques, per, de Petrografia ptica ens omplenaven tot el curs i ens preparaven per poder classificar b les roques. La manca de treballs de camp organitzats vaig procurar suplir-la acompanyant constantment al doctor San Miguel, com a becari de lInstitut Geolgic Provincial, en els seus treballs sobre el mapa de Barcelona (Sol, 1974). 32 Ofici de San Miguel al President de la Diputaci, 17/01/1929 (cpia); Diligncia de la Comissi Provincial Permanent: [Acreditaci de lacord de 22/01/1929] de 25/01/1929; Ofici del rector de la Universitat a San Miguel, 16/02/1929; Comissi Provincial Permanent: Acreditaci de lacord 1/10/1929 al director de lInstituto, de 5/10/1929 (AMGSB, Fons de lIGTP). 33 Sol & Font, 1929: Las terrazas del Segre en las inmediaciones de Lrida. Publ. del IGT, 7 p, 5 lm.
31

121
las mejores calificaciones y creo que tambien en los ejercicios de revlida obtendr la mejor nota. El primero ha hecho este curso el doctorado, y el segundo el cuarto ao de carrera y el que viene la licenciatura y curso del doctorado (San Miguel: carta al Sr. Jansana, Diputat-ponent de Cultura de la Diputaci, ca.1930. AMGSB, Fons de lIGTP).

Treballs del Mapa (1929-1930) Prosseguiren els treballs del Mapa Geolgic en els fulls 419 (Vilafranca) i 448 (Gav). Les mostres de roca, recollides per San Miguel i ingressades entre octubre i desembre al Museu, sn del Paleozoic dambdues ribes del Llobregat, entre Castellbisbal i Sant Just i entre Vallirana i Begues.34 En absncia de Marn, deman San Miguel el 6 de juny se li lliuressin 3.000 pessetes per despeses i honoraris dels gelegs que treballaven en el Mapa, cosa a que la Diputaci savingu. Aleshores San Miguel disposava dun equip de cinc gelegs:
En el orden geolgico nos proponemos encauzar y fomentar la tradicional aficion a estos estudios en el pas [...] para lo cual empezamos formando escuela entre los alumnos que aparecan mas aptos y aficionados a ellos, y atrayendo al Instituto a cuantas personas desearan medios de estudio, aparatos, consejo, direccion, etc, y actualmente somos seis los que con mas o menos actividad o constancia nos dividimos el enorme trabajo que llevar este programa a la prctica supone. Marcet, Rueda, Sol, Font, Ser y el que suscribe [...] Con la colaboracin del personal citado se ha comenzado ya a formar el catlogo de minerales, rocas y fsiles de la provincia de Barcelona, con indicacin de las personas que los descubrieron, citaron y describieron y la publicacin el que apareci la descripcin o cita. A la vez se estn haciendo sendos ficheros de bibliografia geolgica de Catalua, por materias, autores y localidades. ([San Miguel, c.1930]: Nota sobre el Instituto Geolgico-Topogrfico (debiera decir Topolgico), AMGSB; Fons de lIGTP).

Al mes de desembre San Miguel public un treball de conjunt sobre la Serra de Llevant com a resultat dels seus estudis petrogrfics en el que defineix cinc perodes eruptius.35 Lany 1930 prossegu la cartografia geolgica a 1:50.000 en els fulls de Calella, lEstartit i Vilanova (del qual consta que San Miguel va fer la part corresponent a la provncia de Tarragona). Sesperava acabar al mes de maig els de Sant Boi i de Vilafranca. Sant Boi es va publicar (el 31/01/1930 es varen pagar 206,50 pessetes per fotos per a la memria), per Calella quedaria en suspens fins desprs de la guerra i Vilafranca no es va acabar.36 Segons notes manuscrites del director, durant el segon bienni de funcionament es va fer lestudi i anlisi revisat de 415 roques eruptives i metamrfiques de la provncia. Tamb inform, previ estudi microgrfic, de 45 roques eruptives aptes per a fer llambordes; es varen classificar 310 fssils de la provncia i es varen fer 147 preparacions microscpiques de roques i minerals; 217 fotografies de terrenys i 105 perfils i talls geolgics.
Els resultats de lestudi petrogrfic daquestes mostres els comunic San Miguel a lAcadmia de Cincies de Barcelona: Las pizarras cristalinas de silicato clcico de la zona metamrfica del Tibidabo (MemRACAB, 21: 513-530, llegida el 16/05/1929, amb un esquema geolgic de la rodalia de Vallvidrera a 1:25.000). 35 San Miguel, M., 1929: Resumen geolgico geognstico de la Sierra de Levante de la provincia de Barcelona; MemRSEHN, 15:445-455, amb 1 esquema cartogrfic i 3 talls geolgics. Del 14/06/1930 s la memria Novedades sobre petrografia de Catalua (MemRACAB, 22: 219-226). 36 Consten dietes devengades per 53 dies de camp: del 9 al 5 de gener (el Vendrell), del 20 al 25 de gener del 9 al 17 de febrer, de l1 al 9 de mar (a Gav), del 9 al 20 dabril (a St. Andreu de Llavaneres, Pineda i Arenys de Munt) i de l1 al 9 de juny (a Arenys de Mar i de Munt). Les mostres de roca, ingressades entre juny i agost, sn totes del Montnegre (taula 14).
34

122
Data 14/09/27 21/12/27 N 125 134 Donant MSM MSM(IG) MC (IG) MSM(IG) MC MSM MC(IG) MSM MC(IG) MSM MC(IG) 3/01/28 7/03/1928 17/10/28 20/10/28 2/12/28 11/12/28 3/01/29 5/02/29 26/02/29 1/03/29 7/10/29 1/06/30 15/08/30 135 136 138 139 140 142 144 147 148 149 155 163 163? JMR(IG) MSM MSM(IG) GS(IG) MSM(IG) MSM(IG) MSM(IG) MSM MSM(IG) MSM MSM(IG) MSM(IG) MSM(IG) Localitats Entre Sitges, Palams i Caldes de Montbui Tur de Montcada Trias de Badalona Roques gnies entre Badalona i la Conreria Montalegre (calcria trisica) Roques gnies de Montgat, Premi, Tiana, Alella; Trias de Montgat Calcria de St. Adri Roques gnies i metamrfiques entre Badalona, Montcada, Sta Coloma i Alella Tur den Matas Roques gnies de Badalona i Montcada Paleozoic i Trias St Boi, Montcada, Cerdanyola, Sta. Coloma de Cervell, St. Andreu i Horta, Grcia Montcada Collserola Amfibolites de Collserola Molins, Sta. Creu dOlorde Collserola, Vallvidrera, Horta, Cerdanyola Micacita dHorta Gresos trisics de Caldes de Montbui St. Feliu, St. Just, Papiol, Molins, Begues, Vallirana; Caldes de Montbui Grs de Montjuic Castellbisbal, Martorell i el Papiol Orsaviny, Riu, Sta. Susanna, Pineda, Vallgorguina, Arenys, Malgrat, Montnegre Orsaviny Numeraci museu 6589-6645 6703-6704 6705-6708 6709-6724 6725 6726-6804 6805 6806-6860 6861-6866 6867-6920 6921-6923 6924-7027 7028-7030 7032-7093 7095-7100 7101-7141 7143-7175 7177 7200-7202 7203-7235 7236 7304-7316 8289-8360 8371-8373 Total Total (IG) N mostres 57 2 4 16 1 79 1 55 6 54 3 104 3 62 6 41 33 1 3 33 1 13 72 3 653 400

Taula 14. Roques recollides durant els treballs de camp dels fulls 1:50.000 i ingressades al Museu Martorell. Font: Llibre de registre de petrografia del Museu de Geologia de Barcelona. Sigles dels recollectors: GS: G. Silberstein; JMR: Jaume Marcet; MC: Marcel Chevalier; MSM: Maximino San Miguel. (IG) indica que lingrs consta com a donatiu de lIGTP.

123 Publicacions de lInstitut (1929-30) El 13/03/1929 present San Miguel a la Diputaci dos segells (un de goma i un de sec) per a les publicacions i altres necessitats de lInstitut, amb un mateix logotip, clarament derivat del que la Junta de Cincies ide per a les publicacions de Geologia lany 1919, inspirat aquest en el de les societats geolgiques nordamericanes (Fig. 12); aix com un model de bot distintiu per als actes oficials, i deman autoritzaci per a usar-los oficialment, cosa que li fou concedida el dia 20.37 El 13 de novembre la Diputaci destin 2.000 pessetes a publicacions amb crrec a la partida 705, les quals saplicaren a ledici dels tres primers nmeros seriats de les anomenades Publicaciones del Instituto Geolgico - Topogrfico.
Volum I II Autor San Miguel, M. Sol Sabars, Ll. Font Tullot, J. M. San Miguel, M. Data 1929 1929 Ttol Catlogo de las rocas eruptivas de la provincia de Barcelona, Las terrazas del Segre en las inmediaciones de Lrida Catlogo de las rocas metamrficas de la provincia de Barcelona Pgines 68 7 Grfics 5 lm. 10 esq 1 fig. 2 map. 2 lm

III

1930

40

Taula 15. Primers volums de la srie Publicaciones del Instituto Geolgico-Topogrfico (1929-1930).

El 5/03/1930 la Comissi provincial aprov un compte de la Casa Provincial de Caritat, de 31/12/29, per aquell import, que seria satisfet amb crrec al captol de Resultes del Pressupost de 1929. Encara aprov el 15/04 una factura de Claudi Almirall de 15 de mar per 389 pessetes, amb crrec a la partida 830 secci de despeses del pressupost vigent.38 Lany 1932, quan lInstitut havia desaparegut, aparegu el IV volum de la srie monogrfica, dedicat a la tesi doctoral de Marcet Riba.39

Fig. 12. Portada del primer nmero de les Publicaciones del Instituto Geolgico-Topogrfico, amb el segell identificatiu. Fig. 12. Title page of the first issue of Publicaciones del Instituto Geolgico-Topogrfico, with the seal of the Institute. Tant les proves dels segells com la mostra de bot, estampada en colors sobre feltre per Joan Gamper, es troben al lligall 4189 de lAHDB. 38 Comissi Provincial Permanent: Diligncia de lacord del dia 5, al director de lInstitut, 8/03/1930 Id; acord 15/04, 16/04/1930. (AMGSB, Fons de lIGTP). 39 Marcet, J., 1932. Mtodos grficos de investigacin de las constantes pticas de los minerales petrogrficos. 98 p, 8 figs.
37

124 Aspectes econmics Segons un informe posterior de Francesc Pardillo, lInstitut provincial rebia una subvenci anual de 35.000 pessetes, becaris inclosos, distribudes de la segent manera:
Concepte Un director Un geleg Dos auxiliars a 1500 Un delineant Altres despeses Total Pessetes 4.000 3.000 3.000 3.000* 22.000 35.000

Taula 16. Pressupost anual de lInstitut Geolgic. Font: Pardillo, 4/11/1935: Informe al President de la Junta de Cincies (AJCN, exped. 366). * El sou del delineant sapuj a 4.000 pessetes lany 1930.

La partida Altres despeses havia datendre les dels treballs de camp del Mapa Geolgic fins a 12.000 pessetes; les 10.000 pessetes restants quedaven a favor de lIGTP per tal de cobrir despeses de laboratori, publicacions, etc. Les sortides de camp es remuneraven amb una dieta de 22,50 pessetes ms una disponibilitat mxima de 25 pessetes per a guies, peons i cavalleries, sense que a ning se li pods atribuir ms de 6.000 pessetes per aquest concepte.40 Gaireb no tenim documentaci de les quantitats que sinvertiren en el mapa geolgic. A banda de la subvenci a lIGME, acordada en 12.000 pessetes/any, es lliuraven diverses quantitats al director del Mapa en forma davenos a justificar, de les que no ens consten ms d11.100 pessetes, segons la relaci segent:
Acord de la CPP 29/03/1927 26/07/1927 11/10/1927 8/11/1927 22/11/1927 7/08/1928 5/02/1929 5/02/1929 20/03/1929 20/03/1929 04/06/1929 04/06/1929 13/11/1929 13/11/1929 15/11/1929 4/06/1930 Import (ptes) 500 1.000 600 500 400 600 500 500 500 500 500 500 2.000 1.500 500 500 Concepte Diversos Despeses de camp (estudi de les terrasses) Despeses generals Material, installaci Material Material i petites despeses Diversos Petites despeses Material Petites despeses Petites despeses Despeses de recerca Publicacions Material de recerca Despeses menors Material Crrec partida 618 616 618 618 618 659 704 702 704 702 702 704 705 704 702 829 Comunicaci al director 01/04/1927 28/07/1927 ? 14/11/1927 ? ? 8/02/1929 ? ? ? ? ? 16/11/1929 16/11/1929 ? 6/06/1930

Taula 17. Despeses de lIGTP autoritzades per la Comissi provincial entre 1927 i 1930. Font: AHDB, lligall 4180, i AMGSB, Fons de lIGTP.
40 Pardillo, F., 4/11/1935: Informe al President de la Junta de Cincies Nat. de Catalunya (AJCN, exped. 366).

125 Daltra banda, lIGME va fer alguns abonaments puntuals en concepte dimpostos, dietes i transport al personal:
Data 9/12/1927 20/08/1928 30/12/1927 10/11/1930 10/11/1930 Geleg Cerero Cerero Marcet San Miguel San Miguel Concepte Material Material Dietes Dietes Transport Import 528,75 127,35 1.882,72 1.192,50 307,50 Taxes 6,87 1,75 180,72 71,59 -

Taula 18. Quantitats abonades per lIGME de les que es t constncia (en negreta). Font: AMGSB, Fons de lIGTP.

No ens consten inversions en material inventariable ni en el manteniment de la biblioteca, exclosa ladquisici de la Histria Natural de lInstitut Gallach per 59,28 ptes, el 5/06/1928.41 Supressi de lInstitut (estiu de 1930) Una de les conseqncies del terratrmol poltic originat per la caiguda del Dictador fou el restabliment de lInstitut dEstudis Catalans, per acord provincial de 28/04/1930, amb una subvenci de 47.000 pessetes; aleshores la Comissi Permanent li sollicit que informs sobre la seva disposici a assumir una srie de serveis, entre els quals lInstituto Geolgico y Topogrfico. En la resposta, de 25 de juny, lIEC alleg que caldria reorganitzar aquest organisme i sofer a estudiar-ho; cosa que la Comissi acord el 2 de juliol.42 El Ple del 4 de Juliol modific la proposta esmentada en acceptar una esmena de Valls i Pujals en el sentit de suspendre el funcionament de lIGTP i rescindir el conveni amb lIGME, mentre no es rebs el projecte de reorganitzaci encomanat a lInstitut dEstudis Catalans. En conseqncia, la Comissi adopt una srie dacords el 3 de setembre: ordenar a San Miguel que formalitzs linventari del material de propietat de la Diputaci; comunic que el personal quedaria cessant a partir de primer doctubre; declar rescindit el conveni amb lIGME per a laixecament del mapa provincial, i design el Sr. Valeri Serra i Bold, oficial de secretaria, per a fer-se crrec del material; acords que foren comunicats als interessats el 6 de setembre.43 El fins aleshores director de lIGTP atribu la decisi a motius poltics, si no xenfobs:
Tengo seguridad que no se suprimi este instituto por que se considerara intil o de escasa utilidad, sino por la orientacin que tena y por la significacin poltica de su director, o quiz ms que por su significacin poltica por el lugar de su nacimiento, la prueba es que un Instituto anlogo, tambin vinculado a la Universidad y con director que haba de ser catedrtico de Universidad, el de Fisiologa, no se suprimi y continu durante la repblica y el perodo marxista-separatista (San Miguel, 12/01/1941: [Memria sobre lIGTP]. AMGSB, Fons de lIGTP).
41 42 43

AMGSB, Fons de lIGTP. AHDB, lligall 4195, n 67. AHDB, lligall 4195, n 64. Comissi Provincial Permanent: Diligncia [Comunicaci dels acords de 3 de setembre al director de lInstituto Geolgico Topogrfico Provincial], 6/09/1930 (AMGSB, Fons de lIGTP). Linventari no es va fer.

126 Desprs de la rescissi del conveni, el director de lIGME tramet a la Diputaci les notes de despeses del primer semestre i dels dos primers mesos del segon i deman el lliuraments corresponents, per un total de 8.000 pessetes.44 El 30 de gener de 1931 la Comissi Permanent va acordar autoritzar la Presidncia per fer els lliuraments al cap de la secci NE del Mapa Geolgic dEspanya, Sr. Agustn Marn, per tal datendre els pagaments dels treballs de tota mena realitzats i justificats per a la confecci del mapa des del primer de gener fins al 30 de setembre de 1930, de conformitat amb el conveni rescindit, amb la qual cosa quedarien saldades totes les despeses.45 No obstant, un any desprs, desaparegudes les Diputacions, no shavia fet efectiu encara el pagament, fins que grcies a les gestions de San Miguel i Marn fetes prop del director dObres Pbliques de la Generalitat,46 el Consell acord el 8 de febrer 1932 ratificar lacord de la Comissi i liquidar el deute amb crrec a la partida de Resultes del pressupost de 1930.47 Publicaci dels fulls de Sant Boi i Gav (1930-1932) Ambds fulls es publicaren un cop desaparegut lIGTP i rescindit el conveni amb la corporaci provincial; daqu que no sen fessin edicions especials per a la Diputaci, ni tan sols es faci esment de la seva collaboraci. En aquests fulls es mant el criteri seguit per al Siluri en el de Barcelona; alhora que lUrgoapti dAlmera passa a dir-se simplement Apti, i la seva subdivisi estratigrfica es simplifica a tres unitats cartogrfiques: una de superior amb orbitolines; una de mitjana amb Toucasia i una dinferior dolomtica. En el Trias es diferencien tres nivells, tot i que sinclou el Muschelkalk superior calcari en el Keuper. LAquitani del Papiol i Castellbisbal es representa com a Oligoc sense proves paleontolgiques, en base a que est recobert en discordana pel Burdigali (Taula 19). La memria del full de Sant Boi cont, com la de Barcelona, una extensa llista de fssils existents en el Museu i 8 lmines de fssils, a ms dun important captol de petrografia amb tres lmines de microfcies; la de Gav en canvi, omet aquests dos captols, tot i que porta cinc lmines de fssils. s el cas que el mapa porta data de 1930 i la memria de 1932; probablement aquest full va quedar interromput i es va imprimir sense acabar, tal com estava. A ms dels tres fulls publicats, lIGME declarava tenir en premsa el de Vilanova i en curs el de Calella. La informaci cartogrfica acumulada va ser suficient per tal que Marn dons a la impremta un mapa geolgic de sntesi de tota la provncia a lescala 1:200.000, que es va publicar sense data pels volts de 1932.48 El mapa de Calella es va imprimir abans de la guerra, per la publicaci de la memria va quedar interrompuda durant cinc anys. En aquesta sestudien els terrenys paleozoics de Santa Susanna i els granits de la Serra de Llevant, amb un important estudi petrogrfic i cinc lmines de microfcies.
44 Oficis de 9/12/1930. (AHDB, lligall 4200, n 39). 45 AHDB, lligall 4200, n 39. Ofici del President de la Diputaci al Sr. Marn, 9/01/1931 (AMGSB, Fons

de lIGTP).
46 Carta del director dObres Pbliques a San Miguel, 29/01/1932 (AMGSB, Fons de lIGTP). 47 Comunicaci del Govern de la Generalitat al Sr. Marn, 12/02/1932 (cpia, AMGSB, Fons de lIGTP). 48 Marn, A: Bosquejo geolgico de la provincia de Barcelona, escala 1:200.000. IGME, tip. Coullaut, s/d.

127 El full de lEstartit (1932-1934) Lextinci de lIGTP no va significar el final de la collaboraci de San Miguel i el seu equip amb el Mapa Geolgic; la que es va estendre ara a la Costa Brava, rea sobre la qual public San Miguel diversos treballs de petrografia.49
Llegenda Edat Quaternari Unitats Alluvial Diluvial Superior Plioc Mitj Inferior Superior Mioc Oligoc Eoc Cretaci Infracretaci Lias Trias Carbonfer Mitj Inferior Inferior Superior Superior Amb Orbitolina Amb Toucasia Dolomtic Mitj Superior Mitj Inferior Superior Inferior Superior Devoni Mitj Inferior Superior Siluri Mitj Aureola externa Aureola interna X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X X Gav X X Sant Boi X X X X X X X X X X X Fulls Barcelona X X X X X Calella X X LEstartit X X

Taula 19. Unitats estratigrfiques cartografiades en els fulls fets per lIGTP.

49 San Miguel, 1933: Resumen geolgico y geognstico de la Costa Brava (Gerona). Assoc. Esp. Progr.

Ciencias, Lisboa, 5: 6-23; San Miguel, 15/01/1934: Las rocas eruptivas y metamrficas de la Costa Brava entre Canyet i Llafranch. MemRACAB, 23: 381-410; San Miguel, 1934: La zona metamrfica de contacto del Cap Gros (Palams). Publ. de la Junta de CCNN de Barcelona, 6(7), 17 p.

128 Per al full de lEstartit va estudiar Sol el masss del Montgr: el 7 de maig de 1932 lleg a la Instituci Catalana dHistria Natural un treball en el que el presenta com una escata encavalcant damunt lEoc de lEmpord, procedent del nord i semblant a les de lalta vall de la Muga: hi identific el Trias superior, el Lias i la probable presncia del Senoni.50 La interpretaci de Sol, avui admesa per tothom, diferia de la de Chevalier, qui linterpretava com un horst tectnic assentat sobre el Paleozoic, terreny amb qu havia confs lEoc.51 En una nota posterior, Sol comprov la similitud estratigrfica i tectnica amb el mesozoic de la rodalia de Figueres, nova escata de corriment que perllongava les estudiades pels gelegs francesos ms a lOest.52 La memria del full, publicada desprs de la guerra, cont a ms un extens captol sobre el sistema de dunes que, en part, recobreix el Montgr. Consolidaci del Laboratori de Geologia de la Universitat (1932-1936) Lequip format pel Dr. San Miguel al voltant de lIGTP shavia consolidat amb la incorporaci de Sol, ja llicenciat, al Departament de Geologia, en accedir a la plaa dauxiliar que havia estat de Marcet lany 1930-31. Ms endavant (1932), sincorpor a lequip en Noel Llopis, que va comenar a treballar sobre el Paleozoic ceret, el Montseny, el Montsec i el Pedraforca. Tamb hi collabor el paleontleg Fernndez de Villalta, que comen a estudiar els jaciments de vertebrats del Valls.53 s possible que el cessament dels treballs de camp del Mapa allibers els membres de lequip, que en endavant i coincidint amb el perode dautonomia universitria, desenvoluparen una prodigiosa activitat dinvestigaci en diversos fronts, comunicaren els seus resultats a la Instituci, collaboraren ocasionalment amb el Dr. Bataller, assimilaren els ensenyaments dels gelegs europeus i sanaren especialitzant en les diferents branques de la cincia geolgica. Aix, lany 34 sestava ja al corrent dels treballs dels gelegs alemanys de lescola de Stille, com ho proven les conferncies dictades per San Miguel i la recensi de larticle dAshauer feta per Sol.54 Llopis, que havia comprovat abans que Ashauer la presncia descates de corriment entre els encavalcaments del Bergued i les escates empordaneses,55 se signific com a tectonicista notable amb el treball Sobre la geologia dels cims del Pedraforca i sobre la tectnica del Bergued, amb fauna estudiada pel Dr. Bataller, treball que
San Miguel & Sol, 1933: Geologia del Masss del Montgr. ButllICHN, 33: 129-145. Sol, 1978: Aportaci de Marcel Chevalier a la geografia de Catalunya. Revista Catalana de Geografia, 1(3): 405-414. 52 Sol, 1933: La geologia dels volts de Figueres i la tectnica de lEmpord. ButllICHN, 33:250-257. 53 Fernndez de Villalta, J., 1932: Primera nota sobre vertebrats fssils miocnics del Valls (ButllICHN, 33: 258-261); Segona nota [] (ButllICHN, 34, p. 128-130); Llopis & Villalta, 1935: Contribuci a la fauna trisica catalana [jaciments de Tagamanent i Aiguafreda], ButllICHN, 35: 51-62. 54 San Miguel, 1934: Las fases orognicas de Stille en las formaciones geolgicas de Espaa, Las Ciencias, 1(3): 13 p; San Miguel, 1934: Evoluci del primer Pirineu paleozoic i consideracions sobre el segon Pirineu (ButllICHN, 34, p. 151). En la recensi del treball de H. Ashauer: Die stliche Endigung der Pyrenen, Sol qualific el mapa de gran precisi i exactitud, que permetia seguir perfectament la distribuci dels pisos trisics i eocnics que encara no shavia fet (ButllICHN, 35: 214-215). 55 Llopis, N., 1933: Fenmenos de corrimiento en la comarca de la Garrotxa (Gerona). BolRSEHN, 33: 407-414; Llopis, 1934: Notes geolgiques al masss del Pedraforca (ButllICHN, 34: 155-167); Sobre lexistncia del nivell dels Calymene al Baix Pirineu (ButllICHN, 34: 235-239); Sobre lexistncia del nivell de les quarsites amb bilobites al baix Pirineu (ButllICHN, 34: 30-34).
50 51

129 aixec polmica en el si de la Instituci.56 Per la seva banda, Sol, desprs destudiar el tur de Montgat, amb flora pliocena determinada per Depape,57 sorient cap a la geomorfologia,58 desprs de recrrer en companyia de Pierre Birot que estava fent la tesi sobre la fisiografa del Pirineu Oriental lany 1935, bona part de les serralades catalanes i pirinenques:
Amb el consoci Sol recorregueren bona part dels mesos destiu distints indrets de Catalunya amb lobjecte destablir el parallelisme entre els fets observats al Pirineu i el daltres contrades del Sistema Mediterrani. Lobjectiu dambds gelegs fou particularment el de precisar ledat de les superfcies derosi de les serralades costaneres (Gelegs francesos a Catalunya, ButllICHN, 35, p. 223)

La guerra, que arrib per sorpresa el juliol, interromp bruscament la fructfera dinmica del Laboratori, a lespera dun temps millor.

EL DR. BATALLER I EL LABORATORI DE GEOLOGIA DEL SEMINARI De recollector a Honoris Causa (1917-1927) Desprs de participar com a recollector en les tasques del Servei del Mapa Geolgic de lIEC (1916-1917) i destudiar el full de Tortosa per al mateix Servei en el perode de la Junta de Cincies (1919-21), el Dr. Josep Ramon Bataller (Fig. 13) va desenvolupar una interessant carrera com a geleg de camp i paleontleg, caracteritzada per la publicaci de notables treballs dambdues especialitats i per les relacions que establ amb destacats especialistes. Entre una i altra collaboraci es llicenci, tal com havien fet Faura i Font i Sagu, a Madrid, on va llegir una tesi doctoral sobre

Fig. 13. Retrat del Dr. Josep Ramon Bataller i Calatayud [1890-1962]. Amb perms del MGSB. Fig. 13. Portrait of Dr. Josep Ramon Bataller i Calatayud [1890-1962]. (Courtesy of MGSB).
56 ButllICHN, 36: 34-61. 57 Depape, G., & Sol, L., 1933: Constituci geolgica del tur de Montgat. ButllICHN, 34: 138-148. 58 Sol, 1936: Notes geomorfolgiques sobre les Guilleries (extr. de la Guia Excursi geogrfica i geol-

gica a les Guilleries publicada per la ICHN, pp. 117-129; Barcelona, IEC); Sol, 1937: El relleu del Montseny i les Guilleries, ButllCEC, 47 (502): 58-67; Sol, 1940: Superfcies de erosin en las Cordilleras Litorales de Catalua. Anales de la Universidad de Barcelona, Memorias y Comunicaciones, p. 145-158.

130 el Jurssic de la provncia de Tarragona. En tornar a Catalunya, ingress (20/10/1920) a lEscola Superior dAgricultura de Barcelona, on va professar lassignatura de Cincies Naturals durant 42 anys. Bataller shavia iniciat en la geologia de camp amb mestres com Faura i Salvador Vilaseca, qui lintrodu en lestudi estratigrfic de les comarques tarragonines, aleshores mal conegudes des del punt de vista geolgic. Public lestudi de les bauxites de Catalunya (1918), i amb Fallot i Faura lestratigrafia del Jurssic de Card (1921). El 1922 la Junta de Ampliacin de Estudios e Investigaciones Cientficas li public la tesi; desprs acab amb Vilaseca lestudi geolgic del cap de Salou (1923); treballs gaireb sempre acompanyats de cartografia geolgica.59 Parallelament, desenvolup una lnia de recerca en paleomastologia sota la influncia dAlmera i dEduardo Hernndez Pacheco, comenant per la recopilaci dels mamfers fssils de Catalunya, treball que present a un concurs convocat per la Junta de Cincies lany 1916; ms endavant public una nota sobre els mamfers miocnics (1921) i una monografia despecialista sobre el mateix tema en la que nestudia la sistemtica i la distribuci geogrfica (1924).60 El contacte personal amb Llus Mari Vidal, amb qui collabor en lorganitzaci de la seva collecci, i el lliure accs a la seva biblioteca, varen contribuir en endavant, segons Sol Sabars, a la seva vocaci paleontolgica. No s, doncs, estrany que lany 1924 ja fos geleg reconegut a nivell espanyol:
A este paso pronto va V a reunir una bibliografia numerosa y valiosa como pocas. Yo le felicito gustoso y celebro que la geologia cuente con gelogos como V tan entusiastas y tan conocedores de los problemas, pues buena falta hacen para dar a conocer, tanto material sin estudiar como hay en Espaa (Gmez Llueca: carta a Bataller, 12/10/1924; AMGSB, Fons Bataller)

Aleshores inici una profitosa relaci amb els professors de Nancy, Lyon i Tolosa de Llenguadoc:
Pensionado varias veces por el gobierno espaol, en el laboratorio de la Universidad de Nancy revis los materiales jursicos de la regin de Tortosa que haban sido objeto de su tesis y, bajo la orientacin de M. Fallot, se inici en el estudio de las faunas jursicas, principalmente de los amontidos. En Lyon, con M. Dperet y M. Roman, revis tambin sus estudios anteriores sobre vertebrados terciarios. En Toulouse empieza sus relaciones cientficas y personales con M. Astre y M. Jacob. En Pars se relacion personalmente con J. Lambert (equnidos), H. Douvill (foraminferos), Mme. Lemoine (algas calcreas), M. Boule y el P. Teilhard de Chardin (vertebrados), con los cuales departi sobre los materiales espaoles de las respectivas especialidades (Via, 1975)

Especial incidncia en la seva formaci tingu lamistat amb Paul Fallot,61 iniciada el 1921, consolidada pels volts de maig de 1924 amb una excursi al Pirineu i
Treballs que se citen: Bataller, 1918: Las Bauxitas de Catalua. Revista de la Real Academia de Ciencias de Madrid, 17: 422-470, 1 mapa geol.; Faura, Fallot & Bataller, 1921: Observations au sujet de la stratigraphie des terrains jurassiques de la chane de Card (prov. de Tarragone) ButllICHN, 21: 118-130; Bataller, 1922: El Jursico de la provincia de Tarragona, TrabMNCN (ser. Geol) 29: 1-117, 1 mapa; Bataller & Vilaseca, 1923: Geologia del Cap de Salou. ButllCEC, 33: 5-32, 1 mapa geol. 60 Bataller, 1918: Mamfers fssils de Catalunya. TrebICHN, 4: 111-272 porta impresa una dedicatria en la que es reconeix deixeble del canonge, mentre que en lexemplar que lliur a Faura deix manuscrites dues ratlles que fan aquest collaborador tcit del recull (Via, 1975); Bataller, 1921: Mamfers fssils de Catalunya. Nota paleontolgica. ButllICHN, 21: 80-86; Bataller, 1924: Contribuci al estudi dels nous mamfers fssils de Catalunya, Arxius de Cincies, 12: 1-53. 61 Paul Fallot [1889-1961], catedrtic a Nancy, exerc gran influncia sobre els ms notables gelegs espanyols entre 1920 i 1960. Faura, Bataller, Darder, Marn, Sol i altres poden considerarse en part deixebles seus (Sol, 1961: Paul Fallot y su obra, Estudios geolgicos, 17(3-4): 175-185).
59

131 mantinguda fins al final. Fallot li facilit lingrs a la Societat Geolgica de Frana i Bataller correspongu propiciant el nomenament del francs com a corresponent (per segona vegada!) de la Instituci Catalana dHistria Natural el 16 de gener de 1925. Aquell any Fallot vingu per preparar amb Bartomeu Darder les excursions del Congrs Geolgic Internacional per Mallorca, i tamb per recrrer amb Bataller les serralades ibriques entre Tortosa, Teruel i Sagunt i veure, entre altres, el jaciment del Clot dAlfara i lUrgoapti de Castell.62 Com a resultat de lexpedici, escrigu Fallot unes notes curtes que present a lAcadmia de Cincies de Pars i una memria extensa que es publicaria a lAcadmia de Barcelona, traduda pel seu amic;63 Bataller tramet a la Socit una nota que es va publicar el 1926.64 Hernndez Sampelayo, antic mestre seu, en qued entusiasmat i li deman fes arribar la seva felicitaci al francs; tamb trob molt bonica i oportuna la nota sobre tectnica, tema que Argand i Staub havien posat dactualitat.65 En el camp de la paleontologia, Bataller don a la impremta una revisi de les esponges fssils de Catalunya (1925) i sengles notes sobre braquipodes lutecians, mamfers negens pirinencs i restes de tortugues fssils (1926).66 El febrer de 1926 va fer una estada al Laboratori de Geologia de Lyon amb Depret i Roman, qui li facilit la visita al jaciment clssic de la Grive. A continuaci escrigu una monografia sobre els rosegadors fssils que no publicaria sin molt desprs, en plena guerra civil. Resultat de tota aquesta activitat fou que el juliol de 1927 sel propos Doctor Honoris Causa per Tolosa de Llenguadoc; Fallot li confess aleshores que havia pensat honorar-lo de manera semblant a Nancy. Daqu endavant, a mesura que Faura es va retirant voluntriament de les seves activitats pbliques, Bataller el va substituint en aquells llocs que deixa vacants: al CEC, acabar presidint la secci de Geologia; ms endavant assolir la presidncia de la Instituci Catalana dHistria Natural.
Fallot: cartes a Bataller: 16/01/1925; 18/07/1925 i 18/10/1925 (AMGSB, Fons Bataller). Treballs signats Fallot & Bataller (1926-1927): Note sur la tectonique de la bordure mridionale du bassin de lEbre et des montagnes du littoral mditerranen, entre Tortosa et Castellon, Compte-rendu de lAcadmie des Sciences 182: 226-229; Sur la tectonique des montagnes entre Montalbn et le littoral de la province de Castelln (Espagne) ibid, 255-257; Sur lallure densemble et sur lge des plissements dans les montagnes du Bas-Aragn et du Maestrazgo (Espagne) ibid, 398-400; Sur la bordure Nord-Est du Massif crtac du Bas-Aragon, ibid, 184:1467-69; Itinerario geolgico a travs del bajo Aragn y el Maestrazgo. MemRACAB, 20: 227-367. 64 Bataller, 1926: Sur le Jurassique de la partie mridionale de la Catalogne. BullSGF, 26: 101-116. Els fssils havien estat determinats a Nancy, excepte les esponges, que shavien publicat separadament per M. Moret: Sur quelques spongiaires de la Catalogne (Argovien, Snonien, Eocne), al Butllet de la Societat de Cincies Naturals Club Muntanyenc, 9. Aquell any Bataller va fer una curta estada a Pars entre el 3 i el 6 de febrer, en el curs de la qual port a Lambert equnids de diversos jaciments; ambds visitaren Douvill (especialista en ammontids) i Dollfuss a lEscola de Mines; sentrevist amb Mme. Lemoine a propsit dalgues calcries dEspanya i amb Teilhard de Chardin, qui li confirm la classificaci de la Hyaena de la Cerdanya; a ms de visitar les principals colleccions de la capital de Frana (Bataller: Notes del viatge; AMGSB, Fons Bataller). 65 Sampelayo: carta a Bataller, 18/02/1928 (AMGSB, Fons Bataller). 66 Treballs de paleontologia signats Bataller (1925-1926): Esponjas fsiles de Catalua. BolRSEHN, 25: 368-371; Nota sobre qualques Braquipodes lutecians de Catalunya. Cincia, 1: 270-271; Estat dels jaciments de mamfers neognics pirinencs. ButllICHN, 26: 86-88; Estudio de restos fsiles de tortuga recientemente encontrados en Catalua. BolIGME, 46: 145-164; Sur le Jurassique de la partie mridionale de la Catalogne (Puertos de Tortosa), BullSGF, 26:101-106.
62 63

132 Participaci en el Congrs Geolgic Internacional (1926) Bataller acud al Congrs acompanyant el cap de la delegaci francesa, Charles Depret, amb qui dies abans havia examinat les terrasses del Baix Ebre. A les sessions actu com a secretari de les dues primeres sessions del tema V (mamfers terciaris) i de la desena del Tema XI (diversos), tingudes el 26 i 29 de maig, respectivament, i present una comunicaci sobre els jaciments de vertebrats de les conques negenes de Catalunya en la que en precis ledat pontiana.67 Form part de lexcursi programada a Almadn el dia 27 i aprofit lavinentesa per visitar lOligoc mar de Toledo i el Terciari i Quaternari de la rodalia de Madrid amb Depret, Royo i Gmez i altres, els dies 25 i 30.68 Excell desprs com a cronista de lesdeveniment, publicant articles a la revista Ibrica i al Butllet del Centre Excursionista de Catalunya. Aquest darrer escrit, molt crtic contra la desorganitzaci que presid lestada a Barcelona,69 fou replicat privadament per Marn:
Mi querido amigo: es Vd. demasiado luchador. He ledo su artculo sobre el Congreso y la primera parte est muy bien, pero en la parte de las expediciones su espritu polemista le hace ser injusto. Nada me importan las puntadas que sobre m lanza Vd. Eso me tiene por completo sin cuidado, pero s me ha producido gran contrariedad el espritu general del trabajo. Busca Vd. en la organizacin de las expediciones los pequeos defectos que forzosamente tienen que existir en las excursiones tan complicadas y, en cambio, en el artculo no hay un elogio para tanto acierto como hubo y que dieron por resultado producir una gran admiracin en el extrangero. Todos hemos trabajado con gran empeo y creo que la cosa ha salido lo bastante bien para que en una revista que se le mucho y con la firma de uno de los organizadores, aparezca un trabajo en el que se hace la rebusca de las faltas sin que al mismo tiempo se manifiesten con imparcialidad y con justicia los aciertos que creo sinceramente fueron muchos y por parte de todos. (Marn, carta a Bataller, 17/11/1927; AMGSB, Fons Bataller).

Com era de preveure, tampoc agrad als directius del Museu de Cincies una allusi al precari estat del Museu Martorell, aleshores en obres:
Comprenc que estiguen cremats els del Parque per el treball sobre el congres, puix es prou demostratiu de lo ques fa per ahi, mes ells callen i fan la seva lo mateix quels de per aci, hon veig que tamb hi ha tants caps, tants barrets, que digueu al llibre vostre. El nic remei ser donarlos a coneixer als extrangers i per lo menys aix faig jo. (Candel: carta a Bataller, 26/11/1926; AMBSG, Fons Bataller).

La ctedra, el Museu dHistria Natural i el Laboratori de Geologia del Seminari Tot just acabat el Congrs, la Direcci del Seminari barcelon decid recuperar la ctedra dHistria Natural, que romania vacant des de la mort del Dr. Palou, 7 anys enrera, nomenant al Dr. Bataller per tal docupar-la. Daquesta manera el nou catedrtic heretava ladjunt Museu dHistria Natural fundat pel Dr. Almera, i amb ell el laboratori i tots els materials cientfics que contenia, entre els quals la biblioteca i els duplicats de les colleccions paleontolgiques del Mapa Geolgic.70 Fallot, assabentat del nomenament el 12 de setembre, el felicit cordialment:
67

Bataller, 1927: Los yacimientos de vertebrados fsiles miocnicos de Catalua. Compte-rendu du XIV CGI, fasc. 1. Madrid, Grficas Reunidas, pp. 1103-1121. 68 Bataller & Candel, 1926: Las excursiones durante las sesiones. Ibrica, 26: 338. 69 Bataller, 1926: Congrs Geolgic Internacional. ButllCEC, 36(376): 321-358 i 36(377): 361-383. Altres ressenyes que public sobre el Congrs: Bataller, 1926: XIV Congreso Geolgico Internacional. Madrid, 1926. Seccin 5: los vertebrados terciarios, Ibrica (26): 95-96; Bataller, 1927: Las excursiones del Congreso Geolgico de Madrid por Catalua, Ibrica, 27(664): 88-93 i 27(665): 104-108. 70 En carta al rector del Seminari de 20/03/1929, Bataller comunic que solia anar al Museu gaireb tots els matins al sortir de classe, preferentment dilluns i dimecres; i les tardes de dimarts, dijous i dissabte i dies de festa.

133
Ha sido para mi una gran satisfaccin recibir esta primera carta de Vd sobre el papel del Seminario. Seguramente, de todos modos cientficamente y supracientientficamente, habr sido una felicsima inspiracin del Excmo. Sr. Obispo nombrar Vd. este puesto y sus trabajos aumentarn an la celebridad de este laboratorio. Lo celebro en el alma (Fallot: carta a Bataller, 8/02/1927; AMGSB, Fons Bataller).

Lany 1929 el bisbat va subvencionar algunes millores en el Laboratori de Geologia. Via (1975) refereix la construcci dun armari-vitrina-fitxer de 9 cossos i ladquisici dun microscopi petrogrfic.71 Recordava aquestes reformes una inscripci mural al mateix laboratori-biblioteca, datada el 1929, que es pot llegir en una fotografia publicada per Via: Hoc laboratorium a canonico Almera creatum / Ab Exmo D. Joseph Miralles Sbert / episcopo barcinonense maxime ditatum est / A. D. MCMXXIX. Ms endavant (7/01/1931) es va pressupostar un armari de 4 cossos sense portes (4,60 x 2,40 m i 25 cm de fons) amb 8 prestatges movibles i calaixos a la part inferior, per la quantitat de 615 pessetes, que no sabem si es va arribar a construir.72 Lany 1932 el Dr. Bataller cre una srie prpia de publicacions, que no fou en realitat una revista, sin que consist en donar un nmero de srie algunes tirades a part de separates seves o relacionades amb el Museu (amb la probable excepci de la nmero 8, impresa a Barcelona per Tipografia Delta, que podria haver costejat ell mateix). (Taula 20)
Nm. 1 2 3 [4] [5] [6] Any 1932 1932 1933 1933 1933 1933 Autor Bataller Via Bataller Lambert Doncieux Via Ttol El jaciment fossilfer del Carmel (Muntanya Pelada), Barcelona Els crancs fssils del Terciari de Catalunya El Trisic catal Supplement la Rvision des Echinids fossiles de la Catalogne Notes palontologiques sur quelques nummulites dEspagne Catleg sistemtic dels crustacis dels subordres Decapoda i Stromatopoda existents en el Museu dHistria Natural del Seminari de Barcelona Les eaux thrmo-minrales de la Catalogne Editor ButllICHN 32(4) Id. Club Muntanyenc ButllICHN 33(4-6) Id. Id. Segell Museu del Seminari Imprs Imprs De goma Imprs Imprs Imprs

1933

Bataller

XIV Congr. Inter. dHydrologie (Toulouse, 4-8/10) Autoedici?

No

1933

Bataller

Condiciones geolgicas de las aguas minerales de Catalua

Imprs

Taula 20: Publicacions del Laboratori de Geologia del Seminari de Barcelona. Nota: els ns. 4, 5 i 6, relligats conjuntament, no porten nmero individual.
71 Segons lalbar de lliurament, aquest microscopi, model Estativo MIII de la casa Reichert, disposava duna lmina de mica d1/4 dona entre lmines de vidre, una cmara clara de Abbe amb espill de 30x75 mm, i un condensador Arts amb font lluminosa fixa n 715a, amb estoig. Cost 1.940 pessetes. (Albar de la casa Prez, Silva i Impellitieri a nom del Sr. Bisbe, 30/09/1929; AMGSB, Fons Bataller). 72 La casa Puig, Cortina i Cia va fer un pressupost per: 4 armarios unidos (de construccin independiente para que puedan colocarse separados cuando convenga) de 240 cm de alto por 460 de frente (comprendidos los 4 cuerpos) y 25 de fondo, con 9 estantes movibles, o sea con cremalleras, y cajones en la parte inferior. Sin puertas en el frente pero con plafones en los lados y parte posterior o fonedura. Madera de flandes y los plafones contrachapado = con bao y barniz a mano. Ptas, 615 (AMGSB, Fons Bataller).

134 La portada estava encapalada pel rtol Laboratori de Geologia del Seminari de Barcelona, i portava un segell rod amb dos martells superposats al smbol del Seminari (dos turons coronats per sengles creus), orlat per la llegenda Museu del Seminari / Barcelona. Relaci amb els collegues francesos Continuant la tradici almeriana, Bataller involucr els millors especialistes estrangers en la determinaci i revisi de les colleccions del Museu. Ja el 19/08/1926 el canonge Delepine havia acceptat, a travs de Dubar, una proposta per a classificar les plantes fssils de lEstefani de Sant Joan de les Abadesses; estudi que trig anys a abordar i que finalment hagu dacabar Carpentier, qui el va trametre, desprs de diversos ajornaments, el 11 de maig de 1933. Una tramesa de flora fou encomanada a Depape (un dels deixebles de Boulay) el juliol de 1927, qui en poss una part a Delepine.73 Dos anys desprs, el setembre de 1929, Depape avan la classificaci de la flora del Sannoisi de Trrega, i el maig de 1931 la de Cervera.74 Lagost de 1928 Bataller acompany Fallot a una excursi per Mrcia i Almeria, de la que aquest don compte a lAcadmia de Cincies de Pars75 En aquella ocasi explor Bataller les possibilitats de celebrar a Catalunya una segona reuni extraordinria de la Societat Geolgica de Frana (la primera shi havia celebrat trenta anys abans) coincidint amb lExposici Internacional, cosa que Fallot no vei fcil, per que en canvi entusiasm Jacob:
No creo facil proponer una reunion de la Sociedad Geologica en Catalua el ao que viene porque los gastos seran muy elevados con el cambio. Tal vez, con el xito de la reunin de este verano, completaria muy bien este estudio del norte, un estudio del sur del Pirineo, y cuento con hablar de esto con Jacob el prximo lunes. Sera preciso para disminuir los gastos hacer solo la sesion inaugural o la terminal en Barcelona, de todos modos para someter el proyecto al consejo de la Sociedad seria preciso conocer poco mas o menos los gastos diarios en Barcelona y si habr alojamiento facil en este tiempo de la exposicin. (Fallot: carta a Bataller, 16/10/1928; AMGSB, Fons Bataller)

...
Jacob ha sido entusiasmado por esta idea, si hay manera de organizarla de tal modo que no sea demasiado costoso seria posible influir sobre la Junta de la sociedad para que lo decida (Fallot: carta a Bataller, 29/10/1928; MGSB, Fons Bataller).

Lagost de 1930 ambds collegues varen fer una segona excursi a les serralades btiques: en sortir la nota Observations gologiques entre Calasparra et Cieza;76 abans havien publicat Observations au sujet de divers travaux rcents sur le Bas Aragn et la Chane Ibrique,77 nota motivada segurament pels treballs de Hahne qui, basant-se en els fssils publicats per ells, arriba a conclusions conformes amb les seves; en canvi les opinions de Fallot sobre la depressi de Calatayud eren contrries
Bataller, 1929: Sobre el oligocnico inferior de Sta Coloma de Queralt (Tarragona), Assoc Esp Progr Cienc. Congr. Barcelona (6, IV), 21-24. 74 Depape & Bataller, 1931: Note sur quelques plantes fossiles de la Catalogne. ButllICHN, 31(7-9): 194-208. La publicaci definitiva de la flora de Cervera s molt posterior: Depape & Bataller, 1950: La flore oligocne de Cervera (Catalogne), Anales de la Escuela de Peritos Agrcolas, 9: 1-60. 75 Fallot & Bataller, 1928: Observations gologiques sur la rgion de Vlez-Rubio (prov dAlmeria). Compte-rendu de lAcadmie des Sciences, 187: 988-990. 76 Association pour ltude de la Gologie de la Mditerrane Occidentale (4): 3-9. 77 ButllICHN, 31: 49-59, 1931.
73

135 a les de Royo.78 En endavant, els estudis de Fallot sorientaren cap al Marroc, campanyes en les que fou acompanyat per Marn. El 1926 Delepine shavia interessat tamb pels braquipodes recollits a Tarragona, per tal dobservar diferncies amb els del Sud de Frana79 per, tot i que reb els fssils el novembre, tres anys desprs encara no els havia comenat a estudiar. A comenaments de 1931 Dubar acab, amb lajut de Corroy, una nota sobre aquestes faunes, desitjant que es publiqus a la Gologie de la Mditerrane Occidentale; finalment es va publicar al Butllet de la Instituci. El 28 de mar tramet la memria 80 i el mes de juliol vingu a Barcelona:
Le sjour Barcelone et la tourne gologique en Tarragone mont laiss dexcellents souvenirs grce lorganisation que vous aviez prpare. Jai pu ainsi facilement voir tout Barcelone et me faire une ide de lexposition dont javais entendu dire tant de bien, lan dernier. Et en gologie vos collections et aussi ltude sur le terrain Alfara mont permis de mieux comprendre, de mieux fixer dans lesprit tous vos travaux sur cette rgion que vous connaissez si bien (G. Dubar: carta 16/07/1931 a Bataller AMGSB, Fons Bataller).

Posteriorment (1933) aparegu una revisi dels nummulits signada per Doncieux. Incorporaci a les tasques de lIGME (mar de 1927) Al mes de mar de 1927, Sampelayo comunic a Bataller la decisi de lIGME dencetar la cartografia geolgica de tot el pas a lescala d1:50.000, cosa que lobli gava a suspendre els projectes que tenia sobre la paleontologia del Jurssic: no s si antes no tendremos que empezar toda velocidad las hojas del nuevo plano, por lo menos as parece que lo desea el nuevo director.81 Tot seguit, Bataller regal a lIGME una collecci de fssils.82 La confecci del nou mapa comen passat lestiu, i Bataller fou un dels elements amb qu lInstitut, a proposta de Marn, compt des del primer moment per a la realitzaci dels mapes de Catalunya, en qualitat dagregat a lInstitut i assignant-li la companyia de lenginyer Lpez Manduley:83
El crdito para el mapa se va a conceder pronto y que los trabajos en la zona de Tortosa deben comenzar en Agosto o Septiembre [...] He propuesto a la superioridad que V. forme una brigada en compaa de Lpez Manduley Ing afecto al Distrito Minero de Barcelona y que trabajen en la prov de Tarragona en donde estn ya las hojas del Instituto Geogrfico (Marn: carta a Bataller, s/d [estiu de 1927], AMGSB, Fons Bataller)

En la proposta de Marn pesaren els treballs fets per Bataller en el Baix Ebre: la tesi sobre el Jurssic (publicada in extenso el 1922 i resumida al Bulletin de la Socit Gologique de France), els fulls del Mapa Geolgic de Catalunya i lestudi sobre el Plioc que havia comenat just abans del Congrs Internacional. El mes de setembre el nou Mapa ja estava en marxa i el nomenament de Bataller a punt de signar.
Fallot: cartes a Bataller, 2/11/30 i 3/2/31 (AMGSB; Fons Bataller). Dubar: carta a Bataller, 19/08/1926 (AMGSB, Fons Bataller). Dubar [& Corroy], 1931: Brachiopodes liasiques de Catalogne et des rgions voisines. ButllICHN, 31(4-6): 103-180. 81 Sampelayo: carta a Bataller, 18/03/1927 (AMGSB, Fons Bataller). 82 Cartes de Sampelayo a Bataller, 18/03 i 28/03/27, i nota de lIGME de 13/04/1927 (AMGSB, Fons Bataller). 83 Manuel Lpez Manduley [1878-1948] enginyer del cos de Mines (1909) destinat a Barcelona per tal dencarregar-se dels afers de Lleida. El 1927 pass a la regi 3 del Mapa Geolgic, en el que treball al costat de Bataller fins a la suspensi dels treballs (1934); feina que es materialitz en set fulls publicats. Fou membre de la Instituci Catalana dHistria Natural. (Breu necrologia publicada a: ButllICHN, 37, p. 123).
78 79 80

136 Els fulls del Baix Ebre (1927-1929) En un article sobre el Plioc del Baix Ebre que public a la revista Ibrica el 19 de novembre, Bataller fa referncia als treballs que shavien dengegar, per ell ja havia comenat a recrrer el full de Tortosa el 23 de setembre.84 El 25/11/1927 li envien 500 ptes a justificar, i li urgeixen lacabament el full;85 les expedicions es donaren per acabades el darrer dia de lany. El mar de 1928 lIGME aprov una gratificaci de 4.000 ptes per als autors. Marn va quedar molt complagut amb la memria explicativa,86 que estudia amb detall els terrenys pliocnics i cont un captol dedicat a la seva flora fssil, sengles relacions de fssils aptians i de les torberes quaternries i lmines de fssils i de microfcies calcries. El full va sortir de la impremta amb data de 1929, essent el vuit publicat de la srie.
Dies 23-28/09/1927 1-5/11/1927 12-15/12/1927 28-31/12/1927 11/06/1928 10-14/09/1928 29/11-2/12/1928 25/06/1929 28-30/08/1929 9-13/09/1929 26-29/11/1929 Localitats Tortosa, Amposta, lAldea, lAmpolla, Freginals, Santa Brbara Santa Brbara, Freginals, Coll dAlba, Roquetes, Tortosa Sant Onofre La Galera, Godall, Freginals, Masdenverge, la Carroba Ulldecona, Cugula, Freginals, Alcanar, Tivenys La Rpita, Mata-rodona, la Foradada, Font del Bassiol Tortosa, Santa Brbara, Font Fumada Barranc de Lleriola ? Vandells, cam de Casc, Rac de lAvell, els Dedalts, Font de Fontanals Corral del Teix, Coll de Balaguer, Platja

Taula 21. Expedicions al camp per als fulls de Tortosa, Alcanar i LHospitalet. Font: Llibretes de camp del Dr. Bataller; AMGSB, Fons Bataller.

Lestiu de 1928 comen lestudi del full dAlcanar, al qual Bataller va dedicar tres expedicions pel Montsi (juny, setembre i desembre); inici aleshores un estudi dels corallaris, rars en el Cretaci inferior, en el que perseveraria durant dcades: nidentific 9 espcies, algunes figurades en les lmines. El febrer del 1929 demana Marn el full dAlcanar amb la geologia; havia assegurat al director que tenia fets aquests dos ms el de Buda 87 a efectes de la gratificaci; va rebre la documentaci dels dos fulls el mes de juny; noms calia completar-la i donar-la a la impremta. Tramet 1.000 ptes a Bataller i 1.000 a Lpez Manduley:
84 Bataller, 19/11/1927: El Pliocnico de la provincia de Tarragona y algunas notas sobre el cuaternario fluvial. Ibrica, 28(702): 290-302. 85 Larragn: carta a Bataller, 25/11/1927 (AMGSB, Fons Bataller). 86 Marn: carta a Bataller, 22/05/1928 (AMGSB, Fons Bataller). 87 El full de Buda es va fer com a complement dels limtrofes dAlcanar i Tortosa; entre tots tres cobrien tot el delta de lEbre (Bataller, 1934: Els treballs geolgics a les comarques tarragonines en els darrers anys. Revista del Centre de Lectura de Reus, p. 86-95). LIGME, per, no es va plantejar mai publicar-lo.

137
Conviene que sepan que ahora tan solo pueden disponer de 4.000 ptas por hoja repartidas del modo siguiente: antes de empezar, al incluir los trabajos de campo y al entregarla terminada con su explicacin. He indicado que haremos tambin en este ao la hoja de Gandesa y para ella se dispondran de cantidades anlogas. La gratificacin es aparte. (Marn: carta a Bataller, 11/06/29; AMGSB, Fons Bataller)

El 21 de juny, Marn havia rebut tota la documentaci dels fulls dAlcanar i Buda per tal densenyar-la al director; noms calia completar-la i donar-la a la impremta.88 El 7/01/1931 Pastor (encarregat de ledici) tramet proves completes dAlcanar, amb lmines i perfils; advertint que no shavia pogut tirar les lmines en la forma indicada per Bataller. El 16 de mar li demanen loriginal del full; sort amb data de 1930. A les darreries de juliol, Larragn, Marn i Bataller varen fer una expedici al full de lHospitalet de lInfant; els treballs de camp sestengueren de juny a finals de novembre. La seqncia mesozoica, ben exposada en els Dedalts de Vandells, comprenia des del Trias fins al Cretaci amb Orbitolines, incloent el Lias, el Bajoci-Batoni i el Callovi. Es descobr, a ms, una platja quaternria amb Strombus i altres molluscs marins. El gener de 1930 en demanen els talls i la memria; aleshores ja tenien el mapa en net; en rebrels (octubre) enviaren 800 ptes i qued pendent una petita gratificaci. Desprs que Marn escrigus els captols que faltaven a lexplicaci, el full qued imprs i la memria relligada a finals dabril de 1932. Cont cinc lmines dammontids (Fig. 14).

Fig. 14. Mapa Geolgico de Espaa 1:50.000. Figures incloses a les memries explicatives elaborades pel Dr. Bataller. Microfcies de lApti de la Cinta (full de Tortosa) i ammontids del full de lHospitalet. Fig. 14. Geological Map of Spain at a 1:50.000 scale. Lamina of memoirs written by Dr. Bataller. Microfacies of Aptian from la Cinta (sheet of Tortosa) and ammonitidae from sheet of Hospitalet.
88

Marn: carta a Bataller, 21/06/1929. (AMGSB, Fons Bataller).

138 Relacions amb el Dr. San Miguel (1928-1933) Foren prcticament inexistents. Les diferncies de Bataller amb el personal vinculat al Museu del Parc venien de lluny, probablement dels intents sempre rebutjats daconseguir-hi una plaa i de la crtica en larticle sobre lestat del Museu Martorell durant el Congrs Geolgic. El gener de 1926 San Miguel ja havia hagut dexcusar un malents, potser a propsit de la preparaci de les excursions del Congrs, qui sap si amb la intervenci de Faura:
Con verdadera sorpresa he recibido su carta, pues no esperaba, ni mucho menos, que diera V. la significacin e importancia que ha dado a mi intervencin, que no tenia otro fin que evitar all la discusin entre Vds. dos [...] No hay por mi parte cuestin nuevamente recrudecida, porque nunca he tenido cuestin pendiente con V, a quien siempre he apreciado y aprecio, por lo cual lamento que se ponga en esta situacin respecto a m (San Miguel: carta a Bataller, 11/01/1926; AMGSB, Fons Bataller).

Lany 1928, per influncia de San Miguel, lAcadmia de Cincies de Barcelona decid que havia de ser Marcet Riba qui ocups la vacant dAlmera en lloc de Bataller, davant lestupefacci de Fallot:89
Le confieso que quedo bastante estraado de la decisin de la Real Academia de Barcelona. Siendo extranjero no tengo el derecho de mezclarme de asuntos espaoles, pero como geologo, tenia la seguridad de que sus numerosos e importantes trabajos geologicos merecian antes de todos otros el honor que hizo la Academia al Sr. Marcet. Este ltimo es muy amigo mio y tengo mucha admiracion por su actividad, pero sus obras geograficas y petrograficas no enriquecieron la ciencia espaola tanto como los descubrimientos estratigraficos y geologicos de Vd, de tal modo que quedo entristecido de ver que hasta ahora sus esfuerzos no han sido premiados como, desde ya hace muchos aos, lo merecerian. Gracias a Dios, Vd, como todos los verdaderos sabios no trabaja para estos honores humanos, y el sentimiento de adelantar a la Ciencia espaola con asombrosa actividad ser para Vd. una recompensa que supera a todas otras (Fallot: carta a Bataller, 5/01/1928; AMGSB, Fons Bataller).

La histria es va repetir a comenaments de 1930: en aquesta ocasi Bataller havia donat a entendre que pensava presentar candidatura a lAcadmia, per el catedrtic ja tenia un candidat anunciat per a ocupar la cadira de Vidal: lenginyer Sierra Yoldi, presentat per ell, Torroja i Pardillo;90 no obstant, es compromet a signar la proposta de Bataller ms endavant:91
Marcet va llegir el seu discurs dentrada el 28/05/1930: un treball de sntesi: Las terrazas del NE de Espaa (MemRACAB, 22: 129-170); discurs que fou contestat per Eduard Alcob. 90 Sierra ingress el 5 de mar de 1932 amb el treball Notas sobre la tectnica de Catalua y sus relaciones con probables yacimientos petrolferos (MemRACAB, 23: 1-24). En el discurs de contestaci, San Miguel justific lelecci de Sierra: La Academia y muy especialmente los que formamos parte de su seccin tercera, tuvimos siempre la idea, y el deseo de llevarla a la prctica [...] de ofrecer este puesto al Cuerpo de Minas, del que form parte, honrndolo extraordinariamente, Vidal [...] Poco despus de terminado el Congreso se empezaron en toda Espaa los trabajos para formar el nuevo Mapa geolgico a 1:50.000 y me cupo el honor de formar parte del grupo de gelogos e ingenieros encargados de hacer algunas hojas de Catalua, con lo cual vine a conocer a un ingeniero D. Alfonso Sierra Yoldi que pronto supuse que podra reunir las condiciones que la Academia deseaba encontrar en el sustituto de Vidal. Pas tiempo, seguimos trabajando juntos en el campo y en el laboratorio, escribimos juntos memorias, hicimos perfiles y mapas, con lo que llegu pronto al convencimiento de que habamos encontrado el hombre de ciencia, el amigo y compaero noble, bondadoso y desinteresado, de una capacidad de trabajo y laboriosidad verdaderamente envidiables, que ya ha dado sus frutos, y que pudo desde un principio convertirse en la ms halagea esperanza para nuestra Academia. Acept la Academia la propuesta que hiciera la seccin tercera y el 15 de abril de 1930 le nombr acadmico electo (San Miguel, 1932: Discurso de contestacin, MemRACAB, 23: (1): 25-40). 91 Cosa que va complir: Bataller fou rebut acadmic el 1943, amb un discurs que fou contestat pel mateix San Miguel. Abans, per, alguns acadmics de Madrid com Eduardo Hernndez Pacheco, Pedro de Novo y Primitivo Hernndez Sampelayo pensaven proposar-lo com a corresponsal daquella Acadmia (Pacheco: carta a Bataller, 23/01/1935; AMGSB, Fons Bataller).
89

139
Y viene para m algo verdaderamente doloroso, lo que me da a entender en la suya, de que piensa presentarse como candidato a la vacante de Geologa de la Academia. Yo lamento muy de veras que de este asunto no haya V. hablado hace unos meses, pues como V. sabe es costumbre en aquella casa, tener indicado un candidato antes de anunciar la vacante; suponiendo, ahora veo que muy errneamente, que a V. no le convena ser acadmico numerario por no perder la gratificacin de la biblioteca, dimos en buscar por otro sitio, y el hecho de no haber solicitado la otra vez nos inclinaba mas a creerlo [] Yo lamento, le repito muy de veras, el no poder ayudarle en este caso y vez, pero para demostrarle cun sincera es mi amistad, me comprometo, para otra vez que se presente el caso, a firmar su propuesta; no creo que esta se vea tan en lontananza, pues en esta seccin, por desgracia, preveemos una vacante prxima. (San Miguel: carta a Bataller, 25/02/1930; AMGSB, Fons Bataller).

En la resposta, Bataller assegur no pretendre la plaa dacadmic:

Respecto a la Academia: no ped la plaza en la ocasin pasada, no la pido ahora, ni tampoco pienso pedirla en lo venidero pues creo que son los de dentro los que han de llamar los que estan afuera y se lo merezcan. En la presente ocasin un amigo mo tena inters en presentar mi propuesta y al leer en el diario la vacante en la forma anunciada, siguiendo la interpretacin literal le escrib la carta. Desde ella a su respuesta he sabido algunas cosas ms entre ellas las que V. me indica, y con ello veo que vivo ms all de las Batuecas occidentales (Bataller: esborrany de resposta, ca. 26/02/1930; AMGSB, Fons Bataller).

Tot seguit, en un article al diari El Mat (28 de maig de 1930), Bataller es va fer ress dun article de Pau Vila en el que criticava la manca de coordinaci que palesava el fet que shaguessin fet tres edicions del mapa geolgic de la rodalia de Barcelona 92 i an encara ms enll en contraposar el treball desinteressat dels gelegs catalans i la collaboraci entre ells i amb els estrangers, a diferncia daltres que es movien tan sols per inters i que actuaven amb recel per por de perdre els seus privilegis. Sense esmentar-ho, critic durament lactuaci de San Miguel a propsit del full geolgic de Barcelona. Vegem-ne un fragment, tradut i comentat per qui sen va sentir alludit:
Actualmente, ciertas colaboraciones son miradas con recelo y por miedo de ser desbancados de los puestos adquiridos con mas capacidad poltica que cientfica [...] Otros [trabajos] aparecidos recientemente vienen a decir lo mismo [que los autores catalanes] con mas o menos exactitud. Habla el amigo Vila del famoso mapa Geolgico, (se refiere Vila a la hoja 421) y se queja de que la tenemos por triplicado (la de Faura que no se puso a la venta, la de Almera y sta). Yo creo que no tenemos mas que uno en tres ediciones, sin corregir ni aumentar, mas bien disminuida, por lo menos en escala. Las circunstancias han hecho forzoso hacer un mapa nuevo, y que fuese Barcelona la preferida, pues otra cosa no es humanamente posible si los encargados han de ejercer, pongo por caso, cuatro ctedras con obligacin de asistir, adems, cinco horas cada da al Museo, y mas en estos tiempos en que se hila tan estrecho [Este prrafo da a entender que yo hice que se escogiera la 421, para poder hacer compatible los trabajos de campo y mis encargos ordinarios; a pesar de que sabe que me qued con la parte ms lejana de Barcelona, la del otro lado del Bess, y que de la hoja de Villanueva me toc igualmente la mas distante de la capital; sin contar que hago la de Calella, muy alejada. Tambien sabe que queriamos hacer partes
92

Vila, 1930: Deia textualment: El mapa, a escala de 1:50.000, constitueix una aportaci seriosa a la nostra geologia. Per ara ens trobem que dels voltants de Barcelona tenim tres fulles daquesta mena: la del doctor Almera, a lescala de 1:40.000, admirable per lpoca en qu fou feta [...] la del Mapa corresponent de la Mancomunitat de Catalunya, a crrec del doctor Faura i la susdita Mancomunitat. Naturalment aix representa una dispersi de forces, dhomes i de cabdals. Catalunya inici uns mapes geogrfics i geolgics; cal que siguin continuats, per amb sentit orgnic i cientfic, amb un esperit economitzador de capacitats i diners [...] Hem assenyalat aquest exemple de lexistncia de tres fulls geolgics de Barcelona com a cas fefaent duna manca de compenetraci cientfica; altrament amb un esperit unnime, almenys no haurem anat a la triplicaci [...] No som pas massa per a dispersar-nos: linters de Catalunya exigeix el contacte dels qui ens dediquem a un camp o altre i estudiar-lo. La coordinaci simposa.

140
no includas en el mapa de Almera, pero no estaba hecha la topografia] (Bataller: La geologia a Catalunya, article publicat a El Mat, 28/05/1930, traduit i anotat per San Miguel notes seves entre claudtors; els parntesi sn de Bataller, 1 full mecanoscrit, MGSB, Fons de lIGTP).

En una carta a Pau Vila, qui li havia enviat prviament el seu article, San Miguel es defens argumentant que la tria dels fulls 420 i 421 la va fer lIGME per ser localitats clssiques visitades per excursionistes i gelegs estrangers; i li comunic que havia trencat tota collaboraci amb el catedrtic del Seminari:
Esperaba ver a Bataller y tratar del modo de llegar a la mas amplia colaboracin el dia que ingres Marcet en la Academia, pero Bataller no asisti, y despues leido el artculo que ha publicado en el Mati del 28 de mayo, creo inutil, por lo menos directamente por mi, todo intento de colaboracin. Es curioso lo que en tal artculo afirma, siendo l colaborador, no annimo, del famoso mapa geolgico, y cobrando como los dems por hacerlo, como cobr cuando colabor para el Congreso Geolgico (San Miguel: carta a Pau Vila, ca1930, AMGSB, Fons de lIGTP).

Desaparegut lInstitut provincial, es produ encara un altre malents entre Bataller i San Miguel, la primavera de 1932. En aquesta ocasi va crrer la brama atribuda al primer que el catedrtic de la Universitat havia intentat torpedinar lexpedici de la Instituci Catalana a Andorra organitzant una excursi parallela amb els alumnes, que segons ell havia estat aprovada per la Junta de Facultat el mes de gener.93 Al capdavall, el catedrtic envi dos dels seus deixebles (Sol i Font Tullot) a lexcursi organitzada per la Instituci. Revisi de lantic Mapa 1:400.000 (1929-1933) El setembre de 1929 lIGME va fer Bataller collaborador del full de Sevilla del Mapa dEuropa. Tot seguit sel requer per tal de revisar alguns fulls de lantic mapa 1:400.000: el desembre de 1929 se li tramet el full de Lleida perqu hi pints la geologia rectificada; el febrer 30 se li deman un croquis del Paleozoic del mateix full que volien corregir (se nhavien de separar els pisos). Marn apreci la reforma.94 El mar daquell any revisava a Madrid el full de Tarragona, segons una carta al Dr. Vilaseca, en la que li sollicitava exemplars dammontids de Mora i Camposines:
He estat alguns dies per aqu [a lIGME] amb ocasi de que volen refer la fulla 22 del Mapa geolgic antic he indicat que el Paleooic de Tarragona ha de collocarse en quasi sa totalitat en el Carbonfer inferior i pense que ho farn aix (Bataller: carta a Salvador Vilaseca, 8/03/1930; Arxiu del Museu Vilaseca)

El nou full de Tarragona (n 22) es va publicar abans de 1933, incorporant-hi les dades recollides durant lestudi de l1:50.000. s de creure que Bataller revis tamb els fulls dOsca i Tafalla, segons es dedueix de sengles cartes de Marn datades 5/11/1930 i 26/01/1931.95
93 94

San Miguel: carta a Bataller, 30/6/1932 (AMGSB, Fons Bataller). La geologa de la hoja del mapa viejo mandada por Vd. (es) admirable (Marn: carta a Bataller, 14/01/30, AMGSB, Fons Bataller). 95 Daqu lexcursi amb Marn a la Conca de Tremp i el treball conjunt Nuevos datos sobre el cretcico superior de la Cuenca de Tremp (Lrida), presentat al Congrs de Barcelona de la Asociacin Espaola para al Progreso de las Ciencias de 1929 (6, IV: 25-28). Els treballs que public Bataller sobre el Trias shan demmarcar tamb en el context de revisi dels fulls antics: Bataller & Guerin, 1930: Notes sobre el Trisic de Barcelona i Tarragona. ButllICHN, 30: 81-84, 3 lm; Bataller, 1933: El Trisic catal. Club Montanyenc Barcelons, 3: 1-12, 2 lm.

141 Fulls de Tarragona i Valls a 1:50.000 (1930-1932) La tasca comenada amb els fulls del Baix Ebre prossegu en dos fulls dels que no hi havia altra cartografia prvia que lantiga a lescala 1:400.000 i el croquis publicat per Vilaseca a 1:200.000: els de Tarragona i Valls; un desprs de laltre, perqu el director de lIGME havia ordenat que no es comencs un full sense haver acabat lanterior.96 Laixecament daquests fulls est relacionat amb la revisi de lantic Mapa 1:400.000: ambdues feines es portaven a terme simultniament. El full 473 (Tarragona) sinici el desembre de 1929 i sacab el juny de 1931, moment en que Bataller tramet el mapa a lIGME; la memria arribaria el febrer segent. Es correg entre mar i maig del 1933; aleshores ja sestaven tirant les lmines i lInstituto Geogrfico enllestia el mapa i els talls.97 La memria qued llesta el 21 de juny i una prova del full a comenaments de setembre; es va imprimir sense atribuci dautors, que consten en un full apart. Resultats de les exploracions practicades foren unes notes paleontolgiques que donaren a conixer nous jaciments i fssils del Camp. Bataller estudi el Jurssic del Cap de Salou (Callovi amb M. macrocephalus) i el Mioc mar, amb Clypeaster que revis Lambert 98; Tamb es revisaren aleshores peixos fssils procedents de colleccions privades:99
El doctor A. Gibert, de Tarragona, haba logrado reunir una importante coleccin de estos materiales, que a su muerte se han perdido. El mdico de Reus, Sr. Vilaseca, el Sr. Vallmitjana, de Torredembarra y el Sr. Montseny, han prestado los materiales que posean para su inclusin en el presente estudio, que ha realizado en parte L. Rocabert, del Laboratorio del Seminario de Barcelona. (Bataller, 1933: Mapa Geolgico de Espaa 1:50.000, hoja 473, Tarragona)

El full 446 (Valls) fou cartografiat entre setembre de 1931 i maig de 1932. Lestratigrafia del Paleozoic s la del Dr. Vilaseca; el Cretaci i el Mioc mar es varen estudiar al Bloc del Gai; es va descobrir una platja quaternria a Bar 100 i es varen recollir dades sobre el meteorit de Nulles, al que la memria dedica un captol. El desembre de 1932 Bataller tramet el mapa, el mar segent la memria (que Marn trob excellent), i el maig els 5 talls geolgics. El 21 de novembre se nhavien fet proves. El gener de 1935 lIGME torn el mapa per corregir apressant per enviar-lo al Geogrfic; el febrer en reberen una prova corregida, per no hi hagu temps dintroduir les rectificacions: sort de la impremta el mes dabril, amb data de lany anterior.101 (Fig. 15) Segons digu Montesinos, gust mucho por estas tierras.102
96 Marn: carta a Bataller, 26/01/1931. En ella li recorda que disposen de 4.000 pessetes, que li seran lliurades en tres terminis, per tal de fer el full de Valls. 97 Montesinos: carta a Bataller, 19/05/1933 (AMGSB, Fons Bataller). 98 Bataller, 9/01/1932: Troballa dequnids del gnere Amphiope al miocnic inferior tarragon (ButllICHN, 32(1-3), p. 22; id: Notable jaciment de Clypeaster entre Salom i Montferri i Un jaciment de polpers aptians amb formes noves (id, p. 50); Lambert, 1933: Supplement la Rvision des chinids fossiles de la Catalogne, ButllICHN, 33: 183-195. 99 De la revisi sen va encarregat Llus Rocabert, qui public el 1934: Contribuci al coneixement de la fauna ictiolgica terciaria catalana (ButllICHN, 34: 78-107, 4 lm). 100 Bataller, 1933: Notcia duna platja quaternria a Bar, amb Strombus bubonius. ButllICHN, 33: 14. Descobriment que va merixer una felicitaci de Gignoux, en carta de 18/05/1933 (AMGSB, Fons Bataller). 101 Correspondncia de Marn, Montesinos, et al., amb Bataller (AMGSB, Fons Bataller). 102 Montesinos: carta a Bataller, 3/04/35 (AMGSB, Fons Bataller). Mentrestant, el pressupost de lIGME shavia redut sensiblement: Han dado un bajon grande en el presupuesto. El captulo para colaboradores queda mal. El del Mapa sigue lo mismo. Ya veremos cmo se arregla todo (Carta de Marn a Bataller, 29/03/1932; AMGSB, Fons Bataller).

142
Dies 11/12/1929 16/12/1929 13-19/09/1930 23/01/1931 5/04/1931 1/05/1931 15/06/1931 21/06/1931 1-4/09/1931 15-17/09/1931 Localitats Torredembarra, la Riera, la Pobla de Montorns Altafulla, Torredembarra (Clypeaster) Tamarit, Ferran, la Boella, Salou, Vilaseca Salou, Tarragona Altafulla, Punta de la Mra Reus, Salou Torredembarra, Altafulla (Clypeaster) Guinovart, Mas Garrot Juncosa, Can Ferrer, Vila-rodona, Aiguamrcia, Masllorens, Bonastre El Vendrell, Creixell, Alcover, Montral, Vallmoll, la Riba, Picamoixons, Salom, Roda, Bonastre, Masarbons Sant Vicens, Bar, Vilabella, Valls, Montferri, Salom, Bonastre Santa Cristina, Masarbons, Montferri, Els Masots, la Bisbal Valls, les Pobles, Santes Creus, Vilabella Fontscaldes, Picamoixons, Bonastre, Salom, Vespella, la Pobla, Vilabella Salom, Vespella La Riera, Ardenya, Vilavert Mas Cardenal Vilabella, Montferri Valls, Picamoixons Rubials, Roda, Bonastre Mon-ral (nova exploraci del jaciment) Vila-rodona, Marmell

7-8/10/1931 27-30/12/1931 5/01/1932 8-10/02/1932 21/02/1932 29/02/1932 20/03/1932 23/03/1932 28/03/1932 8/05/1932 30/08/1932 2-3/09/1932

Taula 22. Expedicions al camp per a lestudi dels fulls de Tarragona i Valls. Font: Llibretes de camp del Dr. Bataller (AMGSB, Fons Bataller).

Unitats cartogrfiques utilitzades Per als fulls realitzats fins aqu, el Dr. Bataller adopt un esquema estratigrfic senzill i clar. En el cas del Mesozoic: Buntsandstein, Muschelkalk, Keuper, Lias, Jurssic inferior, mitj i Apti. Els Terciaris (Oligoc, Mioc i Plioc) no calgu subdividir-los. Pel que fa al Quaternari, dividit a la antiga en Alluvial i Diluvial, shi diferenciaren les torberes del Delta de lEbre i, en el full de lHospitalet, les terrasses altes de les baixes (Taula 23).

143

Fig. 15. Mapa Geolgico de Espaa 1:50.000. Fulls de Valls i Tarragona, estudiats pel Dr. Bataller. Fig. 15. Geological Map of Spain at 1:50.000 scale. Sheets of Valls and Tarragona, surveyed by Dr. Bataller.

144
Edat Quaternari alluvial Quaternari diluvial (=antic) Plioc Mioc Oligoc Infracretaci Jurssic Detrtic Torba Inferior (terrassa baixa) Superior (terrassa alta) Mitj Inferior/Burdigali Inferior Mitj/Apti Mitj (Oxfordi) Inferior (Bajoci/Callovi) Lias Trias Superior (Charmouthi) Superior (Keuper) Mitj Inferior Carbonfer Inferior X X X X X X X X Unitat Alcanar X X X Tortosa X X X X X X X X X X X X X X X X X Full Hospitalet X Tarragona X Valls X

Taula 23. Unitats estratigrfiques utilitzades pel Dr. Bataller en els fulls de la provincia de Tarragona (1927-1934).

Restituci a lESA i altres activitats cientfiques i acadmiques (1930-1934) El 1930 particip Bataller en els actes commemoratius del centenari de la Socit Gologique de France, sobre els quals escrigu un article a la revista Ibrica.103 El setembre de 1930 fou nomenat professor auxiliar de lEscola Superior dAgricultura per temps indefinit, amb 3.000 pessetes de sou.104 El 22 de desembre de 1931 el Consell de la Generalitat acord restituir en els crrecs que havien ocupat als Serveis Tcnics i a lESA amb els mateixos drets i remuneracions que tenien en el moment de la seva destituci per la Dictadura els professors i tcnics, entre els quals Faura i Bataller.105 Fou adaptat a lESA com a cap de preparadors, amb 3.500 pessetes de sou, ms el de professor de qumica del curs preparatori;106 cess desprs com a professor inter daquesta assignatura el setembre de 1932,107 i a partir de gener de lany segent acredit 5.000 pessetes com a professor auxiliar.108 Lany 1933 Bataller sollicit una subvenci de 1.000 pessetes per tal dassistir al XIV Congrs Internacional dHidrogeologia, Climatologia i Geologia mdiques, tingut a Tolosa del Llenguadoc entre el 4 i el 8 doctubre, i fou comissionat per tal
103 Bataller (1930): Centenario de la Sociedad Geolgica de Francia. Ibrica, 34: 198-206. 104 Ofici del Negociat dAgricultura de la Diputaci, 15/09/1939 (AMGSB, Fons Bataller). 105 Ofici del Secretari del Negociat dAgricultura de la Diputaci, 28/12/1931 (AMGSB, Fons 106 Ofici de 13/01/1932 (AMGSB, Fons Bataller). 107 Ofici del Negociat dAgricultura, 19/07/1932 (AMGSB, Fons Bataller). 108 Ofici del Negociat dAgricultura, 27/01/1933 (AMGSB, Fons Bataller).

Bataller).

145 dassistir-hi en representaci de la Generalitat 109 Hi present un important treball sobre les aiges minerals de Catalunya.110 El 1934 estigu a la reuni extraordinria que la Socit Gologique de France tingu al Pas Basc.111 Aquells anys particip activament en les excursions anuals de la Instituci Catalana dHistria Natural, molt especialment en la que tingu lloc a Tortosa, que ell mateix sencarreg dorganitzar.112 El desembre de 1934 fou anomenat president de lAssemblea de la Instituci Catalana dHistria Natural, de la que havia estat secretari, per al bienni 1935-1936.113 Don a la impremta un estudi dels corallaris cretacis.114 Arranjament de les colleccions de lIGME (1931-1933) Un altre encrrec important que li va fer lIGME va ser lorganitzaci de les colleccions de lInstitut. Ja lany 1928, D. Primitivo Hernndez Sampelayo havia reclamat la presncia de Fallot i Bataller a Madrid: Seria un imposible pensar si a Vd y Fallot les convendra venir este Instituto de Madrid? Yo, al menos, soy uno de los que mas lo desearian. Ms endavant era el director qui el demanava per tal darreglar la biblioteca.115 Finalment, lany 1931, per encrrec de D. Primitivo, comen a organitzar les colleccions paleontolgiques: el febrer li envien una llista del Lias i el Jurssic de la vitrina del Museu; llista que tramet corregida el 14 de mar. Seguidament li posaren a disposici les caixes del magatzem per si volia publicar notes paleontolgiques al Butllet de lInstitut.116 A finals dany acabaven linventari de fssils i en comenaren lordenaci. A comenaments de 1932 convingu amb el director Luis de la Pea viatjar a Madrid, i Sampelayo li sugger que podria repassar el Jurssic de la casa.117 Lesperaven la segona quinzena del mes de juny i comptaven que shi estigus un mes; per no hi degu anar perqu el setembre encara el reclamaven. El 7/10/1932, Revilla havia rebut llistes de les vitrines 6 i 7; aleshores es va haver de modificar el pla inicial perqu segons D. Primitivo es trigaria molt en acabar de posar les etiquetes si senviaven a Bataller per a corregir-les:
109 Sollicitud de Bataller (27/02/1933) i ofici del Departament de Cultura, 2/10/1933 (AMGSB, Fons Bataller). 110 Noticia a Ibrica, 40: 250-254. La comunicaci, Les eaux thermo-minrales de la Catalogne, es public a les pgines 279-297 del Rapport del Congrs. Tamb aparegu publicada separadament a Barcelona (Condiciones geolgicas de las aguas minerales de Catalua; Barcelona, s/i, 1933) i a la revista Ibrica: Estudios geolgicos sobre las aguas minerales de Catalua, Ibrica, 41: 8-16; 40-44; 56-63; 152-157; 184-189. 111 Bataller, 1934: Reunin extraordinaria de la Sociedad Geolgica de Francia en el Pas Vasco espaol. Ibrica, 42: 312-317; 328-334. 112 Bataller, 1935: Reunin extraordinaria de la Instituci Catalana de Historia Natural en Tortosa. Ibrica, 44: 40-48; 103-109; 166-172. 113 Ofici de la Instituci, 29/12/1934. 114 Bataller, 1935: Els polpers cretacis de Catalunya de la collecci del Seminari de Barcelona, ButllICHN, 35: 194-208; id: Contribucin al estudio de los polperos cretcicos de Catalua, Ibrica, 45: 38-46. Posteriorment (1937) inclogu en el tercer volum dels Arxius de lEscola Superior dAgricultura un monumental treball sobre dites faunes: La fauna corallina del Cretaci de Catalunya i regions limtrofes (p. 3-299) amb un suplement (pp. 636-644). 115 Cartes de Sampelayo (18/02/1928) i Marn (9/12/1930) a Bataller (AMGSB, Fons Bataller). 116 En efecte, en sort la revisi de les Spiriferines: Las Spiriferina de las colecciones paleontolgicas del Instituto Geolgico y Minero de Espaa. BolIGME, 52: 227-250. 117 Sampelayo: correspondncia amb Bataller (AMGSB, Fons Bataller).

146
Como Vd. sabe en las vitrinas del Museo hay muchos fosiles cuyos nombres estn equivocados y es deseo de D. Primitivo que se revisen todos los fsiles de las vitrinas hasta donde se pueda llegar para ponerles su verdadero nombre y colocarlas a todos sus etiquetas. D. Luis [de la Pea, director] tiene tambin muchsimo inters en que esto se lleve a cabo, as es que seguramente esto es lo que se har (Carta de J. de la Revilla a Bataller, 6/12/1932; AMGSB, Fons Bataller).

El febrer de 1933 Bataller tramet la llista de la vitrina 8; el dia 14 shavien etiquetat les colleccions del Cretaci i del Mioc. El 6 de mar reberen els crancs i la llista de la vitrina 8. El mes de juliol Bataller va fer una nova estada a lIGME. Shan conservat en el Fons Bataller de lAMGSB esborranys dels llistats de fssils, tant dabans de la guerra com de la primera postguerra (taula 24), juntament amb daltres manuscrits similars que podrien tenir-hi relaci, per que no declaren expressament correspondre a les vitrines de lInstitut.118
Vitrina N 8 9 10 13 18 19 20 21 Edat Eoc Mioc Mioc Plioc Quaternari Cretaci inf. (1) Cretaci inf. (2) Cretaci sup. (1) Cretaci sup. (2) Contingut Grups sense especificar sense especificar sense especificar sense especificar Esponges, polpers, lamellibranquis braquipodes, foraminfers, equnids Gasterpodes, cefallpodes, vermes, crustacis, vertebrats Foraminfers, polpers equnids Braquipodes, lamellibranquis Versi manuscrita Data s/d s/d s/d s/d 07/1942 07/1942 07/1942 07/1942 N folis 8 6 7 14 5 7 7 14 Versi corregida (mecanoscrit) Data N folis 1942 1942 1943 1943 6 7 5 6

Taula 24. Llistats de fssils de les vitrines de lIGME, per Bataller (AMGSB, Fons Bataller).

Fulls de Trrega i Cervera (1932-1934) La cartografia daquests dos fulls est relacionada amb la rectificaci de lantic full de Lleida:
Recientemente se han rectificado las hojas del antiguo mapa geolgico a escala 1:400.000, y hoy, con los estudios bsicos que se han practicado, se pueden avanzar con ms precisin las hojas de esta parte meridional de la provincia, cuyas directrices generales vienen dadas por las investigaciones de Vidal, Depret y otros ([Bataller, 1934]: Introducci als fulls 389 y 390)

Els estudis bsics a que fa referncia sn les revisions dels importants jaciments sannoisians de vertebrats de Trrega per Klin i Bergougnioux i el de la flora de Cervera per Depape.119
Ammonites jursicos (18 quartilles), i Cretceo (incomplet, 4 fols). mlleri nov. gen. nov. sp. ein neuer Crocodilide aus dem unteren Oligocaen von Trrega (Catalonien). Abh. Schweizer. Palaeontol. Gesellsch, 58, 31 p, 2 lm.; Bergougnioux revis les tortugues a requeriment de Bataller, qui el va portar al jaciment, en un treball publicat el 1938: Chloniens fossiles dEspagne. Bull. Soc. Hist. Nat. de Toulouse, 72: 257-289. El mateix Bataller revis els rosegadors a: Els ratadors fssils de Catalunya, memria publicada el 1938. Pel que fa a la flora de Cervera, Depape va enviar una nota dels vegetals a la Instituci, Depape, i Bataller, 1931: Note sur quelques plantes fossiles de la Catalogne. ButllICHN, 31(7): 1-15; per lestudi de nous exemplars recollits per Bataller no va arribar a temps dsser incls a la memria; es public tardanament: Sur une flore dge oligocne a Cervera (Catalogne). C.R. Ac. Sci, 230: 673-675.
118 Trisico (2 fol); Jursico (34 p), 119 Klin, 1936: Hispanochampsa

147 Del full de Cervera nicament ens consta una expedici, a comenaments de setembre de 1932. 120 Sense parlar en aquesta ocasi de Tongri, lOligoc stricto sensu quedava estructurat en tres nivells sannoisians: el ms baix seria el de Cyrena; desprs vindria el de Calaf amb Ancodus, i finalment el de Trrega amb Brachyodus. Bataller tramet el mapa a lIGME a finals dany. El gener de 1934 reb la memria, que havia dentrar en torn de publicaci, per revisar; est illustrada amb una lmina de briozous, dues de flora oligocena i una foto de la Cyrena. La cartografia de Trrega sinici el juliol de 1933 i, com lanterior, es va fer mitjanant llargs recorreguts en autombil en companyia de Larragn. La srie de nivells detrtics quaternaris fou estudiada amb detall i publicada apart.121 La descripci va illustrada amb 7 lmines despectaculars fotografies de vertebrats, alguns de la collecci de lIGME. A comenaments de 1934 lIGME don per acabada la seva actuaci a Catalunya, amb motiu dels imminents traspassos de serveis a la Generalitat.122 Les consignacions per al personal extern foren suprimides, i la justificaci de les 1.500 pessetes lliurades a Bataller per tal de comenar el full shagu de fer en forma de subministres de material.123
Dies 4-9/09/1932 2/06/1933 18-22/09/1933 24/10/1934 Localitats La Llacuna, Sta. Coloma, Talavera, Aguil, Bellmunt, Civit, Llorac, Guimer, Ciutadilla, Rocafort, Conesa, Bellprat (Cyrena) Omells de Na Gaia Les Borges, Miralcamp, Torregrossa, Maravalls, La Floresta, Arbeca, Golms, Sant Mart de Mald, Omells Les Borges, les Planes, Cervera

Taula 25. Expedicions per a lestudi dels fulls de Cervera i Trrega. Font: Llibretes de camp del Dr. Bataller (AMGSB, Fons del Dr. Bataller).

En conseqncia no es varen comenar nous fulls, tan sols prossegu ledici dels que estaven acabats: rectificaci del full de Cervera (novembre de 1934) i acabament del de Trrega (agost de 1935). El 29/7/35 demanen a Bataller quin dels dos preferia que es publiqus primer Calella i Estartit tamb estaven en premsa; per el pressupost de lInstitut era escs. El desembre del 35 demanen loriginal de Trrega, que podria anar a limpremta amb el de Calella, advertint que no sortiria fins lagost o el setembre;124 al mateix temps havien rebut Cervera i comen el procs dedici daquest full. El 16/06/36 envien el full i els talls en net, per a repassar. El 18 de juliol par les edicions en marxa, quedant els fulls encallats fins al final de la guerra: Trrega simprim amb dates de 1941-1942, i Cervera amb les de 1943-1944.
Un buit a les llibretes de camp del Dr. Bataller fa que manquin dades de les expedicions realitzades entre setembre de 1932 i juny de 1933. 121 Bataller public en plena guerra civil un dels resultats de lexploraci del full de Trrega, tot evitant esmentar la seva collaboraci amb el Mapa Geolgic: Bataller, 1937: Nota sobre uns dipsits detrtics del Pla dUrgell. Arxius de lEscola Superior dAgricultura, (3): 621-633. 122 Bataller, 1934: Els treballs geolgics a les comarques tarragonines en els darrers anys. Revista del Centre de Lectura de Reus, p. 86-95 (conferncia llegida el 23 de mar). 123 Carta de Hickmann a Bataller, 5/12/1934 (AMGSB, Fons Bataller). 124 Montesinos: carta de 2/04/1935 a Bataller (AMGSB, Fons Bataller).
120

148 La Sinopsis paleontolgica (1934-36) Es conserven al Fons Bataller unes memries escrites pels volts de 1934 sobre el Cretcic espanyol que deuen correspondre a la Sinopsis paleontolgica acordada amb lIGME el 1928, i que semblen continuar la que amb el mateix ttol va deixar Mallada per acabar. Sn aquestes, totes mecanoscrites en quart: Introduccin (10 p); Wealdense (61+5 p), Aptiense y Albiense [captols Ibrica, (51 p), Costero-catalana (50 p), Baleares (18 p); Pirineos (42 p), Regiones bticas (23 p)]; Neocomiense [captols Geologa descriptiva. Baleares, Reino de Murcia, 60 p; Neocomiense btico, 20 p, Cordillera Cantbrica, 31 p]. No estan datades, per en una delles salludeix al treball de Sol i San Miguel sobre el Montgr (1933) com a recent. Aquest s, doncs, linici duna lnia de treball que continuaria amb els monumentals treballs sobre la paleontologia del Cretaci espanyol. Devastaci del Museu del Seminari (juliol de 1936) Arran de la sublevaci militar del 18 de juliol, es produ un assalt a ledifici del Seminari per part delements incontrolats, incendiant-se algunes dependncies, entre les quals la Biblioteca Episcopal, i resultant-ne la destrucci dels Laboratoris:
Ahir despres de molts esforos varem aconseguir poguer treure retaules i altres objectes que ja es cremaven en el Museu del S. (erem uns quants del Centre Excursionista de Catalunya, Ll. Estasen, Ordeig ...) Aquests objectes varen sser portats a la generalitat en 7 o 8 camionades. El laboratori de qumica ja el varem trobar completament destrut i saquejat i tamb el de geologia. Avui dimecres mirarem de salvar la Biblioteca, ahir vrem allar el foc. Tamb vrem anar a la Generalitat a fi de que el Sr. Gasol tramets guardes (Ll. Porta; carta al Dr. Bataller, 22/07/1936, AMGSB, Fons Bataller)

Segons un article de premsa que sembla contradir el pargraf transcrit, el Museu dHistria Natural no shauria perdut encara:
En realitat, pot afirmar-se que no hi hagu lluita amb els facciosos entorn del Seminari i que el seu incendi es degu a les circumstncies dels primers moments, malgrat la qual cosa pogu salvar-se bona part dels objectes artstics, dipositats a la Generalitat, i el Museu dHistria Natural, del qual manquen ben poques peces. En canvi es perderen dues terceres parts de la biblioteca, que comprenen justament les obres modernes (G. Bosch: La installaci de la Universitat Popular. La Publicitat, 2/09/1936)

Sigui en aquells moments o quan es va disposar ledifici per a altres menesters, les colleccions del Museu es varen acabar perdent; no aix la biblioteca annexa, que es va poder salvar i, encara que fou dispersada, es va poder recuperar desprs de la guerra. Activitats en temps de guerra (1936-38) Havent estat incautat el seminari pels revolucionaris, Bataller continu treballant a lEscola dAgricultura, on collabor amb lInstitut dels Sls.125
125 Creat per decret de la Generalitat de 7/03/1932, traspassat a la Junta de Cincies Naturals el 2/05/1934, dirigit nominalment per Emili Huguet del Villar i efectivament per Antoni Oriol i Anguera (Gal, 1985, vol. 15, p. 179-182). Lany 1936, la Junta fou dissolta i creada en el seu lloc una Comissaria General de Cincies Naturals de Catalunya que fou encomanada al senyor Joan Soler i Bru; daltra banda sunificaren les plantilles de funcionaris i el personal de lInstitut dels Sls fou confirmat en el seu crrec el 9 de desembre (Arxiu de la Junta de Cincies Naturals, exped. 775. El decret destructuraci de la Comissaria General es public al BOGC de 24/07/1937). Segons projecte de 1937, aquest Institut constitua, juntament amb els Museus i lInstitut Botnic, lanomenat Institut de Cincies Naturals de Catalunya, un projecte de 1934 al que lany 1936 es contempl afegir-hi el Jard de Zoologia (Arxiu de la Junta de Cincies Naturals, exped. 821, 822, 823) LInstitut reprengu, ja a les acaballes de la guerra, les tasques del Mapa Agronmic, per a les quals el director deman 1.250 pessetes aplicables a la recollecci de mostres destinades a lanlisi i confecci del Mapa en sengles oficis datats 22/11/1938 i 16/01/1939. (Arxiu de la JCN, exped. 1161).

149 El febrer de 1937 fou nomenat professor de zoologia, fisiologia vegetal i histologia de la ESA, amb uns havers de 7.000 pessetes. Desprs, el juny de 1938 hagu dassumir la secretaria de lEscola, arran de la incorporaci del Sr. Ramon Rierola a lexrcit republic.126 A comenaments de 1938 fou nomenat vocal cientfic del Consell de Mineria, depenent del Ministeri de Finances i Economia; com a tal fou convocat a la sessi que tingu el Consell el 23 de febrer als locals de la Direcci General de Mines.127 El nomenament es va produir a iniciativa de Manuel Lpez Manduley, antic company de Bataller en les tasques del Mapa i ara Cap del Districte miner de Barcelona, per tal de protegir-lo.128 Aquell any fou autoritzat per la Generalitat a assistir a la reuni extraordinria de la Socit Gologique de France que es tingu a Grenoble del 10 al 17 de setembre; el Conseller de Cultura resolgu se li lliuressin 1.500 pessetes per tal de subvenir les despeses dels treballs i estada al laboratori de la Facultat de Cincies de Li.129 Per sorprenent que pugui semblar en aquelles circumstncies, Bataller torn a Barcelona:
Regres a Barcelona por mis deberes familiares, pues vivo con mi madre solamente, y ya tiene ms de 70 aos. Adems, en Barcelona, se haba asesinado ms de 300 sacerdotes y muchos otros haban escapado, y por mi ministerio sacerdotal me crea en el deber de estar en Barcelona y no en otro lugar ms seguro y tranquilo (Bataller, 1941: Declaracin jurada correspondiente al funcionario Dr. D. Jos R. Bataller Calatayud, Profesor de la Escuela de Peritos Agrcolas y Superior de Agricultura de la Excma. Diputacin Provincial de Barcelona. Mecanoscrit 2 p, AMGSB, Fons Bataller)

Daltra banda, estigu en contacte amb la Secci de Cincies de lIEC, que li public Els ratadors fssils de Catalunya. El treball, de 64 pgines, illustrat amb 10 lmines i 20 figures, sort sense peu dimpremta, per fou lInstitut qui aprov la factura de les despeses fotogrfiques realitzades per aquesta memria, i Fontser qui lliur loriginal i don les instruccions perqu fos publicat a Arxius de Cincies.130 Sota el nou rgim hagu de respondre les acusacions dhaver estat destitut per la Dictadura, de ser catalanista, profesor en los rojos y secretari de lEscola; nomenat per Gonzlez Pea vocal del Consejo de Minera, representant de lEspanya roja en la Reuni internacional de la Socit Gologique de France, i dhaver tornat a Barcelona. Superat el procs de depuraci instrut per la Diputaci, hagu de comparixer davant duna comissi anomenada pel Ministerio de Educacin Nacional, signant una declaraci jurada en la que defens raonablement la seva innocncia de tots els crrecs que contra ell shavien presentat.

126 127 128

Oficis de 6/02/1937 i 18/06/1938 (AMGSB, Fons Bataller). Marcet: carta a Bataller, 12/02/1938; ofici del Consell de 19/02/1938 (AMGSB; Fons Bataller). Bataller, 1941: Declaracin jurada correspondiente al funcionario Dr. D. Jos R. Bataller Calatayud, Profesor de la Escuela de Peritos Agrcolas y Superior de Agricultura de la Excma. Diputacin Provincial de Barcelona. Mecanoscrit 2 p (AMGSB, Fons Bataller). 129 Oficis de 10/09/1938 i 7/11/1938 (AMGSB, Fons Bataller). 130 Actes de lInstitut dEstudis Catalans, sessi 22/06/1938 (AIEC).

150

III. FAURA I LA RECUPERACI DEL SERVEI DEL MAPA GEOLGIC

CRISI PERSONAL Allament voluntari (1922-1925) Arran de les contrarietats sofertes a partir de la seva exclusi del Museu (1922), a la que seguiren les de lEscola dAgricultura i del Servei del Mapa (1924), coincidint amb els avenos dels seus adversaris en tots els terrenys i a la fi la desaparici de la instituci dautogovern (vegeu Aragons, 2006), Faura (Fig. 16) prengu la determinaci dinstallar-se en una postura que pretenia sser digna i que ell anomen austera, ja que els desenganys de la vida aturen profundament el meu nim 1. Sense donar-se de baixa de les societats cientfiques i excursionistes de les que formava part, an abandonant progressivament les seves activitats pbliques (comunicacions, conferncies, responsabilitats) fins aqu mantingudes amb la seva proverbial empenta; postura que no afect, per, la seva relaci amb societats estrangeres. En un article a La Veu publicat loctubre de 1924 es va referir enigmticament a greuges soferts, suposadament provocats per la ignorncia vanitosa i el partidisme miserable dalguns, que aleshores ja venien de lluny:
Havem restat en lausteritat des de fa molt temps. s el nostre propsit de treballar isoladament, a reds de la solitud, esplaiant-nos en les investigacions cientfiques que tant enlairen lesperit; o mentre persisteixi lequvoc en qu es considerada la dignitat professional, temporalment esvada per lombra duna ignorncia vanitosa. La qual mai ha prevalgut ni prevaldr en el mn cientfic; malgrat les contrarietats sofertes, pretenem sser oblidats, menyspreuant els greuges rebuts, que ns prou coneguda la procedncia. Per avui un deure humanitari, que est per damunt dels partidismes rastrers i mancats didealitat, dhuc per la nostra reputaci, poca o molta, assolida a pol i respectada pels homes de cincia darreu del mn, encara que recentment hagi sigut escatida a casa nostra (Faura: Per a la salut pblica. Advertiments dactualitat, La Veu de Catalunya, 7/10/1924).

Fig. 16. Retrat de Mari Faura i Sans [1883-1941], antic director del Servei del Mapa Geolgic de Catalunya entre 1915 i 1924. Amb perms del Museu Geolgic del Seminari de Barcelona. Fig. 16. Portrait of Mari Faura i Sans [1883-1941], director of Geological Map of Catalonia between 1915 and 1924. Courtesy of Geological Museum of Seminaryof Barcelona.
1 Faura,

6/06/1936 : En defensa prpia (mecanoscrit, AMGSB, Fons Faura).

151 El primer senyal de capteniment auster fou probablement la fi de les seves contribucions a la Instituci Catalana dHistria Natural i coincideix amb la sortida del Museu (el darrer article que li public el Butllet de la Instituci data doctubre de 1922).2 El mar de 1923 deix dassistir a les sessions, i desprs nicament intervingu en lhomenatge a Almera que havia promogut ell mateix.3 Les collaboracions a la revista Ibrica s mantingueren fins entrat 1924,4 i les del Butllet del Centre Excursionista de Catalunya cessaren el 1925.5 En aquesta instituci continu presidint la Secci de Geologia i Geografia fins al 1927, moment en que fou substitut per Pau Vila, per el darrer curset que hi impart fou el mar de 1922 i la darrera conferncia la hi don el maig de 1923: un viatge per Europa; des daleshores la Secci que presidia deix de generar notcies fins al 1927, moment en qu organitz un altre curs, ara ja sense la presncia de Faura. Encara el 12 doctubre de 1924 particip en una expedici del Centre a lAvenc de la Ferla, que havia explorat anys enrera, per no es vei amb cor de baixar-hi, sigui per feblesa fsica o mental, o b per la combinaci dambdues:
Mentres fiem aquestes operacions [entaforar escales per una galeria a dins] em comuniquen per telfon larribada del Dr. Mari Faura i Sans, que de temps mhavia proms concrrer a lexploraci. Posat amb ell a la parla, desprs de dar-me algunes recomanacions respecte a la posici de lescala em diu que es disposa a baixar. Des del fons contemplem la davallada del Dr. Faura; es coneix que als 15 20 m les forces li manquen i es precs que lajudin des de dalt per tornar a pujar. Sn moments duna engnia gran per part dels exploradors que lalbirrem des del fons [...] I s que per nosaltres el perill sagrandava en fer-nos creure el que en realitat era ben lluny. Segons ens comunicaren per telfon En Jaume Masroig es prest a baixar per lescala a ajudar el Dr. Faura. Subjecte amb dues cordes arrib sense cap ms incident a la superfcie (R. Amat i Carreras, 1925: Sota el masss de Garraf, ButllCEC, 35(363-364), p. 234)

No abandon, per, la redacci de lEnciclopdia Espasa, i figur entre els promotors i redactors de la revista Cincia, al costat de Bosch Gimpera, Comas i Sol, Pius Font i Quer, Jaume Marcet i Riba, Carles Pi i Sunyer, Ignasi de Sagarra i Pau Vila. La revista sortiria el 20 de cada mes des del febrer de 1926.6 Preguntat el 1929 sobre la seva absncia al congrs que la Sociedad para el Progreso de las Ciencias tingu a Barcelona, Faura atribu la seva posici abstencionista a la persecuci soferta a causa dels seus ideals religiosos i catalanistes, la qual encara era viva a les acaballes del rgim dictatorial:
Perdura encar aquella persecuci sistemtica que amb intrigues i malvolences sexterioritz en les derreries de 1923; les quals havian sigut iniciades desde el primer moment que vareig comenar a treballar, publicament, per DEU, per la PATRIA i per la CIENCIA; havent sigut hom humillat i befat per esser eclesiastic, foragitat dels centres culturals per eser patriotic, i amb laven progressivament assolit sha[n] multiplicat les enveges. Aquestes han sigut les consecuencies duna lluita aferrissada pera afirmarnos en la Faura, 1922: Els primers otolits fssils descoberts a Catalunya. ButllICHN, 2[22](7): 123-125. Es va fer una placa que varen costejar els membres de la Instituci. Es va collocar en el carrer que lAjuntament va dedicar a lillustre canonge el primer de juliol de 1923, acte que compt amb un parlament de Faura. Aquest tramet el 4 doctubre la factura a la Instituci, manifestant que la diferncia entre la quantitat recollida i les 937 pessetes que cost la va posar ell mateix (ButllICHN, 3(7): 111-112). 4 Els darrers escrits que public a Ibrica foren, de fet, dues recensions: una sobre un article de J. Samojloff (Faura, 1923: Sobre la paleofisiologa (paleobioqumica) y su importancia geolgica. Ibrica, 20 (507): 580-583, i (508): 396-399); i un altre sobre el Mapa del Montseny, editat pel CEC lany 1924 (Ibrica, 22 (547) p. 224). 5 Darrers articles al butllet del CEC: Faura, 1925: NEduard Brossa i Trulls. ButllCEC, 35(357): 71-74. Sen public un resum a Ibrica, 22(547), p. 224 (el seu antic collaborador en el Mapa Geolgic de Catalunya havia deixat aquest mn el 15 doctubre anterior); i Faura, 1925: Estaci meteorolgica de Viella: Resum de les observacions de lany 1924. ButllCEC, 35: 279-280. 6 Prospecte de la revista Cincia.
2 3

152
personalitat; no tement als enemics declarats, empr si que mhan fet por els amics falsaris al veurer confirmades aquelles paraules del sabi Dr. Torras i Bages [...] en el desprestigi, treballosament, penosament, seguim les nostres investigacions metodiques i constants [...] i encar que avui amb el cos un xic mes faixuc, no obstant, continuem amb el mateix entusiasme i la mateixa Fe. Amb els escandalls fets, hi ha hagut qui, a posta, se nha aprofitat per a satisfer llur egoisme interessat, fins estrafent els drets de justicia pera privarme del sosteniment de la propia vida [...] Sense donarsen compte molts han sigut els qui han collaborat i segueixen favorint als nostres perseguidors (Faura: carta a Mn. Josep Sabat, 25/06/1929; AMGSB).

Aband del sacerdoci (1925-27) Seguint, segons digu, el dictat se la seva conscincia, Faura abandon el ministeri sacerdotal. Els primers smptomes daquesta crisi podrien ser dos avisos del Bisbat datats loctubre de 1924 i loctubre de 1925 exigint-li el certificat dhaver fet els preceptius exercicis espirituals. Segons Gmez-Alba (1995), la famlia situa lallunyament definitiu de lEsglsia lany 1925, i aix degu sser, concretament entre loctubre daquell any, moment en que va fer exercicis per darrera vegada, i abans de febrer de 1926, quan uns enigmtics escrits de Mn. Sabat al Dr. Bataller deixen entreveure que havia estat acusat de viure en concubinatge i que lluitava per obtenir una assignaci relacionada amb el canvi de domicili (probablement, forat) des del carrer de Valncia al de Provena, lestiu anterior.7 El trencament oficial amb la jerarquia trig encara a produir-se. A finals de 1926 linformen que havia incomplert la 4 norma de la constituci sinodal 18 i larticle 3r del reglament sobre lobligaci dassistir a les conferncies. El 24 de gener de 1927 el Bisbe el crid a lobservncia i el previngu que en cas de reincidncia seria cridat a snode; el primer dagost daquell any el citen al vicariat i el 5 doctubre a la cria. El 25 de novembre li envien un qestionari escrit, segons el manual de Procediments eclesistics de Toms Muniz. En la resposta Faura va fer constar que rebia el sagrament de penitncia cada 8 i 15 dies i que complia les altres prctiques religioses; que la darrera vegada que va fer exercicis va ser del 19 al 24 doctubre de 1925, que deia missa cada dia a la parrquia de la Concepci; que vestia de pais per fer geologia de camp, que vivia amb dues minyones de servei; que una sola vegada va ser padr de bateig, a Alemanya; que tenia llicncia per a confessar; que no feia catequesi ni predicava.8 Resoluci desfavorable del cas Oppenheim (maig de 1926) En sortir de lmbit de la Junta de Cincies qued pendent el tema dels fssils enviats a Alemanya i la bestreta que Faura havia avanat a lespecialista per la classificaci dels coralls eocnics Paul Oppenheim (Aragons, 2006). Des del 9/11/1923 sollicit diverses vegades a la Junta li fossin reintegrades les 1.400 pessetes avanades. A una carta seva de 24 doctubre de 1924 respongu la Junta que preferia no adoptar cap
Res de particular com no siga ms enredat que mai [...] Estic ultimant lo de lassignaci fixa per linterfecte, desprs li parlar de la correctione fraterna, el canon contumaces praesumuntur concubinarii. Si tu saps alguna que altre observaci, ja ho saps: pro illo laboramus (J. Sabat: carta a Bataller, 17/02/1926) i encara: Segueix tot igual, encara que espero contestaci a una interviu molt borrascosa. Es tracta de lassignaci definitiva [...] Els de Valncia es conservan daquella manera, confiant en la misericrdia divina. Els de Provena molt testaruts. Gaireb crec que aquestos accediran a lassignaci dels de Valncia per poguer estar tranquils i no ser enquietats pro ja veurem (J. Sabater: carta a Bataller, 26/02/1926). Documents del Fons Bataller (AMGSB). 8 Documents del Fons Faura (AMGSB).
7

153 acord per trobar-se el cas pendent de resoluci. Faura ho torn a sollicitar el 2 de gener i el 2 de mar de 1925, demanant a ms, en aquesta darrera carta, els fssils dOppenheim i Lambert que no eren propis del Museu. La Junta no assum el crdit, tal com ja se li havia notificat arran de la primera demanda, i critic veladament Faura:
Sin poner en tela de juicio el entusiasmo que a V. inspira cuanto con la ciencia se relaciona, debo manifestarle que la Junta, y el personal con que cuenta, sin necesidad de ajenas excitaciones de su celo, pone en los asuntos que se le confian todo el inters y toda la actividad posibles, atendiendo para el buen resultado y consistencia de sus obras, ms que a la vana notoriedad, que a poca costa podra conseguir, a la seriedad y respeto por la ciencia, que su verdadero culto requiere. (Carta del President de la JCN a Faura, 6/03/1925, AJCN, exped. 1116).

En la sessi del 13/03/25 la Junta accept abonar-li lavanament, sempre i quan el professor alemany tramets el treball i la tercera caixa de fssils. Segons comunicaci del president, es prengueren els acords segents:
Que inmediatamente que la Junta reciba el trabajo con los dibujos y sepa que est en camino la tercera caja de material que el seor Oppenheim retiene, se le giren a este seor las 4.600 pesetas, que juntamente con las 1.400 pesetas que le adelant el Dr. M. Faura, suman las 6.000 pesetas que pidi por el trabajo [...] Que al tiempo de enviar al Dr. Oppenheim las 4.600 pesetas se abonen al Dr. Faura las 1.400 pesetas que envi a dicho seor. Que de no ser aceptadas estas proposiciones por el Dr. Oppenheim se d por terminado el asunto en la Junta y se devuelva a su origen, es decir al Servicio del Mapa Geolgico (Comunicaci del President de la Junta a Faura, 17/03/1925; AJCN, exped. 1116).

Quan, el 7 de desembre, torn a insistir Faura per tal que es liquids lafer, el President Navarro li expos la situaci i el disgust de la Junta pel procedir de lespecialista. En un altre escrit de 21 de maig de 1926 es lament Faura dhaver-se vist privat de consultar materials del Museu que tenia preparats per al propvinent Congrs Geolgic Internacional. Segons ell, eren seus alguns dels equnids estudiats per Lambert, mentre que nhi havia daltres de les colleccions particulars dAlmera, Dalloni i Font i Sagu, i probablement tamb de les de Mir i Bataller. Pel que fa als coralls, els de la seva propietat constaven en una llista tramesa el 7/02/1920 (vegeu Aragons, 2006). I encara afirm que hi havia peces seves a la collecci Vidal: el Meyasaurus Faurae i el Matonidium goepperti, a ms daltres que portaven la seva etiqueta, els quals havia prestat per a un examen que Vidal no va poder fer en sorprendrel la mort. Llegit que fou aquest escrit en la sessi del dia 28, la Junta va acordar comunicar-li que, atesa una nova proposta econmica que shavia rebut dOppenheim, rebutjable per desmesurada, es donava lassumpte per acabat, fent constar que, vist que els fssils no eren de la Junta, aquesta no podia assumir-ne els costos destudi. Daltra banda, la Junta es compromet a tornar aquells exemplars als particulars que en demostressin la propietat; per advert que no era possible lliurar-ne cap de la collecci Vidal.9 Participaci al XIV CGI (maig de 1926) Malgrat trobar-se en una situaci anmicament delicada, Faura particip en les sessions del XIV Congrs Internacional de Geologia, per b que de forma passiva. En el compte-rendu no consta que presids el tema 3, dedicat a les faunes cambriana i siluriana, com sembla que aspirava a fer;10 s que va presidir la segona sessi de comunicacions ajornades el 29 de maig, actuant Darder com a secretari seu.
9

10

Carta del President de la Junta a Faura, 31/05/26. Tota la correspondncia relacionada amb lafer es troba a lArxiu de la Junta de Cincies, expedient 1116. Aix consta en Recull dels meus treballs cientfics, que Faura edit el 1927.

154 No va presentar cap comunicaci al Congrs, per va participar en la discussi duna nota de Carbonell sobre uns dipsits del Sud dEspanya considerats cambrians i que segons lautor shavien de situar en el Culm i el Devoni. Faura es mostr dacord amb la tesi de Carbonell, per va fer-li dues observacions: la primera que, al seu parer, lexemplar presentat era una calcria devoniana, fcil de confondre amb les carbonferes; la segona, que ell havia vist el Cambri amb Medusites al Sud dEspanya:
Au cours de quelques voyages que jai tourn au Sud de lEspagne, jai eu loccasion de ramasser quelques espces de Medusites que jai trouvs aussi dans le Montseny et le Montserrat [?]. Ils taient contenus par les schistes appartenant stratigraphiquement la base du Silurien et que nous devons attribuer la base de la priode cambrienne. Mais, ainsi quaux Pyrnes, jai pu apprcier quil y a beaucoup dimportantes masses qui ont t attribues aux strates cristallines et qui doivent appartenir, en ralit, aux priodes dvoniennes et antracolitiques, spcialement au dinantien. (Faura, 1927: Communication du Docteur M. Faura i Sans en rponse au Mmoire du Monsieur A. Carbonell, Ingnieur des Mines, sur les dpts considers cambriens au Sud de lEspagne, et qui doivent tre rapports au Culm et au Dvonien. Compte-rendu du XIV CGI, fasc, 1, pp. 767-768)

Segu una discussi en el curs de la qual reconegu que havia vist a La Carolina, entre pissarres, un nivell calcari amb fssils del Culm.11 El 26 de maig va fer lexcursi B-1 a les mines dAlmadn, dirigida per Sampelayo y Sierra Yoldi, excursi a la que assistiren tamb Fallot i Bataller;12 no consta, en canvi, que acompanys Bataller i Depret a una excursi privada que varen fer a Toledo amb Royo Gmez per tal de veure lnic aflorament dOligoc mar espanyol (Cerro de la Rosa); ni tampoc als clssics jaciments de San Isidro (Quaternari) del pont de Vallecas (Vindoboni), on el dia 30 varen recollir-hi abunds material (Bataller, 1926). En tornar a Catalunya, un Faura dolgut o aclaparat sabstingu de participar en els actes celebrats a Barcelona i en les excursions per la rodalia de la ciutat; actes dels que ning en va voler assumir la responsabilitat:13
Noms dir, perqu puguin sser noms que entrelludes les amargors sofertes, que, malgrat formar part del Comit organitzador del Congrs, em vaig abstenir, violentant-me molt, dacompanyar els expedicionaris a lexcursi de Montserrat, malgrat haver estat jo liniciador i lautor de la ressenya i dhaver preparat aquell itinerari (Faura: Vot particular [a la tesi de Ll. Sol], AMGSB, Fons Faura)

S que particip en canvi, com no podia ser altrament, en lexcursi que havia de codirigir amb Marn. El dia 4 sortiren cap a Manresa per tal dexaminar els jaciments fossilfers de la rodalia, com els de la serra de Malvals i els de Sallent. Consta que a Mig Mn explic la tectnica local. A Tarradets lalloctonista Astre discrep de les opinions clssiques de Faura i Marn sobre lestructura del Montsec, segons les quals la serra era un plec trencat.14 Entre Gerri i el pas de Collegats saturaren en un jaciment siluri amb Orthoceras que no estava indicat, el ms meridional de la serralada, on hi recolliren fssils:
Els Doctors Jacob i Astre, en constatar personalment laflorament del Silric superior ratificaren les nostres afirmacions davant duna quarantena dexpedicionaris estrangers, i duna manera mes expressiva encara, es congratul Jacob dhaver pogut reconixer, en virtut de la nostra troballa, una perfecta diferenciaci entre el Gotlandi superior i el Devnic (Faura, 1936: En defensa prpia; mecanoscrit de lAMGSB; fons Faura).
11

Annim: XIV Congreso Geolgico en Madrid 1926, Seccin 3. La fauna cambriana y siluriana. Ibrica, 637: 76-77 12 Compte-rendu du XIV CGI, 1er. Fasc. Madrid, Grficas Reunidas, 1927, p. 238. 13 Absncia que fou censurada per Bataller en la seva crnica: Fou molt de doldre, i alguns expedicionaris no ho trobaren prou b, que Mn. Faura en aquests dos jorns ests retirat (Bataller, 1926). 14 XIV Congrs Geolgic Internacional, Cincia, 2, p. 356-368.

155 A Sort, Jacob mostr als congressistes la finestra tectnica del Trias, que fou discutida per Marn. El dia 11, desprs de fer nit a Esterri, es dirigiren a la vall dAran parant a les formacions cristallines de les Bordes i a les mines de blenda de Bossost. Lexpedici es dissolgu a les 4 de la tarda; la majoria dels expedicionaris pass a Luchon, mentre quatre valents (Valery Goetel, Zygmunt Rozen, ambds de Crocia; Helge G. Backlund, dUpsala, i Terence T. Quirke, dIllinois) gosaren acompanyar Faura en lascensi fora de programa a la Maladeta pel port de la Picada, en el curs de la qual escalaren la gelera i el pic dAneto a partir de la Renclusa:
Els excursionistes examinaren detingudament tots els terrenys que formen el gran masss del Pirineu Central per deduir les relacions estructurals i llurs poques de sorgiment, aix com el curs dels corrents subterranis que de la vall de lEssera travessen la cresta pirenenca per anar a Guells de Jueu, en la vessant del Garona; sestudiaren, tamb, les caracterstiques de les seves geleres i llurs moviments [...] El cap dexcursi, Dr. Faura i Sans, reb grans felicitacions per la forma dorganitzar la srie de visites fetes en la zona pirenenca, grcies a les quals els congressistes pogueren emportar-se el millor record del nostre pas (Cincia, 2, p. 368).

Un encrrec de lIGME (1928-1930) En larticle Espaa de lEnciclopdia Espasa, Faura havia publicat (1921) una taula que resumia la distribuci geolgica de plantes i animals fssils trobats en territori espanyol: 7.005 espcies pertanyents a 1.260 gneres. Ms endavant (1926), per a larticle Sinopsis de la mateixa obra, va confegir un quadre sinptic que servs de complement a lanterior.15 Aquesta publicaci va inspirar al director de lIGME la possibilitat demprendre una gran obra sobre la Paleontologia espanyola en la que es depuressin les sinonmies existents:
El actual director del Instituto Geolgico y Minero de Espaa, el Excmo. Sr. Luis de la Pea, animado del ms sincero entusiasmo cientfico, deposit en mi su confianza para que confeccionramos una nueva Sinopsis Paleontolgica de Espaa [...] una verdadera sntesis, que sea completa, no slo estratigrficamente si que tambin taxonmicamente, definiendo cules son las especies fsiles que han sido descubiertas por los gelogos nacionales y extranjeros [...] contribuyeron eficazmente a decidirnos para la aceptacin de este comprometido las entusiastas promesas de colaboracin incondicional de los insignes ingenieros de minas don Agustn Marn y don Primitivo Hernndez Sampelayo, as como tambin de los otros miembros del IGME, y adems las facilidades a que est dispuesto a prestarnos nuestro insigne profesor de Geologa estratigrfica, don Eduardo Hernndez Pacheco (Faura, 01/1930: Introduccin a la Paleontologa espaola; mecanoscrit 14 p; AMGSB)

Dacord amb lIGME, es faria una recopilaci bibliogrfica de tots els treballs, tant generals com monogrfics, la qual, ordenada cronolgicament, serviria de base a lextracci de les dades paleontolgiques. Desprs es faria una relaci de les publicacions geolgiques i paleontolgiques (biolgiques i estratigrfiques), sadoptaria una escala estratigrfica adient i es passaria a la descripci despcies per perodes geolgics. Seguiria una ressenya dels jaciments amb les espcies citades a cadascun, indicant les equivalncies i simplificant aix les sinonmies. Tot seguit es descriurien totes i cada una de les espcies amb llista de sinonmies i obres on es troben, anlisi organogrfic comparatiu i relaci de localitats de procedncia, amb els noms dels descobridors; aleshores es decidiria sobre la bondat de la determinaci especfica. Acompanyarien una representaci grfica, la bibliografia de cada terreny i els corresponents ndexs.16
15

Faura, 1927: Sinopsis mineral espaola. Cuadro sinttico de las especies minerales citadas en Espaa. Enciclopedia Universal Ilustrada Espasa, 56: 663-671; i Sinopsis paleontolgica espaola, ibid., p. 671-691. 16 Faura, 01/1930: Introduccin a la Paleontologa espaola; mecanoscrit 14 p. (AMGSB, Fons Faura).

156 Loctubre de 1928 Faura es va assabentar que lIGME havia encarregat a Bataller un treball semblant o equivalent:
Distingit amic: Per el Sr. Marn mentero que anaves a empendrer una obra per a esser publicada al Institut sobre les especies propies dEspanya. En les circunstancies presents mha causat extranyesa aquesta nova confidencial, per la duplicitat que podria resultar amb la Sinopsis que me fou encomenada pel director de lInstitut. Entenc que aix significaria una exterioritzaci de divergncies, en lloc duna collaboraci, que hauria sigut lo mes natural. No es comprensible com, essent inmens el camp de la Ciencia, sovintegin a casa nostra aquestes migrades competencies, amb les quals, malgrat la meva austeritat, tant se mha perjudicat, havent-hi encar qui no deixi de perseguirme, aprofitantsen. Desitjaria, doncs, avans diniciar la tasca, sapiguerne alguna cosa del alcan dels teus propsits pera jo obrar en consecuencia. (Faura: carta a Bataller, 23/10/1928, AMGSB, Fons Bataller)

Lendem Bataller el va visitar, probablement per exposar-li la opini de Marn que ambds treballs no eren incompatibles: el de Faura havia dsser una sinopsi completa comenant pels terrenys antics, mentre que el seu era un projecte despcies espanyoles, s a dir, trobades per primer cop a Espanya una idea molt grata al director de lIGME.17 No sembla que Faura arribs a comenar la sinopsi; s en canvi una Paleontologia Espaola: el prleg i un primer captol Resea histrico-bibliogrfica. Primer perodo que arriba fins al 1812, reciclat dun treball anterior.18 No hi ha indicis que continus posteriorment aquesta obra. Ruptura amb el Dr. Bataller (1930) En sser nomenat el Dr. Bataller catedrtic dHistoria Natural del Seminari, lestiu de 1926, Faura don a la biblioteca del Museu les Atti della Pontificia Accademia, que rebia per la seva condici de membre daquella instituci, com a gest de bona voluntat.19 Una carta de Faura de gener de 1928 demostra que la relaci entre ambds era encara cordial i que seguien collaborant plegats amb les tasques de redacci de lenciclopdia Espasa (que en aquell moment anava per la lletra T); li recorda que li havia demanat duplicats de fssils del Culm de Cnoves i del Papiol i li pregunta quan els podr passar a recollir. Dun to diferent s la carta de 24 de novembre daquell any, la darrera de Faura que es conserva en lepistolari del catedrtic. En ella fa referncia a la Sinopsis despcies fssils trobades per primera vegada a Espanya, treball que Bataller havia de fer per a lIGME i que segons ell venia a superposar-se a un altre que el mateix Institut li havia encomanat anteriorment. Fins a comenaments de 1930 Faura continu enviant puntualment totes les seves publicacions a Bataller, essent la de lOligoc de Santa Coloma de Queralt, apareguda l11 de febrer, la darrera de totes. Desprs daquesta data, que coincideix aproximadament amb la publicaci del primer full fet per Bataller per al mapa geolgic dEspanya, sembla que la relaci es trenc de manera definitiva. Sescau que, abans que la nota de lOligoc sorts de la impremta i estant anunciada la seva publicaci al Compte-rendu de la Socit Geolgique de 2 de febrer de 1929, Bataller havia presentat al congrs de
Cartes de Marn a Bataller, 11/08 i 1/11/1928 (AMGSB, Fons Bataller). Ambds a lAMGSB (Fons Faura): Introduccin, p. 1-14, datat gener de 1930, i Resea histricobibliogrfica. Primer perodo [fins al 1812]; pp. 16-90; datat desembre de 1930; les portades fan constar ben clarament que era un treball per a lIGME. Loriginal reciclat seria una inacabada Historia de la paleontologa Espaola escrita abans de la reforma de lIGE de 1927, existent al mateix Fons Faura; es tracta dun mecanoscrit amb correccions manuscrites de 131 pgines; comprn una introducci, un primer perode que arriba fins a Asso, i un segon que va de Gimbernat a Verneuil. 19 Exercitatorium, febrer 1927, p. 80.
17 18

157 Barcelona de lAsociacin Espaola para el Progreso de las Ciencias un escrit en el que anunciava la troballa in situ de diversos fssils infratongrians en la mateixa rea.20 Lestiu de 1930 ambds hagueren de coincidir en la celebraci del centenari de la Socit Gologique de France, per b que triaren excursions diferentes: Faura la de Normandia i Bataller la dels Pirineus. En la ressenya que Bataller public de lesdeveniment, Faura no hi s esmentat entre els assistents espanyols que tingu ocasi de saludar a Pars.21 LA CONSULTORIA GEOLGICA Establiment dun despatx professional (1924) Privat dels ingressos de la Mancomunitat el juny de 1924, a Faura li qued tan sols el sou de professor auxiliar duniversitat. Es vei, doncs, impellit a guanyar-se la vida com a consultor privat, i hi dedic tots els seus esforos. Sespecialitz en abastiments hdrics, un camp en el que, a ms dalguns antecedents familiars,22 Faura tenia ja una considerable experincia: des de 1920 havia intervingut en la cerca daiges subterrnies per tal de subministrar localitats com Martorell, Barber de la Conca, Manresa, Palafrugell, Sant Cugat, Sant Pere de Ribes, Sant Genis de Vilassar i Terrassa;23 tamb havia efectuat lestudi del subsl i lanivellament piezomtric de les aiges fretiques del pla de Barcelona amb motiu de la construcci del primer ferrocarril metropolit.24 Aquells anys hi hagu una gran demanda destudis de geologia aplicada, especialment dhidrogeologia, per tal de satisfer necessitats comunals o particulars.25
20 Bataller, 1929: Sobre el oligocnico inferior de Santa Coloma de Queralt (Tarragona). Asociacin para el Progreso de la Ciencia, congreso de Barcelona, 5: 21-24. Larticle de Faura, anunciat en la sessi de la Socit del 2 de febrer de 1929, es public l11 de febrer de 1930. 21 Bataller, 1930: Centenario de la Sociedad Geolgica de Francia. Ibrica, 846, 12 p. 22 Gabriel Faura (cos), constructor de turbines hidruliques i eliques, i Josep Faura (germ), propietari duna empresa de construccions i installacions especialitzada en sondeigs aplicats al descobriment de minerals, gasos i pous artesians (Gmez-Alba, 1995). Dun Gabriel Faura (oncle?) es recorden dos grans projectes que no prosperaren: lany 1882 ofer a Barcelona un cabal de 259.000 m3/dia procedents de la Noguera Pallaresa: satorg la concessi a Faura i Cia el 1885, estant en fase de projecte, per el 29/05/1891 una resoluci del ple consistorial desestim aquesta oferta, entre daltres, per sser contrries a la salut pblica, en favor duna proposta de transvasament del Ter, que tampoc no va reeixir (Martn, J. M., 2007: Aigua i societat a Barcelona entre les dues exposicions (1888-1929), tesi de la Universitat Autnoma de Barcelona). Daltra banda, entre 1885 i 1887 propos derivar 2 m3/s del Manzanares per a labastir Madrid i rodalia amb aiges industrials i de regadiu, mitjanant un assut en el terme de Colmenar Viejo (F. Colmenarejo: Primer centenario del alumbrado pblico en Colmenar Viejo. http://www.softwarecolmenar.com/arqueologia/Local/PrjLocal/prj_noviembre/proyecto.htm) 23 Informes al Fons Faura (AMGSB). Entre aquests estudis anteriors a 1924 sn remarcables: el Projecte dabastiment daiges potables per a la ciutat de Manresa, provncia de Barcelona (Manresa, 1920, impr. de Sant Josep, 30 p.), el Dictamen i avant-projecte de captaci daiges potables en la finca de la Torre-Negra per a labastiment de Sant Cugat del Valls, provncia de Barcelona (7/07/1922), que porta un plnol topogrfic i geolgic a 1:2.000 amb corbes cada 2 m i perfils transversals; i el Dictamen sobre abastecismiento de aguas potables para la ciudad de Tarrasa (31/12/1923; consta duna memria 89 p. i un volum de plnols), fet en collaboraci amb Domnec Palet i Barba, geleg local, i Melcior Vinyals, arquitecte municipal; es public amb el mateix ttol en un opuscle de 68 pgines i 6 lmines (Terrassa, Salvatella i Cia, sense data). 24 Dictamen ems el 31/12/1922. El 12/05/1924 tramet un treball semblant a la Secci de Cincies de lIEC amb dest a la revista Arxius (Actes de la Secci de Cincies; AIEC), que no es va arribar a publicar. 25 Tot i que alguna empresa estrangera abandon la idea dinstallar-se aqu a la vista de la dubtosa situaci poltica, cosa que Faura pogu comprovar: el 7/12/1925 una empresa que li havia confiat la determinaci de les condicions de les aiges, vies de comunicaci i dems, decid no establir-se a Espanya, ateses les especials circumstncies per les que travessava el pas.

158 Faura establ un despatx al seu domicili particular, inicialment al carrer de Valncia, 234, pral 1, oferint-se com a especialista en hidrologia, mineria i agronomia; anlisi de sls, aiges, minerals i roques; elaboraci i execuci de projectes daprofitament i distribuci daiges captades per al servei de poblacions, de la indstria i de lagricultura:
El Dr. M. Faura i Sans s un dels pocs doctors en cincies naturals que shan dedicat a la Geologa Aplicada. La seva afici per tals investigacions metdiques i experimentals ha fet que sorganitzs particulament a manera de clnica o consultori, per tal datendre els molts i diversos aspectes dels diferents casos que se li presentin. Es assistit de personal tcnic dentre els que han estat deixebles de les Escoles de la Mancomunitat de Catalunya. Aquest consultori lorganitz desprs dhaver estat allunyat dels centres oficials. (Faura: Estudis tcnics de geologia aplicada a lhidrologia , mecanoscrit ca. 1932, AMGSB Fons Faura).

El llanament del gabinet professional an acompanyat duna srie darticles a la premsa destinats a demostrar la competncia del nou professional,26 prctica que Faura mantingu en anys successius. Des del mes dagost de 1924, el despatx comena a emetre informes a ra duna dotzena per any (lany 26 va duplicar excepcionalment aquesta xifra), sense comptar les consultes puntuals i les anlisis. Treballs realitzats Faura diferencia dues classes de treballs: els serveis tcnics, que no generaven escrit, i els informes i dictmens. Sabem els treballs que port a terme per dos reculls publicats pel mateix Faura els anys 1927 i 1928; desprs daquestes dates, tan sols en coneixem la part escrita, que es conserva en seu arxiu personal, avui al Museu Geolgic del Seminari. Entre 1924 i 1941, Faura sign 166 informes, dels quals tres quartes parts corresponen als abastiments hdrics. La distribuci dels treballs en el temps defineix un primer perode entre 1924 i 1929 amb una mitjana duns 20 treballs per any i una punta de 46 lany 1926; entre 1930 i 1933 la mitjana caigu a 7 treballs per any, i desprs a tan sols 2,4 treballs anuals (taula 26).

Fig. 17. Targeta de visita professional de Faura. Amb perms del Museu Geolgic del Seminari de Barcelona. Fig. 17. Professional visit card of Faura. Courtesy of Geological Museum of Seminary of Barcelona.
26

Amb el ttol Per a la salut pblica aparegueren dos articles signats Faura a La Veu de Catalunya els dies 7 i 9 doctubre de 1924. Del primer, en el que a ms dadvertir que una epidmia de tifus com la de 1914 es podria repetir si continuava leixut, expressava clarament els greuges soferts personalment, la censura nelimin el subttol original, substituint-lo per Advertiments dactualitat. En el segon, subtitulat Cal assegurar que les aiges no puguin sser infectades en les captacions llurs, exposa la necessitat de millorar la seguretat dels abastaments mitjanant obres, inspeccions, revisions i anlisis.

159
Any 1924 1925 1926 1927 1928 1929 1930 1931 1932 1933 1934 1935 1936 1937 1938 1939 1940 1941 Totals % Tipologia Aiges termals 1 2 3 1,8 Total 16 17 46 11 14 12 6 6 8 2 1 7 3 1 1 4 11 166 100

Anlisi minerals 4 1 2 7 4,2

Anlisi aigues 4 2 13 2 1 2 1 25 15,1

Abastiments hdrics 11 12 25 9 13 9 5 5 7 2 1 5 1 1 1 4 11 122 73,5

Riscs geolgics 3 2 1 1 2 9 5,4

Taula 26. Informes de geologia aplicada signats Faura i existents a lAMGSB, posteriors a 1924.

Pel que fa als serveis tcnics tan sols coneixem els anteriors a 1927: 86 serveis entre 1924 i 1927, la majoria de tema hidrogeolgic (taula 27).
Any 1924 1925 1926 1927 (incomplet) Totals Hidrogeologia 30 26 13 5 74 Mineria 2 3 5 Altres (petrografia, etc) 2 1 4 7 Totals 34 30 17 5 86

Taula 27. Serveis tcnics realitzats entre 1924 i 1927. Font: Faura, 1927.

Abastiments hdrics municipals (1924-1925) El 1924 dictamin sobre els abastiments urbans a Castellar, Cervera, Olot; lany 1925 sobre els de Sant Vicens dels Horts, Palafrugell, Vilafranca, San Vicens de Torell i Terrassa.27 Pels volts de lestiu de 1925 consider seriosament la
Informes a lAMGSB (Fons Faura). Sn notables el Proyecto de abastecimiento de aguas potables a Palafrugell, fet en collaboraci amb J. Mirabet i E. Ragasol (31/07/1925, amb un mapa geolgic i topogrfic a 1:2.000, perfils i grfics), i el Dictamen sobre el pla de lampliaci dels treballs a practicar per a assolir labastiment daiges potables de la ciutat de Terrasa que est al servei de la mina pblica de Terrassa, S.A (amb un mapa geolgic 1:10.000), signat tamb per D. Palet i M. Gal el 31/12/1925.
27

160 convenincia de comprar una perforadora de corona de diamant, com ho prova la correspondncia que mantingu amb la casa alemanya Peiner;28 aleshores canvi de domicili, establint-se a Provena, 290, on organitz un laboratori danlisi.29 Un antic encrrec de lAjuntament de Palafrugell havia estat ratificat el 9/05/1924; el dictamen, ems el 24/03/1925, desestim usar laigua de la mina de plom Carmen, del terme de Montrs. Faura indic captacions a la confluncia del barranc de Montrs amb la riera dAub, mitjanant un pou en granit de 55 m de profunditat i 400 m de galeria.30 Les obres varen comenar el 3 dagost de 1926 sota la seva direcci, i permeteren obtenir el cabal desitjat sense que calgus completar-les del tot (la galeria es va quedar en 364 m).31 El 3 de maig de 1928 pogu anunciar que shavien assolit 800 m3/dia daigua perfectament potable; es proced aleshores a installar el mecanisme delevaci pertinent.32 A requeriment de lAjuntament de Matar va informar verbalment, per en canviar el consistori el problema qued sense resoldre. Posteriorment denunci des de la premsa que en les obres que sefectuaren a Batlleix les seves indicacions havien estat errniament interpretades; propos transformar la captaci de la riera dArgentona i regularitzar el cabal de la de Sant Sim comptant amb les aiges fretiques de la serra martima; amb aix es podria resoldre el problema, ja que sassolirien els 2.300 m3/dia necessaris.33 El juliol de 1926 hagu de replicar una informaci de lAjuntament del Papiol. El seu projecte dampliar les captacions, formulat el 1924, preveia obtenir 130 m3/dia, nassol 300 i garant 200 litres per habitant i dia, fins i tot en poques seques; per tant les irregularitats de distribuci eren alienes a la seva intervenci tcnica.34 El 4/11/1926, desprs duna tardor plujosa i per tal devitar la prdua intil de laigua a mar, propos el tancament de les galeries de captaci en aquells indrets on la impermeabilitat assegurs la retenci de laigua continguda; daquesta manera saconseguiria elevar el nivell piezomtric i augmentaria en conseqncia el cabal dels pous.35 El sistema de correcci de barrancs Faura va ser un dels primers hidrogelegs del pas en aplicar la recrrega artificial dels aqfers fretics tcnica que ell anomenava sistema de correcci de barrancs a loptimitzaci dels recursos hdrics, i demostr preferir-lo a lexplotaci dels aqfers profunds. Ja els anys 1914 i 1915 lhavia recomanat, per sobretot desprs de la seva estada a Mnster, amb resultats aparentment satisfactoris (Taula 28). Abans que ell, Font i Sagu lhavia aconsellat, en un dictamen de 3/04/1910,
Prospectes i pressupostos de la casa Peiner a lAMGSB, Fons Faura. Faura: carta a S. Saura, 7/12/1925 (AMGSB, Fons Faura). Faura, 6/12/1926: Dictamen relatiu a les obres de construcci del pou; publicat en un ban municipal de gener de 1917. 31 F[aura], 1928: Palafrugell La Vanguardia, 22/07/1928. 32 Faura, 15/11/1928: La captacin de aguas potables en la villa de Palafrugell. Hispania Tcnica, 1(1): 16-19, 2 figs. El batlle de la vila public lanlisi de laigua, efectuat pel mateix Faura, en un ban datat 3 de novembre. 33 Faura: Soluci efica del problema dabastiment daiges potables per a la ciutat de Matar. Diari de Matar, 15-16/12/1927. 34 Article a La Vanguardia, 7/07/1926. Altre article a La Veu? sobre el mateix tema. 35 Faura: Un allionament dhidrologia soterrnia. El tancament de les galeries de captaci. La Veu de Catalunya, 4/11/1926.
28 29 30

161 per tal de solucionar labastiment de Santa Coloma de Queralt, per fetes les obres el cabal tan sols millor entre un 2 i un 7%, per b que va augmentar la regularitat del subministre, segons dades del mateix Faura.36 Tot consistia en entretenir les aiges fluvials mitjanant la construcci a la llera del riu de rescloses equidistants;37 amb la qual cosa safavoria la infiltraci i doncs lincrement de les reserves subterrnies:
A fi de facilitar les filtracions directes en les zones on, a causa de la constituci geolgica del sl o del subsl, i en relaci amb la seva topografia, es practiquen obres superficials per a entretenir les aiges descorriment i donar temps a que passin a alimentar la conca fretica que al capdavall s el dipsit de totes les reserves subterrnies que resten ocultes al subsl en forma de conques [...] La base daquests treballs s procurar la correcci dels barrancs, de manera que les aiges vistes devinguin ocultes, especialment en els llits de les conques receptores. Aix sobt mitjanant la construcci de murs de contenci escalonats, uns obrats i altres en sec, per sempre disposats de manera que les terres arrossegades per les corrents fluvials replenin els espais del llit de la riera, procurant llavors que el pendent del llit fluvial tingui un trajecte prxim a lhoritzontal [...] amb aquest procediment sha arribat a construir conques subterrnies artificials amb reserves hdriques suficients per a la plena atenci de les necessitats dun poble, com ha passat a Mnster (Alemanya) [...] nosaltres, en lloc dampliar els treballs de captaci [...] ens hem estimat ms executar aquestes obres complementries, i aix han tingut la satisfacci de resoldre una muni de problemes daquesta carcter, arribant a aprofitar ms dun 60 per 100 de laigua pluvial duna conca determinada (Faura: El problema hidrolgic. Nou sistema de captaci daiges, La Veu de Catalunya, 21/07/1926).

Segons ell, amb aquesta tcnica es podien construir conques subterrnies artificials amb reserves que podrien arribar al 60% de les aiges pluvials, les quals es podrien captar pels procediments ordinaris mitjanant pous i galeries; sempre i quan es projects dacord amb la topografia i constituci geolgica de la conca receptora, la pluviometria local i les relacions estructurals del subsl.38 El sistema laplic amb xit a labastiment de Cervera. Coincidint en el temps amb lextinci del Servei Geolgic, lAjuntament li havia sollicitat un dictamen sobre les obres a practicar per tal de resoldre la minva de cabals de la mina pblica a
Data 1914 1914 1915 1924 1925-27 Localitat Malferit (Valncia) Juncosa de les Garrigues La Granadella Aiguafreda Cervera Client Marqus de Malferit Junta dAiges Ajuntament Agust Valent Ajuntament Sistema dextracci Pou Mines Mines Mina Mina Cabal (m3/dia) 30 40 150 100 800

Taula 28. Resultats daplicar la correcci de barrancs a lobtenci de recursos hdrics subterranis. Font: Faura 1928.
36 Faura, 04/1929: Dictamen sobre el abastecimiento de aguas potables de la villa de Santa Coloma de Queralt, prov. de Tarragona. Mem. 192 p i plnols (AMGSB, Fons Faura). 37 Faura, s/d: Influencia del sistema de correccin de los barrancos en el entretenimiento de las aguas fluviales y el consiguiente aumento de las aguas subterrneas (Mecanoscrit 4 p, AMGSB, fons Faura). Aquesta tcnica lhavia publicada per primer cop a casa nostra el Sr. Alfred Pallard i Bestard de la Torre en una obra que li premi la Sociedad Barcelonesa de amigos del Pas lany 1910, per b que no es tractava tant dobtenir recursos subterranis com devitar les avingudes a base dafavorir les infiltracions mitjanant petites rescloses que, a ms, havien de capturar la terra arrossegada. Assegurava lautor haver-ho experimentat amb xit en la finca Ventosilla que el duc de Santoa tenia a la provncia de Toledo. (Pallard, A., 1918: El agua y las inundaciones. Manera prctica de evitar las inundaciones o atenuar sus terribles efectos; Barcelona, Inglada). 38 Faura: Regularitzaci dels cabals hdrics Agricultura i ramaderia, 10(8): 186-187 (15/08/1928).

162 causa de la sequera, la mala qualitat de laigua dels pous i les installacions defectuoses. La situaci era dramtica: la dotaci que arribava a la ciutat era de tan sols 2 litres per habitant i dia. El dictamen es va emetre el 10/09/1924. Seguidament Faura, davant la falta dalternatives va projectar, amb lenginyer Llus Taboada (27/04/1925) un mur de 4 metres dalt i 15 de llarg al barranc de Montpalau, aiges amunt de la galeria, i tres murs filtrants, equidistants 100 m entre ells, a la zona superior daquella; amb aquesta obra sesperava obtenir 500 m3/dia. Un aforament practicat el 1927 a Vergs Guerrejat va rendir 800 m3/dia, equivalents a una dotaci de 200 litres per habitant; dels quals solament narribaven la meitat a causa del mal estat de la conducci, d11 km de llargada. En una exposici oral pblica dels resultats a la Casa de la Vila recoman establir un sif de 525 m al barranc de les Oluges que reduiria la longitud de la conducci en 851 m; lAjuntament shi avingu per unanimitat.39 Noms amb el condicionament de la conducci i a manca encara de les obres complementries es va arribar als 600 m3/dia; quedant encara pendents la correcci del barranc de Montpalau i la reforma de la xarxa de distribuci ciutadana.40 Una soluci semblant, en resposta a un encrrec municipal de 28/06/1925, fou desestimada per lAjuntament de St. Boi. Es tractava de substituir la captaci antiga, simple derivaci duna resclosa situada entre els termes de Torrelles i St. Vicens dels Horts, conducci de 6 km i amb dos pous de suport a la part baixa de la riera. En linforme, datat 16/07/1925, Faura propos la correcci del barranc mitjanant 16 rescloses de retenci de terra entre 2,70 i 7 metres dalada i 20 de secci, esglaonades al llarg de 2,2 km. La soluci fou titllada dinviable (per manca dels permisos necessaris i la, intercepci de drets de pas), cara (shaurien dindemnitzar les explotacions existents, i substituir la conducci) i insegura, perqu no eliminaria la contaminaci (la riera rebia laigua residual de Torrelles); a ms la installaci estaria fora del terme i se nhauria de fer encara el projecte. En vista dels inconvenients, lAjuntament, aconsellat per lenginyer Guillem Ars, decid encomanar al Sr. Cars la cerca daigua subterrnia; cosa que aquest va fer amb xit: una perforaci que es va practicar entre el manicomi i la muntanya a Can Raspall don uns 100 m3/hora, cabal suficient per a satisfer les necessitats dels 10.000 habitants que en aquell temps tenia la vila.41 Expansi de les activitats professionals (1927-29) La gran demanda de projectes dabastament daiges que senregistr al voltant de 1926 va fer que Faura requers els serveis dun ajudant, el Sr. Gabriel Sust Glvez, des del mes de gener de 1927. Aix pogu acabar, entre daltres, els estudis de labastament hdric de Cervera, Sant Sadurn, Sant Celoni i Arts.42
[Faura?]: Cervera. El problema del provement dagues. La Publicitat, 13/04/1927. La Veu de Catalunya, 20/10/1928; Faura, 1928: Abastecimiento de aguas potables de la ciudad de Cervera (provincia de Lrida). Hispania Tcnica, 1(1): 49-55. 41 Bou, J., 1928: El problema del abastecimiento de aguas potables, en la villa de San Baudilio de Llobregat. Memoria publicada por la alcalda. San Baudilio, impr. El Llobregat, 16 p. 42 Informes existents a lAMGSB, Fons Faura: Dictamen sobre el abastecimiento de aguas potables de la ciudad de Cervera (186 p, mapes i perfils; data 5/09/1927; extracte a Hispania Tcnica, 1(3): 49-55 amb una reducci del mapa hidrogeolgic); Dictamen sobre labastiment daiges potables per a Sant Sadurn de Noya, prov. de Barcelona (70 p, 5 pl.; data de 5/11); Dictamen sobre labastiment daiges potables per a Sant Celoni (123 p, 3 pl, data de 30/12); Dictamen sobre la captacin de aguas para el abastecimiento de Arts, provincia de Barcelona (23 p, 1 pl, data de 31/12).
39 40

163 Aquell any es va presentar com expositor al IV Congreso Nacional de Riegos, organitzat per lInstitut Agrcola Catal de Sant Isidre i celebrat entre el 25 de maig i el 4 de juny;43 on obtingu medalla dor. El seu stand (Fig. 18) consta en la relaci dexpositors entre els quals hi havia els de les respectives ctedres de Geologia de la Universitat i del Seminari i el de lEscola dAgricultura com a: Faura y Sans, Rdo. M. Mapas, proyectos y fotografias. Provenza, 290, Barcelona. En la fotografia es poden identificar els sis fulls publicats del Mapa Geolgic 1:100.000, els geolgics de Montserrat i dEspanya, ms els mapes indits de lEmpord i altres, tots emmarcats en fusta de roure, la majoria dels quals es poden veure avui a les parets del Museu Geolgic del Seminari. Per a locasi public un opuscle en el que recoll la llarga relaci dels seus treballs, tant cientfics (101 publicacions, la majoria de tema geolgic; 144 comunicacions i articles; 65 conferncies) com tcnics (123 informes dhidrogeologia; 5 daiges minerals, 28 de temes diversos, 54 de mineria), a ms de 275 actuacions de geologia prctica (Faura, 1927). A comenaments de 1928, Faura hagu de canviar foradament la seu del despatx, que tamb era el seu domicili particular (fou desnonat); es trasllad al nmero 324 del mateix carrer de Provena, casa propietat del Sr. Miarnau de Reus. Al mes dagost de 1928 va fer alguns treballs a Las Palmas i Tenerife.44 Al mes de novembre public un full amb una relaci de 176 captacions realitzades o ampliades (Faura, 1928). Envi aleshores una enquesta als Ajuntaments sollicitant dades, amb lobjecte de conixer lestat real dels serveis hdrics municipals, amb una circular datada el 25/12/1928.45

Fig. 18. Stand Doctor M. Faura a lexposici organitzada amb motiu del IV Congreso Nacional de Riegos (Amb perms del Museu Geolgic del Seminari de Barcelona). Fig. 18. Stand Doctor M. Faura at the exhibition of the IV National Watering Congress (Courtesy of Geological Museum of Seminary, Barcelona).
43 Com a nota curiosa, assenyalem que una de les activitats del congrs consist en un concurs de saurs, al jurat del qual, que presid en Bartomeu Darder, hi figuraven, entre daltres, Bataller, Larragan i Palet. 44 Diario de las Palmas, 23/08/1928, i La Provincia, 24/08/1928. 45 Els resultats daquesta enquesta es conserven al Fons Faura (AMGSB).

164 Aquell any 1928 sescaigu que lAssemblea legislativa havia de dictaminar sobre la Llei dAiges, per tal dintroduir en el seu Reglament les esmenes proposades per la nova Direcci General de Mines i Combustibles en all que afectava els nous sistemes de captaci. Al mes de maig Faura es va entrevistar amb el ministre de Foment i li va proposar delimitar la superfcie de les conques de recepci i tamb la zona de labors, considerar aquests permetres com a predis miners, tant per a les aiges superficials com per les subterrnies, i la necessitat que unes i altres estiguessin sotmeses a un nic pla. Tamb li va exposar el sistema de correcci dels barrancs.46 Ms endavant (1929) demanaria la competncia legal dels Drs. en Cincies Naturals per a desenvolupar projectes dabastiment daigua potable i per a expedir certificats danlisi daiges.47 Entre els treballs ms notables que va portar a terme entre 1928 i 1929, cal recordar els estudis dabastiment a la Bisbal del Peneds, Palafrugell, Sta. Coloma de Queralt i Olesa de Montserrat.48 A la Bisbal propos captar laigua a la Font de Freier mitjanant la correcci del barranc, pou i mina, i una captaci alternativa al Prat de Sansuies per al regadiu. A Sant Sadurn recoman la correcci dels barrancs afluents a la mina de la Salut i prolongar aquesta per tal darribar als 230 m3/dia; aprofitant a ms la deu intermitent de Can Rossell sarribaria als 500 m3/dia, igual a una dotaci de 125 litres per habitant. A Olesa, ampliant un antic informe de 1913, propos corregir el Torrent de les Valls mitjanant 13 murs de mamposteria en sec, aixecant els antics; amb aix esperava captar 263 m3/dia, que representava una dotaci de 100 litres per habitant; alhora que alert de les prdues de la xarxa de distribuci. Treballs de 1930 a 1932 No totes les conseqncies del tomb poltic de 1930 foren positives per a Faura: alguns dels encrrecs que el seu despatx professional tenia en curs, com lavantprojecte de correcci del riu Mogent, per tal de millorar labastament hdric a Barcelona, varen quedar interromputs:49
46 Faura, s/d: Influencia del sistema de correccin de barrancos en el entretenimiento de las aguas fluviales

y el consiguiente aumento de las aguas subterrneas (mecanoscrit 4 p, AMGSB, Fons Faura). Les gestions per tal de visitar el ministre consten en dues cartes de Company, 21/04 i 8/05/1928 (AMGSB, Fons Faura). Faura, 27/06/29: Capacidad legal de los doctores en CCNN especializados en estudios geolgicohidrogrficos para que en los proyectos de abastecimiento de las poblaciones dictaminen sobre la naturaleza y potabilidad de las aguas, as como tambien sobre el plan de labores de captacin a realizar segn como sea definida la constitucin del terreno (Mecanoscrit 3 p, AMGSB, Fons Faura). 48 Informes citats, existents al AMGSB (Fons Faura): Dictamen sobre labastiment daiges potables de Bisbal del Peneds, prov. de Tarragona (145 p, 4 pl; data de 31/10/1928); Dictamen sobre las labores practicadas para el abastecimiento de aguas potables de la villa de Palafrugell, prov. de Gerona (98 p, 1 pl., data de 31/12/1928); Dictamen sobre el abastecimiento de aguas potables de la Villa de Santa Coloma de Queralt, prov. de Tarragona (192+23 p; 12 pl, data de 04/1929); Dictamen sobre el abastecimiento de aguas potables de la villa de Olesa de Montserrat, provincia de Barcelona (157 p, 6 pl, data 31/12/1929). 49 En qued lesborrany inacabat, signat el 30/04/1930: Dictamen sobre el anteproyecto de correccin del ro Mogent y captacin de las aguas subterrneas que existen en el coto minero denominado Montorns en la confluencia de los ros Congost y Mogent, originarios del Bess, sito en los trminos municipales de Montmel y Montorns, para ampliar el abastecimiento de aguas potables de la ciudad de Barcelona (memria 44 p i plnols a lAMGSB, Fons Faura). Segons Martn 2007 (op. cit.), un dictamen de la Delegaci Provincial dObres Pbliques havia proposat Faura per a formar part duna comissi tcnica que tenia com a objectiu elaborar en el termini de 6 mesos un estudi sobre els aprofitaments daigua que havien de permetre proveir la ciutat amb una dotaci no inferior als 300 l/hab/dia, dels quals 150 potables, per a una poblaci de 3 milions de persones. Integraven la comissi, a ms de Faura: lenginyer en cap de la Divisi Hidrogrfica del Pirineu Oriental, el delegat del Ministeri de Foment en la Confederaci Sindical, els enginyers en cap dObres Pbliques de Barcelona, Girona i Lleida i el director del Laboratori Municipal de Barcelona, Pere Gonzlez, com a assessor de bacteriologia.
47

165
Desprs daquests 6 anys de la funesta Dictadura, que tant ens ha atropellat, sols amb el nostre esfor personal havem pogut defensarnos, treballant constantment. Ara que estem organitzats, el canvi de rgim ens ha perjudicat notablement, tota vegada que alguns dels treballs que teniem encomanats, han sigut interromputs, essent de difcil liquidar. Lincomprensi de les realitats de la vida esdev sempre ruinosa i el recurs del treball es el que pot contenir aquestes allaus destructores. Seguirem, doncs, treballant (Faura: carta a Sabat, 29/03/1930, AMGSB, Fons Faura)

Al mes de maig alert des de La Veu de lexhauriment de les reserves subterrnies, ats que els nivells piezomtrics eren aleshores baixos. Calia, doncs, regularitzar les extraccions en proporci a lalimentaci natural; insist de passada en lefectivitat de la regulaci dels corrents fluvials.50 Tamb va inserir en el mateix mitj, en data no precisada (1931?) un article publicitari: Els estudis hdrics de geologia aplicada a la hidrologia del doctor M. Faura i Sans, amb una relaci dels seus principals treballs. La feina, de moment, no afluix: Faura atribu una conjuntivitis aguda que el priv de llegir i escriure durant un mes amb el consegent retard dels compromisos a lexcs de treball;51 per ara els encrrecs eren gaireb tots de particulars. Entre els principals estudis per a abastiments urbans fets entre 1930 i 1932 shan de destacar els encarregats pels Ajuntaments del Vendrell, Torrelles del Llobregat i Arts. Al Vendrell project la construcci de 20 murs filtrants en sec per tan de corregir les rieres de lAlbornar, la Bisbal i el Mal.52 A Torrelles esperava assolir 80 m3 diaris (equivalents a 134 l/hab/dia) amb un cost de 75 cntims el metre cbic, mitjanant correcci del barranc i captaci amb pou mestre d11 m i galeria de 20 m al fons, en direcci perpendicular als estrats de pissarra.53 A Arts recoman obrir un pou de 25 m de profunditat amb una mina de 150 m, que podria rendir uns 300 m3/dia: 130 litres per habitant.54 Amb larquitecte municipal de Cervera sign el 7/04/1931 el projecte de correcci del torrent de Montpalau.55 Fallida empresarial (1933) Labril de 1933, el jutge de primera instncia J. Calvo sign, de resultes del judici mogut per P. Llohs Sant contra la Sociedad de Riegos y Suministros, S.A. (empresa de la que Faura nera el director-gerent), un edicte anunciant per al proper 2 de juny la subhasta dels bns daquella societat, per valor de 231.240,40 pessetes. Segons ledicte, publicat al Diari de Reus del 26 dabril, els bns a subhastar eren els segents:
Faura, 1930: El rgim hdric de Catalunya. La Veu de Catalunya, 21/05/1930. Faura: carta a J. Sabat, 9/02/1932 (AMGSB; Fons Faura). Vendrell (prov. de Tarragona). Abastecimiento de aguas potables (41 p, 4 pl, data de 30/11/1931); Dictamen sobre el proveiment daiges potables de la vila de Vendrell, prov. de Tarragona (255+15 p; 3 pl; data de 2/01/32); Proyecto de correccin de un sector de las rieras de Alborn y Bisbal en los sectores inmediatos superiores a los manantiales de Tomov, ubicados en el trmino de Albiana, de los cuales se derivan las aguas potables para el abastecimiento de la villa de Vendrell (74+15 p, 4 pl); tots tres en collaboraci amb larquitecte municipal Barenys (AMGSB, Fons Faura). 53 Proyecto de correccin de un sector de la Riera de Torrelles (25 p, 2 plnols; signat amb larquitecte municipal J. Ros; data 15/01/1932); Dictamen sobre el projecte de provement daiges potables per a la poblaci de Torrelles del Llobregat (87+20 p; 3 pl, datat 31/05/1932); AMGSB, Fons Faura. Faura valor les obres a realitzar en 123.699,56 pessetes, de les quals 20.166,85 corresponien a la construcci de murs per a corregir el barranc. Prviament, havia fet una proposta que no va prosperar: Dictamen sobre el projecte de captaci daiges potables per a labastiment de Torrelles de Llobregat, amb data dagost de 1926 (AMGSB, Fons Faura). 54 Dictamen sobre el provement daiges potables per a la vila dArts (prov.de Barcelona) (137+25 p, 7 pl, data de 30/09/1932), AMGSB, Fons Faura. 55 Faura i Vilaseca (arquitecte municipal), 5/03/1931: Cervera (prov. Lrida). Abastecimiento de aguas potables (35 p, 4 pl); id, 7/04/1931: Proyecto de correccin del Torrente de Montpalau para proteger la zona inmediata superior a la de captacin de aguas potables para el abastecimiento de la ciudad (21+3 p; 3 pl) (AMGSB, Fons Faura).
50 51 52

166
3 peces de terra a les Borges del Camp, partida dels Clots, totes dotades amb aigua de la Mina Nova o de N. Sra. de les Neus: 4,1272 ha per un valor de 53.388,40 pessetes. Un pou situat a la mateixa partida, en una pea de 73,1 a (Pou del Francesc o de Baix), canalitzat cap a laqeducte que va a Reus, que dna 500 m3/dia, per 36.866 ptes. El dret de propietat de laigua subterrnia duna pea de la mateixa partida, propietat de J. Dalmau Morell, amb un pou de 500 m3/dia que sha de canalitzat a laqeducte (Pou Glaat), per 34.636 pessetes. Un pou amb maquinria per a 800 m3, canalitzat a laqeducte, a la mateixa partida, amb maquinria inclosa, per 65.150 pessetes. Una lnia elctrica que abasteix els pous, per 5.500 pessetes. Un aqeducte subterrani de 5.300 m amb tub de ciment de 20 a 25 cm de dimetre, capa per a 3.200 m3/dia, en estat de funcionament, destinat a Reus, i 200 m de tub, per 35.700 pessetes.56

En un anunci publicat al mateix diari el 17 de maig, Faura convoc Junta general extraordinria i especial daccionistes per al dia 27 a la seu central de la societat el seu despatx-domicili particular, amb lobjecte de procurar els mitjans per a lliurar-los, les accions estampillades, destablir-ne les condicions i de debatre les propostes dels accionistes. En la correspondncia escrita aquells dies per Faura es troben algunes frases que deixen entreveure serioses dificultats: un assumpte judicial apremiant (mar); dies penosssims amb motiu de compromisos ineludibles (juny); deplorable situaci econmica (juliol).57 Crisi del despatx (1933) A la liquidaci de les activitats mercantils shi va afegir la crisi del despatx professional, que culmin amb la marxa de lajudant Gabriel Sust.58 Lany havia comenat amb lanullaci dun encrrec de la ponncia formada pel Consorci de la Zona Franca i la comissi dAlcaldes del litoral,59 i les dificultats de cobrament dun important estudi sobre la regulaci del Fluvi. Era aquest un encrrec de juny de 1930 que tenia per objecte augmentar el cabal de la conca alta del riu per al Sindicat dUsuaris; no sacabaria fins al 1934 a costa dun gran esfor que no fou compensat.60 Es varen perforar set sondeigs dexploraci amb un total de 208,84 m a un cost de 102 ptes/m i es va projectar un ambicis sistema de correcci del Fluvi i les rieres de Joanetes, Riudaura i Sant Privat, que amb les galeries de captaci i obres complementries repreAix demostra que Faura shavia implicat personalment en labastiment hdric a Reus, desprs dintervenir en el projecte de Baltasar Figueras, qui va aconseguir el 29/09/1926 un contracte de 1.000 m3/dia daigua procedent de les Borges, a un preu de 22 cntims, i a 20 lescreix fins a 2.000 m3/dia. Per al cap de 15 mesos les obres no shavien fet i lAjuntament desestim el projecte. Tamb va desestimar, a finals de 1932, adquirir els bns de la Companyia Hidrofrica, antiga empresa creada el 1842 per tal de subministrar aigua a la ciutat i que, entre altres possessions, tenia una xarxa de minats a les Borges. Lempresa shavia ofert el 1922 a lAjuntament de Reus per 94.000 pessetes. Tot i que segons un informe de larquitecte municipal Pere Caselles de 1927 el valor de la companyia era superior a les 300.000 pessetes entre minats, aqeductes i propietats, lAjuntament nofer tan sols 50.000 el primer doctubre de 1932, i ladquisici no es va dur a terme (Morell, J. i Piol, D., 2006: La lluita per laigua a Reus. Abastament, gesti i conflictes, des dels orgens fins a principis del segle XX. Reus, Ajuntament i Aiges de Reus). s probable, doncs, que Faura shagus fet crrec de les propietats de la Hidrofrica a finals de 1932. 57 Correspondncia de Faura amb Esteve Masllorens (AMGSB, Fons Faura). 58 Faura certific el 31/01/1933 que Sust havia exercit dajudant seu des del 13/03/1927 fins a la data (cpia del certificat a lAMGSB, fons Faura). 59 Faura: carta a Fontser, 16/01/1933. Arxiu de lIEC, expedient dels mapes geolgic i geogrfic. 60 Faura, 1933: Dictamen sobre el Proyecto de Regularizacin de las Aguas del ro Fluvi, prov, de Gerona, para mejorar los aprovechamientos hidrulicos que tienen establecidos el Sindicato de Usuarios del ro Fluvi, fundado el 18 de julio de 1931. (AMGSB, Fons Faura).
56

167 sentava un pressupost de 4,5 milions de pessetes. Havent cobrat 30.000 ptes la meitat de lestudi entre 1930 i 1931, sembla que Faura sexced en les despeses comptant que li seria confiada la direcci de les obres, les que no arribarien a comenar:
Si ja no he rebut ni tan sols la meitat de la quantitat de la primera suscripci, s manifest pel treball que he fet i pel que representen les despeses de camp i gabinet, molt superior a la quantitat que mha estat entregada, que resta una gran diferncia entre aquesta i la que en realitat em correspon, segons la frmula proposada. Es per aix que, desprs dels grans sacrificis fets, tenint en compte lesfor per mi realitzat, que s molt superior a les meves possibilitats econmiques, s desperar que totes les persones interessades procuraran em sigui menys feixuga aquesta crrega (Faura: carta a Esteve Masllorens, 10/07/1933, AMGSB, Fons Faura)

Finalment aconsegu acabar el projecte el 19/02/1934; deman aleshores que se li reconegus una participaci en el Sindicat: reb un pagament de 5.000 pessetes i la promesa duna participaci per valor daltres 20.000, que la seva vdua reclamava encara tretze anys desprs. Desprs de 1933, la feina de consultoria baix sensiblement: 15 informes en 8 anys. ACTIVITATS CIENTFIQUES I ACADMIQUES Vocal de la junta de la Societat Alemanya de Gelegs i acadmic per Toledo (1925-1927) Faura havia ingressat el 3/03/1920 a la Societat Alemanya de Gelegs a proposta de Beyschlag, Pompeckj i Krusch. El novembre de 1924 el seu nom fou incls en una candidatura a la Junta que fou elegida gaireb per unanimitat el 7 de gener de 1925. Ell mateix don la notcia a la premsa, fent notar el contrast entre aquest reconeixement i el menyspreu rebut temps enrera a Catalunya.61 Assist a lAssemblea daquell any 1925, tinguda a Mnster, sortida que els diaris enregistraren en data de 31 de juliol. El 15 de juny de 1926 lliur a la DGG lescrit Die Pyrenen sobre la estratigrafia dels Pirineus, que no s ms que una traducci parcial de la part geolgica (III: Geologia y Minas) de larticle publicat a lEnciclopdia Espasa. Es public lany 1928 en el volum corresponent a 1927.62 Aquell any 1927 assist a lAssemblea anual tinguda a Karlsruhe-Heidelberg; recorr aleshores part de la Selva Negra. A les acaballes de 1927, Ismael del Pan el propos per a lAcadmia de Bellas Artes de Toledo, essent-li expedit el nomenament amb data de 18 de desembre. En lagrament, Faura li diu:
Jams he ido yo tras distinciones de ninguna especie, y las pocas que han recado sobre mi modesta persona han sido todas ellas sin pretensin alguna de mi parte [...] no soy numerario de la Academia de Barcelona, como Vd. supone, por no haberlo solicitado en ninguna de las ocasiones que se han presentado para que yo pudiese ocupar tal sitio de honor. (Faura: carta a Del Pan, 12/12/1927, AMGSB, Fons Faura).

Lany 1931 seria nomenat per unanimitat corresponsal de la Sociedad Geolgica del Per 63 i membre delegat per a Catalunya del Comit dtudes des Eaux Souterraines de Rabat.
61 La cincia catalana a fora. El doctor Faura i Sans ha estat nomenat conseller de la Societat Geolgica dAlemanya, article a La Veu de Catalunya, 16/01/1925. Tamb a La Publicitat i al Diari de Barcelona del dia 16 de gener i a la revista Ibrica de 7 de febrer. 62 Faura, 1927: Die Pyrenen Zeitsch. Deutsche Geologische Gesellschaft, 79: 218-234. 63 La Veu de Catalunya, 15/04/1931.

168 Comunicacions (1927-30) El 1927 acud al Congrs per a lestudi del Carbonfer que se celebr a Heerlen (Holanda) entre el 7 i l11 de juny: hi present una comunicaci sobre lestratigrafia del Carbonfer catal i les seves relacions amb el de la Pennsula Ibrica.64 El treball no t en compte el carbonfer del Priorat, estudiat per Vilaseca, precisament lnica aportaci posterior a la de Pruvost, que s la darrera que recull en la introducci histrica.
Rodalia de Barcelona Permi Estefani Westfali Vise Manca Manca Manca Esquists rojos amb Phillipsia (El Papiol, Vallcarca) / Esquists verdosos amb Phillipsia (Samals, Cnoves) / Grauvaques grises amb Calamites (Vallcarca, el Putxet) / Id. grogoses amb Productus (Samals) Lidites amb nduls fosfatats (Sta Creu dOlorde, Malgrat) Pirineu catal meridional ? Entre les Nogueres (Rothliegende = Thuringien) ? Calcries amb polpers (Navines, segons Mengel) Esquistos carbonosos amb Pecopteris (Camprodon) Carb de Sant Joan amb flora fssil Esquists ampelltics dAguir amb flora A Bellver, Dictyodora liebeana (Roussel) Pla dEstanys i Port de Benasque amb Sigillaria, etc.

Tournaisi

Grauvaques negres de Paderna amb Asterocalamites i Myrianites Lidites negres de Surroca, sense nduls Lidites amb nduls fosfatats de Tas.

Taula 29. Faura: Estratigrafia de lAntracoltic del centre i nord de Catalunya, presentada al Congrs de Heerlen de 1927.

El 2 de febrer de 1929 present a la Societat Geolgica de Frana una nota donant compte de la identificaci del Tongri prop de Santa Coloma de Queralt per la presncia de Cyrena semistriata Deshayes i Melanoides albigensis;65 pis que, segons Royo y Gmez, no shavia assenyalat encara de manera indubitable a la Pennsula.66 En realitat aquesta nota fou fruit de la troballa casual dun vilat anomenat Eduard Estalella i de lestudi practicat per Faura per a la cerca daiges subterrnies per a la vila de Santa Coloma.67 Estant anunciada la publicaci de la seva nota, el Dr. Bataller va comunicar la troballa de fauna infratongriana en la mateixa zona al congrs de la Sociedad Espaola para el Progreso de las Ciencias tingut a Barcelona lestiu daquell any com sha vist ms amunt. Finalment, la nota de Faura es va publicar al butllet de la Socit l11 de febrer de 1930, amb una reducci del mapa i perfil geolgic inclosos en el dictamen hidrogeolgic; grfics que permeten apreciar una errada important, en situar el que avui
Faura, 1928: Rsum de nos connaissances sur lAnthracolithique de la Catalogne et ses relations chronologiques avec les formations similaires de la Pninsule Ibrique (avec un tableau). Dins: Congrs de Stratigraphie Carbonifre, Heerlen, 7-11 juin 1927. Lige, Vaillant-Carmanne; pp. 821-852. 65 Faura, 1929: Prcisions sur lexistence du Tongrien dans lOligocne de la Catalogne. BullSGF, 29: 285-299. Amb un mapa geolgic en blanc i negre: Carte topograhique et gologique des origines de la rivire Gai, dans les environs de Santa Coloma de Queralt, lchelle approximative de 1:68.000. 66 Recensi publicada al BolRSEHN, 30(4) el 1/04/1930. 67 Faura, 04/1929: Dictamen sobre el abastecimiento de aguas potables de la Villa de Santa Coloma de Queralt, prov. de Tarragona (192+23 p; 12 pl) (AMGSB, Fons Faura).
64

169 anomenem Grup Pontils en una posici equivalent a la de la formaci Lignits de Calaf, dedat estampiana (taula 30), invocant les fcies carbonoses, labsncia de fssils i les dificultats dobservaci:
Luego, en disposicin concordante, junto a Pontils, aparecen sucesivamente sobrepuestas unas margas rojizas alternantes con calizas ms o menos rosceas, cuya estratificacin aparece como concordante con las calizas de las alveolinas, pero que en realidad tienen una facies muy distinta de los estratos infraeocnicos; siendo por esto que nos ha parecido mejor definirlos como pertenecientes al oligocnico en un horizonte superior al Tongriense. Pero como existen en la parte baja los terrenos cuaternarios diluviales que los recubren, y por lo alto de la vegetacin est muy desarrollada, no nos ha sido posible discernir con claridad cul es su posicin estratigrfica. Sin embargo, la facies marina perfectamente eocnica del Luteciense aparece despus del contacto con unos bancos lignitferos provistos de Ostrea y recubiertos con una pequea capa de pudingas (Faura, 04/1929: Dictamen sobre el abastecimiento de aguas potables de la Villa de Santa Coloma de Queralt, prov. de Tarragona (AMGSB, Fons Faura).

Daquesta manera, Faura interpret una rea estructuralment molt senzilla com a molt complicada, ats que es necesitava una falla inversa que situs lEoc Mar en pseudoconcordana a sobre del suposat Estampi, i una llacuna estratigrfica entre la calcria dAlveolines i aquesta unitat (vegeu la figura 19).

Fig. 19. Faura: Mapa (fragment) i tall geolgics de la rodalia de Santa Coloma de Queralt publicats al Butllet de la Societat Geolgica de Frana de 1929. Per a la explicaci vegeu la taula 30. Fig. 19. Faura: Fragments of geological map and cross-section of the neighbourhood of Santa Coloma de Queralt. From a paper published into the Bulletin of the French Geological Society in 1929. See table 30 for explanation.

170
Estratigrafia* Unitats litoestratigrfiques Grup Formaci S.L. Aguil, Civit, Segarra Talavera S.L. Sant Gallart Anoia Arts Santa Maria Tossa Igualada Collbs Bosc den Borrs Valldeperes CuisiLuteci Ilerdi Thaneti sup. Pontils Carme Sta. Cndia Mediona Orp Faura, 1930 Nivell 10 9 8 7 6 5 4 12 11 Litologia Guixos, entre margues i graves margoses Tongri Calcries margoses i margues blanques amb Cyrena Pudingues calcries i margues vermelles alternants Calcries margoses amb Serpula Margues blaves amb Nummulites atacica Calcria margosa amb Miliolites Banc dostres recobert per pudingues Calcria lacustre amb lignits Margues vermelles i calcries compactes bigarrades Calcries marmries clares amb Alveolines Argiles vermelloses amb guixos Edat

Edat Pis Oligoc inferior

Priaboni

Sannoisi (=Infratongri) Luteci

Bartoni

Estampi

3 2

Ipresi Esparnaci

Taula 30. Terciari de la rodalia de Santa Coloma de Queralt. Estratigrafia proposada per Faura a la Socit Gologique de France el 2/02/1929. En lnia gruixuda: discontinutats. * Segons Ferrer, 1971: El Paleoceno y eoceno del borde sur-oriental de la depresin del Ebro (Catalua). Mmoires Suisses de Palontologie, 90; Anadn, P., 1979: El Palegeno continental anterior a la transgresin Biarritziense entre los ros Gai y Ripoll (Provincias de Barcelona y Tarragona). Tesi Universitat de Barcelona; Anadn, P., et al., 1989: Los sistemas lacustres del Eoceno superior y Oligoceno del sector oriental de la cuenca del Ebro, Acta geologica hispanica, 24(3-4): 205-230.

Assistncia a diverses trobades de gelegs europeus (1930-1931) Lestiu de 1930 Faura particip a Pars en la reuni extraordinria del centenari de la Societat Geolgica de Frana, tinguda a la Sorbona entre el 30 juny i el 3 juliol, inclosa una expedici a la Bretanya. Al 1931, escasses setmanes desprs de la proclamaci de la segona Repblica espanyola, emprengu un llarg viatge per Europa, en el curs del qual assist a lAssemblea de la Societat Alemanya de Gelegs, que aquell any coincidia amb la reuni Internacional per a lestudi del Precmbric que shavia de celebrar a Helsingfors (Lapnia).68 A Berln salud el Dr. Schriel, gran coneixedor de la geologia de les serralades catalanes, aleshores en funcions de conseller ministerial. Els expedicionaris sortiren el 19 de juliol de la capital alemanya. El dia 20 retrob a Stockholm alguns dels collegues que havien estat al Congrs de 1926 a Barcelona. Anaren fins al port de Narvik i el Cap Nord. De Lapnia passaren, a travs de Finlndia, a Helsingfors. La reuni, organitzada pel director de la Comissi Geolgica de Finlndia, J. J. Sederholm, sinaugur el dia 21. All trob Faura vells coneguts: Emili Argand; el Dr. Philipp, de Colnia; Silberstein,
68 [Faura], 1931: Una expedicin cientfica. La Sociedad Geolgica Alemana. Las Noticias, 22/08/1931; id: Regreso de una expedicin. La Noche, 22/08/1931.

171 de Berln; Holmes, dAnglaterra; Lapparent, de Frana, i altres. El dimarts 22 comenaren les excursions prvies, en les que estudiaren les fcies rapakivi i recorreren per mar i aire les costes fineses. Desprs de la reuni sorganitz una expedici a Lapnia i a la Noruega septentrional, dissolent-se lassemblea el dia 11 dagost.69 A Helsingfors, Faura actu de vicepresident i hi present una comunicaci sobre el Cambri i Precambri de la Pennsula Ibrica, en la qual afirmava que shavia arribat a reconixer una successi dels afloraments de terrenys cristallins que es podien considerar com a precmbrics. Pel que fa al Cambri, situa en el Georgi les pissarres amb Medusites, Nereites i Mirianites del Montseny i Pirineus, descrites per Almera i ell mateix, les quals serien ms antigues que el Cambri ben datat amb Paradoxides (Acadi). Serien precmbrics els esquists maclfers amb cristalls de quiastolita dels Pirineus, les Gavarres, el Montseny i rodalies de Barcelona, segons Almera, Faura i Schriel. Daquestes, les fcies ms miccies serien del grup ms antic (Uroni), mentre que les poc miccies serien keweenawianes.70
Unitats crono Cambri Georgi Litologia Esquists argilosos amb Medusites, Nereites i Myrianites Esquists maclfers amb alguns cristalls de quiastolita PreKeweenawi cambri (Algonki) Uroni Esquists amb estaurolita o quiastolita i poca mica Filites talcoses Micasquists, talcites o esquists amb sericita; marbres intercalats Localitats Serralades Montseny X X X X X X -

Pirineus X X X X X

Priorat ? -

Taula 31. Estratigrafia dels terrenys cambrians i precambrians de Catalunya, segons Faura, 1933 (simplificat).

Participaci en la nova Societat Catalana de Cincies (1931-1936) Cap a finals dany, Faura sun a una colla damics propers a la revista Cincia i a lInstitut-Escola: Josep Balt, Bonaventura Bassegoda, Josep Estalella, Joaquim Febrer, Josep Gassiot, Angel Juli, Antoni Munn, Ramon Peypoch, Estanislau Ruiz i Josep M. Soler, per tal de fundar una nova societat: la de Cincies Fsiques, Qumiques i Matemtiques, sota els auspicis de lInstitut dEstudis Catalans. Els objectius de la nova societat eren conrear les cincies i estendren el coneixement, bo i emprant la llengua catalana. La revista Cincia en seria lrgan dexpressi, com fins aleshores ho havia estat de la Societat de Qumica de Catalunya, que es va integrar en la nova societat. El manifest fundacional porta data de novembre de 1931, i lacte de constituci tingu lloc a la seu de lIEC l1 de gener de 1932. Sota la presidncia del Dr. Estalella fou
69

Faura, 1933: Expedici cientfica per la Fenoscndia (Sucia, Noruega, Finlndia i Rssia) i regions circumpolars nrdiques realitzada durant lestiu de lany 1931. Memries de la Societat Catalana de Cincies Fsiques, Qumiques i Matemtiques, 1(6): 309-452. 70 Faura, 1933: Les traits caractristiques des terrains prcambriens et cambriens de la Pninsule Ibrique. C.R. Reun. Intern. tud. Prcambr. et vieill. chanes de montagnes. Helsinki-Helsingfors, p. 26-34.

172 nomenada una junta de govern en la que Faura figur com un dels vicepresidents i director de la Secci de Geofsica, una de les tres de qu constava la Societat. El dia 17 de gener es va fer la inauguraci oficial a la Casa de Convalescncia, en sessi solemne presidida per lHonorable President de la Generalitat.71 El 26 dabril de 1932, en una de les sales del Servei Meteorolgic de Catalunya cedida a la nova Societat, Faura es retrob com a conferenciant, desenvolupant diversos temes geolgics derivats de la seva excursi a la Fennoscndia.72 Posteriorment recoll ordenadament aquestes conferncies en un volum que public la novella societat de cincies.73 El 17 doctubre de 1932 la Societat de Cincies celebr la sessi dobertura del curs en el local de lAssociaci dEnginyers industrials, presidida per Estalella. Faura hi lleg en aquesta ocasi una conferncia sobre la hidrogeologia dels Pirineus: Orgens del Garona o de lssera, a propsit de les exitoses experincies de Casteret amb la fluorescena efectuades lany anterior. Faura proposa que la conca closa no es consideri com a curs superior de la Garona i que se naprofiti el cabal, que podria augmentar el de lssera entre 3.000 i 5.000 l/s.74 Tamb inaugur Faura el curs 1934-35 de la Societat de Cincies amb la lli Com ha reculat la mar mediterrnia a Barcelona en el transcurs del temps a la sala dactes de lAcadmia i laboratori de Cincies Mdiques de Barcelona (4/12/1934); treball derivat de les experincies fetes amb el director de lEscola dAgricultura Ferran Paladella que es publicaren en extracte lany segent.75 Amb un ttol semblant va trametre Faura una extensa memria, de la que es varen arribar a fer galerades; per la guerra ninterromp el procs de publicaci.76 Cont aquest treball les mesures practicades recentment, una exposici de mapes histrics sobre la Barcelona antiga, i projeccions sobre els efectes de la variaci experimentada per la costa catalana. Rehabilitaci a lEscola dAgricultura i encrrec de Ctedra a la Universitat (1931-1932) La caiguda de la Dictadura acab amb el malson dels anys precedents i obr la perspectiva de restaurar les institucions tan injusta com iniquament suprimides. Per Faura, aix implicava, dantuvi, la reposici a lEscola dAgricultura, i tamb la restauraci del Servei Geolgic.
Cincia, 6: 169-173. Foren els segents: Geodinamisme tectnic de Fenoscndia (ressenya annima a Cincia, 6(44): 276278; tamb a La Publicitat, 30/04/1932); Gnesi magmtica de les magnetites en explotaci a Kiruna, Kirunavaara, Gllivaare, Pajala; Teoritzaci sobre lendodinamometamorfisme en la constituci dels granits rapakivi dentre Helsingfors i Leningrad. Daltra banda, lleg a Rdio Associaci de Barcelona: Ressenya del viatge a travs de Sucia, Noruega, Finlndia, part de Rssia i gels polars (14/06/1932); Grans explotacions forestals de Sucia, Finlndia i Carlia (21/06); Riquesa minera de Lapnia, amb la descripci de les grans explotacions de ferro, arsnic i or, entre altres (28/06); Els ms moderns i principals aprofitaments hidrlics (Portjus, Imatra i Leningrad) emplaats en els afluents a la mar Bltica (5/07). 73 Faura, 1933: Expedici cientfica per la Fenoscndia (Sucia, Noruega, Finlndia i Rssia) i regions circumpolars nrdiques realitzada durant lestiu de lany 1931, opc. cit. 74 Faura, 1932-33: Orgens del Garona a [sic] orgens de lssera Cincia, 7 (49): 135-149; (50): 203-218; (51): 248-268; (52): 297-313; (53): 337-345. 75 Faura & Paladella, 1936: Experincies sobre lavenament del delta del Llobregat. Arxius de lEscola Superior dAgricultura, 2: 150-157. 76 Es conserva un exemplar de les galerades, corregit, a larxiu de lIEC: Regressi gradual de la mar Mediterrnia a Barcelona (antecedents histrics). Mem. Soc. Cat. CFQM, vol 2, fasc. 5, 1936; 41 p, 5 figs. Un altre exemplar al Fons Faura (AMGSB), aquest sense correccions.
71 72

173 El reconeixement dels drets professionals que assistien els antics professors de lEscola dAgricultura per part de la Diputaci no es va fer esperar (6/05/1930). Pocs dies desprs que les fessin pbliques les bases del concurs per a la provisi de ctedres per a lEscola refundada, en conformitat amb el nou pla densenyament, Faura sollicit sser readms.77 Per la restauraci no va poder fer-se efectiva fins a lacord de la Generalitat de 22/12/1931. Faura testimoni aleshores al Conseller dAgricultura la seva satisfacci per aquest acte de justcia i soblig a seguir collaborant, com havia fet entre gener de 1913 i maig de 1924, per a la prosperitat cultural de la nostra terra.78 Pocs dies desprs fou reintegrat en el crrec de professor de Geologia i Agronomia (primer curs, classe diria), amb 4.000 pessetes de sou. Ms endavant (octubre de 1932), en virtut dun acord del Govern de la Generalitat, es va adaptar al nou pla destudis com a professor de les assignatures dHidrologia i Agrologia (trimestrals) i Geologia (semestral), amb uns havers totals de 9.333 pessetes,79 els quals es varen fer efectius a partir del primer de gener de 1933.80 Daltra banda, el Patronat de la Universitat Autnoma, a proposta de la Facultat de Cincies, li va encarregar oficialment lensenyament de lassignatura de Geologia (14/06/1932) 81 que ja li havia encomanat el deg de la Facultat a finals de 1931 per jubilaci del catedrtic Vila Nadal amb una gratificaci de 1.000 pessetes anuals (19-28 de setembre de 1933). Per en no reivindicar a temps els 2/3 del sou dentrada de catedrtic (que era de 6.000 pessetes) a qu tenia dret, Faura va haver de reclamar davant del Ministeri (juliol de 1934); la demanda fou atesa, per noms amb efectes de primer de gener de 1935, ats que no li constava al Ministeri que se li hagus encarregat la ctedra abans de desembre de 1934.82 Lobra geolgica de Faura, en revisi (1932-1934) Els materials del Mapa Geolgic dipositats al Museu Martorell varen sser objecte de revisi. Aix, el 15 de mar de 1933, Marcet expos en una memria presentada a la Junta de Cincies una ordenaci i revisi del Paleozoic dels voltants de Barcelona i lestudi de les formacions paleozoiques catalanes, per tal de posar al dia la relaci publicada per Almera i Faura lany 1919 a la llum dels treballs posteriors com els de lescola de Stille, principalment el de Schmidt i Schriel.83 Daltra banda el 24 de mar de 1932 el director del Museu havia proposat al president de la Junta de Cincies el nomenament de lantic becari de lIGTP Llus Sol com a naturalista agregat amb carcter honorfic al Departament de Geologia.84 Sol comen a revisar els corallaris eocnics que havien estat propietat dAlmera i Faura i que Oppenheim havia determinat. Lany 1933 Sol va fer pblics els primers resultats del seu estudi:
Faura: Instncia al President de la Diputaci, 31/07/1930; certificat dentrada a la Diputaci de 5/10/1930 (ARB). 78 Faura: instncia al Conseller dAgricultura, 5/01/1932 (AMGSB, Fons Faura). 79 Cpia de lexpedient personal de lESA (AMGSB, Fons Faura). Document de presa de possessi 11/10/1932 (Arxiu de lEscola Superior dAgricultura). 80 Ofici del Negociat dAgricultura n 2 a Faura, 27/01/1933 (ARB). 81 Ofici de 14/06/1932 (ARB). 82 Resoluci del subsecretari de 22/06/1936 (AMGSB, fons Faura); Comunicaci de la Subsecretaria dUniversitats, 3/05/1935 (ARB). 83 Marcet: Enumeraci de les espcies fssils del Museu de Cincies Naturals de Barcelona; citat en Marcet, 1933: Les formacions paleozoiques dels encontorns del Papiol. MemRACAB, 23(8): 189-202. 84 Font i Quer, P., 24/03/1932: Ofici al President de la Junta (AJCN, exped. 904)
77

174
De un tiempo a esta parte trabajamos con asiduidad en el estudio del Eoceno cataln y particularmente de una numerosa coleccin de polperos eocnicos que forma parte de las colecciones paleontolgicas del Museo Martorell, de Barcelona, aparte de nuestras investigaciones y recolecciones personales en el campo y en distintas colecciones particulares, que a su vez nos han proporcionado abundante material de estudio [...] La bibliografa de que disponemos, algunas consultas y una coleccin clasificada por Oppenheim, que nos ha servido de base, nos ha facilitado el trabajo de forma tal que los resultados obtenidos nos animan a publicar este primer avance de nuestra labor, en el cual [...] se aumentan considerablemente el nmero de especies y localidades conocidas. (Sol, 1933: Fauna coralina del Eoceno cataln. BolRSEHN, 33: 433-456).

Daltra banda, lestiu de 1933, lenginyer Primitivo Hernndez Sampelayo, que preparava des de lIGME lexplicaci del nou Mapa Geolgic dEspanya amb la collaboraci del Dr. Bataller, comunic al XVI Congrs Geolgic Internacional (Washington) un article sobre el Cambri espanyol en el qual bescant els resultats obtinguts per Faura en el seu treball de tesi, vint anys abans.85 Lautor negava lexistncia de la fauna primordial a Catalunya, proposada per Faura al Montseny (amb Lingulella i Medusites, segons dades dAlmera), al Priorat (amb Nereites) i al coll de Toses (amb restes indeterminables). Argument que ja Vilaseca havia observat a Almoster que els estrats del Priorat antigament atributs per Mallada al Siluri i per Faura al Cambri shaurien de situar al Culm inferior; que Sol havia confirmat la impossibilitat de provar el Cambri en la major part de la Serralada Costanera, i que tant Schriel com San Miguel havien demostrat que les pissarres quiastoltiques eren silurianes. Lnic que es podria acceptar com a Cambri era el nivell de Lingulella del Montseny, prvia revisi dels fssils dAlmera. Quant al pis amb Medusites i Nereites, el treball de Vilaseca havia destrut el criteri de Faura, i el poc Cambri adms per aquell autor havia quedat eliminat desprs de la revisi paleontolgica de Schriel i Zimmermann, ats que el suposat Eophyton no era ms que una Dictyodora de lAntracoltic. En resum, Sampelayo propos suspendre lacceptaci del Cambri catal per manca de fonament paleontolgic.86 A finals de 1933, la revista Ibrica public la part del seu article corresponent a Catalunya, i lany 1935 sort ntegre en el primer volum de la nova Explicaci del Mapa Geolgic dEspanya.87 Tamb San Miguel, en el treball llegit a lAcademia el 15/01/1934, rectifica les idees anteriors sobre ledat i estructura dalguns terrenys del voltant de Palams i Palafrugell, segons les quals es consideraven arcaics, quan en realitat eren silurians i devonians.88 Homenatges a Eduard Brossa (1932-33) El 22 de desembre de 1932 Faura particip en lhomenatge a Brossa que li ret el Club Excursionista de Grcia, en un solemne acte al costat de Ribas i Virgili, Fontser, Maspons i Anglasell i altres. Es varen exposar els principals treballs del litgraf, els seus apunts de
85 La nota sobre el Cambri presentada a Helsingfors dos anys abans on, a ms dinsistir en les seves antigues idees, Faura anava encara ms enll i proposava lexistncia dun Precambri, no shavia publicat encara. 86 Fins a la troballa dels primers arqueociats a Terrades (1987) no es pogu datar el Cambri de forma indubtable a Catalunya (Abad, A., 1987: Primera cita de arqueocitidos en Catalua, Trab. Museo Geol. Semin. Barcel, 222: 10 i Abad, A., 1989; El cmbrico inferior de Terrades, Batalleria, 2: 47-56). 87 Hdez. Sampelayo, P., 1933: El Cambriano cataln, Ibrica, 40 (1002): 322-323; (1003): 338-340; (1004): 354-355. Tamb dins: De la Pea, L. (ed): Explicacin del nuevo mapa geolgico de Espaa en escala 1:100.000. Tomo I. (Memorias del IGME, 1935; p. 376-393). 88 San Miguel, 1934: Las rocas eruptivas y metamrficas de la Costa Brava entre Canyet y Llafranch. MemRACAB, 23(19): 381-410.

175 camp, cpies fotogrfiques del full VI del Mapa Geolgic i Topogrfic provincial, indit; una fotografia que el representava en plena feina i una altra dels instruments que utlitz.89 Seguidament, va ser el CE de Sabadell qui va homenatjar el cartgraf amb una exposici de mapes i treballs topogrfics, alhora que lAjuntament li dedic un carrer. Faura dissert sobre la vlua de lobra cartogrfica de Brossa i pos de relleu la finor i exactitud dels seus mapes.90 Pau Vila propos reunir els materials de Brossa en el moment en qu la Generalitat anava a reprendre els seus projectes cartogrfics:
El menys que es pot fer ara en el cas dEduard Brossa s aplegar les pedres litogrfiques, recollir els esbossos, adquirir linstrument i llibres que hagus utilitzat, i iniciar amb aquests materials un arxiu cartogrfic al costat del Servei del mapa que est a crrec de lIEC, perqu serveixi de primera pedra a lobra cartogrfica que ha demprendre resoltament el govern de Catalunya. (P. Vila: Obrers de Catalunya. Eduard Brossa i Trulls; Diari de Sabadell, 19/02/1923. Inclou, al final, una Nota bibliogrfica dels treballs cartogrfics publicats per Eduard Brossa i pel seu fill Joan, per Faura)

Collaboraci amb la Geografia de Catalunya (1934) Lany 36 comenaren a publicar-se els fascicles duna Geografia de Catalunya redactada per lenginyer Csar August Jordana, prologada per Carles Pi Sunyer i promoguda per la Llibreria Catalnia de Lpez Llauss. Desprs dun captol dedicat a la Formaci geolgica, redactat per Jordana a base del Curs de Geologia de Font i Sagu i de la Geologia de Catalunya de Marcel Chevalier, Faura hi inser una

Fig. 20. Darreres publicacions de Faura: Portades del primer volum de la Geografia de Catalunya, obra que la guerra deix inacabada, en la que collabor (1936-37), i de la memria sobre la regressi del mar al litoral barcelon, que no es va arribar a editar. Fig. 20. Last contributions of Faura: Title page of an unfinished Geography of Catalonia, first volume, in which a paper by Faura is included (1936-37) and title page of a memoir on the marine regression in the Barcelona coastline, whose edition was never achieved.
89

Mai Enrera, 9(95): 18-19. Daquest homenatge sortiren els articles de Pau Vila a La Publicitat (8/01/1933) i de Ribas i Virgili, 1932: El cartgraf Eduard Brossa, Mai Enrera, 8(94): 165-168, 2 fotos. 90 Crnica a La Ciutat, 25/02/1933.

176 Ressenya histrica de la Geologia catalana que, atenent a lestat dels fulls del Mapa Geolgic dEspanya que shi esmenten, data de 1934. Aparegu aquest article en el tercer fascicle dels 14 que es varen publicar, tots corresponents al primer volum, La formaci i laspecte de Catalunya, que no es va arribar a acabar.
Captol Primer Segon Tercer Quart Prleg La formaci geolgica Ressenya histrica de la geologia catalana El poblament Resum del poblament antic Lmits i divisions Introducci al paisatge Les muntanyes i els plans (inacabat) Les aiges corrents La flora catalana La fauna catalana (inacabat) Article Autor Pi Sunyer [C.A. Jordana] Faura [C.A. Jordana] J.C. Serra Rfols [C.A. Jordana] [C.A. Jordana] [C.A. Jordana] G. de Reparaz (fill) G. de Reparaz (fill) I. de Sagarra Pgines 9-12 15-72 73-93 97-178 179-199 203-226 227-272 275-296 297-392 395-423 427-456 Fascicle 1 1-2 3 3-6 6 7 7-9 9 10-12 13 14

Taula 32. ndex del primer volum de la Geografia de Catalunya (part publicada). Nota: els fascicles 13 i 14 porten data de 1937; la resta, de 1936.

Fundaci de la Societat Catalana de Geografia (1935) Pels volts de mar de 1935 Faura safeg al grup creador de la Societat Catalana de Geografia, que presidia Pau Vila i en el que hi constaven Puig i Cadafalch, Fontser, Iglsies i Bataller, entre altres. Segons recorda Josep Iglsies, Faura participava en les reunions al costat de Bataller, Chevalier, de lexpresident de la Mancomunitat Puig i Cadafalch i dels dos exdirectors del Servei Geogrfic:
Tenim ben vius a la memria les reunions daleshores al local que ens havia destinat lInstitut a la planta del pati de la Convalescncia de lex-hospital de la Santa Creu. Ens assiem entorn de la gran taula de noguera en sengles cadirals. All els joves al costat de Puig i Cadafalch, dEduard Fontser, de lavui general Josep de Ribera, del mestre Pau Vila, de M. Faura i Sans i Mn. Ramon Bataller, del Sr. Ferrer de Franganillo. Tamb hi van venir Francesc Carreras i Candi, Marcel Chevalier, Agust Duran i Sampere i tants daltres. Recordem que el Senyor Puig i Cadafalch tenia una gran illusi de destinar un dels grans panys de paret de la Sala dactes a contenir el mapa de Catalunya descala 1/100.000 que havia iniciat la Mancomunitat que ell havia presidit: Hi anirem posant els fulls a mesura que vagin sortint, sobre un dibuix de conjunt com a fons, deia eufric. (J. Iglsies, 1978: Els quaranta anys de la Societat Catalana de Geografia; Treb. de la Soc. Cat. Geogr., 19(1989): 361-379).

Entre altres, es recorden dues iniciatives daquesta nova filial de lIEC: instar al Ministre de la Guerra la revocaci de la retirada del mercat dels fulls geogrfics dels territoris fronterers i fer replantejar la publicaci de la Geografia la mateixa a la que Faura havia contribut amb un article sobre la histria de la geologia catalana que posava en mal lloc la cincia catalana a causa de nombroses incorreccions de fons (Iglsies, 1978, op. cit.). Efectivament, a partir del fascicle des el professor Gonal de Repara fill assum la direcci de lobra a proposta de la nova Societat, amb la intenci que, en arribar a la fi del primer volum, caldria substituir els nou primers fascicles. Consta que Faura hi dict una conferncia sobre Les sals potssiques a Catalunya, sense que nhaguem pogut precisar la data ms enll de lany (1936).

177 Homenatge a Font i Sagu (1935) El 20 de novembre de 1935 Faura particip a lhomenatge a Font i Sagu organitzat pel Centre Excursionista dacord amb els EUC, el CMB i la ICHN, al que sadher la nova Societat Catalana de Geografia91 (aleshores no era Bataller sin Pau Vila el president de la secci de Geografia i Geologia del Centre). Hi pronunci una conferncia en la que gloss la importncia cientfica i la personalitat del seu mestre, i feu remarcar alguns dels aspectes ms interessants de les investigacions que port a terme.92 En el decurs de la vetllada parlaren tamb Vidal i Riba, Marcel Chevalier i Pau Vila.93 Desprs, el 22 de gener dict al Centre una conferncia sobre els terrenys dels Pirineus,94 dins dun curs diniciaci en el que tamb hi prengu part Sol Sabars. EL SERVEI DEL MAPA GEOLGIC DE LA GENERALITAT Avantprojecte dun Institut Geolgic de Catalunya (setembre de 1931) En la primera sessi tinguda desprs de la caiguda del Dictador, el 14 de maig de 1930, la Secci de Cincies de lInstitut dEstudis Catalans sassabent dun acord de la Diputaci pel qual destinava a lInstitut la quantitat de 47.000 pessetes; al mateix temps li consultava si estava disposat a encarregar-se de la direcci cientfica i administrativa dels Serveis encomanats fins aleshores a Instrucci Pblica. En la resposta, emesa el 27 de maig, la Secci opin que, en la mesura que fos possible, la reglamentaci dels antics Serveis incls lInstitut Geolgic i Topogrfic hauria de ser la mateixa que hi havia abans del 1923.95 El 5 de juliol, el departament provincial de Cultura dictamin la reincorporaci de diversos serveis a lIEC i lencrrec de reorganitzar-ne daltres, incorporant una esmena de Valls i Pujals relativa a la suspensi de la instituci geolgica i topogrfica.96 I el 30 de novembre La Veu don la notcia de la incorporaci dels Serveis Cartogrfic i Geolgic a lIEC. El 15 de juliol de 1931 la Secci de Cincies autoritz Fontser a iniciar les gestions amb Faura per tal de reorganitzar loficina del Mapa Geolgic, i el 2 de setembre present Faura un avant-projecte dInstitut Geolgic de Catalunya,97 la principal missi del qual seria la publicaci dels mapes geogrfic, geolgic i agronmic com a mapes murals de conjunt; per tamb podria fer una cartografia de ms detall:
Abans que tot i amb la major promptitut possible un mapa mural per a que serveixi dorientaci per a tots els estudis dinvestigaci de major detall, a lescala de 1/100.000 [...] dividit en 43 fulles, perfectament manejables, degut a llurs reduides proporcions. I ms enll, per als mapes de detall, podra adoptar-se lescala de 1/40.000, que s la que permet una fixaci de detalls til per a les diferentes aplicacions. Si aquesta no sestims convenient, degut al sistema de gravat que fos adoptat, aleshores podra fer-se a lescala de 1/25.000 o b a la de 1/10.000. (Faura, 2/09/1931: Avant-projecte per a lorganitzaci dun Institut Geolgic a Catalunya. Mecanoscrit 22 p; AMGSB, Fons Faura).
91 92

Ressenya de lacte a ButllCEC, 45, p. 480. Faura, 1935: Font i Sagu i la seva obra. Vint-i-cinquenari del trasps dun consoci illustre. ButllCEC, 46: 20-26. 93 ButllCEC, 46, p. 68. 94 Resum de la conferncia a ButllCEC, 46(488): 83-84. 95 Actes de la Secci de Cincies (AIEC). 96 La Veu de Catalunya, 5/07/1930. 97 Faura, 2/09/1931: Avant-projecte per a lorganitzaci dun Institut Geolgic a Catalunya. Mecanoscrit 22 p (MGSB). La part reglamentria, reproduda a Via 1979, vegeu-la a lannex III, n 7.

178 Segons lavant-projecte, lInstitut Geolgic dictaminaria en les investigacions mineres i daltres recursos subterranis i hdrics. A ms de biblioteca i arxiu, disposaria dun laboratori dassaigs, del material necessari per a la cartografia; comptaria amb gelegs no agregats i un ajudant-recollector. Per tal de gestionar lInstitut es constituiria una ponncia entre la Generalitat, la Secci de Cincies i el director; aquest presentaria una memria anual. Bases per al nou Servei Geolgic (octubre de 1931) El 30 de setembre Faura fou invitat a assistir a la junta de la Secci de Cincies i hi don compte dels treballs preliminars per a la restauraci del Servei. I el 7 doctubre saprov un projecte de bases, al qual Faura don per escrit la seva conformitat el dia 16.98 Dacord amb el projecte, la missi principal del Servei seria la continuaci i millora del Mapa, per tamb el conreu de la geologia catalana i els estudis que li fossin encomanats. LIEC nexerciria la inspecci; la Secci nomenaria el director i la resta del personal per terminis de dos anys prorrogables llevat del director, per al qual lInstitut gestionaria una plaa de funcionari; cada mes doctubre selaboraria una memria anual. Es preveia una consignaci anual de 25.000 pessetes, que es distribuirien segons la taula segent:
Concepte Personal director Auxiliar tcnic Auxiliar recollector Subtotal Material i despeses generals Oficina, biblioteca i mobiliari Viatges i treballs dexploraci Publicacions IEC Subtotal Total 2.000,00 2.000,00 9.062,50 437,50 13.500,00 25.000,00 6.000,00 3.000,00 2.500,00 11.500,00 Pessetes

Taula 33. Pressupost del Servei del Mapa. Font: Projecte de Bases. 99

Sacord proposar Faura com a director, i es va fer constar que el Servei del Mapa comptava ja amb una subvenci de 25.000 ptes a travs de lInstitut. Tots aquests acords foren comunicats a lHonorable President de la Generalitat el dia 27. El 4 de maig de 1932 el Dr. Serra inform que el Consell de Cultura havia aprovat les Bases proposades per la Secci.

98 Carta de Faura, 16/10/1931 (AIEC, Expedient dels mapes geolgic i geogrfic). 99 Secci de Cincies, 7/10/1931: Servei del Mapa Geolgic. Projecte de Bases. Mecanoscrit 3 p. (AIEC,

Exped. del Mapa Geolgic i Geogrfic). Vegeu Annex III, doc. 8.

179 Faura, ratificat com a director del Servei (mar de 1933) El 16/01/33 Faura notific a Fontser que, segons comunicaci del Conseller de Finances, en el pressupost aprovat per a lany en curs hi havia una partida, la 541, destinada a atendre les despeses del Servei Geolgic:
I si b s bastant limitada, no obstant, permet la iniciaci de la continuitat daquella obra que havia restat estroncada. Tal volta s aquest el moment oport per a que en lInstitut dEstudis Catalans shi dongui estat. Aquests ltims temps he rebut noves daquells professors alemanys que havien intervingut en la formaci del mapa geolgic de Catalunya, interessant-se per tenir coneixement de si ser continuada aquesta tasca i del que cal fer amb el material que encara es conserva a Alemanya (Faura: carta a Fontser, 16/01/1933, Arxiu de lIEC, Expedient dels mapes geolgic i geogrfic)

En vista daquesta lletra, la Secci de Cincies acord reiterar al Govern la instncia de 27/10/1931 per tal que Faura fos nomenat director del Servei, cosa que va fer el 30 de gener el president de la Secci Joan Coromines.100 I el 6 de mar el Sr. Coromines don compte a la Secci que el Consell de Govern havia ratificat el nomenament.101 Recuperaci de les pedres matrius (juliol de 1933 - mar de 1934) El 30 de juliol de 1933, Faura inform verbalment el President de lInstitut, Puig i Cadafalch, sobre els temes pendents de liquidaci i les frmules a adoptar. I el 4 dagost don compte a Fontser de lestat de les relacions amb Lammerer, a qui es devien 640 marcs (20 per cada pedra litogrfica) ms 260 per despeses de tramesa. Leditor shavia declarat perjudicat en uns 2.000 marcs cosa que atribu a la conducta negligent del director del Servei Geogrfic i reclam a Madrid, on obtingu una indemnitzaci. A ms, enviaria altre material que tenia contra el lliurament de 1.000 marcs (unes 3.000 pessetes). Estampar els 3.000 exemplars del full de Barcelona costaria 1.450 marcs i, si es tiressin dos fulls alhora, 2.150 marcs. Per advert que les pedres matrius del de Barcelona havien estat ja retornades i sols conservava la delimitaci dels terrenys (aix s, la matriu dels contactes geolgics). Sembla que tamb ho havien estat les corresponents als altres fulls, ja pagades; en canvi, es conservaven a Munich les matrius dels fulls de Girona, Gandesa, Ulldecona i Horta.102 El 10 de gener de 1934 la Presidncia de lIEC sollicit una cpia dels inventaris de material aixecats en el moment de la suspensi del Servei; cosa que Faura va complimentar pocs dies desprs. El 26 de mar Fontser inform la Secci de Cincies que Faura havia recuperat de la impremta Henrich salvant-les del drapaire, ats que els creditors daquella casa volien liquidar-ne urgentment totes les existncies 30 pedres matrius i 10 planxes de zinc gravades, totes de lantic mapa provincial, que es varen dipositar el 31 de febrer a larxiu que la Biblioteca de Catalunya tenia a la Casa de Convalescncia.103 Al mateix lloc anaren a parar les 32 pedres del mapa 1:100.000 retornades de Munich, desprs que lIEC abons 560 marcs amb crrec al pressupost del Servei.
100 Instncia al Hble. President de la Generalitat 30/01/1933 (AIEC, Exped. del Mapa Geolgic i Geogrfic). 101 Actes de la Secci de Cincies (AIEC). 102 Faura: carta a Fontser, 4/08/1933 (AIEC, exped. del Mapa Geolgic i Geogrfic). 103 Fontser, 26/03/1934: Informe a la secci de Cincies (AIEC). Al seu parer, el dipsit de llibres de

la Biblioteca no reunia les condicions necessries per a la bona conservaci de les pedres.

180 Corresponia aquest material als fulls de Sant Feliu, Vilanova, Tortosa i Les Goles de lEbre. Per indicaci de Lammerer, foren traspassades a la casa Wolf & Sohn, i es dipositaren juntament amb les altres.104 Pla dactuaci (juny de 1934) El 4 de juny tot just la Generalitat acabava dassumir el trasps dels Serveis de Mines, va fer constar Fontser que en la ponncia de la Comissi Mixta de Traspassos shi deia que la Universitat (aix s, el Departament de Geologia del Dr. San Miguel) i el Govern Central es posarien dacord per a ledici del mapa Geolgic; sacord que el Sr. Coromines es trobs amb Faura per tal de tractar sobre lorganitzaci del Servei, i aix es va fer. Daquesta conversa en sort que Faura estava disposat a acceptar el nomenament i que faria un projecte dorganitzaci dacord amb els cabals que la Secci disposava per a aquesta finalitat. L11 de juny la Secci acord, en presncia de Faura, que el projecte sajustaria a les 40.000 pessetes disponibles procedents de pressupostos anteriors; que per a lany en curs hi havia dues consignacions de 5.000 pessetes, que el Servei sorganitzaria independentment del Geogrfic, i que lescala del Mapa seria la d1:100.000.105 Tal com shavia convingut, el dia 18 Faura lliur a la Secci la memria de les actuacions portades a terme, juntament amb una proposta de treballs a realitzar durant lany en curs. (Annex III, document 9). Provisionalment, ofer com a seu del Mapa el seu despatx professional:
[] es dedueix la possibilitat de publicar abans de fi dany unes tres fulles ja comenades i el fullet explicatiu de la de Tortosa ja enllestida. Respecte a la organitzaci daquests treballs, creu que cal esperar encara, i que per al treball proposat li sn suficients els medis de qu disposa ell particularment a casa seva. Solament demana un local que pugui servir de dipsit del material (Actes de la Secci de Cincies, Arxiu de lIEC)

Com a actuacions immediates es contemplaven les segents: a) Retorn de les pedres litogrfiques, dipositant-les en un local que reuneixi les condicions adients dhumitat i temperatura; b) Reintegrar tot el material que havia pertangut al Servei; c) La impressi dels fulls de Barcelona i Girona, Convindria tirar dos fulls simultniament per tal dabaratir costos (2.150 marcs per lestampat a set tintes). Pel que fa al full de Barcelona, noms hi havia a Alemanya la pedra dels contactes geolgics; la resta havia estat retornada, probablement al Servei Geogrfic. Totes les pedres del full de Girona eren a Alemanya (4 corresponents a toponmia, hidrografia, orografia i vies de comunicaci i 3 de lombrejat) i sols quedaria enviar a Munich loriginal geolgic, prvia revisi:106
Per tal com de la fulla de Girona teniem completament llest loriginal quan ens fou donada lordre de suspensi dels nostres treballs. En quant a la fulla de Barcelona est ja totalment gravada i en posseim les darreres proves escrupulosament corregides, les quals sn perfectament utilitzables per a procedir a una impressi immediata (Faura: Treballs a Realitzar, arxiu IEC, expedient dels Mapes Geolgic i Geogrfic).
104 Faura,

18/06/1934: Servei del mapa Geolgic de Catalunya. Treballs a realitzar durant lexercici del 1934. Mecanoscrit 8 p (AIEC; nhi ha cpia a lAMGSB i a la Cartoteca de Catalunya). 105 Actes de la Secci de Cincies (AIEC). 106 Aquest original, que Faura havia lliurat a la Junta, segons consta en linventari de 23/07/1924, no sha conservat.

181 d) Publicaci de les memries explicatives. Tamb shauria de publicar el fullet explicatiu del full 41 (Tortosa) i seguidament els de Girona i Barcelona. Tot aix tenint en compte la disponibilitat econmica existent: 40.000 pessetes, sumant els pressupostos de 1931, 1933 i el prorrogat per als dos primers trimestres de 1934 (respectivament, 25.000, 10.000 i 5.000 pessetes). e) Impressi de la memria dOppenheim. Malgrat que, segons Faura, la Junta reconegu laven de 1.400 pessetes que ell havia fet al professor alemany, aquesta quantitat no li havia estat reintegrada, i els coralls que havien de servir per a establir lestratigrafia de lEoc seguien en poder de lexpert. Per aquest mor el 19 de gener, poc desprs denviar unes proves de les lmines que tenia preparades; convindria, doncs imprimir la memria que deix escrita, junt amb les lmines, i aconseguir tamb el retorn dels exemplars. f) Acabar els treballs de camp ja iniciats. Tamb es propos, en cas que li fos confiada la direcci del Mapa, ultimar els treballs de camp ja comenats dels fulls 36 (Gandesa), 40 (Horta) i 42 (Ulldecona), per tal de publicar-los durant el vinent exercici, ats que a Munich servaven encara les pedres dels tres fulls. Debat en el si de la Secci de Cincies (juny 1934) Tot seguit, a la mateixa sessi (18 de juny), la Secci acord nomenar un ponent per tal destudiar el projecte, i Fontser propos que fos el Sr. Terrades; tamb acord comunicar a Serra Hunter que sinteresss pels nomenaments prop del Conseller de Cultura. Desprs intervingu Bofill i Pichot, qui tract de la qesti de fons. Digu, i ho demostr amb dades, que el Mapa Geolgic de Catalunya sestava fent de manera perfecta i amb prou celeritat per part de lIGME, i que creia que amb els mitjans de qu disposava lIEC seria difcil portar a terme una bona tasca; que seria convenient organitzar un Institut de Geologia, per no per a fer uns mapes que ja feia lEstat i que difcilment es podrien fer ben fets amb els mitjans disponibles. Coromines opin que lIEC nestava encarregat i que no podia refusar la tasca si no es demostrava la insuficincia de mitjans. Fontser opin que calia aclarir la situaci i veure quins eren els obstacles que entorpien aquesta i altres tasques que hi havia hagut intenci diniciar. Per Faura, el mapa es podia anar fent amb ms perfecci que el de lIGME malgrat sser a escala meitat; sense acord es llev la sessi.107 El dia 25 Terradas lliur a la Secci la memria presentada per Faura acompanyada dun escrit en el que exposava el seu criteri, el qual es lleg en sessi del dia 2 en presncia de lautor. El ponent aconsell reprendre simplement els treballs anteriors a 1924 i encarregar a Faura que els prossegus com si el perode de 10 anys transcorreguts no hagus existit, pregant-li que avancs tant com fos possible la publicaci per enllestir-la en menys de 8 anys, i que formuls una proposta de despeses:
Tenint en compte que lInstitut ha rebut encrrec de la Generalitat que per tradici i necessitat creu convenient mantenir aquest servei iniciat per Prat de la Riba, considerant que ja hi havia un comenament dobra feta per la publicaci de 4 fulles i preparaci de altres dues, la Secci de Cincies aconsella reprendre simplement els treballs anteriors al 1924 i continui els del Dr. Almera, persistin en la publicaci successiva i rpida de fulles escala 1:100.000 valent-se de tots els materials possibles i utilitzant totes les fonts destudi de que es disposi, debudament completades si fs falta. I al efecte i fent s de lautoritzaci rebuda encarrega al Dr Faura segueixi els seus treballs com si no
107

Actes de la Secci de Cincies, 18/06/1934 (AIEC).

182
exists el perode dels 10 anys ltims, retribuint-lo amb la quantitat de [en blanc] ms despeses de camp i cpies pregantli avensi tot lo possible la publicaci per enllestirla en menys de 8 anys formulant una debuda proposta de les necessries despeses per estudiar-la i elevar-la la Generalitat de Cat. A la que al mateix temps caldr dirigirse per la recerca policaca del lloc ahont se trobin i retorn de les pedres que foren del Servei. ([Terradas, 2/07/1934]: esborrany manuscrit, Arxiu de lIEC, Expedient del mapa Geolgic)

La proposta compt amb lacord de Coromines, per Pi Sunyer va fer present que en la darrera reuni de la Junta de Cincies es tract dajudar la publicaci del Mapa Geolgic de lIGME. Com que no era possible que dos organismes de la Generalitat emprenguessin simultniament una mateixa tasca per camins diversos i fins oposats, calia dantuvi aclarir a qui corresponia la publicaci del Mapa; opin que seria convenient que lIEC plantegs la qesti davant del consell de Cultura. Coromines sugger que el ms convenient fra plantejar la qesti a la ponncia dEnsenyament Superior del Consell de Cultura i a la Junta de Cincies, per tal de resoldre harmnicament lafer, tasca que li va sser encarregada. Proposta de la Generalitat (juliol de 1934) A les darreries dabril de 1934 el director de lIGME havia assumit com a inevitable la imminent creaci dun Institut Geolgic a Catalunya, que aquella primavera semblava ms a prop que mai:
He recibido carta de Barcelona en la que me comunican que el asunto de seguir haciendo el mapa de Catalua se ha perdido. Parece ser que el amigo Faura crea otra vez el Instituto Geolgico de aquella regin. Yo le ruego que se entere Vd bien del asunto pues el lunes que yo pienso estar el Barcelona quisiera dar la cuestin por terminada en uno u otro sentido (Marn: carta a Bataller, 24/04/34; AMGSB, Fons Bataller)

El 25 de maig shavien traspassat els serveis de Mines a la Generalitat. La situaci va canviar quan el secretari de la Junta de Cincies, Rafel Candel Vila an a Madrid com a enviat de la Generalitat amb una nova proposta del Conseller de Cultura:
Se ha presentado al director del Instituto Candel Vila y le ha dicho que iba en nombre de Gassol y que decidian que el Instituto se encargara de las hojas y que en Barcelona el jefe fuera Faura [...] Yo no entiendo nada despues de la conversacin con Comorera i Turell (Carta de Marn a Bataller, 5/07/34, AMGSB)

Mentrestant, la Secci de Cincies acord el 9 de juliol aprovar la proposta de Terrades i confiar a Faura la continuaci dels treballs del Mapa, assignant-li una retribuci igual a la del director del Servei del Mapa Geogrfic, que era de 6.000 pessetes. A ms, acord estudiar la manera de donar una major amplitud als estudis geolgics en connexi amb la Secci dAstronomia, Meteorologia i Geofsica de la Societat Catalana de Cincies Fsiques, Qumiques i Matemtiques. El dia 16 examin lhistorial del Servei i les seves relacions amb la Junta de Cincies, i acord que malgrat les gestions empreses prop de la Junta, calia que Faura comencs els treballs tan aviat com fos possible. Lendem Coromines comunic a Faura el nomenament:108
El dia 23 Coromines comunica que ha fet gestions prop del conseller de Cultura i de loficina de Trasps de Serveis, de les que ha tret la impressi que es podran contrarestar les gestions realitzades per
108

Ofici de 17/07/34 (ARB).

183
alguns elements interessats en qu el Mapa Geolgic sigui aixecat exclusivament per lIGME. Aquesta instituci deur continuar segurament els seus treballs que comprenen a Catalunya, ja que sestenen a tots els territoris de la Repblica. El Sr Coromines exposa a la Secci la convenincia de trobar una frmula per la qual el Servei del mapa Geolgic queds encarregat a Catalunya de lobra de lIGME, sense que per aix deixs de complir amb la seva prpia missi. El Sr. Fontser remarca que lIGME disposava de molts mitjans i tamb de personal catal al qual convindria atraures (Acta del 23/07/1934, AIEC).

La sessi es don per acabada sense que sadopts cap acord. Desprs vindria la suspensi del rgim autonmic arran dels fets del 6 doctubre; el 27 de novembre es retraspassaren els serveis de Mines. A lIGME respiraren alleujats:
Yo espero que en l [lany que comena] las turbulencias habrn acabado y podremos seguir nuestra colaboracin cientfica que tantas satisfacciones me ha proporcionado siempre (Marn: carta a Bataller, 2/01/1935; AMGSB, Fons Bataller).

Treballs del Mapa (mar 1935-febrer 1936) La conformaci de factures amb crrec al Mapa Geolgic per part de la Secci de Cincies indica que Faura havia reprs les activitats. Aix, el 4 de mar 1935 Coromines conform, entre altres, una factura del mapa Geolgic per 887,05 pessetes. En resposta a una carta de Faura de 17 de maig, la Secci acord comunicar-li que era preferible continuar fent els lliuraments segons les despeses efectuades. El primer de juliol aprov la Secci dues factures: una de taquimecanografia i traduccions i una altra de diverses estades i trajectes realitzats per a la confecci del full de Barcelona (?); en quedaren dues ms pendents que es varen aprovar a la segent sessi: 17,70 ptes per reproducci de dibuixos i 50 ptes per despeses dautombil amb motiu duna expedici per la vora dreta del Llobregat. El primer doctubre (1935?) Faura deman una quantitat avanada per tal datendre les despeses dexpedicions, material i personal auxiliar; la Secci li pos a disposici 500 pessetes; per el 15 doctubre acord no conformar ms factures mentre durs la situaci dinterinitat en qu qued la Generalitat desprs de la prctica suspensi del rgim autonmic. El 20 de gener de 1936 es conformaren dues factures ms: una de Mary Roser (taqugrafa del Sr. Faura) per 275,75 pessetes, i una altra per les despeses del segon trimestre de 1935 corresponent a la preparaci dels fulls de Tortosa, Barcelona, i Calella, per 435,60 ptes.
Data conformaci 4/03/1935 1/07/1935 1/07/1935 8/07/1935 20/01/1936 20/01/1936 17/02/1936 Acreedor Faura? ? Faura? ? ? Maria Roser Faura J. Ribera Llopis ? Taquimecanografia i traduccions Despeses de camp Reproducci de dibuixos Despeses autombil Taquimecanografia Preparaci fulls 41, 35, 30 (1er. trimestre de 1935) Treballs fotogrfics Concepte Import 887,05 ? ? 17,70 50,00 275,75 435,60 11,80

Taula 34. Factures del Mapa Geolgic conformades per la Secci de Cincies (1935-1936). Font: Actes de la Secci, Arxiu IEC.

184 Intent de la Junta de Cincies (novembre de 1935) El 4 de novembre, la Junta de Cincies Naturals de Catalunya vei un informe que el seu president havia encarregat al Dr. Francesc Pardillo sobre a la convenincia que fossin reintegrats a la Junta els Serveis del mapa Geolgic, ats que lIEC no havia dictaminat en cinc anys, que tot el material i mobiliari continuava a la Universitat, que el personal directiu de lantic Institut provincial ho era de la Junta de Cincies i que segons els estatuts, aquesta havia de regir tots els serveis de Cincies Naturals existents i els que fossin creats a Catalunya:
Al present continua a la Universitat tot el material i mobiliari i al Museu les colleccions. Si a tot aix safegeix que el personal directiu de lInstitut Provincial es personal a lensems de la Junta de Cincies Naturals, i que lEstatut daquesta a son article primer ben clarament disposa que ha de regir tots els serveis de Cincies Naturals existents i que es puguin crear a Catalunya; ats que lInstitut dEstudis Catalans ha tingut cinc anys per a dictaminar i no ho ha fet; b prou ha de recabar la Junta de Cincies Naturals de Catalunya se lincorpori novament el Servei del Mapa Geolgic. Una vegada assolida aquesta demanda, caldr tractar de la organitzaci interna del Servei del Mapa Geolgic amb relaci a la Junta i LInstituto Geolgico y Minero de Espaa, si sestims convenient la seva collaboraci. (Pardillo, 4/11/1935: Instncia al President de la Junta; AJCN, exp. 366).

No obstant, la Junta no va fer cap actuaci en aquest sentit. Probablement aquest moviment estava relacionat amb un Institut de Cincies Naturals de Catalunya en projecte des del mes de gener de 1934.109 Darrer intent destructurar el Servei Geolgic (mar-juny de 1936) Desprs que el secretari demans a Faura un pressupost anyal aproximat (16/03/1936), la Secci de Cincies vei lonze de maig una comunicaci del Servei de Mines de la Generalitat que demanava un informe sobre lorganitzaci del Mapa Geolgic, a fi destructurar aquest Servei en la manera que es considers oportuna i amb la seva collaboraci. Fontser sencarreg de redactar un informe, al mateix temps que sacord demanar-ne un altre a Faura donant compte de lestat actual del Servei; no obstant abans de prendre cap mesura, la Secci acord esperar que el Sr. Coromines torns de Madrid.110 En conseqncia, havent de donar ara una organitzaci definitiva, amb motiu del trasps de servei de lEstat a la Generalitat de Catalunya, Faura redact un nou document histric sobre el Servei del Mapa Geolgic.111 En aquest escrit, que s una versi posada al dia del que lany 1925 havia adreat al President de la Mancomunitat, Faura diu que lIEC havia assignat al Servei unes dependncies de la Casa de Convalescncia. Recordava que els seus materials es trobaven encara dispersos: les pedres litogrfiques, repartides entre lIEC, el Dipsit dObres Pbliques de la
Hi ha un Projecte dEstatut i Reglament interior de gener de 1934, i dos projectes ms: un de 1936 i un de 1937 (AJCN, exped. 821, 822 i 823, respectivament). El darrer preveia que el nou organisme estaria integrat pels Museus, lInstitut Botnic i lInstitut dels Sols. Aquest, dirigit per Antoni Oriol i Anguera i radicat a lEscola dAgricultura, intentaria reprendre la cartografia agronmica de Catalunya entre 1938 i 1939. (AJCN, exped. 1161). 110 Actes de la Secci de Cincies (AIEC). Aquesta s la darrera referncia al Servei que fan les actes de la Secci. 111 Faura, 30/06/1936: Aplec dantecedents sobre el Servei del Mapa Geolgic de Catalunya; mecanoscrit 22 p (AMGSB, Fons Faura). La Secci no va arribar a veure aquest informe: la seva darrera assemblea va tenir lloc el 6 de juliol.
109

185 Generalitat i una casa editorial de Munich; el material cientfic, arxius i mobiliari eren al Laboratori de la Universitat; ignorava on havien anat a parar els llibres i el fons editorial; les colleccions, guardades al Museu, shavien dinventariar, segons conveni, separadament de les prpies daquella instituci. Insist a publicar els fulls de Girona i Barcelona, amb els fascicles corresponents, aix com lexplicaci del full de Tortosa; assegur que del full de Calella, recentment apareguda la part geogrfica, tenia avanada la part geolgica i que no faltava gaire per donar-lo a la publicitat.112 Mentrestant, lantic president de la Mancomunitat, Puig i Cadafalch, feia pblics a la premsa els avenos fets en el mapa geogrfic, tamb confiat a lIEC: shavien gravat 4 fulls, dibuixats altres 4 i preparats sobre la cartografia oficial 1:50.000 nhi havia 14 ms.113 Actuacions en temps de guerra (1936-1938) Durant la guerra consten dues intervencions oficials de Faura com a director del Servei del Mapa Geolgic. El 9 doctubre de 1936 se lautoritz a circular per tot el territori catal:
Per tal que pugui practicar les seves investigacions cientfiques; per tant, les Milcies Antifeixistes permetran la seva lliure circulaci, dhuc que els Comits Revolucionaris locals li facilitaran la recerca de dades i allotjament per tal que pugui complir amb la tasca que oficialment li ha estat confiada per la Secci de Cincies de lIEC: Generalitat de Catalunya. (Certificat de lIEC, 9/10/1936, AIEC, ARB).

Daltra banda, el 6 de maig de 1938 el secretari General de la Junta Local de Defensa passiva certific que Faura tenia, com a director del Servei del Mapa Geolgic, lencrrec de fer un estudi dels terrenys descoberts amb motiu de la construcci de refugis; a manera de salconduit per accedir a lexamen detingut del terreny i a prendre mostres, i facilitant dades per a contribuir la tasca cientfica i dextraordinria importncia que t encarregada.114 ELS DARRERS ANYS (1936-1941) Censura del Dr. Bataller en el si de la Instituci Catalana (abril de 1936) Desprs donze anys dallunyament voluntari de la Instituci Catalana dHistria Natural, Faura redact, a instncies del president Pius Font i Quer, una breu ressenya amb motiu duna excursi corporativa que shavia de fer a la Vall dAran, amb el propsit de publicar-la abans de lassemblea anual de 1934, per ni se li va publicar ni se li retorn loriginal.115 Ms endavant tramet la traducci dun treball de Von Gaertner de 1930 sobre faunes silurianes, seguit duna addenda i precedit dun prleg de la seva m. El susdit treball consistia en la descripci dels exemplars trobats en els jaciments pirinencs catalans pel Dr. H. Schmidt de Gttingen; en laddenda Faura hi afeg fssils trobats per ell entre
112 En el llegat Faura, dipositat al MGSB, es conserva un transparent daquest full amb els contactes geolgics de langle NO., reduts de la cartografia almeriana. No hi hem trobat, en canvi, ni els originals del full de Girona ni les cpies dels fascicles explicatius que aqu sesmenten. Ledici del full geogrfic de Calella shavia presentat el mes de desembre anterior. 113 La Veu de Catalunya, 17/05/1936. 114 Ofici 6/05/1938 (ARB). 115 Faura, 6/06/1936: En defensa prpia (mecanoscrit, AMGSB, Fons Faura).

186 Pujol i Gerri.116 Fou lliurat al secretari de la Instituci a les darreries de 1934 i sinclogu en la relaci dels que shavien de publicar durant el segon trimestre de 1935. Bataller advert que les addicions de Faura tenien parada ledici, i que tot i aix larticle resultava incomplet:
El butllet del 2n trimestre est empantanegat per mor de qui podeu pensar: ha afegit no s quantes coses (encara que resulta incompletssim encara respecte a Dalloni) i 6 o 7 figures: de manera que faltar material tot i posant 4 o 5 planes de bibliografia per acabar un nou plec (Bataller: carta a Sol, 1/08/1935; AMGSB, Fons Sol).

El treball no va aparixer publicat fins labril de 1936, desprs que Bataller substitus Font i Quer a la presidncia de la Instituci.117 Per a continuaci el butllet de la Instituci inser una rplica molt severa del Comit de Redacci, que estava presidit pel Dr. Bataller i en el que tamb sasseien Bofill i Pichot, Bols i Vayreda, Oriol i Anguera i Sol Sabars. Les observacions acusaven Faura de desconixer la bibliografia posterior a 1923, de transcriure treballs antics sense citar-los i de lleugeresa en la identificaci de les espcies; ras i curt: duna escassa seriositat imprpia de la qualitat cientfica duna revista com el Butllet de la Instituci:118
No poden sser oblidades les nombroses monografies que sobre el mateix tema estudiat pel geleg suara esmentat shan publicat aquests darrers anys i que, tot i sser fonamentals per la geologia pirinenca no apareixen consignades en la nota del senyor Faura, malgrat que en algun cas detallen mpliament temes lleugerament esbossats per lesmentat senyor i, en altres estan en palesa contradicci amb les seves observacions [...] Aquests darrers treballs rectifiquen gaireb sempre, o amplien degudament les observacions paleontolgiques consignades en les notes addicionals del senyor Faura, sovint transcrites ntegrament, o per b que sense assenyalar-lo, de treballs daltres autors ([Bataller], 1935: Observacions ...)

El dia 4 dabril Faura no assist a la sessi immediata posterior a laparici de les Observacions, a causa de la forta impressi rebuda; poc abans havia rebut una carta del doctorand Llus Sol en la que acceptava tota la responsabilitat del contingut de les

Fig. 21. Portada de larticle de von Gaertner, tradut i ampliat per Faura (1935), origen de latac del Dr. Bataller Fig. 21. Title page of von Gaertners paper, translated and enlarged by Faura (1936). It was in the origin of the attack from Dr. Bataller.
116 Entre els fssils, una nova forma del Gotlandi de Camprodon que dedic a Vidal: la Panenka vidali. Segons Bataller, essent aquesta determinaci dubtosa, shavia de retenir la de Vidal com a P. aff. monticula; aix ho ratific en el seu treball de 1956: La Paleontologa y Luis Mariano Vidal (Bol. IGME, 67: 65-114). 117 Von Gaertner, 1935: Fauna del Silric superior en els Pirineus. ButllICHN, 35:110-132; traducci, prleg i addenda de Faura. 118 C.[omit de] R.[edacci] Observacions al treball del senyor Faura i Sans sobre la fauna silrica dels Pirineus. ButllICHN, 35: 273-282.

187 Observacions, per b que assegurava que la seva intervenci shavia redut a llimar asprors de redacci. Dos dels membres del Comit de Redacci, Bols i Oriol, li manifestaren rebuig o ignorncia del cas. No li fou difcil doncs atribuir lautoria de les observacions al Dr. Bataller, a qui supos una follia persecutria personalssima.119 Sampelayo, a qui Bataller envi el treball, volgu reproduir-lo tradut en el volum de lExplicaci del Mapa Geolgic dedicat al Siluri; amb aquesta idea deman a Bataller (2 de maig) una traducci de larticle, que es va arribar a fer; per el 28 de maig no lhavia rebut encara.120 Daltra banda, lenginyer advert Bataller que Faura preparava una rplica a lescrit del Comit de Redacci:
Confidencialmente le dir que he tenido carta del Sr Faura preguntndome si he tratado alguna vez sobre el Siluriano cataln (gotlandiense pirenaico), de donde deduzco que estar preparando una contestacin a la enrgica nota de la Instituci Catalana. Es cierto que no he escrito sobre el suprasilurico catalan, pero las consideraciones sobre algunas rectificaciones del Cambriano terrenos ms modernos (Tarragona, Papiol) dan lugar al escrupulo, si se ha de citar todo. Por otra parte estos descuidos no son nuevos para mi, pues cuando el Sr. Faura public su nota sobre las bauxitas se olvid de otra ma en nuestro boletn y de la fervorosa defensa que hice del inolvidable Almera como descubridor de ese mineral en Catalua (Sampelayo: carta a Bataller, 4/5/1936, AMGSB, Fons Bataller)

s per aix que Faura deman en prstec a la Biblioteca de Catalunya lestudi dels Pirineus de Dalloni (1930) i la tercera part del vol. 11 del Siluri de Barrande, dos llibres que havien format part de la biblioteca tornada per Almera a la Diputaci.121 El juny de 1936 Faura sign un extens mecanoscrit que, manllevant el ttol a Mossn Cinto, titul En defensa prpia122 En el qual es dolgu que no se li don loportunitat de corregir galerades i que se li havien suprimit els peus de figura; argument que ning ms no havia tractat el jaciment, assenyal les errades i contradiccions del Comit i justific les seves posicions; es ratific en totes les determinacions i lament no haver pogut accedir a les colleccions de Font i Sagu, fet que relacion amb les apropiacions de material seu per part dalguns elements i amb els entrebancs que trobava en determinades institucions que li impedien ...
... disposar dels medis destudi servats en determinats centres oficials, fins a haver arribat a lextrem de veurem, per sorpresa, canviats els panys de les portes dels laboratoris [...] el fet dhaver vist dedicar a altres persones espcies que habian estat recollides per m, aix com tamb lexhibici de fotografies que em sn prpies i de les quals encara servo els negatius [...] (Faura, 6/06/1936: En defensa prpia; AMGSB, Fons Faura)

En les conclusions, compar la seva situaci amb la de Mallada en els seus darrers anys; es reconegu vctima dintrigues i alleg indefensi:
Posseeixo un sentit exacte dels meus propis defectes, per sento invenciblement un menyspreu instintiu envers la intriga que ens atribueix defectes estrafets. Els qui han demostrar sser tan diligents en la baixa crtica, resulta que en relliscar han estat revolcats en llur esllavissada, per haver perdut lequilibri de la serenitat, negligint de constatar les dades originries de les referncies que ha donat el propi C. de R., en un afany dostentaci de saviesa [...] Entrats en la davallada trgica de la vida, passada la cinquantena, amb lexperincia del mn i dels homes, hom reflexiona com ha estat possible que hi hagi hagut qui shagi atrevit a atacar-me sabent a bastament que no puc defensar-me plenament per no disposar de molts elements indispensables. He de fer avinent en aquesta ocasi que ni tan sols s on han anat a parar, amb els terrabastalls soferts, els exemplars autntics que sn testimoni de les determinacions paleontolgiques que consten en la meva tesi. Voleu cosa ms punyent per a mi! No temo pas la crtica, ni la dara ni la de lesdevenidor, puix que, quan aquesta s equnime i raonada, la considero
119 Faura, 30/06/1936: En defensa prpia (mecanoscrit de lAMGSB, Fons Faura). Lesborrany de la carta 120 121 122

de Sol, datat 3/04, i la resposta dolguda de Faura, del dia 14, es conserven tamb a lAMGSB (Fons Sol). Cartes de Sampelayo a Bataller, 2 i 28/05/1936 (AMGSB, Fons Bataller). Faura: carta a Rubi, 25/05/1936 (Arxiu de la Biblioteca de Catalunya). Mecanoscrit 78 p. (AMGSB, Fons Faura).

188
com una guia i un excitant, molt al contrari, en la confiana que els naturalistes que ens succeiran sabran fernos justcia. (Faura, 6/06/1936: En defensa prpia, AMGSB, Fons Faura)

Faura tramet la nota a la Instituci amb el prec que es publiqus ntegra. Candel Vila la present a la sessi del 6 de juny, que seria la darrera tinguda abans del llarg parntesi motivat per lesclat de la guerra i la segona dictadura. En el Butllet del segon semestre de 1936 es diu que desprs dun canvi dimpressions sacord posar-lo a disposici dels membres que el vulguin llegir i passar-lo desprs al consell de redacci (Camarasa, 2000). Vot particular contra la tesi de Llus Sol (juny de 1936) El 19/06/1936 el deg de la Facultat convoc Faura a un tribunal de doctorat, lliurant-li la memria de laspirant Llus Sol i Sabars. Era la primera (i lnica?) tesi que es present a la Secci de Naturals de la Universitat Autnoma de Barcelona. El tema destudi, escollit i desenvolupat en el laboratori del Dr. San Miguel, era altament sensible per Faura: els corallaris eocnics per ell recollits i netejats, en part existents al Museu Martorell i en part encara en poder de la famlia Oppenheim, que retenia els millors exemplars, per no haver rebut la totalitat dels honoraris per la classificaci i descripci del material. Els estudis degueren comenar abans de 1933, data en que Sol public un primer aven de resultats sobre els fssils procedents dels jaciments prepirinencs (Conques de Tremp i de Mei, la Vall dger, Oliana, St. Lloren dels Piteus i Bergued) i prelitorals (Castellol, Sta. Margarida de Montbui, Castellgal, St. Mart Vell i altres):
De un tiempo a esta parte trabajamos con asiduidad en el estudio del Eoceno cataln y particularmente de una numerosa coleccin de polperos eocnicos que forman parte de las colecciones paleontolgicas del Museo Martorell, de Barcelona, aparte de nuestras investigaciones y recolecciones en el campo y en distintas colecciones particulares, que a su vez nos han proporcionado abundante material de estudio [...] La bibliografa de que disponemos, algunas consultas y una coleccin clasificada por Oppenheim, que nos ha servido de base, nos han facilitado el trabajo de forma tal que los resultados obtenidos nos animan a publicar este primer avance de nuestra labor, en el cual [...] se aumentan considerablemente el nmero de especies y localidades conocidas (Sol, 1933: Fauna coralina del Eoceno cataln. BolRSEHN, 33: 433-456).

No sembla que Sol estigus en contacte amb Bataller abans de la publicaci daquest article; en canvi, el febrer de 1934 ambds intercanvien llibres sobre coralls;123 a comenaments de 1935 es fotografiaven els fssils a lIGME, grcies probablement a la intervenci del catedrtic del Seminari,124 i el 14 dagost comunic a aquest que havia enllestit lndex de la tesi. La lectura tingu lloc el dia 30 de juny davant dun tribunal integrat per Faura, San Miguel, Fuset i Benito Fernndez sota la presidncia de Pardillo. Sol havia definit tres espcies noves, per segons Faura anull aquelles que Oppenheim li havia dedicat a ell; daltra banda, no havia revisat els espcimens de la collecci Vidal, que estaven exposats al Museu. Desprs descoltar les respostes de laspirant, Faura propos al Tribunal que se li torns la memria per tal que fos esmenada, completada i perfeccionada, proposta que fou obviada i que motiv la formulaci dun vot particular en contra del criteri de la majoria:
123 Lany 1934 Sol va fer diverses comandes de material bibliogrfic a llibreries com Max Weg (Leipzig) o Pregliasco (Tor), editorials com Paleontographia Italica (Pisa) o Ricci (Florncia), o directament als autors com John Wells (Nova York) o els seus familiars (la vda. Oppenheim, a Berln). (Correspondncia a lAMGSB, Fons Sol). 124 P. Hernndez Sampelayo: carta a Bataller, 3/1/35 (AMGSB, Fons Bataller).

189
Procurant tamb deixar-la de manera que no es vegs ni tan sols lombra duna apropiaci indeguda duna altra tasca en mala hora interrompuda, com podria interpretar-se tal com est ara, sin que tingus al contrari el carcter duna justa reparaci duna obra cientfica que no ha pogut arribar a veure la llum; i que ms tard, presentat altra volta al Tribunal aquest treball arranjat, hom proceds a un nou examen per a la seva aprovaci definitiva. Aquesta proposta, inspirada en un criteri purament cientfic, objectiu i equnim, amb el propsit dafavorir el doctorant, en profit de la Cincia, no ha estat presa en consideraci, havent-se procedit tot seguit a la calificaci, per la qual cosa [...] ens veiem obligats, en el compliment del deure, a formular, amb vera recana, aquest Vot Particular en contra del criteri de la majoria. (Faura, 30/06/1936: Vot particular ..., AMGSB, Fons Faura)

Desprs de repassar minuciosament la memria de laspirant, comparant-la amb els treballs dOppenheim, Zittel, Flix, Carez i Vzian, Maureta i Thos i propis, Faura escrigu un informe en el que hi fa 30 observacions, de les que sobresurten la manca de justificaci de les diferncies existents amb un aven publicat tres anys abans on denominava 110 formes, per tan sols 84 a la tesi, essent 73 les comunes a ambds, la manca dun captol destratigrafia i dun ndex alfabtic, el desordre de les escasses figures i la manca de referncies dels exemplars.125 En lescrit corresponent al vot particular,126 consider que la tesi en la qual ... no sobresurt lautenticitat dun treball dinvestigaci prpia previament realitzat, ni es descobreix el treball duna preparaci personalment feta dels exemplars seleccionats ... constitua una pertorbaci en el terreny cientfic en establir un greu conflicte sobre el dret de prioritat amb Oppenheim per la classificaci de les formes especfiques:
Lautor deuria haver fet una narraci exacta i clara de la destroa manifesta que ha sofert el gran esfor que vam realitzar en la tasca de preparaci daquell treball dOppenheim, tractant aquesta questi sense partidismes, amb sinceritat i equanimitat i amb mires a una justa reparaci cientfica, car noms aix s com tindria aquesta memria un valor positiu que honoraria el seu autor (Faura, 30/06/1936: Vot particular; AMGSB, Fons Faura).

Temps de guerra (1936-1938) La guerra alter profundament, no cal dir-ho, el normal funcionament de les institucions. Les activitats de lIGME quedaren gaireb paralitzades; el Museu del Seminari fou devastat, per b que se naconsegu salvar la biblioteca; la Junta de Cincies fou substituda per una Comissaria General de Cincies Naturals de Catalunya, posada a les ordres del Sr. Joan Soler i Bru.127 Els materials del Museu de Geologia foren traslladats a la Universitat (10/12/1937), edifici que no es lliur dels bombardeigs. Lesclat de la guerra sorprengu Faura al Mas Rierals de Les Borges del Camp, on passava lestiu. No es va afiliar a cap partit, per b que amb motiu de la sindicaci obligatria es va inscriure a lUGT el 15/10/1936; seguint una ordre del subsecretari de cultura, el dia 30 es va presentar a lEscola Superior dAgricultura, on va quedar mobilitzat.128 No va formar part dels Comits del Ministeri dInstrucci Publica, ni de cap altre. Consta que li varen demanar una conferncia en lEscola de Guerra, que no va donar.129 Per ordre del Conseller de Cultura de 4/2/37 sel nomen professor de Geologia Aplicada i Edafologia adscrit a lEscola Superior dAgricultura, amb uns havers anuals
125

Faura s/d. [Observacions crtiques sobre la tesi doctoral de Lluis Sol]. Mecanoscrit 20+6+7 p (AMGSB, Fons Faura). 126 Faura, 30/06/1936: [Vot particular del Dr. M. Faura i Sans, membre del tribunal que ha jutjat els exercicis de doctorat del Senyor Llus Sol Sabars]. Mecanoscrit 12 p (AMGSB, Fons Faura). 127 Butllet Oficial de la Generalitat de 24/07/1937. 128 Certificat del director de lEscola Superior dAgricultura, 30/10/1936 (ARB). 129 Faura, 20/02/1939: Declaraci jurada (ARB).

190 de 7.000 pessetes amb crrec a la partida 578 i efectes des de primer dany.130 Com a director del laboratori de Geologia de lESA va ser convocat pel Conseller a la Junta de Relacions Culturals, sense vot ni emoluments.131 A la Universitat li varen suprimir la diferncia fins als 2/3 del sou dentrada al professorat (1.333 ptes), amb motiu dassumir la ctedra vacant de geologia, el gener de 1937,132 quedant-se amb les 4.000 pessetes que cobrava com auxiliar. Daltra banda, Pardillo, en funcions de deg-comissari, el ratific al mes de juny com a encarregat de curs de Geologia, plaa dotada amb 6.000 pessetes. Lany 1937 particip com a delegat de la Societat Catalana de Cincies en la Comissi Organitzadora de la Conferncia de lAprofitament Industrial de les Riqueses Naturals de Catalunya (CAIRN), que dirigia lenginyer Santiago Rubi i Tudur;133 com a tal va donar una conferncia radiada (7/10/1937) en la que propos procedir a la confecci rpida dun mapa de sntesi que tingus en compte les darreres novetats cartogrfiques aportades pels gelegs, tant del pas com de fora.134 Aquell estiu de 1937 (21 de juliol) Faura va contraure matrimoni civil amb Marie Claudine Roser Gimnez, la seva jove auxiliar.135 El 26/10/1938 li arrib el ttol dencarregat de curs de Geologia, augmentant-se la gratificaci per aquesta assignatura de 3.000 pessetes; el ttol se li va expedir el 26 doctubre 136 i el 3 de novembre se li comunic que li corresponia fer classes teriques de Geologia dilluns, dimecres i divendres a les 9,30 h.137 El 11/11/1938 va ser designat per tal dactuar en els tribunals de revlida de batxillerat. Durant els darrers mesos de 1938 es va concedir al professorat un subsidi de guerra de 300 ptes mensuals. Processos de depuraci (1939-1940) Lendem de locupaci de Barcelona (27/01/1939) Faura es va presentar al seu lloc de treball a la Universitat, quedant des daleshores en situaci de cessant. El 20 de febrer present una instncia sollicitant el reingrs, i el 22 una declaraci jurada contestant lenquesta del Ministeri sobre activitats desenvolupades durant la guerra; en aquest document apunt tres noms per tal de confirmar les seves declaracions: els de lenginyer Joaquim Folch i Girona, larquitecte Bonaventura Bassegoda i Must i lindustrial Miquel Puig i Vilanova. A lEscola Industrial dispos des del 4 de febrer duna autoritzaci per circular lliurement dins del recinte. El 2 dagost de 1939 el rector de la Universitat certific que Faura era professor auxiliar, a efectes de validesa del salconduit que possea, com a funcionari de lEstat, per viatjar per tot el territori
130 Diligncia de presa de possessi de 8/02/1937 (Arxiu de lEscola Superior dAgricultura, Expedient Faura). 131 Faura, 20/02/1939: Declaraci jurada (ARB). 132 Ibid. 133 Per tal de complimentar aquest encrrec, Faura va escriure Secci 2 primeres matries.

Aprofitaments minerals 2 p, 26/04/1937 (AMGSB, Fons Faura). Mss 4 p. AMGSB, Fons Faura Una carta a un amic ntim revela les esperances que Faura havia dipositat en aquest casament: Desprs de llargues i serioses reflexions, he pres una resoluci trascendental: he decidit casar-me! Amb la persona que em mereix la ms absoluta confiana i de qui he pogut apreciar en els difcils moments que travessem el seu valor moral i el seu desinters. Es tracta de Marie, la meva auxiliar [...] He sofert molt en aquesta vida; sn moltes les contrarietats i penes que mhan amargat, per ara em sento reviure en lespera daquesta bona i generosa companyia, amb la qual confio poder-me refer en tots els aspectes. (Faura: carta a Josep Company, 28/05/1937, ARB). 136 Ttol administratiu signat pel president del Patronat de la Universitat Autnoma, Pompeu Fabra i Poch, el 26/10/1938 i comunicaci del secretari del Patronat, Josep Xirau, mateixa data (ARB). 137 Ofici, 3/11/1938 (ARB).
134 135

191 nacional.138 Des del mes de maig cobrava 391,15 pessetes mensuals, per en comenar el curs 1939-1940 no sel va cridar a donar la classe de Geologia. Un procs penal instrut per lauditor de Guerra de la 4 Regi Militar fou arxivat el 26 de maig per manca de crrecs, per sotmetent lordre disciplinari a la jurisdicci administrativa; decisi que li fou comunicada el 5 de juliol (Gmez-Alba, 1995). El 9 doctubre present una declaraci jurada davant del jutjat militar especial. En sessi del 5/01/1940, la Comissi Gestora de la Diputaci acord tornar al Jutjat les actuacions empreses contra Faura, per tal que fos incoat expedient i es proposs la sanci procedent, prvia formulaci del plec de crrecs i ot el funcionari. Pocs dies desprs, el Jutjat Militar Especial de Depuraci de Funcionaris de la Diputaci li obr un expedient informatiu, acusant-lo de: 1) Desafecto al Glorioso Movimiento Nacional por sus manifestaciones en favor de los Rojos; 2) Conducta moral extremadamente irregular, 3) Haba sido sacerdote, 4) Separatista exaltado. Una setmana desprs, Faura sign una declaraci exculpatria, i tot seguit el jutge instructor va emetre una proposta de sanci:
La prueba testifical solicitada por el Juzgado es en general desfavorable concretndose en parte su separatismo y su conducta que se le atribuye en el pliego de cargos. El interesado no presenta pliego testifical y s solo documental acreditativa de los cargos que ostenta. Teniendo en cuenta que su carcter separatista ha quedado patente si bien no en forma exaltada antes bien un separatismo intelectual. Que al parecer no ha hecho grandes manifestaciones en favor de los rojos dado su carcter reflexivo y ms retrado en materia poltica y social. Que todos los cargos relativos a su conducta privada y antecedentes particulares no deben tenerse en cuenta en el presente a los efectos de sancin, toda vez que no afectan a su condicin de funcionario salvo en aquel aspecto moral que informando la personalidad privada, puede asimismo informar su personalidad profesional; y estimando que la labor docente en la Nueva Espaa debe estar encomendada a aquellas personas de probada y reconocida afeccin al GMN y que asimismo hayan colaborado al triunfo del mismo [...] el Juez Instructor que suscribe estima procedente se imponga al funcionario D. Mariano Faura Sans, la sancin de separacin del Servicio de la Corporacin, con prohibicin de solicitar empleo en otras, dentro del territorio cataln. (Proposta del jutge instructor de 8/02/1940; acreditada pel secretari de la Diputaci el 24/02/1940, ARB).

Proposta que adopt la Comissi Gestora de la Diputaci en sessi celebrada el dia 23, acord que fou comunicat a Faura el dia 26.139 Daltra banda, el rector de la Universitat comunic a lauxiliar numerari Faura (10/06/1940) lobertura dexpedient administratiu per ordre del Ministeri, aplicant lacreditaci en nmina del 50% dels havers, i amb el crrecs segents: 1) Que abandon sus funciones sacerdotales hace 15 aos y ha vivido amancebado pblicamente; 2) Que hace tres aos contrajo matrimonio civil; 3) Que [...] est en rebelda con la curia diocesana y no goza de ninguna clase de licencias ministeriales. En els plecs de descrrec, Faura rebutj les acusacions amb gran dignitat i tranquillitat de conscincia:
Ha sido mi norma de conducta el proceder siempre con la mayor dignidad [...] no anidan en mi nimo bajas pasiones de odio y venganza; por lo mucho que he sufrido, soy amante de la moderacin y la reflexin y, en lo humanamente posible, procuro ser consecuente [...] s puedo declarar honradamente que siempre he conservado el respeto debido a la Religin y que no he desertado del cumplimiento de ningn deber humano. Puedo afirmar, en fin, que no he dejado de cumplir con mis deberes cvicos y morales (Faura, 1940: [Allegacions al procs de depuraci], mecanoscrit, AMGSB, Fons Faura)

Malgrat la declaraci exculpatria el 26 de juny, lexpedient es va resoldre tamb amb la separaci del servei, decisi que el rector li va transmetre el 7 de novembre.140
Documents de lARB. Ofici de la Comissi Gestora de la Diputaci al director de lEscola Superior dAgricultura, 26/02/1940 (AESA, Expedient Faura); id. a Faura (ARB). 140 Ofici de 7/11/1940 (ARB).
138 139

192 Malaltia i decs (1940-41) Faura hagu de reprendre les tasques de consultoria per a subsistir, malgrat que el seu estat de salut ja no era bo des de feia alguns anys, segons alleg davant dels tribunals de depuraci:
Este cruel antagonismo entre la realidad adversa de mi vida y la paz y sosiego necesarios para realizar mi constante y fervoroso anhelo de contribucin al progreso de la ciencia, han exacerbado de tal modo mi sensibilidad que me han sobrevenido en repetidas ocasiones unas alteraciones fisiolgicas agudas, que han requerido la intervencin de los facultativos, para evitar funestas lesiones orgnicas (Faura, 1940: [Allegacions al procs de depuraci], mecanoscrit AMGSB, Fons Faura)

Segons la seva vdua, sofr molt els dos darrers anys, afectat duna parsia progressiva que lan paralitzant de baix a dalt, de resultes duna poliomielitis, diagnosticada amb encert pel Dr. Agust Pedro i Pons.141 Tot i aix, va fer encara alguns estudis hidrogeolgics, alguns dels quals els hagu dacabar necessriament algun collaborador annim. El 17 de juliol de 1941 se li exped encara un salconduit autoritzant-lo a circular per tot el territori espanyol.142 Quatre mesos desprs (18 de novembre) traspass en arribar la parsia als rgans torcics.143 Prviament, el conserge Eduard Carbonell havia anat a buscar el rector de Sta. Mnica, de part de la Sra. Maria Roser, per sagramentar-lo. Mn. Guilera certific, en efecte, que havia confessat i extremunciat el malalt.144 Eduard Fontser ens ha deixat escrit el lamentable episodi esdevingut durant els funerals:
Lodi i el fanatisme es feren patents sobretot al final, en un espectacle depriment. Quan Mossn Faura ja era mort, i en comenar les cerimnies del seu enterrament, quan el clergat parroquial arribava al costat del fretre, vingu sobtadament una ordre de la Jerarquia; els capellans se nanaren sense cantar les seves absoltes i la quasi totalitat de lacompanyament es dispers. Solament hi quedrem uns pocs amics, presidits per un familiar crec que era un germ del difunt- que al mig del carrer anava plorant com una Madalena. Poc desprs, ms humans, els frares de Pompeia, a petici de la famlia, celebraven uns funerals per a mossn Faura, en els que quatre o cinc amics feiem el paper de pblic, enmig duna soledat corprenedora. (E. Fontser, 20/08/1965: Comentari sobre dues petites necrologies: R.P. Lluis Rods, S.J, i Mossn Mari Faura, pvre. Manuscrit 4 p, AIEC)145

No sel va poder enterrar en sagrat: Faura reposa al Departament Lliure del cementiri de St. Andreu, pis segon, n 44 (Gmez-Alba, 1995). Entre els pocs amics que gosaren i pogueren donar personalment el condol a la famlia en el moment de lenterrament, Iglsies esmenta, a ms de Fontser, Puig i Cadafalch i Vidal i Riba. Lamic Company, aleshores empresonat, lexpress a travs de la seva muller a la Vda. Faura.146 Fallot apell a la misericrdia divina:
Notes del Dr. Via, preses en el curs duna conversa amb la Sra. Maria Roser (AMGSB). Document de lARB. Declaracions de la Sra. Roser al Dr. Via. La infermera Rosa Bonet, que fou requerida pel Dr. Josep Massana Camprub per administrar a Faura, aleshores en fase terminal, un preparat de B12, en dna, no obstant, una versi diferent: el diagnstic era en aquell temps anemia perniciosa, que segons ella equivaldria a una cirrosi heptica (R. Bonet, 18/04/2002: [Records de la meva assistncia a Mari Faura i Sans]. 2 fulls manuscrits, AMGSB). 144 Notes del Dr. Via (AMGSB); certificat signat el 19/11/1941 (AMGSB, Fons Faura; tamb a lArxiu Robert Roser). 145 Publicat en versi lleugerament diferent per J. Iglsies, qui hi afegeix que un mosso de la funerria va posar una escala de m arrimada al vehicle fnebre i va arrencar-ne la creu; tamb que amb Puig i Cadafalch, Vidal i Riba, i un germ de Faura, Fontser improvis un cap de dol civil que acompany les despulles (J. Iglsies, 1983: Eduard Fontser, relaci de fets, Fundaci Salvador Vives Casajuana, p. 121). 146 Carta de la Sra. Company a la Vda. Faura, 26/11/1941 (ARB).
141 142 143

193
Lleg una carta de Marcet participndome la muerte de D. Mariano, de modo que simultneamente me enter por Vd. de su enfermedad, y por l de su fallecimiento. Poco tiempo habr tenido para prepararse cristianamente, pero la misericordia de Dios es infinita (Fallot: carta a Bataller, 25/11/1941; AMGSB, Fons Bataller)

La prdua es va donar a conixer a les societats cientfiques de les que Faura havia format part. A la Sociedad Espaola de Historia Natural, el president es va limitar a fer constar en acta el sentiment (7/01/1942). La revista de la Societat Alemanya de Gelegs que aquells anys publicava en primera plana les fotografies dels seus membres caiguts per la ptria inser una lacnica nota el 28 de mar de 1942. La ms completa i ajustada fou redactada per Fallot i llegida pel president de la Societat Geolgica de Frana el 7 de juny de 1943. La Instituci Catalana, en el seu primer nmero de postguerra, que no va poder sortir abans de 1949, inclogu un breu resum biogrfic signat per Rafel Candel, el qual atribueix a Faura la direcci del Servei del Mapa entre 1934 i 1939 i destaca la seva participaci en importants congressos geolgics internacionals.147 El cas von Gaertner, encara (1942) Tot just acabada la guerra, Sampelayo reprengu la seva idea de reproduir la traducci de von Gaertner i la rplica de Bataller en el volum corresponent al Siluri de lexplicaci del Mapa Geolgic dEspanya, per a la redacci del qual compt amb la decisiva collaboraci del Dr. Bataller:
Me contrariaba mucho no dar completos los datos de Catalua y darlos yo, sin gran conocimiento del paleozoico [...] Ahora, con la seguridad de que Vd. toma el remo para el resumen cataln de actualidad, y a estoy tranquilo y a mis anchas Manos a la obra! Y escriba como le parezca [...] En los trabajos publicados: el de Faura y la contestacin de la Redaccin, no insista Vd. mucho porque querra publicarlos ntegramente, traducidos al castellano y como cosa ma. Creo que as se tiene adems la ventaja de que si hay discusin ya no interviene Vd. directamente y queda en libertad de hacerlo en momento oportuno (Sampelayo: carta a Bataller, 29/10/1939, AMGSB, Fons Bataller)

Ms endavant decid atribuir a Bataller la rplica originalment signada pel Comit de Redacci, i li consult la convenincia de publicar la contrarrplica de Faura, degudament contestada:
El repetir su apellido en todas las citas y rectificaciones de Gaertner y Faura, no es sino en mi afn de hacerle Vd. lucir lo muchsimo annimo que lleva trabajado en su vida cientfica, aunque merecidamente sea brillante, pondr, pues su apellido, en vez del Comit de Redacti [sic]. Creo que no sea necesario poner la contrarrplica del pobre Faura. Hay en ella alguna cosa interesante?. Por otra parte la ocasin tena que ser ahora, dndome Vd los argumentos en contra, si en la rplica kilomtrica hay algo que valga la pena (Sampelayo: carta a Bataller, 29/03/1942; AMGSB, Fons Bataller).

Lexplicaci del Siluri aparegu a comenaments de 1943 amb la traducci del prleg (que Sampelayo atribueix a lautor alemany i que en part era de Faura) i la rplica de Bataller, per sense la contrarrplica de Faura.148 En la mateixa obra, lautor inser una crtica indita de Faura a un treball seu de 1933, afegint-hi:
... en las ltimas afirmaciones del Dr. Faura hay algn olvido o falta de acuerdo, pues fueron bien claros los reproches que haca a Mallada por no haberse atrevido a considerar como cambriana la serie de algas de Tarragona (Faura, 1913, p, 61). (Hdez. Sampelayo, op. cit., p 500).
147 Necrologies a: BolRSEHN, 40, p. 29; ZeitschDGG, 94, p. 82; BolSGF, 13. p. 122, ButllCHN, 37: 116.

En aquesta darrera Candel erra lany de naixement de Faura (1886 en lloc de 1883) i li atribueix sense fonament la Legi dHonor francesa. 148 Hernndez Sampelayo, P., 1942: Explicacin del Nuevo Mapa Geolgico de Espaa, t. II, El sistema Siluriano. Madrid, IGME, pp. 553-569. En realitat el prleg de Faura inclou el de von Gaertner en els darrers pargrafs. La rplica es public sense la nota crtica de les espcies descrites.

194 Daltra banda, Bermudo Melndez public una traducci castellana ntegra de larticle de Gaertner en el tercer volum (1943) de Publicaciones Extranjeras sobre Geologa de Espaa,149 sense fer cap referncia a la polmica desfermada pel Dr. Bataller. Projecte dedici del full 51 del Mapa Geolgic de Catalunya a 1:40.000 (1945) En el primer volum de la Miscelnea Almera set de la srie de publicacions de lIGTP el Dr. Sol ens informa que lAjuntament de Sabadell havia de publicar el full 6 del Mapa Geolgic i Topogrfic de la provncia a 1:40.000 amb geologia de Faura i topografia de Brossa, a qui es tractava dhomenatjar com a cartgraf sabadellenc que era (Sol, 1945). El mapa havia de sortir amb el segon volum de lesmentada publicaci, per no va ser aix, ignorem per qu. La idea hauria sortit de Noel Llopis Llad, en ocasi dinaugurar-se la Sala de Paleontologia del Museu de Sabadell, on shi havien installat els fulls publicats pel Dr. Almera. Llopis coment a Crusafont que el conjunt quedaria complet si hi figurs una reproducci dall que shavia conservat del full i li enseny els originals topogrfics de Brossa.150 La maqueta del full (Fig. 22), duns 75x55 cm, pintada i no del tot acabada (falta algun color i les corbes de nivell en alguna zona) i amb la llegenda escrita amb llapis, es conserva emmarcada a lInstitut Paleontolgic de Sabadell; porta data de 1948 i els ttols segents:
Mapa geolgico-topogrfico de la provincia de Barcelona / Subvencionado por la Excma. Diputacin Provincial / Regin VI-Sabadell, Sant Lloren del Munt, Valls / Escala 1:40.000 / 1948 // Edicin sufragada por el Exmo. Ayuntamiento de Sabadell en homenaje a la memoria del Cartgrafo de esta Ciudad, Don Eduardo Brossa // Topografa por D. Eduardo Brossa. Datos Geolgicos inditos de los Dres. J. Almera y M. Faura. Revisin del Dr. N. Llopis Llad, en colaboracin con D. M. Crusafont Pair.

En realitat no es tracta del full sis del mapa provincial, sin duna part del full 51 del Mapa Geolgic i Topogrfic de Catalunya, segons projecte de 1917. Est basat en la litografia inacabada duna de les dues pedres que havien de formar el full susdit, que Brossa no va arribar a acabar del tot. Sobre aquesta pea Llopis hi va traar la geologia feta per Faura, revisada i actualitzada. Els ttols de crdit, en carcters dimpremta, han estat retallats i enganxats, igual que la litografia, sobre un full de paper; la llegenda, manuscrita, omple ambds marges del full. Segons es pot llegir en el mateix mapa, la geologia dAlmera (?) i Faura shavia completat amb dades cartogrfiques de Darder (1928), Ashauer i Teichmller (1935), Llopis (1944, 1945, 1947) i dels fulls de Matar (1946) i de Sabadell (1947) del mapa geolgic oficial a 1:50.000, aix com daltres mapes de ms detall aixecats amb propsits de prospecci daiges subterrnies. El conjunt shavia revisat dacord amb les idees tectniques del moment. Malauradament el mapa no arrib a la impremta, de manera que el projectat homenatge a Brossa, que indirectament hagus honorat tamb Faura, es va frustrar. Per ha quedat com a testimoni de la tasca realitzada durant els primers anys del Servei del Mapa i del no-nat Mapa Geolgic de Catalunya a 1:40.000. La litografia de Brossa que li serveix de base s una prova dimpremta, aparentment lnica que sha conservat de la pedra que no va arribar a acabar de gravar.
Gaertner, H. R. Von, 1943: Fauna del Silrico superior de los Pirineos espaoles. Publicaciones Extranjeras sobre Geologa de Espaa, 3: 256-268. Porta la bibliografia de larticle original, que Faura va ometre en la seva traducci. 150 Notcia comunicada pel Dr. Jaume Truyols (carta de 18/02/2006, arxiu de lautor).
149

Fig. 22. Maqueta duna part del full 51 del Mapa Geolgic de Catalunya a lescala 1:40.000, original de Faura i Brossa (19171919), revisat per Llopis lany 1948 (Arxiu Institut de Paleontologia M. Crusafont de Sabadell; Foto: Teresa Hernndez).

195

Fig. 22. A part of sheet 51 of Geological Map of Catalonia at a 1:40.000 scale, by Faura and Brossa (1917-1919), revised by Llopis in 1948. Model for printing. (Archive of Paleontological M. Crusafont Institute of Sabadell; Photo: Teresa Hernndez).

196 DISCUSSI Renaixement de la geologia oficial espanyola Abans del XIV Congrs de Geologia tan sols shavien celebrat a Espanya dos certmens de nivell internacional; daqu que el govern un govern autoritari, no ho oblidem- hi poss tots els mitjans, ni que fos a darrera hora, per tal que pogus arribar a bon terme: era imprescindible presentar una bona imatge davant del mn sencer. El fet que fos el mateix Rei qui linaugurs indica la seriositat amb qu els governants varen encarar aquest desafiament. Confiar-ne la planificaci a una junta en la que estaven representats diversos estaments i institucions entre les quals el Servei del Mapa Geolgic de Catalunya i delegar-ne lorganitzaci efectiva a lInstitut Geolgic dEspanya eren decisions lgiques i que es demostraren encertades. A banda que shagu dajornar un any, lesdeveniment (sessions, excursions, edicions) sort com estava previst; a ms, el nombre dinscrits va superar la danteriors congressos. No cal dir que els medis informatius el presentaren com un gran xit; tamb gelegs de primera fila com Paul Fallot eren del mateix parer:
Todo este Congreso ha sido el mas magnfico xito que se podia esperar, y hay que felicitar a todos los espaoles que contribuyeron a este resultado (Fallot: carta a Bataller, 9/07/1926, AMGSB, Fons Bataller)

Avui es tendeix a qualificar de pobres els resultats cientfics del Congrs. Perejn et al., per exemple, critiquen que no es discutissin les teories de la deriva continental de Wegener (certament, no figurava aquest punt a lordre del dia); per els resultats no foren menyspreables en el camp de la geologia aplicada: savaluaren les reserves mundials de fosfats i pirites i es decid la creaci dun organisme internacional per al desenvolupament de les tcniques geofsiques. El Congrs vingu a revolucionar el somort panorama de la geologia espanyola. En primer lloc, lInstituto Geolgico de Espanya en sort reforat: amb un nou edifici, que encara ocupa, construt expressament per a locasi, i com a seu dun organisme internacional de geofsica. Als pocs mesos fou objecte de reestructuraci per tal dendegar un projecte molt concret: el nou Mapa Geolgic dEspanya a lescala de detall, mapa que havia de substituir lantic a lescala d1:400.000, acabat el 1889; fou aleshores que afeg el qualificatiu de Minero a la seva denominaci oficial. Segonament, el Congrs pos a labast dels gelegs espanyols una nova manera dentendre la geologia que tenia molt en compte els problemes estructurals. I finalment, va fer nixer en alguns gelegs europeus linters per estudiar la geologia peninsular, poc coneguda fins aleshores. Segons Sol, lesdeveniment constitu una fita molt important en el procs del coneixement geolgic de la Pennsula:
Lesdeveniment marca una divisria clara entre un abans i un desprs en el coneixement geolgic de la Pennsula. Fins aleshores no es tenien idees concretes sobre lestructura i evoluci de les serralades alpines i el scol hercini (excepte el Pirineu): les idees tectniques trigaren a creuar la frontera i els autctons no es plantejaren gaireb els problemes estructurals ms enll dels locals. El Congrs va atraure latenci dels tectonicistes europeus, tant pel desconeixement de les serralades com per linters pels arcs alpins dacord amb les idees dmile Argand. Comenant per Staub, es multipliquen els estudis i sobre tot amb la intervenci de lescola alemanya dStille, que va deixar una important petjada (Sol Sabars, 1956).

197 Des de Catalunya, el Congrs es va viure tamb com un fet excepcionalment important, malgrat que les illusions que shavia fet Faura de compartir-lo amb Madrid es varen veure aviat defraudades. Alguns han comparat la seva importncia amb la que tingu la reuni extraordinria de la Socit Gologique de France de 1898, per el cert s que ambds esdeveniments sn poc comparables: en aquella ocasi es present un estudi de detall fet sobre una rea molt concreta, mentre que el 1926 laccent es pos ms en els afloraments singulars (Montserrat, el sal de Cardona, la regi volcnica, la serralada pirinenca) que en els avenos realitzats en geologia que, excepte en la conca potssica, havien estat ms aviat escassos en el darrer quart de segle. Si shagus afrontat el Congrs amb el mateix esperit que el daquella reuni, shauria dhaver programat una excursi al Montseny i Maresme a fi de presentar les roques grantiques i paleozoiques estudiades pel Dr. Almera, i una altra al Camp de Tarragona i terres de lEbre per tal de mostrar el Paleozoic del Priorat, el Trias (estudiats per Vilaseca) i el Jurssic (estudiat per Bataller); no va ser aix, cosa que va obligar a improvisar a darrera hora sengles estudis sobre el Cretaci nordpirinenc (Bataller) i la regi volcnica (Chevalier i Marcet). Amb la qual cosa la geologia catalana salv lhonor que havia perdut en mostrar la indigncia dels museus i laboratoris geolgics de Barcelona (tancat el Martorell; abandonat el del Seminari i inexistent el de la Universitat), labsncia de direcci en les excursions per la rodalia de Barcelona i el desconcert dels gelegs del pas davant dels afloraments estructuralment complicats, que alguns estrangers (Jacob, per exemple) demostraren conixer millor i sser ms capaos dinterpretar-los dacord amb els coneixements del moment. El Congrs actu tamb com un revulsiu per a la geologia catalana que, amb el Servei del Mapa Geolgic, havia perdut la instituci ms representativa i lnica dedicada a incrementar el coneixement geolgic del territori. Pocs mesos desprs del Congrs, el Dr. Bataller fou anomenat responsable del Laboratori del Seminari i el Dr. San Miguel que probablement seguia de prop levoluci de lIGE- aconsegu que la Diputaci de Barcelona cres un Institut Geolgic en lmbit de la seva jurisdicci, la seu del qual situ en la seva ctedra de la Universitat; Institut que recoll la herncia de lantic Servei del Mapa. Daltra banda, el Dr. Marcet form la idea dunificar en una sola publicaci els treballs del Congrs referents als Pasos catalans; idea que noms parcialment va poder portar a terme. I encara podrem esmentar aqu linters que la geologia de les serralades catalanes i el Pirineu oriental va desvetllar en alguns gelegs estrangers, singularment els tectonicistes de lescola de Stille, que safegiren als de lescola francesa que ja hi treballaven, com Fallot i Jacob; i tamb en geomorflegs com Birot, que varen aportar punts de vista innovadors, contribuint aix a superar vells esquemes. El mapa a 1:50.000: previsions i resultats Desprs de dcades de desdia, els governs de la Dictadura decidiren donar un impuls definitiu a la cartografia estatal, tant geogrfica com geolgica. Fins aleshores, el mapa topogrfic, comenat el 1875, havia anat avanant amb una lentitud exasperant (no fou fins al 1918 que es public el primer full de Catalunya). Daltra banda, el mapa geolgic en bosquejo, fet 35 anys enrera per lantiga Comisin entre 1873 i 1889, shavia fet a una escala massa petita i havia quedat obsolet a causa dels avenos experimentats.

198 Entre 1926 i 1929 i entre 1932 i 1934 els successius governs de lEstat, tant el del Dictador com el de la Repblica, varen donar un impuls al mapa topogrfic oficial de Catalunya, que va fer un salt molt important, passant de 8 a 69 fulls publicats, dun total de 85 (Fig. 23). El nou mapa geolgic fou concebut el 1927 en estreta dependncia del topogrfic: s per aix que els seus avenos foren parallels i progressaven en el mateix sentit de Sud a Nord, postergant la zona pirinenca. No hi ha dubte que, a lhora de projectar el nou mapa geolgic espanyol, es tingueren en compte, dalguna manera, les experincies catalanes: Almera havia demostrat que era possible aixecar mapes de detall prcticament sense infrastructura ni recursos, a condici de prescindir de les limitacions temporals; Faura, que en idntiques condicions de penria es podia fer cartografia a una escala intermdia en un termini raonable de temps. En els seus aspectes formals, el nou projecte cartogrfic semblava inspirat en els precedents catalans: lescala de detall era comparable a la del mapa provincial; el format dels fulls, amb una descripci separada en format de butxaca era molt semblant al del Mapa de la Mancomunitat, tot i que posteriorment sampliaren les dimensions del quadern explicatiu per tal que les lmines tinguessin una mida ms adequada. No obstant, en adoptar lescala dels mapes de base, es va menystenir lexperincia almeriana i es va caure en el mateix error: lescala 1:50.000 es demostr massa detallada per als recursos disponibles, tant els humans com els econmics i potser tamb els editorials. El projecte preveia que el mapa geolgic dEspanya sacabaria en uns 10 anys, cosa que implicava publicar uns 100 fulls per any. Doncs b: durant els primers cinc anys tan sols sen publicaren 45, s a dir: 9 per any; ritme que, si shagus mantingut, shaguessin necessitat 112 anys per a aixecar el mapa sencer. Desprs vingu el parntesi de la guerra i, malgrat lesfor fet entre 1945 i 1955, lactivitat decaigu i el mapa shagu dabandonar quan havia arribat tan sols a cobrir el 40% del territori, i calgu tornar a comenar de bell nou. Catalunya era, des del punt de vista dels recursos disponibles, una regi privilegiada, ats en part ja shavia cartografiat a lescala de detall (Fig. 24) i, a ms, es podia comptar amb equips experts en geologia de camp, en paleontologia i en petrologia, de forma que fou possible organitzar tres brigades: una prpia de lIGME i dues de mixtes amb gelegs autctons i del mateix IGME (Fig. 25). Saconsegu, a ms, la collaboraci econmica de la Diputaci de Barcelona per a laixecament dels mapes del seu mbit territorial durant un curt perode de temps (1927-1930). Per limpuls inicial dur poc: el 1930 cess la subvenci provincial i el 1934 saturaren tots els treballs de camp en previsi dels traspassos de serveis a la Generalitat. Tot i aix, el ritme de producci del mapa va ser aqu superior al del conjunt: lany 1936 shavien publicat 10 dels 85 fulls (Fig. 26) que cobreixen el territori catal; qued interrompuda ledici de quatre fulls ms. Ara b, com que la majoria derivaven de cartografies preexistents, lesfor no va comportar a la prctica un augment substancial de la superfcie cartografiada. Daltra banda, sha de reconixer que la qualitat de la cartografia era bona (la solvncia dels autors i la necessitat de trepitjar els afloraments hi jugaven a favor). A diferncia de la segona srie del mapa les constants referncies geogrfiques permetien situar perfectament les observacions descrites en les memries i aquestes consignaven dades diverses (mineria, hidrogeologia, espeleologia, meteorits, etc); factors expliquen que la seva consulta sigui, encara avui, til per al geleg.

199

148 180 213 251 289 327 358 387 415 443 470 496 521 546 359 388 416 444 471 497 522 547

149 181 214 252 290 328 360 389 417 445 472 498 523

150 182 215 253 291 329 361 390 418 446 473 183 216 254 292 330 362 391 419 447 217 255 293 331 363 392 420 448 218 256 294 332 364 393 421 219 257 295 333 365 394 220 258 296 334 366 221 259 297 335

1931-1934 1925-1930 1922-1923 1918-1920

N fulls 15

10

1920

1925

1930

1935

Any

Fig. 23. Desenvolupament de la cartografia topogrfica estatal a Catalunya, a escala 1:50.000: fulls publicats abans de 1935. Font: Ribas i Virgili, 1935. Fig. 23. Development of Topographic Map of Spain at a 1:50.000 scale: published sheets before 1935. Source: Ribas i Virgili, 1935.

200

1 2 3 4 5 6 7

Fig. 24. Estat de la cartografia geolgica de Catalunya lany 1926 (escales de detall i mitjanes). A) Cartografia publicada: 1, Mapa Geolgico y Topogrfico de la provincia de Barcelona 1:40.000; 2, Mapa Geolgic de Catalunya 1:100.000; 3, Esquemes cartogrfics a lescala 1:200.000 (Bataller, Vilaseca); 4, Cartografia publicada arran del XIV CGI a escales 1:80.000 i 1:100.000; 5, id. a escala 1:300.000. B) Dades indites existents a lInstituto Geolgico y Topogrfico de la Diputacio: 6, Mapa Geolgic de Catalunya a 1:40.000, full 51; 7, Mapa Geolgic de Catalunya a 1:100.000, full 23 (Girona). Fig. 24. Status of geological mapping of Catalonia at detailed and medium-scale in 1926. A) Published maps: 1, Geological and Topographic Map of Barcelona Province at 1:40.000; 2, Geological Map of Catalonia at 1:100.000; 3, Sketch maps at a 1:200.000 (Bataller, Vilaseca); 4, Maps published by the XIV IGC at 1:80.000 and 1:100.000 scales; 5, id. at a 1:300.000 scale. B) Unpublished sheets existing at Instituto Geolgico y Topogrfico de la Diputaci; 6, Geological Map of Catalonia at 1:40.000, sheet 51; 7, Geological Map of Catalonia at 1:100.000, sheet 23 (Girona).

201

148 180 213 251 289 327 358 387 415 443 470 496 521 546 359 388 416 444 471 497 522 547

149 181 214 252 290 328 360 389 417 445 472 498

150 182 215 253 291 329 361 390 418 446 473 183 216 254 292 330 362 391 419 447 217 255 293 331 363 392 420 448 218 256 294 332 364 393 421 219 257 295 333 365 394 220 258 296 334 366 221 259 297 335

A B C

1 2 3 4 5

523

Fig. 25. Participaci catalana en la cartografia geolgica de lIGME (1927-1934). 1, Instituto Geolgico y Topogrfico de la Diputaci de Barcelona (IGTP); 2, personal de lIGTP a ttol individual; 3, Dr. J. R. Bataller; 4, Dr. M. San Miguel; 5, fulls sense participaci catalana. A, fulls publicats abans de 1936; B, fulls la publicaci dels quals va quedar interrompuda per la guerra, acabant-se entre 1941 i 1944; C, fulls acabats i publicats entre 1952 i 1956. Fig. 25. Catalan contribution to IGMEs Geological Map of Spain (1927-1934). 1, Geological and Topographical Institute of Barcelona Council (IGTP); 2, Individuals of IGTP; 3, Dr. J. R. Bataller; 4, Dr. M. San Miguel; 5, Sheets without Catalan contribution. A, Sheets published before 1936; B, Sheets whose edition was in stand-by during the civil war, issued between 1941 and 1944; C, Sheets finished and published between 1952 and 1956.

202
A
148 180 213 251 289 327 358 387 415 443 470 496 521 546 359 388 416 444 471 497 522 547 149 181 214 252 290 328 360 389 417 445 472 498 150 182 215 253 291 329 361 390 418 446 473 183 216 254 292 330 362 391 419 447 217 255 293 331 363 392 420 448 218 256 294 332 364 393 421 219 257 295 333 365 394 220 258 296 334 366 221 259 297 335

1 2

523

3 4

148 180 213 251 289 327 358 387 415 443 470 496 521 546 359 388 416 444 471 497 522 547

149 181 214 252 290 328 360 389 417 445 472 498 523

150 182 215 253 291 329 361 390 418 446 473 183 216 254 292 330 362 391 419 447 217 255 293 331 363 392 420 448 218 256 294 332 364 393 421 219 257 295 333 365 394 220 258 296 334 366 221 259 297 335

Fig. 26. Progrs del Mapa Geolgico de Espaa a 1:50.000 a Catalunya (1927-1935): A, estat dels fulls lany 1931 (Font: Full 498, lHospitalet); B: estat lany 1935 (Font: full 446, Valls). Llegenda: 1, fulls publicats, 2, fulls en premsa; 3, fulls en preparaci; 4, cartografia topogrfica existent. Fig. 26. Progress of Geological Map of Spain at a 1:50.000 scale in Catalonia (1927-1935). A, status of sheets in 1931 (Source: sheet 498, lHospitalet); B: status in 1935 (Source: sheet 446, Valls). Legend: 1, published sheet, 2, in press; 3, in progress; 4, existing topographic map.

203 Faura i Bataller: trajectries divergents Desprs de llegir la tesi doctoral el 1920, el prestigi de Josep Ramon Bataller no va fer ms que pujar grcies a la solvncia dels seus treballs, recolzats i avalats per destacats paleontlegs francesos de les universitats de Toulouse i Lyon, i molt especialment pel seu amic personal Paul Fallot. Desprs de la seva destacada participaci al Congrs Internacional, el Seminari li confi la ctedra, el museu i el laboratori de geologia, prcticament abandonats desprs de la desaparici dels Drs. Almera i Palou. Tot seguit, al contrari que la Junta de Cincies Naturals, que lhavia desestimat com a successor de Faura al front de les seves colleccions de paleontologia amb largument que estava excessivament inclinat cap a lerudici i la sntesi (Aragons, 2006), lIGME va saber copsar la seva vlua: lincorpor al seu projecte cartogrfic i li encoman la revisi de les seves colleccions. Lactivitat del Dr. Bataller sestengu aviat a institucions com el Centre Excursionista de Catalunya i les noves societats cientfiques lligades a lInstitut dEstudis Catalans. En els mbits acadmic i universitari el reconeixement de la seva tasca es va fer esperar fins a desprs de la guerra: ingress a lAcademia de Cincies el 1941 i obtingu la ctedra de Paleontologia i Geologia Histrica lany 1949. Via (1975) not que varen ser les necessitats de la cartografia geolgica les que varen fer que abandons la paleontologia pura (havia comenat a especialitzar-se en mamfers) en favor de lestratigrfica, com havia fet Almera; cosa que el port ms endavant a continuar lobra recopilatria comenada per lillustre Mallada. La seva brillant carrera contrasta marcadament amb la davallada del prestigi de Faura, inicialment reconegut com el successor de Font i Sagu. Al contrari que Bataller, les seves aportacions a la geologia de Catalunya foren escassament significatives, tot i les seves nombroses publicacions (unes 270, segons Via 1975). A banda del carcter purament incidental de molts del seus escrits (daqu la gran dispersi temtica que presenten), la seva obra est llastada sense remei per preses de posici apriorstiques (per exemple, atribuir al Precambri el Paleozoic no fossilfer; acceptar com a indicadors indubtablement cambrians determinats fssils i pistes dubtoses; no admetre la possibilitat dun tram vermell entre la calcria dalveolines i lEoc mar) i per la persistncia en el error (vegeu les seves sntesis tardanes sobre el Precambri i el Carbonfer). No s perqu s que alguns dels seus treballs geolgics varen ser severament criticats, comenant per la seva tesi (ignorada per Almera en els fulls IV i V del Mapa provincial), en nom del rigor cientfic: el conjunt de la seva obra sobre el Paleozoic, per Bataller i Hernndez Sampelayo; les seves recerques mineralgiques per Pardillo. Aix sense comptar que la majoria dels treballs de recerca que comen no varen arribar a terme (lestudi del Pirineu ceret, per exemple); dels que va acabar, alguns no li sn atribubles (lestudi dels briozous, en opini de Gmez-Alba la ms alta contribuci a la paleontologia sistemtica de la seva carrera s atribuble a Canu, i el de les bauxites, a Bataller). Tot aix fa que la paraula cientfic, en el sentit etimolgic del terme, li sigui de difcil aplicaci (Aragons, 2006). No es pot negar que fos un hombre de gran talento y de temperamento pragmtico, metdico y organizador (Via 1975); per s possible que la seva personalitat no fos la ms adient per a la investigaci; en tot cas, s segur que el model que linspir (activisme cultural, presncia constant als mitjans, anti-especialitzaci) no corresponia al perfil de cientfic que necessitava la societat dels anys vint i trenta: havia passat, amb Font i Sagu, a la histria. Aparentment, Faura estava ms

204 interessat en publicar, en reivindicar-se com a savant havia destar a lalada del mestre Font, lobra del qual shavia proposat continuar que en plantejar-se i resoldre problemes cientfics. Aix no significa, de cap manera, que shagin de menystenir les aportacions de Faura en mbits diferents del de la recerca: al front del Servei del Mapa, per exemple, va fer una tasca meritria en unes condicions summament difcils (vegeu Aragons, 2006). La divulgaci de la geologia va ser un dels seus camps dacci preferits, no noms en lletra impresa, sin tamb grcies a les seves dots de conferenciant i la seva afecci a la fotografia. Per fou potser laplicaci de la geologia, activitat que va constituir el seu principal medi de vida desprs de 1924, el terreny on es mogu amb ms comoditat. Entre 1908 i 1927 redact 182 dictmens, informes i anlisis i 281 serveis assistencials; 74 informes miners i 30 de temtica diversa; va captar aigua per a 61 municipis catalans. Segons Gmez-Alba va ser, sens dubte, un avanat de la hidrogeologia a Catalunya i lhidrogeleg catal ms complet del seu temps. Tot aix grcies al seu proverbial entusiasme, ferma voluntat i capacitat de treball a bastament demostrades al llarg de tota la seva vida. s per aix que sel pot considerar un veritable pioner en el camp de la geologia aplicada. Entre letapa del Mapa Geolgic i la de la consultoria geolgica s sabut que Faura pat un perode de crisi que el port a replantejar-se alguns dels aspectes importants de la seva vida, entre els quals la continutat com a ministre de lEsglsia. Per Fontser, que el va tractar en vida, el nucli del problema hauria estat una vocaci imprudentment imposada:
Cristi per educaci i per sentiments, sabus daquesta circumstncia per a fer-lo estudiar per capell, cosa que no era pas la seva vocaci predilecta. Ja home fet, la naturalesa pogu ms que totes les convencions, i senamor. La seva qualitat de clergue se li convert en una nosa (Fontser: Comentari sobre dues petites necrologies. R. P. Lluis Rods, S. J., i Mossn Mari Faura, pvre. Mss indit, AIEC)

Via (1975) ho atribu a la decepci experimentada per la desaparici del Servei del Mapa. Per Nicolau i Valls (1983) la crisi, ms moral que religiosa, hauria afectat clarament la seva activitat cientfica. Sunyer (1995) detecta, arran del conflicte, un canvi en la seva producci cap a qestions de caire ms prctic. Per Gmez-Alba (1995), la crisi no hauria estat religiosa, sin vocacional:
Potser, lnica fe que va perdre va ser la dipositada en aquells a qui havia lliurat el seu esfor durant dues dcades [...] Lepistolari familiar demostra que la seva fe cristiana es va mantenir inclume; revela tamb la seva mansuetud davant les pressions dels qui lenvoltaven i la seva renncia a defensar-se dels atacs violents que va patir, la resta de la seva vida, per part de cert sacerdot. Aquests esdeveniments van exacerbar de tal manera el ja frgil equilibri espiritual de Faura, que li van sobrevenir repetits i greus trastorns que van requerir tractament mdic (Gomez Alba, 1995).

Tot i sser la renncia al sacerdoci laspecte ms visible de la crisi, no creiem que en fos el nucli, ans la conseqncia de tot un seguit de contrarietats que shavien anat acumulat amb els anys, potser tants com dur el perode de la seva vinculaci a la Junta de Cincies, perode en que shagu de moure sempre en un ambient pel cap baix poc favorable. El cessament de la Regncia de Paleontologia (1922) fou el primer revs; seguiren desprs les destitucions del Servei del Mapa i de la ctedra de lEscola dAgricultura (1924), el fracs de les esperances posades en el Congrs Internacional, la desaparici del Servei i la supressi de la Mancomunitat sencera (1925). Certament, la seva posici havia esdevingut cada cop ms vulnerable desprs de les desaparicions de Prat de la Riba (1917) i Almera (1919) i de la caiguda de Puig

205 i Cadafalch (1923); ja ho era pel fet de no haver pogut consolidat un crrec ni a la Universitat ni al Seminari; per tamb hi jug, probablement, la manca de laval duna obra cientfica de qualitat. No era aquest el cas del seu antic deixeble Bataller que, partint duna situaci equivalent, per amb una obra geolgica considerable al darrera, fou cridat a ocupar el lloc que el Dr. Almera havia deixat vacant al Seminari. Daltra banda, si la seva fe no sen ressent, sembla que la confiana en ell mateix no qued afectada; altrament no hauria pogut afrontar amb xit la nova etapa com a consultor, ni hauria continuat assistint a les trobades internacionals de gelegs. Tan sols es retir de les societats del pas, en un gest que no pretenia ser altra cosa que una resposta carregada de dignitat als atacs i persecucions de qu, segons ell, havia estat objecte, motivats pel seu activisme cientfic, religis i catalanista. El nomenament de Bataller no alter, de moment, les relacions cordials entre ambds personatges. El trencament es produ cap a 1930, aparentment per una disputa sobre dos treballs molt semblants que els encarreg lIGME, instituci amb la que Bataller mantenia bones relacions a travs de Sampelayo. La inusual desqualificaci de Faura per part del Dr. Bataller en les pgines del Butllet de la Instituci de 1935 ha estat vista com una conseqncia de limpacte que la decisi de Faura dabandonar el sacerdoci caus entre lestament eclesistic:
Desprs [de la destituci] vingueren variacions en la seva manera de pensar, potser rebeli tardana contra una vocaci imprudentment imposada, que congriaren entorn dell una atmosfera dhostilitat implacable, dhuc per part de molts que li devien llur primera iniciaci en el cam dels estudis [...] La incompatibilitat entre el Dr. Faura i el seu primer ambient, el persegu fins ms enll de la tomba. Ens en pogurem fer prou crrec, en la soletat de lampla nau de lesglsia de Pompeia, els quatre o cinc vells amics que piadosament i tristament assistrem al seu funeral (Fontser: Mari Faura i Sans [1883-1941], mss. indit, AIEC).

No obstant, creiem que les motivacions estrictament personals expliquen molt millor lactitud de Bataller que les purament ideolgiques. Desprs de la caiguda de la Dictadura, Faura havia estat restitut a lEscola dAgricultura, shavia introdut a les noves societats cientfiques creades per lInstitut dEstudis Catalans i intentava tornar a la Instituci Catalana dHistria Natural; a ms, estava a punt de ressuscitar lantic Servei del Mapa des del qual, dacord amb les previsions de la Generalitat, hauria controlat lactivitat de lIGME a Catalunya, de la qual Bataller nera actor principal. s ben possible, doncs, que aquest, amb la decidida collaboraci de Sampelayo, es decids a dinamitar el prestigi que Faura encara conservava en determinats ambients cientfics i catalanistes, atacant el seu punt feble: la seva obra. El Servei Geolgic que no va sser Caigut el Dictador, el restablert Institut dEstudis Catalans fou encarregat de reorganitzar els serveis tcnics provincials, entre els quals lInstitut Geolgic i Topogrfic que, de la Diputaci, passarien a la Generalitat. I, tal com havia passat el 1915, el consell de savis aplegat a la Secci de Cincies no va ser capa, per segona vegada, de dissenyar (menys encara de posar en funcionament) un organisme oficial operatiu en el camp de les cincies de la terra. Incomprensiblement, el projecte dInstitut Geolgic de Catalunya que present Faura fou desestimat en favor de la recuperaci de lantic Servei del Mapa Geolgic. Amb lEstatut en vigor, la Generalitat situ el Servei sota la dependncia indirecta de la Conselleria de Cultura a travs de lInstitut dEstudis Catalans (a efectes prctics, de la seva Secci de Cincies).

206 Arran del traspassos de competncies es va fer evident la discrepncia de criteris entre la postura idealista, majoritria entre els elements de la Secci de Cincies, partidaris de restaurar lantic Servei com si el parntesi dictatorial no hagus existit, i la ms realista de la Junta de Cincies, partidria dajudar a la publicaci del mapa de lIGME. Dacord amb la primera, Faura havia proposat a lInstitut un modestssim programa dactuacions per tal de recuperar el patrimoni del Servei i de reprendre la cartografia geolgica comenada per lextinta Mancomunitat. Com no podia ser altrament, la Generalitat es decant cap al realisme i present al govern central la proposta de la Junta. La suspensi del rgim autnom posterior als fets del 6 doctubre de 1934 acab amb la possibilitat darribar a un acord amb el govern central sobre cartografia geolgica. Formaci dun equip de treball a la Universitat Una de les conseqncies positives derivades de la realitzaci del nou mapa geolgic fou la constituci, per primera vegada a Catalunya, dun veritable equip de treball i recerca en el camp de la geologia del terreny. Sha de reconixer al Dr. San Miguel loportunitat amb qu plantej la creaci dun Institut Geolgic que recolls el llegat del Servei del Mapa de la Mancomunitat, encara que, al capdavall, shagus de limitar a lmbit de la provncia de Barcelona; lhabilitat amb qu aconsegu vincular-lo a la seva ctedra i la previsi de vincular-hi una persona tan capacitada com Llus Sol. San Miguel acumul la direcci de lInstitut a la Ctedra de Geologia i a la Regncia de Petrografia del Museu. Controlava, a ms, la secci 3 (Cincies Naturals) de lAcadmia de Cincies, en la que situ dos dels seus peons, Marcet i Sierra. Dominava absolutament doncs, si nexceptuem el Museu del Seminari, tot el panorama de la geologia catalana a comenaments de 1930. Per b que lexperincia de lInstitut provincial fou de curta durada, lequip segu treballant com a Laboratori de Geologia. Amb la presncia imprescindible de Sol que amb el temps seria el successor de San Miguel al front del Laboratori i de lInstitut ressuscitat desprs de la guerra-, lerudici del Dr. Marcet, que seguia freqentant el Laboratori, i les incorporacions del tectonicista Noel Llopis i del paleontleg Fernndez de Villalta, es constitu un formidable i equilibrat equip despecialistes, que compt amb el suport del llegat material (biblioteca, cartoteca i arxiu) de lantic Servei del Mapa. Aquest equip va aconseguir, si ms no, dues fites molt importants: en primer lloc, assimilar els nous corrents que venien del nord: la geologia estructural, que fou lespecialitat que tri Llopis, i la geomorfologia, especialitat per la que es decant Sol arran de la visita de Pierre Birot (1935). En segon lloc, aconsegu superar la tradicional divisi entre el mn universitari i els naturalistes autctons que sagrupaven entorn dinstitucions com el Museu del Seminari, la Instituci Catalana dHistria Natural i els centres excursionistes, dos mns fins aleshores antagnics. Ells mateixos participaren activament en aquestes institucions, i fins i tot aconseguiren la implicaci del catedrtic en algunes de les activitats de la Instituci:
Para ello era necesario vencer las suspicacias de unos y otros, de quienes crean que nos prestbamos a una maniobra artera para apoderarnos de la institucin y entregarla a sus supuestos enemigos, y de quienes desconfiaban de la sinceridad y honradez de las nuevas promociones, considerndonos unos trnsfugas o traidores. Mucho contribuy a suavizar las cosas el cambio de rgimen en la Universidad de Barcelona con advenimiento de la Repblica, que seal a los ms intransigentes la

207
inutilidad de la postura en que aquellos profesores forasteros se haban colocado frente a la cultura autctona en lugar de colaborar con ella. En honor a la verdad debo recordar que fue el profesor San Miguel uno de los mejor dispuestos, por lo menos en aquella poca, a la convivencia ... (Sol Sabars, 1969)

Encara ms: shavien posat les bases de lensenyament de la geologia moderna a la Universitat. Amb la installaci de Sol en la ctedra (1943) i la incorporaci de Bataller en la branca de paleontologia es configur una veritable escola de geologia sense comparaci a la resta de lEstat; escola que havia de formar mestres com Fontbot, Virgili, Rosell i Riba entre altres. Decididament, el salt respecte dels anys vint havia estat enorme. CONCLUSIONS El XIV Congrs Internacional de Geologia revolucion el panorama de la geologia espanyola, potenciant lInstitut Geolgic Central, organitzador de levent i dotant-lo amb un edifici i un projecte de cartografia estatal, el primer a lescala de detall. Pel que fa a Catalunya, ultra aportar noves dades geolgiques, evidenci el lamentable estat de la geologia autctona, desprs de la desaparici dels pioners Almera i Vidal i del Servei Geolgic de la Mancomunitat. El nou projecte cartogrfic impuls la creaci dun efmer institut geolgic provincial, dirigit pel catedrtic universitari San Miguel de la Cmara, i del Laboratori de Geologia del Seminari, de la m del Dr. Bataller. Des dels dos centres es collabor amb lIGME en la realitzaci del nou mapa geolgic, que avan amb normalitat, per a un ritme molt inferior al previst, fins 1934. La desaparici del primer amb el canvi poltic de 1930 no imped que lequip que el seu director apleg al seu voltant segus collaborant a ttol individual en la nova cartografia del Mapa. Desprs de superar la crisi derivada del seu cessament al capdavant del Servei amb la dedicaci a la consultoria privada, el Dr. Faura fou proposat per la Secci de Cincies de lInstitut dEstudis Catalans com a director dun nou Servei Geolgic que es pretenia crear en continutat amb lantic. No obstant, la lentitud en el trasps dels serveis, les discrepncies entre la Generalitat i la Secci de Cincies sobre els objectius del nou Servei i loposici al nou organisme i al seu director per part dalguns sectors com la Junta de Cincies, ajornaren la concreci dun projecte que, desprs de la suspensi de lautonomia loctubre del 1934, ja no tingu una altra oportunitat. Desprs de la guerra, les coses tornaren a la situaci anterior al 1930, mentre Faura desapareixia poc desprs dsser apartat de la funci pblica per les noves autoritats. AGRAMENTS Al Dr. Julio Gmez-Alba, que gentilment ha posat a disposici el seu arxiu particular; al Dr. Jordi Ordaz, que ha facilitat la fotografia del Dr. San Miguel; a lrea de Cultura de la Diputaci de Barcelona, per lautoritzaci de reproduir el mapa indit de Faura i Brossa, dipositat a lInstitut de Paleontologia Miquel Crusafont de Sabadell; als arxius i biblioteques consultats, per les facilitats que han donat per a laccs i eventual reproducci del material, i molt especialment a la Dra. Alcia Masriera, pel seu suport constant durant les fases de redacci i edici de larticle.

208 BIBLIOGRAFIA Aragons, E. 2006. Mari Faura i Sans i el Servei Geolgic de Catalunya (19141924). Treballs del Museu de Geologia de Barcelona, 14: 81-264. Ayala-Carcedo, F. J., et al. 2005. El XIV Congreso Geolgico Internacional de 1926 en Espaa. Boletn Geolgico y Minero, 116(2): 173-184. (Traducci anglesa: Episodes, 20[1]: 42-47). Balcells, A, & Pujol, E. 2002. Histria de lInstitut dEstudis Catalans, I (19071942). Barcelona, Institut dEstudis Catalans. Memries de la Secci HistricoArqueolgica, 55. Bataller, J. R. 1926. XIV Congrs geolgic Internacional. Extr. Butllet del Centre Excursionista de Catalunya, 376 i 377; 62 p. Bataller, J. R. 1947-49. El mapa geolgico de Espaa a escala 1:50.000. Ibrica, 122: 220-223; 127: 423-425; 134: 255-259; 144: 177-184; 160: 347-350; 171: 310-313. Camarasa, J.M. 2000. Cent anys de passi per la Natura. una histria de la Instituci Catalana dHistria Natural, 1899-1999. ICHN, memria n 14, 183 p. Compte-rendu du XIV Congrs Gologique International. Madrid. Grficas reunidas, 1927, 3 vols. Faura, M. 1927. Recull dels meus treballs cientfics. Amb motiu del IV Congrs Nacional de Regs. Barcelona. La Neotpia. 38 p. Faura, M. 1928. Relaci dalgunes de les captacions realitzades o ampliades. Barcelona. 4p. Gal, A. 1985. Histria de les institucions i del moviment cultural a Catalunya, 1900-1936. Barcelona. Fundaci Alexandre Gal. Marcet, J. (ed.). 1930-1935. Gologie de la Mditerrane Occidentale. Barcelona, 5 vols. Gmez-Alba, J. 1995. Mari Faura i Sans. Les Corts de Sarri (avui Barcelona), 1883 - Barcelona, 1941. Dins Camarasa, J. M., & Roca, A. (eds.), Cincia i Tcnica als Pasos Catalans: una aproximaci biogrfica (Barcelona, Fundaci Catalana per a la Recerca, pp. 1121-1146. Montaner, C. 1998. Cartografia i administraci a Catalunya (1914-1982). LAven, 222: 18-22. Montaner, C. 2000. Mapes i cartgrafs a la Catalunya contempornia (1833-1941). Barcelona, R. Dalmau, collecci Cam Ral, 15: 237 p. Nadal, F. & Urteaga, L. 1990. Cartografa y Estado: Los mapas topogrficos nacionales y la estadstica territorial en el siglo XIX. Geocrtica, 15(88). Nicolau, F., & Valls, J. 1987. El Dr. Almera i la seva escola de Geologia. Barcelona, ed. Terra Nostra, collecci Cultura i Pensament, 6: 190 p.

209 Regi volcnica catalana. Expedici C-4 del XIV Congrs Geolgic Internacional. Barcelona, 1931. Ed. Revista dOlot i Cincia. Reguant, S. 2004. Josep Ramon Bataller i Calatayud. Semblana biogrfica. Institut dEstudis Catalans. 11 p. Ribas i Virgili, E. 1935. Mapes topogrfics moderns de Catalunya. Institut dEstudis Catalans, Secci histrica-arqueolgica, Annuari VIII (1927-1931): 482-520. Sol Sabars, Ll. 1944. Ideas modernas sobre la constitucin geolgica de Espaa. Arbor, 2: 201-214. Sol Sabars, Ll. 1945. El Mapa Geolgico de la Provincia de Barcelona. Publicaciones del Instituto de Investigaciones Geolgicas, 7 (Miscelnea Almera, I): 43-62. Sol Sabars, Ll. 1947. Prlogo. Dins: Llopis, N.: Contribucin al conocimiento de la morfoestructura de los Catalnides. Estudio Geolgico. Barcelona, CSIC: 5-10. Sol Sabars, Ll. 1956: Aportacin alemana a las ideas tectnicas modernas sobre la Pennsula Ibrica. Dins: Lotze Fr. (ed), Geotektonisches Symposium zu Ehren von Hans Stille, pp. 177-189. Sol Sabars, Ll. 1974. Lensenyament de les cincies naturals a Catalunya, mig segle enrera. Dins: Homenaje a M de los Angeles Ferrer Sensat, Barcelona, 1974, pp. 69-99. Sol Sabars, Ll. 1969. El Dr. Noel Llopis Llad. El hombre y su obra (1911-1968). CSIC, Instituto de Geologa Econmica, xiii-xlvii. Tamb a: Speleon, 22: 7-34 (1975-76) Sol Sabars, Ll. 1978. Aportaci de Marcel Chevalier a la Geografia de Catalunya. Revista Catalana de Geografia, 1(3) 405-414. Sol Sabars, Ll. 1985. Pierre Birot i la seva significaci en la geomorfologia espanyola. Documents dAnlisi Geogrfica, 6. Sunyer, P. 1995. La formaci del mapa Agronmic de Catalunya, una aportaci den Mari Faura i Sans al progrs de Catalunya. Treballs de la Societat Catalana de Geografia, 10(40): 49-67 Trias i Marcet, S. 1989. Jaume Marcet i Riba, biografia dun geleg. Treball indit de la Universitat de Girona. Cpia al Museu de Geologia de Barcelona. Vila, P. 1930. Per al coneixement de Catalunya. Els estudis geolgics. La Publicitat, 16/03/1930. Via, Ll. 1975. Cien aos de investigacin geolgica. En el centenario del Museo Geolgico creado por el Dr. Almera en 1874. Barcelona, Consejo Superior de Investigaciones Cientficas. 164 p. Via, Ll. 1979. Possibilitats de reorganitzaci del servei del mapa geolgic de Catalunya. Acta Geologica Hispanica, 14: 60-65.

210 ANNEX I. PUBLICACIONS SOBRE GEOLOGIA DE CATALUNYA INDUDES PEL XIV CONGRS GEOLGIC INTERNACIONAL

Notes Comunicacions presentades al Congrs (Madrid, 1926) Comunicacions a la sessi rememorativa (Olot, juny 1927) Comunicacions a la Gologie de la Mditerrane Occidentale. Les que van entre claudtors, anunciades el 25/07/1935, no es varen arribar a publicar. RVC: Regi volcnica catalana Olot Girona. Expedici C-4 del XIV Congrs Geolgic Internacional. Acte rememoratiu. Olot-Barcelona, Ed. Revista dOlot i Cincia, 1931. GMO: Gologie de la Mditrrane Occidentale (1931-1935) *: **: ***:

a) Miscellnies XIV CGI. Resumen de las comunicaciones anunciadas hasta el 5 de mayo. 235 pgines Congrs gologique International. Compte-rendu de la XIV sesion, en Espagne 1926, 4 vols. vont; vol 1: Generalitats i Tema I; vol 2: Temes II i III; vol. 3: Temes IV a VIII; vol. 4: Temes IX a XI. Madrid, Grficas reunidas, 1927-28. Gologie de la Mditerrane occidentale - [Gologie des Pays Catalans]. 1929-1935. Cont: vol. I. Le XIVe Congrs Gologique International et les excursions dans la rgion catalane (1929); vol. II. Communications faites sur la rgion Catalane loccasion des excursions du XIVe Congrs Gologique International; vol III. Gologie des Pays Catalans. Roussillon-Andorre-Catalogne-Valence-Illes Baleares (1930-1934). Regi volcnica catalana Olot-Girona. Expedici C-4 del XIV Congrs Gologic Internacional. Acte rememoratiu. Olot-Barcelona, ed. Revista dOlot i Cincia, 1 fasc. 73 p

b) Guies dexcursions [BATALLER, J.R., MARCET, J., & SAN MIGUEL, M.], 1926. Excursin C-4, XVI Congreso geolgico internacional. Catalua, Cuenca potsica, cretaceo de Berga, regin volcnica de Olot. Madrid, Instituto Geolgico de Espaa, 214 p. (nhi ha edici francesa) FAURA, M., & MARN, A., 1926. Excursin C-3, XIV Congreso Geolgico internacional. cuenca potsica de Catalua y Pirineo central. Madrid, Instituto Geol. de Espaa, 213 p.

c) Cartografia geolgica Annim, 1926. Bosquejo topogrfico y geolgico de la Cuenca de Tremp. Escala 1:100.000. Lit. J. Isern, Madrid. Geologia sobre topografia, color. 43,5x34,5 cm. In: XIV CGI, Guia de lexcursi C-3. CHEVALIER, M., 1926. Carte go-tectonique de la rgion dOlot. Escala 1:80.000. Mapa esquemtic, 44x35 cm, a una tinta, sobre paper, sense topografia. Dins: Compte-rendu du XIV Congrs Gologique International, vol 4, p. 1492. El mateix mapa, en paper transparent, superposable a un mapa topogrfic, a: ButllICHN, 6(1-2) CHEVALIER, M., 1929. Carte gologique de la rgion dOlot, daprs les travaux personnels de lauteur, indiquant la situation des collines nummulitiques (N), des cnes volcaniques, des diverses coules de lave et des terrasses quaternaires (O). Esquema geolgic superposable al mapa topogrfic, 16x11 cm. Gologie de la Mditerrane occidentale, vol. I, p. 87. MARCET, J., 1926. Mapa tectnico de la zona volcnica Olot-Gerona. [Escala 1:200.000] Color, sense topografia. 39x26,7 cm. In: XIV CGI, Guia de lexcursi C-4. MARCET, J., SAN MIGUEL, M., & CHEVALIER, M., 1926. Mapa geolgico de la zona volcnica de Olot. [Escala aprox. 1:83.000]. Geologia sobre topografia, color. In: XIV CGI, Guia de lexcursi C-4 MARN, A., 1926. Mapa geolgico de la Cuenca Potsica de Catalua. Escala 1:300.000. Madrid, Lit. Coullaut. Geologia color, concessions mineres, sense topografia, 50x34 cm. In: XIV CGI, Guies de les excursions C-3 i C-4. MARN, A., 1926. Bosquejo geolgico de la cuenca del Ebro entre Fayn y Caspe. Escala 1:200.000. Esquema geol. en colors, sense topografia. 28x23,5 cm. in: BollGE, 47(2), p. 128; Compte-rendu XIV CGI, vol. 4, p. 1956. MARN, A. & BALSEYRO, I., 1926. Plano geolgico de la Cuenca de Berga. Escala 1:100.000. Geologia color, concessions mineres, sense topografia. 32x20,5 cm. In: XIV CGI, Guia de lexcursi C-4.

211
d) Notes i comunicacions geolgiques Catalunya *BATALLER, J. R., 1927. Los yacimientos de vertebrados fsiles miocnicos de Catalua. Compte-rendu du XIV CGI, vol 3: 1009-1015. Madrid, Grficas reunidas. Resum: Ibrica, 26 (639), p. 96. BATALLER, J.R., 1938. Estudis sobre els ratadors terciaris catalans. [GMO, III-3(4)]. Barcelona, Impr. de la Casa dAssistncia, 64 p, 10 lm. *CARSI, A., 1926. Fragmentos de algunos estudios geolgicos e hidrolgicos, en los que se caracteriza alguna localidad determinada, se descubre alguna novedad geolgica, o se establece, se ratifica o rectifica alguna ley sobre determinados fenmenos geolgicos. Resum: XIV CGI, Res. de las comunicaciones anunciadas, p. 196. ***CARSI, A., 1931. Breve relacin de las cuencas artesianas de Catalua GMO, III-2(5), 10 p, 2 lm. CHEVALIER, M., 1926. Essai sur la physiographie de la Catalogne orientale. Les formes topographiques et leurs relations avec la structure gologique. Leur volution pendant les temps quaternaires. ButllICHN, 6(1-2): 27-51. Amb mapa topogrfic 1:80.000 i esquema geolgic superposable en paper transparent. CHEVALIER, M., 1928. La Tectnica de Catalunya. Ciencia, 3(24): 229-246 i 4(27): 453-468. Versi original: Tectonique de la Catalogne, GMO, II-1(3), 24 p, 1 mapa superposable CHEVALIER, M., 1929. Aperu sur la physiographie gnrale de la Catalogne GMO, I-2: 77-92; 2 mapes. [DALLONI: tudes sur la Palogographie de la Catalogne. GMO, III-3(8)] ***DUBAR, G, 1931. Sur quelques brachiopodes liasiques de Catalogne. [GMO, III-3(9)]. ButllICHN, 31(4-6): 103-180, 5 lm. GTZINGER, G., 1927. Reiseeindrcke aus Katalonien. Mitteil. Geogr. Gesellschaft Wien, 70: 111-116; GMO, II1(1): 3-5 (1931). KEYES, Ch., 1927. Grand Canyon of Spain. The Pan Amer. Geologist, 48(3): 201-212 (Des Moines). GMO, II-2(8), 10 p (1931) [MARCET, J. Aplicaci dels mtodes universals de Fedoroff a lestudi de diverses roques catalanes. GMO, III-3(18)] [MARN: La geologa y los saltos de agua. GMO, III-3(19)] [PARDILLO, F., & SORIANO, V. [Sobre algunos minerales de Catalua. GMO, III-3(22)] ***PANZER, W., 30/12/1933. Die Entwikclung der Tler Kataloniens. GMO, III-3(21), 36 p, 4 lm. ***STRAELEN, V. VAN, 15/08/1934. Contribution ltude des Crustacs Dcapodes fossiles de la Catalogne. GMO, III-3(25), 6 p, 1 lm. STAUB, 1928. Idees sobre la tectnica de les terres catalanes (sntesi per Candel Vila). Cincia, 3(23): 188-195 Pirineus ASTRE, G., 1928. Sur deux points de stratigraphie de la valle du Noguera Pallaresa. Bull. Soc. Hist. Nat. Toulouse, 57: 81-85; GMO, II-3(15), 6 p. [ASTRE: G. Niveau stratigraphique du gypse de Campdevnol et de Ripoll. GMO, III-3(2)] [ASTRE: G. Lage des marnes bleues de Santa Fe dOrgany. GMO, III-3(3)] *BATALLER, J.R. & LARRAGAN, 1926. Notas geolgicas sobre el secundario y terciario de la regin pirenaica (extractes de la guia C-4: Breves notas sobre el cretcico superior y formaciones contiguas de la regin del alto Bergad, pp. 27-38; Gua de la jornada tercera, pp. 107-139; Bibliografa, pp. 65-87) (Nhi ha edici francesa) BERTRAND, L., 15/05/1934. Quelques rflexions sur la tectonique des Pyrnes. GMO, III-1(1), 14 p. BROILI, F., 1928. Comparaci del jaciment quimeridgi del Montsec amb el del portlandi inferior de Francnia, i amb el del quimeridgi superior de Cerin en la vall del Roine. Cincia, 3(23): 117-118; Der Obere Jura von Montsech (Proviz Lrida) im Vergleich den ob. Jura-vorkommen von Cerin (Dep. Ain) und von Franken. GMO, II-3(16), 11 p. (publ. 30/05/1932) [CAREZ, L. Observations sur la gologie des Pyrnes franaises. GMO, III-1(2)] [CERERO, R. Algunos datos sobre la cuenca lignitfera de Fgols. GMO, III-3(6)] [CHEVALIER, M. Quelques observations sur le ridement hercynien de la Seu de Urgell. GMO, III-3(7)] CHEVALIER, M., 1931. La geologia del Pirineu catal. Cincia, 6(42), p. 3-27 CHEVALIER, M., 1934. Esbs orognic i estructural dels Pirineus meridionals i de Catalunya. ButllCEC, 44(473): 374-386. *DUBAR, 1926. Les mouvements des mers dans les Pyrenees et dans le NW dEspagne aux temps jurassiques. XIV CGI, Compte-rendu, 2: 585-590. FAURA I SANS, M., 1932-33. Orgens del Garona a orgens de lssera. Cincia, 7(48): 137-140; (49): 145-165; 7(50): 203-218, 1 esqu. geol.; (51): 249-268; (52): 297-313; (53): 337-345. [HERNNDEZ PACHECO, E. Sobre la geologa de la cuenca de Tremp. GMO, III-3(14)] *JACOB, FALLOT, ASTRE & CIRY, 1927. Observations tectoniques sur le versant mridional des Pyrnes Centrales et Orientales. CR du XIV CGI, vol. 2: 335-411; 2 mapes color; 2 lm. de perfils; Resum: GMO, 1-1:31-33. KEYES, Ch., 1927. Thrust on Montsech: Key to Pyrenean Orogeny, The Pan-American Geologist, 47(1): 47-58 (Des Moines, Iowa, 1927). GMO, II-3(17), 9 p.

212
LUGEON, M; OULIANOFF, N., 15/06/1934. Gologie de la rgion du Noguera Pallaresa en amont de Camarasa. GMO, III-3(16), 1 lm amb esquema geol. i perfils. MARN, A. & BATALLER, J.R., 1929. Nuevos datos sobre el cretcico superior de la cuenca de Tremp (Lrida). Assoc. Esp. Progr. Cienc, Congr. Barcelona, 4:25-28 ***MENGEL, O., 15/05/1934. Les lignes directrices de la gologie des Pyrnes: leurs rlations avec le socle granitique primaire et scondaire. GMO, III-1(3), 16 p, 1 esqu. geol, 4 lm. ***PANNEKOEK, A. J., 1/01/1937. Die jung Tertire morphologisch-tektonische entwicklungsgeschichte der stlichen Pyrenen. GMO, III-1(4), 25 p, 1 esqu. morfol., 1 taula. [SIERRA, A. de. Sobre la geologa de Andorra. GMO, III-2(1)] STILLE, H. Zum Pyrenen problem. GMO, II-2(3), 19 p. [TAMARIT, J. & REGN, P. Sobre algunos yacimientos metalferos del Valle de Arn. GMO, III-3(26)] WOLDRICH, J, 1927. Na prehradch Camarasa a Tremp v Katalonii (Les hauts barrages de Camarasa et Tremp en Catalogne) Rev. Technique, 25(2), 6 p. Praha. Regi volcnica **AGUST, N. 1931. Impresiones sobre las corrientes baslticas del llano de Olot GMO, II-4(18), 2 p. **BASIL, J. M., [1927]. Sobre la regi volcnica dOlot. GMO, II-4(19), 2 p. **BOLS, A., [1927]. Lestructura del pla dOlot. GMO, II-4(20), 1 p. * CHEVALIER, M., 1928. Contribution ltude du volcanisme de Catalogne. C.R. XIVCGI, vol. 4: 1453-1493; mapes geol. i topogr. Resum: GMO, I-1: 35-36. **CHEVALIER, M., [1927]. Sur les fossiles ocnes de Santa Llcia, prs de Santa Pau. GMO, II-4[22], 4 p. **CHEVALIER, M., [1927]. Sur la tectonique de la rgion dOlot. GMO, II-4[23], 2 p **CHEVALIER, M. Les terrasses quaternaires des environs dOlot. GMO, II-4(21) 4 p. ***GELABERT, J., 20/03/1934. Observacions fetes en el procs dalteraci dalguns basalts de la provncia de Girona. GMO, III-3(12), 10 p, 2 lm. LOEWINSON-LESSING, F. 25/05/1931.Quelques considrations sur les laves basaltiques de la rgion volcanique dOlot. GMO, II-4(24), 5 p. **MENGEL, O., [1927]. Sismotectonique compare des rgions volcaniques dOlot-Gerone (Espagne) et de VeronePadoue (Italie). GMO, II-4(25), 10 p. MOUCHKTOFF, D., 25/05/1931. Rle et valeur de la rgion volcanique catalane dans la conception de la tectonique du littoral de la Mditerrane occidentale. GMO, II-4(26), 7 p. NEKLIAVZ, N., 25/05/1931.La sanidine du volcan Puig de Mar des environs de Santa Pau, Olot (Catalogne). GMO, II-4(27), 6 p. OGURA, T.,1930. Basalt-Domes with special reference to those of Olot, East Spain. Mem. Ryojun College of Engineering (Port Arthur), 3(3): 95-117; GMO, II-4(28), 7 p. (25/05/1931). **RIERA, F.X., [1927]. Interpretaci agronmica de lanlisi qumic dalgunes terres de conreu de la regi volcnica dOlot. GMO, II-4(30): 3-8. SAN MIGUEL, M. & MARCET RIBA, J., 1926. Regin volcnica gerundense. 100 p, 3 mapes, 20 cortes (Extr. gua C-4: pp. 39-64; 140-186; 187-216; 85-87). Nhi ha una edici en francs. SAN MIGUEL, M., 1927. Bibliografia de la regin volcnica de Olot-Gerona. Bulletin volcanologique; tamb a RVC, 67-73 (1931). SAN MIGUEL, M., 1927. Catlogo de los volcanes de la provincia de Gerona. Bulletin volcanologique, 16 p. ***SAN MIGUEL, M., 1932. Breves observaciones sobre la naturaleza y significacin petrogrfica y geolgica de las ofitas, como adicin a la nota de Mr. B. K. N. Wyllie (Londres), sobre la relacin de las series volcnicas de Olot con otras rocas eruptivas de la Pennsula. GMO, II-4(35), 2 p. (publ. 25/04/1932). **SANTAL, M., [1927]. Breu notcia de dos claps volcnics no estudiats. GMO, II-4(29-34), p. 1 (20/02/1932). [SORIANO, V. Sobre los feldespatos de la regin volcnica de Olot. GMO, III-3(30)] WOLFF, W., 1926. Das katalonische Kaligebiet, die sdstlichen Pyrenen und das Vulkangebiet von Olot. Zeitschr. f. des Berg-, Htten- und salinenwesen, 74 (Berln); GMO, II-2(14), 6 p. (25/04/1931). WYLLIE, B. K. N., 1928. La relaci de les sries volcniques dOlot amb altres roques eruptives de la pennsula Cincia, 3(22): 119, 122. Versi original: On Excursion C-4 (1). GMO, II-4(35), p. 2 (publ. 25/04/1932). Conca potssica ARANEGUI, P., 1929. Formaciones cuaternarias en la cuenca del Cardoner. Asoc. Esp. Progr. Ciencias, Congr. Barcelona, 6: 67-70. [ARANEGUI, P. Las terrazas del Cardoner en la comarca de Bages; GMO III-3(1)] *BARANDICA, M., et al.., 1926. Investigaciones geofsicas [gravimtricas y magnticas] en la cuenca potsica de Catalua CR du XIV CGI, 4: 1653-1676 (1928). Tamb: BolIGME, 47: 267-279; Resum (1926): BARANDICA, M., I MILANS, J: Investigaciones geofsicas en la cuenca potsica de Catalua XIV CGI, Res. de las comnunicaciones anunciadas, p. 141.
^

213
***BIEDA, F., 25/04/1933. Sur quelques nummulines et assilines dEspagne. GMO, III-3(28). 18 p, 2 lm. ***FAUCHER, D., 25/09/1936. Sur la morphologie du Montserrat. GMO, III-3(29). 6 p, 2 lm, 1 mapa topogr. per Closas Miralles. HARBORT, E., 1926. Kurzer berblick ber die Salzlagersttten Spaniens. Internationale Bergwirtschaft, 1:97-109 (Leipzig); GMO, II-2(5), 9 p. JUNG, J., 1926. Le bassin potassique de la Catalogne, Revue de lIndustrie Minerale, 15 oct. 10 p (Saint-Etienne). GMO, II-2(5), 12 p. (30/03/0931) JUNG, J., 5/04/1931.Comparaison entre les dmes de sel de la Catalogne et du Hanovre et de la Roumanie. GMO, II-2(7), 2 p. KEYES, CH., 1927. Worlds Great Potash Reserves, The Pan American Geologist, 47(3): 197-220; GMO, II-2(9), 12 p. (15/04/1931). KUKUK, P., 1927. Das katalonische Kalisalzvorkommen, Berg- un htten mnnische Zeitschrift Glckauf, 20, 3-9 (Essen). GMO, II-2(10), 17 p. (publ. 15/04/1931), *MARN, A., 1928. Algunas notas estratigrficas sobre la cuenca terciaria del Ebro. BolIGE, 47 (2): 123-127. mapa i perfil geol. ; C.R. du XIV CGI, 4:1943-1955 (id.) Resum: XIV CGI, Res. de las comunicaciones anunciadas, p. 209-211 (1926) MARN, A., 1929. Plan de investigacin de la cuenca potsica del Noreste de Espaa BolIGME, 11: 73-86; GMO, II-2(10), 10 p. (publ. 15/04/1931). [OPPENHEIM, P. Stratigraphische angaben ber die alttertiren Korallen Kataloniens. GMO, III-3(28)] POWERS, S., 1928. Origen del color roig de les sals potssiques de Cardona i Sria. Cincia, 3(22): 118-121. Versi original: Origin of the red Color of the Potash Salts at Cardona and Suria, Spain. GMO, II-2(13), 4 p. (25/04/1931). POPESCU VOITESTI, I., 1927. Sobre la conca eocnica catalana. Cincia, 3(2): 318-324; versi original: Sur le bassin tertiaire catalan. GMO. II-2(12), 6 p. Serralades costaneres ***BENNETT, W. H., 25/08/1932. Report on an excursion to the Balearic Islands and to the Barcelona region. GMO, III-5(1). 12 p, 5 lm. ***ELIAS, J., 20/03/1934. Tres compartiments de lAlt Valls. GMO, III-3(10), 6 p., 2 lm FAURA, M., 1926. Barcelona y sus alrededores. El Tibidabo y Montserrat. IGME., 44 p; mapa geol. [FOLCH, J.: Contribucin al conocimiento de los yacimientos metalferos del Priorato. GMO, III-3(11)] ***HAHNE, P. C., 30/03/1933. Ein geologischer fhrer durch den Nrdlichen Teil des Sdaragonesisch-katalonischen mittelgebirges zwischen Ebro- und Martinfluss und seine vorlnder (Spanien). GMO, III-3(13). 52 p, 3 lm. [LOTZE, F., Die Beziehungen der Katalonischen Grundgebirges zum Grundgebirge der Keltiberischen Ketten. GMO, III-3(15)] [MANDULEY, L. Los filones metalferos del litoral cataln. GMO, III-3(17)] PALET I BARBA, D.Los corrimientos de la cordillera media catalana. GMO, II-1(4), 11 p. (publ. 10/04/1931). PAPP, K. von 20/02/1931. Bodenstudien von Barcelona. GMO, II-1(2): 3-22. ***REY PASTOR, A. 25/07/1935.Sismicidad de las regiones litorales espaolas del Mediterrneo. I, Regin geogrfica catalana. GMO, III-6(1), 20 p., 2 mapes. ***SCHMIDT, M., 10/07/1933. Beobachtungen ber die Trias von Olesa de Montserrat und Vallirana in Katalonien, und den Keuper von Alicante. GMO, III-3 (23), 7 p. SCHRIEL, W, 1929. Der Geologische Bau des Katalonischen Kstengebirges zwischen Ebromndung und Ampurdan (Beitrge zur Geologie der westlichen Mediterrangebiete, 2). Abhandl. der Gesellsch. Wissensch. zu Gttingen, Mat- Phys Kl, Neue Folge, 14 (1), 79 p, mapa. [SCHRIEL, W. Die Tektonik des Palaeozoikums des katalonischen Kstengebirges. GMO, III-3(24)] VIRET, J., 25/01/1933: Nouvelles observations sur un simocyonide du Pontien de Catalogne. GMO, III-3(27). 5 p. d) Histria de la recerca geolgica a la regi volcnica ALSIUS, J., 1931. La collecci prehistrica Alsius. RVC, p. 43-44. ALSIUS, J., 1931. Collecci prehistrica Alsius. Catleg. RVC, p. 45-46. BOLS, A., 1927. Lobra geolgica de Francesc Xavier Bols. Revista de Olot, 2(24): 4-5; RVC, pp. 15-21 BOLS, A., 1928. Lobra de Ramn de Bols, Revista dOlot, 3(30): 9-10; RVC, p. 23 BOLS, A., 1931. Collecci Ramn de Bols. RVC, p. 40. BOLS, A., 1931. Collecci Francesc Xavier de Bols.RVC., p. 39-40 GARGANTA, M. de, 1928. Lobra de Joan Texidor i Cos. Revista de Olot, 3(34-35), p. 19-21; RVC, pp. 31-34. GARGANTA, M. de, 1934. La descoberta dels volcans dOlot. ButllCEC, 44(270): 264-268. GARGANTA, M. de, 1936. Francisco Bols y la cultura de su tiempo. Barcelona, Verdaguer, 231 p.

214
PUJOLAR, R., 1931. Lobra geolgica de Mossn Josep Gelabert. RVC., p. 25-27. PUJOLAR, R., 1931. Collecci Gelabert. RVC, p. 41. RAHOLA, C., 1926. Un illustre geleg olot, Francesc Xavier Bols. El autonomista, juny 1926; GMO, II-4(29), 2 p. (publ. 20/02/1932) RIERA, F. X., 1926. El Congrs Geolgic Internacional. Una excursi cientfica i un comentari bibliogrfic. Revista de Olot, 1(6): 9-11; GMO, II-4(30), 1-3 RIERA, F. X., 1927. Acte rememoratiu de lexpedici C-4 a la zona volcnica dOlot-Girona. Revista de Olot, 2(18): 9 i 2(19): 12-16; RVC, p. 5-11. SAN MIGUEL, M., 1927. Los investigadores de la zona volcnica y su obra geolgica Rev. de Escuelas Normales, 5(48): 290-291 (Guadalajara, 1927); RVC, pp. 15-17 VAYREDA, J., 1928. Esteve Paluzie i el volcanisme de la comarca olotina. Revista de Olot, 3(36): 5-6; RVC, 35-36. VIDAL, J., 1931. Lobra geolgica de Pere Alsius. RVC., p. 29

ANNEX II. EDICIONS DEL MAPA GEOLGIC 1:50.000 I PUBLICACIONS RELACIONADES

a) Cartografia [SAN MIGUEL, M., SIERRA, A., MARCET, J., CERERO, R.], 1928. Hoja 421, Barcelona. IGME-Diputacin Provincial de Barcelona [BATALLER, LPEZ MANDULEY, M.], 1929. Hoja 522, Tortosa. IGME [BATALLER, LPEZ MANDULEY], 1929. Hoja 547, Alcanar. IGME [SIERRA, SAN MIGUEL, MARCET, CERERO], 1930. Hoja 420, San Baudilio. IGME [SAN MIGUEL, SIERRA], 1930. Hoja 448, Gav. IGME [BATALLER, LPEZ MANDULEY], 1931. Hoja 498, Hospitalet. IGME [LPEZ MANDULEY, BATALLER], 1933. Hoja 473, Tarragona. IGME BATALLER, LPEZ MANDULEY, 1934. Hoja 446, Valls. IGME [?] 1934. Hoja 388, Lrida. IGME [MARN, GLVEZ CAERO, LARRAGN], 1934. Hoja 359, Balaguer. IGME [MARN, SAN MIGUEL, SIERRA], 1936. Hoja 394, Calella. IGME [MARN, MANDULEY, BATALLER], 1942. Hoja 389, Trrega. IGME [MARN, SAN MIGUEL], 1943. Hoja 297, LEstartit. IGME [BATALLER, MANDULEY], 1943. Hoja 390, Cervera. IGME MARN, ca.1932. Bosquejo geolgico de la provincia de Barcelona, escala 1:200.000. IGME, tip. Coullaut, s/f. b) Memries explicatives SAN MIGUEL, M., SIERRA, A., MARCET, J., CERERO, R., 1928. Hoja 421, Barcelona BATALLER, LPEZ MANDULEY, 1929. Hoja 522, Tortosa BATALLER, LPEZ MANDULEY, 1930. Hoja 547, Alcanar SIERRA, SAN MIGUEL, MARCET, CERERO, 1930. Hoja 420, San Baudilio BATALLER, LPEZ MANDULEY, 1931. Hoja 498, Hospitalet SAN MIGUEL, SIERRA, 1932. Hoja 448, Gav LPEZ MANDULEY, BATALLER, 1933. Hoja 473, Tarragona BATALLER, LPEZ MANDULEY, 1934. Hoja 446, Valls [No consten] 1934. Hoja 388, Lrida MARN, GLVEZ CAERO, LARRAGN, 1935. Hoja 359, Balaguer MARN, SAN MIGUEL, SIERRA, 1941. Hoja 394, Calella MARN, MANDULEY, BATALLER, 1941. Hoja 389, Trrega MARN, SAN MIGUEL, 1941. Hoja 297, LEstartit BATALLER, MANDULEY, 1944. Hoja 390, Cervera c) Publicacions relacionades. BATALLER, J.R., 1927. El Pliocnico de la provincia de Tarragona y algunas notas sobre el cuaternario fluvial. Ibrica, 28(702): 290-302. SAN MIGUEL, M., 16/05/1929. Las pizarras cristalinas de silicato clcico de la zona metamrfica del Tibidabo. MemRACAB, 21: 513-530.

215
SAN MIGUEL, M., 1929. Resumen geolgico-geognstico de la sierra de Levante de la provincia de Barcelona. BolRSEHN, 15: 445-455; 1 esqu. cartogrfic i 3 talls geol. SAN MIGUEL, M., 14/06/1930. Novedades sobre la petrografia de Catalua. MemRACAB, 22: 219-226 BATALLER, J.R., 9/01/1932. Troballa dequnids del gnere Amphiope al miocnic inferior tarragon ButllICHN, 32(1-3), p. 22. BATALLER, J.R., 1932. Notable jaciment de Clypeaster entre Salom i Montferri. ButllICHN, 32(1-3), p. 22. BATALLER, J.R., 1932. Un jaciment de polpers aptians amb formes noves. ButllICHN, 32(1-3), p. 50. SAN MIGUEL, M., 1932. Resumen geolgico geognstico de la Costa Brava. Assoc. Esp. Progr. Cienc, 13 Congreso, Lisboa, 5: 6-23, 1 esqu. geol. SAN MIGUEL, M. & SOL, Ll., 4/05/1932. Nota geolgica sobre el mazico cretcico de Torroella de Montgr. BolSEHN, 243-260, 3 lm. SOL, Ll., 2/11/1932. Nota petrogrfica sobre una zona metamrfica del Tibidabo. [Puig Madrona, al N. del Papiol] BolSEHN, 32: 461-469. Esqu. cartogr, 4 lm. LAMBERT, 1933. Supplment la Rvision des chinids fossiles de la Catalogne. ButllICHN, 33: 183-195. SOL, Ll., 1933. La geologia dels voltants de Figueres i la tectnica de lEmpord. ButllICHN, 33(4-5): 250-257. SOL, Ll., 1934. Las rocas eruptivas y metamrficas de la Costa Brava entre Canyet i Llafranch. MemRACAB, 23: 381-410 SOL, Ll., 1934. La zona metamrfica de contacto del Cap Gros (Palams). Publ. de la Junta CCNN de Barcelona, 6(8), 17 p, 8 lm. BATALLER, J.R., 1938. Nota sobre uns depsits detrtics del Pla dUrgell. Arxius de lEscola Superior dAgricultura, 3(3): 621-633.

ANNEX III. SELECCI DE DOCUMENTS

1. IGME: Instrucciones para la confeccin del Mapa Geolgico de Espaa en escala 1:50.000. (12/1927). MGSB, Fons de lIGTP. Las siguientes instrucciones tanto en lo que se refieren a los trabajos de campo como a los trabajos de gabinete, estn basadas en las que fueron aprobadas para la confeccin de la hoja tipo de Cantillana (Sevilla). Consta de dos partes: A) Instrucciones para los trabajos de campo B) Instrucciones para los trabajos de gabinete A) Instrucciones para los trabajos de campo. 1 Estratigrafa Marcar en las hojas del mapa topogrfico del Instituto Geogrfico y Estadstico en escala 1:50.000 los lmites de las diversas formaciones geolgicas, con indicacin de los contactos normales y anormales, sealando la direccin y buzamiento de las capas, donde sea posible apreciarlos. Dentro de cada terreno, establecer y delimitar el mayor nmero de tramos estratigrficos y horizontes litolgicos bien definidos, tres por lo menos, recogiendo abundantes muestras de las diferentes rocas y fsiles existentes en buen estado de conservacin o por lo menos que ofrezcan caracteres suficientes para su clasificacin. Cuando el contacto de dos o ms terrenos sea visible se ha de trazar un perfil detallado, con los buzamientos exactos y con la indicacin de las fallas, resbalamientos, cobijaduras etc. que pudieran existir. 2 Tectnica Tomar no solamente cuantos datos permitan fijar la situacin de los ejes anticlinales y sinclinales y grandes lineas de fracturas, sino tambin observar con la ms escrupulosa atencin los eventuales desplazamientos de horizontes litolgicos bien definidos y la inclinacin dominante de los pliegues para llegar a definir la direccin e importancia de los empujes orognicos. [Muestras] En los grandes macizos eruptivos, se tomarn muestras tanto del centro del macizo como de las zonas exteriores de contacto con los terrenos sedimentarios, con objeto de estudiar los fenmenos de metamorfismo y poder apreciar la edad de las erupciones. Aquellas muestras de rocas de cualquier clase que sean y que no se puedan clasificar por su aspecto externo o por ensayos rpidos microscpicos y qumicos, se entregarn al Laboratorio de Petrografa para su anlisis, indicando en cada una de ellas con claridad su nmero de orden y sitio de procedencia. Anlogamente los ejemplares de fsiles encontrados en trabajos de campo, sern clasificados por el personal que los haya recogido, debiendo entregar en la Seccin de Paleontologa del Instituto Geolgico y Minero, los ejemplares que hayan sido objeto de estudio y clasificacin, sealando su procedencia, nmero de orden, sistema y tramo del terreno a que pertenece y cuidando de enviar a la Seccin de Museos, material en la mayor cantidad posible para el servicio de sus colecciones tipos, para los Centros docentes, etc. etc.

216
En los casos difciles o dudosos para una buena clasificacin se recurrir la seccin de Paleontologa o a quien el director del Instituto estime conveniente para obtener la determinacin de los ejemplares. 3 Minera Se indicar la situacion de los filones, capas y masas de minerales y combustibles as como las galeras, pozos o trabajos de reconocimiento, que se relacionan con las mismas. En las minas en explotacin se acompaar una descripcin del criadero y mtodo de laboreo. Se sealarn los trazados de los ferrocarriles mineros y transportes areos, asi como los sondeos que se hayan hecho para investigar aguas o substancias minerales, tratando de obtener cuantos datos, relacionados con los mismos, sea posible y especialmente el resultado positivo o negativo del fin propuesto. 4 Hidrologa Se situarn los manantiales y pozos de alguna importancia. En las fuentes se indicar si se trata de aguas potables o minerales si son termales o no y se tomarn los datos referentes a su procedencia, zona de alimentacin, horizontes hidrolgicos etc. etc. 5 Fotografas Se harn de los afloramientos ms notables de los diversos terrenos que se reconozcan y con especialidad se tomarn detalles de las zonas de contacto, fracturas, etc. etc. y a ser posible vistas panormicas para indicar el aspecto general de las zonas y sus caractersticas tectnicas (anticlinales, sinclinales, etc. etc.). 6 Prehistoria Se sealar la situacin de los yacimientos prehistricos, haciendo la descripcin de los restos y objetos all encontrados asi como la del terreno a que corresponden fijando su edad. 7 Signos cartogrficos En las hojas del Mapa de Espaa publicado por el Instituto Geogrfico y Estadstico en escala 1:50.000 se conservar ntegra la planimetra y altimetra sin omitir nada en cuanto se refiere a la hidrologa y vas de comunicacin, cualquiera que sea su importancia, incluso veredas, caadas de ganado etc. etc., completndolas cuanto sea necesario y haciendo las correcciones de los errores si los hubiera. Se conservarn no slo los nombre y signos de ciudades, villas y poblados, sino que tambin habr de figurarse la situacin de todos los parajes que se nombren en la memoria, referente a lo que pueda tener inters geolgico, paleontolgico, minero, etc. etc. Se podrn suprimir los signos de arbolados y cultivos de cualquier clase que sean y en casos excepcionales: cuando su representacin pudiera dar lugar a confusin y no ser de absoluta necesidad su representacin, se podrn omitir detalles secundarios representados en esos planos. Cuando la aglomeracin de esos datos lo aconseje, para evitar confusiones, se formarn hojas complementarias superponibles entre si o se intercalarn detalles al margen de la hoja general. 8 Signos Sern los que se sealan a continuacin 1 B) Trabajos de gabinete 9 La direccin o inspeccin del servicio de formacin del Mapa Geolgico de Espaa y la ejecucin de toda clase de trabajos referente a cada una de las regiones en que se ha dividido Espaa a los efectos del artculo 53 del Reglamento del Instituto Geolgico y Minero de Espaa, estar a cargo de los tres Ingenieros del Instituto ya designados para cada regin Jefe Subjefe y secretario. 10 Estar a cargo del Jefe la direccin e inspeccin de todos los trabajos, la resolucin de las consultas de carcter tcnico y administrativo que formule el personal de la regin afecto directamente al Instituto y al ajeno al mismo que constituya las brigadas adscritas a la regin. 11 El Jefe repartir el trabajo entre todo el personal afecto a la regin, fijando las fechas y el orden en que se ha de llevar a cabo. 12 El Jefe ser responsable de que la contabilidad de la regin, se lleve en la forma dispuesta por la Direccin del Instituto. 13 El Jefe se entender directamente con el director del Instituto Geolgico, para todos los servicios referentes a la regin, de quien recibir las rdenes e instrucciones necesarias para el buen funcionamiento de los servicios. 14 El Subjefe reemplazar al Jefe en ausencias de ste y llevar su representacin en cuantos actos se le confe expresamente. Colaborar en los trabajos tcnicos y administrativos de la regin y depender directamente del Jefe de la misma. 15 El secretario estar encargado de llevar toda la parte administrativa de la regin y la contabilidad de la misma, siempre bajo la direccin del Jefe. Colaborar en los trabajos tcnicos y administrativos de la regin y depender directamente del Jefe de la regin y en ausencias de ste, del Subjefe de la misma. 16 Para la buena marcha de la contabilidad de los trabajos de la formacin del Mapa Geolgico de Espaa, se llevar un libro de contabilidad en el cual se anotarn todos los gastos de campo y de gabinete que se realicen para el cumplimiento de aquellos fines.

1 Sha trobat adjunt un full amb signes miners (capes, filons, masses i zones mineres; pous, galeries, sondeigs,

pedreres i minerals).

217
Se abrirn dos cuentas: una por conceptos y otra por individuos afectos a la regin o que tengan con ella relacin de dependencia administrativa. Los epgrafes por conceptos sern: Traslacin (Ferrocarriles, barcos, automviles) Materiales (Caballos, peones, etc) Dietas Gratificaciones Dibujo y mecanografa (Dibujos, trabajos a mquina, reproduccin de planos, compra de hojas, etc.) Impresin (Litografa, Grabados y fototipia, Imprenta) Trabajos tcnicos (Personal auxiliar, envo de muestras, remuneracin a personal ajeno a la regin por trabajos especiales, anlisis en el laboratorio de la Escuela o en otro) 17 La regin se har cargo de la consignacin que se seale por la Direccin para realizar los trabajos del Mapa, separando de la misma previamente el 15% para las gratificaciones previstas en el Reglamento de este Instituto en concepto de direccin de los trabajos. Estas gratificaciones se distribuirn por la Direccin, de acuerdo con el Jefe de la regin y a propuesta de ste. 18 Los nombrados colaboradores en la confeccin del Mapa Geolgico de Espaa y los Ingenieros del Instituto enviarn al Instituto Geolgico [y Minero] de Espaa, siempre de acuerdo con el Jefe de la regin, todos los minerales, rocas y fsiles que recojan y puedan ser de inters para las colecciones del Instituto Geolgico, nico dueo de ellos, ya que los trabajos se realizan por cuenta del mismo. El personal afecto a la regin enviar al Jefe todos los minerales, rocas y fsiles cuya clasificacin y estudio sean precisos para la completa determinacin de los terrenos comprendidos en las hojas del Mapa que estudie la regin. Cuando sea necesario, el Jefe enviar los materiales a los laboratorios a que correspondan para su estudio o determinacin y por conducto del Jefe de los mismos. El Jefe de la regin o la persona por l designada, se pondr de acuerdo con el Jefe y personal del laboratorio para llevar a efecto el estudio de los materiales remitidos del modo ms eficaz y rpido que sea posible. Los laboratorios se organizarn en la forma expuesta en la ponencia especial de este servicio. 19 Cuando se hagan trabajos que afecten a dos regiones y muy especialmente cuando se estudie una hoja del Mapa Geolgico que afecte a dos regiones se pondrn de acuerdo los Jefes respectivos para determinar la forma en que se ha de realizar el trabajo mancomunado, recabando la oportuna aprobacin del plan por el director del instituto. 20 Una vez que los colaboradores del Mapa Geolgico siempre asesorados por los Ingenieros del Instituto hayan terminado su trabajo constitudo por un mapa en lpiz y con colores, y por unas notas acerca de los puntos ms esenciales, en relacin con la geologa de la hoja, que se haya estudiado, se entregar todo ello al Jefe de la regin que, con el personal a sus rdenes, se encargar de dibujar el mapa en forma definitiva y de redactar el opsculo o folleto correspondiente a la explicacin de cada hoja. 21 El mapa se har en la forma ordenada por el Reglamento del Instituto Geolgico y Minero de Espaa y segn las instrucciones de la Direccin. Una vez terminado el trabajo en forma definitiva, tanto de dibujo como de redaccin, el texto y las lminas correspondientes se entregarn a la Seccin de publicaciones sin que sea posible hacer otras correcciones que las naturales en toda impresin o dibujo pero sin alterar sustancialmente el texto o lminas primitivas. El folleto tendr el tamao conveniente para poderse guardar en el bolsillo. Sus dimensiones sern 13 x 22 cms. Se resumir en la explicacin de cada hoja, todo lo referente a la geologa pura y aplicada de la regin, pudindose dividir en los siguientes captulos que se procurar sean verdaderos compendios de todo lo ms interesante geolgicamente de la regin, con una redaccin concisa y clara para que no resulten memorias demasiado extensas o difusas. Bibliografia Historia de los estudios geolgicos realizados Geografa fsica Tectnica Geologa Petrografa Mineraloga Minera Hidrologa Varios (Obras pblicas y agronoma) 22 Todos los trabajos, cualquiera que sea su ndole, que se realicen por una regin necesitarn la aprobacin del Jefe de la misma que dar cuenta al Sr. director del Instituto Geolgico y Minero de Espaa de la terminacin de los mismos de palabra o por escrito segn la naturaleza del trabajo que se le haya confiado y de acuerdo siempre con lo ordenado por la Direccin. Madrid, diciembre de 1927

218
2. [M. San Miguel de la Cmara, 1926]. Proyecto de organizacin de un Instituto Geolgico de la Excelentsima Diputacin de Barcelona (MGSB, Fons de lIGTP) El Instituto Geolgico que crea la Excma. Diputacin de Barcelona es un organismo de cometido y esfera de accin mucho ms amplios que los del suprimido Servicio del Mapa Geolgico de Catalua, con carcter y extensin de un Instituto Geolgico. Nadie puede negar la importancia de estos estudios, el inters cientfico, social y econmico de la Geologa, que ha llevado a muchas naciones como Blgica, Alemania, Inglaterra, Estados Unidos, etc., al portentoso desarrollo industrial y agrcola que han adquirido. El estudio de la composicin y estructura del suelo y subsuelo de un pas es base de todo conocimiento serio y racional de su geografa fsica, agrcola, industrial y humana; de l dependen el desarrollo industrial y agrcola, la minera, el aprovechamiento de materiales de construccin y el abastecimiento de aguas, etc., etc. Pero estos estudios de aplicacin inmediata se basan y han basado siempre en los puramente cientficos, efectuados por personal y organismos especializados y adaptados a tan difcil como pesada misin, los cuales dan a conocer los resultados tericos de sus estudios en publicaciones propias que sern utilizadas despus para fundamentar proyectos de investigacin y alumbramiento de aguas subterrneas, descubrimiento de veneros metalferos, cuencas carbonferas y petrolferas, canteras, etc. Muchas veces, estos centros de investigacin prestan adems al pas importante servicio, atendiendo a la divulgacin de los ms tiles conocimientos de Geologa, con folletos y conferencias, o, formando colecciones de minerales, rocas y fsiles, para el estudio del pblico y aun para los centros de enseanza del pas. En la actualidad no tiene razn de ser la existencia de un servicio dedicado exclusivamente a la confeccin del mapa topogrfico de Catalua: 1, porque existe ya este servicio del Estado y estn muy adelantados los trabajos de las hojas a 1:50.000 del Instituto Geogrfico y estadstico y los del Estado Mayor. 2, porque el de la Diputacin, con la cantidad que puede consignarse en presupuestos, no podra acabar este mapa antes, ni hacerle mejor que el Estado. Pero utilizando el material y datos de estos organismos del Estado puede el Instituto Geolgico de la Diputacin, que siempre procurar estar en relacin amistosa y de colaboracin con ellos, orientar sus trabajos en sentido topolgico, para llegar al conocimiento y explicacin de las formas y arquitectura del suelo cataln, del cual se derivan o tros muchos conocimientos tiles de geografa agrcola y antropogeografa, zoogeografa y fitogeografa, y que son imprescindibles adems para la fijacin y limitacin de las regiones y comarcas naturales. El Estado tiene tambin un Instituto Geolgico, pero los mapas confeccionados por l, hace ya muchos aos, son de pequea escala 1:400.000, y por ahora no hay intencin de hacer otros, ni a mayor ni a la misma escala. Por esto es tambin conveniente la creacin del Instituto Geolgico, que tendr por objeto: Terminar el mapa geolgico de la provincia a 1:40.000 comenzado por el Dr. Almera, y empezar el del resto de Catalua por una serie de hojas al 1:100.000 de estudio que serviran de base para la confeccin del mapa definitivo a 1:50.000, escala del mapa topogrfico oficial. A cada hoja acompaar un folleto explicativo que contendr, resumido, lo ms interesante de la fisiografa, geodinmica, geologa, paleontologa, mineraloga y petrografa del territorio comprendido en ella. Adems de estas hojas y folletos, el Instituto publicar trabajos geolgicos de investigacin y de divulgacin; estudio y descripcin de los terrenos, yacimientos de minerales y rocas, que se exploten o puedan explotarse, y de fsiles. Se encargar de formar colecciones de minerales, fsiles y rocas, materiales de construccin, preparaciones microscpicas de rocas y fsiles, fotografas de fenmenos y objetos geolgicos, etc., y de todo lo que pueda contribuir al perfecto conocimiento fsico, geolgico y minero del suelo cataln. Para desarrollar el plan de trabajo expresado, se nombrar una comisin permanente de cuatro gelogos presidida por un director. El director habr de ser doctor en Ciencias Naturales o ingeniero de Minas, y tener en el primer caso categora de catedrtico de Universidad y en el segundo ser o haber sido vocal del Instituto Geolgico de Espaa. Los profesores gelogos de la Comisin tendrn que ser doctores o licenciados en Ciencias Naturales o ingenieros de Minas. Los nombramientos se harn por el Presidente de la Excma. Diputacin; los de profesores y personal subalterno a propuesta del director del Instituto. El director, podr en el caso que lo considere necesario, encargar trabajos de campo y de gabinete a especialistas nacionales o extranjeros y convenir con ellos la remuneracin a su trabajo. El director, odo el parecer de la Comisin, podr proponer a la Excma. Diputacin, transferencias de crdito de una a otra de las partidas del presupuesto total del Instituto, razonando las causas, que podrn ser: 1, la necesidad de dar mayor impulso a los trabajos de campo, cuando no haya material para tirar hojas 2, la de atender a las publicaciones terminadas, en cuyo caso convendra reducir temporalmente los gastos de trabajos de campo. A las rdenes del director se pondr un escribiente que sepa mecanografa y contabilidad.

219
Provisionalmente, mientras no pueda aumentarse la cantidad consignada en presupuestos actualmente el personal tendr las gratificaciones o sueldos siguientes: director ..4.000 pts. Gelogos 3.000 Escribiente ..2.500 Los trabajos de campo se considerarn como extraordinarios y se abonarn en concepto de dietas a razn de 45 pesetas diarias el director y 40 los gelogos, sin abonarles viajes ni gastos de estancia. Al escribiente, cuando acompae al director o a alguno de los profesores se le abonarn 10 pesetas diarias y abonarn los gastos de viaje y estancia. Incumbe el director presidir las juntas de la Comisin permanente, dirigir todos los trabajos de campo y de gabinete, distribuir y ordenar los estudios; sealar a los gelogos la parte que deben tomar en dichos trabajos. Encargar los trabajos especiales que acuerde la Comisin a las personas que no forman parte del Instituto. Revisar las publicaciones, acordar y vigilar su publicacin. Llevar la contabilidad y estar en relacin con el Excmo. Sr. Presidente de la Diputacin, o Diputado encargado de la alta inspeccin de este servicio. Aplicar los fondos consignados en presupuestos y los que puedan producir las publicaciones y servicios del Instituto. Guardar y ordenar las libretas de campo de los gelogos, planos, documentos y datos cientficos, de manera que puedan ser consultados en cualquier momento por el personal tcnico y que queden registrados como propiedad de la Diputacin. Los gelogos llevarn registro diario de los trabajos de campo y entregarn al director la libreta de campo y datos obtenidos en ellos. Corresponder con otras corporaciones nacionales y extranjeras dedicadas a anlogos fines, y establecer con ellas el cambio de notas, publicaciones y ejemplares.

3. Bases para el funcionamiento del Instituto Geolgico y Topogrfico provincial, s/d [1927?] (AHDB, lligall 4176) A. Objeto El Instituto Geolgico y Topogrfico provincial tendr por objeto: a) el estudio de la composicin y estructura de nuestro suelo y subsuelo, como base de todo conocimiento serio y racional de su geografa fsica, agrcola, industrial y humana, orientndolo a la vez hacia el desarrollo industrial y agrcola, la minera y el aprovechamiento de materiales de construccin y el abastecimiento de aguas, etc. etc. b) Terminar el mapa geolgico de la provincia de Barcelona a 1:40.000 comenzado por el Dr. Almera. c) Publicacin de trabajos geolgicos de investigacin y de divulgacin; estudio y descripcin de los terrenos, yacimientos de minerales y rocas que se exploten o puedan explotarse, y de fsiles. d) Formacin de colecciones de minerales y de rocas, materiales de construccin, preparaciones microscpicas de rocas y fsiles, fotografas de fenmenos y objetos geolgicos, etc. Y todo lo que pueda contribuir al perfecto conocimiento fsico, geolgico y minero del suelo de nuestra provincia. B. Formacin El mobiliario y enseres, archivos, colecciones, libros, y demas material de trabajo de los disueltos servicios del Mapa Geogrfico de Catalua y del Mapa Geolgico de Catalua pasarn a formar parte del Instituto Geolgico y Topogrfico provincial del cual se har cargo, bajo inventario, el Sr. director de este nuevo Instituto C. Sostenimiento Para su progreso y sostenimiento contar el Instituto: a) con las consignaciones que anualmente consigne en sus presupuestos la Excma. Diputacin Provincial de Barcelona. b) con las subvenciones, donativos y legados de toda clase, que aceptados concretamente por el Cuerpo Provincial, hagan a su favor el Estado, Diputaciones, Municipios o particulares. D. Constitucin y Funcionamiento Provisionalmente, mientras no sea aumentada la cantidad consignada en el presupuesto en vigor, la plantilla del personal quedar fijada como sigue: Un director don el sueldo o gratificacin anual de 4.000 ptas. Dos gelogos con el sueldo o gratificacin anual de 3.000 ptas. Un Topgrafo con el sueldo o gratificacin anual de 3.000 ptas. El personal subalterno que acuerde la Comisin Provincial Permanente a propuesta del Iltre. Sr. Ponente de Instruccin Pblica. El director habr de ser Doctor en Ciencias Naturales o Ingeniero de Minas, y tener en el primer caso categora de Catedrtico de Universidad y en el segundo ser o haber sido Vocal del Instituto Geolgico de Espaa. Los Gelogos sern Doctores o Licenciados en Ciencias Naturales o Ingenieros de Minas.

220
El topgrafo ser Doctor en Ciencias o Ingeniero. Los nombramientos se harn por la Comisin Provincial Permanente a propuesta del Iltre. Sr. Ponente de Instruccin Pblica, previa consulta al director del Instituto. En el caso de que el director del Instituto creyera necesario encargar trabajos de campo o de gabinete a especialistas nacionales o extranjeros lo propondr as al Iltre. Sr. Ponente de Instruccin Pblica quien a su vez lo trasladar a la Comisin Provincial Permanente para la debida autorizacin y fijacin de los correspondientes honorarios. Los trabajos que tengan carcter extraordinario y para ellos tendr derecho el personal adscrito al Instituto a la gratificacin que en concepto de vitico y dieta establecer la Comisin Provincial Permanente. E. Publicaciones La existencia de las publicaciones de este Instituto as como la de las de los disueltos servicios del Mapa Geogrfico de Catalua y del Mapa Geolgico de Catalua sern custodiadas y administradas por el Archivero del Cuerpo Provincial de acuerdo con su Intervencin General, salvo aquellos ejemplares que la Direccin del Instituto crea necesarios para el cambio con otras corporaciones nacionales y extranjeras que tengan anlogos fines. F. Administracin El Instituto Geolgico y Topogrfico de Catalua [sic] queda definitivamente adscrito a la Seccin de Fomento e instruccin Pblica y Bellas Artes, Negociado de Instruccin Pblica y Bellas Artes, de esta Diputacin, pasando a depender directamente de la Ponencia de Instruccin Pblica a la cual se encarga la alta inspeccin de este Servicio. El director ser el jefe inmediato del personal adscrito al Instituto y ser funcin suya: Dirigir todos los trabajos de campo y de gabinete y distribuirlos y ordenarlos. Revisar y acotar las publicaciones, autorizadas por la Comisin Provincial Permanente y vigilar su impresin. Registrar, guardar y ordenar las libretas de campo de los Gelogos, planos, documentos y dems datos cientficos de manera que puedan ser consultados en cualquier momento y cuidar de que en todos ellos sea fijado el sello del Instituto al objeto de que quede patentizada su propiedad a favor del Cuerpo Provincial Corresponder con otras corporaciones nacionales y extranjeras dedicadas a fines anlogos y establecer con ellas el cambio de notas, publicaciones y ejemplares. Los funcionarios tcnicos del Instituto llevarn registro diario de los trabajos que efectuen. Los Gelogos, adems, quedan obligados a entregar al director las correspondientes libretas de trabajos de campo juntamente con los datos y materiales obtenidos en ellos.

4. Comissi Provincial: Acord sobre el trasllat i installaci del material de lantic Servei del Mapa Geolgic (22/02/1927). AHDB, lligall 4180. ATENDIENDO que en el vigente presupuesto en su Captulo X, Artculo X, se establece el Instituto Geolgico y Topogrfico Provincial y que procede su instalacin tcnica y cientfica en local adecuado que pueda suplir sus funciones; RESULTANDO que el nombramiento de director de dicho organismo ha recado en la persona de D. Maximino San Miguel de la Cmara catedrtico de Geologa Geognstica y Estratigrfica de la Facultad de Ciencias de esta Universidad Literaria; CONSIDERANDO que la falta de local adecuado en el Palacio de la Diputacin, por un lado, y el existir en nuestra Universidad un buen laboratorio de Geologa, con amplitud y condiciones de local suficientes para efectuar en l toda clase de trabajos, y buen material bibliogrfico e instrumental para la investigacin petrogrfica y mineralgica, aconseja la instalacin en l de todo el material de estudio e investigacin del nuevo Instituto; CONSIDERANDO que el Instituto, en su parte cientfica, dedicar especial atencin al estudio de las formas del terreno, y de la arquitectura del suelo de la Provincia, de los cuales se derivarn otros muchos conocimientos tiles de geografa econmica y de fijacin y limitacin de regiones geolgicas o comarcas geogrficas naturales, y de ellos se ha de partir para llegar al verdadero conocimiento de la Fisiografa de nuestra Provincia, y que la seccin geolgica, a mas de completar el mapa geolgico empezado, atender a la investigacin y publicacin de trabajos sobre las formaciones geolgicas, minerales y fsiles, materiales de construccin, fotografa de fenmenos geolgicos y a todo aquello que pueda contribuir al perfecto conocimiento fsico, geolgico y minero del suelo de la Provincia de Barcelona, CONSIDERANDO que por todo lo expuesto procede ponerse de acuerdo con el Excmo. Sr. rector de la Universidad Literaria para reglamentar dicha instalacin, Visto el Estatuto Provincial, El Diputado Ponente que suscribe tiene el honor de proponer a la Comisin Provincial Permanente la adopcin del siguiente ACUERDO: La Excma. Diputacin interesar del Excmo. Sr. rector de la Universidad Literaria la autorizacin correspondiente para instalar en el Laboratorio de Geologa Geognstica y Estratigrfica el material que para el funcionamiento del

221
Instituto Geolgico y Topogrfico Provincial posee la Diputacin y en el que en lo sucesivo vaya adquiriendo, con arreglo a las siguientes bases: I. La Excma. Diputacin encarga de la organizacin y direccin de este nuevo servicio al catedrtico de Geografa y Geologa Dinmica y Geologa Geognstica y Estratigrfica de la Universidad. II. La Universidad no har ms que prestar el local, sin que adquiera el compromiso de velar ni responder del material en el citado Laboratorio instalado, ni de contribuir a los gastos que la instalacin y mantenimiento ocasionen. III. El Catedrtico de las citadas asignaturas har inventario de cuento ingrese en el Laboratorio y sealar de modo claro e indudable todo el material propiedad de la Excma. Diputacin, para que siempre sea posible, fcilmente distinguir lo que pertenece a las ctedras y lo que corresponde al Instituto Geolgico Topogrfico Provincial. IV. A falta del catedrtico de las citadas asignaturas y director del Instituto Geolgico, si hubiera algn da que devolver el material a la Excma. Diputacin, har la entrega el Iltre. Sr. Decano de la Facultad de Ciencias o un catedrtico numerario en quien delegue, al funcionario que la Diputacin designe, quien entregar inventario-recibo a la Facultad de Ciencias. A los efectos consiguientes se comunicar el anterior acuerdo al Excmo. Sr. rector de la Universidad literaria y al Profesor de Geologia Geognostica y Estratigrafica de la misma. Barcelona 22 de Febrero de 1927 El Diputado Ponente de Cultura, Ant Robert (Rubricat) SPO de la Comisin provincial de 22 de Febrero de 1927. Se aprob el antecedente dictamen, acordndose de conformidad con el mismo: lo que certifico. El secretario, Torruella (Rubricat)

5. Comissi Provincial: Acord de 5/07/1927 sobre el conveni amb lIGME i el funcionament del nou IGTP. (AHDB, lligall 4181) Es grande la importancia e inters cientfico, social y econmico de los estudios geolgicos, que han llevado a muchas naciones, como Blgica, Alemania, Inglaterra, Estados Unidos, etc. al portentoso desarrollo industrial y agrcola que han adquirido. CONSIDERANDO que el estudio de la composicin y estructura del suelo y subsuelo de un pas es base de todo conocimiento serio y racional de su Geografa Fsica, Agrcola, Industrial y Poltica, puesto que de l dependen el progreso industrial y agrcola, la minera y cantera, el aprovechamiento de aguas, etc.; CONSIDERANDO que estos estudios de aplicacin inmediata, sin embargo, se basan y han basado siempre en los puramente cientficos, efectuados por personal y organismos especializados y adaptados a tan difcil como pesada misin, los cuales dan a conocer los resultados de sus estudios en publicaciones propias, que sern utilizadas despus para fundamentar proyectos de investigacin y alumbramiento de aguas subterrneas, descubrimiento de veneros metalferos, cuencas carbonferas y petrolferas, canteras y otras; CONSIDERANDO que estos centros de investigacin prestan, adems, al pas importantes servicios, atendiendo a la divulgacin de los ms importantes conocimientos de geologa, con folletos y conferencias, o formando colecciones de rocas, minerales y fsiles, para estudio del pblico, para los centros de enseanza y para los especialistas; En presencia del Estatuto Provincial, El diputado Ponente que suscribe tiene el honor de proponer a la Comisin Provincial Permanente la adopcin de los siguientes ACUERDOS: I Se encarga al Instituto Geolgico y Minero de Espaa el levantamiento del mapa geolgico de la Provincia de Barcelona bajo las siguientes bases: La Excma. Diputacin de Barcelona encomienda al Instituto Geolgico y Minero de Espaa la pronta ejecucin del mapa geolgico de la Provincia en la forma y condiciones que a continuacin se expresan: 1. El Instituto Geolgico proceder a la ejecucin rpida del mapa geolgico de la Provincia de Barcelona, a escala de 1:50.000 que es la general adoptada por los Institutos Geogrficos y Geolgicos de Espaa. Acoplando a l las distintas hojas publicadas en otras escalas, haciendo en ellas las rectificaciones que los nuevos descubrimientos de la Ciencia aconsejen. 2. La publicacin de las hojas geolgicas de la Provincia de Barcelona se har en dos colecciones diferentes: una que formar parte de la general del Mapa Geolgico de Espaa, pero haciendo constar en las hojas la colaboracin prestada por la Diputacin Provincial, y otra de 300 ejemplares que aparecer especialmente tirada para esta Corporacin, en cuyas hojas se har constar la colaboracin del Instituto Geolgico y Minero de Espaa. 3. A las hojas del mapa geolgico se acompaar un folleto explicativo de las mismas, resumen de lo ms saliente e interesante de la geologa, petrografa, paleontologa, mineraloga y aplicaciones correspondientes, de la zona representada. 4. La direccin de los trabajos estar confiada al Instituto Geolgico Minero de Espaa y especialmente a la Seccin NE. de dicho Instituto.

222
5. Para la ejecucin del mapa se formarn las brigadas que las disponibilidades del presupuesto permita, constituida cada una por un gelogo acreditado de la Regin y por un ingeniero de minas. 6. Se atender al pago de los gastos que ocasionen los trabajos de campo que realice el personal de las brigadas encargadas de la ejecucin del mapa y del servicio del personal del Instituto Geolgico encargado de la inspeccin y direccin de los mismos con cargo a la partida correspondiente del presupuesto del Instituto Geolgico Topogrfico de la Diputacin Provincial de Barcelona 7. El Instituto Geolgico Minero atender tambin al pago de los servicios detallados en la clusula anterior, en la medida de sus fuerzas corrern a su cargo los gastos de toda clase de la publicacin de las geolgicas y de los folletos explicativos. 8. Se abonarn al personal que realice los trabajos de campo los gastos de toda clase que ocasionen, en la forma dispuesta por el Reglamento vigente del Instituto Geolgico y Minero de Espaa. 9. Se rendirn por separado al Instituto Geolgico Minero de Espaa y a la Excma. Diputacin Provincial de Barcelona las cuentas correspondientes a los gastos de sus consignaciones respectivas y 10. En el primer trimestre de cada ao presentar el Instituto Geolgico Minero a la Excma. Diputacin Provincial una memoria resumen de los trabajos realizados en el ao anterior y de los que se proyecten para el mismo ao. II. El Instituto Geolgico Topogrfico Provincial de Barcelona asume como misin especial, la investigacin y divulgacin geolgicas, el estudio y descripcin de los terrenos, yacimientos de minerales y rocas, que se explotan o pueden explotarse, y de los fsiles de la Provincia. III. El Instituto Geolgico Topogrfico Provincial atender, adems a formar colecciones de minerales, fsiles, rocas, materiales de construccin, preparaciones microscpicas de rocas, fotografas de fenmenos y objetos geolgicos, etc., y de todo lo que pueda contribuir al perfecto conocimiento geolgico y minero del suelo de la Provincia de Barcelona, cuyas colecciones, mientras no se disponga de Museo especial adecuado, quedarn depositadas en el Museo de Geologa de la Ciudad. IV. Para desarrollar el plan de trabajo expresado, se nombrarn un director, un Gelogo y un Auxiliar, debiendo ser los dos primeros Doctores de Ciencias Naturales y el tercero delineante topgrafo y cuyos nombramientos se harn por el Excmo. Sr. Presidente de la Diputacin Provincial V. El director podr encargar, mediante propuesta y aprobacin de la Comisin Permanente, trabajos de campo y de laboratorio a especialistas nacionales y extranjeros y convenir con ellos la remuneracin de su trabajo. VI. Incumbe al director dirigir los trabajos de campo, Museo y laboratorio, distribuir y ordenar los estudios, sealar al personal la parte que debe tomar en dichos trabajos, encargar los trabajos especiales necesarios a personas ajenas al Instituto; revisar las publicaciones; llevar la contabilidad; aplicar las cantidades consignadas en presupuestos y las que pueden producir las publicaciones y servicios del Instituto; guardar y ordenar las libretas de campo de los investigadores, planos, documentos y datos cientficos, originales de publicaciones, etc., de manera que queden registrados como de propiedad de la Excma. Diputacin de Barcelona; corresponder con otras instituciones nacionales y extranjeras dedicadas a anlogos fines, y establecer con ellas el cambio de notas, publicaciones, ejemplares, etc. VII. El gelogo y el auxiliar delineante topgrafo llevarn registro diario de los trabajos de investigacin en el campo y de los ejemplares que recogen, fotografas y datos de toda clase obtenidos, debindose hacer cada ao una memoria resumen de dichos trabajos, que se someter a la aprobacin de la Comisin Provincial Permanente. VIII. A los efectos consiguientes, comunquense los anteriores acuerdos a las Entidades a que los mismos ataen. Barcelona, 5 de julio de 1927. El Diputado Ponente de Instruccin Pblica, Ant Robert (rubricat) Sesin Pblica ordinaria de la Comisin provincial de 5 de julio de 1927. Se aprob el antecedente dictamen, acordandose de conformidad con el mismo: lo que certifico. El secretario, I. Torruella (rubricat)

6. Comissi Provincial: Acords dextinci de lInstituto Geolgico y Topogrfico i de rescissi del conveni amb lIGME (3/09/1930). AHDB, lligall 4195. VIST lacord de la Comissi Permanent de 2 de juliol darrer, per al qual es confia a lInstitut dEstudis Catalans lestudi duna reorganitzaci total de lInstitut Geolgic i Topogrfic, i lacord del Pl de la Diputaci de 4 del mateix mes en virtud del qual saccepta una esmena del Sr. Joan Valls i Pujals i, per tant, queda modificada lesmentada proposta dacord en el sentit de que suspengui lInstitut Geolgic i Topogrfic Provincial fins que, rebut el projecte de reorganitzaci que sencomana a lInstitut dEstudis Catalans, resolgui la Diputaci el que estimi mes convenient i, a la vegada, la renuncia o rescissi del conveni acordat, en principi entre la Diputaci i lInstitut Geolgic i Miner dEspanya per laixecament del Mapa Geolgic de la provincia de Barcelona; ATS que, com a consequncia de lanterior acord de suspensi de lInstitut Geolgic i Topogrfic, i mentre no es rep el projecte de reorganitzaci que sha encarregat a lInstitut, aquesta Diputaci ha de donar cumpliment inmediat a tal acord, incautant-se de tot el material que actualment existeix en possessi de tal servei tcnic, mitjanant el corresponent inventari;

223
ATS que els termes de lacord del Pl de referncia, relatius a la suspensi de lInstitut Geolgic, signifiquen, de fet, la cessaci del personal a ella adscrit, sens perjudici de la resoluci que en el seu dia es prengui una vegada es tingui a la vista el projecte de reorganitzaci confiat a lInstitut dEstudis Catalans; ATS que el conveni entre la Diputaci de Barcelona i lInstitut Geolgic i Miner dEspanya, per al qual sencarrega a aquest la prompta execuci del Mapa Geolgic de la provincia, en la forma i condicions que es detallen en lacord, per no haver-se cumplert les condicions que en lesmentat conveni es consignaven, queda rescindit, en virtud dels termes de lacord del Pl de 4 de juliol darrer i cal, per tant, anar a la realitzaci completa de tal rescissi amb totes les seves consequncies; En presncia de lEstatut Provincial, El Diputat Ponent que sotscriu t lhonor de proposar a la Comissi Provincial Permanent ladopci dels segents ACORDS: I. Com a consequncia de lacord del Pl de la diputaci de 4 de Juliol darrer relatiu a la suspensi de lInstitut Geolgic i Topogrfic Provincial, mentre no es rebi el projecte de reorganitzaci del mateix que sencomana a lInstitut dEstudis Catalans, ordenis al Sr. Maxim San Miguel de la Cmara, director de lesmentat Institut que procedeixi a la formalitzaci de linventari del material i de les installacions existents en el referit Institut Geolgic i en faci entrega a aquesta Diputaci, qual material est installat en el Laboratori de Geografia i Geologia Dinmica i Geologia Geognstica i Estratigrfica, en virtud de lacord de la Comisssi Permanent de 22 de febrer de 1927, i senyalar, duna manera clara i indubitable, tot el que s propietat de la Diputaci. II. A partir del primer doctubre, cessa en llurs crrecs, el personal docent, administratiu i subaltern de lInstitut Geolgic i Topogrfic Provincial, el qual, per, percebr els emoluments que venia disfrutant fins el 30 de setembre corrent, sempre que justifiquin que han prestat els seus serveis fins a lesmentada data, a les oficines de lInstitut, la dissoluci del qual sacorda. III. Queda rescindit el conveni establert entre la Diputaci de Barcelona i lInstitut Geolgic i Miner dEspanya per laixecament del Mapa Geolgic de la Provincia de Barcelona, segons acords de la comissi Permanent de 5 de juliol de 1927. IV. Es designa el Sr. Valeri Serra i Bold, Oficial de secretaria daquesta Diputaci, per a que es faci crrec del material de lInstitut Geolgic i Topogrfic Provincial i de les installacions que t i que pertanyen a aquesta Diputaci, entregant duplicat de linventari que saixequi a la Facultat de Cincies, i donant aixi cumpliment a lapartat IV de lacord esmentat de 22 de febrer de 1927 i III [V]. Als efectes consegents, comuniquin-se els anteriors acords a la Direcci de lInstitut Geolgic Topogrfic Provincial, al Sr. Valeri Serra i Bold, al personal depenent de lesmentat Institut, al Institut Geolgic i Miner dEspanya i a la Intervenci. Barcelona, 3 de setembre de 1930 El Diputat ponent de Cultura (Signatura illegible)

7. Faura, 2/09/1931: Avant-projecte per a lorganitzaci dun Institut Geolgic de Catalunya (MGSB, Fons Faura). Extracte (Reglamentaci). [...] DISPOSICIONS GENERALS El funcionalisme dun Institut Geolgic modern presenta una complexitat especial, per lo que requereix un acoblament dels serveis afins, essent regularitzat en forma autnoma, assumint el director totes les responsabilitats de carcter tcnic; aquest ordenar el compliment de les disposicions que siguin donades per la Superioritat i posar en coneixement de la mateixa la marxa dels treballs ques vagin realitzant. En cas de ques proposs el restabliment de lantic Servei Geolgic, aleshores hauria de procurar-se simplement una coordinaci amb el Servei Geogrfic, dhuc que amb lAgronmic, a manera de Comissions especials. La Generalitat de Catalunya, en decretar el carcter i finalitat del novell Institut, Servei Comissi Geolgica, disposar sobre els relacions que haurn dsser establertes amb els altres organismes similars, a lobjecte devitar duplicitats i donar facilitats per al compliment de la tasca encomenada, aix com tamb per a lacoblament de totes aquelles obres i material cientfic que hava sigut adquirir a naquest objecte durant les sis poques successives ressenyades anteriorment. Lobjectiu primordial de lInstitut Geolgic ser la publicaci dels mapes geogrfic, geolgic i agronmic per separat, a lescala de 1/100.000, com a mapes murals de conjunt, No obstant, si els mitjans de que disposs lInstitut, dhuc que el nombre de persones tcniques especialitzades, fossin suficients per a continuar la publicaci del mapa al 1/40.000, podra reempendres aleshores la publicaci del mapa que shava iniciat de la provincia de Barcelona, del qual ja nhi ha 5 fulles publicades i una pendent de publicaci. De tots modos, cal tenir present que lescala de major detall adoptada per la publicaci pels instituts regionals s la de 1/25.000, tal com shava proposat en un principi, en lany 1914, per lInstitut dEstudis Catalans; es va fer en aquell temps un pressupost total de lobra complerta. A ms

224
a ms, lInstitut Geolgic, segons la resultant de lEstatut que est pendent daprovaci al constituint-se la Repblica Federal, podr intervenir i dictaminar, sempre que ho estimi convenient la Generalitat de Catalunya, en les investigacions mineres, explotaci de pedreres per a aprofitaments de matries rocoses, assaigs de les terres de conreu, recerca daiges soterrnies per a labastiment de les poblacions, correcci dels barrancs, aprofitaments hidrulics pels serveis industrials i agrcols, depuraci de les aiges residuals procedents de determinades indstries i de les poblacions, anlisis geofsics, microgrfics i qumics, i en tots aquells altres estudis que les circunstncies ho reclamssin. En lInstitut dEstudis Catalans ser designat el local destudi a propsit, amb llum natural acondicionada, per a les tasques de lInstitut Geolgic. Estar integrat lInstitut Geolgic per un Arxiu de documents cartogrfics; una Biblioteca especial de les obres de geografa i geologa, no sols de carcter general, sino tamb de tot lo referent a Catalunya; un Laboratori dAssaigs per a examinar els minerals, roques i fossils que hagin sigut recollits en les tasques de camp; i els aparells necessaris per a portar a efecte, preferentment, la confecci del Mapa de Catalunya. La Generalitat de Catalunya designar els representants de la mateixa amb els quals haur destar en ntima relaci el director de lInstitut Geolgic, aix com tamb els membres de lInstitut dEstudis Catalans, secci de Cincies, que hi tindrn intervenci, constituint, conjuntament, una Ponncia. Ser confiada la Direcci de lInstitut Geolgic de Catalunya a una persona especialitzada en els treballs cartogrfic-geolgics, perfecte coneixedora dels terrenys i encontrades de Catalunya. El director ser el cap del personal tcnic que lauxiliara en les tasques dinvestigaci, aix com tamb del subaltern, a lobjecte darmonitzar la tasca a realitzar. Disposar del personal subaltern que sigui menester per a lordenaci de dades i neteja dels exemplars recollits en les tasques de camp. El director assistir a les reunions de la Ponncia que sigui designada per la Generalitat, per a informar personalment sobre la marxa del treball, i tamb podr sser convocada la Ponncia, en carcter extraordinari, a proposta de la Direcci, sempre que hi hagin assumptes dimmediata resoluci. El director rebr una gratificaci, igual a la dels directors dels serveis similars; fruir de les mateixes caracterstiques que els funcionaris de la Generalitat de Catalunya; i en el cs de que siguin establertes dietes per a les sortides de camp, aquestes podrn sser semblants a les del personal facultatiu dObres Pbliques. El personal tcnic i auxiliar ser nomenat a proposta de la Direcci, a lobjecte de portar regularitzades les tasques dinvestigaci, dhuc que dinventari i cura del material; ser gratificat segons les normes establertes en lInstitut dEstudis Catalans. El director de lInstitut Geolgic presentar a f dany una memria de les tasques efectuades, acompanyada del plan de treball pel curs segent; a lensems que ser presentada un nota dels honoraris, despeses de camp, cost de les publicacions fetes i del material adquirit, entregant els respectius comprovants per duplicat, en presentar les liquidacions peridiques. TREBALLS TOPOGRFICS La Direcci de lInstitut Geolgic de Catalunya ordenar el plan dels treballs topogrfics a realitzar, a lobjecte de formular una relaci general entre els serveis geogrfic, geolgic i agronmic, procurant una mateixa distribuci de fulles, en edicions separades. Les despeses dels afers topogrfics de camp i gabinet sern ateses per separat; aix com tamb les que afectan als treballs geolgics i els agronmics. Funcionar el personal tcnic dels diferents serveis de com acord, procurant donar-se mtuament les facilitats necessries per a realitzar llur tasca. A naquest objecte, serpan repartides cpies directes dels originals per a poguer empendre els treballs de camp, dhuc que es revisarn els detalls topogrfics en fixar la delimitaci de les formacions geolgiques i agronmiques, separadament. Unificats els treballs cartogrfics de les distintes procedncies, per a adoptar-los a lescala del Mapa de Catalunya caldr tenir en compte per a quiscuna de les fulles, abans de llur publicaci, la revisi que haurn fet sobrel terreny els gelegs i agrnoms. TREBALLS GEOLGICS DE CAMP La Direcci de lInstitut Geolgic ordenar en la data i forma que estimi ms convenients les expedicions necessries per a recrre el terreny i senyalar quiscuna de les formacions que lintegran, amb la major precisi de dades, no deixant de tenir en compte totes aquelles documentacions grfiques i les ressenyes escrites pels gelegs que hagin estudiat anteriorment el territori comprs en cadascuna de les fulles La Direcci acceptar la collaboraci daquells gelegs nacionals estrangers (no agregats a lInstitut) que estimi convenient per a laven i perfecci del Mapa Geolgic de Catalunya, mitjanant una retribuci especial per jornada de campanya o b per la tasca de laboratori, abonant separadament les despeses a ques dongus lloc. Hi haur un Ajudant-recolector que podr sser de carcter temporer permanent, previ concurs, per a la recerca de fossils en els llits que hagin sigut descoberts pels gelegs, aix com tamb per a procurar la selecci del material petrogrfic i mineral per a que els exemplars poguin desprs sser estudiats i classificats degudament en el laboratori. Els honoraris corresponents sern abonats per jornada dexpedici. Les despeses de viatge i manutenci en les expedicions del personal facultatiu sern ateses per separat.

225
El director de lInstitut Geolgic, persona delegada, assistir als congressos internacionals de geologa, portant la representaci de la Generalitat de Catalunya. A lensems podr pendre part en les expedicions i reunions que celebrin les societats geolgiques estrangeres, a lobjecte dallionar-se en el sincronisme de les formacions geolgiques que integran la terra catalana. Les despeses corresponents anirn a crrec de la Generalitat de Catalunya, atenent al carcter de representaci. PUBLICACIONS A mida que els treballs de camp restin ultimats, loriginal borrador de quiscuna de les fulles sentregar a un dibuixant litgraf especialitzat, qui seguir les normes duna gama general de signes convencionals, a lobjecte de que al procedir al gravat hi hagi una perfecta unitat entre totes les fulles de ques composi el Mapa Geolgic de Catalunya. El director procurar lordenaci de les tasques dimpremta, no sols de les fulles, sino tamb dels follets explicatius. Sacompanyar a cada fulla u fascicle explicatiu de carcter sinttic, amb lhistria dels estudis geolgics fets en la comarca, orografa, geografa, hidrografa, estratigrafs, mineraloga, petrografa, paleontologa i una bibliografa que afecti a la mateixa. Les despeses del gravador, estampaci de les fulles i impressi dels fascicles anirn en un pressupost especial de publicacions. El tiratge normal ser de 2.000 exemplars per a cada fulla, com a mnim, puix ser augmentat en aquelles fulles en que hi hagi major contingent de poblaci o que siguin ms interessants baix el punt de vista de turisme i cientfic alhora. Conservant-se en un Arxiu especial el dipsit dels exemplars destinats a la venta; separant de cada fulla 500 exemplars per a la repartici gratuita, ques far segons les normes que senyali la Generalitat de Catalunya per a les diferentes publicacions; i daquests sern entregats generosament 100 exemplars a lautor de quiscuna de les fulles. En la Memria anyal es donar compte, no sols de la repartici feta gratuitament, sino tamb de la venta realitzada. MATERIAL Es portar una catalogaci de tot lo que pertany al Servei del Mapa, o s, mobiliari, coleccions, llibres, aparells i altres objectes, fent constar la procedncia per compra, donatiu o intercanvi. Tot el material recollit en les expedicions ser objecte despecials investigacions per part del personal tcnic de lInstitut Geolgic, o b per collaboradors forans. Un cop fet el degut estudi i dictaminada la classificaci de les especies fssils, minerals, roques i mostres de terra analitzades, els exemplars sern traslladats en una colecci especial de lInstitut Geolgic, o b, si aix sacords, sern installats al Museu regional de Catalunya, en dipsit, fent constar llur procedncia, amb el nom de qui els ha recollit i classificat. De conformitat amb les normes establertes en altes Instituts estrangers, els comissionats per a la confecci de les fulles geolgiques, al fer donaci dels exemplars recollits i estudiats, podrn rebre una gratificaci proporcional a la vlua i quantitat dels mateixos. Les pedres litogrfiques del Mapa Geolgic de la provincia de Barcelona, dhuc que les del nou mapa Geolgic de Catalunya, restarn propietat de la Generalitat de Catalunya, essent dipositades en lInstitut destudis Catalans, secci de Cincies, en un lloc acondicionat per a sser preservades dels agents meteorolgics, juntament amb les pedres matrius dels altres serveis cartogrfics de la Generalitat de Catalunya. LInstitut Geolgic podr adquirir nous exemplars, rebre generoses ofrenes i establir intercanvis. En el cs de haver-hi duplicats sern aquests repartits per les corporacions ms afins perteneixents a la Generalitat de Catalunya, com sn, entre altres, Biblioteca de Catalunya, Museu dHistria Natural, Servei Meteorolgic i Escola dAgricultura. Barcelona, 2 de Setembre de 1931. Rubricat: Dr. M. Faura y Sans

8. Secci de Cincies de lIEC: Projecte de bases del Servei Geolgic de Catalunya, i pressupost per a 1932; aprovats el 7/10/1931 (AIEC, Actes de la Secci de Cincies) Servei del Mapa Geolgic. Projecte de Bases: 1. El Servei del mapa Geolgic t per finalitats principals: a) La continuaci i millorament del mapa geolgic de Catalunya. b) El conreu de la Geologia catalana, i laplegament i publicaci dels nous descobriments que hi facin referncia. c) Els estudis de carcter geolgic que li sien encomanats per la Generalitat de Catalunya (o per lorganisme catal que faci les funcions daquesta), o b per la Secci de Cincies de lInstitut dEstudis Catalans. d) Totes aquelles iniciatives que puguin contribuir al progrs i a la difusi de la cincia geolgica a Catalunya. 2. El Servei del Mapa Geolgic s una instituci subordinada en el seu treball a lInstitut dEstudis Catalans, el qual nexercir la inspecci, ja sia per mitj de la seva Secci de Cincies en ple, ja per un inspector membre daquesta Secci i designat per la mateixa.

226
En totes les publicacions del Servei hi constar el nom de lInstitut dEstudis Catalans. 3. El Servei del Mapa Geolgic estar directament al crrec dun director, nomenat a proposta de la Secci de Cincies de lInstitut dEstudis Catalans. 4. El restant personal tcnic i subaltern del Servei ser nomenat per la Secci de Cincies a proposta del director. Aquests darrers nomenaments duraran dos anys, i es consideraran desprs prorrogats de dos en dos anys mentre la Secci de Cincies, per iniciativa prpia o del director no acordi el contrari. 5. El director administrar els cabals del Servei dacord amb el pressupost que anyalment aprovar la Secci de Cincies de lInstitut, a la qual el director retr comptes de la seva gesti. 6. Tots els anys, en el mes dOctubre, el director sotmetr a la Secci de Cincies una relaci dels treballs fets durant lany transcorregut, i un avantprojecte dels que compti fer lany successiu. 7. LInstitut dEstudis Catalans gestionar de la Generalitat de Catalunya que aquesta consideri el director del Servei del Mapa Geolgic com a funcionari de la Generalitat. Pressupost per a lany 1932 sobre la base duna consignaci de 25.000 pessetes: PERSONAL Un director ....................................................... 6.000 ptes. Un auxiliar tcnic................................................3.000 Un auxiliar recollector ......................................2.500 11.500 MATERIAL I DESPESES GENERALS Oficina, biblioteca i mobiliari.............................2.000 ptes Viatges i treballs dexploraci2.000 Publicacions........................9.062,50 Contribuci a les despeses generals de lIEC437,50 13.500 Total.............................. 25.000 ptes

Nota, en o que resta de 1931, les quantitats sobrants de la part proporcional de pressupost hauran dsser esmerades en despeses de primer establiment. Sacorda proposar a la Generalitat de Catalunya el nomenament de director del Servei del Mapa Geolgic a favor del Sr. Marian Faura i Sans, Doctor en Cincies Naturals, qui havia ja exercit aquest crrec, i en fou desposset per la Dictadura. Finalment es fa constar que el Servei del Mapa Geolgic compta ja amb una subvenci especial de 25.000 per mediaci de lInstitut.

9. Faura, 18/06/1934: Servei del Mapa Geolgic de Catalunya. Treballs a realitzar durant lexercici del 1934. (AIEC: Expedient dels mapes geolgic i topogrfic) (Extracte) [...] El plan a desenrotllar s el segent: Les pedres que encara sn a Alemanya, tals com les de les fulles n 24, Sant Feliu de Guixols, n 39, Vilanova i Geltr, n 41, Tortosa, i n 43, Goles de lEbre, han dsser retornades per a guardar-les en un arxiu apropiat, junt amb les altres pedres del mapa al 1:40.000 i amb les que havien estat enviades dAlemanya amb anterioritat, en un indret que reuneixi les condicions dhumitat i temperatura adequats per a la conservaci de les matrius. Tenint en compte que fins ara han estat utilitzades les mateixes pedres matrius del 1:100.000 preparades pel Servei Geogrfic de lextingida Mancomunitat de Catalunya, avui de la Generalitat de Catalunya, adaptant-hi la gama policromada representant la diversitat dels terrenys, seguint el mateix procediment hauria dsser fet simultniament lestampat de dues fulles (2.150 marcs per a la impressi en set tintes), puix que aix resultaria de millors avantatges econmics que no pas publicar-les una a una (1.450 marcs, a ms de les pedres i altres despeses). En aquest sentit, proposem que abans tot sigui feta la impressi de les dues fulles n 23, Girona, i n 35, Barcelona, per tal com de la fulla de Girona tenem completament llest loriginal quan ens fou donada lordre de suspensi dels nostres treballs. En quant a la fulla de Barcelona est ja totalment gravada i en posseim pes darreres proves escrupulosament corregides, les quals sn perfectament utilitzables per a procedir a una impressi immediata. Cal fer avinent que en les proves que ens han estat enviades daquesta fulla de Barcelona, consta tan sols la pedra corresponent als encontorns geolgics, havent-nos estat comunicat que en son degut temps havien estat enviades a Barcelona les altres quatre pedres corresponents a la toponimia, hidrografia, orografia i vies de comunicaci, les quals sens dubte varen sser transmeses al Servei geogrfic de Catalunya, junt amb les altres coloracions de sombrejat a propsit per a fer ressaltar

227
el relleu orogrfic. De les pedres de la fulla de Girona hi ha a Alemanya totes les que sn necessries per a estampar la fulla geolgica, s a dir les quatre corresponents a la toponimia, hidrografia, orografia i vies de comunicaci, aix com tamb les altres tres pedres referents al sombrejat, les quals poden encara sser-hi guardades per a fer una tirada especial de la geologia junt amb el sombrejat orogrfic, a ms a ms de ledici general, puix que per aquesta hi s suprimit perqu sigui ms fcil diferenciar la diversitat de les formacions geolgiques que integren el nostre sl. Aix s que sols mancaria enviar a Munich loriginal, prvia una revisi, perqu es proceds a gravar la delimitaci de les formacions geolgiques a lobjecte dimprimir tot seguit la fulla de Girona, dhuc la de Barcelona. En ordre dimpressi dels follets explicatius, cal tenir en comte abans tot que manca publicar el follet corresponent a la fulla n 41, Tortosa. Tot seguit podrien publicar-se tamb els follets explicatius de la fulla n 23, Girona, i n 35, Barcelona. Aix doncs, tenint en compte les disponibilitats econmiques actuals, podria molt b fer-se lestampat de les dues fulles n 23, Girona, i n 35, Barcelona, aix com dels tres follets corresponents a aquestes dues fulles i a la n 41, Tortosa. Daquesta fais restaria completament normalitzada enguany la tasca que teniem preparada per a una immediata publicaci en esdevenir la dictadura, ara fa 10 anys. A ms a ms, aprofitant la temporada destiu, en cas dsser-nos confiada de nou oficialment la direcci del Servei del Mapa geolgic de Catalunya, podriem ultimar els treballs de camp que ja teniem iniciats referents a les fulles n 36, Gandesa, n 40, Horta, i n 42, Ulldecona, per a poder procedir en lexercici vinent a la publicaci de les mateixes, per tal com a Munich es serven encara les pedres litogrfiques daquestes tres fulles. La suma de les quantitats consignades per al Servei del mapa geolgic de Catalunya, pendents totes elles de cobrament, s de 40.000 ptes., a saber: any 1931, 25.000 ptes.; any 1932, res, per haver estat transferides les 10.000 ptes. que constaven en aquell pressupost; any 1933, 10.000 ptes., amb una prrroga de 5.000 ptes. Per als dos primers trimestres denguany, apart de la quantitat que podr sser consignada per als dos ltims trimestres. Amb aquesta suma, procurariem realitzar una tasca intensiva, ajudats pel personal auxiliar que fs menester, per a dur a terme, en el que resta dany, la publicaci de dues fulles i de tres follets, aix com tamb la realitzaci de la tasca de camp complementria per a tres fulles ms que es publicarien en lexercici del 1935; i amb la suma de les quantitats pendents de cobrament serien ateses les despeses doficina, viatges, treballs dexploraci, material i dems. s de confiar que per a lexercici del 1932 ser restablerta, com a minimum, la consignaci de 25.000 ptes. Que figurava ja en el del 1931. Simultniament hauriem de reintegrar-nos del material que realment pertanyia al Servei del Mapa geolgic de Catalunya, precisant que es disposi el que convingui per a congriar-lo. Ms enll, si no poguessin sser utilitzades les fulles preparades en el Servei geogrfic de Catalunya, podria aquest servei procurar una simplificaci de les dades de lInstitut geogrfic i estadstic dEspanya per a dur a terme amb la major rapidesa possible la publicaci del Mapa geolgic de Catalunya. I una volta establerta aquesta coordinaci, s desperar que no ens mancar pas lajut de la Generalitat de Catalunya, car daquesta fais, a no tardar, podria sser empresa tamb aquella tasca, iniciada poc abans de la dictadura, del Mapa agronmic de Catalunya, el qual haur dsser bsic per a procurar cientficament i tcnicament les millores efectives en la producci agrcola nostra Barcelona, 18 de Juny del 1934 Dr. M. Faura i Sans (rubricat)